diumenge, 31 de juliol del 2016

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA MUNICIPAL D’OLZINELLES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA . VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

En relació a l'escola Municipal d'Olzinelles. avui inclosa dins el terme de Sant Celoni, trobava un treball molt interessant de Mossèn Ernest Zaragoza Pascual :


http://www.icatm.net/bibliotecabalmes/sites/default/files/public/analecta/AST_78-79/AST_78-79_47.pdf

pàgina 29 :

El segle XX comença amb la visita el 2 de gener de 1900, feta pel prevere delegat episcopal mossèn Joan Olià.85 La següent visita la passà el cardenal Casañas el 8 d’agost de 1906. Tenim les respostes al qüestionari previ, donades pel rector mossèn Manuel Xaus i Vidal, de 37 anys, que diu que l’estat del temple «es altamente satisfactorio» i que els oratoris de Can Valls i Ca l’Alzina estan bé. Les parròquies d’Olzinelles i Vilardell tenen 23 focs, amb 156 ànimes, 98 de les quals de comunió, i tothom compleix el precepte pasqual.

Ara hi ha «escuela municipal de ambos sexos, concurriendo a ella unos 20 alumnos».

Hi havia 156 feligresos.

Pàgina 30
:

el 1928 el rector vivia amb una tia seva de 50 anys, celebrava dues misses els diumenges i festes de precepte, en les quals predicava, i una els dies ordinaris a les 8 del matí; i visitava cada setmana l’escola.

Pàgina 61 :

Can Caseta. Situada a cent metres del temple parroquial en direcció a Vallgorguina, el nom li ve del fet de ser un casa petita. Existia ja al segle XVIII. Al seu costat, des d’abans del 1896 i fins al 1967, hi va funcionar l’escola municipal, al damunt de la qual hi havia la casa de la mestra. La propietat s’amplià quan el seu amo, Josep Domènec, es casà amb la pubilla de Can Plana d’Olzinelles, i encara més quan el 1905 la pubilla Rosa Domènech es casà amb Pere Ginestar, moliner de Vilardell.


Pàgs, 110, 111, 112, 113, parla de l’escola Municipal, en un petit local annex a la masia de Can Caseta

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com una imatge de Can Caseta i si existeix encara de l’edifici de l’escola.

Està clar – almenys per a mi però - que la dictadura franquista no portava l’educació i la cultura fins a les terres del Vallès Oriental, oi?.

No seria una despesa excessiva confegir un panell informatiu per posar-lo en aquest edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 975 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dissabte, 30 de juliol del 2016

LA TORRE DE JOSÉ ENRIQUE DE OLANO Y LOYZAGA. CERCS. EL BERGUEDÀ

José Enrique de Olano y Loyzaga (Liverpool, 1858 - Barcelona, 1934), va rebre en títol de Comte de Fígols, en ocasió de la visita que li feia en aquesta torre, el rei Alfons XIII , Alfons Lleó Ferran Maria Santiago Isidre Pasqual Anton de Borbó i d'Àustria ((Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941), i l’ aleshores cap de govern, Antoni Maura i Montaner (Palma, Mallorca, 2 de maig de 1853 - Torrelodones, Madrid, 13 de desembre de 1925), l’any 1908.


