diumenge, 31 de maig de 2020

ESGLÉSIA DE LA CONCEPCIÓ DE LA MARE DE DÉU. LES VOLTES. RIUDECOLS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos m’enviava fotografies de la façana de l’església de la Concepció de la Mare de Déu del nucli de les Voltes, al terme de Riudecols, a la comarca del Camp jussà de Tarragona, del que l’Enciclopèdia catalana en diu ; poble del municipi de Riudecols (Baix Camp), a la dreta de la riera de les Voltes, curs d’aigua que neix al vessant oriental del puig Cerver i s’uneix a la riera d’Alforja, per la dreta, aigua avall de les Borges del Camp.



Al segle XIX formà part del municipi d’Alforja.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=9661

De l’església parroquial dedicada a la Concepció de la Mare de Déu , Patrimoni Gencat en diu ; edifici de planta rectangular, d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes i les capelles laterals amb voltes de canó. A la façana, molt senzilla, s'obre la porta d'arc de mig punt sense decoració. Damunt d'ella hi ha un ull i al cim una espadanya doble, amb campanes. Recentment s'han posat dos fanals a banda i banda de la porta. Obra de paredat amb reforços de carreus, arrebossada.

L’església actualment és sufragània de la de parroquial de Riudecols, advocada a Sant Pere.

Les Voltes depenien a les darreries del segle XIII de la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra dels Tascals, antic nucli de població, actualment en terme de Botarell.

El 1787 Les Voltes encara no tenia església pròpia, encara que devia aixecar-se poc després, perquè Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) ja en fa esment en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (Madrid, 1845-50)
Els amics de Les Músiques dels Goigs d'Obaga recollien el testimoni dels Goigs a la Concepció de la Mare de Déu de les Voltes:

http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/BA_MunicipisTarragona.htm

Sempre, sempre, sempre, hi ha algun element patrimonial que se’ns escapa :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/05/sant-antoni-de-padua-de-les-irles.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/05/sant-antoni-de-padua-de-les-irles.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/01/antigues-escoles-de-riudecols-el-camp.html


http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/escoles-velles-de-les-irles-riudecols.html


http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/05/sant-pere-de-riudecols-camp-jussa-de.html

Sortosament el Raul Pastó Ceballos, és la resposta a la nostra pregaria al bon Déu perquè envií més obrers per completar la tasca de preservar i/o recuperar la memòria històrica de Catalunya.

dissabte, 30 de maig de 2020

TORNAFORT. SORIGUERA. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos retratava Tornafort al terme de Soriguera a la comarca del Pallars sobirà, nucli al que l’enciclopèdia Catalana – coneguda també com ‘ de Barcelona’, li dedica un petit espai; poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), al vessant Nord de la muntanya de Baén, en un coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa amb Puigforniu i Soriguera.


La seva església parroquial (Santa Coloma) depèn de la de Malmercat.

Formà part del vescomtat de Vilamur vinculat als Cardona.

El topònim Soriguera segons el nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, té un significat quasi escatològic; en la documentació antiga Surrigera (segle X), prové del llatí SORICARIA, derivat de SOREX ‘rata’, en el sentit de ‘vall de rates’ o de ‘vall de xoriguers’ (xoriguer ‘ocell menjador de rates’).


Els Pallars sens dubte estan prop de Déu, dissortadament però, es troben molt lluny de la megalòpolis barcelonina.

divendres, 29 de maig de 2020

SANTUARI DE SANTA MARIA DE MUR. CASTELL DE MUR. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos retratava els absis de l'antiga canònica de Santa Maria que s'alça al costat del castell de Mur, dalt d'un turó encinglerat sobre la Noguera Pallaresa, a l'entrada de la Conca de Tremp. Sembla ser que la preexistència de l'església va condicionar l'estructura i distribució del conjunt monacal que distribueix les dependències al voltant del claustre situat a la façana de ponent del temple.


L'església era originàriament de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, dels quals ha desaparegut el de tramuntana. Uns grans pilars cruciformes sostenen l'estructura dels arcs torals i de les voltes de canó. La nau de tramuntana es va esfondrar i va ser transformada en època gòtica en un seguit de capelles i l'absidiola corresponent fou substituïda per una sagristia. Els dos absis restants presenten a l'exterior decoració d'arcuacions cegues entre lesenes, tres finestres de doble esqueixada, el central, i una, l'absidiola. A l'interior s'han reproduït les pintures murals que decoraven la capçalera. El mur de migdia ha estat molt alterat amb l'obertura de capelles però conserva una finestra de doble esqueixada i la portalada original de dos arcs en gradació. El mur de ponent mostra a la part central una finestra geminada dividida per una columna amb capitell mensuliforme i un ull de bou al capdamunt. Al llevant i ponent del carener de la teulada s'alcen dues espadanyes de dos ulls.

El petit claustre és situat al davant de l'església, bastant desplaçat respecte de l'eix de la nau central i a un nivell força més baix. És de planta rectangular amb galeries formades per una sola filada de columnes i pilars als angles. Els capitells estan decorats però es troben en molt mal estat de conservació, cosa que dificulta el seu estudi iconogràfic. Tres de les seves ales foren restaurades els anys 1932 al 1935 pels Amics de l'Art Vell, mentre que la quarta, la de migdia, ha estat reconstruïda darrerament, recuperant alguns capitells. També s'han refet algunes de les dependències d'aquest sector de migdia del claustre, i s'ha construït un petit atri sobre la porta lateral de l'església.

Les pintures murals que decoraven l'absis central es troben al Museu of Fine Arts de Boston (EUA) i les de l'absidiola al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

La fundació de Santa Maria de Mur es deu als comtes del Pallars Jussà, Ramon V i Valença, vers l'any 1057. L'església fou feta consagrar per llur fill, Pere Ramon, el 1069. Hom ha suposat que en un principi hi habitaven monjos, però en tot cas va ser el mateix Pere Ramon que va instituir una comunitat de canonges augustinians el 1098.

La canònica, que posseïa el domini d'una extensa àrea que conformava la Pabordia de Mur, estava vinculada directament a Roma:

Alberola, capella de la Mare de Déu del Remei

L'Alzina, parròquia de la Santa Creu i capella de Sant Alís

Beniure, capelles de la Mare de Déu del Roser i de Sant Salvador

Cellers, parròquia de Sant Joan i capelles de Sant Miquel del Congost, o de Cellers, Sant Sebastià, la Mare de Déu del Roser, la Concepció; Sant Feliu, Sant Miquel i Santa Maria

Collmorter, capella de Sant Miquel

El Coscó, capella de Santa Caterina

Les Esplugues, capella de la Mare de Déu del Remei

L'Espona, capella de Santa Fe

Estorm, església de Sant Salvador i capella de Sant Prim

Guàrdia de Tremp, parròquia de la Mare de Déu del Remei

El Mas de l'Hereu, capella de Sant Joan Evangelista

El Mas del Pla, capella de Sant Jaume

El Meüll, sufragània de Santa Maria

Miravet, capella de Sant Jaume

Moror, parròquia de la Mare de Déu del Remei i capelles de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Miquel i Sant Sebastià

Puigcercós, parròquia de Sant Martí i capelles de Santa Maria del Puig i de Sant Macari

Puigmaçana, capella del Roser

Quadra de la Torre Gavosera, capella de Sant Miquel

Santa Llúcia de Mur, priorat i parròquia, amb la capella de la Mare de Déu del Roser

Soliva (l'Aragó), parròquia de Santa Maria i capella de la Mare de Déu del Roser

Vilamolat de Mur, capella de Sant Miquel, capella de la Mare de Déu del Rosari, capella de St. Gregori.

Vilamolera, capella de Sant Salvador

Vilaplana, capella de Sant Joan

Capelles de Sant Gregori, Sant Pere, Sant Cristòfol, Sant Miquel (dues), Sant Valentí, i Sant Fruitós.

Us demanem que ens feu arribar imatges de TOTES les que pugueu a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Tingué diverses filials, entre les quals destaquen els priorats de Santa Llúcia de Mur i de Sant Miquel de Cellers o del Congost, monestir del tot desaparegut, però que troben en l'origen del proper poble de Cellers.

Al llarg de la història tingué constant relació amb el monestir de Lavaix, fins al punt que en més d'una avinentesa s'intercanviaren possessions i dependències. Per exemple, Santa Llúcia de Mur, que pertangué un temps a Lavaix.

Al segle XIII hi hagué un intent d'unir Santa Maria de Mur al monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes, promogut des d'aquest darrer monestir. No es dugué a terme per la ferma oposició dels canonges de Mur, que aconseguiren del papa Gregori IX l'anul·lació de la unió, i la seva vinculació directa a Roma.

El 1592 la canònica fou secularitzada i esdevingué una col·legiata.

Finalment, el 1851 passà a ser una simple parròquia rural.

https://www.monestirs.cat/monst/pajus/cpj02mmur.htm

Em recordava el Josep Sansalvador Castellet, del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), que en la nostra cultura l’expressió correcta és Mare de Déu i no la Verge, així el Santuari estava advocat en realitat a la Mare de Déu, potser doncs la denominació correcta fora Santuari de la Mare de Déu de Mur, oí?.

Que la Mare de Déu intercedeix davant l’Altíssim per TOTS nosaltres en aquest tràngol terrible al que ens ha abocat l’estultícia, la supèrbia i la infinita corrupció de les elits del REINO DE ESPAÑA

dijous, 28 de maig de 2020

LA MAL DITA “TORRE” DEL MAS BORONAT/MAS D’EN GOSCH. SALOMÓ. EL TARRAGONÈS

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de la mal dita torre del mas Boronat, conegut també com a mas d’en Narciso Gosch Boix.

Patrimoni Gencat
ens diu ; damunt una cabana d'obra seca, està feta la torre de maçoneria, amb arrebossat de calç, tenyit amb sulfat de ferro.


La torratxa, independent de la cabana, és un mirador amb merlets i un banc perimetral rodó. Al mig, una taula d'un metre de diàmetre, circular, de marbre, assenyala els vuit vents i un seguit de direccions i de distàncies de les més properes -Torredembarra a 10 Km.- a les més llunyanes (Buenos Aires 5.500 km.).


S'accedeix al mirador per unes escales de pedra encastades al mur; la barana, metàl·lica està molt deteriorada fent la pujada una mica perillosa.


No em sobtava – aixà encara és el REINO DE ESPAÑA - no trobar dades de la mas que comprava l’any 1919 l’acabalat empresari del marbre Narciso Gosch Boix - El “Siset” (així és com es coneixia al marbrista) que durant anys havia dut a terme importants encàrrecs que li havien procurat una fortuna.

Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i si es possible rebre’n una fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/08/05/pagina-18/32800604/pdf.html?search=Narciso%20Gosch

Primer aniversario del fallecimiento de Don Narciso Gosch Boix

Ocurrido en Tarragona el día 26 de noviembre de 1953, habiendo recibido !os Santos Sacramentos y la Bendición Apostólica. (E. P. D.) — Sus resignados: viuda doña Filomena Balafiá y demás familia (presentes y ausentes). Ruegan a sus amistades se sirvan asistir a las misas que en sufragio de su alma se celebrarán. D. m., el viernes, día 26 del corriente, a las nueve, nueve y media y diez en la capilla de la Milagrosa de la Casa Provincial de Caridad de esta ciudad, a las siete, siete y media y ocho, en la parroquia de la Santísima Trinidad de Tarragona y en las parroquias de Salame y Masllorens (Tarragona), por lo que 'es quedarán sumamente agradecidos. — Barcelona. 24 de noviembre de 1954.

Cal destacar entre les seves obres més importants, la petició que li va fer el famós arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849[ – 27 de desembre de 1923), encarregant-li el treball de la construcció d’un gran mausoleu per a la tomba del rei Jaume I, quines despulles havien estat traslladades des del monestir de Poblet.

Aquesta obra es va encarregar per albergar al monarca a la ciutat de Tarragona, encara que més tard van tornar al monestir, on es troba avui dia, i el mausoleu es va quedar exposat a l’ajuntament de Tarragona, en un pati adaptat per donar cabuda a tan magnífica peça .

El “Siset” va comprar una finca de camp, amb una masia típica , ja en bastant mal estat a causa del pas del temps. Quan va adquirir la propietat, va iniciar la construcció de l’esplèndida masia en estil post-modernista que avui podem veure.

Per a això va fer venir al reconegut arquitecte Enric Mora i Gosch.

Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i si es possible rebre’n una fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1944/10/05/pagina-29/34334730/pdf.html?search=Enrique%20%20Mora%20Gosch

Segundo aniversario del fallecimiento de Don Enrique Mora Gosch arquitecto, ocurrido el día 7 de mayo de 1966. (E. P. D.) — Su esposa, hija, hijo político y demás familia, suplican un recuerdo en sus oraciones». — Barcelona, 7 de mayo de mayo de 1968

Que va construir la torre principal a la banda esquerra, amb un colomar a la part alta, que en aquells temps era un símbol de riquesa i de pau, i adornant la part sud amb un rellotge de sol especialment ben orientat i com a fons d’aquest la imatge de la llegenda de Sant Jordi donant el cop final al drac. Hi ha una frase que diu: “Benvingut el nou dia, lloat Déu qui l’envia! I la data de finalització amb el nom de l’arquitecte “E.Mora, 1923” (aquesta era la forma amb la qual l’arquitecte signava les seves obres. A la dreta de l’edifici, també es va ampliar la casa amb una extensió amb sostre a 2 aigües per la part posterior, l’arquitecte va dissenyar una plaça, amb un gran dipòsit central que recollia les aigües de les teulades, un celler i l’altre costat de la casa una fila de quadres i zona de gàbies per als animals. Es completava d’aquesta forma l’estructura central de la masia. Per construir tot això es va iniciar una mina de terra a la part inferior de la plaça, amb entrada al final del que eren les quadres, i que avui en dia es pot visitar ja que la mina va ser rehabilitada i convertida en unes caves.



https://masboronat.es/ca/la-historia-de-mas-boronat

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació de la capella de la casa fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

En demanarem informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )

dimecres, 27 de maig de 2020

ARCALÍS. SORIGUERA. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos feia una fotografia bucòlica d’ Arcalís poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi d'Estac.


El nucli de població és compacte, arraïmat en un petit pla inclinat situat en un contrafort septentrional de la Muntanya de Sant Mauri, a sota i al nord-oest del lloc on hi havia el Castell d'Arcalís.

Entre l'extrem inferior i el superior del poble hi ha una vintena de metres de desnivell.

Formen el poble una trentena de cases, distribuïdes bàsicament en tres carrers, amb una placeta davant de la porta de l'església de Sant Lliser, que malgrat ser una església bastant moderna, atès el nom del sant a qui està dedicada deixa entreveure un origen medieval i fa pensar en una església anterior, possiblement romànica, a l'extrem sud-est del nucli de població.


L'antiga escola és a l'extrem nord-oest del poble, el primer edifici que hom troba en arribar al poble.

Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux[1][2] (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) explica l'origen d'Arcalís a partir d'unes arrels preromanes que donen el basc Erkaritze, a partir del qual, per dissimilació, evoluciona fins a la forma actual. “Lloc d'arbusts” seria la interpretació del topònim.


Per intermediació de Liceri de Coserans o Lliceri, també anomenat Lleïr, Llehí (o Lleí) o Lliser (o Llisé), en aquesta hora tràgica en que la Covid.19 , s’endú un elevat nombre de persones, demanava a l’Altíssim, Senyor, tinguis pietat de TOTS nosaltres!

dimarts, 26 de maig de 2020

CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DEL MAS VECIANA. TARRAGONA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de la capella del Mas Veciana a la urbanització Boscos de Tarragona, de la que Patrimoni Gencat n’escriu; capella neogòtica semblant al seu estil a d'altres capelles privades del terme. Façana de pedra. Coberta de ceràmica esmaltada.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12420




Alguna dada mes trobava a :
https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4771

Autor : Desconegut

Està clar que NO HI HAVIA gaires arquitectes a la província de Tarragona quan s’aixecava aquesta capella, DESCONEGUT és un eufemisme que amaga la intencionalitat evident de menystenir el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, oi?

Quan a la descripció, llegia ; edificació exempta de planta rectangular amb coberta de doble vessant bastant inclinada. Te la particularitat d'estar feta de peces ceràmiques esmaltades molt fosques.

La façana principal, tota de pedra, es composa d'una porta rectangular emmarcada per uns arcs apuntats de tipus conopial. La porta és de fusta i hi destaquen les frontisses de ferro decorades. Al timpà, es llegeix la llegenda "DOMUS DEI". Per sobre de la porta hi ha una única finestra allargada, amb arc apuntat i vitrall. El trencaaigües superior culmina amb un gablet. Sota la cornisa hi ha una arcuació decorativa disposada seguint la pendent de la teulada. A ambdues cantonades hi ha unes petites pilastres circulars amb uns capitells i basaments molt treballats amb decoració vegetal que suporten la composició.

