dijous, 30 de setembre del 2021

FONT DE SANTA MAGDALENA. OLOT. LA GARROTXA

 

Picot Produccions , publica una fotografia , 09-09-2021. Olot. "Santa Magdalena". Plaça Malagrida.




L'obra, va ser realitzada per l'escultor Santiago Planella Domenech Olot, 1961) i inaugurada el 24 de març de 1988




http://www.revistadegirona.cat/rdg/recursos/2017/0305_103.pdf

El monument-font consta d'una figura femenina en bronze de peu i nua que recolza el seu peu esquerre davant d'unes muntanyes i que toca amb la mà esquerra el seu pit.

 

L'obra és una al·legoria a la muntanya de Santa Magdalena com a font de riquesa i vida per a la vall d'Olot.


De forma esglaonada -  som un país mancat d’infraestructures  viaries i de transport, per la tradicional gasiveria de la potencia colonial - , veniu a Olot, a la Garrotxa i volteu per Catalunya .

dimecres, 29 de setembre del 2021

EL MAS DE CERVERA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT CARLES. ULLDECONA. EL MONTSIÀ.

 Trobava noticia del mas conegut amb els noms de Patricio,  de Setenes,   de White, de Cervera, al  Camí Mallades - Barranc Clots, al terme d’Ulldecona a la comarca del Montsià. De la que en diu Patrimoni Gencat ; Antic Mas envoltat en tot el seu perímetre per un mur de maçoneria d'una alçada de 4 o 3 metres. La cara sud del mur és de maçoneria amb pilars quadrats acabats amb forma piramidal, actuant com a reforç del mur; dos d'ells emmarquen la porta central de ferro. A aquesta part de mur hi ha finestres espitlleres. A l'interior s'ubica l'hort, la casa, la capella, habitatge d'obrers, celler, molí d'oli, etc. A més hi ha un pou fet amb carreus ben escairats, i una sínia enrunada. També hi ha un sistema de canalitzacions per recollir l'aigua de pluja a dues cisternes, de 5 per 3 metres i de 4 metres de profunditat, situades a la part lateral del molí.




 Fotografia.  Pere Rams i Josep M. Pérez . Ens agradarà tenir noticia del cognom matern i si fos el cas de lloc i data de naixement o traspàs a l’email castellardiari@gmail.com 


La part d'habitança consta de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa hi havia la cuina amb un fumeral que ocupava tota la paret i al primer pis hi havia vàries estances, la més gran amb xemeneia.

 

La capella -  de la que no trobava l’advocació, que demanava al Francesc Itarte, i  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )  estava pintada totalment, imitant pilastres i dues finestres, sembla va tenir un sostre amb falsa cúpula.


La resposta que m’arribava del Centre de Documentació de Cultura Popular iReligiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) deia ; l’advocació de la capella era la de  Sant Carles.


L'edifici té alguns trets neoclàssics molt sobris.


Patricio White Peinado, el qual va ser alcalde de Benicarló a intervals entre els anys 1875-1885.  


Podeu trobar més informació a l’excel·lent publicació :

ALBA - EL PROJECTE FRACASSAT D'UNA NOVA POBLACIÓ. AL TERME D'ULLDECONA.


Amb text del Francesc Itarte Vericat i fotografies de Joan Josep Garrit.


Llegia  - a reserva de concretar en quin període - que  el  mas fou emprat com a Caserna de la Guàrdia Civil.


La capella fou cremada al 1979 aproximadament, no obstant en ella encara resten inscripcions: "Masia Don Patricio dia 15 del mes de noviembre del año 1829"; "Masia Don Patricio día 24 del mes de marzo del 1890"; "Iglesia de la Masia de Don Patricio. Godall día 7 de enero de 1889. Ramon Arnau".


De forma esglaonada, tenim un país amb unes infraestructures de comunicació molt magres, que hem d’agrair al REINO DE ESPAÑA, aneu a Ulldecona, al Montsià, volteu per Catalunya

dimarts, 28 de setembre del 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE JOU, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. LA GUINGUETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

El Miquel Muñoz Prusi,  publica fotografies de Jou i de la seva església parroquial  advocada a l’apòstol Sant Pere, al terme de la Guingueta d’Àneu a la comarca dels Pallars sobirà.






LA Maria-Lluïsa Cases i Loscos , el  Jordi Bolòs i Masclans i la  Maria Teresa Castañé, escriuen de Sant Pere de Jou (la Guingueta d’Àneu) a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1505801a45.xml


En el document datat l’any 1094 en què el comte Artau II rep del comte de Pallars Jussà, Ramon V, els béns que amb anterioritat havien estat pactats entre Artau I i el mateix Ramon V, s’esmenta entre les viles de la Vall d’Àneu cedides la villam Ove, identificada amb l’actual Jou; esment que és correspondria amb la primera menció d’aquesta població altmedieval.

 

La parròquia de lovo apareix esmentada, dins la Vall d’Àneu, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Integrada a l’organització eclesiàstica del deganat de la vall d’Àneu, l’any 1574 consta com a parròquia de l’oficialat d’aquesta vall. El 1553 la parròquia de Jou era servida per tres conrectors, que passaren a ser vuit el 1723, per a reduir-se a tres el 1821. Actualment depèn de la parròquia d’Esterri d’Àneu. (

 

A Jou és trobà, sota la paret d’un marge, una renglera de tombes de llosa separades entre si 1 m. La paret del marge tapava una cinquena part de l’extrem del peu dels enterraments, fet que fa pensar que les tombes foren fetes en un moment anterior


Patrimoni Gencat la descriu així ; Església d'una sola nau dividida en tres trams, amb capçalera quadrada a l'oest i coberta amb volta d'aresta tant en la nau com a la capçalera i les capelles laterals. La porta es troba a la façana est, als peus de l'església. És d'arc de mig punt dovellada i està rematada per una petita fornícula. A la part superior de la façana, sota el pinyó de la coberta de llicorella a dues vessants hi ha un petit ull de bou. A l'esquerra i prop del pinyó hi ha una petita espadanya d'un únic arc de mig punt. A l'altre costat s'aixeca la torre campanar rematada per un agut xapitell. Parets arrebossades.

 

A l'interior de l'església trobem un retaule de Sant Sebastià i Sant Pere de Jou del segle XVII d'etil barroc i en un bon estat de conservació.

 

A l'altar major trobem un altre retaule del segle XVIII d'estil neoclàssic en un bon estat de conservació.




Fotografia. Jordi Contijoch Boada.1999. Vista interior de l'església des dels peus de la nau


Aneu – de forma esglaonada – al Pallars sobirà

dilluns, 27 de setembre del 2021

MAS DE BOCANEGRA. TRESORS “ AMAGATS” D’ULLDECONA. EL MONTSIÀ

 El Manolo Fernández Costa publica una fotografia del Mas de Bocanegra al terme d’Ulldecona a la comarca del Montsià.

 


L’enciclopèdia diu en relació al Mas de Bocanegra; Edifici del municipi d’Ulldecona (Montsià).


Certament és ben poca cosa, oi?.


No en diuen res  però a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Ulldecona  que curiosament inclou fins a 4 barraques.


El Paco Itarte explica que el Mas de Bocanegra és el tercer edifici modernista, juntament amb l'antic Molí d’oli de la Cooperativa i la casa de la Feligresa,  que l'autor Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973 ) ens va deixar dintre del terme d'Ulldecona.




Aquest mas es localitza, aproximadament, a un quilòmetre a l'est d'Ulldecona, a la vora del camí del Montsià. La seva silueta destaca al bell mig de la Foia.


Furtar la informació relativa als arquitectes i/o artesans que participaven en una obra, qualificada ara com Bé cultural, és una més de les formes de “ dessolar la terra” que s’enginyaven  els enemics de Catalunya

diumenge, 26 de setembre del 2021

IN MEMORIAM. LA TORRE DE TELEGRAFÍA ÒPTICA DE CAN CASACA. GRANOLLERS. EL VALLÈS ORIENTAL.