Llegia que l'edifici, que s'assimila a un palau-castell, presenta una planta de tall rectangular que s'aixeca sobre planta baixa i dues plantes pis, amb una coberta conformada per un terrat practicable delimitat per una barana amb decoració en forma de merlets. Per tal d'aportar lluminositat a l'interior, la part central del terrat s'aixeca i sobresurt en alçada, creant una mena de claraboia amb coberta, que il•lumina a partir de 30 obertures repartides al voltant de l'estructura. La façana principal és la del costat de ponent, on trobem l'accés principal a la planta baixa; aquest frontal està caracteritzat per una estructura de balcó en planta de mig cercle, que es desenvolupa sustentat sobre pilars a nivell de planta primera i segona. Dels pilars, destaquen els davanters per ser de tipus salomònic. El segon balcó es cobreix amb una cúpula rematada amb un esvelt pinacle. A banda i banda d'aquesta zona central, la façana presenta un seguit de grans finestres i balcons amb barana de ferro forjat, que es disposen de manera endreçada i simètrica en planta baixa, primera i segona planta. La resta de paraments de l'edifici comparteixen una disposició i simetria similar, amb la mateixa tipologia de finestres i balcons. Cal destacat tres torres que s'annexen al mur de migdia, que sobresurten en planta del cos principal. La de l'extrem sud-oest s'aixeca en planta baixa; al centre s'aixeca una segona torre de planta baixa i plantes més, que es transforma en un dels elements estètics més característics en l'edifici. Al seu costat, només en primera planta, sobresurt un nou cos; també configurat a mode de torre. Entre els materials de tipus industrials emprats en la construcció hi destaca l'alternança del maó massís (a les motllures de portes, finestres i murs de tancament, així com als merlets del conjunt) i la pedra vista (en els paraments de l'edifici), que origina un singular efecte cromàtic. També és un aspecte distintiu els guardapols que coronen portes i finestres. L'interior de l'edifici es distribueix en base a una zona central, a mode de vestíbul, al voltant de la qual unes escales accedeixen als pisos superiors. A grans trets, destacar a planta baixa una gran sala presidida per una llar de foc, junt amb altres estances i despatxos. L'escala senyorial d'accés a la planta primera, obre a una mena de pati central o de gran distribuïdor il•luminat per la gran claraboia (esmentada anteriorment). A l'entorn d'aquest distribuïdor hi havia diverses sales, habitacions i banys; i a l'extrem de ponent, gran part de la zona destinada als serveis, els quals ocupaven també part de la planta baixa per aquest costat. A la planta segona les estances es distribueixen al voltant del pati central. A l'interior encara es conserva part de la decoració pròpia, amb terres de rajola hidràulica, guardapols a les portes i finestres, pintures murals o l'efecte d'encoixinat en algunes de les parets.





A dia d’avui presenta un lamentable estat d’incúria i abandó.

divendres, 29 de juliol del 2016

ESGLÉSIA PREROMANICA DE SANTA EULÀLIA DE LES CASES DE POSADA. NAVÈS. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Hem precedien en la meva visita a Santa Eulàlia de les Cases de Posada, la Rosa Maria i el Miquel :
http://indretsescbergueda.blogspot.com.es/2015/10/santa-eulalia-de-cases-de-posada-naves.html

Llegia que l’any 2010 al mes de febrer havien acabat les obres de restauració de l’església de Santa Eulàlia de Les Cases de Posada i el seu entorn.

El projecte fou realitzat per l’arquitecte Ramon Padullés Rossell - autor també de la restauració de Sant Pere dels Arquells a la Ribera d'Ondara, la Segarra - , i l’obra adjudicada per l’Ajuntament de Navès i executada per la Constructora de Solsona, ha consistit en reconstruir la teulada i la volta, repicat i rejuntat de parets exteriors i adequació de les interiors, desmuntar l’afegit de la sagristia, pavimentació i ordenació de l’entorn; amb una inversió de 102.660 euro.







Malgrat la seva dessacralització es conserven encara alguns elements religiosos al interior.

En un nivell superior, cal accedir-hi per una escala, hi ha el petit fossar.

L’església no apareix en la relació de ‘monuments del terme de Navès’

No disposa Navès amb un terme de 145,27 km² i només 280 habitants a darreries de l’any 2014, d’un Catàleg de Patrimoni en línia, el sostre demogràfic 1.766 veïns, s’assolia al cens de 1857, la pèrdua d’un 84,14% de la població no s’explica per cap catàstrofe natural i/o atòmica, es conseqüència de la pertinença al REINO DE ESPAÑA, que d’antic ha concentrat totes les seves energies en la corrupció i el desgovern.

Santa Eulàlia feia arribar una vegada més la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!!!!

dijous, 28 de juliol del 2016

IN MEMORIAM DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE LA NOU DE BERGUEDÀ ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

M’explicaven on havia estat l’ajuntament i les escoles públiques de la Nou de Berguedà, en un edifici situat prop de l’església de Sant Martí, al costat esquerra de la carretera que comunica el Santuari de Lurda amb la població.


La mare de meu informant havia anat a l’escola de Malanyeu que és avui una pallissa.

Pensem que no seria una despesa excessiva confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis, amb un text breu explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin.

Està clar que el franquisme no va portar l’educació i la cultura a les terres del Berguedà.

Abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, incloses com en aquest cas les colònies, tèxtils, mineres, agrícoles, ... , tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

La meva recerca - duta a terme amb els migrats interessos d’un treballador jubilat - em fa adreçar-me principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recuperació de les imatges i/o la història dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les més 955 escoles que tenim publicades, la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans.

dimecres, 27 de juliol del 2016

ESGLÉSIA DE SANT ANTONI ABAT DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de l’església de Sant Antoni Abat, situada a la riba esquerra de la Muga i a tocar a la carretera d'Albanyà.


La descripció tècnica ens diu que aquest temple és de nau única, de planta rectangular i sense capçalera destacada.

Presenta coberta a dues vessants, i a l'interior la volta és de canó. El portal és de rajol amb senzill rosetó, i al seu damunt, un campanar de cadireta d'un sol arc, també de rajol. Davant de la façana hi ha una galilea, amb coberta de dos vessants en el qual s'obren tres arcades de mig punt fetes amb rajols. Sobre l'arcada frontal hi figura la data 1835.


A l'altar hi ha un petit retaule del segle XIX.

Sobre l'arcada frontal de la galilea hi figura la data de 1835. Dos documents parlen de la construcció i benedicció de la capella, ambdós datats també l'any 1835. El primer es refereix a l'obra de Pere Caballer. El segon document és l'acta de benedicció amb data del 22 d'abril del 1835.

Tenim un patrimoni excepcional, i dissortadament un GOBIERNO patètic que només s’ocupa dels assumptes personals dels seus membres, l’única esperança per a les pedres i les persones és la República catalana.

dimarts, 26 de juliol del 2016

CENTRE CULTURAL DE SANT MARTÍ SARROCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Antoni Pons Domínguez ( Barcelona, 1/1/1884 + 1/11/1978 ) , fill del també arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, o Traval, (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1928), fou l’autor de l’edifici de les escoles públiques – ara seu de l’Ajuntament – i també del Centre, seu originàriament de la Cooperativa del Progrés d'Agricultors, del que ens diu patrimoni Gencat;

El Centre Cultural de Sant Martí es troba situat a l'interior del casc urbà de Sant Martí Sarroca.

És un edifici de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. La planta és simètrica, tancada per un bar-café, amb accessos laterals.


La façana és de composició gairebé simètrica. A l'interior, hi ha una pista de ball, escenari i llotges.

El conjunt respon a l'estètica noucentista.

L’extensió de les dades tècniques té una clara correlació amb la proximitat física amb Barcelona ciutat, pensem però, que Sant Martí Sarroca, i Antoni Pons Domínguez ( Barcelona, 1/1/1884 + 1/11/1978 ) son mereixedors d’una descripció més amplia, oi?.

dilluns, 25 de juliol del 2016

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE LA COLÒNIA SEDÓ. ESPARREGUERA. LLOBREGAT JUSSÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista : volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts


Fotografia cedida pele Pere Julià Subirana 

Llegia de la colònia Sedó d’Esparreguera a la comarca del Llobregat jussà; antiga fàbrica tèxtil amb varies naus, xemeneies, un aqüeducte, cases pels treballadors i una església amb escola.


Trobava una fotografia de l’església de Santa Victorina - dada que em facilitaven des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) - i l’escoles annexes.
OBRA: CONSOLIDACIÓN Y RESTAURACIÓN ANTIGUA IGLESIA Y ESCUELAS COLONIA CAN SEDÓ
Dirección: Sr. Antonio Vilanova Omedas
Superficie construida: 1.348,89 m2
Ubicación: ESPARRAGUERA

Claudi Durán Ventosa + 27.11.1925 va ser l’autor d’aquesta colònia, que es va arribar a plantejar la segregació del terme d’Esparreguera.

Està clar que el franquisme no va portar l’educació i la cultura a les terres del Llobregat jussà.

Abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, incloses com en aquest cas les colònies, tèxtils, mineres, agrícoles, ... , tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

La meva recerca - duta a terme amb els migrats interessos d’un treballador jubilat - em fa adreçar-me principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recuperació de les imatges i/o la història dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les més 955 escoles que tenim publicades, la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans.

diumenge, 24 de juliol del 2016

SANT JULIÀ DE FREIXENS. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ. CATALUNYA

M’aturava per retratar Sant Julià de Fréixens, al terme de Vallcebre, a la comarca del Berguedà – si fóssim un país lliure diríem que al Berguedà sobirà - , és una petita església romànica que ha estat molt transformada al llarg dels anys, està voltada d'edificacions que amaguen els murs de migjorn i ponent i s'ubica en el pendent de la muntanya.


