divendres, 31 de març del 2023

SANT FRUCTUÓS DE MÚSSER. LLES DE CERDANYA

 

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html

 

  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


El Ramon Orriols Puig, publica fotografies de  Músser i la seva església advocada  a Sant Fructuós , al nucli antic del poble, situat a l’extrem meridional del pla homònim, al serrat de l’Alzinera, a 1 305 metres d’altitud, a la dreta de la vall de l’Arànser,  forma part de terme de Lles de Cerdanya .








https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-fructuos-de-musser-lles


És una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral, que ha estat restaurada.

 

Els primers dos metres dels murs de la nau tenen un parament fet de carreus ben escairats i col·locats fent filades regulars, fins on l’arrebossat permet veure’l. A l’extrem sud-est de l’església hi ha una finestra de doble esqueixada, una mica desviada cap a l’est, que sembla estar mal reconstruïda. A la banda superior dels murs es veuen encara unes lloses de llicorella que assenyalen el nivell d’on arrencava la coberta original. La volta actual és de rajola ceràmica sota una coberta d’entramat de fusta. Aquesta es mostra interiorment força aplanada i les parets són desplomades cap enfora, amb el mateix perfil que l’embocadura de l’absis. De la coberta en avall les parets de la nau s’aprimen i són reforçades per dos arcs torals.

 

La façana absidal és dividida en cinc panys per quatre lesenes que des del basament pugen fins al fris format per parelles d’arquets cecs. És la decoració característica del segle XI que es troba, tot i que amb variacions, en altres esglésies cerdanes. Les dovelles dels arquets són prims segments circulars de pedra tosca. Al pany del mig hi ha l’única finestra de l’absis, de doble esqueixada i arrebossada per dintre i per fora.


Els murs de l’absis són gruixuts amb relació a les altres esglésies del mateix estil; el parament és fet de carreus de pedra granítica, amb la cara exterior ben escairada i les juntes estretes i uniformes. L’arc presbiteral és força aplanat perquè han cedit els costats, estirats probablement per les parets laterals de la nau.

 

L’absis i el cap de la nau són sobrealçats, com també els murs laterals, de manera que tot l’edifici té la teulada al mateix nivell.

 

La porta d’entrada, al mur de migdia, és resolta amb tres arquivoltes en degradació, fetes de dovelles de pedra granítica ben treballades, de secció rectangular, amb l’aresta de l’arcada exterior aixamfranada en cavet i les altres dues amb l’aresta viva. Al frontal es llegeix: I DE MUSA RESTAURADA 1958.

 

A l’extrem occidental de l’edifici s’aixeca un campanar de torre, modern.

 

A l’interior conserva una gran pica baptismal llisa i una altra d’aigua beneita, amb un cap en relleu d’execució popular


Quan al topònim Músser:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=28097

dijous, 30 de març del 2023

ERMITA DE SANTES CREUS DE BUIRO / SANTA MARIA DE BUIRO. ALINS. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA.

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – el procés que s'iniciava el dia 9.1.2023  “ dur”, per expressar-ho de forma entenedora. 


Acabat el tractament farmacològic el dia 27.3.2023  comença la recuperació. 


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

 La Rosa Ventura Cutrina compartia en el meu face, una imatge d’aquesta ermita advocada a la Mare de Déu de Buiro, que es troba dintre de la demarcació de Virós, sobre el poble d'Ainet de Besan i prop de les Bordes de Buiro.



L'edifici possiblement va tenir un origen romànic.

Llegia que en una casa d'Ainet es conserven :

La talla d'una majestat anomenada popularment "sant creuet", o la Majestat del Buiro , romànica, peça senzilla i de reduïdes dimensions, però d’un altíssim valor artístic, i la Verge del Roser, del segle XVI-XVII i de tradició gòtica.






Aquest costum de guardar les imatges de forma rotativa a casa d’un veí, obeeix a una doble qüestió de seguretat, la dels lladres ‘ professionals’, i d’altra la dels mateixos clergues que per mor d’una millor custodia i/o conservació enviaven els originals - propietat dels veïns - als museus diocesans, i celebraven el culte amb còpies sense cap valor artístic i/o sentimental.

L’església ha desenvolupat una especial facultat per a complicar les ‘ coses senzilles’.

