dimarts, 30 de setembre del 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR. VILALTA. VILANOVA DE L’AGUDA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Tot el que hom troba de Vilalta és que els barons de Ribelles, Francisco Xavier Duran i Descallar y Maria Rosa Moner y Borda , aixecaven l’església de Sant Salvador “ per l’ utilització espiritual i temporal del seus vassalls".

La descripció tècnica ens explica que l’edifici té una planta en forma de creu llatina; és de cos alt i esvelt. A la façana presenta un cos avançat en el qual s'hi obre una porta en arc de mig punt rebaixat, sobre la que hi ha una fornícula amb la figura de Sant Salvador. A part dreta de la façana s'aixeca un campanar de torre amb coberta de teula a quatre vessants. A la part alta de la façana hi ha un petit rosetó; la cornisa de la part superior està decorada.


L'església té una cúpula ben proporcionada, d'estil neoclassicista, còpia exacta de la de la capella de la Universitat de Cervera.


De l’interior , al que no podíem accedir ens diu que l'altar major té una gran riquesa constructiva.

Al cens de l’any 2007 Vilalta tenia una població de 8 ànimes; quan s’aixecava l’església hom pensa que superaven llargament el centenar.


Ens costa creure que el 6 d’agost en que es celebra la Transfiguració del Senyor es dugin a terme aquí oficis religiosos.

Catalunya a fet – i continua fent - una gestió nefanda del seu espai agrícola

Que Sant Salvador , i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

dilluns, 29 de setembre del 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE. VILAÜR. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

La Merce Mañach retratava l’església parroquial de Vilaür, advocada a Sant Esteve; situada dins del nucli urbà de la població, al bell mig de l'antic recinte emmurallat de la vila, a l'actual plaça Major.



La descripció tècnica ens diu que és un edifici d'una sola nau, amb absis semicircular capçat a llevant. La volta de la nau és apuntada, mentre que la de l'absis té una forma ametllada.


La porta d'accés és d'obertura rectangular, amb llinda plana inscrita i un timpà apuntat amb l'interior apetxinat, presenta decoració esculpida als extrems de la llinda, inscrita amb la data 1595.

Exteriorment, cal destacar la part superior dels murs de l'església, corresponent a les obres de fortificació del temple.

Estan bastides damunt la cornisa del parament romànic original de la nau, de quart de cercle incurvat. Presenten diverses sageteres als sectors sud i est, i una tronera a la part superior de l'absis. També hi ha un rellotge de sol posterior, amb la data del 1969. La façana principal, orientada al sud, té dos grans contraforts adossats.


L'absis té una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt. A la banda oest del temple hi ha el campanar. De planta rectangular, fou bastit modificant l'antiga espadanya, a mode de torricó. Presenta dues obertures d'arc de mig punt. La construcció mostra aparells diversos, combinant la utilització del paredat posterior amb el parament de carreuada romànic. A l'absis hi ha un sòcol fet amb morter i pedruscall.

diumenge, 28 de setembre del 2014

EL FOSSAT DE LA FORTALESA DE VILAMAJOR. CABANABONA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarre, assentat damunt els abeuradors del bestiar de Vilamajor, aixecat damunt el fossat del que fou notable fortalesa de Vilamajor, població integrada avui al terme de Cabanabona, el diccionari català valència balear ens diu a l’entrada fossat ‘vall, i/o excavació que circueix una fortalesa, que en alguns cas s’emplenava d’aigua’.. Al peu de la torre hauia un gran fossat e Tirant caygué de dins, Tirant, c. 100.


No disposa Cabanabona de Catàleg de Patrimoni en línia, i seguim la ‘mala costum’ de la Noguera, no hi ha cap dada i/o plafó relatiu a la singular obra ; aquesta ‘ mala pràctica’ inconcebible en un ‘país civilitat’ és dissortadament molt comú a Catalunya.

Ens agradarà tenir més dades d’aquest petit nucli a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 27 de setembre del 2014

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ. LA VAJOL. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Xavier Burcet Darde, retratava l’església parroquial de la Vajol, advocada a ‎Sant Martí , situada al centre del poble.


La descripció tècnica ens explica que és una església d'una nau i absis semicircular. Hi ha a la part de ponent, una casa afegida. A ponent, s'aixeca un cloquer de cadireta format per dos arcs de quart de cercle; és de dovelles i carreus ben tallats. A migdia, s'obre la porta d'accés. Portalada de tres arcs en degradació, llinda i timpà. Al costat de la portalada hi ha una finestra de doble biaix, amb arc de punt rodó. Li cridava l’atenció d’ una gran escala que segons la pàgina de l’ajuntament ‘ l'escala exterior porta a un mur de contenció’.


L'interior està cobert per volta apuntada. L'arc triomfal és també apuntat. Hi ha afegitons tardans com les capelles laterals i el cor. L'interior està gairebé tot cobert d'arrebossat o encalcinat, tot i així es pot pensar que es tracti del mateix tipus de parament que és visible a l'absis: carreus ben escairats, de considerable mida, i de granit. A l'absis s'hi aprecia clarament l'aparell de carreuada.

