dimarts, 31 de maig del 2022

FONT FREDA I ANTIC SAFAREIG. URÚS. LA CERDANYA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia, “la Font Freda d'Urús i l'antic safareig del poble”, per als que no en tenien coneixement la  font Freda d'Urús, El brollador més usat a la comarca, I un dels principals reclams del poble.





L’aigua més freda a l'estiu que a l'hivern, té tradició de ser bona pel ronyó.


Si el món torna a voltar rodó – que o veig molt difícil, amb elbestiarque pretesament ens mena – poseu Urús, la Cerdanya, Catalunya a la vostra agenda.

dilluns, 30 de maig del 2022

ESCOLA DE LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT. VEDRUNES. RIPOLL. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Poc a poc, massa lent per al meu gust, anem afegint edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.  En aquesta ocasió l’Escola de les Vedrunes de Ripoll.

 


Llegia que  l’any 1880 el senyor Luis Fernando de Alós Martin (Madrid, 15.02.1839 + Barcelona, 27.12.1904)  , I  Marquès de Dou, títol pontifici, atorgat pel Papa Lleó XIII,  encomana a l’arquitecte Josep Artigas Ramoneda  (Barcelona - 02.08.1839 + Barcelona - 29.12.1911 ) el disseny d’un edifici que reuneixi les condicions com a escola, i on viure la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna i que sigui digne per a la vila de Ripoll, en uns terrenys seus de la carretera de Ribes, lloc on encara està emplaçat el centre.

https://www.vedrunaripoll.org/historia/


No trobava cap dada a la llista de monuments:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Ripoll


Tampoc, tampoc, de l’autor de la reforma de l’edifici, ens agradarà tenir-ne coneixement a l’email castellardiari@gmail.com




L’església abans de la dictadura franquista, exercia una gran tasca en l’àmbit de l’educació, la gestió mal destra del cardenal primat d'Espanya , Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), recolzant als revoltats feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, ensorrava – potser de forma definitiva   les expectatives d’aquesta confessió religiosa.

https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

diumenge, 29 de maig del 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE LA GARRIGA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

El Lluís Cuspinera Font (la Garriga, 1942) publicava  LA GARRIGA. CRÒNICA D’UNA DESTRUCCIÓ,  en el que trobava a la pàgina 41, 1951 Enderroc de les edificacions destinades a Escola Pública, RAMON DACHS I DACHS, (la Garriga, 1909 - Barcelona, 1983) era l’alcalde en aquelles dates.






http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=463


Es desconeix l’autor de l’edifici de les escoles, que son atribuïdes a l’Ignasi Conrado Agustí , l’any 1879 .  No trobava cap dada d’aquest Ignasi Conrado Agustí, i deixo aquí la pregunta, era arquitecte?. Mestre d’obres?


Havíem publicat de les escoles de la Garriga anteriors a la dictadura franquista :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/08/in-memoriam-de-les-franciscanes.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/escola-sant-lluis-goncaga-la-garriga-el.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/08/can-sala-havia-estat-escola-abans-de-la.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/in-memoriam-escola-dels-maristes-la.html


Agrairem la tramesa d’imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com , recuperar la  memòria històrica és feina de TOTS els catalans , i NOMÉS dels catalans.


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

dissabte, 28 de maig del 2022

SANT MARTÍ DEL FAI. BIGUES I RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Crisant Palau publica fotografies de Sant Martí del Fai, al terme de Biguesi Riells, a la comarca del Vallès Oriental.

 




Sant Martí del Fai es troba 800 metres al sud-oest del monestir de Sant Miquel des d'on surt l'únic camí que hi mena.


És un edifici de nau única, amb absis semicircular.


L'actual ermita és una reedificació del segle XII que aprofita la planta i part dels murs anteriors. Coberta amb una volta apuntada que està descentrada. A l'absis té una finestra de doble esqueixada. La porta d'arc de mig punt es situa a migdia. Hi ha una finestra en forma e creu al mur de ponent. Del campanar d'espadanya només en queden restes de la base que s'alcen entre la nau i l'absis.