El Senyor s’alegra quan fem una d‘aquestes senzilles troballes, i s’entristeix quan amb el seu nom a la boca, s’organitza una ràtzia contra Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, i el seu dret a escollir democràticament els seus governants.

A la Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), tot honor i tota glòria. 

Donec perficiam

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 




dimecres, 29 de març del 2023

TENIU DADES D’AQUEST EDIFICI AL TERME DEL FIGARÓ?. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Feia camí fins al Santuari de la Marededéu de l’Ajuda al  terme de Balenyà,  a la sortida del Figaró – NO havia trobat  aparcament, i desistia d’arribar-me fins a l’esglesia parroquial advocada a l’Arcàngel Sant Rafel i a Santa Anna, mare de la Verge Maria – i   agafava el trencall que diu Pareres del Pla, ja en terme de Tagamanent,   i deixava el cotxe a la cruïlla on el camí  ascendeix fins al Solei, o plana fins a Can Bosch.  Agafava el camí planer, les cames no estan per gaires esforços desprès del tractament de quimioteràpia.

A les envistes del Figaró, retratava una casa de la que no en trobava cap dada al Mapa de Patrimoni. 

 


Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

Tornava fins al vehicle, i continuava fins a l’Ajuda, on alhora que agraïa haver acabat el tractament de quimioteràpia ,  demanava una recuperació ràpida dels símptomes.




Retratava la imatge de la Marededéu de l’Ajuda, i la capella del Sant Crist.




Casualment escoltava que es mantindrà l’horari de tancament a les 18,00, i que el proper any 2024, l’Antonio, l’eficient ermità es jubilarà.

Abans de marxar anava fins al Comunidor, i posava algunes espelmes, hi ha tant per agrair, oi?.

I, els catalans i Catalunya, tant per demanar, i des de fa tant i tant de temps, oi?.

Recordava, el gest valent  de la Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març 1957), i agraïa al bon Déu, que com havia fet amb Maria Magdalena, fos també en aquesta ocasió  una dona , la que dones testimoni al món, del maltractem secular que pateixen els catalans a la seva terra.

Senyor, vetlla per tota la humanitat sofrent, i molt particularment per les minories que pateixen maltractem.


AL·LELUIA, AL·LELUIA, IDENTIFICAT EL DIBUIX DE MAS XINXER. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – el procés que s'iniciava el dia 9.1.2023  “ dur”, per expressar-ho de forma entenedora. 


Acabat el tractament farmacològic el dia 27.3.2023  comença la recuperació. 


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


Començàvem el Joan Dalmau Juscafresa i l’Antonio Mora Vergés una recerca a partir d’una entrada de l’Estudi de la Masia Catalana :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6045/rec/2


Dibuix d'una masia situada al camí de Calella a Palafrugell ( entre 1890 i 1936)

En calen més dades de l’autor Francesc Vidal, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,..., esperem rebre-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Altres dibuixos seus els podreu veure a :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Vidal,%20Francesc/mode/exact

El Joan Dalmau Juscafresa feia un excel·lent treball de camp, i creiem que es tracta de la masia coneguda com mas Xinxer que està a la carretera vella de Palafrugell a Calella. file:///C:/Users/Usuario/Downloads/cataleg_masies.pdf


Feu-ho saber urbi et orbe, també, també, a l’Estudi de la Masia Catalana.

El Senyor s’alegra quan fem una d‘aquestes senzilles troballes, i s’entristeix quan amb el seu nom a la boca, s’organitza una ràtzia contra Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, i el seu dret a escollir democràticament els seus governants.

A la Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), tot honor i tota glòria. 

Donec perficiam

 

dimarts, 28 de març del 2023

ESCOLA DELS GERMANS DE LES ESCOLES CRISTIANES. FIGUERES. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – el procés que s'iniciava el dia 9.1.2023  “ dur”, per expressar-ho de forma entenedora. .


Avui, acabat el tractament farmacològic comença la recuperació. 


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


El paper de l’església catòlica catalana en matèria d’educació  abans de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va ser alhora que essencial, d’ importància cabdal perquè l’educació deixes de ser un privilegi de les classes altes.  Tot fa pensar que les males polítiques del tàndem (PSOE & PP), (PP &PSOE) aconseguiran fer-nos retornar  a aquells temps tenebrosos.  


