diumenge, 31 de maig del 2015

ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS. AVINYONET DEL PENEDÈS.

Retratava al Josep Olivé Escarré en la petita elevació natural en la que s’aixeca el conjunt monumental de Sant Sebastià dels Gorgs, que presideix la plana d'Avinyonet.

Son les poques dependències i l'església de l’ antic monestir, avui església parroquial, que va centrar el nucli urbà crescut al seu redós i que porta el mateix nom. Hi destaquen les següents estructures de caire monàstic: l'església, situada al nord, i el fossar ; el claustre, que centrava les dependències monacals, adossat a la banda sud de l'església i en part envaït per una casa que potser substitueix antigues dependències, i el campanar, amb enteixinat de guix a sota l' últim trespol de la torre, sense campanes, però que representa una construcció singular de grans dimensions adossada al costat sud-est de l'església.




La descripció ens diu que l’església és d'una sola nau capçada al llevant per un absis quadrat, cobert amb volta de creueria, amb contraforts als angles. Fou construïda després del 1380. No es pot precisar si s'aprofità o no el mur preexistent, ja que es cobert per uns arrebossats; en aquest mur hi ha una capella de planta rectangular coberta amb volta de canó de perfil apuntat, construïda entre el contrafort de l'arc d'obertura de l'absis i el contrafort de l'arc diafragmàtic apuntat del mig de la nau. La nau és coberta amb una volta de rajol, de perfil rebaixat, que amaga l'embigat, suportat pels arcs diafragmàtics. La façana de ponent es troba en el lloc on sembla devia haver-hi un segon arc diafragmàtic. En aquesta paret s'obre la portada, amb llinda i timpà esculpit, emfatitzat per un arquivolta que arrenca de sengles impostes, les quals probablement substitueixen dues columnes que devien existir abans que es desmuntés la portada del seu lloc original, vers l'any 1606 segons la inscripció que figura sota l'escut de Montserrat (monestir del qual passa a dependre aquest cenobi des del 1409), en la mateixa portada. El mur sud és la part de l'església on es conserven més elements de l'edifici original, abans de la seva transformació a la fi del segle XIV. Dels elements decoratius s'ha de destacar: 1- La porta: 1.1. el timpà, resseguit externament per una sanefa vegetal, en la qual s'entrecreuen dues tiges amb trifolis, de la mateixa manera que a les impostes. Al centre es situa una Maiestas Domini flanquejada per dos àngels que sostenen la mandorla mística. 1.2. les mènsules, en les que es representa un atlant (dreta) i una àguila que ataca un lleó (esquerra) 2. El claustre: Arcades de mig punt a les galeries oriental de les quals arrenquen capitells molt senzills, amb decoració geomètrica, uns i figurativa els altres. Destaca un capitell 3. L'enteixinat del sostre del segon pis del campanar, fet en guix. En aquest mateix pis hi ha tota una sèrie de grafitti populars que copsen d'interès documental.


4. La clau de la volta de creueria, decorada amb la imatge d'un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià Destaca també el sarcòfag amb coberta rescrit en el moment del seu descobriment pel prior que va obrir-lo. La inscripció diu: "FRA GUSTIN BRAGAO AYUSO DE CANILLAS PRIOR DESTE PRIOSATO. ABRI AÑO 1785. I EN ELLOS NO HALLE SINO VARIAS CALABERAS I HUESOS". Aquest sarcòfag es troba adossat a un dels murs de la sagristia, a la planta baixa del campanar.


Un altre sarcòfag descobert el 1916 es va traslladar al Museu Diocesà de Barcelona on es conserva avui. Es tracta del sepulcre d'Arnau de Vilanova.


Ho havíem visitat per l’amabilitat de la família Amat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 30 de maig del 2015

CEIP ELS TIL•LERS. ARTESA DE LLEIDA. . EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 1869 - Lleida, 1951), projectava l’any 1916 l’edifici de l’escola Pública d’Artesa de Lleida que seria inaugurada l’any 1921.


Fou remodelada l’any 1984, i ampliada l’any 2.000. No trobava dades dels arquitectes d’aquestes obres, sou pregsats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

Antonio Mora Vergés

divendres, 29 de maig del 2015

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ. LA FIGUEROSA. TÀRREGA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava – de manera parcial i amb moltes dificultats tècniques – l’Església de la Mare de Déu de l'Assumpció, de la Figuerosa, avui terme de Tàrrega.



