Tothom coneix, potser sense ser-ne conscient l’obra de Luciano Roisin, el fotògraf parisenc, amic dels germans Lumiere, que l’Àngel Toldrà Viazo va contractar per fer fotografies, destinades a convertir-se en postals, durant els anys posteriors a la I Guerra Mundial de 1917 a 1919 , i que romandria entre nosaltres retratant primer Catalunya i desprès una gran part d’Espanya, fins que en l’habitual línia dels aborígens de la pell de brau, vàrem decidir matar-nos els uns als altres; malalt, se’n tornaria a França per constatar abans de la seva mort l’any 1.943, que també els gals poden excel•lir en misèria moral.
El grup que acostumem a fer sortides fotogràfiques, en més d’una ocasió justament animats per una de les seves postals , hem programat una excursió per terres que avui estan ermes i oblidades i que Roisin va conèixer com un jardí.
Desprès del seu contracte amb l’Angel Toldrà Viazo que tenia l’estudi al carrer Canudas de Barcelona, el fotògraf francès [ L’anomenaven “fotografo catalán” en alguns llocs d’Espanya, i això perquè malgrat que no ens estimem, tenen la convicció a la resta d’espanya, que en qüestions tècniques , si vols qualitat, o alemanys o catalans ], va decidir obrir botiga a la Rambla de Santa Mònica, també a Barcelona, “ la casa de la postal “ , en la que començarien a posar-se a la venda, les primeres sèries de postals, avui tan habituals en el comerç; el negoci romandria obert fins l’any 1.962, en què la propietat aconseguiria rescindir el contracte de lloguer, valent-se d’artimanyes legals. Amb el desnonament anirien al drapaire quasi 40.000 fotografies de paisatges de Catalunya i d’Espanya que avui ja no existeixen; una mínima part la recuperaria per 25.000 pessetes l’editorial Labor, que acordaria cedir les que conservava en el moment de la seva dissolució, a l’anomenat Instituto Fotografico de Cataluña, depenent de la Diputacion Provincial de Barcelona, que a l’ensems n’ha cedit una petita part a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
La Comissió de la Dignitat haurà d’instar una campanya per demanar també el retorn als Ajuntaments i als arxius locals i comarcals de tot aquest material.
El diumenge vint-i-cinc de febrer imprimien la fotografia anomenada “oratori del Marquet de les Roques” , i que correspon a la capella de Sant Roc, d’aquesta casa modernista que pertany també paradoxalment a la Diputación Provincial de Barcelona, i aprofitant que els diumenges s’obre la casa per a visitar-la, fèiem possiblement 80 anys més tard, una nova fotografia, ara en color !.
Sembla que Roisin feia preferentment fotografies de ciutats i viles, i el seu nebot - fotògraf també – s’encarregava de les poblacions més petites i dels llocs allunyats; tenim doncs molts números per considerar autor d’aquest imatge al nebot de Roisin; únicament el fet que en el període indicat el Marquet de les Roques fou un focus cultural, ens impedeix ser rotunds en aquesta consideració.
Tant en la llengua catalana, com en la castellana, quasi sempre s’acaba fent us de mots escatològics, per parlar de qualsevol cosa que succeeix a casa nostra , i fins per definir de manera breu el propi país.
El mèrit més gran de Luciano Roisin, amén de la seva ingent obra, fou el de deixar-nos el que anomeno aquí com “la mirada del francès” , i que únicament una mínima part de nosaltres hem heretat; som aquells que com ell, ens meravellem davant de moltes de les obres dels homes i dones que ens han precedit, i de totes i cadascuna de les manifestacions de la natura.
Us exhortem a mirar-vos aquest país nostre com ho va fer el Luciano Roisin !
(c) Antonio Mora Vergés
P/D Deixem constància de l’especial col•laboració del Joan Capdevila i Serratusell, nascut a la Vall d’Horta.
Imatges a la Galeria Fotogràfica de www.moianes.net
El grup que acostumem a fer sortides fotogràfiques, en més d’una ocasió justament animats per una de les seves postals , hem programat una excursió per terres que avui estan ermes i oblidades i que Roisin va conèixer com un jardí.
Desprès del seu contracte amb l’Angel Toldrà Viazo que tenia l’estudi al carrer Canudas de Barcelona, el fotògraf francès [ L’anomenaven “fotografo catalán” en alguns llocs d’Espanya, i això perquè malgrat que no ens estimem, tenen la convicció a la resta d’espanya, que en qüestions tècniques , si vols qualitat, o alemanys o catalans ], va decidir obrir botiga a la Rambla de Santa Mònica, també a Barcelona, “ la casa de la postal “ , en la que començarien a posar-se a la venda, les primeres sèries de postals, avui tan habituals en el comerç; el negoci romandria obert fins l’any 1.962, en què la propietat aconseguiria rescindir el contracte de lloguer, valent-se d’artimanyes legals. Amb el desnonament anirien al drapaire quasi 40.000 fotografies de paisatges de Catalunya i d’Espanya que avui ja no existeixen; una mínima part la recuperaria per 25.000 pessetes l’editorial Labor, que acordaria cedir les que conservava en el moment de la seva dissolució, a l’anomenat Instituto Fotografico de Cataluña, depenent de la Diputacion Provincial de Barcelona, que a l’ensems n’ha cedit una petita part a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
La Comissió de la Dignitat haurà d’instar una campanya per demanar també el retorn als Ajuntaments i als arxius locals i comarcals de tot aquest material.
El diumenge vint-i-cinc de febrer imprimien la fotografia anomenada “oratori del Marquet de les Roques” , i que correspon a la capella de Sant Roc, d’aquesta casa modernista que pertany també paradoxalment a la Diputación Provincial de Barcelona, i aprofitant que els diumenges s’obre la casa per a visitar-la, fèiem possiblement 80 anys més tard, una nova fotografia, ara en color !.
Sembla que Roisin feia preferentment fotografies de ciutats i viles, i el seu nebot - fotògraf també – s’encarregava de les poblacions més petites i dels llocs allunyats; tenim doncs molts números per considerar autor d’aquest imatge al nebot de Roisin; únicament el fet que en el període indicat el Marquet de les Roques fou un focus cultural, ens impedeix ser rotunds en aquesta consideració.
Tant en la llengua catalana, com en la castellana, quasi sempre s’acaba fent us de mots escatològics, per parlar de qualsevol cosa que succeeix a casa nostra , i fins per definir de manera breu el propi país.
El mèrit més gran de Luciano Roisin, amén de la seva ingent obra, fou el de deixar-nos el que anomeno aquí com “la mirada del francès” , i que únicament una mínima part de nosaltres hem heretat; som aquells que com ell, ens meravellem davant de moltes de les obres dels homes i dones que ens han precedit, i de totes i cadascuna de les manifestacions de la natura.
Us exhortem a mirar-vos aquest país nostre com ho va fer el Luciano Roisin !
(c) Antonio Mora Vergés
P/D Deixem constància de l’especial col•laboració del Joan Capdevila i Serratusell, nascut a la Vall d’Horta.
Imatges a la Galeria Fotogràfica de www.moianes.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada