dimarts, 30 d’abril del 2024

IN MEMORIAM. MAREDEDÉU DE SANEJA. GUILS DE CERDANYA. GIRONA

 

El Josep Salvany Blanch , retratava;  Panoràmica de Saneja, poble del municipi de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al sector més baix de la vall de Querol, vora el canal de la Solana, a la dreta del riu d'Aravó i al peu del puig de Saneja.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8897/rec/4

Una Mare de Déu a l' interior de l' església de Saneja.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8901/rec/1

Una Mare de Déu a l' interior de l' església de Saneja.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8963/rec/3

Vista interior de l'església de Saneja

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8986/rec/5

SANT VICENÇ DE SANEJA. GUILS DE C. BAIXA CERDANYA.

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/08/sant-vicenc-de-saneja-guils-de-c-baixa.html

En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalast pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  desaparegué una magnífica imatge tallada en fusta de la Mare de Déu, la qual és coneguda per l'arxiu fotogràfic Mas i el fons Salvany.



El Josep Salvany BlanchCèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) , Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942),..,  eren " llum del món" , i la seva vida i la seva obra seran esmentades en els segles venidors. De la " morralla " que gestiona de forma maldestra la COSA PÚBLICA se'n perdrà la memòria. 

Sant Vicenç de Saneja (Guils de Cerdanya)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-de-saneja-guils-de-cerdanya

Quan al topònim Saneja:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=36735

L’ESPOLI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I HISTÒRIC-ARTÍSTIC: L’ALT PIRINEU CATALÀ AL SEGLE XX.

https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42626/5/04.JCQ_CAP_4.pdf

Fotografia de  Jordi Contijoch Boada


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7731

Que  la Marededéu , Sant Vicenç   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dilluns, 29 d’abril del 2024

IN MEMORIAM. CASA CASTELL DE VILANOVA DE VIVER. VIVER I SERRATEIX. EL BERGUEDÀ

 

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) retratava la primera casa de Vilanova, que  ocupava les dependències de l'antic castell de Viver, situat dalt del turó a l'extrem nord del serrat.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/844/rec/280

L'any 1917 la masia de Vilanova bastí el seu nou casal prop de l'església de Sant Miquel de Viver i s'abandonà l'antiga casa-castell, avui tot en ruïnes.


https://www.guimera.blog/tribuna/la-casa-vilanova-de-viver/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3763

Llegia que Viver i Serrateix disposa d’un Catàleg de masies, al que no en trobava l’accés en línia, li preguntarem a viver@diba.cat , dades – si les tenen – de l’autor de l’edifici de la la masia de Vilanova

Havíem  publicat :

LA CASA MODERNISTA DE SERRATEIX, VIVER I SERRATEIX. EL BERGUEDÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/09/la-casa-modernista-de-serrateix.html

MAS VILAJOSANA. SERRATEIX.  VIVER I SERRATEIX.  EL BERGUEDÀ.  CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/05/mas-vilajosana-serrateix-el-bergueda.html

SANT ANDREU DEL MAS COROMINES DE VIVER. BERGUEDÀ

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/04/sant-andreu-del-mas-coromines-de-viver.html

SANT JOAN DE MONTDARN. VIVER I SERRATEIX .EL BERGUÈDA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/08/sant-joan-de-montdarn-viver-i-serrateix.html

La llista de “ monuments “ fa  referència a nombroses masies :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Viver_i_Serrateix

En general les Administracions – de tots els colors polítics -  tenen la virtut de “ complicar les coses senzilles “, oi?:

La dictadura franquista situava el futur econòmic en la transformació en “  xulos y manolas  per gaudi del turisme, no l’encertaven del tot,  ho feien força  però, en l’abandó del sector primari, agricultura, ramaderia,..,  per dedicar-se al turisme.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

 

diumenge, 28 d’abril del 2024

SANTUARI DE SANTA ANNA ( MARE DE MARIA, AVIA DE JESÚS ). CLARET. SANTPEDOR. EL BAGES

 Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç SAvall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , davant la façana del Santuari de Santa Anna – Mare de Maria – al terme de Santpedor, a la comarca del Bages.