En un dels extrems del lateral esquerra s’hi distingeix un cos afegit que segurament és una petita sagristia. Al carener, sobre on suposadament es troba l'altar, hi ha un campaneret de forja.

Tot i semblar trobar-se en bones condicions a nivell estructural, caldria actuar per sanejar i consolidar la coberta de rajoles planes vidrades fosques.

Els xipresos que hi ha enfront de la façana s'han desenvolupat excessivament i només permeten una visió parcial de la mateixa. El mas que dona nom a la capella, ha sofert ampliacions per allotjar els masovers que encara hi habiten.

Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), si en tenen coneixement, quina era l’advocació d’aquesta capella , i si fos possible fotografies del seu interior.

M’arribava la resposta amb la diligencia habitual; Capella de Sant Joan Baptista.

No disposem de l’interior.

Es dins l’agregat de l’Arrabassada i la Savinosa de Tarragona.

Sou pregats, urbi et orbe, a fer-nos arribar una imatge del interior a coneixercatalunya@gmail.com , que compartirem amb el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Catalunya, us ho agrairà.

També, demanar no fa pobre, l’advocació de la capella del mas Sanromà , i si fos possible fotografies del seu interior.

Agrairem “urbi et orbe” la tramesa a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com de qualsevol dada que ens ajudi a desvetllar la identitat dels autors d’una i altra capella. Catalunya, us ho agrairà

dilluns, 25 de maig de 2020

IN MEMORIAM. LA VILETA I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A SANTA LLÚCIA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

El Raul Pastó Ceballos retratava l’espai interior de l’església de Santa Llúcia, al poble de la Vileta, avui totalment abandonat.


La Enciclopèdia Catalana explica que no ens han pervingut notícies documentals ni del lloc de la Vileta ni de la seva església. Tan sols coneixem l’esment, l’any 1241, de la venda d’uns alous a la Vileta a favor del monestir de Sant Pere de Tercui, que confrontaven amb els castells d’Eroles, Montllobar, Claramunt, Castissent i Espills.

Segons Madoz, la Vileta era una quadra d’Eroles

l’església de Santa Llúcia és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals -un d’ells recolzat al mur de ponent— que arrenquen de sengles pilastres adossades als murs. La capçalera original, segurament formada per un absis semicircular, ha desaparegut i ha estat substituïda per una testera plana; se n’ha conservat, però, l’arc presbiteral que obria l’absis original.


La porta actual, que respon al procés de reforma de l’edifici, és en el mur de ponent, on també hi ha afegit un cor, corresponent al procés de reforma i redecoració que patí l’edifici. Aquest cor amaga un arc original, buidat en el mur nord, i que sembla correspondre a la porta primitiva del temple, avui invisible exteriorment perquè la façana nord és totalment coberta per heures i bardisses.

En la façana de ponent es conserva una finestra d’una sola esqueixada, que és el resultat de la modificació de la finestra original, de doble esqueixada.

L’aparell constructiu és format per carreus molt ben ordenats disposats en filades uniformes i regulars, que només són visibles a l’exterior per tal com l’interior és totalment arrebossat i decorat amb pintures murals. Les façanes són del tot mancades d’ornamentació.

Per les característiques formals i constructives, l’església de la Vileta pot relacionar-se amb les properes esglésies de Sant Pere de Claramunt i Sant Salvador del mas Fumàs, edificis construïts dins el segle XII, segurament al principi de la centúria, amb les formes tradicionals de l’arquitectura del segle XI. Totes tres, tanmateix, mostren un cert refinament tecnològic —que no arriba, però, a l’ús del carreu com a material constructiu— i un allunyament, en el cas de l’església del mas de Fumàs, dels models ornamentals de l’arquitectura del segle XI.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2019/11/esglesia-de-sant-pere-de-claramunt.html


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/11/sant-salvador-i-santa-anna-de-casa.html

Li explicava al Raul Pastó Ceballos, en ocasió de documentar el topònim VESPELLA, a la comarca del Tarragonès, que – com quasi tot en aquest món - la toponímia està MOLT lluny de la veritat absoluta, i els millors lingüistes, i citava al Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) acostumen a recollir TOTES les tesis conegudes, i només per excepció – quan el sentit és MOLT clar – eviten decantar-se per una o altra. En aquest cas en concret de la Vileta, hi ha un acord general.

Que Santa Llúcia intercedeixi per TOTS nosaltres davant l’Altíssim, en aquest tràngol amarg de la pandèmia de la Covid,19, i en tots els moments de la nostra existència.

diumenge, 24 de maig de 2020

ERMITA DE SANT ONOFRE, PALAU SAVERDERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

En la visita que fèiem a Palau-saverdera, no localitzava la granja “ La Búfala del Empordà,”, tampoc accedia a l’ermita de Sant Onofre (popularment "sant Nofre") a la que hi mena un corriol de muntanya molt costerut des de la vila de Palau-saverdera, llegia ara, que fa pocs anys ha estat arranjat per a vehicles el camí que s'agafa prop del Mas Ventós, a la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes.

Sant Onofre era un ermità hongarès que, segons la llegenda, féu penitencia i vida en aquest indret; potser la construcció actual s'aixeca damunt d'alguna cavorca soterrada origen de la tradició, fet possible si tenim en compte el basament rocallós del santuari.

L'ermita de Sant Onofre està situada en un replà enlairat del vessant de ponent de Verdera, sota el castell de Sant Salvador, al peu mateix del Fitor i del Coll de Raïmeres. El santuari està situat a uns 400 metres sobre el nivell del mar.


Conjunt format per l'ermita i la casa de l'ermità, en un sol cos de construcció. De planta rectangular i amb la teulada a dues vessants de teula, l'edifici està encalcinat tant exteriorment com interior, tot i que originàriament la construcció està bastida amb pedra sense desbastar, lligada amb morter de calç.

L'ermita és d'una sola nau i s'aprecien dos sistemes de coberta. L'espai de l'absis està cobert amb voltes d'aresta sustentades per pilastres, mentre que la resta de la nau està coberta per l'embigat que sustenta la teulada. A manera de separació entre aquests dos espais hi ha un gran arc diafragma de mig punt sustentat per pilastres, amb la línia d'impostes de llosa. Als peus de la nau hi ha un gran cor bastit amb fusta, amb el forjat de rajols. L'accés a l'edifici es fa pel mur nord del conjunt, on es localitzen les dues portes. La de l'ermita és d'arc de mig punt adovellada, tot i que la pedra està encalcinada com la resta de l'edificació. A l'interior de l'ermita, i envoltant els murs laterals tant de la nau com del presbiteri, hi ha bancs de pedra correguts. Aquest presbiteri conserva l'enllosat original; en canvi, a la resta de la nau el forjat consisteix en un enrajolat, amb reparacions de diferents èpoques. L'altar i el retaule que l'acompanya són de guix motllurat i pintat, amb fornícula de petxines amb la imatge de Sant Onofre, emmarcada per dos amples pilastres que sustenen un arc de mig punt motllurat. És força probable que es construís de nou, després de la destrucció que degué patir l'edifici durant la darrera guerra civil espanyola, car hi ha la inscripció "Brunet.Olot/7.v. 1943".

La https://sadurnibrunet.com/2018/06/01/altres-projectes-en-esglesies/vista-frontal-de-l_altar-de-l_ermita-de-sant-onofre-a-palau-saverdera-2014-foto-www-google-commaps/imatge del sant és del mateix moment.

https://es.costabrava.org/que-hacer/cultura/eventos/fiestas-tradicionales-y-populares/fiesta-de-sant-onofre-112563

L'habitatge de l'ermità ocupa la part situada darrere del presbiteri. A la part sud compta amb tres estances cobertes per un embigat, amb accés a una terrassa o mirador situada també damunt del turó granític on es bastí l'edifici.

Quan al topònim Saverdera, deriva etimològicament del llatí viridarĭa, ‘lloc verd d'herba o de fullatge’. Recordeu que en el català anterior als borbons els articles salats eren la norma, i els articles el, la, los, las , l’excepció.
,
Li explicava al Raul Pastó Ceballos, en ocasió de documentar el topònim VESPELLA, a la comarca del Tarragonès, que – com quasi tot en aquest món - la toponímia està MOLT lluny de la veritat absoluta, i els millors lingüistes, i citava al Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) acostumen a recollir TOTES les tesis conegudes, i només per excepció – quan el sentit és MOLT clar – eviten decantar-se per una o altra. En aquest cas en concret, hi ha un acord general.

