dissabte, 31 d’octubre del 2015

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL CAMÍ. GRANYENA DE SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Estava convocat a les 11:00 a Guimerà, i sortia de casa cap a les 8:00 i començava el meu ‘ recorregut’ aturant-me en aquest Santuari marià , en el que es venera l’advocació de la Mare de Déu del Camí , i que està situat a les afores de Granyena de Segarra.


En primer terme podeu veure la cisterna, que presenta planta quadrada amb alçat rectangular, bordura motllurada està i coberta amb una estructura de volta de creueria. En una de les seves cares, situada a mitja alçada, hi trobem l´obertura d´accés al seu interior i té forma d´arc de mig punt. L´estructura de la cisterna està realitzada amb pedra del país.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d’origen romànic que ha estat constantment remodelat durant l`època moderna i contemporània, fins al punt que avui en dia és difícil esbrinar si fou aprofitada alguna estructura de l´antiga construcció. Es tracta d’un edifici de planta rectangular,amb tres naus, la nau central més alta i ampla respecte a les dos laterals. La teulada de la nau central se’ns presenta a doble vessant a diferència de les dos laterals que presenten una teulada a una vessant, destacant, també, el fet de disposar d' un ràfec amb decoració de maó i que ressegueix tot el perímetre de la façana principal de l’edifici. La porta d’accés al recinte està situada al mig de la façana principal. Es tracta d´una porta amb doble arc de mig punt; per damunt d´aquesta un òcul i al capdamunt cinc arcs cecs entre lesenes, disposats amb una gradació ascendent i descendent. Les façanes d’ambdues naus laterals del santuari presenten tres nivells d´obertures seguint l´eix vertical, dos finestres allargassades i un petit òcul. L´obra del santuari està realitzada amb carreus de mida mitjana, presentant un treball més acurat en les arestes dels murs i en les obertures. Al costat dret d´aquest edifici s´adossa la casa dels cuidadors d´aquest lloc.

Al seu interior es conserva la imatge romànica de la Mare de Déu del Camí, de fusta.


Us deixo un enllaç als seus goigs :
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/search/label/Granyena%20de%20Segarra

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ah!, a la reunió de guimera.info s’acordava publicar dins del proper any 2016, el llibre GUIMERÀ I EL MONESTIR DE VALLSANTA.

divendres, 30 d’octubre del 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. AMPOSTA. MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Joan Ramirez Montserrat publica una fotografia en blanc i negre de l’església parroquial d’Amposta, advocada a Santa Maria.


Llegia que l'obra s'inicià al 1773 per l'empenta tant dels veïns com de les autoritats. Al maig de 1776 s'atorgà l'escriptura de construcció en favor dels arquitectes tortosins Francesc Melet i Andreu Moreno, les dificultats econòmiques retardaren l'obra, i , per a estalviar diners, es va demanar un nou projecte a l'arquitecte valencià Manuel Blasco Vergara (Valencia, + 1823).

Els problemes per als pagaments de les obres continuaren i l'edificació es paralitzà definitivament l'any 1826. 

durant la segona guerra carlina fou utilitzada com a caserna per les tropes reials, sofrint bastants desperfectes. 

Cap el 1850 i gràcies a una forta donació de la reina Isabel II s'inicien novament les obres i s'acaben prop del 1875, encara que la façana quedés inacabada.

En els dies foscos que seguien a la sedició del militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el Govern LEGÍTIM de la II República, fou convertida en mercat de la Col•lectivitat General.

L’any 1990 ha estat arrebossada la façana.

La descripció de patrimoni Gencat en diu; Edifici de planta rectangular, una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts i absis semicircular. A l'exterior, els laterals longitudinals manifesten el paredat amb barreja de pedres de tot tipus i mides. No hi ha cap element ornamental excepte a la façana principal, on destaquen els dos cossos prismàtics que la flanquegen, probables orígens de torres, tal com ho demostra la torre campanar de la dreta, de planta quadrangular o octogonal, de maó. Els acabaments d'aquests prismes estan decorats a mode de capitells, amb ornamentacions de motius florals i geomètrics. L'interior de la nau està dividit per 5 trams coberts amb volta de canó, els dos últims més petits que els tres primers. L'absis té volta de quart d'esfera i les capelles laterals són de planta rectangular amb voltes d'aresta i es comuniquen per grans obertures d'arc de mig punt als contraforts. A l'últim tram de la nau es troba una gran tribuna. La prolongació dels arcs de mig punt a la cara perpendicular dels contraforts està realçada per pilastres de secció rectangular amb grans capitells compostos. La gran alçada de les capelles dificulta la il•luminació.