La descripció ens diu ; església d'una sola nau amb capelles laterals, orientada a llevant i amb un ampli porxo obert a ponent amb la porta d'accés a l'església que és adossada a l'antiga església romànica de Santa Maria de Santpedor o de Claret. El presbiteri és rectangular i tanca la capella i sagristia. L'altar major acull la venerada imatge de Santa Anna de Claret (romànica) L'exterior és totalment envoltat de jardins i de masies que constituïen l'antic terme parroquial de l'església de Santa Maria de Claret, que està situada justament al darrera d’aquest santuari.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/02/goigs-santa-anna-santpedor-bages.html

Una i altra església estaven tancades el dia de la nostra visita.

El santuari de Santa Anna de Claret fou construït al segle XVIII, concretament entre els anys 1762-1769, i finançat probablement pels ‘ diners d’Amèrica’ .

Havíem  fet una troballa : 
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/08/santa-anna-de-santpedor-bages.html

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors d’aquest temple, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

 Que Santa Anna i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dissabte, 27 d’abril del 2024

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANES DE SANT FELIP NERI A SANTA ESTEVE DE PALAUTORDERA. EL VALLÈS ORIENTAL. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

El Juan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de la Torre Sant Josep, que havia estat la seu d’una escola religiosa gestionada per la congregació de les Germanes de Sant Felip Neri,  conegudes també com Congregación de Religiosas Filipenses Misioneras de Enseñanza.



https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/casa-de-les-monges-escola-de-les-monges-filipenses

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/53255?fbclid=IwAR1XOwc9fWD5GvjJvR7CA3u80aZGzLxFRLcWtRiFa9jIICcfWwP8Kc1s7gk_aem_AZ4qdBtm0yDgbFPy9Acj_h11s-lqmC0HlnFfhEJhbGNtYauo94_g8XGlqYwm_Ml-_rMwowQyo1qJeONpsMXz3uQ5

Llegia al Mapa de Patrimoni;  la fundació d'aquesta escola per a nenes, privada i religiosa, per part Benet Adroer i Vinyals i la seva muller Anna Calafell.

No s'han conservat els plànols originals del projecte.

 De l'obra se'n va ocupar el constructor Agustí Altimira Mota de Santa Maria de Palautordera.

Les obres van acabar el 1908 que és quan es va construir la tanca al voltant de la finca.

La planta baixa es dedicava a les aules escolars i també hi havia la cuina, el menjador i la capella dedicada a la Mare de Déu.  Ens agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com

La segona planta, golfes i la torre mirador eren d'ús exclusiu, tant personal com comunitari, de les germanes filipenses. Cada religiosa tenia la seva pròpia habitació.

 La resta de la superfície no edificada es va dedicar a pati d'esbarjo i també a un petit hort amb el seu pou.

El primer curs escolar fou 1909-1910.

https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/14906/ajuntament-sant-esteve-palautordera-formalitza-compra-casa-monges

N’havíem publicat:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/01/torre-sant-josep-santa-maria-de.html

Les publicacions  van tenir força comentaris : 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/04/collegi-de-les-religioses-filipenses.html





Ens agradarà rebre imatges a l’email castellardiari@gmail.com , tant de la capella a l’època de les Germanes de Sant Felip Neri, com de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paul

Ens cal l'ajuda de tothom per documentar la " petita història de Catalunya" , esperem rebre imatges i  dades d'edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista a l'email castellardiari@gmail.com 

Catalunya, us ho agrairà. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

divendres, 26 d’abril del 2024

LA TORRE ALBERTI I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. LLAGOSTERA. GIRONA

 

Trobava una fotografia del  Valentí Fargnoli Iannetta (Barcelona, 12 de abril de 1885 -Girona, 7 de abril de 1944), Façana, del pou i la capella advocada a la Marededéu del Roser de la casa de pagès Torre Albertí. 


https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/58981/Casa+de+pages+Torre+Alberti+de+Llagostera?fbclid=IwAR00ffmvGgD5zcoMPrzYnxr4u9RZEzHMJzkogsYhyui6C8FN18J_V6zIUAw_aem_AX9vORNysjmKSyYYu-LNOEbHCqmBq60k4_rT2NwVauKEFnFEm_ftpujMxei1HydORmgFv_UCGrqusPrpfF5CpEMR


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6847/rec/1

La fotografia és la mateixa, l'Arxiu Mas però, en desconeix l'autor, feu-li saber- Gràcies. 

