divendres, 30 d’abril del 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ESPRAC, ADVOCADA A SANT GENÍS. ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

  

L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems ,  us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 


M’enviava fotografies  de l’església de l’antiga parròquia de Sant Genís d’Esprac , situada vora la riba dreta de la Regarda, en una fondalada de la seva vall.


Per arribar-hi cal seguir les mateixes indicacions que hem donat per anar a Sant Martí de Baussitges. Un cop passat el Mas Corbera, a uns 2 km, i a 1,5 km abans d’arribar a Baussitges, hi ha un camí a mà esquerra; seguint aquest camí, a poca distància, hi ha l’església i el mas de Sant Genís


Patrimoni Gencat en diu ; església situada al nord del nucli urbà de la població d'Espolla, a uns cinc quilòmetres de distància del municipi i en una zona completament deshabitada. Tot i això una masia veïna s'adossa al mur de ponent del temple.

 










Església d'una sola nau amb absis de planta semicircular capçat a llevant. Tant la nau com l'absis estan coberts amb voltes apuntades, il·luminades per dues finestres situades al mur de migdia de la nau i al fons de l'absis. Aquestes obertures són d'arc de mig punt i doble esqueixada. La porta d'accés al temple està ubicada al mur de migdia. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació, amb la llinda i el timpà llisos i bastida amb carreus desbastats, sense cap motiu ornamental. L'arc extern presenta les impostes bisellades. Damunt del frontis, orientat a ponent, hi ha una petita espadanya de dues pilastres, afectada per la masia que es troba adossada al temple.


 



La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i amb refeccions efectuades amb fragments de maons i de ceràmica. Els paraments de migdia i de llevant presenten un revestiment arrebossat que amaga els murs. El parament de tramuntana, amb la pedra vista, presenta trams bastits en la tècnica de l'opus spicatum, indicant així la possibilitat que es tracti d'una estructura pertanyent al període preromànic.


L'opus spicatum (terme llatí que significa obra en forma d'espiga), o d'espiga de blat, és un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals, tot i que en construccions rurals també s'aplicà en el decurs dels segles XVII  i  XVIII. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posats en un patró en forma d'espiga.

 

El seu ús era generalment decoratiu i més comunament s'utilitzava com a paviment, encara que també el trobem com a tècnica de construcció de murs i parets. La seva aplicació en plans horitzontals, com ara paviments o simplement decoratius, no presenta cap problema, si bé l'aplicació en murs de càrrega és inherentment dèbil, ja que els angles oblics dels elements tendeixen a obrir-se horitzontalment sota compressió.


M’explicaven que la tècnica  optimitzava l’ús de recursos que a priori s’haurien descartat en les tasques de construcció, fent un símil,  fora com sucar el pa  SEC amb tomàquet, el tomàquet, com també el vi negre, amb o sense sucre,  “feien menjable” un pa que tenia com a única alternativa esdevenir menjar per les besties domestiques.  

 

Sovint el terme s'utilitza com a sinònim d'espina de peix, molt similar, amb la diferència que les pedres en espiga estan col·locades fent ziga-zaga, imbricades les unes amb les altres, mentre que les d'espina de peix fan capes horitzontals i rectilínies


L'església de Sant Genís d'Esprac apareix esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 amb els noms de “ecclesia de Asparago” i “ecclesia de Spargo”, respectivament.

 

En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV apareix amb el nom de “Ecclesia parrochialis sancti Genesii de Asperracho” i en un document datat l'any 1316 és nomenada com “Sancti Genesii Aesprach


Joan Badia i Homs , i  Maria-Lluïsa Ramos i Martínez , amlien aquesta informació a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0947801.xml


Quan al topònim el diccionari català valencià balear ens diu;  etimològicament prové  probablement de l’aglutinació de d'Esprach = d'Esparach, del nom personal Sparagus (Marca Hisp. c. 527). (Cf. Monsalvatje Not. hist. XVII, 336).

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Sant Genís  davant l’Altíssim,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

dijous, 29 d’abril del 2021

ANGLÈS RECUPERA EL SEU PATRIMONI . CAL SABATER. LA SELVA. GIRONA

 Elisa Casado Pera publica una fotografia de Cal Sabater, al número 36 del carrer d'Avall, al nucli d’Anglès , a la comarca de la Selva.





L’estat de conservació de la  casa-pont és MOLT  dolent com evidencien les males herbes que pengen dels marcs de les finestres del primer pis, de les cantonades i de l’absència de  teulada, com s’evidencia amb la claror de la finestra superior, i la llum del sol sota l’arc.


PatrimoniGencat ens diu ;  Casa de dues plantes i golfes entre mitgeres amb tres arcades i un primer pis superior sobre el carrer d’Avall.


Està coberta a un sol vessant i el solar original és del costat esquerre del carrer. Respon a la tipologia de casa medieval del carrer més singular de la població.