Fotografia en color de Deosringas


Fotografia.  Assumpta Figueras Viñas


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Us esperonem  a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Santa Maria davant l’Altíssim,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissaamb les persones grans, els malalts 

dijous, 29 d’octubre del 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR. BELLPRAT. L’ANOIA. CATALUNYA

Llegia que Bellprat tancava l’any 2014 amb 78 habitants, el seu sostre demogràfic s’assolia al cens de l’any 1920 amb 373 veïns, la pèrdua del 79,09% de la seva població és un dels grans èxits, de la dictadura franquista, que la ‘ democraciola’ acabarà d’arrodonir. La qüestió de la despoblació de la Catalunya interior, és un dels temes prioritaris que s’hauran afrontar desprès del 27 S.



La descripció – lacònica – de partrimoni Gencat, ens diu de l’església de Sant Salvador de Bellprat ; edifici d'una nau, de planta rectangular. Façana amb el campanar incorporat que presenta dues obertures per les campanes i una petita finestreta per il•luminar l'interior d'aquesta edificació. El portal, és rectangular.

Bellprat pertanyia a la baronia de Queralt (que comprenia els termes de, Santa Coloma, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric), la creació de les comarques, esquarterarà el territori de la Baronia, entre la Segarra, la Conca de Barberà i l’Anoia.

El primer llinatge dels Queralt-Gurb fou substituït des del 1213 pels Timor, que també es cognominaren Queralt.

Els barons de Queralt reberen el 1599 el títol de comtes de Santa Coloma.

Ens agradarà rebre imatges del interior d’aquesta esglesiola a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 28 d’octubre del 2015

ESGLÉSIA DE SANTA SUSANNA. SANTA PERPÈTUA DE GAIÀ .PONTILS. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

Retratava la que fou primera església del Castell de Santa Perpètua de Gaia, i esdevindrà capella del fossar amb la construcció de la ‘ nova ‘ església de Santa Maria ( segles XVI-XVII ).


Llegia a patrimoni Gencat que en època romànica, a la zona del presbiteri es va afegir un sistema d'arcs formers de reforç, immediats al mur originari i també una volta de mig punt en substitució de la primitiva. El presbiteri va ser realitzat al segle XIV amb volta de canó apuntat. La porta originària d'accés a l'edifici és un arc de mig punt, dovellat i fet amb carreus de pedra vermella. Va ser construïda en època del romànic al mur sud de l'església i al segle XIV es va tapiar. L'edifici conserva els murs primitius preromànics i els paraments gòtics de la zona del presbiteri, mentre que del període romànic són els arcs formers que trobem a la nau immediats al mur originari i a la volta.

L’edifici, situat dins el que fou clos del cementiri de Santa Perpètua de Gaià, es conserva aparentment en bon estat.


Els segles han estat més misericordiosos amb aquest edifici preromànic de nau rectangular al qual s'hi va afegir una coberta de fusta, que amb l’edifici renaixentista que ha esdevingut símbol i imatge d’aquest rodal.



Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 27 d’octubre del 2015

ESCOLA PÚBLICA DE FOIXÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDANET. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Retratava l’escola pública de Foixa, a la comarca de l’Empordanet, sobta comprovar com també aquí – on viuen els catalans de ‘primera’ – hi la mateixa descurança pel que fa a la documentació de patrimoni històric que a la resta de Catalunya.



He demanat a l’Ajuntament de Foixà informació relativa a l’època en que s’aixecava l’edifici, i al seu autor.

Rebia un PDF de l’Ajuntament de Foixa en el que apareix la signatura de l' Isidre, BOSCH BATALLER ( Vilanna, 1875-1960 ), amb la data 13 d’abril de 1920.

Al cens de 1920 consten 949 veïns que es reduiran en quasi 300 en el cens de 1940, el primer fet desprès de la victòria dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, es tancava l’any 2014 amb 320 habitants, una pèrdua demogràfica equiparable a les que patien les comarques del Pirineu. Si assolim la independència aquesta qüestió de la distribució de la població pel territori haurà de ser un dels primers elements a corregir.