Existeix encara : 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30423

https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/103516/129677

Capella de la Mare de Déu del Roser de la Torre Albertí - LLAGOSTERA (CATALUNYA)

http://campaners.com/php/campana1.php?numer=15922

https://www.routeyou.com/ca-es/location/view/50708032/capella-del-roser?toptext=5875273

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30410

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/10/la-capella-del-roser-de-la-torre.html

No en sabia trobar els Goigs, si existeixen sou pregats de fer-nos-en arribar un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com , i l’afegirem a la publicació.

L’actual titular del vescomtat és Manuel Galindo Widenmann, IV vescomte d'Hostoles. Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement,   i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com

La traducció “ manu militari “  converteix Hostoles en Ostoles , que el bon Déu faci més que nosaltres amb aquests “ veïns” , oi?.  

El Josep Salvany visitava Llagostera:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Llagostera/page/1

I els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, també :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Llagostera

 Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dijous, 25 d’abril del 2024

CASA TEIXIDOR. TORELLÓ. OSONA

Trobava una fotografia del JOAN ARTIGUES I CARBONELL ( Vilanova i la Geltrú 1894 - Barcelona 1953). Façana de la casa Teixidor a la plaça de Mossèn Fortià Solà de Torelló 



https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/59828/Facana+de+la+casa+Teixidor+a+la+placa+de+Mossen+Fortia+Sola+de+Torello?fbclid=IwAR1buIQw8MTxmGOYExXKMvAtd8Aa1VSawueaoMVkPt7U-H65Vyxar84oeyk_aem_AX_ttsZj6axcLMzA2ZQX2-KU2SwJVh-LXEQtUx2374q0CxejGuIMYvjRt0JNXI2ICPef_lmmZu6aNBuIQ0mhQ5Q3




https://www.fotografiacatalunya.cat/ca/cataleg/imatges/5c584433565da7063e8cbd2d

Existeix encara:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43857

La retratava  l’any 1918, el Josep Salvany Blanch

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5348/rec/2

També els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1411/rec/2

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2851/rec/3

L’ Enric Fontvila Batalla repetia la fotografia  l’any 2021

 


https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:163_Casa_Teixid%C3%B3,_pl._Moss%C3%A8n_Forti%C3%A0_Sol%C3%A0_5_(Torell%C3%B3).jpg

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

dimecres, 24 d’abril del 2024

PONT PENJANT D'AMPOSTA MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

 Veníem de l’Aldea, el traçat de la ‘nova carretera N-340’ ha convertir aquella població en un desert, i provocat conseqüentment el tancament de la major part d’establiments de restauració.


Retratava al Josep Olivé Escarrè  ( Sant Llorenç Savall, 2 de mig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de mig de 2019 ) davant d’aquesta ‘típica’ estructura del pont penjant, amb dos grans blocs-pilars verticals de pedra situats a banda i banda del riu, d'una alçada de 24 metres, que serveixen tant per aixecar i llançar el cables que composen la catenària com per a punt de suport de la superfície del pont pròpiament dita (d'uns 130 metres de llum).


La descripció tècnica ens diu que hi ha dos tipus fonamentals de cables: els que formen la catenària, que surten d'un punt situat a 30 metres dins el terreny ferm, i en número de 10 per costat s'aixequen cap als pilars per a construir la gran corba, deixant-ne dos a la part superior de les masses tectòniques, punt de partida també dels sis tirants progressivament inclinats pel primer tram del pont; i els cables perpendiculars que fan la funció de tirants per a la major part central del pont. La superfície del pont té una amplada d'uns 8-10 metres i presenta la calçada per vehicles (un carril per sentit), a més de dues vies lateral per als vianants. Els grans blocs pilars de pedra presenten tres registres d'alçada: l'inferior, des de la vora dl riu fins a la via circulatòria, amb una arcada de mig punt; el segon amb una arcada quasi el•líptica i apuntada, amb una notable clau central; i el tercer, amb els coronaments superiors, amb tres obertures centrals amb l'escut reial al damunt i flanquejades per dues quasi torres. Estructura d'arc triomfal. Aparell molt regular.

