dissabte, 15 d’agost de 2009

SANT MIQUEL DE CASTELLTALLAT. BAGES




Les esglésies de Sant Miquel – generalment, amb totes les excepcions que vulgueu – acostumem a trobar-se prop o en la intersecció de camins, que fins la generalització d’autopistes, carreteres, vies de tren,.. eren la opció única per arribar d’un lloc a un altre, i de comunicar-se gents de llocs diferents i/o allunyats.

Arribàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i L’Antonio Mora Vergés, a l’esplanada que s’obre sota mateix de l'església parroquial ; el temple i el seu airós campanar són el punt més elevat (887 m) d'aquest ampli territori.

L’església està documentada des de l’any 1031. Des de la façana principal hi ha una esplèndida panoràmica.



A l’interior,- on no podíem accedir- , ens expliquen que impecablement restaurats, destaquen tres retaules de gran valor. El retaule de Sant Miquel, barroc, construït el 1613. El retaule del Roser, amb elements dels segles XVII i XIX i el retaule del Sant Crist, també barroc, del 1703. A la dreta de l’altar de Sant Miquel hi ha la porta d’accés al pas soterrat que va a la Rectoria, antigament era l’habitatge del vicari i del rector de la Parròquia. Actualment la masia està destinada a usos culturals.

Darrera de Sant Miquel, s’aixeca el cementiri. Des d’aquesta alçada no hi ha res que pertorbi la comunió de les ànimes.


En aquest indret sorgia, ja des de la primeria del segle X, el castell anomenat de Montdó o Castellrodó i, a la fi del mateix segle, Castelltallat.


L'any 937, el comte Borrell II donava a Santa Cecília de Montserrat unes terres situades al castell de Montedono; el 996, els comtes Ramon Borrell i Ermessenda atorgaven al mateix monestir montserratí diverses possessions del Castrodon, anomenat Castrotallado. Al segle XI, el lloc i el castell són anomenats indistintament amb aquells diversos topònims i, ja al segle XII, és ben establerta la forma actual Castelltallat


Fou de la senyoria dels Cardona i en resta només un munt informe de pedres darrere l'església de Sant Miquel.

Les últimes intervencions arqueològiques van descobrir vestigis ibèrics.


Després de paorós incendi forestal de juliol de 1998, que s’emportaria a banda d’ingents recursos naturals, les il•lusions d’una majoria dels que contra tota lògica s’entesten en viure a la Catalunya real ,es va prendre per les administracions una decisió, que sobtava a molts ; si un pateix mirant a terra, haurà de mirar el cel.

Ara, adossat a les ruïnes de l'antic castell de Montedono, un telescopi de 400 mm. de diàmetre, equipat i controlat automàticament, permet l'observació de l'Univers. Els estels, les nebuloses i les galàxies són fàcilment observables. El refractor porta filtre solar.

Aquest observatori, amb una cúpula de 5 metres de diàmetre, va ser construït l'any 2004 per les institucions públiques per tal d'ajudar l'agroturisme de la zona.

Tradicionalment els catalans de les pedres en fan pans, en aquests indrets a banda d’aportar recursos econòmics i materials – sempre tant necessaris - s’hi troba a faltar la gent, l’únic element que en pot garantir la continuitat.

© Antonio Mora Vergés