Està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una crida molt especial als Casals i Club d’Avis de Catalunya, entre els seus associats hi ha encara moltes persones que recorden perfectament on era l’escola abans de la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dilluns, 26 d’octubre del 2015

ESTUDI D’ESTAC. ESCOLES DEL PIRINEU ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. PALLARS SOBIRÀ.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Trobava un enllaç :
http://www.leconomic.cat/neco/article/1-territori/6-urbanisme/10480-convertiran-les-antigues-escoles-rurals-del-pirineu-en-habitatges-publics-de-lloguer.html
l'acord preveu rehabilitar escoles i cases d'estudi i de mestres dels pobles de Tornafort, Malmercat, Baro, Estac, Arcalís i Escós, integrants del municipi de Soriguera, i els d'Escaló i Escàs, a la Guingueta d'Àneu.


Sou especialmente pregats de fer-nos arribar fotografíes d’aquest edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una crida molt especial als Casals i Club d’Avis de Catalunya, entre els seus associats hi ha encara moltes persones que recorden perfectament on era l’escola abans de la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

CASTELL D'IVORRA I/O TORRE DEL MORO. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarre, amb la torre de guaita i bada d’Ivorra, de planta circular, darrer i l'únic element que es conserva del Castell homònim.


La descripció ens diu que es tracta d'una torre de planta circular, amb coberta plana, realitzada amb carreus de pedra regulars a la seva base, entremig d'un mur atalussat de reforç construït a mitjans segle XX. Per damunt de les filades de carreus regulars, trobem una pedra totalment irregular, col•locada originàriament amb la tècnica de l'encofrat, tot i que actualment estan mig tapades pel morter que es va utilitzar en la restauració duta a terme l'any 1973. Com a única obertura, presenta la porta d'entrada situada a uns 4 metres del terra, per qüestions defensives, realitzada amb carreus regulars i llinda plana.

Quan al topònim hi ha discordança pel que fa a la seva etimologia, pre-romana per alguns, o encara d’arrel ibero-basca IB, “aigua”, present en un grup de noms encapçalats per IBAIKA, en uns altres. Ivorra es considerat dels noms ibèrics d’entroncament mes incert o remot, encara que no inversemblant. Un altra proposta es la d’una etimologia aràbiga (al-)’ibúra, amb significat de “ribes” o “guals”.

L’extrema sequedat actual d’aquesta comarca, no ens ha d’enganyar, l’acció humana a transformat – generalment a pitjor- tot els ecosistemes ‘naturals’.

En la part que els pugui pertocar felicitem des d’aquí a TOTS els politics del REINO DE ESPAÑA.

diumenge, 25 d’octubre del 2015

ESGLÉSIA DE SANT AMPELI. VEINAT DE PANEDES. LLAGOSTERA. EL GIRONÈS

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant de l’església del veïnat de Panedes, al terme de Llagostera, comarca del Gironès.



La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici inicialment de planta rectangular i d'una sola nau, amb absis semicircular i arcuacions llombardes a l'exterior. La planta actual té forma de creu a causa dels braços laterals construïts en ampliar la capella. La façana presenta una petita porta dovellada i una petita obertura. La coberta és de teula a dues vessants. Les cantonades de les parets portants són amb carreus de pedra i la resta amb pedra morterada i arrebossada.

Es tenen notícies de la seva existència en un document de l'any 1362 amb el nom de "Santi Polei de Panadesio".

L'edifici fou reformat i ampliat al 1561, depenia de la parròquia de Llagostera.

Fins fa poc anys funcionava la rectoria existent al costa del temple.

Us deixo un enllaç on podreu llegir quelcom sobre la vida d’aquest Sant al que anomena Ampeli.


I, els seus Goigs.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 24 d’octubre del 2015

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS. L’ALOU. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT, I ABANS ESCOLES PÚBLIQUES.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

L'edifici on s'emplaça actualment la Casa de la Vila era antigament l'escola de Sant Agustí de Lluçanès fins els anys 1974 i 1975 quan va deixar de funcionar . Els topònims de Les Escoles o Els Col•legits encara són vigents al poble.


La descripció ens diu ; casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada.