La descripció tècnica ens diu que el cos de la nau està cobert amb una volta de canó, i el seu absis, orientat a llevant, està cobert amb un quart d'esfera; la seva amplada correspon gairebé amb la de la nau i el seu aparell de blocs de pedra quadrades i ben col•locades, a soga i través, sembla ser del segle XI. Al bell mig de l 'absis hi ha una petita finestra d'arc de mig punt adovellada i esqueixada, actualment tapiada. La part superior del mur exterior de l'absis presenta una motllura amb unes petites mènsules quadrades, únicament amb funció ornamental.


El retrataven amb força dificultats la Rosa Maria Planell Grau i el Miquel Pujol Mur.

Al segle XVIII es va construir una nova volta de canó i es van fer uns contraforts de reforç al mur de migdia.

El campanar i els afegits a la part de ponent, són posteriors a l'obra romànica. La porta d'entrada també és moderna.


Hi ha una casa adossada, la rectoria, amb planta baixa i pis. Tot està cobert amb una teulada a dues vessants de teula aràbiga.


Al costat h ha el petit fossar.


Abans d’arribar a l’església retratava un edifici que té - almenys per a mi – els trets d’una escola rural, sou pregats de confirmar-nos-ho en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 23 de juliol del 2016

HERETAT DE GUÀRDIA. BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que Pere Serra de Madrona - potser la Madrona que és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès a la comarca del Solsonès, de poblament totalment dispers, format a base de masies . El poble, ocupa el sector nord-occidental del terme municipal, limitant al nord amb el terme municipal de Bassella, ja a la comarca de l'Alt Urgell. Per l'est limita amb el terme del poble de Pinell, al sud amb el del poble de Sallent i a l'oest amb el ja citat terme municipal de Bassella (Alt Urgell) i el de Vilanova de l'Aguda (Noguera) - comprava aquesta casa el 4 de maig de 1589. No trobava enlloc cap senyal heràldica d’aquesta família, que assolirien un gran poder en aquesta contrada, i tindrien el privilegi de ser enterrats al fossar familiar situat darrera de la capella de Sant Josep.




Trobava una minsa informació – que agrairé en vulgueu amplir a l’email coneixercatalunya@gmail.com – ‘ mas del segle XV, situat a migdia del poble i parròquia de Palau de Rialb, dins l'anomenat Pla de Guàrdia on hi hagué una torre de sentinella. El 2009 l'edifici fou rehabilitat per funcionar com a allotjament rural. Al mateix temps es va restaurar la capella annexa dedicada a Sant Josep’.

Advertia que la capella és inaccessible des de l’exterior – la porta no té pany - , i lògicament s’ha d’obrir des del interior, demanava , una vegada més, l’ajuda del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), amb l’esperança de que ells en tinguin imatges.


Em portava fins aquesta casa un esdeveniment de caire familiar agradabilíssim, això però – la cabra tira al monte – no em feia desviar del meu desig de saber més d’aquesta casa, i la seva història.

L’ Anna Boncompte propietària de l’Heretat de Guardià, m’enviava un email on em deia;

Bon dia,

adjunto les imatges del interior de la capella de Sant Josep



Salutacions

Rebia un parells d’imatges del Josep Sansalvador Castellet , datades el 18-IV-1992, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) de la capella de Sant Josep del mas Heretat de Guàrdia de Bellfort (La Baronia de Rialb), la Noguera, Lleida.



Ens l’extens terme de la Baronia de Rialb, 145,03 km² constaven censades a darreries de l’any 2014, 235 habitants.

divendres, 22 de juliol del 2016

ESCOLES / CEIP GONÇAL COMELLES. AVINYONET DE PUIGVENTÓS. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Llegia a: http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Avinyonet&page=1&pos=6

Construcció a partir de dos edificis iguals i simètrics units longitudinalment per un porxo. Construccions de planta baixa amb teulada a dues vessants. Grans obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra.