La descripció ens diu ; edifici de planta basilical, un transsecte i tres naus separades per grans pilastres que suporten una volta de canó. A la part dels peus de l'església hi ha un contracor elevat i l'absis és poligonal. La façana exterior de l'església és l'element a destacar per la seva gran portalada, que es presenta amb un arc conopial sostingut per dues pilastres que alhora suporten un frontó triangular. Les pilastres tenen una decoració acanalada i uns capitells de volutes prominents. A la part central de l'arc hi ha inscrita la data de 1865, moment en què es consagra l'església. A banda i banda de la portalada es pot veure dues grans finestres rectangulars. Just a sobre s'obre un segon frontó semicircular amb un petit òcul al centre que dóna lluminositat a l'interior. Un tercer frontó, triangular, corona la façana. El campanar que s'uneix a la part esquerra de l'església està format per una sol cos quadrangular amb els vèrtexs arrodonits i a cada costat una obertura albergant una campana. És coronat per una balustrada.

En el període 1864 al 1868 en que s’aixecava, el culte es va traslladar a l’ermita de Sant Marçal que es troba a l’entrada del poble.



Tàrrega és un arxiprestat del bisbat de Solsona, però no sabia veure l’església de la Mare de Déu de l'Assumpció, de la Figuerosa, dins de la relació de parròquies que en depenen.

Potser no tenen atenció religiosa, Déu però, està present a la Figuerosa.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASA ARAU. SALLENT. BAGES. CATALUNYA

Acabava de posar damunt d’uns diaris les farigoles recollides aquest Divendres Sant – com mana la tradició – i cercava informació de la casa que es feia aixecar al carrer de Sant Bernat, 2 , de Sallent, el fabricant de teixits Martí Arau Quintana - , que l'any 1927 instal•là els primers telers sense llançadora de la conca del Llobregat- i que segons llegia lliurava l’ànima al Senyor l’1 de gener de 1934 a l’edat de 77 anys.


La descripció tècnica ens explica que l’Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949), va ser l’autor l’any 1910, d’aquest edifici d'estil modernista amb elements neogòtics, que té una estructura de planta baixa més un pis i golfes. Volta amb cúpula de vidre acolorit al forat d'escala interior. Vitralls emplomats. Oratori. Portes exteriors al pati de ferro forjat. Façana de pedra picada, amb frisos de ceràmica vidriada de color verd. Algunes portes i finestres tenen capitells amb decoració d'estil corinti i arcs neogòtics. Destaca una torre amb cúpula per damunt del nivell de la teulada.

Ens agradarà tenir – si més no – informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’advocació de l’oratori de la casa, ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), i des d’aquí també a la família propietària de l’immoble.

Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) , un parell d’imatges:


1ª Capella oratori de la Marededéu del Roser
Casa Arau
Construïda l’any 1925
Destruïda l’any 1936
Foto anys 1930 de Ramón Camprubí i Agulló de Sallent


2ª Capella oratori de la Marededéu del Roser
Casa Arau
Construïda l’any 1945
Foto maig 1979 de Ramón Camprubí i Agulló de Sallent

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 28 de maig del 2015

LA RUÏNA INEXPLICABLE DEL MAS MITJÀ I LA SEVA CAPELLA, ADVOCADA A LA PURISSÍMA CONCÈPCIÓ. SANTA EUGÈNIA DE BERGA. OSONA

Retratava entre sanglots – l’oblit del patrimoni històric és una constant malauradament a Catalunya - el Mas Mitjà, casa natal de l’historiador franciscà Josep Maria Pou i Martí (Santa Eugènia de Berga, Osona, 1882 — Roma, 1961 ) vinculat a la vida de sant Miquel dels Sants, de nom de naixement Miquel Argemir i Mitjà (Vic, 29 de setembre de 1591 - Valladolid, 10 d'abril de 1625 ) , el mas té a prop una capella, dedicada a la Puríssima Concepció, i un petit oratori on, segons la tradició, el sant ( Patró de la Ciutat de vic ) , encara infant, es va rebolcar en les bardisses per vèncer les seves temptacions.



Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) en el que atenen el meu prec m’adjunten dues imatges datades el 15-I-1983, del Mas Mitjà i la capella de la Puríssima Concepció, situades al terme de Santa Eugènia de Berga, a la comarca d’Osona.