 

La planta baixa consta d’un seguit de tres arcades i dos trams, cobertes d’un embigat de fusta que fa de base al primer pis sobre el carrer.


La porta d’accés, sota les arcades, té els muntants de pedra i una biga de fusta deteriorada com a llinda.


A l’interior hi ha un pati i els accessos superiors de la casa.

 

El primer pis, situat sobre el carrer, destaca per les seves finestres, una a cada costat del primer pis perpendicular sobre el carrer.


Les finestres són geminades, amb els ampits i muntants de pedra, les impostes decorades i una columneta divisòria. La llinda, també doble, està format per dos blocs amb un petit arc de mig punt. Del centre de l’ampit arrenca la base, el fust prim i el capitell de la columneta. Les finestres tenen una decoració reticular als vidres.

 

El segon pis té dues obertures amb forma d’arc de rajol i una finestra rectangular amb muntants de pedra i rajol.

 

Tant les arcades com les parts exteriors de la casa són de pedra vista.


L’Ajuntament d’anglès  ens deixava un comentari a la publicació ;


Hola bon dia.


En aquesta entrada hi ha informació que no és certa.


L'Arcada de Can Verdaguer està essent rehabilitada per complert amb un projecte aprovat pel departament de Cultura i inclòs en el Pla de Barris.


Actualment les obres estan parades per qüestions relacionades amb l'empresa adjudicatària però tots els interiors estant fets, l'estructura interior és nova i s'ha recuperat l'accés als jardins des de sota la volta.


Un cop acabades les obres la sala principal de sobre l'arcada esdevindrà la sala de plens municipal.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 


Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, confiem que així podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.


Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara  20.371 víctimes de la Covid.19

 https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/


La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades  declara 22.055 víctimes de la Covid.19


https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210218_cam_covid19.pdf


Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest  "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.


Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem  reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.


Amén!

dimecres, 28 d’abril del 2021

CENTRAL ELÈCTRICA BASSOLS. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA

 L'any 1905 el grup Bassols va iniciar la seva activitat de generació i distribució elèctrica, procedent de la central hidroelèctrica Molí Nou del terme d'Argelaguer al curs del riu Fluvià, a la zona de Banyoles. 


Més tard es va anar augmentant la cobertura del subministrament a diverses zones de la comarca de la Garrotxa, a la vegada que es construïen noves centrals hidroelèctriques i tèrmiques.

 

El 1916 van encarregar el projecte arquitectònic d'una central elèctrica a Olot a l'arquitecte Joan Roca Pinet   (Girona, 19 d'agost de 1885-ibidem, 16 de gener de 1973).




Fotografia de Carles Gorini Santo (Barcelona, 1965).

 


http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/biografies/fitxa/6.html


L'edifici va patir una ampliació de la mà del mateix arquitecte pel costat que dona a l'avinguda de Girona, i malgrat que l'interior ha sofert una transformació total, s'utilitzen elements formals similars als de la central elèctrica Berenguer que Roca i Pinet va construir posteriorment Girona (1922-24).


Patrimoni Gencat  el descriu com  edifici industrial entre mitgeres, de dos pisos, planta baixa i soterrani. Les façanes de la Central Elèctrica Bassols presenten un tractament conegut en altres edificis semblants de l'arquitecte en què vol evitar les reiteracions en els grans paraments dels edificis industrials.


 Com en d'altres edificis de Roca Pinet, la planta baixa la presideix un sòcol en pedra rústica que ocupa les tres quartes parts de l'altura, ben bé, fins a l'arrencament dels arcs rebaixats amb què es rematen totes les finestres en aquest nivell. A banda d'aquest sòcol, el parament de l'edifici és arrebossat i pintat de blanc. Les finestres hi són en gran nombre, necessàries per il·luminar l'escenari de treball. Les que ocupen la façana de l'Avinguda de Girona repeteixen el model: grans finestrals apaïsats al primer pis, i finestres més petites, quadrades, al segon pis. Contràriament, la façana del carrer Escultor Llimona presenta ritmes contraposats, possiblement, per evitar la reiteració abans esmentada en un parament que, aquí, assoleix unes proporcions considerables. Així doncs, l'arquitecte utilitza els buits i els plens per crear ritmes i en proposa de diferents mides que, agrupats, formulen tipologies de façana diferents. D'una banda, hi ha la que es caracteritza per la inclusió de l'arc mixtilini en el finestral de la planta baixa, en contraposició als finestrals de grans dimensions del primer i segon pis, els centrals dels quals emmarcats en un rebaix fet al parament i emfasitzat amb l'elecció d'un color més fosc a la paret. Al seu damunt, centrada, una finestra en arc escarser, flanquejada per dos grups de finestres separades per pilastres, a mode de galeria. Sobre aquest conjunt, un prominent ràfec que descriu un arc mixtilini se sosté sobre lleugers permòdols metàl·lics. Les altres façanes semblen girar al voltant d'aquesta, tot i que no representi cap eix de simetria. Així, les altres es mostren amb obertures regulars, sense concessions decoratives, algunes de proporcions molt més grans que les altres, la qual cosa aconsegueix dotar el conjunt d'un ritme sincopat i gens repetitiu. Pel que fa a les solucions arquitectòniques de Roca Pinet a l'interior de l'edifici, aquestes han estat substituïdes amb el pas del temps per unes altres, de més modernes, sense que en quedi cap rastre d'elles.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem  reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.