Sembla que la construcció l’any 1926, va ser obra de l’arquitecte més genial – i productiu – de la història de la humanitat, ‘desconegut’.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autors d’aquell projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘oblits’ d’aquesta mena son impropis de la nostra tradició cultural, em refereixo a la catalana, no pas a la castellana i/o española, on aquesta és una mala pràctica molt habitual, que possiblement en els llargs anys de domini polític s’ha encomanat a les administracions públiques.

Ens agradarà també tenir noticia de l’edifici de l’ajuntament, quan es va fer, qui en va ser l’autor, perquè la seva estructura recorda els edificis públics que acollien alhora l’ajuntament i les escoles de nens i de nenes.


Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dijous, 21 de juliol del 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE TORRELLES DE FOIX ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Penedès sobirà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

En relació a l’escola pública de Torrelles de Foix anterior a la dictadura franquista, llegia a :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1918/08/20/pagina-4/33327525/pdf.html?search=escuelas%20de%20Torrelles%20de%20Foix

El rector de la Universidad Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923) ha acordado dejar en suspenso lo relativo á las escuelas de Torrellas de Foix de esta provincia, y gestionar cerca del ayuntamiento respectivo que se termine cuanto antes el edificio destinado a escuelas, que se comenzó en aquello, población gracias á la munificencia de don Pedro Ferrer, hermano del hospital de la Santa Cruz, y cuyos trabajos se paralizaron al fallecer dicho señor.



Els amics de Pobles de Catalunya situen la seva construcció en el període 1911-1929

No trobava cap dada a la ‘llista de monuments de Torrelles de Foix’ .

No disposa aquest Ajuntament d’un catàleg de patrimoni en línia.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor del projecte

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 989 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA DE SANTA LLÚCIA AL MONESTIR DE SANTES CREUS?. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia a l’enciclopèdia catalana ;

L’església de Santa Llúcia, fora del recinte i parroquial d’Aiguamúrcia i les Pobles, sotmesa a l’abat, fou construïda el 1741 sobre les restes de l’antiga del segle XVI.

El 1820, suprimit el convent, els béns sortiren a subhasta.

Reintegrada la comunitat el 1823, el monestir fou definitivament abandonat el 1835, arran dels fets de juliol de Reus i Barcelona. Hi hagué saqueig i incendi (1835 i 1836).

L’any 1843 l’exmonjo Miquel Mestre, rector de la parròquia, de Santa Llúcia, instal•là 13 famílies a les cases dels monjos jubilats i fundà el poble de Santes Creus; demanà l’església major (1843) per a la parròquia, i la tornà al culte; més tard (1857) demanà el palau de l’Abat per a seu de l’ajuntament.

L’any 1867 la parròquia, aleshores encara de cap bisbat, passà al de Tarragona.

Actualment l’església del monestir advocada Santa Maria, fa les funcions d’església parroquial)


Llegia a http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6326

Església al davant de l'entrada del recinte monacal de Santes Creus. Consta d'una nau rectangular coberta amb una volta de llunetes; el frontis amb un esgrafiat geomètric té un portal rectangular amb marc de pedra grisa, un òcul a mitja alçada i una cornisa angular amb una espadanya de dos ulls al cim coronada de tres merlets esglaonats.



Campanar d'espadanya amb dos ulls, sense campana. Esta situat al centre del mur frontal. L'espai d'aquesta esglesiona és força limitat, per la qual cosa les reunions litúrgiques dominicals i d'altres festivitats se solen efectuar en l'església del monestir, advocada a Santa Maria.


Sabem que la reforma es feia amb els ‘ diners d’Amèrica’, ens manca però, saber qui va ser l’autor d’aquesta reforma, esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Els esgrafiat de la façana d’aquesta església i del anomenat patí de Santa Llúcia son obra de Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988) dibuixant, esgrafiador i escultor, conegut com a Ferdinandus Serra




Trobava particularment deliciós el conjunt del rellotge de sol, a la façana interior d’aquest patí de Santa Llúcia

ESGLÉSIA DE SANT JOAN SALERM. SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Retratava l’església de Sant Joan Salerm, al terme de Subirats, a la comarca del Penedès sobirà, pertany a la hisenda de Can Bas que es troba a 150 metres a ponent de la masia. Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'una sola nau, cobert amb una volta de canó de perfil rebaixat amb quatre arcs torals: l'arc triomfal és de mig punt així com un dels tres restants. Els altres dos arcs són apuntats i posteriors. L'absis està orientat a ponent, és semicircular, sobrealçat i presenta una finestra d'ull de bou a la part superior. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat i està situat a la façana lateral encarada a migdia. A la capçalera hi ha dos contraforts exteriors. Té un campanar de cadireta, més modern, a la paret nord, d'un sol ull amb campana. A la part de ponent es va afegir en època moderna una nau a dues vessants de forma transversal, més alt que el temple, construït per servir de sagristia.