Sortosament trobem en moltes ocasions persones d’edat que recorden encara on estaven les escoles.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

divendres, 23 d’octubre del 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA CRISTINA D’ARO. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant de l’església de Santa Cristina d’Aro, a la pàgina de l’Ajuntament en relació a aquest immoble diuen que té les estructures bàsiques d'un edifici preromànic del segle X.


S'hi combinen elements de la tradició arquitectònica (arcs de ferradura) amb elements de la nova arquitectura que aparegué al país al primer terç del segle XI (absis semicircular amb arc presbiteral, i elements decoratius llombards).

El temple té dues naus i transsepte. A la banda de tramuntana de l'església hi van ser afegides tres capelles laterals, probablement als segles XVI o XVII.

L'església posseeix un relleu preromànic i una porta romànica del segle XII o XIII. La porta de la façana principal és rectangular i data del segle XVIII.

La torre-campanar té estructures romàniques, i ha estat coberta al segle XX amb rajoles verdes.

A l'interior de l'església - on no podíem accedir - hi ha el retaule de Santa Cristina, del qual és autor un mestre català del segle XVI, amb influència de l'escola valenciana. Joan Pujades va dissenyar-ne l'estructura. Les pintures són, probablement, de Joan Sanches Galindo.

A les capelles laterals s'hi conserven igualment unes teles realitzades al segle XX per l'artista cassanenc Benet Casabó Benet Casabó (1881- 1953)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 22 d’octubre del 2015

CAN SAFONT. VILANOVA DEL VALLÈS

Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’edifici de Can Safont, al terme de Vilanova del Vallès.



La descripció ens diu; l'edificació central és una masia de planta basilical amb carener perpendicular a la façana. Té dues portes d'entrada en forma d'arc de mig punt fets amb grans dovelles, a la pedra clau de la porta esquerra hi ha un símbol mig desgastat. Les finestres són totes de forma rectangular amb carreus i ampit sense cap tipus de decoració.


Adossada a la masia al cantó dret, hi ha una capella de planta rectangular, amb portal allindat i coberta a dues vessants i amb capcer de perfil sinuós, seguint un llenguatge arquitectònic de principis de segle XX, advocada a Sant Antoni, avui dessacralitzada. Al seu costat un cobert de factura més recent, que acull la seu d’una entitat local.

A la part posterior de l'edifici hi ha un altre cos en forma de galeries. La coberta és de teules àrabs. A pocs metres de la casa hi trobem les restes d'obra vista d'un forn de rajoles en desús. Es conserven dues boques d'accés en forma semicircular de maó vist.


Les primeres noticies documentades són del 14 de març de 1420 en què un tal Anton de Bramasanchs va instituir un benefici a l'església de la Verge Maria.

L’edifici havia pertangut a la comunitat de Santa Maria del Mar,que en el temps de la desamortització, segle XIX, es diu, que foren a temps de vendre-se-la.

La casa presenta un evident estat d’abandó.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 21 d’octubre del 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ. ROMANYÀ DE LA SELVA. SANTA CRISTINA D’ARO. L’EMPORDANET. GIRONA- CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’església parroquial de Romanyà de la Selva, avui terme de Santa Cristina d’Aro, comarca de l’Empordanet.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici de construcció preromànica molt evolucionada, amb planta cruciforme d'una nau, transsepte de braços destacats i capçalera rectangular. Les finestres són de doble esqueixada. Sobre el creuer, quadrangular, s'aixeca un cos més alt, falsament cupular i precedent dels cimboris. A l'interior, s'obre als quatre costats amb arcs de mig punt adovellats i és cobert amb volta de canó. La porta d'entrada és estructurada per un arc de mig punt adovellat i protegida per un porxo. El campanar, d'època romànica, és de base quadrangular i presenta, al pis superior, finestres geminades d'arcs de mig punt sostinguts per columnes de capitells mensuliformes, S'alça sobre l'ala N del transsepte i la seva coberta és apiramidada. L'aparell és unitari, fet a base de petits blocs de granit, sense escairar, disposats en filades regulars i amb carreus o blocs més grans per reforçar els angles, el seu ús primigeni va ser mot probablement el d’exercir com a torre de guaita i bada.


La capella i la sagristia, afegides al mur de migdia, són fruit de la remodelació del segle XVII.