Al diccionari català valència balear ens diu a l’entrada BÀJOL : Greu infecció que ataca al bestiar boví, que se sol manifestar per una inflor i alta febre, i sol esser mortal (Puigcerdà); cast. carbunclo.

divendres, 26 de setembre del 2014

LA METAMORFOSI DE SANTA EULÀLIA DE POMANYONS. LA BARONIA DE RIALBS. LA NOGUERA. LLEIDA

Retratava al Josep Olivé Escarre al davant de Santa Eulàlia de Pomanyons, l'edifici estava ubicat en origen al fons de la vall de la Baronia de Rialb, i amb motiu de la construcció del pantà de Rialb es va reconstruir de nou vora la carretera, molt a prop de la també església romànica de Sant Girvés –magnífic exemple de romànic de tres naus i petites dimensions- i al costat del href="http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/09/tresors-de-larea-del-dolmen-la-baronia.html">també traslladat monument megalític o “dolmen” de Sóls de Riua>, i href="http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/09/tresors-de-larea-del-dolmen-la-baronia.html">uns dipòsits dels quals no s'esmenta l'anterior ubicació, l'època en què es poden datar, i les funcions que exercien



La descripció tècnica diu ; església d'una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular i acabada a llevant amb un absis semicircular, precedit d'un estret tram presbiteral. La porta manté perfectament l'arc interior.

Va ser traslladada, ja que quedava afectada pel nivell de l'aigua de l'embassament de Rialb.


La imatge que retratava el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona 1930 ) té alguna semblança malgrat l'ànim 'uniformista' que deixava com a llegathref="http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html"> l'arquitecte Camil Pallàs i Arissa q.e.p.da>


Ens agradarà tenir noticia de l'arquitecte autor de la 'reconstrucció' a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) , recull el topònim Puimanyos o Puigmanyons prop de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, amb un sentit 'Puig Rocós'; en aquest cas concret, malgrat és possible l'ascendència d'aquella població de les persones que donaven nom al mas, la ubicació originaria de la casa en terres anegades avui pel Pantà de Rialb; recollia - si més no com hipòtesis - el sentit de 'lloc de pomes - i/o plantes amb fruits que s'assemblen als dels pomers.

dijous, 25 de setembre del 2014

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAR. PALAMÓS. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Visitàvem l’església parroquial de Palamós a l’Empordà jussà , advocada a la Marededéu de Gràcia; ens hi portava el desig de veure als nostres fills i nets, que s’ho passaven d’allò més en aquest indret paradisíac.


La descripció tècnica en diu ; edifici d'una sola nau de 5 trams amb capelles a cada costat d'arcs de creueria. Planta rectangular amb absis poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior. La Mare de Déu de Gràcia, integrada dins d’un magnífic retaule, presideix l’església.


A l'esquerra de l'altar hi ha l'anomenada "Capella Fonda" (barroca) coberta amb cúpula.

El frontis, orientat a migdia, té una porta adovellada d'arc rebaixat i a sobre un rosetó senzill sense decorar, just al damunt de la imatge barroca de Nostra Senyora de Gràcia , que prové del convent dels agustins, substituint una imatge de la Verge de Montserrat.

Des d’aquella perspectiva es visible – però no fotografiable amb les eines que dúiem - el campanar de planta quadrada de dos pisos amb arcades de punt rodó, costat sud i nord, i obertures geminades en els altres costats, a l'esquerra una finestra d'arc apuntat , al que posteriorment es bastí un altre pis i el coronament apiramidat, els seus murs han estat coberts d'arrebossat i pintats de blanc tant a l'interior com a l'exterior exceptuant les cantonades a on la pedra és de millor qualitat.


La Portada de Santa Maria del Mar està situada al costat dret de la nau, a la part baixa del campanar, és una porta d’arc rebaixat amb decoració, i flanquejada per dues pilastres d’ornament floral, a la part inferior trobem les figures de Sant Josep i Sant Nicolau i dues parelles d’àngels.

dimecres, 24 de setembre del 2014

LA PORCIÚNCULA DE L’ENCARNACIÓ DE NOSTRA SENYORA, A LA CASA FAMILIAR DE SANTA ANNA, DELS GERMANS FRANCISCANS DE LA CREU BLANCA. PENELLES. LA NOGUERA. LLEIDA

Al límit de la comarca de la Noguera amb el Pla d’Urgell, retratava des de l’exterior de la Casa Familiar del Santa Anna dels Germans Franciscans de la Creu Blanca, la Capella del recinte, i demanava posteriorment via email, alhora que l’advocació, imatges de la façana principal i del interior, a una i altra petició Fray Luis Orlando Rolón, amb molta diligencia em donava resposta; em deia que l’edifici és una replica exacta de la “ Porciúncula” d’Assis, encara que en aquest cas està dedicada a l’Encarnació de la marededéu, patrona de la Congregació; les imatges que acompanyen aquest text eren la resposta a la segona de les meves peticions.





Per als que no coneixen la història de la “ Porciúncula” d’Assis, us deixo alguns enllaços que us poden interessar :

http://www.franciscanos.org/santuarios/facchinetti.htm
http://www.es.catholic.net/santoral/articulo.php?id=24446

També, i perquè em sembla un acte de justícia, un enllaç a http://www.cruzblanca.org/ ; la tasca que arreu del món duen a terme els Germans Franciscans de la Creu Blanca, es fa mereixedora d’una major, i millor i divulgació , per tot els mitjans possibles.

dimarts, 23 de setembre del 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLORENÇ D’HORTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ. BARCELONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, nascut a Sant Llorenç Savall, davant l’actual construcció d'estil neoclàssic de l’església de Sant Llorenç d’Hortons, justament en la diada d’aquest Sant.


Llegia que l’edifici actual es duia a terme - amb els diners d’Amèrica - entre els anys 1845 i 1847, sobre una part de l'església romànica, quins A vestigis es van poder identificar l'any 1977, i que són visibles des de la rectoria; consisteixen en el mur sencer de ponent, en el que es conserven els muntants d'un campanar de cadireta de dues obertures, i part del mur de migdia, on es conserva una finestra de doble esqueixada, i part de la porta d'entrada amb una arquivolta amb guardapols, repicada que emmarca les dovelles de l'arc, per aquestes restes es pot deduir que l'església romànica era d'una sola nau amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, els fonaments del qual es trobarien sota el paviment de l'actual edifici, l’edifici tenia moltes semblances amb l’església de Sant Joan Samora, fins en el campanar de cadireta.

L'església actual és d'una sola nau, amb un absis semicircular, capelles laterals entre els contraforts i un campanar de base quadrada i secció octogonal a la part superior.

L'altar major i els laterals es decoren amb retaules d'obra d'estil neoclàssic, des dels que la imatge de Sant Llorenç presideix l’església.


En un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es va construir de manera aïllada al costat oest de l'església romànica. Amb el pas del temps i com a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l'església. Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d'arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades.


A l'interior s'hi conserva una pila baptismal encastada a la paret en un angle format pel que seria la part exterior del mur romànic i una paret de construcció posterior pertanyent a la sagristia.

dilluns, 22 de setembre del 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. FONOLLERES. GRANYANELLA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

L’església de Santa Maria, en el seu dia Capella del Castell de Fonolleres, i més tard església Parroquial, conserva trets romànics, malgrat que la seva estructura original, ha estat molt modificada en segles posteriors.

El sol s’havia aturat per permetre’ns al Josep Olivé Escarré i a l’Antonio Mora Vergés, tenir ocasió de retratar-la.

La descripció tècnica ens diu que té coberta a dues aigües, amb el mur format per carreus irregulars de pedra local, i comptà amb capelles laterals i campanar d'espadanya afegit posteriorment a la l'edifici original, de tres ulls, dos dels quals estan ocupats per les campanes.


A la façana principal s'observa la porta d’accés amb llinda superior sense cap tipus de decoració, i una obertura circular a la part superior, modificació contemporània de les capelles i el campanar.

Feta la feina el sol queia a plom, i havíem de fer el cami de tornada al Vallès Occidental, amb els llums del vehicle encesos.

diumenge, 21 de setembre del 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU DEL TORN. SANT FERRIOL. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

La Merce Mañach retratava l’església parroquial del poble del Torn, advocada a Sant Andreu, al terme de Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa, l’edifici es va aixecar en el decurs del segle XVIII - amb els diners d’ Amèrica - damunt d'estructures romàniques i preromàniques.


La descripció tècnica ens explica que es va donar una nova orientació al temple: frontispici a migdia i absis semicircular al nord, tot aprofitant l'antic absis de llevant com a sagristia, és un edifici de tres naus, separades per arcs de mig punt, sostinguts per pilars.


La porta d'ingrés és a migjorn, feta de grans carreus, ben tallats, i llinda amb la data: "1737" La ferramenta romànica i les reixes del cementiri de l'església, es conserven des d'abans de l'ampliació del temple. Destaca el forrellat d'uns 55 cm, acabat amb un cap de drac i ornamentat amb diversos motius geomètrics


Els murs han estat decorats amb pintures fetes en temps recents i el seu estat general és bo; la pica romànica conservada a l'interior del temple, està actualment en desús, es troba situada als peus de la nau lateral esquerra, dins d'una petita capella, amb finestra exterior i tancada per una reixa, està ornamentada amb petites arcuacions cegues, en dues de les quals hi ha, respectivament, una creu i un motiu floral estilitzat, la seva forma és de copa, i en els peus es repeteixen les arcuacions cegues sense cap més altre element decoratiu.

L’Olga Sacrest Roca, en  retratava l'interior  l’any 1988.





Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Sant Ferriol , la Garrotxa, Girona,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.


dissabte, 20 de setembre del 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. VILANOVA DE BELLPUIG. EL PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Anàvem de tornada el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, quan ens aturàvem per retratar aquesta església monumental en la que manifestament , queden paleses en la fàbrica del temple , en relació a l’augment demogràfic, i/o la situació econòmica , les diferents èpoques constructives o de reforma.

La primera construcció seria gòtica, de la qual encara en resta una part (l'arcada del mur nord), reformada i ampliada al segle XVII, reforma a la qual pertany quasi tota l'estructura actual.

La penúltima reforma la féu l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, maig de 1925) arquitecte , director i coordinador de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des de 1985 fins al 2012, en què fou substituït per Jordi Faulí i Oller, actualment segueix vinculat a les obres de la Sagrada Família com a director emèrit i coordinador del temple expiatori alhora que realitza una tasca divulgativa i d'interpretació sobre l'obra de Gaudí amb conferències arreu del món; que aixecava de nou el cimbori i el campanar amb un material constructiu diferent al de la resta de la fàbrica.

L’any 1990 es va reformar la façana dels peus, coronant-la amb una estructura triangular, la qual emmarca un medalló on hi són representades les claus de Sant Pere, patró de l'església.


La descripció tècnica ens diu ; Església de carreus de pedra. Consta de tres naus i les cobertes són: volta de canó amb llunetes a la nau central, volta de canó a la lateral, sent d'aresta la coberta de l'entrada. La nau central està separada de les laterals per arcs de mig punt sense pilastres. Aquesta té quatre trams i tres vitralls a cada costat. El cor es troba als peus. La portada és quadrada i pel damunt s'obra una rosassa. Sobre les naus laterals hi ha dos contraforts.

divendres, 19 de setembre del 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ. CORTS. CORNELLA DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El Xavier Burcet Darde, retratava l’església parroquial advocada a Sant Julià, del poble de Corts, avui dins del terme de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al sud del pla de Banyoles.


La descripció tècnica ens diu ; edifici de dues naus, una de més gran, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i absis semicircular. La nau lateral és amb volta per aresta gòtica i presenta claus de volta i nervis en diagonal fets amb pedra de dimensió menor. Les parets portants són fetes en bona part amb carreus de diverses mides. A partir d'una certa alçada les parets són acabades amb maçoneria. Aquest canvi de sistema constructiu ve remarcat per una línia d'imposta que apareix a la façana lateral. La coberta és de teula àrab a dues aigües i ràfec amb lloses de pedra. El campanar és cobert a quatre aigües. La porta d'accés és romànica. Consta de dos arcs adovellats en degradació. L'arcada exterior arrenca d'unes mènsules que descansen sobre columnes amb capitells decorats amb un rostre humà i figures animals juntament amb motius vegetals. La base de la columna de l'esquerra consta solament de plint i tor. L'altre té una base formada pel plint quadrat, tres tors circulars i una escòcia sota el tor superior. L'ornamentació de les dovelles de l'arc interior presenta medallons amb roses, creus i animals simbòlics. De les quinze dovelles que composen l'arc exterior, només nou són esculturades, representant figures d'animals diversos i fulles. És destacable la setena dovella, que té esculpit toscament un Crist en majestat clavat a la creu amb quatre claus. Als angles del requadre apareixen el sol i la lluna. La novena dovella presenta un bust humà alat. És interessant la decoració de la porta amb ferramenta en espiral i el forrellat de ferro forjat en forma de serp, decoració molt pròpia del Romànic.


El topònim, escrit ara Corts, etimològicament deriva del llatí cohorte, (vulgarment cōrte), ‘corral’, que en els documents de la baixa llatinitat apareix escrit corte i curte.

dijous, 18 de setembre del 2014

DE L’EDIFICI DE LA UNIÓ REPUBLICANA A LA CASA DE LA VILA D’ARBECA. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’edifici de planta baixa i dos pisos, que acull en l’actualitat la Casa de la Vila d’Arbeca.
La descripció ens diu, que la façana principal, restaurada, conserva la identitat de l'època en què es féu l’any 1913.
L'interior és totalment reformat i molt modern, alhora que funcional. A la planta baixa hi ha el Jutjat de Pau, el despatx de l'agutzil, la sala des de on s'emet Ràdio Arbeca i quatre sales més destinades a exposicions, reunions, classes de música, informàtica, etc.

Al primer pis hi ha la biblioteca municipal l'Atlàntida i l'àrea de comissió de festes i cultura.

Al segon pis hi ha les oficines de l'Ajuntament, el despatx de l'alcaldia, la Sala de Plens i sala de reunions.
Al tercer pis hi ha l'Arxiu Municipal.

