El Vicent Miralles Tortes publica una fotografia de l’església parroquial de Sanavastre, al
terme de Das a la Cerdanya jussana, provincia de Girona , advocada a Sant Iscle i Santa Victòria , de la que
la Rosa Maria Asensi i Estruch , el Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919
— Montpeller, 20 d'agost del 1992) , la Maria-Lluïsa
Ramos i Martínez /i l’Enric Ventosa i Serra, n’escriuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0712001.xml
Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre és un edifici d’una sola nau, que
ha sofert moltes modificacions al llarg del temps, fins al punt que, tret del
frontispici o façana de ponent, no resta cap més senyal aparent del seu origen
romànic.
Això no obstant, les dimensions i proporcions de la planta, de base
trapezial, la situació de la porta d’entrada, el que semblen ser els brancals
de l’arc pre-absidal i l’inici de la semicircumferència de l’absis defineixen
bastant bé l’espai ocupat per l’església primitiva romànica, amb parets de 85
cm de gruix.
A l’interior de l’església no és visible l’aparell, ja que les parets són
arrebossades i pintades.
Fotografia de Jordi Contijoch Boada. 2010 .Vista interior de l'església.
L’absis semicircular originari va ser substituït per una capçalera carrada,
i s’amplià la nau amb dues capelles afegides a ambdós costats i una sagristia,
a l’angle nord-est, alineada amb la nova capçalera i corresponent al mateix
moment constructiu. La porta, a la façana sud, també ha estat refeta i no queda
senyal de cap finestra original. Al mur nord hi ha un contrafort i un altre a
l’extrem sud del frontispici.
La part més destacable de l’edifici és la façana de ponent, que es podria
datar al final del segle XII o poc més, amb un ull de bou en lloc de finestra
de doble esqueixada; les dovelles de l’ull de bou tenen l’aresta exterior
aixamfranada, i en cada una d’elles hi ha esculpida una mitja bola, motiu propi
del romànic tardà, que es troba en diverses portalades i finestres d’esglésies
de la comarca; de fet, es tracta d’un exemplar d’ull de bou únic a la Cerdanya.
El mur és coronat per una espadanya de dos ulls altíssims, paredats a la part
baixa. És un frontispici molt sencer i ben conservat, amb el parament fet de
carreuons de mides regulars
La parròquia de Sanavastre s’esmenta per primer cop amb la forma Sanavaster
en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, tot
i que sembla que fou redactada al final del segle X.
Posteriorment, aquesta ésglésia és mencionada l’any 1018 en el testament
sacramental d’un tal Bernat, que fou jurat sobre l’altar de “Sancti Asziscli
martir Christi, cuius baselica sita est intus in villa Senavaster”. En aquest
testament es fan diverses deixes, entre les quals consta que el testador llegà
al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un mas a la vil·la de Sanavastre.
A mitjan segle XI, concretament l’any 1048, hi ha notícia que la “parrochia
de Sanavastre” era posseïda en feu per Arnau Mir de Tost, per la donació que li
havia fet el bisbe urgellenc Guillem Guifré (1042-75). Poc temps després, el
1058, la documentació consigna un altre testament sacramental, atorgat aquest
cop per Guillem Ramon, el qual també fou jurat “super aram altare Sancti
Aciscli martiris Xpisti cuius ecclesia sita est in chomitatu Cer-ritanense in
villa que dicitur Sanavastri”, en presència del jutge Albert i de diversos
testimonis, clergues i laics.
A la darreria del segle XII, els homes del comte Ramon Roger de Foix i
d’Arnau, vescomte de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara, saquejaren
l’església parroquial de Sanavastre i s’emportaren una casulla, dues
vestimentes del prevere, un llibre, totes les tovalles i despullaren l’altar;
ultra això, s’endugueren també 30 modis de blat dels clergues i 7 de la
sagristia, 6 sesterades de vi i un calze. També profanaren el sagrari i
espargiren la sagrada Forma en “llocs vilíssims”.
La parròquia de Sanavastre contribuí el 1280 en la dècima col·lectada
aquell any a la diòcesi d’Urgell. Poc temps després, entre els anys 1312 i
1314, fou una de les esglésies visitades pels delegats de l’arquebisbe de
Tarragona; així figura en la relació de parròquies visitades en aquells anys
que ha arribat a l’actualitat; l’església de Sanavastre contribuí l’any 1391 en
la dècima col·lectada a la diòcesi urgellenca.
Quan al topònim Sanavastre, tindria el significat del “ racó de la guaita “.
https://kms.cat/crawler/onomasticon/download/VII/34.pdf
Amb l’excusa de la Covid.19 en algunes biblioteques publiques han retirat
els diccionaris etimològics en llengua catalana i l’ Onomasticon Cataloniaem
està clar que qualsevol excusa és bona per posar pals a la les rodes de les llengües
minoritàries, oi?.
Els responsables d’aquestes conductes estan maleïts davant de Déu.
Poseu Catalunya a la vostra agenda.