A l'interior – on no podíem accedir - es conserva una imatge tallada en fusta que representa sant Martí, feta al segle XX per l'escultor MODEST FLUVIÀ AIGUABELLA ( Sant Esteve d’ en Bas, 1925 + Olot, 05•09•2015 ).


Ens deixa una extensa obra entre la que ressaltem ; les imatges de la Immaculada i del Sant Crist de l’església de Santa Maria de Bonmatí (1975).

Cal agrair-li també tantes imatges venerades a altres esglésies del les comarques de Girona : Sant Esteve (Sant Esteve de Bas), Sant Vicenç (Maià de Moncal), Sant Sebastià (Cadaqués), Sant Cugat (Salt), Sant Cebrià (Flaçà), Sant Pere (Gombreny), Sant Joan (Borgonyà de Terri), Sant Hilari (Cardedeu), Sant Josep (Catedral de Lleida), Mare de Déu de Finestres, Mare de Déu d’Erols (Llambilles), Mare de Déu de Sant Pere de Banyoles, Mare de Déu del Tura pel geriàtric del Tura d’Olot, Creu de Terme de Banyoles; ha tallat també nombroses figures de pessebre.

Descansi en pau MODEST FLUVIÀ AIGUABELLA ( Sant Esteve d’ en Bas, 1925 + Olot, 05•09•2015 ).




dimarts, 20 d’octubre del 2015

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ. LA CONRERIA DE SCALA DEI. LA MORERA DE MONTSANT. PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Se’ns feia l’hora de dinar – quan gaudeixis, el temps també passa – veníem de la Morera de Montsant, on havia retratat l’edifici que acollia les escoles abans de la dictadura franquista, i l’església parroquial advocada a la nativitat de la Mare de Déu.


Abans d’entaular-nos retratava l’església de la Mare de Déu de la Mercè, de la que ens diu la descripció de Patrimoni Gencat, que es tracta d'un petit edifici d'una sola nau, amb presbiteri més alt que la resta del conjunt. La façana té un finestral allargat i un campanar d'espadanya de dos pisos, el primer dels quals és amb una arcada ogival i el segon d'obra de maó corresponent al període barroc. L'església és bastida amb gres vermell, amb blocs de mides regulars que arriben al peu de l'espadanya. Tots els murs foren arrebossats, segurament al Segle XVIII, quan es feren les noves esglésies i s'aixecà la segona espadanya. L'interior – al ue no podíem accedir - és tot enguixat i les formes han quedat extremadament dissimulades, mantenint una coberta amb volta de canó rebaixat.


Feta la feina ens assentàvem a taula per recuperar energies, el vehicle s’haurà d’esperar per a fer-ho fins a Falset.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 19 d’octubre del 2015

LA CAPELLA DEL ROSER DE LA TORRE ALBERTÍ. LLAGOSTERA. EL GIRONÈS

Feia un viatge llampec a Llagostera, i quasi a la sortida de la població advertia des del carrer un campanar d’espadanya, i obtenia a traves de la reixa una imatge de l’absis d’aquesta capella de la que en desconeixia l’advocació.



Fent recerca trobava una imatge de Karsten Ratzke que justament pel campanar d’espadanya identificava com la Capella del Roser, construïda l’any 1588, annexa a la dita Torre Albertí


Capella de planta rectangular amb absis semicircular. Parets portants i estucada amb elements geomètrics. Carreus de pedra a les cantonades. Coberta de teula a dues aigües. Destaquen la porta forana amb carreus de pedra i la llinda amb una fornícula en baix relleu amb capitells jònics i la mare de déu del Roser. A sobre hi ha un gran escut heràldic. El rosetó és gòtic tardà. Es conserva l'espadanya i la campana.

De la Torre – que no retratava - llegia que és una de les masies més importants de Llagostera, lligada a la noblesa local. Té una capella gòtica annexa advocada a la Mare de déu del Roser. Al costat hi ha una masoveria.

A principis de segle XX la casa era propietat del senyor Delàs i actualment és de Manuel Galindo Widenmann, IV vescomte d'Hostoles.