Quina successió terrible de fets a portar aquesta casa a la seva tristíssima situació actual ?.

No en sabia trobar cap dada, ho demanaré a l’ajuntament, als santaeugenencs, i urbi et orbe a qualsevol que ens pugui donar un xic de llum.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

L'havia retratat  Josep A. Bertran – sense cognom matern , ni lloc i data de naixement, com és mal costum dels Fons Estudi de la Masia Catalana, Vista general de Mas Mitjà, l'any 1933 




L’aportació de Josep A. Bertran, mereixeria , si més no, citar-lo de forma correcta, vivim – a contracor – en un REINO, en el que és fàcil trobar dades de persones manifestem inútils, corruptes, negatives,.., i costa Déu i ajuda , identificar correctament a les persones que ens deixaven un valuós llegat històric, oi?. Ens agradarà tenir noticia  del cognom matern. del lloc i data de naixement i traspàs, de la seva peripècia vital, i si fos possible rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Ens tocarà plorar per l'Argentina

https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/

Ara  i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?. 


dimecres, 27 de maig del 2015

EL PONT MEDIEVAL D’OGERN. BASSELLA. LLEIDA.CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant del que es manté encara dempeus del pont d'Ogern que constava originàriament de quatre ulls, dels quals se'n conserven dos a la banda dreta del riu, i de la resta únicament els fonaments.


Es tractava d'un pont d'un sol vessant amb un desnivell que anava creixent de dreta a esquerra, de manera que els ulls es feien més alts i grans per salvar la diferència d'alçada entre les dues ribes. El pont està esbiaixat sobre les aigües, possiblement per assentar-lo en l'indret on hi ha la roca del riu i per resistir millor l'empenta de l'aigua. Els pilars són de carreus regulars, igual que les dovelles que són força grosses. Els carreus de pedra es barregen amb els còdols del riu. Es tracta d'una estructura difícil de datar.

El pont d'Ogern servia per travessar la Ribera Salada, enllaçant la part d'Ogern i Oliana amb Madrona. Era l'únic pont de la zona. Francisco de Zamora, en el seu periple de 1789 diu: "hay [en Ogern] puente de cuatro ojos hecho a expensas de don Antonio Pongem, comerciante de Barcelona". http://www.monacodebacardi.com/julio/doc01130.html

Malgrat aquesta afirmació hom pensa que podria ser de tradició romànica o gòtica, i que enlloc de HECHO, potser Francisco de Zamora Peinado, (Villanueva de la Jara, província de Cuenca, 1757 + 1812 ) hauria d’haver escrit REHECHO.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 26 de maig del 2015

CEIP LOLA ANGLADA. BADALONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
http://www.diaridebadalona.com/linici-de-lampliaci%C3%B3-de-lescola-lola-anglada-ja-%C3%A9s-una-realitat


Llegia que l’actual CEIP Lola Anglada de Badalona, va ser inaugurat a primers de novembre de l’any 1930, aleshores a la paret que dona cara al mar, hi havia un rètol, amb grans lletres de bronze que proclamava el seu nom: Grupo Escolar Martínez Anido [ Severiano Martínez Anido (Ferrol, La Coruña, 21 de mayo de 1862 - Valladolid, 24 de diciembre de 1938), un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputats l’any 2008, per la Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón Real ( Torres , Jaén , Andalusia , octubre 26 de 1955 ) pels presumptes delictes de detenció il•legal i crims contra la humanitat que suposadament haurien estat comesos durant la Guerra civil espanyola i els primers anys del règim de Franco . El jutge va declarar extingida la responsabilitat criminal de Martínez Anido quan va rebre constància fefaent de la seva mort, esdevinguda setanta-vuit anys abans. La instrucció de la causa va ser tan polèmica que Garzón va arribar a ser acusat de prevaricació , jutjat i absolt pel Tribunal Suprem ]

És obra de l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana (Barcelona, 1869-1937), curiosament no trobava a la fitxa tècnica , gaire informació de l’edifici. http://geoportal.badalona.cat/badalonagp/Doc/F-22.pdf

Son del mateix arquitecte, l'edifici de l'antiga Escola del Treball de Badalona, actual seu del Conservatori de Música, i el Grup escolar Ventós Mir.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dilluns, 25 de maig del 2015

L’ESCOLA DE LA II REPÚBLICA DE CASSÀ DE LA SELVA.GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.