 


dimarts, 27 d’abril del 2021

CAPELLA DE SANT JOAN DEGOLLACI/DEGOLLAT. MOLLET DE PERALADA. L’EMPORDÀ SOBIRA. GIRONA

  

El Joan Dalmau Juscafresa  està “ presoner”  a la comarca de l’Empordà jussà ,  i l’Antonio Mora Vergés “captiu i desarmat “ , a la comarca del Vallès Oriental, i aquesta situació s’està perllongant , setmana a setmana,  i per continuar l’un i l’altre fent feina en l’àmbit del Patrimoni Històric de Catalunya,  centren la seva recerca als arxius, en aquesta ocasió, el Joan Dalmau Juscafresa, m’enviava dades de l’església de Sant Joan Degollaci situada al veïnat de les Costes de Peralada, entre el mas Tià i el mas Serajol, vora el vell camí de Peralada a Delfià, al terme de Mollet de Peralada a la comarca de l’Empordà sobirà.







Fotografia .       Albert Martínez         . 2009


Patrimoni Gencat explica que l’església de Sant Joan Degollaci / Degallat que descriu com una esglesiola del segle XVIII d'una nau de planta rectangular. En el frontis hi ha la porta rectangular i un petit òcul; al damunt s'alça un petit campanar de cadireta amb un sol arc. no tenia culte abans dels dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.


Sant Joan Degallaci/Degollat  era sufragània  de la parròquia de Sant Martí de Peralada.


NO trobava cap evidencia  que l'actual planta s’aixequés damunt les restes d’una capella anterior, malgrat la troballa d’una pila baptismal romànica així sembli confirmar-ho.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 


 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  i  amb la intercessió de  Sant Joan Degallat, davant l’Altissim; confiem que podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.


Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara  20.371 víctimes de la Covid.19

 https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/


La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades  declara 22.055 víctimes de la Covid.19

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210218_cam_covid19.pdf


Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest  "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.


Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem que Sant Joan Degollat  intercedeixi davant l’Altíssim per reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.


Amén!

dilluns, 26 d’abril del 2021

CENTRAL ELÈCTRICA DELS BRUTAU. OLOT. LA GARROTXA. GIRON

  

Matias En Mais Castanyer , obria la  Caixa dels trons amb  la publicació  una fotografia de l’edifici de la     Hidroelèctrica del Ampurdàn s.a.


Els Xerrics d’Olot ,  colla castellera de la Garrotxa amb seu a Olot, tenen el seu local d’assaig a l’Avinguida dels Reis Catòlics, 5 , edifici que el Valenti Pons Toujouse idenitfica com  el de l’antiga Central electrìca dels Brutau , companya  que  1935 fou comprada per Hidroelèctrica de l'Empordà,  posteriorment la "Hidro" va vendre totes les seves accions a Enher el 1977, però fins i tot quan va passar a ser controlada per Endesa va aconseguir mantenir el seu nom.




L’autor de l’edifici va ser l’enginyer Francesc Izard i Bas -(Sabadell, 1872-1957)



Si estem davant del mateix edifici – fet que no podem excloure – s’han fet canvis substancials dels que ens agradaria saber a castellardiari@gmail.com qui en fou l’autor 

http://www.elpuntavui.cat/article/72959-creen-una-placeta-nova-al-davant-de-lantic-edifici-de-la-hidroelectrica-de-lemporda.html


L’Anna Maso Colldecarrera, em deixava un comentari ; en la mateixa percel.la, hi havia dos edificacions, la que encara existeix i l’edifici en qüestió (que estava destinat a les oficines) que estava adossat a la finca del costat i que es va enderrocar per construir un edifici de pisos.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, confiem que així podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

 

Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara  20.371 víctimes de la Covid.19

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

 

La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades  declara 22.055 víctimes de la Covid.19

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210219_cam_covid19.pdf

 

Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest  "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.

 

Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem  reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.

 

Amén!

diumenge, 25 d’abril del 2021

LA CASA CABALLÉ. AMPOSTA. EL MONTSIA. TARRAGONA

  

Maria Jesus Quixal Bo, publicava fotografies de la casa Enric Ramon Requena, situada a la  Plaça de la Pau / Avinguda Sant Jaume, 2 / Carrer d'Europa, 1, d’Amposta, a la capital de la comarca del Montsià.


