dilluns, 26 de setembre de 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE L’ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió


Trobava una fotografia ; Adults i infants fan classe a l'Ateneu Enciclopèdic Popular, a Barcelona.




https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-5-N-6414


La majoria dels arxius i la rica biblioteca de l'ateneu Enciclopèdic Popular  , es van perdre arran de la crema de la seu per les tropes franquistes d'ocupació el gener de 1939 que tenien la consigna d'acabar amb la cultura obrera i per això van cremar tots els seus documents, immobles i estris. Els que es van salvar foren duts a l'Arxiu de Salamanca.


Qui perd els orígens, perd la identitat.


Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars  anteriors a la dictadura franquista a Barcelona Ciutat i al Barcelonès


Catalunya us ho agrairà



diumenge, 25 de setembre de 2022

SANTA CECILÍA DE RAGORT. VALLFOGONA DE RIPOLLÈS

 

El Jaume Molins Juanola, pública una fotografia de Santa Cecília de Ragort, edifici religiós que  s´aixecava  al segle XII.




Al segle XV, per efectes del terratrèmol que va afectar a tota la comarca, va quedar molt perjudicada, i al segle XVII, tornava a ser en ruïnes; restaurada posteriorment, ha resistit fins els nostres dies, en que es troba molt malmenada i a punt d´enfonsar-se.


A principis del segle, es feien aplecs, que eren molt concorreguts per la gent del poble i de tota la Vall


La descripció ens diu ; ermita d´una sola nau amb arc triomfal des d´on comença l´absis. La part de l´absis es troba una mica enlairada per dos graons molt separats. La volta de pedra és una mica apuntada. Sobre el mur sud de la nau restà l´obertura, avui dia tapiada de l´antiga porta. La porta actual s´obre a ponent; tenim al damunt de la façana un campanar d´espadanya, que es veu sobreafegit. 


L´ermita es troba abandonada i quasi en ruïnes. Al damunt de la teulada a on manquen aquestes, han crescut arbres, que han introduït les seves arrels per la volta i els murs, fent perillar l´estabilitat de les estructures pontades. 




La volta en algun punt ja es troba prenyada amb el conseqüent perill que comporta.


https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/santa-cecilia-de-regord


Catalunya en matèria de Patrimoni Històric és un poble mesell, en el que succeeixen alhora de forma simultània, l’ensulsiament d’edificis com l’ermita de Santa Cecília, es troben “ palanques màgiques” per inscriure jugadors de futbol  

dissabte, 24 de setembre de 2022

IN MEMORIAM. ATENEU POLYTECHNICUM. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.




http://calaix.gencat.cat/handle/10687/50040?locale-attribute=en

https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com/2019/06/29052019-casa-castanyer-antic-atheneum.html


Trobava una fotografia: Classe a l'Ateneu Polytechnicum




https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-585-N-8746


Esperem la col·laboració  de tothom en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a  la dictadura franquista.


Envieu-nos imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Catalunya us  ho agrairà

divendres, 23 de setembre de 2022

SANT BARTOMEU DE CAMPOSINES. LA FATARELLA. LA TERRA “NOBLE”. TARRAGONA

 

Sant Bartomeu de les Camposines és una ermita de la Fatarella on els veïns de la rodalia acudeixen en romiatge el dia del sant patronal. Antigament havia estat església parroquial d'un petit nucli de població conegut per les Camposines, de manera que al seu costat encara hi ha vestigis d'algun edifici que formava part d'aquest nucli




Sant Bartomeu forma part d'un grup de temples petits de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre que per la seva tipologia han estat qualificats de singulars.[1] Estilísticament pertanyen al romànic tardà o protogòtic. Foren bastits el segle XIII durant la colonització de les terres de l'Ebre per iniciativa del comanador templer de Miravet d'acord amb el bisbe de Tortosa. Són petits, de planta rectangular i capçalera plana i construïts de carreuada i maçoneria. A la base dels murs perimetrals, a manera de sòcol, tenen una bancada de pedra des d'on s'eleva una estructura d'arcs de diafragma transversals, de contorn apuntat, que aguanten una coberta de lloses de pedra sobreposades.





https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-de-les-camposines-la-fatarella


Quan al topònim Camposines :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=12351


I la Fatarella:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=18517



dijous, 22 de setembre de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA NACIONAL “ LA VILA” . BANYOLES. EL PLA DE L’ESTANY. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Trobava una fotografia; Vista general d'una part dels alumnes de les Escoles Nacionals, "La Vila" l'any 1938




https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPE180-10-N-3892


Edifici de les Noves escoles a l’espai on hi havia el Convent dels Servites de Banyoles.


Durant deu anys el solar va estar sense ús, fins que l'Ajuntament decideix (el 1884) edificar-hi unes noves escoles. Les obres no comencen fins el 1897, i s'inauguren el 1890.