Fou construït per iniciativa del consistori municipal dirigit pel batlle Joan Palau i Miralles (Gandesa, 1867 - Tarragona, 1936), amb l'objecte de solucionar el problema de comunicacions vials originat per la trajectòria del riu Ebre, el qual es sortejava per mitjà de barques. Es va presentar un primer projecte l'abril de 1907, obra de l'enginyer industrial Josep Mª Pagès, que fou rebutjat.

L’autor fou l’enginyer de camins, canals i ports, José Eugenio Ribera (Lisboa, 1864 —Madrid, 1936).

El 27 de maig de 1914 foren adjudicades les obres a la Sociedad de Construcciones Hidráulicas y Civiles. La primera pedra es col•locà el 15 d'agost de 1915. Per les característiques del terreny i la profunditat del riu es va decidir la construcció d'un pont penjant. Fou el primer pont penjant d’Europa construït amb formigó armat, i el segon del món, darrera del pont de Brooklyn de Nova York.

L'any 1921, el retratava el Josep Salvany Blanch 




Destruït l’any 1938, fou reconstruït en el període 1939-41 per l'enginyer Demetrio Ullastres Astudillo ( 1907- Madrid, 1997 ) a càrrec de la Bilbaína de Cables, S.A.

L’any 1957 es realitzen obres de reforçament, consistents en l'adició de 30.000 kg de ferro, elevant el nombre de cables suspensors a vuit.

1975-1977, i 2007-2009, obres de reparació i reforç.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com ,  la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

Ens costava trobar un lloc per dinar a la capital del Montsià.


 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dimarts, 23 d’abril del 2024

ANTIGA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU - MARE DÉU DE DALT – O DEL CALVARI. BENIFALLET. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

 Retratava de lluny l’església DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU - MARE DÉU DE DALT – O DEL CALVARI, ubicada al barri del Calvari de Benifallet, a la part alta del nucli urbà. És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular sense absis, realitzat amb carreus de pedra de mida regular i coberta a doble vessant. La porta principal i original del temple és feta en arc de mig punt perfectament adovellat. Damunt seu, una mica desplaçat, es troba el campanar en forma d'espadanya d'un sol ull. Una segona porta, oberta posteriorment a la construcció de l'edifici (el 1861 segons placa indicativa), es troba situada al carrer de l'Ermita, i com es trobava tancada el dia de la nostra visita, no podíem accedir a l’església.



Llegia que a l'interior de l'edifici, cobert amb volta apuntada, podem gaudir de la imatge de la Mare de Déu de Dalt, patrona de Benifallet situada al presbiteri. Al peus de l'església hi ha el cor cobert amb sostre de cassetons. Obertes al gruix de la paret els Pinyol tenien les seves sepultures en els segles XIII i XIV. Actualment només es distingeixen les primitives armes heràldiques de la família amb les inscripcions llatines. Es conserven pintures al fresc relacionades amb l'època de construcció de l'església. destaca el calvari on hi ha petites capelletes que representen la vida de Nostre Senyor.


Entenem totes les polítiques de ‘seguretat’ que s’apliquen arreu i que en la seva major part, només serveixen per complicar l’existència de les persones que no tenen cap intenció de delinquir; feu-vos però una reflexió, avui els bancs us envien als caixers automàtics i es queixen de la ‘desafecció’ dels clients/ciutadans, l’església catòlica té habitualment tancats els seus centres de culte – amb l’excepció dels que tenen interès turístic, i on cal pagar una entrada-, la jerarquia és queixa també de la ‘desafecció’ dels fidels/ciutadans; recordeu aquells dies en que a les caixes hi havia persones a les finestretes que no sols t’atenien sinó que s’interessaven per les activitats, la família, ... , i dels temples oberts a tothora on s’hi podia entrar sempre que necessitaves un moment de recolliment i/o de pregaria ?. No hi ha ‘desafecció’ , sinó DESATENCIÓ, tant als bancs com als temples.

Esperem que el Senyor posi remei a una cosa i altra.