La torre Albertí fou residència del Procurador General de la Batllia de Llagostera durant els segles XVI i XVII.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Maria Plantalech Albertí, m’enviava un email en el que m’adjunta un enllaç a un excel•lent i documentat article sobre la Torre Albertí de Llagostera, publicat, a la Revista de Girona l´any 1999, per Dolors Grau Ferrando.

http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/103516/129677

Us recomano la seva lectura.

diumenge, 18 d’octubre del 2015

ESCOLES PUBLIQUES DE SANT SADURNI D’ANOIA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936), fou l’autor d’aquest edifici de les Escoles Públiques de Sant Sadurní d’Anoia, construït entre 1902 i 1904.


Fotografia de la Maria Rosa Ferré.

Té planta en forma de U invertida, amb el pati al centre i la façana principal abocada a la plaça.

Us deixo un enllaç on podreu sentir un àudio en relació a aquest edifici :
http://www.laxarxa.com/latarda/noticia/ens-passegem-per-les-aules-de-les-antigues-escoles-de-sant-sadurni

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

dissabte, 17 d’octubre del 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU. LLAGOSTERA. EL GIRONÈS.

Retratava la façana de l’església parroquial de Llagostera, advocada a Sant Feliu, llegia que l’edifici de planta rectangular d'una sola nau i absis poligonal, amb volta d'arcuacions gòtiques és del segle XV, i fou reforçada exteriorment amb contraforts.


La descripció ens diu; parets portants de pedra morterada i façana principal amb pedra de Girona concertada. És interessant la portalada d'estil barroc català amb columnes i frontó trencat per volutes. La fornícula central sobre la porta és coberta amb volta de petxina i tenia una imatge de Sant Feliu, desapareguda en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el Govern LEGÍTIM de la II República. Hi ha també una rosassa circular.

Sobresurt del conjunt el campanar poligonal, rematat amb una balustrada, i amb una alçada de 50 metres , que és la fita més important del poble, i sota el qual retratava al Josep Olivé Escarré.


Intentava obtenir imatges del interior amb la màquina petita, i el resultat era una imatge força dolenta que us estalvio; Karsten Ratzke en té una de publicada d’excel•lent qualitat.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fotografia antiga enviada per Joan Dalmau Juscafresa

divendres, 16 d’octubre del 2015

LA CAPELLA DE SANTA MARIA D'AIGUAMOIX DE CAN CORTÈS. ALELLA. EL MARESME

Trobava una referència a la capella de Can Cortès, al terme d’Alella, a la comarca del Maresme.

L'any 1963 fou consagrada i beneïda aquesta petita capella per Dom Cassià Maria Just i Riba (Joan Just i Riba, Barcelona, 22 d'agost de 1926 - Montserrat, 12 de març de 2008 ) , Abat de Montserrat.

Fou feta construir per Ricard Baciana, sense cap dada de l’arquitecte.

Quan a la descripció ens diu ; petita capella d'una sola nau, coberta per una teulada de dues vessants, amb una capelleta lateral a cada i un absis semicircular que allotja l'altar interiorment. La façana es prolonga en la seva part superior en una espadanya que conté dues campanes. Tant la portalada com les petites de l'edifici hi ha un petit nàrtex suportat per columnetes d'estil toscà. Tota la construcció està realitzada amb carreus de pedra.

No tinc clar que sigui la mateixa que retratava des de la distància.


Quan a l’advocació atès que va ser consagrada pel Reverendíssim Pare Abat del Monestir de Santa Maria de Montserrat, intuïm que està dedicada a aquesta advocació.

Ens agradarà rebre més dades a l’email coneixercatalunya@gmail

Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) , un e.mail en el que respecte d’aquesta capella em diuen : és la Capella de Santa Maria d’Aiguamoix

dijous, 15 d’octubre del 2015

MAUSOLEU DE LA FAMÍLIA CASAS. . SANT FELIU DE GUIXOLS. L’EMPORDANET. GIRONA. LLEIDA

Retratava al cementiri de Sant Feliu de Guixols, el mausoleu de la família Casas, que va ser realitzat l’any 1898 per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) seguint les pautes de l'estil modernista en la vessant historicista neomedieval que caracteritza la seva obra en el tombant de segle.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu que el panteó està format per tres panys de paret que, juntament amb una reixa de tancament, delimiten un espai de planta rectangular. La paret del fons presenta un coronament esglaonat, que defineix els braços i la part superior de la Creu, que es troba decorada amb relleus escultòrics de motius heràldics i vegetals. La imatge de Crist, de metall, és de ple relleu, i es troba envoltada per les figures del Tetramorf. El conjunt es corona amb un pinacle molt decorat. Els elements més remarcables del mausoleu són: la reixa de la tanca i el drac que sosté el llum, ambdós de ferro forjat, les fornícules laterals amb esgrafiats i pintures, i la làpida de bronze, amb una inscripció, decorada amb motius florals i al•legories de la mort en relleu. L'obra s'inscriu estèticament en el corrent modernista de caire historicista; així, s'hi combinen els models decoratius extrets de la natura amb d'altres del vocabulari romànic i gòtic.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 14 d’octubre del 2015