Que sant Onofre, intercedeixi per TOTS nosaltres davant l’Altíssim, en aquest tràngol amarg de la pandèmia de la Covid,19, i en tots els moments de la nostra existència.

dissabte, 23 de maig de 2020

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME DEL MAS D’EN PLANA. VESPELLA DE GAIÀ. EL TARRAGONÈS

El Raul Pastó Ceballos viu en una zona de Catalunya que es troba a la fase 1, això li permet sortir del seu municipi, i em feia arribar fotografies de la capella de la Mare de Déu del Carme del mas dit d’en Plana en algunes fonts i d’en Planes en altres, imagino que en la línia de desmerèixer el Patrimoni històric i artístic de Catalunya, com és “mal costum” al REINO DE ESPAÑA.

http://dipta.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/vespella-de-gaia/mas-d-en-plana;jsessionid=CF8C783AA2E892B4B22A0A4855A7B5C2?fbclid=IwAR1INLNzpsY6x9moVexSzwuAMEZQLjcBaqo7vrwE1uEPx-B1DchNblligMk




Mas del segle XVIII, de notables proporcions, que compta amb una popular capella restaurada modernament, la Mare de Déu del Carme.

El conjunt del mas està format per diversos volums, destacant el cos principal, amb un portal de dovelles de mig punt, que presenta una inscripció en la clau on figura la data del 16 de març de 1739. Per sobre trobem el pis principal, i una tercera planta corresponent a les golfes, seguint l'esquema tradicional.

El conjunt es completa amb una nau annexa, rehabilitada els darrers anys per acollir actes culturals i actuacions musicals, i la capella, força ben conservada, i que té accés a nivell de planta baixa per un portal de mig punt, i també a nivell del primer pis, directament des del mas.

Sobre la porta principal s'obre una finestra circular a mode d'ull de bou, i la teulada està culminada per un campanar d'espadanya d'un sol ull.

Cal esperar i desitjar que els projectes relacionats amb el mas siguin viables.
https://elpais.com/diario/1999/08/29/catalunya/935888854_850215.html

Cap dada de la ‘petita història’ de la casa, ni per descomptat del promotor i/o de l’autor, tot com escrivíem suara, en la línia de desmerèixer el Patrimoni històric i artístic de Catalunya, com és “mal costum” al REINO DE ESPAÑA.

Quan al topònim Vespella, Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, 1923 - ?, 10 d'agost de 2009) en defensa un origen àrab, de bi- àsab-Allàh, “en lloança de Déu”
https://books.google.es/books?id=fJYYVGsxuuwC&pg=PA18&lpg=PA18&dq=toponimia+VESPELLA&source=bl&ots=VWKP-1ehI3&sig=ACfU3U32CjvM77I_SKCJ1mf6ERpnnsQG1Q&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjpsbi537jpAhUmDWMBHbLAAaE4ChDoATAEegQIChAB#v=onepage&q=toponimia%20VESPELLA&f=false

https://books.google.es/books?id=n8rX-6BGv4QC&pg=PA185&lpg=PA185&dq=vespella+.+arab&source=bl&ots=EHLzjEC6DZ&sig=ACfU3U0eDrMxk1FVnrU6tymvXkblFmcUEQ&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwj_6JLJ4LjpAhUKXRoKHTBLCBgQ6AEwA3oECAkQAQ#v=onepage&q=vespella%20.%20arab&f=false


http://www.vespella.altanet.org/media/upload/imatges/poster1.pdf

Alhora que li agraïa Al Raul Pastó Ceballos, la tramesa de les imatges obtingudes al terme de Vespella de Gaià, li expressava la meva enveja, a Castellar del Vallès continuem sotmesos a l’arrest domiciliari i al toc de queda.

La Covid.19 no s’atura.

Està clar que no ho farà llevat que es prenguin algunes mesures “efectives”.

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/les-falses-veritats/

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/contes-de-la-xina/

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/contes-del-reino-de-espana/


http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/a-la-memoria-dels-morts-silenciats-4/


Que la Mare de Déu del Carme intercedeixi per TOTS nosaltres davant l’Altíssim. Senyor; tingues pietat!

divendres, 22 de maig de 2020

SANT PERE DE RIUDEBITLLES. EL MOLI DE LA FONT, TESTIMONI D’UNA ACTIVITAT INDUSTRIAL QUE DESAPAREIG.

L’Antoni Calvo Uribe visitava Sant Pere de Riudebitlles en els dies immediats a la reclusió forçada a que ens condemnava el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, amb l’excusa de la Covid.19 , que uns i altres, per acció u omissió deixaven campar lliurement.

Les dades “oficials” parlen de 232.555 casos de coronavirus diagnosticados por PCR; 27.888 muertos

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/21/5ec62778fc6c83144f8b4579.html

Les estimacions més optimistes preveuen més de 2.300.000 infectats i una mortaldat que supera les 75.000 víctimes.

https://www.elnacional.cat/ca/politica/frankfurter-sentencia-espanya-risc-catastrofe_505173_102.html

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/covid-19-perque-no-ens-diuen-la-veritat/

Entre les fotografies que feia apareix el Moli de la Font, del que els amics de Pobles de Catalunya, en diuen ; Molí paperer que rep el nom de l'antiga Font Gran, avui desapareguda.


Està format per diversos edificis, el més antic del segle XVIII i la resta fruit d'una reforma dels anys vint del segle XX.

Va pertànyer a les famílies Fontanelles i Cardús i, després de la reforma, a Joan Carol.

Va fabricar paper, primer, de barba, després d'estrassa i finalment biclasse per a cartró ondulat, fins l'any 1994.

De la importància que va tenir aquesta activitat industrial us en podeu fer una idea amb la relació de Molins que hi havia a la població :

Molí de cal Jan S XVI
Molí d'en Massana
Molí de la Vila (o cal Ròmul
Molí Cal Ton del Pere
Molí Cal Xerta o can Fabra
Molí d'en Carol o d'en Cardús S XV
Molí de la Font
Molí d’en Bielet
Moli de les Toeses

Us deixo un enllaç molt interessant :


http://elcamidelriu.blogspot.com/2012/06/els-molins-paperers.html

dijous, 21 de maig de 2020

NECRÒPOLIS DE SANT MARTI DE LES TOMBETES. MOROR. SANT ESTEVE DE LA SARGA, EL PALLAR JUSSÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó CEballos s’arribava fins a Sant Martí de les Tombetes , al terme de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars jussà, reprodueixo de : https://surtdecasa.cat/pirineus/entorn/montsec-vista-docell-nord



És una necròpoli sorprenent. Es tracta d'un despoblat situat a Moror, també a Sant Esteve de la Sarga.

El conjunt conserva estructures que es remunten a l'època iberoromana, però sembla que va ser despoblat al final de l'Edat Mitjana.

Com a elements destacables hi ha el camí d'accés, en part empedrat, en part excavat a la roca en forma de graons.

A la part sud del poblat, resulten sorprenents les tombes excavades a la roca, orientades a l'est, i amb la peculiaritat de tenir un petit desnivell al fons, deixant més elevat l'espai on aniria el cap del difunt. Si bé, totes han estat espoliades, la darrera en descobrir-se ha proporcionat abundant material ceràmic, restes d'ossos de diversos individus i restes de fauna.

Més a llevant del poblat, hi trobem les restes d'una petita esglesiola, consagrada a Sant Martí, de construcció molt tardana.

També es conserven restes de muralles, habitatges, i sitges.

La fotografia em feia dubtar, havia estat una sitja - cavitat subterrània destinada a guardar-hi productes collits del camp, especialment cereals- o un forn de pega ?.


http://trailsantllorenc.blogspot.com/2012/08/forns-de-pega-de-sant-llorenc-del-munt.html#.XsUNAGgzbIW

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/02/els-forns-de-la-vall-deliciosa.html


Aquest indret és un dels llocs d’obligada visita si algun dia tenim ocasió de tornar a circular mb llibertat per Catalunya

https://www.serradelmontsec.com/sant-marti-tombetes-montsec/#La%20Necr%C3%B2polis%20de%20Sant%20Mart%C3%AD%20de%20les%20Tombetes

http://www.ub.edu/lamub/node/16?language=en

El Josep Sansalvador Castellet, arxiver del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) em feia saber que la Capella de Sant Martí de les Tombetes fou una de les 63 esglésies romàniques que descobrí en Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 ) la dècada dels 70 del segle XX.