La part posterior de l'edifici antic és destinat a dispensari mèdic i Casal d'avis (planta baixa), a la segona planta hi trobem l'Escola Bressol per a infants de 1 a 3 anys i a la tercera, la sala de jovent.

La part ocupada per l'Ajuntament és coberta amb un sostre a dues aigües de teula, i la part posterior, amb volta de planxa metàl•lica.

l'arquitecte lleidatà, Ramon Maria i Puig, fou l’autor de la reforma l’any 1986, però atenen a la primera titularitat de l’edifici, el Centre Republicà, sembla que fou aixecat pel ‘dimoni’, ja que enlloc trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les dades d’aquest tècnic, al MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, li sembla més que suficient el grau de coneixement del Patrimoni Català, certament però, aquest és un altre dels seus pressupòsits que no compartim, oi ?.

El canal d’Urgell convertia aquestes terres en una prolongació del Pla d’Urgell pel que fa al seu aspecte, molt allunyat del de les terres ‘ clàssiques’ de la comarca de les Garrigues.

dimecres, 17 de setembre del 2014

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL COLL. SUSQUEDA & OSOR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

La Pilar Juanuix retratava el Santuari de la Mare de Déu del Coll que està situat a la banda nord de les Guilleries, a 823 metres d'altura, en el coll que uneix els massissos de Sant Benet i Sant Gregori, prop del Coll de Nafrè, pas tradicional entre les valls d'Osor i Susqueda. Això el converteix en un mirador excel•lent, des d'on podem divisar l'embassament de Susqueda, els cingles del Far, la vall d'Osor, el massís de Solterra i la serra de Santa Creu. Se situa al límit dels termes de Susqueda i Osor de manera que l'església i l'antiga casa prioral són al municipi d'Osor i l'hostaleria i la plaça al de Susqueda. El Santuari està estructurat en base tres elements físics: en primer lloc l'església. De l'antic priorat benedictí resten algunes parets de la casa prioral i, sobretot, l'edifici de l'església, conservat gairebé intacte. Es tracta d'una església d'una sola nau rectangular d'uns 20 metres de llarg, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau no és perfectament rectangular, ja que es va tancant des de ponent fins a trobar-se amb l'absis a llevant, després de perdre gairebé 1 metre d'amplada. Les façanes són llises, sense decoració escultural, llevat del ràfec de tres fileres - la primera de rajola plana i les dues restants de teula- que tanca la façana en la part superior. Al cim de la façana de ponent hi ha un campanar d'espadanya, alt i pesant, amb dos nivells d'ulls: en el nivell inferior hi ha dos ulls i en el superior tant sols un. Ara bé, en els dos nivells no hi ha campanes. L'aparell és format per uns carreus no gaire grossos, però molt ben tallats i escairats, amb unes juntes ben estretes. Pel que fa als espais i acabats interiors, l'absis té una volta de quart d'esfera, però una mica apuntada, i la nau, una volta igualment apuntada a la unió amb l'absis. En el mur sud, prop de l'absis, s'obre una porta posterior a l'edifici, que dóna a una sagristia, únic element afegit, l'any 1893, a l'edifici inicial de l'església.


A continuació, tenim una gran construcció de planta rectangular unida amb l'església per la part frontal, es tracta. de l'antiga casa prioral, consta de tres plantes i està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals. Aquesta construcció està ubicada sobre una plataforma aterrossada per tal de salvar les irregularitats del terreny. La seva morfologia és bastant peculiar, com així ho acredita la part frontal la qual està sensiblement repujada i ampliada. En la planta baixa trobem dos portals d'arc de mig punt amb unes dovelles de mida mitjà ben escairades i treballades. En els dos pisos superiors proliferen les obertures rectangulars equipades amb llinda monolítica i muntants de pedra. En la façana lateral esquerra, en la llinda d'una finestra podem apreciar la data de "1 6 7 2". Tanca la façana en la part superior un ràfec format per tres fileres: la primera de rajola plana i la segona i la tercera de teula. Pel que fa al tema dels materials combina els carreus no gaire grossos, però molt ben desbastats i escairats, ubicats en les cantonades amb les pedres fragmentades i els còdols units amb morter de calç. El tercer element en discòrdia és l'hostal o restaurant, el qual ja no pertany a Osor sinó al terme de Susqueda. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos superiors i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. Tanca la façana en la part superior un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de teula, la tercera de rajola plana i la quarta de teula girada. En quant als materials, s'observa els blocs cantoners de pedra lleugerament treballats i desbastats, mentre que la resta de la construcció l'acapara els còdols i les pedres fragmentades lligades amb morter de calç.

el Santuari i el casal prioral del Coll, foren utilitzats per les tropes carlines com a hospital, fet que provocà que fos incendiat; l’any 1846, a causa de la desamortització, el patrimoni del Coll fou malvenut, en quedà només l'església, l'hostal, l'hort i les runes de l'antiga casa prioral, entre 1878 i 1948 fou una parròquia rural, des d’aleshores i fins l’any 1968, se n'encarregaven els rectors de Susqueda, i fins a al dia d’avui h fan els d'Osor.