La va  construir al  mestre d'obres Joaquim Cabanes Suñer ( Tortosa 1876 + la Sénia , 16.08.1936 ), com també la casa Morales Talarn, i la casa Caballé, al número 31 de la  Carretera Simpàtica. Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com del nom propi, el cognom matern,  el lloc i data de naixement i traspàs, i alguna dada de la peripècia vital d’aquest Caballé .


La casa es cita entre altres llocs a :

 31, Amposta, Spain

https://art.nouveau.world/joaquim-cabanes-i-suner

 

http://www.amposta.cat/documents/planejament/CatalegPatrimoniHistoricArtisticArquitectonic.pdf

HA.c.015

https://www.amposta.cat/ohamposta/fitxa.asp?id=12&t=3&i=ca


Patrimoni Gencat la descriu  com un edifici d'habitatges de planta rectangular irregular situat a la cantonada d'una illa. És de planta baixa i un pis i presenta coberta plana. Destaquen les dues façanes, amb restes d'ornamentacions molt interessants, fonamentalment de rajola monocromàtica i policroma. A la planta baixa, amb notables mostres de transformacions posteriors, destaca, a part dels maltractats encoixinats, els emmarcaments de rajoles de les finestres i les portes. Al pis superior els balcons i finestres, també distribuïts asimètricament, presenten emmarcaments de rajoles amb motius florals i, per damunt, una franja horitzontal al llarg de les dues façanes, amb rajoles monocromàtiques blanques i marró-grana. De l'alçada d'aquesta franja neixen uns elements verticals de planta circular que sobresurten de la barana superior, coronant-se amb un progressiu esglaonament i recolzats en grans mènsules, a més de comptar amb una profusa gamma de rajoles monocromàtiques i policromes de motius geomètrics. La cornisa, amb petits modillons, també té diferents tipus de rajoles, i la art superior de la barana presenta una gran quantitat de trossos de rajola, així com els vestigis d'alguna ornamentació pictòrica anterior.




Fotografia de Pere Rams i Josep M. Pérez

 

Com és costum de les mal dites companyes de serveis públics en el seu anhel de menystenir el patrimoni històric i artístic de Catalunya, pengen fils per tot arreu. 


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

dissabte, 24 d’abril del 2021

SABEU QUI VA SER L’AUTOR DE L’EDIFICI DE LES OFICINES DE LA HIDROELÈCTRICA DEL AMPURDÁN S.A D’OLOT ?. LA GARROTXA. GIRONA

  

Matias En Mais Castanyer publica una fotografia de l’edifici de la     Hidroelèctrica del Ampurdàn s.a.




El 1913, Carles Cusí de Miquelet (Figueres, 17 de novembre de 1863 - 1933), el primer empresari figuerenc que va adonar-se de les possibilitats de l'electricitat, va fundar la "Hidro", nom amb què és coneguda popularment.



Vint anys més tard, es va introduir a la Garrotxa, al Ripollès i Osona.


Durant molt temps, tothom a Figueres tenia un parent o un conegut que hi treballava.


Una altra gran aportació d'aquesta empresa ha estat la construcció de la central hidràulica de Boadella.


La "Hidro" va vendre totes les seves accions a Enher el 1977, però fins i tot quan va passar a ser controlada per Endesa va aconseguir mantenir el seu nom.


Us recomano MOLT la lectura de :

Desarrollo y decadencia hidroeléctrica en los pequeños ríos del litoral mediterráneo catalán. El caso de las cuencas del Fluvià y de la Muga


Magnífic treball  del David PavonGamero


L’edifici encara existeix ? , M’agradaria tenir noticia de qui en va ser l’autor a l’email castellardiari@gmail.com


L’Anna Maso Colldecarrera, em deixava un comentari ; en la mateixa percel.la, hi havia dos edificacions, la que encara existeix i l’edifici en qüestió (que estava destinat a les oficines) que estava adossat a la finca del costat i que es va enderrocar per construir un edifici de pisos.

Hidroelèctrica Empordà

Activitat iniciada el 1928 com la primera instal·lació generadora d’electricitat a Olot. Al 1939 passà a la Sociedad Hidroelèctrica del Ampurdan, empresa de Figueres i propietària fins avui que és municipal i seu del grup de castellers els Xerrics d’Olot.


http://www.elpuntavui.cat/article/72959-creen-una-placeta-nova-al-davant-de-lantic-edifici-de-la-hidroelectrica-de-lemporda.html


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, confiem que així podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

 

Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara  20.371 víctimes de la Covid.19

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

 

La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades  declara 22.055 víctimes de la Covid.19

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210219_cam_covid19.pdf

 

Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest  "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.

 

Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem  reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.

 

Amén!