Que Sant Martí de Tours, intercedeixi davant l’Altíssim en aquesta època de tribulació.

dimecres, 20 de maig de 2020

IN MEMORIAM. CAPELLA VELLA DE SANTA TECLA. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos m’enviava una fotografia de l’edifici religiós del Carrer de les Coques, 4 de Tarragona, conegut com la Capella de Santa Tecla la Vella, quan potser fora més correcte denominar-la Capella “vella” de Santa Tecla, oi?.


No en diuen gaire cosa a Patrimoni Gencat. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12378

S’esplaien un xic més a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Tecla_la_Vella

Capella d’una nau de planta rectangular, de 13,5 per 6 metres, dividida en dos trams sense absis i construïda amb materials d’una edificació anterior. El temple fou construït amb carreus de mitjanes dimensions en un estil romànic i es va ubicar en el que avui és el jardí de l’antic fossar de la catedral.

Interiorment presenta una coberta de creueria que sustenta els seus arcs sobre mènsules decorades amb motius vegetals, i el fons de la paret de llevant està decorat amb dos arcs bessons de punt rodó, amb motllura i sanefa escacada. Destaquen les interessants laudes funeràries gòtiques, els seus escuts d’identificació i el monument funerari de l’arquebisbe Olivella.

La capçalera és recta com la de la capella de Sant Pau.

Exteriorment presenta una sèrie de contraforts als angles que s’adossen en diagonal, els quals estan decorats amb una columna i capitell adossats.

La portalada es troba a la façana de ponent i s’hi accedeix per tres graons. Aquesta porta és d’arc rodó i està sostinguda per impostes. Presenta, així mateix, un timpà de granet llis i queda emmarcada per dues fines columnes decoratives que sostenen una cornisa de dos bordons, dels quals el superior és escacat. Al damunt d’aquest portal hi ha una finestra espitllada una mica apuntada.

Al mur de la dreta s’hi va afegir una altra capella més alta que la primera, que ocupa un espai igual a la meitat de la longitud de la construcció inicial. A la teulada es va aixecar un petit campanar de cadireta.

Alguns historiadors han interpretat que es tracta d’una construcció d’estil més avançat que la documentada a la capella de Sant Pau, amb muntants i arcs motllurats més complexes i finestres amb esqueixada bisellada que ens remunten al segle XIII.

En els murs i els arcs apareixen escuts atribuïts a l’arquebisbe Pere d’Urea, que situen l'ampliació del recinte entre el 1445 i el 1489. Les característiques de la coberta interior amb arc de creueria marquen el tipus de teulada exterior que es manifesta triangularment, convergint les aigües de pluvials en les gàrgoles que es situen sobre els contraforts.

Sobre les excavacions de Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969 ) als anys 1933-1934 s’ha interpretat que aquesta capella estava afegida a la catedral antiga. Aquesta teoria no ha estat consensuada, ja que encara resten molts interrogants sobre el conjunt. Tot i així, la capella de Santa Tecla és una peça clau per la interpretació de les campanyes de construcció i bastiment d’una de les catedrals més importants dels regnes cristians peninsulars.

https://www.icac.cat/wp-content/uploads/2016/04/La-questi%C3%B3-arqueol%C3%B2gica-de-Santa-Tecla-la-Vella.pdf

Sembla que més enllà del folklore festiu la devoció a Santa Tecla està sota mínims :
https://www.diaridetarragona.com/opinion/La-capella-de-Santa-Tecla-de-la-Catedral-20150201-0008.html

Dissortadament, i malgrat l’exemple d’integritat que ens deixava l’ Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), i com ell mateix intuïa, la devoció, i àdhuc els fidels catòlics no fan altra cosa que minvar a cada dia que passa.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/francesc-d%E2%80%99assis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/
.
Que Santa Tecla intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres ; la Covid.19 ho fa de tot necessari, i humilment ens cal demanar una vegada més la seva celestial mediació; que retorni la salut als malalts, la pau als que han patit la pèrdua d’un esser estimat sense tenir ocasió d’acomiadar-sen, i que doni consol a tant i tant dolor, propiciat per l’estultícia i la conducta negligent de les estructures tècniques i polítiques del REINO DE ESPAÑA

dimarts, 19 de maig de 2020

ESGLÉSIA DE SANT PERE, LA DONZELL D’URGELL. AGRAMUNT. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos el feia arribar una fotografia en blanc i negre de l’Esglesia parroquial de Sant Pere, al nucli de la Donzell d’Urrgell, integrada ara ‘ manu militari ‘ al terme d’Agramunt,

Visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, la Donzell d’Urgell l’abril de l’any 2017
, i teníem la sort de coincidir amb la Regina Camps Balagueró, i l’Antonieta Cases Golet, que ens donaven tot a mena d’explicacions, i ens facilitaven l’accés al interior de l’església parroquial avocada a Sant Pere., de la que Patrimoni Gencat ens diu; església construïda a base de carreus regulars simètrics que formen un edifici rectangular amb una coberta apuntada i un campanar quadrangular de tres cossos a la dreta de l'edifici. Aquesta torre denota més d'una època de construcció, ja que el carruatge inferior és més auster i tosc que els dos cossos superiors. La seva portalada és el més destacable de l'església: porta allindada amb pilastres adossades motllurades als dos costats i rematada per un frontó triangular escapçat amb la inscripció de la data de consagració de l'església: 1678. Al centre d'aquest frontó s'hi pot veure un nínxol en forma de petxina que no alberga cap escultura, és buida. Més amunt, al centre de la façana un rosetó molt simple.

Accedíem al interior, i m’explicaven que la imatge del Sant va ser sufragada per la família d’una de les dues persones que ens acompanyaven, malgrat no trobo les fotografies - i no li puc donar la culpa d’això al GOBIERNO EL REINO DE ESPAÑA - , recordo que és un edifici de nau única coberta amb volta de canó. Als laterals hi ha dos capelletes cobertes amb volta d'aresta. L'altar és poligonal amb dos obertures estretes i allargassades.

La torre, que constitueix el campanar de l'església, denota més d'una època de construcció ja que el carruatge inferior apareix més rústic que el pis corresponent a les campanes.

Hi ha diverses constàncies que indiquen que el conjunt de l'església ha experimentat mutacions cronològiques.

Coincidíem amb una parella que viuen a Agramunt, ell va néixer a la Donzell , i ella s’hi va casar – ens deia que en mala hora - perquè havia criat dos fills sense aigua corrent, tenia mal records del poble, i tornava únicament perquè al seu home li tirava la terra.


La fotografia es fidel a la negra realitat de la Donzell D’Urgell, que paradoxalment es podria acolorir un xic com a conseqüència de la pandèmia de la Covid.19 que continua ocupant TOT l’interès informatiu :

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/03/5eae62dffdddff02218b45fc.html


Està clar que més enllà de la xerrameca ‘oficial’ no s’aprecien canvis a millor :

LOS DATOS DEL CORONAVIRUS EN ESPAÑA

*Sanidad ya no informa de los positivos en test de anticuerpos desde este domingo

Cifras totales: 216.582 casos de coronavirus diagnosticados por PCR, 25.100 muertos

62.073 en Madrid (8.292 muertos)
49.850 en Cataluña (5.137 muertos)
17.165 en Castilla y León (1.788 muertos)
15.967 en Castilla-La Mancha (2.534 muertos)
12.887 en País Vasco (1.321 muertos)
12.207 en Andalucía (1.253 muertos)
10.411 en la Comunidad Valenciana (1.258 muertos)
8.902 en Galicia (557 muertos)
5.136 en Aragón (761 muertos)
4.888 en Navarra (460 muertos)
3.947 en La Rioja (334 muertos)
2.824 en Extremadura (458 muertos)
2.303 en Asturias (279 muertos)
2.206 en Canarias (136 muertos)
2.212 en Cantabria (193 muertos)
1.902 en Baleares (197 muertos)
1.491 en Murcia (132 muertos)
115 en Melilla (2 muertos)
101 en Ceuta (4 muertos)

Han dado positivo 41.785 sanitarios

Que Sant Pere intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.

dilluns, 18 de maig de 2020

CASTELL MONESTIR DE SANT MIQUEL D’ESCORNALBOU. RIUDECANYES. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos, m’enviava fotografies del Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou, al terme de Riudecanyes, a la comarca del Camp jussà de Tarragona, peculiar mansió senyorial de principis del segle XX.