dimarts, 16 de setembre del 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA ASSUMPTA. PUIGGRÒS. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de Puiggròs, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, la descripció tècnica ens explica ; edifici de gust neoclàssic amb algunes reminiscències barroques, és un temple de planta basilical d'una sola nau amb capelles laterals, a la zona esquerra dels peus hi ha una torre campanar. Està coberta amb volta de canó amb arcs torals i llunetes; les cobertes són de teula àrab a dues aigües. Presenta pilastres adossades als murs, amb capitells i gruixudes cornises. El paviment és fet de mosaic i terratzo , el parament del mur està fet a base de grans carreus de pedra ben escairats.


La façana és d'aire clàssic, presenta un robust cloquer quadrat cobert a quatre vessants; acaba en una forma triangular amb punxons. El portal semicircular és flanquejat per pilastres i a la part superior s'obre una fornícula. Pel que fa l'interior, al costat de l'epístola hi ha la capella del Sant Crist. L'altar major és modern, amb la part baixa de fusta i la superior pintada imitant vidriera; ha estat decorat per Carme Benet (pintora de les Borges Blanques). L'anterior retaule barroc va ser destruït l'any 1936. Hi ha una sepultura de 1719, pertanyent a la família Cabau.

El canal d’Urgell convertia aquestes terres, de les que Puiggròs n’és un excel•lent mirador, en una prolongació del Pla d’Urgell pel que fa al seu aspecte, molt allunyat del de les terres ‘ clàssiques’ de la comarca de les Garrigues.

dilluns, 15 de setembre del 2014

EDIFICI DEL MERCAT MUNICIPAL DE SITGES, AVUI ‘CASA BACARDÍ'.

El Feliu Añaños i Masllovet coneix molt bé la meva ‘flaquesa’ pels edificis públics que comportaven autentiques millores per les classes més desafavorides de la societat catalana, a darreries del segle XIX i als començaments del segle XX, com son les escoles, els rentadors o safarejos públics, , els cellers i altres edificis industrials com els escorxadors i els mercats, en ocasió d’una estada a Sitges, retratava aquest edifici que va ser la primera construcció en ferro d'aquesta vila, projectat i dirigit per l'arquitecte Gaietà Buigas i Monravà (Cerdanyola del Vallès, Barcelona, 1851 - 1919), essent la seva primera obra sitgetana.

La descripció tècnica ens diu que va ser concebut a quatre vents, i la seva planta presenta forma de paral•lelogram de 17 metres per 20 metres, mostra una única nau, coberta a dues vessants per una estructura metàl•lica molt lleugera; les façanes són de maó d'obra vista i l'ornamentació i composició de les obertures s'adequa a les tendències modernistes que s'identifiquen amb llenguatges arquitectònics de caire neogòtic.


La façana principal presenta un eix de simetria molt marcat, determinat pel vèrtex de la teulada, sota la qual es desenvolupen dues motllures, una d'alta i escalona, i una altra menor i recta. Onze finestres proporcionen llum a l'interior. A l'entrada, destaca el gran arc escarser, tancat per una simple reixa en la que es veu l'escut de Sitges realitzat en ferro. La façana principal està flanquejada per dos cossos de serveis que sustenten una porxada decorada amb una marquesina de ferro colat, de finals de l'any 1890. En la decoració s'identifiquen elements florals, oves i quadrifolis. Pel que fa a les façanes laterals, estan constituïdes per finestres separades per pilars i disposen d'una porta en el seu extrem nord, tancada amb reixa metàl•lica. A l'interior destaca l'armadura conformada per un pendeló o monjo i l'ampli espai totalment diàfan.

En l'actualitat l'antic mercat (substituït per un de nou davant de l'estació de tren) està ocupat pel Museu Bacardi, un espai dedicat a difondre la història d'aquesta empresa de begudes i del seu fundador, Facund Bacardí i Massó (Sitges, 1815 – Santiago de Cuba, 9 de maig del 1886).

diumenge, 14 de setembre del 2014

NOTRE-DAME DE PALAU DE RIALB. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana d’aquesta església de tres naus, separada per tres arcades i l’absis Nord convertit en sagristia, la descripció tècnica explica que té la volta de canó esfondrada i coberta amb encavalles de fusta i teula, presenta arcuacions tot al llarg del mur Sud en els ses dos nivells, a l'igual que la resta del mur Nord romànic, conserva la porta de ponent amb impostes i arcades decorada amb dents de serra i la porta de migdia també de mig punt, i un campanar de paret a ponent sobre la finestra espitllerada del cor, l’absis central té tres finestres, la central tapiada i lesenes, les absidioles tenen així mateix finestra central i lesenes.



Retratava la part posterior des del fossar encara en servei.