SANTA FE . ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. LES OLUGUES. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Havia retratat al Josep Olivé Escarré, davant l’edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, i capçada amb un absis de planta semicircular, de l’església parroquial del poble de Santa Fe, al terme de les Olugues, advocada a Sant Pere.


Llegia – i comprovava posteriorment, quan gràcies a la Carmen Martinez Silva, podia accedir a l’interior - que l'església ha estat modificada – ho mutilada si us agrada més- i engrandida amb cossos afegits posteriorment a la seva construcció. Al costat sud de la nau hi ha una absidiola, mentre que al costat nord hi ha una capella de planta rectangular, afegida en època tardana, i contemporània al seu campanar de torre de quatre obertures. Aquesta capella deu substituir una absidiola que devia completar una capçalera trevolada, la qual presenta coberta independent de dues aigües, més baixa que la de la nau, i està datada en una inscripció epigràfica situada en un dels seus murs, en la qual s'hi pot llegir l'any 1736, juntament amb la representació d'una palma de màrtir i unes graelles, que fan referència al martiri que va patir Santa Fe d'Agen, a qui actualment està dedicada.


Santa Fe d'Agen (Agen, Òlt i Garona, Aquitània, segle III - entre 287 i 303), que com Sant Martí, Sant Sadurni, Sant Marçal, i altres advocacions ens arribava a Catalunya, de la mà de les tropes franques, que col•laborem en la lluita contra els sarrains amb les forces catalanes.

La porta d'entrada, amb llinda treballada, és posterior al romànic i s'obre al mur nord.

Adossat al semicercle absidal hi ha el cos que forma la sagristia, amb coberta d'un sol pendent, el qual és il•luminat per una petita finestra amb llinda, mentre que l'absis de la mateixa alçada de la nau, té dues finestres, una al centre amb arc de mig punt monolític, i una altra situada al costat sud. Al mur sud sobresurt exteriorment una absidiola que fa la mateixa alçada de la nau, amb una finestra d'arc de mig punt monolítica, així com una obertura més alta i allargassada que il•lumina l'interior de la nau, destacant el fet que totes les finestres dels absis són de doble esqueixada.



L’església ‘ antiga’ està quasi orfe d’imatges, segons m’expliquen per decisió dels restauradors que volen així recuperar l’essència de l’edifici romànic.


M’ensenyaven la pica baptismal.

dimarts, 13 d’octubre del 2015

HOSPITAL DE LES GERMANETES DELS POBRES. MANRESA

Llegia a l’edició de Manresa de Nació Digital, que s’està valorant la possibilitat de que l’edifici de que fou Hospital de les Germanetes dels Pobres, aculli refugiats del contingent que li sigui assignat per la UE al REINO DE ESPAÑA
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/54888/barcelona/valora/allotjar/refugiats/casa/germanetes/dels/pobres

L’any 2013 era noticia que les Germanetes marxaven de Manresa, i amb elles h feien també els ancians acollits en aquest centre. http://www.regio7.cat/manresa/2013/09/12/germanetes-dels-pobres-manresa-posen/243806.html

La descripció de patrimoni Gencat, brevíssima i amb gran mancança d’informació ens diu d’aquest casa ; edifici amb planta en forma de H, amb un altre cos travesser i formant un pati central. Té planta baixa i dos pisos. Les façanes estant arrebossades en blanc, amb obra de totxo vist marcant el forjat de la primera planta (mitjançant imposta), zones angulars, cornises i finestres. Obertures ordenades de forma regular, de llenguatge neogòtic. Capcers escalonats, de totxo vermell. L'interior ha estat modificat.


La fotografia és de Josep Xicota M.

A la dècada del 1970 es va reformar i ampliar l'edifici amb una nova església.