Crisant Palau, publica una fotografia que data als anys 40 del segle XX - Granollers - Can Casaca amb la-torre de telègraf  òptic  -  Descoberta entre el fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó del document redactat pel capità graduat tinent del Cos d’Enginyers Bernardo Paternó González (Cádiz, 6.X.1824 – Ceuta, 25.XII.1859 .








Patrimoni Gencat  en diu; Torre de planta circular, situada dalt d'un turó, a 204 metres, als afores del casc urbà dominant la població del Pla de Palou , i la descriu com construcció de tres cossos i uns 10 metres d'alçada, construïda amb obra de fàbrica ceràmica. Falten els forjats i els coberts. El material emprat és de maó. Construïda com a torre de telègraf òptic.

 

Presenta, a l'alçada de la primera planta, una gran obertura que podia servir d'accés i per observar i transmetre senyals a les altres torres de la seva línia. Presenta dins el seu aparell presència de línies de totxo, així com elements puntuals fets amb aquest material. A la planta baixa també presenta una altra obertura.


La telegrafia òptica fou una de les “inversions  menys útils de la història de la humanitat, fins al punt que hi ha qui defensa que amb l’excusa de la “defensa militar” es perpetrava un frau només homologable al que s’havia assolit amb la Real Cédula de Carlos III del 3 de abril de 1787,

https://cecosam.cordoba.es/images/pdf/Curiosidades/AMCO_AH_090601_SF_C_0869-001.pdf


Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895)  - quin màxim mèrit fou el d‘acabar amb el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC la I República Española - , a la segona guerra carlina (1846-1849) va ordenar la construcció de tres xarxes de telegrafia òptica, una d'elles circular de Barcelona a Manresa i Vic. A Granollers va tenir el primer precedent al campanar de l'església, però de seguida es van adonar de les dificultats de comunicació visual i es va decidir edificar aquesta torre rodona de nova planta, que encara que amb certes dificultats de lectura sembla que es va conèixer amb el nom de "Torre Sofia".


Els militars van batejar aquesta torre com "Torre - Estación recibidora de Granollers". La seva intervisibilitat amb les torres de Buscarons i de Puiggraciós (a uns 11 km en línia recta) les feia bastions d'intercomunicació


https://el9nou.cat/valles-oriental/cultura-i-gent/coneixent-mes-can-casaca/

https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_450_1.pdf

https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-moderna/quatre-curiositats-sobre-la-historia-de-la-telegrafia-optica_202520_102.html


No hi ha dades que  confirmin  que des del TRIBUNAL DE CUENTAS  s’endegués cap investigació.


dissabte, 25 de setembre del 2021

EL CASTELL DE CLAVEROL. EL PALLARS JUSSÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ – FINS QUAN SENYOR ? – DELS PIRINEUS.

   

El Josè Vergés i la Asunción Huayta López, feien un tomb pel Pallars jussà,i retrataven entre altres elements patrimonials d’interès les restes del Castell de Claverol




El Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955) , i el  Pere Benito i Monclús ( 1967 ),  escriuen del Castell de Claverol:  

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1542201.xml


L’únic vestigi avui visible del castell és una torre de planta circular, amb una alçada d’uns 7 metres ; segurament en un moment inicial era una mica més alta.


 L’edifici té un diàmetre interior de 140 centímetres  i un gruix de les parets també de 140 centímetres . A uns 4 metres del terra hi ha un relleix, a tot el volt, amb una amplada d’uns 20 centimetres o de poc més (no hi ha, per tant, cap cúpula en aquest pis principal). En aquest mateix nivell, s’obre, cap al sud, una porta.


En l’actualitat li manquen totes les pedres del muntant oriental i les dovelles de l’arc de mig punt que devia cobrir aquesta obertura que permetia l’accés al pis principal de l’edifici.

