LES OBLIDADES RESCLOSES DE SALLENT. BAGES. CATALUNYA

Una resclosa és una obra feta transversalment en un curs d'aigua , s’aconsegueixen així objectius diversos :

Aturar la velocitat del corrent fluvial

Elevar el nivell de l'aigua i derivar el corrent fora del seu llit.

Això permet poder aprofitar els cabals per a usos industrials i/o agrícoles.

No he sabut trobar una dada fonamental; l’alçada que salva el Llobregat al seu pas per Sallent, i que va permetre de nord a sud aixecar fins a set rescloses que són conegudes amb els següents noms: la de del Mal Pas, la de la Fàbrica Vella, la de Cal Torres, la de cal Sala, la del Guix, la de la Corbatera, i l’última, la del Colomer, gairebé tocant a Navarcles.

Havia demanat al Joan Escoda Prats, que en una de les nostres sortides ens arribéssim fins aquesta vila per recollir imatges d’aquestes estructures, que es troben en pitjor estat del que em temia. Fèiem el viatge en companyia de la Maria Moncal Casanovas i el Francesc Cladellas Carreras.

Retratàvem dues rescloses; la del Mal Pas , en la que marginalment sortirà la glorieta, anomenada del pescador o també mirador de l'Horta, situada entre la muralla de Sant Bernat i el riu Llobregat.



El mirador o glorieta del segle XIX , devia fer les delícies dels que passejaven per la vora. Degut al seu abandonament, i sobretot a la teulada força malmesa, va ser restaurada en la darrera reforma finalitzada el 1982. És obra de l'arquitecte Josep Torres i Argullol molt prolífic en aquests indrets, se'n també l'autor de la primera església parroquial neogòtica de Sallent (iniciada el 1884 i finalitzada l'any 1901) i de l’església de la colònia Pons a Puig-reig (un dia fou Basílica), altrament dita "la Catedral del Llobregat" .

I la resclosa de Cal Sala, on recollirem una imatge del pont medieval, dit – amb la tradicional originalitat que ens fa únics al món- Pont Vell.




No hi ha – com em temia – continuïtat física entre les diferents rescloses, dono per suposat que això que potser únicament a mi em sembli excepcional aquest patrimoni, certifica – si calia fer-ho – la meva qualitat d’esser rar, rar, rar.

Us estalvio més comentaris, seguint els savis consells del meu sherpa de capçalera per les terres del Bages