Durant la Guerra Civil va funcionar com a Hospital Militar.

Ens agradarà tenir noticia de qui en va ser l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Llegia a: http://www.elpou.cat/noticia/1076/150/anys/germanetes/dels/avis/manresa

Que l’edifici fou construït en els darrers anys del segle XIX , l’autor del projecte va ser l’arquitecte Bernat Pejoan Sanmartí Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920) .

NOU CASINO DE LA CONSTÀNCIA. SANT FELIU DE GUIXOLS. L’EMPORDANET. GIRONA. LLEIDA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant l’edifici del ou Casino la Constància de Sant Feliu de Guíxols, evoca algun altre edifici del seu autor, com la que anomenàvem ‘ Finca del Governador’ a la població d’Alella, a la comarca del Maresme.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta trapezial, amb tres façanes al carrer, que consta de planta baixa, pis i unes golfes a penes visibles a l'exterior. A l'angle que formen dues de les façanes, i a nivell del pis i les golfes, hi ha una tribuna, de planta circular, coronada per tres cúpules sobreposades que sobrepassen l'alçada de la resta de l'edifici. Tot el conjunt té un aire marcadament orientalista. La cúpula triple, les obertures d'arc de ferradura apuntat, el fris d'arcuacions cegues que ressegueix tota la part superior de l'edifici, els esgrafiats, les gelosies que tanquen les finestres de les golfes, formen part d'un llenguatge historicista o neomedievalista d'arrel romàntica, freqüent a Catalunya des de mitjan segle XIX. Tot i que no podem considerar el Nou Casino de la Constància com un edifici de primer ordre, la profusió d'elements arabitzants fan que sigui un conjunt molt unitari.

La Constància de Sant Feliu de Guíxols, societat obrera i menestral coneguda popularment per "Casino dels Nois", era un dels cinc casinos de la població l’any 1863, en la línia de les societats i entitats (germandats, socors mutus, d'esbarjo, corals i cooperatives) de la classe obrera que anaren formant-se des de mitjan segle XIX, actualment és una entitat privada.

Ens agradarà rebre vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 12 d’octubre del 2015

ANTIGUES ESCOLES PÚBLIQUES DE L'ESTANY. MOIANÈS

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

No sabia donar-me’n resposta una persona que s’identificava com a ‘estiuejant’ i entre rialles com a ‘pixa pins’.


M’agradarà rebre’n confirmació, i/o en el seu defecte la imatge de l’edifici que acollia les escoles a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Joan Purti Ortiz , em confirma al facebook : a baix escola i a dalt on vivien els mestres

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda

diumenge, 11 d’octubre del 2015

DOLMEN DE LA COVA D’EN DAINA. ROMANYA DE LA SELVA. SANTA CRISTINA D’ARO. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, a la dita Cova d’en Daina, un dels dolmens més espectaculars de Catalunya situat al municipi de Romanyà de la Selva, municipi de Santa Cristina d'Aro, de la comarca de l’Empordanet.



La Cova d’en Daina és una galeria catalana de 7 metres de longitud formada per un corredor d'entrada a la cambra mortuòria i un túmul circular de 10 metres de diàmetre, els límits del quan està delimitat amb un cercle de pedres aixecades (cromlec).


La descripció ens diu que l’impressionant dolmen conegut com la Cova d'en Daina es troba al poble de Romanyà de la Selva, municipi de Santa Cristina d'Aro, i que va ser descobert a principis del segle XX per Manuel Cazurro Ruiz , professor de l'institut de Girona, en terrenys que pertanyen aleshores a Pere Cama i Casa

Fins l'any 1957 no va ser totalment excavat per Lluís Esteva Cruañas (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1906 - 1994) .

El dolmen, que es pot datar entre el 2700 aC i el 2200 aC, mesura 7,60 metres de llarg per 1,70 metres d'amplada i 1,50 metres d'alçada , i està envoltat per un cromlec que forma un anell extern d'11 metres de diàmetre. Encara s'observen restes del túmul de terra i pedres que cobria el conjunt.

La Selva, com la Segarra, varen ser ‘mutilades’ per tal ‘d’equilibrar’ comarques de nova creació, per això, no és infreqüent trobar casos com el de Romanyà, que conserven encara la referència al seu origen.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com