Llegia que està format per les restes de dos edificis medievals: el monestir de Sant Miquel, fundat el 1153, i un castell, construït al damunt de les restes d’una fortalesa romana. El seu propietari, el diplomàtic, egiptòleg i filàntrop Eduard Toda Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) , va seguir la moda de l’època de convertir edificis històrics en residències burgeses.

El conjunt va conformar durant més de sis segles la Baronia d’Escornalbou.

El 25 de juliol de 1835, després de la crema de convents a Reus, els franciscans van abandonar Escornalbou on ja no varen tornar en produir-se la desamortització de Mendizábal (1835). Antoni Pons, un menestral reusenc que va escriure un interessant dietari, diu que com a membre de la Milícia, el 24 d'octubre de 1835 va sortir de Reus amb 200 soldats i una companyia de Miquelets per anar a cremar el convent. Van posar foc a l'església i l'endemà, després de fer nit a Riudecanyes, van col·locar diverses càrregues de pólvora i van volar l'església i el que quedava del convent. Després, durant les Guerres Carlistes, fou ocupat per forces lliberals i carlines.

A mitjan segle XIX, la muntanya on s'ubicava Sant Miquel d'Escornalbou, ja era un erm assolat per l'abandó dels frares franciscans.

Fou adquirit al govern pel vicecònsol d'Anglaterra a Tarragona John Bridgman; l'any 1843, per 29.930 rals, per a fer-ne explotació de les mines de barita. L'escàs rendiment que se’n treia, va provocar la clausura de les extraccions l'any 1920.

Aquest personatge va convertir l'església en corral i el castell en la casa del pastor.

El castell va ser molt malmès pels conflictes civils i gairebé destruït amb les guerres carlines.

Les estades esporàdiques que hi van fer els escamots lliberals i carlins, la voladura d'una part de l'església ja malmesa a conseqüència d'un terratrèmol i l'espoliació a la que va estar sotmès per part dels veïns i delegats del govern, va acabar de deixar el castell-monestir en un estat totalment ruïnós.

En aquest indret, l'industrial reusenc Macià Vila (Sisos), íntim amic del General Prim, hi va muntar una fàbrica de batre moneda falsa de peces de sis rals, la qual cosa ha provocat posteriorment diverses llegendes de tresors amagats per l'indret i altres històries.

Estava pràcticament en ruïnes, quan va ser adquirit per Toda el 1911.


A l'entrada del conjunt d'Escornalbou, un relleu emmarca una lletra tau majúscula (T), símbol de l'arquebisbat de Tarragona que recull tant les inicials de la seva patrona (Santa Tecla) com de la denominació grega de Déu (Teos); no essent pas la T per Toda com hom creu habitualment, tot i que va ser Toda qui la va encarregar.


En les actuals construccions resten incrustades restes de les fortificacions romanes, com un fragment de muralla d'1 km de llargada; també hi ha una escultura que representa un cap de bou.

La reconstrucció d'Eduard Toda incorporà unes cares a llocs estratègics de la fortificació, amb l'esperit que exercissin de "guardians protectors".

Possiblement, van ser importats de la Xina.

Aquests rostres encara es poden veure, per exemple havent-ne un al costat de la porta de la casa senyorial.

El castell comprat vers el 1910 per Eduard Toda i Güell, no va rebre al seu propietari fins a l’any l918, data en la que en va iniciar la seva reconstrucció, que va durar fins al 1924. Amb la seva intervenció, el resultat és que els edificis subsistents d'Escornalbou (que són de gres vermell), són el portal d'entrada, l'església romànica —de volta de canó amb capçalera carrada, bastida aprofitant una torre romana per fer el presbiteri, d'una sola nau, consagrada per Pere d'Albalat el 1240 i de la qual Eduard Toda suprimí el campanar—, el porxo de l'entrada i les capelles laterals afegides en data més tardana. Sota el presbiteri hi ha una cripta rectangular, que ha estat tapada.


Eduard Toda seguí en la reconstrucció unes directrius més aviat capricioses, totalment diferents de les proposades per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956 ).

Va enderrocar sense gaire justificació algunes construccions, s'inventà torres d'un exòtic aire medieval i convertí el claustre, que trobà desmuntat, en mirador cap a la plana del Camp de Tarragona.

Al seu costat hi ha la sala capitular, romànica, convertida ara en capella.

En la part d'habitatge del castell, es poden visitar riques col·leccions de mobles i ceràmica catalana.

A la part més alta de la muntanya, dins el recinte del castell convent, s'alçà al començament del segle XIX la capella de Santa Bàrbara, damunt les restes d'una torre romana, utilitzada pels àrabs com a lloc de guaita.


El 1926, Toda va cedir l'edificació al Bisbat de Tarragona amb reserva d'usdefruit.

El bisbe (*)el va vendre el 1941 a la família reusenca Llopis, encapçalada per Joan Maria Llopis, industrial avellaner.

(*)Durant l’exili del cardenal Vidal, i fins a la seva mort, no es proveeix la seu de Tarragona. L’arxidiòcesi és governada pels vicaris generals Salvador Rial Lloberas, vicari general de Tarragona (1937-1943) i Francesc Vives Recasens, vicari suplent.

A la mort del cardenal (13 de setembre de 1943, a Suïssa), el primer és nomenat administrador apostòlic.

https://books.google.es/books?id=i3IUz27CDWkC&pg=PA155&lpg=PA155&dq=Salvador+Rial+i+Francesc+Vives.&source=bl&ots=ZDTfCYj6hl&sig=ACfU3U20pf2Tiu7YL6lUzMWups2EuukYOw&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjllP2Vg5DpAhUDxIUKHeVwBNsQ6AEwAnoECAYQAQ#v=onepage&q=Salvador%20Rial%20i%20Francesc%20Vives.&f=false

Cal suposar la intervenció de la cúpula franquista en aquella transmissió.

El 1979, els Llopis els van vendre al Banc Urquijo, del qual va passar a la Generalitat i la Diputació provincial que en són les actuals propietàries al 50%.

https://www.monestirs.cat/monst/baca/bc21esco.htm
https://www.youtube.com/watch?v=YyKTaufcyVw&feature=em-subs_digest
La Covid.19 continua dissortadament fent ‘progressos’ , i al ensems el GOBEIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, persisteix en l’aplicació de les seus directius centralitzadores, que fins al dia d’avui aconseguien 24.275 víctimes – comptant NOMÉS les que traspassaven als hospitals -, les estimacions menys agosarades consideren que la xifra REAL duplica o triplica aquest número.
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/29/5ea925e4fc6c83ae3a8b464c.html

Les darreres mesures anunciades, que seran revisades – sense cap mena de dubte – expliciten que els vilafranquins NO podran anar a Calafell, però se’ls permetrà anar fins a Gisclareny si tenen una segona residencia.

Aquesta mena de ‘buotades’ ens fan témer que son una cortina de fum que amaga , o pretén amagar , la realitat.

Que l’Arcàngel Sant Miquel intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.

diumenge, 17 de maig de 2020

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SALLENT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES.

Ens aturàvem el Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés, davant de l’edifici de l’Escola Pública de Sallent, obra de l’Emili Porta Galobart (1901-1965), que ho fou també de les de Bagà, Cabrianes i Navàs




Patrimoni Gencat ens diu que l 'edifici té forma d'U amb un cos central de dos pisos. El braç dret no s'acabà en el seu dia, ho ha estat recentment, sense seguir el model primitiu. A l'edifici s'hi accedeix per una escala doble situada en el cos central, i una altra en el braç esquer. En el dret se n'hi ha fet una de petita. L'edifici està sobre un sòcol que nivella el terreny fet de carreus de pedra tallada i encoixinada. El cos central i els angles sobresurten de la resta de l'edifici. Les parts ornamentals de timpàs, cornises són de pedra picada i els pilars de totxo, així com les golfes del cos central. L'entrada està presidida per un essent anonàrquic i una orla. Al vestíbul hi ha dues columnes protodòriques que sostenen el sostre i divideixen el vestíbul en dues parts.

La iniciativa de construcció del grup escolar que va substituir l'antiga Escola Pública situada a l'actual rectoria nova, fou d'una empresa elèctrica , l’Elèctrica Sallentina S.A, que amb recursos propis i una subvenció de l'Estat de 98.000 pessetes assumien el pressupost de 228.000 pessetes que costà la construcció que es va inaugurar l’any 1931, quan la II República donava els primers passos, estroncats de forma abrupta per la revolta dels militars feixistes encapçalats pel general Franco.