Llegia Josep Azemard Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914), va ser l’autor de l’edifici el Col·legi del Germans de les Escoles Cristianes, més congeut com Germans de la Salle ( Institutum Fratrum Scholarum Christianarum)  situat a la zona de l'eixample de la ciutat. La construcció original constava d'una planta en forma de L, amb planta baixa i dos pisos. En façana hi ha separació dels pisos per motllures i coronament per cornisa sobre imitacions de caps de biga. Les finestres són d'arc rebaixat ornamentades per motllures imitant carreus i dovelles. A cadascuna de les dues façanes (de la planta en L) un frontó triangular trenca la uniforme senzillesa de la construcció.



Posteriorment es va afegir una tercera ala de dos pisos, que dona al carrer Burgas i per on es practica l'entrada al centre.







Ens cal l’ajuda de tothom per completar l’inventari d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


dilluns, 27 de març del 2023

ERMITA DE SANTA BARBARÀ. DAS. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

   El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 1 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


El Vicent Miralles Tortes , publica una fotografia de Santa Bàrbara de Das, els terrenys on s’ubica l’ermita foren donats al poble de Das per part de la família Pich l’any 1900. I la construcció de la mateixa, va córrer a càrrec dels veïns del poble, alguns aportant diners, altres aportant jornals de treball per a la construcció de la mateixa7


L’ermita de Santa Bàrbara és a la sortida del nucli de Das a l’antiga carretera que connectava aquest nucli amb el d’Urús. Ara aquesta carretera queda al costat i per sota de la C-16 que porta de Puigcerdà al Túnel del Cadí. Al municipi de Das hi ha antigues explotacions mineres de lignit al nucli de Sanavastre, primer en galeria i posteriorment a cel obert; i de manganès en galeria a la zona de Coma Oriola a la muntanya de la Tossa. La mineria va ser al llarg del segle XX una activitat econòmica important en el municipi i testimoni d’aquesta és l’existència de l'ermita  de Santa Bàrbara, patrona dels miners.


 

Ermita d’una sola nau amb sostre de fusta i l’altar en hemicicle. A cada costat de l’altar s’obre una petita finestra de mig punt, així com als costats de la porta i una damunt.

 


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7692


A considerable alçada, s’aprecia una aresta al llarg de la paret. El campanar s’aixeca damunt de la porta en forma d’espadanya senzilla. La porta és de mig punt molt senzilla. La inscripció que hi ha a la porta, sobre llosa calcària de color vermell, indica la data de 1902, per la qual cosa hom creu que aquesta ha de ser la data de la seva construcció o de la darrera remodelació.

 

Es tracta d’un edifici amb una única nau de planta rectangular capçada per un absis semicircular, orientada nord-sud. La nau és coberta per llosat a doble vessant. La porta, obert al sud és d’arc de mig punt i està flanquejada a banda i banda per dues petites finestres també d’arc de mig punt. A sobre de la porta trobem un ull de bou. Totes les obertures estan emmarcades amb dovelles fetes de roca calcària. La façana és rematada per un campanar d’espadanya fet de maó massís on es troba la campana. L’absis té una petita finestra central de mig punt. El material constructiu és pedra local calcària disposada de forma irregular sobre un sòcol fet de grans carreus de calcària vermella de la zona. 



Excepte la façana tot l’edifici està arrebossat.


Com és mal costum- l’ombra del feixisme és allargada- cap dada de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

diumenge, 26 de març del 2023

SANT JULIÀ D'ALFOU. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ



anàvem el Juan Navazo i Montero i l’Antonio Mora Vergés a San Antoni de de Vilamajor, als límits del Vallès Oriental i el Baix Montseny; l’objecte de la nostra recerca, està a cavall dels termes de Cardedeu i Llinars del Vallès.
Trobem respecte d’aquesta antiga parròquia la següent informació :
Situada en un vessant planer i visible des de molts llocs de la rodalia, actualment al centre de la urbanització que s'hi va erigir al seu voltant i que porta el seu nom. Té el cementiri a la banda de migdia i la rectoria al nord.
La primera notícia del Fou, amb el nom d'Alfozi, es troba en un pergamí de l'any 941 (núm. 987 del Cartulari de Sant Cugat, Arxiu de la Corona d'Aragó). 