 

        



Jordi Contijoch Boada.     Vista interior de l'església.

Està documentada des del 878, en una confirmació de possessions al monestir de Sant Cugat del Vallès: domum Sancti Genesii et Sancti Martini situm in rivo Tenesi. L'advocació de sant Genís s'alternà, amb el pas del temps, amb la de sant Feliu, ja que el 986 apareix com a Sancti Martini et Sancti Fellicis qui sunt ab ipsum Fallium. Les dues expressions es repeteixen en butlles papals del 1002 i el 1120. A més, en les delimitacions del bisbat de Vic del 987 i del 1038 se cita la Roca de Sant Genís com a límit del bisbat. La Roca de Sant Genís és la cinglera que es dreça damunt de Sant Martí del Fai, és a dir, el Cingle del Fitó.


Pel cartulari de Sant Cugat sabem que l’església, aleshores parroquial , en va formar part durant molt de temps.


Fou, als segles XIII i XIV , el temple parroquial de set o vuit masos de la rodalia, tributaris del monestir de Sant Miquel. La despoblació de la zona afeblí la parròquia (el 1413 només hi quedaven els masos Serrà i Sa Verdera), que fou traslladada de primer a Sant Miquel del Fai mateix, i Sant Martí quedà com a simple ermita del monestir.




 Tingué culte fins al 1936, després de la seva profanació  però, ja no es restaurà ni la capella ni el seu culte.


 Una restauració del 1967 va permetre de trobar-hi restes de pintures de transició del romànic al gòtic


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28414


https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_del_Fai


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-del-fai-bigues-i-riells


L’enciclopèdia  està en fase de proves, per moure’s pel país cal demanar cita prèvia, tot fa pensar que el món s’acaba, oi?.

divendres, 27 de maig del 2022

LA TORRE MARIONA PATXOT RABELL . MOSQUEROLES. FOGARS DE MONTCLÚS. EL VALLÉS ORIENTAL / MONTSENY

 

Entre els anys 1927 i 1931 , Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) feu construir a Mosqueroles per l’arquitecte Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Olot, 1955) la Masia Mariona,  casa d'estiueig de la família, dita així en record de la filla  Maria Patxot Rabell.




Escrivia Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) ;  la nostra filla Maria, morta en flor de jovenesa, retreia sovint una il·lusió seva: el desig de tenir un estatge lluny de ciutat, a muntanya... després de la seva mort, nosaltres alçarem el Casal de la Masia Mariona no pas amb cap pretença de cara als vivents, sinó que volguérem inscriure en la muntanya, el testimoni durador de recordança i d’enyor d’una ànima i d’un bell ideal esvanits; un monument que, al mateix temps, arredossés la nostra vellesa. Aquells aplegaments de xiprers que vàrem plantar-hi, proclamen la vera significança del Casal.

 

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1934/12/29/pagina-2/33267629/pdf.html?search=Maria%20Patxot


En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels miliars feixistes encapçalats pel general Franco contra  el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic en tota la història que es pot reivindicar com a tal -,    milicians anarquistes van fer accions hostils contra Rafael Patxot i Jubert i la seva família,  això els obligaria a refugiar-se al Montseny.

 Posteriorment, gràcies a l'ajuda del conseller de Cultura de la Generalitat, Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893[2] - Tarragona, 19 de setembre de 1980) sortirien  de Catalunya , des de Barcelona, embarcaren al torpediner de la Marina Francesa Brestois, fins a exiliar-se a Suïssa.


Abans de fugir a l'exili, Patxot va fer gravar a les dovelles del portal: "Hostes vindran que de casa us trauran - 3 d' agost de 1936 - Adéu-siau".




No va tornar a Catalunya per la seva posició irreductible en contra del règim franquista,[ tot i l'oferiment de la Sociedad Meteorològica Española de reprendre els seus estudis científics a Espanya.


https://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/5883/inauguren/fogars/nou/equipament/parc/montseny


https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/masiamariona_jordisoler_revistamuntanya.pdf


https://www.catorze.cat/biblioteca/rafael-patxot-mecenes-oblidat-97890/


Tot fa pensar que contra tota lògica els “ dies foscos  tornaran.