 L’Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O al nom propi, perquè en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la inscripció al Registre Civil en llengües que no fossin el castellà – que els funcionaris anomenaven, español, retratava l’any 1935, Carrer de la capella de Benifallet


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7547/rec/4


https://www.fotografiescatalunya.cat/benifallet/
http://www.elpuntavui.cat/article/7995-la-joia-de-benifallet.html


https://ipcite.cat/recursos-documentals/3319

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dilluns, 22 d’abril del 2024

ESGLÉSIA D’ARAVELL, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. MONTFERRER I CASTELLBÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá, repetia la fotografia que feia l’any 1983 , A. Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, i llicenciat en història medieval, notari gràfic de l’Urgell sobirà, del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-daravell-montferrer-i-castellbo


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15585


L'església de Sant Esteve d'Aravell és un temple d'una sola nau, amb capçalera plana orientada a nord i amb l'interior profundament reformat l'any 2002, segons el model d'un saló barroc. Un trebol horitzontal, delimitat per un fris motllurat de guix separa aquesta de la coberta. D'altra banda, al llarg de la nau hi ha sis pilastres motllurades de secció rectangular, tres a cada mura de la nau, coronades per capitells compostos sobredaurats, i erigits sobre peanyes de forma prismàtica i cos totalment llis. Aquests elements, en aquest cas més ornamentals que estructurals, es repeteixen també a la capçalera del temple, on se n'erigeixen dos més.

 

L'àmbit presbiteral de l'església està sobreelevat en relació a la resta de la nau, des de la qual s'hi accedeix a través de dos graons que n'abasten tota la seva amplària. Des d'aquest punt es pot accedir a la sagristia, que és una estança de planta quadrangular adossada al mur de llevant de l'església. Als peus de la nau hi ha el cor en alt, descentrat cap al costat de llevant a causa de l'ocupació del costat de ponent per la base de la torre del campanar. Campanar i cor tenen els seus accessos a través de dues portes de format rectangular que flanquegen la porta principal d'accés al temple. Aquestes dues portes, així com la de la sagristia estan contornejades per motllures de guix.

 

L'interior de la nau, que està arrebossat i alterna un color groc viu dels murs amb el blanc de les pilastres i els elements motllurats, està il·luminada per un ull de bou circular que s'obre a la façana sud, a l'alçada del cor. D'altra banda, al mur de l'altar major i flanquejada per les dues pilastres d'aquest àmbit, hi ha una falsa obertura de forma ovoide, tapiada per la part del darrera, que està contornejada novament per motllures en forma de plecs i tornapuntes, amb aplicació de daurats, i que presenta a l'ull centra uns vitralls contemporanis amb la imatge d'un orant agenollat davant la imatge del Crist crucificat.

 

Externament, el temple és un edifici amb molt poques obertures, coberta amb llosat de doble vessant. L'accés a l'interior es troba a la façana meridional, amb una porta centrada en l'eix de simetria de la nau, en arc de mig punt contornejada per una motllura simple, arrebossada, de secció rectangular. Corona aquesta porta un ull de bou circular, també motllurat amb una motllura del mateix estil que la porta d'accés. La rotunda volumetria de la nau es troba matisada per l'existència de la sagristia, un mòdul de planta quadrangular adossat a l'angle nord-oriental del conjunt i, sobretot, per un campanar de torre que s'alça des de l'angle sud-occidental de l'església. Aquest campanar és de secció quadrangular, presenta algunes espitlleres i quatre obertures en arc de mig punt al pis superior, obertes als quatre vents. Corona el conjunt una coberta de llosa piramidal, amb ràfec. El parament de l'església és força irregular; en un passat l'exterior estigué recoberta per una capa de morter de calç. En la darrera campanya de restauració es va aplicar ciment a la façana sud per rejuntar esquerdes i homogeneïtzar.


Quan al topònim, Aravell, AREAM VËTEREM, 'l'era antiga, la vella plana de conreu'

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3318


Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email castellardiari@gmail.com , la manca de sacerdots, i l’excés de delinqüents , han provocat llevat dels horaris de culte, el tancament de les esglésies catòliques.


 Que  el protomàrtir Sant Esteve  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.