Restava sense acabar l'ala dreta, que ha estat construïda els anys 70 amb diverses vicissituds.

L’any 1960, en el període màxima exaltació nacional catòlica , fou denominat Grup Escolar "Torres Amat" en record de Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847)

L’autor de l’edifici , un dels artífexs de la renovació urbanística al Bages i el Berguedà, és un dels “grans oblidats” d’aquesta Nació, que dissortadament és poca cosa més que un club, oi?

https://www.regio7.cat/comarques/2008/10/29/larquitecte-porta-reposa-loblit/19356.html


Us recomano la lectura de “obra dels arquitectes a Berga: segIes XIX i XX” per ANNA BERNADICH, MONTSERRAT ROTA i MARTA BONET

Ens agradarà rebre a l’email castellardiari@gmail.com alguna imatge de Emili Porta Galobart (1901-1965), i completar si més no les seves dades biogràfiques bàsiques, lloc i data de naixement i traspàs.

dissabte, 16 de maig de 2020

ANTIGA ESGLÉSIA-HOSPITAL DE SANT ANTONI. CONESA. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de la façana de l’antiga església de Sant Antoni que hom creu es podria haver utilitzat com a hospital de pelegrins ,i de llatzeret en èpoques de pestes i malalties contagioses.


Està clar que en el món medieval hi havia per part de la societat més previsió davant els riscos per la salut i la vida. La creació del Estats ‘moderns’ ha fet que aquesta tasca es delegués en les estructures publiques amb els terribles resultats que ja sabem:
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/25/5ea3d70dfc6c83fd288b4622.html

En temes de caire ambiental, social, de salut, educació, cultura, la ciutadania ha de fer un pas endavant, i fer-se’n càrrec DIRECTAMENT, tothom té coll avall que ens hi juguem la vida, oi?.

Reprodueixo la minsa informació que Patrimoni Gencat, Conesa està prop de Déu, però lluny, massa lluny de la conurbació barcelonina, que es creu el centre del món.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12669

El 1397 es construí fora muralla i davant el portal Reial, a l'altra banda del petit rieral, la capella hospital de Sant Antoni de Pàdua. En una pedra de la façana, a l'esquerra i a un metre del terra, es conserven les restes de la inscripció "IOANI 1397/ ME INSIPIT".

Actualment es conserva únicament el mur perimetral i l'arc d'entrada amb dovelles acanalades a l'interior de l'arc i amb una decoració exterior a partir de carreus situats transversalment.

Fins l'any 1930 es conservà tota la façana.

L’enciclopèdia catalana reitera aquestes dades ; davant el Portal Reial, extramurs i a l’altra banda de la riera de les Hortes, hi ha les restes de la capella de Sant Antoni, annexa a l’hospital que hi hagué, construït a partir de vers el 1387.

El consistori de Conesa , manifesta que malgrat que certament l’església de Sant Antoni fins fa poc es creia aixecada el 1397, en un estudi recent es trobà documentada el 1297 i no com a data de construcció. Possiblement la data escrita en la pedra d’entrada sigui d’una segona restauració.

No trobava a quina de les advocacions de Sant Antoni ( Abad), o ( Pàdua) estava dedicada la Capella, esperem rebre’n confirmació a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , com a dada a considerar Sant Antoni de Pàdua va viure en els anys (Lisboa 1195 - Pàdua 1231)

L’ Oscar-Jaume Peña, em deia que l’historiador JOSEP PIJOAN PARELLADA
Conesa, la Conca de Barberà, Tarragona, 1.01 1921 + Barcelona,18.05.2015 )
https://enmemoria.lavanguardia.com/fallecimiento/josep-pijoan-parellada/41856211?fbclid=IwAR3jmKgnv-zBoXRi0_2gZRoXVbZ1VP1ZMILWCg12_ekHSalkQT5L690HYFc

https://www.youtube.com/watch?v=vjHuuzGOA-E

Defensava que l’advocació era la de Sant Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231)

Les pèssimes noticies de l’evolució de la Covid.19, i la nefanda gestió que se’n està fent des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, son la permanent noticia d’aquests dies.

Esperem dades del diner públic que en masses ocasions s’ha malbarat.

En algun moment caldrà depurar responsabilitats per acció i/o per omissió.

Que el bon Déu tingui pietat de nosaltres

divendres, 15 de maig de 2020

EDIFICI CONSISTORIAL DEL PRAT DE LLOBREGAT.

Llegia que l’arquitecte Joan Baptista Feu i Puig (Sant Boi de Llobregat 1853- Barcelona 1914) signava els plànols de l’edifici que havia d’acollir la Casa de la Vila del Prat de Llobregat

El mestre d'obres va ser Albert Feu i Guilera, que després fou alcalde del municipi en diverses ocasions.

Donat que els vitralls del Ple estan datats el 1928, cal suposar que aquesta devia ser la data en què es donà per finalitzada l'obra. El cens de l’any 1930 dóna un total de 6.694 ànimes.

Patrimoni Gencat ens diu; edifici estructurat en tres cossos de simetria perfecta, el central dels quals en la part del primer pis és d'una alçada netament superior, coronat per unes agulles ornamentals neogòtiques per a ennoblir encara més el gran balcó d'honors i, al mateix temps donar solemnitat per la seva part interior, al sostre del Ple. Les finestres, als cossos laterals, són rectangulars, una mica més grans a la planta baixa.

La façana lateral del carrer Major està restaurada, any 1931, i té únicament un grup de tres finestres rectangulars que il·luminen l'escala d'honor. Totes elles estan guarnides amb una senzilla sanefa de pedra artificial d'intenció neogoticitzant.


Cal remarcar els vidres plomats del balcó i el cos dret de l'edifici, datat els anys 1928 i 1931.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18788

Es tancava l’any 2019 amb un cens de 64.599 veïns de dret. Trobar un pratenc, pratenca, de pares i avis nascuts també al Prat de Llobregat és un fet força inusual.

dijous, 14 de maig de 2020

CAPELLA DEL ROSER. VALLS ‘DE LES ÉGLISES’. CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA

Disposa Valls d’un amplíssima ‘oferta’ en matèria de temples de la confessió catòlica :

Església arxiprestal de Sant Joan Baptista, amb un campanar de 74 metres d’alçada, el que el converteix en el campanar més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya

Església de la Mare de Déu del Lledó

Església de Sant Roc

Església de Sant Francesc

Església de Sant Antoni Abat

Església de la Mare de Déu del Carme

Església de Sant Simó

Església de Sant Salvador

Capella del Col•legi de Religioses del Cor de Maria

Capella de les Germanes de la Caritat

Capella i edifici de Sant Roc

La Capella del Sant Crist del Cementiri de Valls, avui és un magatzem

Ermita de Sant Llorenç

Potser encara n’hi ha algun altre que agrairem ens feu sabera l’email coneixercatalunya@gmail.com

Llegia en relació a l’església de Roser al carrer de la Cort, 24 , que els procuradors d’aquesta Confraria de Nostra Senyora contractaren el 3 d'agost de 1588 el mestre de cases Jaume Solsona per tal de construir una església amb l’advocació de la Verge del Roser, al mateix lloc on hi havia hagut la de Santa Anna.

La capella construïda l’any 1612, no és la que avui veiem, ja que l'estructura es va refer el 1634, any en què van ser-hi col•locades les rajoles valencianes al•lusives a la victòria cristiana en la batalla de Lepant (1571).

Experimentà una nova reconstrucció - amb els diners d’Amèrica - durant el segle XVIII.

Les vidrieres de la part alta dels murs laterals es van col•locar l'any 1968.

L'església és d'una nau amb quatre trams i els suport són pilars. La nau central i la capella major es cobreixen amb volta de canó amb llunetes. A l'interior hi han pintures de l’Anton Català i Gomis (Alcover, 1911 - Barcelona, 1970 i escultures de Josep Busquets i Odena ( Fontscaldes 1914- Barcelona 1998).

Els dos murs laterals tenen uns plafons de rajoles vidriades de principis del segle XVII, formant un conjunt de ceràmiques de les més importants de l'època.


La façana, renaixentista, entre mitgeres, està dividida en dos cossos. En l'inferior, de pedra, es troba centrada la porta rectangular coronada per una cornisa. Els brancals estan decorats formant pilastres. En la part superior i damunt la porta hi ha un nínxol amb la Verge del Roser i una obertures amb esgrafiats. L'acabament és una cornisa sinuosa.