Aquest país ha de fer un esforç per eliminar organismes administratius,  els recursos que generem son del tot insuficients per a mantenir-los.


Si algun dia els combustibles tornen a tenir un preu “ suportable “, poseu Fogars de Montclús, les seves parròquies i masies a la vostra agenda.

dijous, 26 de maig del 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LES GERMANES DE LA DOCTRINA CRISTIANA DE MOLINS DE REI. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Ja fa uns anyets que fem recerca de edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, hem demanat per activa i per passiva la col·laboració dels lectors, i val a dir que amb alguna honrosíssima excepció, l’interès dels catalans per Catalunya, i la seva historia és, per dir-ho de forma políticament correcta, manifestament millorable.


El Valentí Pons Toujouse, feia una feina excel·lent, tant, tant, tant, que en un país “ normal  això el feria mereixedor d’un reconeixement públic.

https://www.arquitecturamodernista.cat/cerca.php?cerca=Cerca&c=&tipus%5B%5D=8&paisos=ES&comunitats=ES09+&provincies=&anys=1878+-+2000


La Congregació de les Germanes de la Doctrina Cristiana és una congregació religiosa de germanes dedicada a l'ensenyament, fundada en 1880 a Molins de Rei (Baix Llobregat). Les germanes fan servir les sigles H.D.C.




https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/molins-de-rei/tots/col-legi-germanes-de-la-doctrina-cristiana


L’autor de l’edifici fou l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez (Barcelona - 09.01.1888 + Barcelona - 11.02.1962)




https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/joan-baptista-serra-de-martinez


L'any 2012 fou suprimida la comunitat i l'escola de Xirivella "a causa de l'escassetat de vocacions", com abans havien estat suprimides las de Molins de Rei i de Sant Vicenç dels Horts.


Benvolguts/des, un reiterem – si cal de genolls – la petició, quasi d’auxili, per documentar el màxim d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, l’especulació urbanística, la corrupció política endèmica i sistèmica, i el transcurs inexorable del temps, ens ho posen cada dia més difícil, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Catalunya us ho agrairà.

 

dimecres, 25 de maig del 2022

IN MEMORIAM DE LA CASA DELS MARQUESOS DE GALTERO. SANT ESTEVE D’EN BAS. LA GARROTXA.

 

Quan visitava Sant Esteve d’en Bas, no sabia trobar la casa que havia estat residencia dels marquesos de Galtero,  retratava i documentava però, el fossar on reposen les restes de María de Vallés y de Mas, filla del XIII baró de la Puebla de Tornesa (Fausto de Vallés i Ferrer de Pegamans), esposa de D. Eduardo de Casanova de Gartero de Mir y Desprat de Savasona.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/05/capella-del-sant-crist-del-cementiri-de.html


A l’Estudi de la Masia Catalana, trobava  :  Porta, finestra i escala decorades a l'entrada de Casa del Marquès de Galtero, feta en els dies en que traspassava el primer marquès , Eduardo de Casanova i de Galtero, de Mir i Desprat de Savasona (Barcelona, 1840 - Barcelona, 16 de març de 1916), I marquès de Galtero, Caballero de l'Hàbit de Santiago, Director del Banc de Barcelona i de la Caixa d'Estalvis i vocal de les Juntes d'Obra de Santa Mónica, del F.C. d'Olot i del Banc Vitalici d'Espanya, i  el succeïa el seu fill Guillermo de Casanova i de Vallés, de Galtero i de Mas († 10 de juny de 1941), II marquès de Galtero, Mastrant de València, Cavaller del Cos de la Noblesa de Catalunya, i gentilhome de cambra amb exercici.




M’emprenya, deixeu-me ho dir així,  el mal costum de NO FER ESMENT de l’autor de les fotografies.  