Llegia que entre els anys 1914 i 1916, es feia l'aixecament de plànol i descripció per mossèn Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969) i les fotografies per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956) en Puig i Cadafalch, en aquells anys es reconstrueixen els murs i les cobertes i s'enderroca el campanar.

Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern de la II República Española, es va produir el saqueig i la crema, el que va comportar la pèrdua de valuosos elements històrics i artístics.

L'any 1954 s'erigeixen els altars actual pintats per A. Gabriel de Ponts, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com del nom propi i el cognom matern d’aquest artista.

Uns esperonem a visitar aquestes terres curulles d’història.

dissabte, 13 de setembre del 2014

EL RUNAM DE L’ERMITA DE SANT GENÍS A RUBI. VALLÈS OCCIDENTAL. BARCELONA

‘A ponent de les runes de l'ermita de Sant Genis, que es troba a la part més ample d'un esperó’, és l’única referència d’aquest runam que hem sabut trobar al Mapa de Patrimoni de Rubí, està clar que no tenen doncs cap ‘mena’ de protecció legal.


Els amics del Centre d'Estudis Rubinencs Gcmr, publicaven una fotografia amb un interessant enllaç a : http://perso.wanadoo.es/historiaderubi/ermita_de_sant_genis.htm

Genís d'Arle , màrtir cristià sota el mandat de Maximià el 303 o el 308, se’l invoca en contra de penellons i la caspa, la seva ermita de Rubí, és un clar testimoni de la resistència contra la ‘caspa’ intel•lectual d’aquest dissortat país.

Demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), i rebia una imatge datada l’any 1943, en que s’aprecia que l’església malgrat patir un abandó sever encara estava dempeus.


I una imatge de l’any 1984, en la que es pot veure que la Rectoria de Sant Pere de Rubí, lluïa a la seva entrada la que fou portalada d’aquesta ermita.

divendres, 12 de setembre del 2014

SANT SALVADOR DE GOLMÉS. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de Golmés, advocada a Sant Salvador, la descripció tècnica ens explica que és un edifici de tres naus amb la central i la part corresponent als creuers més alta i ampla. Al centre es troba la cúpula, que al exterior pren forma de cimbori, refeta en totxo.


L'església és de dimensions importants i els únics components decoratius es troben a la façana. El frontis de l'església: La porta principal presenta forma de templet, amb columnes d'estil dòric emmarcades per volutes a l'exterior i sostenint un timpà triangular amb el fris llis que sobresurt als extrems en correspondència amb els elements sustentats. Aquests recolzen sobre una complexa basa formada per un toro i una prominent escòcia, la qual es conjuga amb corbes còncaves i convexes. La basa descansa sobre un plint alt, utilitzat per a salvar el desnivell; l'interior de la basa està decorat amb una incisió ampla que segueix les línies que defineixen la seva forma. A un nivell de menys profunditat respecte al volum de la basa, s'hi estableix la meitat de la forma d'aquesta, produint un efecte òptic de perspectiva o de relleu. Damunt d'aquesta reproducció s'hi disposa una línia corba que, començant amb una forma de voluta acaba dins el capitell. La porta, enmig, és d'arc de mig punt. Està situada en un desnivell de terreny, amb tres graons.

És un edifici del segle XVIII, construït no pas amb els ‘ diners d’Amèrica’ , sinó amb la contribució dels veïns que aportaren el "vint-i-vuitè" dels fruits que ja pagaven delme i primícia per tal d'acabar les obres.

El campanar es refeia desprès dels anys tràgics 1936-1939 que seguien a la sedició dels militars feixistes contra la II República.


La fèiem petar amb un veí del carrer Major- deshabitat en la seva major part- que sortia per anar a tancar l’aigua del seu camp – aquí és molt habitual el rec per inundació - , i ens explicava ‘ aquí només treballen els moros i els negres’ ; les noticies que arriben de la Rússia de Putin, fan témer que també per aquests esforçats col•lectius bufin mals temps.

dijous, 11 de setembre del 2014

ESGLÉSIA DE SANT FRUITÓS DE LA VALL DE SANTA CREU. EL PORT DE LA SELVA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Feliu Añaños i Masllovet em feia arribar unes fotografies de l’església parroquial de Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu, situada a ponent del nucli urbà de la població del Port de la Selva, entre el puig de la Vall i el coll del Perer, a l'extrem de tramuntana del veïnat de la Vall de Santa Creu.

La descripció tècnica ens diu ; església d'una sola nau amb capçalera semicircular a l'exterior i poligonal a l'interior. La nau està coberta per una volta de canó fragmentada per un arc toral recolzat damunt dues pilastres adossades als murs, amb les impostes motllurades, i decorada amb llunetes.


Al frontis hi ha la porta d'accés a l'interior, d'obertura rectangular i amb llinda monolítica de pissarra. Més amunt hi ha un senzill òcul amb l'emmarcament arrebossat. Damunt la llinda, incís al revestiment arrebossat i força malmès, hi ha la data 1670 decorada amb motius geomètrics.