 

Els carreus són lleugerament treballats, de mida mitjana (12 centímetres  d’alt per 25 centímetres de llarg), ben arrenglerats, units amb un morter de calç de color grisós, força dur. A la part superior, els carreus potser són una mica més grans (20 centímetres  per 40 centímetres ) i escairats.

 

En principi, per les seves característiques, podem pensar que és una torre del segle XI, potser d’un moment tardà. Cal suposar que aquest edifici devia ésser acompanyat d’alguna altra construcció, que completava el castell


El castell de Claverol és esmentat per primera vegada l’any 973 en la donació que el comte Ramon III de Pallars féu al monestir de Sant Pere de les Maleses del poble de Sossís, dins del castell de Claverol, amb tot el seu terme i els delmes i les primícies.

 

L’any 1072 Ramon V de Pallars Jussà convingué donar en feu el castell de Claverol al seu cosí Artau I de Pallars Sobirà amb la condició que l’encomanés al castlà Pere Ramon i que no canviés aquest ni els seus descendents, excepte en el cas que morissin o perdessin llurs forisfacturas.


En dues ocasions, una vers 1079, Artau I definí el castell de Claverol a Ramon V.


Finalment, el 20 de juliol de 1094 Ramon V cedí el domini alodial del castell a Artau II en una donació que, dies més tard, el 9 d’agost, prengué la forma de permuta. D’aquesta manera, el comte de Pallars Jussà adquirí el domini eminent d’aquest bastió de la conca de Tremp.

 

En concordança amb la trajectòria dels feus veïns, als segles XII i XIII els Toralla, feudataris dels comtes de Pallars, tendiren a patrimonialitzar la castlania i la jurisdicció de Claverol.


L’any 1328 Ferrer Alamany de Toralla, senyor de Claverol, es trobava enfrontat amb l’abat Ramon de Gerri perquè els homes de Claverol s’havien endut garbes de blat d’una terra que, segons aquest darrer, era del terme de Sant Martí de Canals i pertanyia al monestir.

 

Al començament del segle XVII el lloc figura com un domini del varvassor Lluís de Toralla i l’any 1831 pertanyia als Motes, que al segle XVIII havien tingut el títol de barons de Claverol.




Aneu al Pallars jussà.

divendres, 24 de setembre del 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANAVASTRE, ADVOCADA A SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. DAS. LA CERDANYA JUSSÀNA. GIRONA

 

El Vicent Miralles Tortes publica una fotografia de   l’església parroquial de Sanavastre, al terme de Das a la Cerdanya jussana, provincia de Girona , advocada   a  Sant Iscle i Santa Victòria , de la que la  Rosa Maria Asensi i Estruch , el  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) , la  Maria-Lluïsa Ramos i Martínez /i l’Enric Ventosa i Serra, n’escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0712001.xml


Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre és un edifici d’una sola nau, que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps, fins al punt que, tret del frontispici o façana de ponent, no resta cap més senyal aparent del seu origen romànic

Això no obstant, les dimensions i proporcions de la planta, de base trapezial, la situació de la porta d’entrada, el que semblen ser els brancals de l’arc pre-absidal i l’inici de la semicircumferència de l’absis defineixen bastant bé l’espai ocupat per l’església primitiva romànica, amb parets de 85 cm de gruix.

A l’interior de l’església no és visible l’aparell, ja que les parets són arrebossades i pintades.

 


Fotografia de   Jordi Contijoch Boada.     2010 .Vista interior de l'església.

 

L’absis semicircular originari va ser substituït per una capçalera carrada, i s’amplià la nau amb dues capelles afegides a ambdós costats i una sagristia, a l’angle nord-est, alineada amb la nova capçalera i corresponent al mateix moment constructiu. La porta, a la façana sud, també ha estat refeta i no queda senyal de cap finestra original. Al mur nord hi ha un contrafort i un altre a l’extrem sud del frontispici.