Sant Joan Salerm s'esmenta per primera vegada l'any 917, junt amb l’església de Santa Maria de Monistrol , i Sant Pere de Lavern. Estigué vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament des de finals del segle X. Coneixem algunes de les deixes realitzades per la família de castlans de Subirats. De la seva estructura preromànica no en resta cap indici. L'obra que ens ha arribat és d'estil romànic, molt modificada per les reformes posteriors.

El Penedès té molts atractius, el cava n’és un de molt important per descomptat, hi ha també però, molt a viure, castells, esglésies, ermites, edificis singulars, edificis escolars anteriors a la dictadura franquista ,....

dimecres, 20 de juliol del 2016

ESCOLES / CEIP TRAMUNTANA. VILANANT. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Llegia a : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilanant&page=2&pos=14

"Les deficiències de les instal•lacions escolars que s'arrossegaven a Vilanant des de feia moltes dècades (...) feren que les autoritats municipals es plantegessin a principi dels anys vint del nostre segle la construcció d'unes noves escoles" (P.Borrat i A.Egea 2001, pàg. 88).

15-gener-1921, el consistori compra un terreny situat a l'indret conegut com Camp del Pedró. "Un mes més tard ja s'havien rebut els plànols" (P.Borrat i A.Egea 2001, pàg. 88). La construcció de l'edifici va anar a càrrec dels mestres d'obres Jaume i Josep Poch, amb la col•laboració, com a mà d'obra, de tot el poble. Els habitants de Vilanant a més finançaren parcialment la construcció de les Escoles. El 15 de maig de 1926 es varen inaugurar les noves escoles.

Actualment les Escoles de Vilanant reben el nom CEIP Tramuntana i pertanyen a la ZER La Garriga (format per les escoles d'Avinyonet de Puigventós, Cistella i Vilanant).

La descripció tècnica ens diu; Edifici de planta rectangular de planta baixa i un pis. Aparell de pedruscall amb grans carreus ben escairats emmarcant les cantonades. A les façanes es combinen les obertures d'arc rebaixat, d'arc de mig punt i allindades.



Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dimarts, 19 de juliol del 2016

MARE DE DÉU DE LA BONA MORT DEL PORTAL DE SOBREPORTES. GIRONA

El Xavier Sierra en relació a una imatge la Mare de Déu que retratava en la visita que fèiem a Girona el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, fent estada al Monestir de Sant Daniel, ens diu ; Es tracta de la Mare de Déu de la Bona Mort, situada al portal de Sobreportes. Aquest portal s'obre entre les restes de dues torres romanes de defensa (a la banda baixa encara es poden veure els enormes carreus de pedra sorrenca) que daten del segle III. Està situat entre el convent del Cor de Maria i de la Casa Pastors. El portal era l'inici del Kardo màxim de la ciutat, que travessava el fòrum (actual plaça de la catedral) i continuava per l'altra banda pel carrer de la Força.


Aquesta imatge de la Verge es venerava antigament a l'antiga torre o portal de Requesens a l'entrada del carrer de la Força, i era coneguda com Mare de Déu de la Misericòrdia. En destruïr-se aquesta estructura, i per tal de no perdre la veneració de la imatge, els veïns varen decidir ubicar-la a Sobreportes. Des d'aquest moment és quan la verge passa a ser coneguda amb el nom de la Bona Mort. La imatge actual ha substituït una de més antiga que va desaparèixer durant la Guerra Civil. La imatge és obra de Claudi Rius Garrich i va ser beneïda el mes d'octubre de l'any 1947. Pere Perpiñà Cebrià (1915-1974) va fer les pintures murals que l'envolten, que van ser restaurades per Pere Quera, tal com diu la Carme Ribas Mora.