Les aules hauran de compartir espai amb altres serveis municipals: correus i telègraf, jutjat de pau (fins el 1971) i Museu Darder (des de 1916)




L'any 1958 amb la inauguració de l'actual escola Baldiri Rexach perd l'ús docent i l'espai es destina a Museu Darder, Escola d'Arts i Oficis, Academia Abad Bonito i Escola de Formació Professional (1971-1987).





http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Banyoles&page=3&pos=22


No és però,  fins l'any 1990 que tot l'espai és ocupat pel Museu Darder.

dimecres, 21 de setembre de 2022

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ANTIC AJUNTAMENT DE LA POBLA DE SEGUR, QUE AIXOPLUGAVA TAMBÉ LES ESCOLES PÚBLIQUES DE NENES I DE NENS. EL PALLARS JUSSÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

 

Trobava una fotografia; Vista del centre de la població presidida per l'església dedicada a la Mare de Déu de Ribera i la Plaça de l'Arbre. A l'esquerra del temple parroquial la casa de l'ajuntament que alberga als baixos l'oficina de correus i telègrafs i les escoles de nens i nenes. A la dreta, el cafè Mundial.

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS210-100-N-142


Edifici de l'antic Ajuntament de la Pobla, l'any 1950, al carrer de Sant Miquel del Pui entre l'Església i casa la Paulina.





Foto de Silvio Gordó. Arxiu Nacional de Catalunya

dimarts, 20 de setembre de 2022

IN MEMORIAM. ESTACIÓ DEL TRAMVIA. TIANA. EL MARESME

 

El Josep Maria Toffoli Carbonell, publica una fotografia de l’edifici que havia donat  aixopluc a l’estació del tramvia a Tiana.  




Llegia que l’edifici fou dissenyat inicialment per exercir com lloc  d’aturada del tramvia, i per a la venda de bitllets del mateix, essent emprat des del seu inici, l'any 1915, fins la seva supressió, l'any 1955.


 Actualment acull botigues.


 Tiana ja tenia la seva carretera des de l'any 1907, i el 1913 arribava l'electricitat a Tiana, cosa que va permetre col·locar enllumenat elèctric als carrers de Tiana, i va substituir els vells fanals de petroli que des de l'any 1882 il·luminaven tènuement els nostres carrers.


Amb la carretera i l'electricitat a Tiana, el que era l'alcalde de Tiana, Joan Garí Botey  ( Tiana, 1873 – 1939) , va poder tirar endavant un ambiciós projecte per a Tiana, un tramvia que enllacés Tiana amb l'estació de Montgat.




El tramvia va ser inaugurat el 1916 i Joan Garí va ser nomenat fill predilecte de Tiana (únic fill predilecte en la història de Tiana).


El tramvia permetia desplaçar-se als obrers que acudien a les fàbriques de Montgat i Badalona, i connectava Tiana amb l'estació i la platja de Montgat. Per a aquest ambiciós projecte, Joan Garí va comptar amb la col·laboració de diversos propietaris i veïns de Tiana que, si bé per una banda van veure millorades les seves comunicacions, per una altra banda van veure revaloritzades les seves propietats quan Tiana va millorar el seu enllaç amb Montgat i Barcelona.


L'aparició del tramvia va suposar la desaparició immediata de la tartana lo Peral, d’en Feliu Barbeta Rovira(Barcelona, 1860 - Tiana, 1916) ,  que durant molts anys havia realitzat la mateixa funció.

https://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/20-tianencs-del-segle-xx/feliu-barbeta-i-rovira.html


Després de quasi quaranta anys de servei va desaparèixer definitivament el tramvia, i va quedar en el record de tots els tianencs com a un fort símbol de la vila.


La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:


Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. D’ençà de l’any 2004mn l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar  , retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com


dilluns, 19 de setembre de 2022

ESCOLA DE VILANANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Llegia; 15-gener-1921, el consistori compra un terreny situat a l'indret conegut com Camp del Pedró. "Un mes més tard ja s'havien rebut els plànols" (P.Borrat i A.Egea 2001, pàg. 88). La construcció de l'edifici va anar a càrrec dels mestres d'obres Jaume i Josep Poch ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com, el mal costum castellà de citar únicament amb el cognom patern, alhora que una mostra clara de  masclisme, evidencia una estultícia quasi infinita -  amb la col·laboració, com a mà d'obra, de tot el poble. Els habitants de Vilanant a més finançaren parcialment la construcció de les Escoles. El 15 de maig de 1926 es varen inaugurar les noves escoles.

 


Actualment les Escoles de Vilanant reben el nom CEIP Tramuntana i pertanyen a la ZER La Garriga (format per les escoles d'Avinyonet de Puigventós, Cistella i Vilanant).


Llegia que el consistori deixava l’edifici per a usos escolars, el fet és del tot extraordinari, i contrarià la mala costum de les administracions de fer-se amb els edificis escolars per a destinar-los a d’altres usos.