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4647/rec/85


Fins que no fent esmena – entre molts altres – d’aquest mal costum, no serem gaire cosa més que Club de pòtols.


dimarts, 24 de maig del 2022

IN MEMORIAN DE LES ESCOLES DE MOLLÓ. EL RIPOLLÈS

 

Llegia que l'edifici destinat a les escoles de nens,   les escoles de les nenes,  i els habitatges pels mestres varen ser bastits l'any 1918.




 la seva construcció va tenir lloc pel sistema de prestació de jornals dels veïns de Molló.


Anys més tard l'edifici va acollir també les oficines de l'Ajuntament.


Actualment  no hi ha escola a Molló i tot l'edifici és ocupat per les dependències municipals.


COMPARTIU “ URBI ET ORBE “

Ens agradaria molt poder “ recuperar” , a l’email castellardiari@gmail.com les imatges dels edificis escolars que per intermediació del Dr. Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923) s’aixecaven a tot Catalunya i les Illes Balears , pensem que envoltats com estem de “ persones prescindibles “ Catalunya li ha de retre un homenatge en ocasió del centenari del seu traspàs a aquest català universal, que sens dubte s’ho mereixia a la seva època i s’ho mereix avui .

dilluns, 23 de maig del 2022

MEMÒRIA TRÀGICA DE LA QUERA DE TALAIXÀ. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA

 

El Matias En Mais Castanyer, publica una fotografia datada el 17-05-1936, poc abans de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, acte criminal que  ens retrotrauria a l’edat mitjana.




No en cita la font. En tot cas però, no la trobava al catàleg de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Montagut%20i%20oix/page/2

 

En l’actualitat, la casa és una absoluta ruïna de la que ens diu la fitxade patrimoni de data desconeguda :

 

La Quera, situada al costat del camí que mena a Sant Aniol d’Aguja des de Talaixà i passant pel salt de la Núvia, a mig faldar de la serra de Talaixà, permet contemplar i vigilar tota la vall del riu.

 

Era un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes principals, formada per diferents cossos, bastits durant els segles XVIII-XIX.

 

L’accés al mas es realitza pel costat de tramuntana, amb un pas molt estret i fàcilment defensable, entre el mas i la pallissa grossa. La porta principal, feta de grans carreus tallats, té gravat a la llinda el nom del propietari i l’any d’alguna de les remodelacions.

 

L’interior es troba distribuït a partir de la gran sala de convit. Un dels elements més destacables de l’estructura arquitectònica són les grans sales subterrànies, amb arcs de volta apuntada, la funció dels quals desconeixem, tot i que podrien ser presons.

 

Fou el mas més important de Talaixà i les rodalies i malgrat que no conservi elements defensius, per la seva estructura podria haver estat un casal fortificat. A la banda de ponent de la casa hi ha una capella sense culte.



 Fotografia de l' Albert Pratdesaba i Sala

La Margarida, la darrera mestressa  va morir als cinquanta-nou anys, el 1976. El mas amb la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, a la qual s’hi accedia des de dins de la casa,  descuidat de tothom , va anar caient, i avui presenta – per la nostra  vergonya eterna-   l’aspecte enderrocat i tristoi, que veure en aquests enllaços :

 

http://www.novasenda.com/girona/la-garrotxa/talaixa-la-quera.php


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10071

 

La dictadura franquista està al darrera de bona part dels mals que ha patit, pateix i patirà, aquest dissortat reialme on s’admiren els corruptes, i es blasma als que viuen amb el seu treball honrat.

diumenge, 22 de maig del 2022

PARRÒQUIA DE SANTA TERESA DEL NEN JESÚS. BARCELONA

 


La Maria Luisa Arranz Berlanga, publica una fotografia de la façana de l’església parroquial de Santa Teresa de l'Infant Jesús , que es troba ubicada al districte de Gràcia i afronta amb la Via Augusta, i amb els carrers Sant Marc i Benet Mercadé. Es tracta d'una església de tres naus i rectoria adossada.