L'edifici és de pedra i mamposteria arrebossada i pintada de vermell anglès.

Trobàvem l’Església tancada en dia de la nostra visita a Valls, més sort tenia el Raul Pastó Ceballos, que em feia arribar imatges del interio
:




https://www.culturaipaisatge.cat/wp-content/uploads/2018/09/cip7_89-91_les-rajoles.pdf

La pandèmia de la Covid.19 continua ocupant TOT l’interès informatiu :

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/03/5eae62dffdddff02218b45fc.html


Està clar que més enllà de la xerrameca ‘oficial’ no s’aprecien canvis a millor :

LOS DATOS DEL CORONAVIRUS EN ESPAÑA

*Sanidad ya no informa de los positivos en test de anticuerpos desde este domingo

Cifras totales: 216.582 casos de coronavirus diagnosticados por PCR, 25.100 muertos

62.073 en Madrid (8.292 muertos)
49.850 en Cataluña (5.137 muertos)
17.165 en Castilla y León (1.788 muertos)
15.967 en Castilla-La Mancha (2.534 muertos)
12.887 en País Vasco (1.321 muertos)
12.207 en Andalucía (1.253 muertos)
10.411 en la Comunidad Valenciana (1.258 muertos)
8.902 en Galicia (557 muertos)
5.136 en Aragón (761 muertos)
4.888 en Navarra (460 muertos)
3.947 en La Rioja (334 muertos)
2.824 en Extremadura (458 muertos)
2.303 en Asturias (279 muertos)
2.206 en Canarias (136 muertos)
2.212 en Cantabria (193 muertos)
1.902 en Baleares (197 muertos)
1.491 en Murcia (132 muertos)
115 en Melilla (2 muertos)
101 en Ceuta (4 muertos)

Han dado positivo 41.785 sanitarios

Que la Mare de Déu del Roser intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.

dimecres, 13 de maig de 2020

PRESÈNCIA DE FERDINANDUS SERRA A MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988) conegut com a Ferdinandus Serra, és l’autorsde bona dels esgrafiats als edificis de Martorell, que han esdevingut veritables emblemes de la localitat.

El més antic es va fer el 1821, i el trobarem a la plaça de la Vila 35. Es l’únic fet en color blanc sobre gris ja que la resta dels que podem contemplar són en tons ocres i vermellosos.

La majoria dels que es conserven estan realitzats durant el segle XX, després de la Guerra Civil i encara perdura a hores d’ara, per això podrem trobar noves edificacions que integren aquesta tècnica decorativa a les seves façanes. Encara que la concentració mes gran d’esgrafiats la trobem a la zona de la vila, també trobarem més exemples si passegem pel carrer Montserrat.

Aquesta tècnica té dos artistes com a clars referents a Martorell: Ferran Serra i Jaume Amat. Es habitual que les façanes decorades per ells apareguin els seus noms al costat de la data d’acabament del esgrafiat.

Ferran Serra Sala (Barcelona 1905-1988) va treballar a Martorell durant la Guerra civil i seus son els esgrafiats de la Casa de la Vila(1937), de l’ edifici de la Caixa a la plaça Portal de l’Anoia (1950), la farmàcia Bujons (1954) i a prop del pont del Diable, C. Pere Puig 78 (1942-1945) i Plaça de la Creu 6 (1954).

Fotografia. Antoni Calvo Uribe.

Jaume Amat Bargués (Martorell, 1924 – 2003) va destacar com artista en diverses facetes, no només en l’esgrafiat si no que també es conegut per impulsar la creació del Centre d’Estudis Martorellenc. Va formar-se i treballar al costat de Ferran Serra en algunes obres com l’esgrafiat de la Casa Mestres. Seus són els esgrafiats de la Rectoria, la C. Pau Par 5 (1994), C. de la Rutlla 30 (1990) i els de la Capella de Sant Joan (1992).

https://turisme.martorell.cat/itineraris-culturals/itinerari-dels-esgrafiats/

dimarts, 12 de maig de 2020

EL RECONSTRUÏT TEMPLE ROMÀ DE VIC. OSONA.

L’Antoni Cavo Uribe em permetia accedir als seus àlbums de fotografia, i seleccionava imatges del temple romà de Vic, a la comarca d’Osona.


Llegia que el temple pertanyia a la ciutat romana d'Auso que probablement fou fundada el segle I aC.

No se sap del cert si anteriorment hi havia hagut un assentament ibèric.

El temple fou construït entre els darrers decennis del segle I dC i el primer quart del segle II dC, tal com semblen indicar les excavacions realitzades.

La seva existència fou totalment ignorada fins l'any 1882, en què fou trobat en enderrocar-se l'antic castell dels Montcada, que fins aleshores havia estat utilitzat com a presó. Els tres murs de la cel·la conservats (el de llevant havia desaparegut) havien fet la funció de parets internes del castell.

Un grup de vigatans il·lustres, especialment Josep Serra i Campdelacreu, (Vic, Osona, 1 de maig de 1848 - Vic, Osona, 2 de juliol de 1901), arxiver municipal, en adonar-se del valor del monument, adquiriren el solar i procediren ràpidament a la seva recuperació. Vic tenia un cens de 12105 ànimes l’any 1900

http://www.endrets.cat/text/3446/la-meva-bona-mare-ca.html

Es va refer la cel·la amb la seva coberta, es va fer de nou el mur de la façana, i d'acord amb l'únic capitell conservat a l'angle NE de l'obra i amb les mesures que proporcionava un fragment de fust de columna recuperat, es va construir la columnata frontal.

Finalment, l'any 1959, es va completar el frontó triangular que corona la columnata.

El monument es destina actualment a centre d'activitats culturals.

Gràcies a unes excavacions recents s'han pogut establir les dimensions del períbol o pati sagrat que envoltava el temple.

Recentment se n'ha restaurat la coberta.

El temple romà de Vic, obra dels segles I-II d.C., està situat a la part alta de la ciutat, al costat de l'església de la Pietat, i dins de l'àmbit de les ruïnes de l'antic castell dels Montcada.

La cel·la del temple amida exteriorment 12'10 x 10'10 m. El pòrtic columnat i la cel·la són bastits sobre el pòdium del temple, al qual s'accedeix per una escalinata situada davant de la façana de llevant. Les columnes, a jutjar pels fragments originals que en resten, eren llises, amb la base jònica i el capitell corinti. Els murs de la cel·la són de grans blocs de pedra escairada a les cantonades. Els altres paraments són fets amb petits blocs de pedra. Tota la cel·la és coronada per un entaulament jònic, format per arquitrau, fris i cornisa, fets amb grans blocs de pedra.

Per sota de la cel·la, dins del cos del podium, hi ha una altra cambra de les mateixes dimensions de la cel·la, que conté un pou, que podria datar d'època romana i que algun temps fou el pou del pati central del castell dels Montcada, època en què es féu el brocal actual.

Aquesta cambra serví com a local del Centre Excursionista de Vic i com a magatzem.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=256

http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/temple-roma-de-vic

http://www.catalunya.com/temple-roma-de-vic-17-16003-402?language=ca

https://historiaiestat.cat/el-temple-roma-de-vic/


La Covid.19, i la pèssima gestió que des del primer dia està fent el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, son noticia constant a tots els mitjans informatius.

El dia 26.04.2020 , es permetia que la quitxalla surtis al carrer durant una hora, es passava doncs de l’arrest domiciliari , al regim “ general de presons” que permet estirar les cames al patí.


Algú presumeix de que això és possible perquè S’HAN FET BÉ LES COSES; els números ‘oficials’ però , confirmen que un dia mes el REINO DE ESPAÑA, manté el campionat d’Europa en quan a nombre de víctimes per milió d’habitants de la Covid.19, i el del món.
https://elpais.com/sociedad/2020/04/09/actualidad/1586437657_937910.html

Malgrat aquest èxit de la centralització política i administrativa, no ens sembla adequat recolzar la iniciativa del Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d’agost de 1960)
https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/politica/pincha-campana-pretendia-recoger-75-mil-firmas-apoyo-gobierno/20200408173051142556.html

La xifra ‘oficial’ de 23.521 morts, més enllà dels esperits mesells, provoca poques adhesions a les accions dutes a termes pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/27/5ea6846efdddff115b8b460b.html

La manca de resposta a les necessitats de bona part de la població, fa témer un esclat social de greus conseqüències, i de produir-se, serà MOLT més greu en llocs que com Vic , creixien de forma exponencial a partir dels anys 70 del segle XX.