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/16-educacio/893258-vilanant-estrena-escola-i-situa-lajuntament-en-un-barraco.html





diumenge, 18 de setembre de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA CASAS. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Trobava una fotografia; Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, davant l'entrada de les Escoles Cases, en sortir de presidir  l'acte d'inauguració. L'escola està ubicada a la plaça de Valentí Almirall del  barri del Clot del districte de Sant Martí, Barcelona. Acompanyaren al president Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona; Joan Casanellas, tinent d'alcalde i president de la Comissió de Cultura; els regidors de l'esmentada comissió: Joaquim Ventalló, Joaquim Pellicena i Frederic Brasó; Josep Jover, tinent d'alcalde; el regidor Miquel Ollé i Francesc Xavier Casals, conseller de Treball de la Generalitat, entre altres personalitats y membres de la família Guarro Casas.





https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-585-N-2825

El projecte, confeccionat en l’aspecte pedagògic per l’Assesoria Tècnica de Cultura de l’Ajuntament i en l’aspecte tècnic per l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 188 – Barcelona, 15 de maig de 1936) , que va adaptar i ampliar l’antic edifici barroc dels Hospitalers segons el gust noucentista de l’època, fou aprovat definitivament el 16 d’octubre de 1930. El 12 de novembre de 1930, coincidint amb la Festa Major de Sant Martí, s’inauguren les obres.

 

El 1933 amb la presència de diverses autoritats municipals i qui en aquells moments era President de la Generalitat Francesc Macià s’inaugura oficialment l’Escola Municipal Casas.

https://agora.xtec.cat/ceipmescolacasas/lescola/historia/

dissabte, 17 de setembre de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA DE VALLMANYA. ALCARRÀS. EL SEGRIÀ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió

.

Trobava una fotografia; Francesc Macià Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre de 1933) , president de la Generalitat de Catalunya, amb un grup d'infants a la sortida de l'escola de Vallmanya, al municipi d'Alcarràs, a la comarca del Segrià.




https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-264-N-506


 L'acompanyen  la seva esposa Eugènia Lamarca de Mier (Lleida, 24 octubre de 1866 – La Jonquera, 18 de setembre de 1937) i la seva filla Maria Macia Lamarca.


La  família tenia en aquest indret una casa pairal que pervenia de la família de l'esposa del president Francesc Macià, Eugènia Lamarca. Aquesta la va heretar i la família hi passava llargues temporades. A part de la masia hi havia centenars d'hectàrees destinades a l'activitat agrària.

 

divendres, 16 de setembre de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LES ESCAULES. BOADELLA I LES ESCAULES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Trobava una fotografia “Edifici de les antigues escoles de les Escaules”




https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACAE111-99-N-7021


Les Escaules és un poble del terme municipal de Boadella i les Escaules. Es troba prop de la riba dreta de la Muga, sobre un turó i prop del torrent de la Caula, que forma el magnífic salt de la Caula i les gorgues de la Caula.


Dissortadament, com és mal costum en aquest dissortat reialme, cap dada de l’edifici, i del  seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com 


dijous, 15 de setembre de 2022

IN MEMORIAM. CAN SURELL. COLÒNIA ESCOLAR DE L’INSTITUT-ESCOLA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EN EL BREU MIRATGE DE DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT DE LA II REPÚBLICA. SANT PERE DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Llegia que l'estiu de l'any 1934 la masia  de  Can  Surell – en algun lloc ho he trobat com Sorell -  va esdevenir la colònia escolar de L'Institut-Escola de la Generalitat, fruit de l'empenta renovadora del seu director, Josep Estalella Graells (Villafranca del Panadés, 1879 - Barcelona, 1938 i d'Angeleta Ferrer i Sensat (Barcelona, 18 de maig de 1904 - 30 de novembre de 1992), paradigma de la renovació pedagògica en la docència de les ciències naturals.


L'Institut-Escola va ser el primer assaig pedagògic continuat d'escola activa a l'ensenyament públic en l'àmbit de l'educació secundària, experiència educativa pionera dels anys trenta.




https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-57-N-145


La finalitat de les estades de colònies mixtes al Surell va ser de caràcter social, possibilitar una estada de lleure a tots aquells nens que no podien anar normalment de vacances. Les colònies buscaven la col·laboració entre els assistents, la formació intel·lectual i la normalització d'unes conviccions que no eren pròpies d'aquell moment


http://spvilamajor.blogspot.com/2011/07/mas-surell-un-projecte-de-poble-un.html


https://www.vilaweb.cat/noticia/4193212/20140523/fundacio-roger-torne-30-anys-millorant-benestar-infancia.html


https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sorell


Ens agradarà tenir noticia a l'email castellardiari@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs del Josep Torné i Pardell, i si fos possible rebre’n una fotografia.