 

La façana principal, que afronta a la Via Augusta, està recoberta totalment de carreus de gres bicolor. Un gran campanar, que s'aixeca en el mateix pla que la façana, i el portal d'entrada actuen com a eix de composició. En aquesta composició són evidents les referències a l'arquitectura escandinava. La portalada està formada per un gran arc de mig punt amb arquivoltes, flanquejada per sengles ulls de bou on els vitralls i els remats perimetrals reprodueixen la forma de creu grega. Per sobre, la façana es va esgraonant, estretint-se cada cop més fins esser coronada per l'esvelt campanar, atorgant al conjunt compositiu una forma amb tendència piramidal. Sobre la portalada un gran finestral resolt amb arc de mig punt i arquivoltes perimetrals fa les funcions de rosetó. El campanar pròpiament dit presenta en aquesta façana cinc estretes obertures disposades a diferents nivells, fet que proporciona verticalitat al conjunt. Al damunt s'hi troba una obertura en forma de creu grega i sota un rellotge d'agulles molt simple.

 

La rectoria, adossada a la dreta de la façana principal de l'església, fent cantonada amb el carrer Sant Marc, està construïda amb el mateix material. Les seves petites obertures, resoltes amb arc de mig punt, atorguen a aquest edifici reminiscències neoromàniques.

 

L'absis és semicircular però la façana absidal queda oculta a l'interior de l'illa de cases. La teulada, a dos nivells, és a doble vessant, de teula àrab.

 

S'accedeix a l'interior per un petit vestíbul que dóna accés a una capella lateral. Un cop dins es pot observar que de les tres naus laterals contenen capelles. El temple està profusament decorat amb pintures policromes.




Fotografia de Josep Anton Pérez

 

 L'absis semicircular està precedit d'un estret arc presbiteral, similar a la resta dels arcs torals, que suporten la coberta a doble vessant, recolzada sobre per bigues de fusta. Als laterals, els arcs formers obren pas a les capelles laterals. Sobre la zona del vestíbul hi trobem el cor.


La construcció es va dilatar molt en el temps:


1932: projecte de l’arquitecte Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 d'abril de 1885 - 7 d'octubre de 1973)

 


1936: aturada de les obres quan les parets tenien quatre metres l'alçada, calia esmerçar els pocs recursos en defensar la II República de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco.

 

1939: reinici de les obres,  malgrat les pèssimes condicions econòmiques la dictadura – com a mostra d’agraïment – va prioritzar la construcció i  reconstrucció de les esglésies, per davant de les escoles, o els hospitals.  

 

1940: finalització obres de l'església

 

Fins a finals dels anys seixanta: obres complementàries i construcció de la casa rectoral.

dissabte, 21 de maig del 2022

ESTATUA DEL SAGRAT COR DE LA PLAÇA DE CENTELLES. OSONA. CATALUNYA

 Ens explicaven que es desconeix l’autor original de la Font i l’Estàtua, que fou sufragada pels Comtes del Castell de Sant Martí de Centelles, i que patia la destrucció com a directa conseqüència de la sedició – exitosa – dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II República.




http://heraldicacatalana.blogspot.com/2011/05/armas-de-los-titulos-catalanes-xlv.html


A càrrec del Consistori de Centelles es refeia la Font i l’Estàtua, obra de Lluís Montané i Mollfulleda (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1905 - Barcelona, 10 de juny de 1997), que miraria ara en direcció a la Casa de la Vila, enlloc de fer-ho al Castell dels comtes, com ho feia abans.



Qui paga mana, oi?.


El franquisme va ser – i en molts indrets encara és – tremendament actiu en la destrucció de la documentació relativa al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya.



Els catalans son una minoria a casa nostra, i cal que en prenguem consciència, allò que no fem nosaltres, sovint a títol particular NO HO FARÀ NINGÚ.


Al Sagrat Cor, a Santa Coloma, excelsa patrona de Centelles, els encarregava portar davant de l’Altíssim la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el eu poble!