Llegia que l’escola de Cassà de la Selva , fou projectada per Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960) Actualment se l’anomena Escola Puig d’Arques

Ni va haver moltes més a Catalunya en aquella època, en la que s’associava la cultura, amb la llibertat, el progrés social i el creixement econòmic, el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) ho va deturar temporalment, i durant el segon feixisme enderrocar escoles va esdevenir mèrit patriòtic, així a Sabadell, Arbúcies,..., sou pregats de penjar directament les vostres fotografies a la pàgina de facebook, https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT PERE D’ALTÉS. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Bassella té una superfície de 70,25 km², encara que bona part del terme municipal està inundat per les aigües pel pantà de Rialb, de les que antics pobles com Bassella, Aguilar de Bassella, Castellnou de Bassella , sobresurten en èpoques de gran sequera.

Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins al poble d’Altés a retratar la seva església parroquial advocada i el fossar proper fossar parroquial.




Llegia en un document municipal : http://bassella.ddl.net/fotos/bassella/POUM/POUM_Bassella_Mem_2.pdf

L'actual església parroquial de Sant Pere d'Altés fou bastida el 1828; consta d'una nau, força elevada, i tres altars.

L’any 1118 l'antiga església de Sant Pere del castell d'Altés fou donada per Arnau Guitard a la canònica de Solsona i el lloc és esmentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell.

A mitjan segle XIII pervingué als Josa i el 1259 Guillem Ramon de Josa era senyor d'Altés, Ogern i la Salsa.

A la segona meitat del segle XIV Altés tenia 5 focs.

L’any 1559 era senyor d'Altés, Madrona, Ogern, Ceuró, la Salsa i altres llocs, Joan de Josa i de Cardona.

L’any 1831 Altés era senyoria de Mercader i Sadurní.

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici de l’església i el fossar parroquial. Ho demanaré a l’ajuntament de Bassella.

El mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa la procedència d’aquest topònim Altés, de la forma bascoide ote-tsu ("ple d'esbarzers").

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

diumenge, 24 de maig del 2015

CAPELLA DEL SANT CRIST DE FOSSAR DE VERDÚ. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA.CATALUNYA

Tenen els verdunins un fossar ‘clàssic’, amb els nínxols situats sota porxo, i un espai en que encara s’enterra i/o s’enterrava a terra.


La capella del Sant Crist és l’edifici situat en el punt central, com pertocava en els temps reculats als edificis de culte.



No sabia trobar cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.

M’havia succeït el mateix amb l’edifici de les antigues escoles.

Sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com l’autoria d’un i altre edifici.

La ‘inèrcia perniciosa’ s’ensenyoreix també d’aquestes terres de la Catalunya interior.

Li agraden al Josep Olivé Escarré aquests cementiris que podeu trobar en els límits de la Segarra històrica, i també en les terres illenques que es colonitzaven amb nadius d’aquestes contrades.

ESCOLA ANDREU FARRAN. AGER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

En ocasió de documentar l’edifici de l’ajuntament i escoles de la Llacuna a la comarca de l’Anoia, em feien arribar per e.mail un ‘material’ preciós per la tasca de recuperar la memòria de les escoles publiques de Catalunya, anteriors a la dictadura de Franco. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/05/23/pagina-6/33186801/pdf.html

En relació a l’arquitecte Ignasi Villalonga Casañes, traslladava aquest post al Col•legi d’Arquitectes, al que demanava també dades – si existeixen – sobre aquella exposició , que s’esmenta a la Vanguardia del 23 maig de 1933.
Sol•licitava informació a l’Ajuntament d’Ager, que em contestava per email ;

L'escola Andreu Farran d'Àger va ser construïda per l'Estat, existint un document d'acord de diferents entitats per a la seva construcció que data de finals del anys 20.

Hores d’ara hi han unes persones que estan fent un recull històric de l'escola d'Àger, malgrat que això els hi portarà mesos, i que no tenen encara gaire informació, si esteu interessats podeu posar-vos en contacte amb ells al correu einglada@economistes.com.

Els hi demanava una fotografia per completar la imatge que trobava al blog de l’escola, i per descomptat qualsevol informació que vagin trobant en la seva recerca.