La parròquia es troba esmentada per primera vegada en un document el 18 de febrer de 1016, corresponent a unes donacions fetes per Sunla, fill d'Aguarni, a la canongia de la Santa Creu i Santa Eulàlia. Entre aquestes donacions es troben bous, ovelles, cabres, cups, vi, or, argent i tota classe de mobles i utensilis, situades a l'anomenada parròquia de Sant Julià. Torna a ésser esmentada com a parròquia en successius documents com ara vendes, llegats o empenyoraments.amb el nom de viculo Alfoth.


El dia 1 de desembre de 1142 el bisbe de Barcelona, Arnau Ermengol, i el bisbe de Vic, Ramon, consagraven l'església de Sant Julià d'Alfou i s'establia també que, en rebre el crisma de la seu de Barcelona, se li pagaria un cens anual de 34 diners entre els dos sínodes. A l'acta de la consagració de l'església s'anomena Sti. Juliani de Alfou, in Vallense. En aquest acte es delimita el terme parroquial, on llavors només hi havia catorze parroquians.

Un dels indicis més clars de l'antiguitat d'una església era el dret de capellania. La col•lació més antiga data de l'any 1316, feta a Berenguer Guarnir per l'òbit del seu predecessor, Arnau Morrel, i presentada al bisbe per Ramon de Vilalba, canonge. El 1344 Berenguer Guarnir renuncia a favor de Bernat Tàpies, per permutació de les rectories de Gerp (diòcesi d'Urbell) i de Sant Julià del Fou.

L'església és una construcció del segle XIIè, engrandida en els segles XVI i XVII, XVIII i XIX. La portalada s'obre a ponent, i està datada l'any 1643; és una reminiscència gòtica rectangular, amb una capçalera en forma de petxina, el portal amb motllures, i sobre el portal, una finestreta. La volta de la nau és lleugerament apuntada, i el presbiteri cobert amb ogives que s'uneixen a la clau formant una creu. A més a més de l'altar major hi ha quatre altars laterals.

El campanar, actualment amb una sola campana, és de planta rectangular, acaba amb grossos merlets i està rematat amb punxa de piràmide. A cadascuna de les cares estretes s'hi van obrir, en el segle XIV, les finestres de mig punt per a les campanes grans. En una de les cares amples hi ha les dues finestres amb les campanes petites del segle XVII.


El temple actual és una construcció del segle XII, engrandida el XVI per la part absidial i amb afegiment de capelles. La volta és lleugerament apuntada fins al presbitri. Aquest ve cobert amb ogives unides en una clau que porta una creu gravada. Les voltes de les quatre capelles independents són de canó seguit.

L'altar major és una bella producció de l'any 1666, amb bons ornaments barrocs i quadres en què es troben esculpits en relleus, escenes de la vida de Sant Julià. D'igual factura i millors proporcions, és l'altar del Roser a la primera capella de l'esquerra. A la capella del seu costat hi ha el retaule dels Dolors i el Sant Crist, del segle XVII. La primera capella de la dreta, beneïda l'11 de juliol del 1594, és la de Santa Magdalena; el retaule és renaixement i la imatge procedeix del retaulet plateresc anterior. La capella del costat conté un modern altar amb Sant Antoni i Sant Sebastià; altres dos altars moderns, de cara al poble, es trobaven en aquestes dues capelles. En l'arranc dels arcs d'entrada de la capella de Santa Magdalena, hi ha esculpides unes mitjanes testes de querubins. La pica beneitera, porta una mà escupida. Entre els diversos bancs que encara es conserven, en citarem un del 1775, amb relleus senzills.

Segons A. Gallardo, M. Bonet i A. Pladevall, hi havia una porta romànica que fou tapiada el 1894 per a construir-hi el baptisteri, però actualment no es veu res perquè han refet tota la paret. A la nau central s'afegiren, al principi del segle XVI, el presbiteri, els arcs i les capelles laterals i s'allargà el campanar.