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 20 de maig del 2022

ESCOLA LEONOR YGLESIAS HORTA. CANET DE MAR. EL MARESME. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Llegia que Narcís Rigau  Esparreguera ( Sarrià de Ter, 21.09.1869 + Barcelona, 26.01.1958) Bernat de Sarrià de Ter, en la vida religiosa, va ser l’autor de l’edifici de l’escola  Leonor Yglesias Horta, dit això en honor i recordança de Leonor Yglesias Horta, (Canet de Mar , 8 de Juny de 1851 – Barcelona , 2 de Febrer de 1928)

https://www.coleyglesias.com/lescola/historia/


El Valentí Pons Toujouse , en un país “ normal”  fa temps que hauria vist reconeguda la seva tasca en l’àmbit del Patrimoni Històric, per endavant la meva personal impressió de que aquest NO ÉS un país “ normal” – quan cal adjectivar una democràcia, acostuma a ser perquè en realitat el sistema polític no funciona de forma democràtica, encara recordo que al regim de la dictadura li deien DEMOCRÀCIA “ ORGÀNICA” , imagino que pel fortíssim olor que desprenia, oi? -   Avui, li diuen DEMOCRÀCIA “ PLENA”, com diria l’Ermessenda de Valrà, “Per a aquest viatge no necessitàvem alforges”.




https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/canet-de-mar/tots/col-legi-eleonor-yglesias


Poseu-vos l’obligació de retratar almenys un edifici escolar anterior a la dictadura franquista durant la vostra vida, si ho feu, aconseguirem recuperar la memòria històrica, i fins on  és possible en aquest dissortat reialme on la corrupció endèmica i sistèmica es la norma i no l’excepció, la dignitat.


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.


dijous, 19 de maig del 2022

CASA JOAN PUIGDOMÈNECH MANDI. LA PETJADA MODERNISTA A SANT FELIU DE CODINES. EL VALLÈS ORIENTAL.

 El Valentí Pons Toujouse  feia una feina es excepcional : 

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sant-feliu-de-codines/tots/casa-joan-puigdomenech-mandi


A la pàgina :

https://www.santfeliudecodines.cat/turisme/rutes/1990-ruta-modernista.html

En diuen; edifici entre parets mitgeres compost de planta soterrani, planta baixa i planta pis. Propietat de Joan Puigdomènech Mandi. 


L’arquitecte Joan Rubió Bellver (Reus (Tarragona) - 24.04.1871 + Barcelona - 31.01.1952)  és l’autor d’aquesta casa entre mitgeres. No sabia trobar cap dada del promotor Joan Puigdomènech Mandi, sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com 


En aquesta façana, l'arquitecte vol fer un element net, sense objectes que enfarfeguin la visió de conjunt, dominada per dos colors. Així, la totalitat de la façana es presenta estucada blanca (molt freqüent en l'obra de Rubió), jugant amb el verd dels porticons i de la ceràmica vidriada. Aquesta ceràmica és poc abundant, però col·locada de forma precisa, per trencar la monotonia del parament. Tot i la inexistència d'elements sortints, com ara balcons, Rubió juga amb l'impacte visual d'un element pla i sense joc amb les ombres. Aquí es pot veure la simplicitat dels escassos elements com llindes i medallons, explotats al màxim, per donar contrast amb la blancor del fons.        




L'edifici es presenta amb quatre cossos visibles des de l'exterior, tots ells tancats amb voltes de maó de pla. Deixant de banda el cos de l'escala, que destaca perquè sobresurt més que els altres, es veu la simetria dels altres tres. També podem trobar dos esgrafiats, aparentment col·locats per omplir l’esvelt cos de l'escala. També és destacable la presència de la forja a les baranes de les finestres, element quasi indispensable en tot edifici modernista.       


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29384


 Els crits del A POR ELLOS!!! Encara fa esglaiar, i sobta que els mateixos que excel·lien demanant repressió, demanin ara ; ¿Quien me presta una escalera para subir al madero?


Senyor, perdona’ls, perquè ni aleshores, ni ara, saben els que es fan.