L’Esther Inglada ens enviava fotografies actuals de l’edifici.




Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dissabte, 23 de maig del 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA D’ULLASTRELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Retratava a contrallum la façana de l’església parroquial d’Ullastrell, al Vallès Occidental, dedicada a Santa Maria.


La seva fisonomia exterior descriu una estructura de planta rectangular dibuixant la silueta de basílica romana. La fàbrica dels seus murs, a la part posterior, és de pedra de riu tot reforçant les cantoneres amb maó vist (restes segurament de l'església primigènia). El mur lateral, que dóna al carrer, té el repartiment de l'espai en dos registres i cornisa motllurada. Hi predomina l'aparell de maó vist. Al primer registre hi ha finestres d'arcada rodona i amb vitralls. Al segon registre hi ha obertures cegues. La coberta és a dues aigües i de poca inclinació. L'aspecte més reeixit de l'edifici és la composició i el dinamisme de la façana. Segons els model clàssics, hi ha dos registres, en sentit horitzontal, i remat amb frontó triangular, amb gran alternança de línies rectes i rodones. Al primer registre hi ha la porta d'entrada, rectangular, amb un tractament de motllures que l'emmarquen. A la línia de la façana hi ha aparell disposat en entrants i sortints. Al costat esquerre hi ha un òcul. Pel que fa al segon registre cal esmentar que està separat per una motllura en forma de ressalt i que continua amb la dinàmica del tractament del maó vist. Al bell mig hi ha una obertura semicircular. Al capdamunt s'observa un frontó triangular amb un òcul centrat. El dinamisme general és de gran horitzontalitat, que queda una mica compensada quant al tester de la pròpia façana amb l'aixecament de la torre campanar.


La torre-campanar està aixecada a partir del tester de la façana principal seguint la tipologia de planta octogonal (de cares principals i les altres més petites com a cantoneres) a manera de pervivència de les estructures utilitzades per l'arquitectura religiosa popular catalana del segle XVIII. En aquest cas, els murs són de factura de maó, ja dins del gust dels materials utilitzats pel Modernisme. A les respectives cares, tant a les petites com les grans, hi ha un tractament de motllures de maons arrodonits que emmarquen la galeria oberta del registre inferior, on van col•locades les campanes, com la superior, separats entre sí per una motllura de separació en ressalt. Al registre superior, i a les cares més grans, hi ha les esferes del rellotge (xifres romanes sobre fons blanc) i dessota la data de realització feta amb mosaic. El coronament es caracteritza per presentar una cúpula recoberta de trencadís ceràmic de color blanc. Tot el remat és de perfil ondulant i recorda al de la torre aixecada en la Masia Freixa de Terrassa, obra del mateix arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931).

L’edifici quedava malmès en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II república, i s’encarregava la seva reparació/restauració a l’arquitecte Alexandre Maria Tintoré Oller.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les vostres aportacions relatives a l’autor de l’edifici, i a les dades del lloc i data de naixement i traspàs de l’arquitecte Alexandre Maria Tintoré Oller ( Barcelona, 1900 + Barcelona, 29.11.1962 ) 



Informació facilitada per Blanca Tintoré 


No tinc ‘bones sensacions’ d’Ullastrell, ja que continuava pendent la resposta a : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/04/ullastrell-can-palet.html que tampoc aconseguien ‘aclarir’ els amics de Pobles de Catalunya : http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5662 .Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les vostres aportacions

SANT SERNI D’OGERN. BASSELLA. L’URGELL SOBIRA. LLEIDA. CATALUNYA

Veníem de Sant Joan de Castellar, a la veïna comarca del Solsonès, on ens havien recomanat l’hostal Cal Ton ‘ Parador les Amèriques’ d’Ogern.

Pujava fins a l’església parroquial advocada a Sant Serni , de la que ens trobava una minsa informació; ‘edifici religiós d'una nau coberta amb volta de canó apuntada, cobert exteriorment a dues aigües amb teules. És una construcció rústega de carreuons, encara que la façana té un aparell de carreus força regulars. Al frontis esplèndida porta adovellada d'arc apuntat i una petita rosassa. En el seu interior es guarda un retaule provinent de l'església de Sant Miquel de Saranyana’.


Ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qui va ser l’autor d’aquest edifici que s’aixecava en els primers decennis del segle XX.