La part més destacable de l’edifici és la façana de ponent, que es podria datar al final del segle XII o poc més, amb un ull de bou en lloc de finestra de doble esqueixada; les dovelles de l’ull de bou tenen l’aresta exterior aixamfranada, i en cada una d’elles hi ha esculpida una mitja bola, motiu propi del romànic tardà, que es troba en diverses portalades i finestres d’esglésies de la comarca; de fet, es tracta d’un exemplar d’ull de bou únic a la Cerdanya. El mur és coronat per una espadanya de dos ulls altíssims, paredats a la part baixa. És un frontispici molt sencer i ben conservat, amb el parament fet de carreuons de mides regulars

La parròquia de Sanavastre s’esmenta per primer cop amb la forma Sanavaster en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, tot i que sembla que fou redactada al final del segle X.

Posteriorment, aquesta ésglésia és mencionada l’any 1018 en el testament sacramental d’un tal Bernat, que fou jurat sobre l’altar de “Sancti Asziscli martir Christi, cuius baselica sita est intus in villa Senavaster”. En aquest testament es fan diverses deixes, entre les quals consta que el testador llegà al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un mas a la vil·la de Sanavastre.

A mitjan segle XI, concretament l’any 1048, hi ha notícia que la “parrochia de Sanavastre” era posseïda en feu per Arnau Mir de Tost, per la donació que li havia fet el bisbe urgellenc Guillem Guifré (1042-75). Poc temps després, el 1058, la documentació consigna un altre testament sacramental, atorgat aquest cop per Guillem Ramon, el qual també fou jurat “super aram altare Sancti Aciscli martiris Xpisti cuius ecclesia sita est in chomitatu Cer-ritanense in villa que dicitur Sanavastri”, en presència del jutge Albert i de diversos testimonis, clergues i laics.

A la darreria del segle XII, els homes del comte Ramon Roger de Foix i d’Arnau, vescomte de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara, saquejaren l’església parroquial de Sanavastre i s’emportaren una casulla, dues vestimentes del prevere, un llibre, totes les tovalles i despullaren l’altar; ultra això, s’endugueren també 30 modis de blat dels clergues i 7 de la sagristia, 6 sesterades de vi i un calze. També profanaren el sagrari i espargiren la sagrada Forma en “llocs vilíssims”.

La parròquia de Sanavastre contribuí el 1280 en la dècima col·lectada aquell any a la diòcesi d’Urgell. Poc temps després, entre els anys 1312 i 1314, fou una de les esglésies visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona; així figura en la relació de parròquies visitades en aquells anys que ha arribat a l’actualitat; l’església de Sanavastre contribuí l’any 1391 en la dècima col·lectada a la diòcesi urgellenca.


Quan al topònim Sanavastre, tindria el significat del “ racó de la guaita “.

https://kms.cat/crawler/onomasticon/download/VII/34.pdf



El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegir la fitxa per al Col·legi de Metges, l’havia retratat l’any 1924

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID

La retratava també la Paquita Giraud i Co – ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement si fos els cas de traspàs, i la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/86342

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/87499

Escrivíem suara, La Cerdanya, l'Urgell sobirà, els Pallars, la Ribagorça, la Vegueria dels Pirineus, NO HAN DE COMPETIR pel turisme de sol i alcohol, que s'hauria de mantenir exclusivament al litoral , hi ha un turisme que aprecia la natura, el patrimoni, ..., i que malda per trobar el seu lloc. 

L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

https://www.catalunyapress.cat/article/politica-catalunya/2024-08-18/4963438-lluis-llach-denuncia-catalunya-colonial-i-critica-els-mossos-pel-cas-puigdemont

El precedent  tràgic de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940) -  un cas de lawfare de llibre  -   genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

Que la Marededéu i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  dasencs torrellencs, pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


dijous, 23 de setembre del 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE RIVERT, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. EL PONT DE CLAVEROL. EL PALLARS JUSSÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ – FINS QUAN SENYOR ? – DELS PIRINEUS.

 

El Josè Vergés i la Asunción Huayta López, feien un tomb pel Pallars jussà, i retrataven entre altres elements patrimonials d’interès  l'església parroquial romànica del poble de Rivert, advocada a Sant Martí de Tours.


 


El Joan-Albert Adell i Gisbert i la  Maria-Lluïsa Cases i Loscos, escriuen de Sant Martí de Rivert  a :  https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1543801.xml


Edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a través d’un arc presbiteral.

 

La porta és a la façana de ponent, la qual és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. Al fons de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, amb l’ampit molt alt, i al mur nord es desclou, prop de l’arc presbiteral, una finestra d’una sola esqueixada. Als costats nord i sud de la nau s’han afegit sengles capelles, i el mur sud ha estat reforçat amb dos contraforts.

 

La façana de ponent ha estat molt restaurada i presenta un aparell de carreus de pedra tosca, ben tallats i ordenats, que contrasta amb l’aparell del sector de llevant, fet de reble irregular, molt rústec. L’interior també ha estat restaurat, però conserva part dels enguixats.

 

Per les seves característiques es pot considerar l’església de Sant Martí de Rivert com una obra, a la seva part de llevant, datable dins el segle XI, lluny dels corrents llombards, i que patí posteriorment un procés de reforma


Sant Martí de Rivert fou visitada l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp.


En la dècima del 1391, el capellà de Rivert hi figura amb la quantitat de setze sous.


 L’any 1758, l’església estava en bon estat, amb la sagristia situada darrere l’altar major; tenia com a sufragànies Santa Bàrbara de Sensui i Sant Martí de Castelló d’Encús.


Actualment depèn de la parròquia de Salàs de Pallars


Aneu al Pallars jussà.

dimecres, 22 de setembre del 2021

MAS MOLAR. LLERS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

El Gabriel Martin Roig, publica una excel·lent col·lecció de fotografiesdel mas Molar, al terme de Llers,  localitzada al sud-oest del nucli urbà, prop de la Muntanya de Sant Quirze, a la comarca de l’Empordà sobirà.




Patrimoni Gencat ens diu que és una  masia d'època moderna construïda vers els anys 1757 i 1758, tal como ho testimonien les llindes de dues finestres. En un cos davanter adossat a la façana principal es pot apreciar la inscripció ANTON MOLAR DIA 30 DE JULIOL 1802 que recull el nom propietari i el dia i any d'una de les fases d'ampliació de la masia.


Masia aïllada formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El nucli central de la construcció consta de tres volums rectangulars amb les cobertes de dues vessants de teula, distribuïts en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a llevant, presenta un cos davanter adossat format per una volta rebaixada bastida en maó, a la planta baixa, i cobert amb terrassa al pis. Damunt de l'arc hi ha un carreu de pedra gravat amb la següent inscripció: "ANTON MOLAR DIA 30 DE JULIOL 1802". La volta protegeix un gran portal rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana. Unes escales de rajol donen accés a la terrassa des de l'exterior. A l'extrem de migdia de la terrassa hi ha un pou circular bastit en pedra, amb coberta d'un sol vessant. Les finestres dels pisos superiors són rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra calcària i els ampits motllurats. Les de la banda nord del parament presenten les dates 1757 i 1758 gravades a la llindes. Adossat al sud de la construcció hi ha un altre cos rectangular amb la coberta d'un sol vessant, que presenta una finestra emmarcada també en pedra, amb una creu gravada a la llinda. A la façana de tramuntana també hi ha finestres emmarcades en pedra, tot i que majoritàriament són bastides amb maons. A la banda de tramuntana de la construcció principal hi ha un edifici aïllat auxiliar, amb les obertures rectangulars bastides amb maons.

 

La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç.


No es fa esment de l’existència d’una capella, malgrat la fotografia d’una fornícula, ho preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)





Aneu a l’Empordà sobirà.