Llegia de l’església de Sant Cristòfol dels Pasqüets, al terme de la Coma i
la Pedra, a la comarca màrtir del Solsonès
Coneguda també per “de Goguls” o “Sant Llop”, l’església de Sant Cristòfol
dels Pasqüets es troba situada a la falda del Port del Comte per la part de
llevant, en un punt des d’on hom gaudeix d’àmplies vistes amb panoràmiques de
Sant Llorenç de Morunys a migdia o la Coma i la Pedra a llevant entre altres.
No hi ha constància de cap document que faci referència a aquesta església
coberta per dependències de la casa que l’amaguen totalment (excepte el frontis,
que n’és l’única part visible). Format per una sola nau sense absis
diferenciat, es tracta d’un edifici petit (4,80 x 2,70 a l’interior) amb una
coberta de perfil triangular feta amb maons. L’única finestra que es pot
assegurar té l’ermita està situada al mur de migjorn, és de doble esqueixada i
amb un arc de mig punt buidat en la part inferior d’un bloc i es troba situada
damunt un altre bloc de pedra amb una creu grega incisa. La porta, situada al
mur frontal de ponent presenta un arc de mig punt fet amb llargues dovelles
extradossades i envoltades de lloses planes i estretes. Damunt, hi podem
observar una altra creu grega molt semblant a la que hem anomenat anteriorment.
Per accedir a l’església cal baixar tres graons.
Respecte a la seva datació, les opinions són diverses. Mentre X. Sitjes i
X. Barral insinuen una datació del segle XI per a la seva construcció,
basant-se en el detall de la porta, mossèn, Joaquim Calderer i Serra, nascut a la Plana
(Ajuntament d'Avià, Berguedà, Barcelona) el 28 de desembre de 1929 + mort
a Manresa el 10 de novembre de 2011, i Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona,
1955) autors de la referència a l’ermita de “la Catalunya Romànica consideren que la seva extrema rusticitat no es pot
entendre com un signe d’antiguitat i que la porta, malgrat el rústic
extradossament presenta unes dovelles de grans dimensions, estranyes a l’arquitectura
del segle XI per la qual cosa proposa no excloure una datació posterior per la
seva construcció.
https://ermromcomaipedra.wordpress.com/2a/
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cristofol-de-pasquets-la-coma-i-la-pedra
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com
El sostre demogràfic de la Coma i la
Pedra s’assolia al cens de 1857 amb 821 ànimes,
i es tancava l’exercici 2024 amb 282 habitants de dret, al cens de
1553 s’hi comptaven 39 focs, Catalunya en tenia aleshores 59.750, a dia d’avui,
Catalunya ha patit i pateix un creixement quantitatiu, i alhora d’ençà de 1714 un decreixement qualitatiu que
ens temem irreversible hores d’ara
Respecte de Sant Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d’aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l’espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l’altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se’l representa amb Crist a l’esquena i amb un bastó florit.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.
El nom Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada