Cada mati, acostumaven a despertar telefònicament als nostres fills, amb alguna consigna relacionada amb el Riu Moldava, i la que encapçala et text fou la del darrer dia, que passaríem en terres txeques.
El viatge va tenir un pròleg i un epíleg força semblant; retards, desatencions i l’habitual tracte de les instal·lacions aeroportuàries barcelonines vers els seus usuaris; L’Andreana Mileva, guia local amb un castellà força correcte, ens faria la “gràcia” de traduir-nos A.E.N.A, com Autoritats Espanyoles No Aptes, li explicaríem que coincidint plenament amb la transcripció tenim un prefix IN, que s’aplica enlloc de la negació, INEPTES, enlloc de NO APTES. Si algú necessita un guia coneixedor de la Ciutat de Praga, li facilitarem l’adreça i telèfon de l’Andreana Mileva.
Per conèixer món, cal tenir en compte unes mínimes normes : Si no sabem la llengua del lloc, ens cal ser educats i correctes amb els locals, evitar cridar-los, si no ens entenen habitualment no és un problema de sordesa , acostumen a tenir bona orella; com tampoc parlar-los amb lentitud, el cervell dels txecs processa la informació ràpidament [ només cal veure, con acullen les indústries que marxen del nostre país ]; respectar les normes de circulació i convivència, malgrat el poc temps que tenen els peatons per creuar els carrers, els conductors esperen sense escridassar-los i tocar la botzina [ com aquí, oi ? ] , s’aturen als passos zebra, i certament no poden entendre, com algú fora dels llocs assenyalats passa d’una vorera a l’altra; només quan els senten enraonar tot troba la seva explicació, spanih !.
Potser els txecs no son les persones més simpàtiques del món, però certament allò de la palla a l’ull del veí, la major part dels molt demòcrates habitants d’Espanya i les Nacions que la integren , dissortadament semblen haver-ho oblidat.
Algunes notes de viatge : Els txecs han descobert – enhorabona – que la gent està disposada a pagar per tot.
Tenir un espai bonic, ordenat i amb un mínim d’interès històric, és un bon reclam turístic. A qui correspongui, que n’aprenguin !
Praga, Karlovy Vari, tens sempre la sensació de que només és un decorat, però certament d’altíssima qualitat !.
El Metro en si mateix , és ja mereixedor d’un temps per a visitar-lo. Els preus 2O Corones, 0,75€ per un bitllet vàlid durant 90 minuts també a tramvies i bus, ens fa recordar –en negatiu, sempre en negatiu! – els preus de casa nostra.
Passejada en vaixell pel Moldava sota una nit plujosa, més enllà de la indiscutible bellesa dels edificis enllumenats, una reflexió : el desmesurat consum energètic derivat únicament de qüestions estètiques, aquí i allà , potser caldria valorar-lo amb cura. Allò de predicar amb l’exemple, ho recorden ?
Castell i Ciutat de Praga, Pont de Carles IV ,.... tens la percepció [ no verificable de cap manera ] que les successives élites del país, des del període medieval fins al comunisme, compartien una visió de “qualitat” , de la que avui en constatem els resultats. Les comparacions son sempre odioses, però certament, en el nostre país [ Catalunya ] , aquesta visió de “qualitat” no ha format mai, part de l’equipatge dels nostres polítics.
Alguna informació bàsica :
Funcionalisme; pel que fa a l’arquitectura, l’enginyeria i el disseny, el podem reduir a l’axioma “la forma segueix la funció”, trenca amb qualsevol concessió a l’estètica, i nega l’afirmació de la Grècia clàssica “ el que és bo, és bell “ . A Praga – com no podia ser d’altra manera – s’hi poden veure mostres del funcionalisme; per descomptat també de totes les formes i corrents anteriors i posteriors .
Hussita. Sota la reivindicació d’una pràctica més autèntica de la fe cristiana; el calze esdevindrà el símbol del moviment, com la comunió amb les dues espècies, el pa i el vi ; els hussites seran un moviment contestari i nacionalista txec, que s’oposarà en el període 1419 a 1609, tant a l’església catòlica, com a l’imperi alemany.
Carles IV- 1316-1378, Emperador romano-germànic , que dedica especial atenció a Bohèmia, en detriment d’altres llocs d’Europa com la Borgonya o Itàlia, el que defraudà als seus seguidors, entre ells Cola de Rienzo i Petrarca. Embellí Praga a la que “de facto” va convertir en capital del seu imperi. Els txecs l’adoren malgrat ser catòlic. Encara que quasi tot ho expliquen, en clau de Carles IV, l’imperi Austro-Hungar, i més tard fins i tot els comunistes, no tant sols mantindrien l’alt nivell assolit per Praga, sinó que clarament el potenciarien.
Una recomanació : Aprofitar les ofertes actuals per a conèixer Praga, només cal ensenyar-los el D.N.I , i per descomptat quan Txequia deixi la seva moneda, la Corona Txeca i faci servir l’Euro, els preus patiran un fort augment. Recorden com va anar això a Espanya ?.
Ha nosaltres en aquesta ocasió, com dèiem al començament, El Moldava [ Vltava] se’ns acaba !
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada