dilluns, 31 de gener del 2022

IN MEMORIAM DEL SANTUARI DE SANT MARC. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS.

 

Vicente Vicente , publica una fotografia datada l’any 1925, del que havia estat  Santuari, advocat a Sant Marc,  situat a 1.387 metres  d’altitud  al cim de la serra de Sant Marc (continuació vers l’E dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d’Estiula), al municipi de les Llosses (Ripollès), dins l’antic terme de Viladonja.





El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja.


És documentat des del 1672; depenia de la parròquia d'Estiula.


Hi ha poquíssima informació d’aquesta ermita en runes situada dalt la serra que porta el seu mateix nom. Es tracta d'un edifici rectangular petit dels que avui en dia a penes se n'aguanten dues parets.


No confondre amb Sant Feliu d'Estiula:

http://fermuntanya.blogspot.com/2008/03/26-de-mar-del-2008-aquesta-ruta-que-fem.html

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3945


L’aspecte actual és del tot desolador.




El tema de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, escissió herètica de l’església romana, i la seva obsessió amb els Registres de la Propietat, i els diners, plana sobre aquest runa, esfereïdor.


Déu, fa temps que es distanciava d’aquesta secta maligna.  


Us instem a posar  el Ripollès  , a la vostra a agenda, i us aconsellen que us abstingueu    - sobretot si sou catalans i porteu cognoms catalans – de viatjar a Palència, almenys fins que la justícia actuï contra el “ sembrador d’odi” l’inefable Pablo Casado.  Si podeu eviteu tota relació amb aquesta gent.


A Catalunya darrerament li creixen els nans, l’inefable Francisco Javier Lambán Montañés ( Ejea de los Caballeros, las Cinco Villas, Zaragoza, 19 d'agost de 1957), feia un desplant al Prasident de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, Maresme, 16 de novembre de 1982), que des de la Vegueria del Pirineus s’interpreta com un pèssim auguri per la viabilitat del projecte dels Jocs Olímpics.

 

diumenge, 30 de gener del 2022

EL REFET COMUNIDOR DE LA TORRE DEL VICARI SOBRE EL PORTAL DE L'ASSUMPTA DEL MONESTIR DE SANTES CREUS. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

  

El Francesc Fabre Fornaguera, em feia arribar  un email en que adjuntava el seu excel·lent treball “ Record i memòria dels Comunidors”


Apreciat Antonio Mora  Vergés i altres col·laboradors de Conèixer Catalunya.

 

En un dels correus que ens vam creuar en ocasió del comunidor o no de terrabastall de Caçà de Pelràs, us deia que feia molt de temps que estava preparant una compilació del comunidors i similars que havia pogut localitzar, vius o morts, al llarg de prop de 60 anys de persecució. Ja n’he enllestit una primera versió i tinc la intenció d’anar-lo actualitzant trimestralment amb les novetats i correccions que vagi descobrint o se’m facin arribar, que estic segur que n’hi haurà moltes.

 

Tenia alguns dubtes i finalment he pres la decisió de publicar-lo el dia 15, en format digital obert a www.academia.edu i, si puc, en alguna web que em pugui crear jo mateix. Però precisament perquè serà en digital obert, sense cap pagament ni procés de subscripció, ja em puc avançar i enviar el PDF original a aquelles persones amb qui he tingut alguna relació i que considero que els podrà ser útil. Que és el vostre cas. També n’espero, no ho negaré, que persones com vosaltres que heu trobat i descrit molts comunidors en el vostre anar i venir per les terres catalanes em pugueu contrastar moltes de les informacions que hi publico i, tant de bo, proporcionar-me’n de noves. De fet, la sola lectura de les vostres ressenyes ja m’ha permès aquesta tasca de contrast i també n’he tret algun nou coneixement que em faltava. Per això us demano que el feu arribar a qualsevol persona o entitat que cregueu que li pot interessar. No hi ha cap limitació de possibilitats de difusió, llevat que algú pensés en treure’n algun tipus de rendibilitat econòmica. Per la resta, que no es manipuli el text i que sempre s’esmenti l’autor, com és habitual.

 

Gaudiu-ne, que per això l’he fet, i critiqueu-lo tant com vulgueu que això em permetrà millorar-lo per a millor conservació del Record i Memòria d’una activitat que va ser viscuda molt dramàticament pels nostres avantpassats.


Cita  la planta superior de la Torre del Vicari, integrada en l’edifici del recinte del Monestir de Santes Creus, al terme d’Aiguamúrcia, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona,   per la banda del Portal de l’Assumpta en el qual residia i atenia els visitants el monjo encarregat de la capella de Santa Llúcia.


Que després de la caiguda d’un llamp el 2018 que va malmetre part de la coberta que ja estava prou delicada, es va rehabilitar totalment i es va donar consistència a tota la torre.


La Vanguardia – entre altres mitjans – es feia ressò d’aquella rehabilitació obra de l’arquitecte Pau Jansà i Olivé.


https://www.lavanguardia.com/local/tarragona/20211011/7783421/rehabilitan-torre-monasterio-santes-creus.html




https://www.constecnia.com/constecnia-repara-el-badalot-del-portal-de-lassumpta-del-monestir-de-santes-creus/


Li farem seguir aquesta publicació al Francesc Fabre Fornaguera, francesc.fabre@gmail.com

dissabte, 29 de gener del 2022

IN MEMORIAM. SANT CRISTÒFOL/MENNA DE VINYOLES. CAVA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ – FINS QUAN SENYOR? – DELS PIRINEUS

 

EL Manuel Anglada i Bayés , la   Maria-Lluïsa Ramos i Martínez , la Carme Bergès i Saura , i la Leonor Badia i Morera, escriuen de Sant Cristòfol de Vinyoles, al terme de Cava,  a l’Urgell sobirà , a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0617402.xml


L’església de Sant Cristòfol de Vinyoles,  esta situada a una cota de 1 100 metres  d’altitud, a l’extrem oriental del límit de la comarca i al peu de la serra de Cava ,   a la dreta del riu Cadí.


 Es troba aïllada entre l’antiga casa forta de Vinyoles i la casa Portalet.


Són escasses les notícies que es poden referir sobre l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles, situada a prop del castell i de l’antic casal fortificat de Vinyoles.


Una menció documental datada l’any 1085 indica que Arnau, fill de Ramon, donà a Santa Maria de la Seu, a més de les possessions que tenia al comtat de Cerdanya, un alou situat vora l’església de “Sancti Cristopfori…infra terminos de Cava”, per la qual faria tasca cada any a la canònica mentre visqués, i a la seva mort li romandria lliurement.


Molt probablement aquest temple fou la capella de l’antic castell de Sant Cristòfol, possessió dels Santmartí durant els segles XIII i XIV, i on posteriorment es formà la caseria de les Cases de Lli.


Edifici d’una nau, de planta rectangular capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera. La coberta de la nau, de fusta, en part és esfondrada però es manté l’arc de degradació que obre la volta absidal. El portal és a la façana de ponent, on hi ha tres arquivoltes. Hi ha dues finestres, a l’absis, de doble esqueixada, de les quals una resta mig tapada per la vegetació exterior, i una tercera també de doble esqueixada en la façana de ponent. El campanar d’espadanya és de dos ulls, mig refet. La coberta de l’absis és a un nivell més baix que la de la nau, i és cobert amb lloses de pedra mentre que a la nau el material de cobertura és de teula ceràmica comuna.


L’aparell està molt ben col·locat amb junta gairebé seca. Els paraments interiors resten tots enguixats excepte en l’absis. L’aparell, i en general la forma de l’edifici, corresponen a les obres rurals del segle XII, fortament empeltades de les tradicions constructives. El seu estat és d’abandó i ruïnós




La retratava A. Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, l’any  1986. vista de l’Església  i entorn.


Agrairem infinitament  la tramesa a l’email castellardiari@gmail.com de qualsevol dada biogràfica  de l’Antonio Moras Navarro, al que li deu la comarca de l’Urgell sobirà un reconeixement explícit per la gran tasca que desenvolupava en l’àmbit del Patrimoni històric.


Quan al topònim es pot transcriure com “ vinyes petites” , i corroboraria el fet que la temperatura ha tingut oscil·lacions notables al llarg dels segles.


Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.





La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

 

documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

 

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.


la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

 

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.


Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna


Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.




Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.



divendres, 28 de gener del 2022

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE CANTALLOPS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Llegia que l’arquitecte , Claudi Díaz Pérez  ( Figueres, 1904 + Barcelona, 1985 ) elaborava l’any 1932  una memòria per aixecar un edifici que dones aixopluc , el C.O.A.C  Girona, manifesta no tenir però, els plànols d’aquell projecte.

http://www.rosespedia.cat/index.php/Claudi_D%C3%ADaz_P%C3%A9rez

https://joanfalguerasfont.files.wordpress.com/2014/09/19961015-emporda-diaz-perez-retall.jpg

Actualment a Cantallops no hi ha escola i l'edifici és la seu de l'Ajuntament i d'altres dependències municipals com ara el local social.




Ens agradarà rebre una imatge de l’edifici de l’Ajuntament de Cantallops a l’email castellardiari@gmail.com


Cantallops  però,  fa gestions  amb el Bisbat de Girona  perquè  l’edifici de la rectoria pugui acollir  les oficines de l'ajuntament

https://www.elpuntavui.cat/territori/article/6-urbanisme/929362-cantallops-vol-la-rectoria-per-fer-hi-lajuntament.html


Ens agradarà rebre una imatge de l’arquitecte , Claudi Díaz Pérez  ( Figueres, 1904 + Barcelona, 1985 ) a l’email castellardiari@gmail.com

dijous, 27 de gener del 2022

MAS REBAIXINC. OLOT

 

Matias En Mais Castanyer publica una fotografía 1915; MAS REBAIXINC, al Cataleg de masies d?olot, al sector  PLA D'OLOT / ST. ANDREU, en diuen :



http://webvella.olot.cat/FitxersWeb/28196/294%20B.pdf


Conjunt format per diversos edificis, on la casa pairal és l’edifici principal. La casa és de grans dimensions de planta soterrani, planta baixa, planta pis i planta superior. De planta rectangular i estructura de murs de pedra, coberta amb teula àrab a dues aigües, vessant cap a façanes laterals.


Les façanes estan remolinades amb morter de calç i la façana principal està orientada a migdia. Les obertures són irregulars a la majoria de façanes i a la façana de ponent la casa consta d’obertures en forma de galeria a nivell de planta baixa i planta primera. És una casa amb les característiques pròpies de la casa pairal del Pla d’Olot. El conjunt consta d’una casa de construcció més recent, de planta baixa i planta pis, destinada a habitatge. Aquesta és d’estil tradicional amb coberta de teula àrab a dues aigües i façanes remolinades i pintades de blanc. Aquesta ha crescut més recentment amb un volum afegit a la façana de migdia. Consta també d’una cabanya d’estil tradicional de mur de pedra i coberta de teula àrab. Aquesta es troba en mal estat de conservació. Dins el conjunt trobem diferents coberts, generalment de construcció senzilla i en mal estat

 

Situada al pla a la zona del Pla d’Olot, envoltada de camps. La casa té vistes a llevant al barri de Montolivet. Vistes des de SE fins a ponent a tota la carena fins al Puig i vistes al N des de l’Hostal del Sol fins a Coll de Canes. L’accés és per un camí particular de terra, des del barri de Montolivet.



Poseu Olot i la Garrotxa a la vostra agenda.


dimecres, 26 de gener del 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LES MONGES FRANCESES. EL PORT DE LA SELVA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Des de l’any 2015 anàvem fent recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Catalunya.

 

Llegia que les religioses franceses sor Antonia, sor Lluïsa, sor Maria i sor Rosario (1904-1936) van arribar al  Port de la Selva fugint de França, i van crear una escola particular per nenes  que es va ubicar  en  locals de la Sra. Maria Bruzi (vídua, francesa i coneguda com la Sra. Maria) i més tard al carrer de la Costa  fins que l’edifici va ser destruït  en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC  de la II República, i les monges van haver de marxar.




Ens agradarà rebre imatges i dades  a l'email castellardiari@gmail.com dels edificis on rebien ensenyament els vostres rebesavis, besavis,  avis , pares,.... , no cal dir-ho al 100% en llengua castellana, amb el breu parèntesis de llibertat que va representar la II República

dimarts, 25 de gener del 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS.

 

Malgrat el fred intens anava  el 24.01.2022 , fins a Cerdanyola del Vallès – potser caldria adaptar el nom, perquè de “ petita”  Cerdanyola, res , oi?, i retratava entre altres edificis l’església parroquial, advocada a Sant Marti de Tours, de la que en diu Patrimoni Gencat;  Església de llenguatge historicista, de planta de creu llatina. Té una nau central i tres capelles laterals a cada costat de la nau central que es comuniquen entre sí. La construcció segueix el model gòtic amb l'interior de volta de canó. La façana té una portalada de punt rodó amb arquivoltes sustentades en unes columnes de fust llis i un gran rosetó. El teulat és a dues aigües. Al mur de llevant hi ha adossada la torre campanar de planta quadrada i amb coberta a quatre aigües amb ceràmica vidriada. El remat de la torre és de maó vist fet que contrasta amb la resta de la construcció d'aplacat de pedra.





A darreries del segle XVII s'edificà una nova església al Pla que fou cremada l’any  1808 pels francesos, que com tothom sap som molt catòlics, apostòlics i romans, oi?..

 

L’any  1906 l’  arquitecte  Eduard M. Balcells i Buigas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) construïa una nova església al centre del poble ,  i al seu costat, la casa rectoral.




Un i altre edifici, son la Postal “perfecta” de Cerdanyola del Vallès.


Trobava l’església tancada amb pany i forrellat, això no em permetia veure al Crist de Juventeny.


Em sembla un despropòsit que les esglésies no estiguin obertes, i sovint em pregunto, és que els molesten els fidels ?.


Algú m’ajudava amb el tema de l’aparcament donant d’alta el meu mòbil a l’aplicació , li agraeixo infinitament aquest favor.

dilluns, 24 de gener del 2022

ERMITA DE LA MAREDEDÉU DE RODA DE BERÀ. ABANS ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. TARRAGONA

 

El Juan Vives Castells  em proposava una sortida a Roda de Berà, on visitaríem entre altres llocs, l’ermita de la Marededéu de Roda de Berà, antigament advocada a l’apòstol Sant Pere, de la que n’escriuen el Joan-Josep Menchón i Bes i l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2105601a14.xml


Antiga església del nucli de Berà, , situada prop d’on estigué alçat l’antic castell de l’indret, on ara hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu de Berà, aixecat l’any 1720.

 

L’església de Sant Pere es va erigir entrat el segle XII, sens dubte, sota la protecció del monestir de Sant Pere de Casserres, senyor del lloc en nom del monestir de Cluny.


 Una notícia del capítol l, titulat Senyoria, de les “Ordinacions de Creixell, Roda i Berà”, redactades al pas dels segles XVI al XVII pels jesuïtes del col·legi de Betlem de Barcelona, successors dels monjos de Casserres, informa que el 17 de juny de 1121 Ramon de Balenyà va enviar tres monjos de Sant Pere de Casserres al terme de Creixell perquè reedifiquessin l’església de Berà sota l’advocació de sant Pere. Tot i les reserves que cal posar a moltes de les notícies recollides en aquelles “Ordinacions” (BC, Barcelona, ms.1261), creiem que la referència és verídica perquè per aquell temps hom troba membres de la família Balenyà vinculats al priorat de Casserres.

 

L’ecclesiam de Berano consta ja en les butlles del papa Anastasi IV del 1154 i de Celestí III del 1194. Estigué sempre sota la tutela i col·lació dels priors de Casserres, que la van unir en qualitat de sufragània a Sant Jaume de Creixell. La seva desaparició és posterior al 1572.

 




Imatge moderna. L’anterior va desaparèixer en els dies foscos que seguien al’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de laII República. 


Al porxo de l’actual ermita de Roda de Berà es conserva, clavada a l’enllosat, una estela funerària de tipus discoidal. Es tracta d’una peça cisellada en pedra sorrenca groga, de la qual es conserva el disc en força mal estat. Té una alçada de 40 cm, un diàmetre de 52 cm i un gruix proper als 12 cm. En una cara s’ha cisellat una creu en baix relleu dins una bordura, i en l’altra, una bordura-creu força grollera utilitzant-se la tècnica de l’excisió. La peça procedeix del fossar medieval de l’anterior ermita, sota l’actual i dedicada a Sant Pere, i caldria datar-la a partir del segle XII.




El Joan durant un anys va estiuejar al Camping Arc de Berà, i és sense cap mena de dubte, un excel·lent coneixedor d’aquesta contrada en la que podria exercir de sherpa.


 

diumenge, 23 de gener del 2022

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE MARIA DE LA COLÒNIA INFANTIL DE MOLINOS. LA TORRE DE CABDELLA. PALLARS JUSSÀ.

 

El Raúl Pastó Ceballos publica una fotografia de la capella dedicada a la Puríssima Concepció de Maria de la Colònia infantil de Molinos  al municipi de la Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars Jussà.




Llegia que el març del 1918 va començar a muntar-se la canonada de la central, obra espectacular en el seu temps, i encara avui dia.


El 4 de maig del 1919 s'inaugurava la central, amb una producció inicial de 18.000 kW a l'hora.


La central hidroelèctrica de Molinos té una potència instal·lada de 13.500 kW i una producció mitjana de 35 milions de kWh. Aprofita l'aigua procedent d'un canal subterrani captat a la Central hidroelèctrica de Capdella.


Al voltant de la central sorgí una colònia de treballadors, que incloïa capella pròpia i una petita colònia infantil, també amb capella dedicada a la Puríssima Concepció de Maria .


Patrimoni Gencat
en diu ; capella de planta rectangular amb porxo sobre la porta principal. El cor es troba il·luminat per tres finestres espitlleres i una senzilla espadanya amb una petita campana que remata el carener de la coberta dues vessants.


M’explica el Raúl Pastó Ceballos que actualment aquests terrenys estan en venda.


Ens saps greu “ obiter dicta” , haver de publicar el que qualifiquem de “ persecució política” contra la llengua i la cultura catalana.




Facebook tornava a bloquejar al nostre editor l’Antonio Mora Vergés:


Ens cansa aquesta lluita constant contra el feixisme més caspós, voldríem conèixer la manera de lluitar de forma efectiva contra aquest estat de coses.


Si ho sabeu sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com


Restricciones

Restricción · 12 de ene.

No puedes publicar ni comentar durante 2 días


Restricción · 12 de ene.

No puedes participar en grupos durante 6 días


Restricción · 12 de ene.

Your posts will be moved lower in News Feed durante 29 días

Les vostres publicacions es mouran més avall al canal de notícies durant 29 dies


Lamentem infinitament que l’exercici del que – encara – és un dret legítim al REINO DE ESPAÑA, escriure en llengua catalana, sigui reiteradament sancionat per un grupuscle feixista.


Més enllà de publicar-ho no sabem on ens podem adreçar per demanar justícia. 


Compartiu aquest enllaç amb els vostres amics, parents i saludats.


Visca Catalunya !


Demanem al bon Déu que atengui el nostre prec.

dissabte, 22 de gener del 2022

ERMITA DE SANTA MARIA DEL CAMÍ. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL




Em costava força localitzar aquesta ermita romànica d’una sola nau i absis rectangular , no he sabut veure per enlloc cap cartell indicador, i únicament la precaució de “veure” prèviament imatges del lloc que anem a visitar – si existeixen -, ho ha fet possible.

Està envoltada d’una zona que en el futur serà un parc d’esbarjo, la trobem encerclada, i convertit el seu perímetre en un dipòsit de material de la construcció.

Anava en aquesta ocasió en companyia de la meva esposa, Maria Jesús Lorente Ruiz, i ens calia força enginy per aconseguir algunes imatges mínimament “dignes”, intentant evitar les reixes, el material d’obra, i l’abundant vegetació que fruit d’una clara deixadesa amenaça cobrir l’edifici.

En la recerca d’informació, he trobat alguna substancial diferencia entre la que recull, l’Enciclopèdia de Barcelona [ també anomenada en ocasions com GRAN ENCICLOPEDIA DE CATALUNYA] .

Antic monestir i hospital de donats, situat al camí ral de Barcelona a Vic, al municipi de la Garriga (Vallès Oriental). La comunitat era mixta, de tipus benefico-hospitaler, de regla i filiació desconeguda. Existia ja al s X en un predi de la família comtal de Barcelona. Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba. El 1256 era regit per una priora, Beatriu. Al s XIV l'hospital s'havia extingit; l'església, però, restà sota la cura de beneficiats. La capella actual (al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del s XV, de l'escola dels Vergós) és obra probablement del s XII, encara que la planta és més antiga.

I, la que hi ha a la pàgina 204 del Catàleg dels monestirs catalans, que reprodueixo integrament :

Monestir de Benedictines , fundat l’any 921 per Emma, Abadessa de Sant Joan de les Abadesses per la seva germana Quíxol,[ com ella filla de Guifré el Pelós i la seva esposa Guinedilda ], que en fou la primera Abadessa fins a la seva mort el 22 de febrer de 945.
Al segle XIII era mixt.
Al segle XIV només era habitat pel grup de deo-donades, suprimides pel Bisbe de Barcelona, tant perquè només en quedaven dues, com per la seva vida gens edificant.
Es conserva a l’edifici l’epitafi de la primera abadessa. 

El Vallès Oriental en general, i la Garriga en particular tenen un important patrimoni romànic, que només amb una mínima informació, fora sens dubte un element d’atracció turística, i com és obvi una font d’ingressos econòmics.



 A qui correspongui.



IN MEMORIAM DEL QUIOSC CENTRAL DEL LLAC DE PUIGERDÀ. LA CERDANYA QUE EL TEMPS S‘ENDUGUÉ.

 

Llegia que el quiosc central del Llac de Puigcerdà va ser construït l’any 1885 pel mestre d’ obres  Bartomeu Puig – del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com , la possibilitat de trobar una imatge d’aquest tècnic ja fora de traca  - , damunt  una illa artificial ,  per iniciativa de la societat "La Recreativa ", associació fundada per millorar l'aspecte de l'estany i fomentar-hi l'esbarjo.


 Aquest quiosc es construí de fusta i amb forma octogonal, amb una cúpula d'estil xinés, que es convertí en una atracció pels estiuejants de l'època.




L’any  1930 s'enderrocà al·legant  el seu deteriorament i estat ruïnós.


Plec de condicions de 1884 : "construir un quiosco en el centro del Estanque que tenga la necesaria solidez y hermoseo, así como la capacidad bastante para contener desahogadamente doce personas por lo menos, sentados alrededor de una mesa; cuya obra ha de quedar terminada dentro de los seis primeros meses de los diez años que corresponde este arriendo."


https://www.cerdanya.eu/2018/09/03/l-estany-de-puigcerd%C3%A0/

divendres, 21 de gener del 2022

LA RESIDÈNCIA D’EMPLEATS DEL BANCO DE ESPAÑA DE RODA DE BERÀ, MAL DITA “ EL CASTELL”. TARRAGONA

El Juan Vives Castells  em proposava una sortida a Roda de Berà, on visitaríem entre altres llocs, l’ermita de la Marededéu de Roda de Berà, i la Residència d’empleats del BANCO DE ESPAÑA, situada al costat d’aquesta temple.




 M’explicava – el Joan durant un anys va estiuejar al Camping Arc de Berà -  que d'aquell  castell original en són visibles únicament alguns elements reaprofitats per les importants reformes i construccions posteriors.


La finca que inclou el jaciment, consta de la torre de defensa, un mas dels segle XVIII?,  i altres edificis construïts recentment.


El mas reaprofita elements arquitectònics de l'antic mas fortificat, mentre que la torre fou reformada durant els anys 60 o 70 del segle passat, essent desmuntada i tornada a muntar novament, però no sabem si seguint el traçat de l'antiga.


Demanaré al  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), si hi ha, o hi havia, una capella ,  i en cas afirmatiu l’advocació que tenia, i si fos possible alguna imatge


El lloc que ocupa l'actual torre i la seva planta semblen ser els mateixos que l'original, de manera que és possible que els fonaments i la base d'aquesta encara siguin els medievals.


Em cridava l’atenció una construcció que sembla un ascensor, i que fent un símil mariner, direm que ” canta como una almeja “, o com diríem en el nostre idioma vernacle “fa una fila, que Déu n'hi do”, oi?




La resta de la propietat està enjardinada i protegida per una tanca que l'envolta. Fou comprada els anys 60 del segle passat pel Banc d'Espanya per habilitar-hi una residència d'estiu pels seus empleats. Aquesta residència fou anomenada "Hostal dels Reis d'Aragó", amb la indicació "Castillo de Barà".


El camí de ronda que passa per sota de l’ermita de la Marededéu de Roda de Berà, i mena fins al Roc de Sant Gaietà”,  una peculiar  promoció,”remake” del Poble Espanyol de Barcelona,    que es va començar a construir l’any 1964 i va finalitzar l’any 1972.




La idea es va materialitzar amb l’entesa entre el seu promotor, Gaietà Bori Tallada, i el seu constructor, Josep M. Fortuny Rodríguez.


A l’ensems una societat hispano-belga, formada por Rene Vandemeuter i Pedro Sureda, va comprar diverses finques per a construir la urbanització


Poseu Roda de Berà a la vostra agenda.