Junt a l'església, per la part de migdia, hi ha el cementiri i, a llevant la casa rectoral, amb portal adovellat, finestres rectangulars i una d'arc escarçà, formant juntament amb la casa Llança (ara convertida en restaurant) i amb els xiprers dels voltants, un pintoresc conjunt, visible des de tota la rodalia.

La rectoria actualment està en estat ruïnós.

Goigs del glorios martir sant Julià : que se cantan en la sua iglesia del poble de Alfou


El Fou, fins l'any 1936, havia tingut rector propi, essent el darrer que regentà la parròquia i visqué a la rectoria Mn. Joan Viader i Bas, fill de Cardedeu (1892-1936), assassinat l'any 1936, les restes del qual reposen al cementiri parroquial.

Quan al topònim, Alfou :

Que Sant Julià  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  vilamajorins , kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESCOLA VELLA DE CORBERA DE LLOBREGAT. ANTIC HOSPITALS DE PELEGRINS. EL LLOBREGAT JUSSÀ

   El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 2 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


Fa anys que malden per completar l’inventari d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, és una feina feixuga en la que en moltes ocasions trobem a faltar la col·laboració de les Administracions, i àdhuc d’entitats i persones e l’àmbit cultural.


Llegia en relació a l’edifici que havia donat aixopluc a l’Escola Vella (Antic Hospital de Pelegrins); Casa entre mitgeres de construcció molt primitiva, a redós de l'accés medieval del castell. Disposa d'entrada per un reclau del carrer a nivell més baix, amb graons de baixada a un costat del carrer. Té un portal rodó que en habilitar la casa per a les escoles seria tallat com a llinda; alguns dels carreus, sobretot els de la part inferior, estan força erosionats. Altrament, la finestra té llinda gòtica matussera en arc conopial. En una de les rehabilitacions es va pujar la seva alçada, diferenciant-se el tipus d'obra de l'original. L'interior està totalment renovat.




L’any 1998 es va realitzar una rehabilitació total de l'edifici per adequar-lo al seu ús com equipament cultural. A un lateral es va posar una placa commemorativa on es pot llegir: "Antic hospital pelegrins segle XV. Habilitat com a Ajuntament i com a escola pública el segle XIX. Rehabilitat l'any 1998."


No trobava cap dada que confirmes que a l’edifici de l’Ajuntament “ nou” s’hi traslladaven també les escoles.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-1


Li demanaren informació a l’alcaldessa i responsable d’urbanisme mfebrero@corberadellobregat.cat

dissabte, 25 de març del 2023

MASIA LA GROSSA (CALDERS) I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDEU DELS DOLORS (MOIÀ). MOIANÈS

   El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 3 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


Llegia de la Grossa al terme de Calders a la comarca del Moianès;  Masia a quatre vents, més o menys de forma quadrada. Entrada al migdia amb el portal de punt rodó, adovellat.


Als baixos, de volta, s'hi troba l'entrada, el celler, (amb volta ogival), els estables...


Escales de pedra picada que condueixen a una gran sala, típica de masia catalana, amb habitacions col·laterals; galeria a migdia. El segon pis són golfes.


Els baixos de la casa (celler i corts) és la part més antiga; hi ha sectors amb "opus spicatum" i sectors amb tàpia. La resta és pedra; carreus ben escairats a finestrals, portals i cantonades.


La notícia més antiga és un pergamí de l'any 1321 en el que Guillem de Calders, castlà , fa establiment a Berenguer i Raimon Gros (pare i fill) d'una peça de terra.


La base de la casa és medieval (N'hi ha restes al celler i les corts). Al 1740 es va adossar un cos al migdia i al 1760 se'n adossà un altre al llevant.


A mitjans del segle XVIII van fer un hostal al peu del camí ral, actual carretera, casa vull anomenada "L'Hostal de la Grossa, del qual hi ha una interessant llegenda :

https://indretsoblidats.wordpress.com/2015/01/27/lhostal-de-la-grossa-terror-i-assassinats-al-moianes/


La capella  de la Mare de Déu dels Dolors de la Grossa, es troba dins del terme de Moià, mentre que la casa pertany al de  Calders.




És una capella  d'una sola nau, situada en el costat de llevant de la casa principal.


La línia de terme que separa Calders de Moià passa ran de les parets occidentals de la capella.


No conèixer el Moianès és un pecat inexcusable.