Jordi Arbonès, afirma segons http://www.ricardrenart.com/ que l’autor de la restauració fou Ricard Renart Castells, pintor/restaurador , Girona (07•05•1952) + (11-02-2013)

En Josep Carner al seu recull "Gironines", que va ser premiat per l’Ajuntament en els Jocs Florals de 1905, té un poema «A la Mare de Déu de la Bona Mort»:

«Sota el fred, la nit, la por, que amenacen,
/ els homes se’n van a l’eterna sort.
/ Esteu en finestra i els veieu com passen,
/ oh Mare de Déu de la Bona Mort!»

Gràcies al Xavier Sierra i a tots els que han possible composar aquest post sobre la Mare de Déu de la Bona Mort del portal de Sobreportes de Girona.

Girona té molt per a viure.

dilluns, 18 de juliol del 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE MALANEYU ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. MALANYEU. LA NOU DE BERGUEDÀ. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

M’explicaven a la Nou de Berguedà que l’escola de Malanyeu anterior a la dictadura franquista, és avui una pallissa – no és el pitjor destí que hem vist en la reutilització dels edificis que havien servit com escoles -, situada en el camí que mena fins a l’església de Sant Sadurní o Serni que trobàvem tancada. Us deixo un enllaç on podreu veure imatges del seu retaule:
http://bisbatsolsona.cat/2016/04/el-departament-de-cultura-restaura-el-retaule-barroc-de-sant-serni-de-malanyeu/


No seria una despesa excessiva confegir un panell informatiu per posar-lo en aquest edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin.

Hem recuperat imatges de més de 955 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Ah!, feu com la Maria Rosa i el Miquelo i visiteu el Santuari de Lurda de la Nou de Berguedà :

http://www.bergactual.com/2011/10/27/nostra-senyora-de-lurda-de-la-nou-de-bergueda

http://www.bergactual.com/2013/04/21/cova-del-santuari-de-lurda-de-la-nou-de-bergueda

El Josep Olivé Escarré als seus 90 anys complerts el 02.05.2016 baixava i pujava els 139 esglaons de mida irregular que separen l’església de la Santa Cova.


L’estimació a Catalunya es demostra TAMBÉ coneixent tots els seus racons.

diumenge, 17 de juliol del 2016

CASA SIMON LÓPEZ SÁNCHEZ ( VILLA ANITA) O ALBERCH. GIRONA

En les llargues passejades que fèiem per Girona el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, en ocasió de l’estada al Monestir de Sant Daniel, em topava amb la casa anomenada Villa Anita


Llegia que Josep Martí Burch, mestre d’obres, fou l’autor l’any 1916 d’aquesta casa de tres plantes amb jardí. Utilitza models historicistes autòctons. A la façana del carrer de la Rutlla mostra elements clarament neoromànics: arcs de mig punt, capitells, dents de serra, finestres geminades.

És interessant l'eixida posterior, que dóna a l'Onyar.


Fotografia de Joan del Pozo

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/guia-girona/dates/fitxa/1910.html?pos=12
http://www.girona.cat/adminwebs/docs/a/n/annex_1-a_edificis._residencials.pdf
http://terra.girona.cat/resources/edificis_protegits/R-15.pdf

A Girona hi ha molt a viure.

dissabte, 16 de juliol del 2016

ESCOLA DE PUJALT. SORT. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

No comptava amb la reticència – quan no amb la resistència activa – per part d’alguns Ajuntaments i fins Arxius històrics – públics i privats - , i tampoc amb les despeses econòmiques que representa haver de fer personalment aquesta tasca.

Retratava l’escola de Pujalt, la novel·la 'les veus del Pamano’ (2004) de Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947) arrenca als anys quaranta, en aquest poble del Pallars Sobirà, que fins a l’any 1976 formà part del terme d'Enviny, cal recordar el fet que Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), ja no formava part d’eixe món.



No hi ha dades de l’escola de Pujalt, ni de la de Olp, ni possiblement tampoc de la d’Enviny, de totes elles sen podrien trobar referencies als llibres d’actes de l’Ajuntament d’Enviny, que dormen en el millor dels casos en algun arxiu, a l’actual cap de terme , Sort, aquestes ‘petiteses’ no els fan perdre el son.

No trobava cap dada de les escoles velles de Sort.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.