La part destacable de l'església és el gran campanar d'espadanya bastit a la banda nord de la façana principal. Està format per tres altes pilastres de secció quadrangular, que arrenquen del sòl, coronades per dues arcades de mig punt rematades per una coberta de dues vessants ondulades. Presenta dos arcs de mig punt bastits amb lloses de pedra disposades a sardinell. És curiosa la complexa escala de dos trams d'accés a la part alta del cloquer, per accedir a les campanes, i al cementiri, també enlairat i situat davant de l'església. La construcció és de rebles de pissarra amb el revestiment arrebossat. L'interior del temple també està arrebossat i pintat.


L'absis presenta el mateix tipus de coberta, tot i que les llunetes es recolzen al murs. L'arc triomfal és de mig punt i es recolza al nivell del sòl. Integrats als murs laterals de la nau, al costat de l'absis, hi ha dos arcs de mig punt sostinguts per pilastres amb les impostes motllurades. Adossades a la banda de migdia del temple hi ha la sagristia i la rectoria, actualment reformada. Als peus hi ha el cor sostingut per un embigat i delimitat per una barana de fusta.

dimecres, 10 de setembre del 2014

MAREDEDÉU DE L’HORTA. IVARS D’URGELL. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Li ‘tenia ganes’ a la Marededéu de l’Horta, quina ermita s’aixeca dins el terme d’Ivars d’Urgell; quan al topònim Manuel Bofarull i Terrades q.e.p.d descansi, defensa dues opcions amb sentit quasi igual : de la llengua ibera – avui el basc - en que ibai o ibaia, té el significat de ‘ riu’, o un origen àrab en que al-ibar significa ‘la riba’.


La descripció tècnica ens diu ; ermita de pedra d'una sola nau, separada de l'entrada per una reixa. L'entrada té cobertura de volta de canó amb llunetes igual que la de la nau, però aquesta darrera queda més alta. La nau té quatre trams i sis columnes adossades amb decoració moderna. Les dues columnes més pròximes a l'altar tenen dos forjats per a penjar llums. Al sostre de la capçalera hi ha una gran conquilla de gusta barroc. La façana és de carreu fins a l'alçada de la portada, per damunt és de pedra de maçoneria. A la part central té una portada de forma quadrada amb guarnició esculpida. Damunt d'aquesta, un rosetó i una finestra rodona. Tret de la façana i el campanar, la resta del paraments exteriors són arrebossats i estucats simulant un acabat de carreus decorats amb un rombe a l'interior. La torre campanar té forma octogonal, és molt semblant a la de l'església del poble. La coberta del campanar és de tova de diferents colors. Cada mur lateral té quatre contraforts. A l'interior es troba una pica d'aigua beneïda molt esculpida.


L’església està sempre oberta per tal que els fidels en el seu anar i venir, tinguin ocasió d’aturar-se davant la ‘seva’ marededéu, i fer-la partícip de les seves alegries i preocupacions, com fèiem també el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés.

Hi ha una d'una llegenda molt clàssica ; un pastor va trobat una imatge de la Marededéu dins un om que es trobava en plena horta, la imatge va ser instal•lada a l'església del poble, va però, desaparèixer tornant a l'om, la bona gent de l’època va pensar molt encertadament que la Marededéu no es volia moure de l'horta, i li van aixecar l'ermita.

dimarts, 9 de setembre del 2014

LA IGNOMINIOSA DESFERRA DE SANT JOAN DE PALAMÓS. SANT GUIM DE FREIXENET. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Hom proposa com explicació del topònim ‘ aiguamolls humits ‘ del llatí PALU (S) HUMORIS.

El poble de Palamós va néixer al voltant d'una fortalesa a mitjans del segle XI, moment en què es va reconquerir aquest indret i s'organitzà la seva repoblació. En aquest moment cal situar la construcció de la primitiva església de Sant Joan que fou sufragània de Santa Maria de Freixenet, vinculada al bisbat de Vic fins el 1957, moment en què passa a formar part del de Solsona

Al segle XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan.

Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent, Francesc de Borja de Riquer i de Ros, (1768-1849), i posteriorment a Martí de Riquer i de Comelles (1820-1888): 6è marquès de Benavent, 6è comte de Casa Dávalos.

De l’edifici trobava : Capella molt modificada i en estat de ruïna, situada dins del nucli urbà abandonat de Palamós. Es tracta d'un edifici d´una sola nau, de planta rectangular, capçalera plana, ràfec de teula i maó que ressegueix el seu perímetre i coberta enfonsada. A la façana principal sobre la porta d'accés, d'estructura adintellada. Un campanar d'espadanya d'un ull, corona aquesta façana principal..





La realitat és sempre pitjor que la informació tècnica i les imatges us ho palesaran.



Fotografia cedida pel Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).



L’Angela Llop Farré recollia també imatges d’aquella vergonyosa ruïna.