Retratava també el proper fossar, del que també ens agradarà saber-ne l’autor.

Feta la feina, atenia el suggeriment que m’havien fet a Sant Joan de Castellar de la Ribera, i dinàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, un esplèndid arròs mar i muntanya a la cassola, un quart de conill a la brasa, un exquisit codony amb formatge, i un cafè – tot al menú de la casa - ens feien felicitar al propietari, al que fèiem sabedor de que en faríem ‘bona publicitat’.

Ens esperava més feina en aquest nucli d’Ogern, el pont, la ‘platja’, l’església de la Salsa, .....

divendres, 22 de maig del 2015

ESCOLES DE VILAFANT. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Les Escoles de Vilafant es construïen l’any 1931 seguint el projecte de l’arquitecte Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996).

Foren enderrocades als anys 80 del segle XX per construir l’escola SOL I VENT

Demanava imatges a l’Ajuntament d’aquell edifici escolar.

I, rebia un email en el que em deien ;

Benvolgut Antonio Mora,

Al llibre d'història de Vilafant (que tenim compartit per capítols a la pàgina web: http://www.vilafant.com/historia.php) podeu trobar, a les pàgines 76 i 77, explicacions i fotografies (de la inauguració dels any 30 i de la dels anys 80). Us adjuntem el pdf d'aquestes dues pàgines.

Vers el que ens demaneu, fotografies de l'antiga escola municipal, hem trobat el següent:



- Dues fotografies del Fons del Moviment de Mestres de l'Alt Empordà que estan disponibles per internet a l'arxiu en línia de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà: us adjuntem les dues fotografies i els corresponents enllaços:
http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/imatge100x100.do?reqCode=view&posIm=1&totalIm=2&pageIm=1&primera=1&codiUnitat=576810&tipusUnitat=1&codiImatge=2444170&nomImatge=acae_576810_3705,0002.jpg i http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/imatge100x100.do?reqCode=view&posIm=0&totalIm=2&pageIm=1&primera=1&codiUnitat=576810&tipusUnitat=1&codiImatge=2444169&nomImatge=acae_576810_3705,0001.jpg

- 3 fotografies de grups escolars de l'Escola de la 2a República (del 1933, 1934 i 1936)




- Tria de 3 fotografies de grups escolars on es poden veure, com a imatge del fons, l'escola construïda a la 2a República (anys 1958, 1957 i 1968. No podíem reproduir aquest adjunt que trobareu a la pàgina web de l’Ajuntament.

Esperant que el material que tenim us sigui útil, us saludem cordialment.


Em calia l’ajuda del meu bon amic, i expert tècnic Joan Escoda Prats, per passar les imatges al format que em permeti la seva publicació.

Agraïm l’ interès de l’Ajuntament de Vilafant.

En matèria d’escoles TOTHOM a Catalunya ha tingut ocasió si més no de veure’n una, sou pregats d’ajudar-nos en aquesta recerca dels edificis escolars anterior a la dictadura franquista.

Rebia un parell de fotografies en format JPG, que em trametia el Francesc Jiménez i Martín, des de Desenvolupament Local i Social, de l’Ajuntament de Vilafant. Incorporava també enllaços a les dades històriques a les que podreu accedir clicant damunt de les lletres que apareixen en color blau.



Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com



Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà

dijous, 21 de maig del 2015

PARROQUIA DE SANT FELIU DE RODORS/ROLDORS. MOIÀ. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Portava al Josep Olivé Escarré fins a Sant Feliu de Rodors, on s’havien casat molts anys enrere l’hereu de l’Oller de Collsuspina, amb una de les filles de la propera casa del Soler de Terrades.



Havíem visitat aquest indret l’any 2007 :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/search?q=Rodors
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/12/el-setial-del-castell-de-rodors.html


Trobava a faltar el símbol en pedra que estava al damunt de la porta de la rectoria.

La resta d’edificis, i fins el petit fossar han estat objecte – si més no – d’accions de neteja i/o manteniment.

La campana llueix avui Sant Jaume de Vallverd o Vallvert :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/03/sant-jaume-de-vallverd-o-vallvert.html
on repicava en ocasió del traspàs de la masovera de la Busqueta, com ho havia fet en ocasió del seu naixement. Eñ món és un mocador, oi ?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com