dimarts, 31 de desembre del 2013

ESGLESIA ‘NOVA’ DE SANT PAU DE NARBONA. POMAR. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA. LLEIDA

La caiguda de la pràctica religiosa en l’àmbit del catolicisme ha propiciat la transformació dels edificis religiosos per a usos laics, sobta una mica veure com a Pomar s’ha donat justament una transformació en sentit invers, retratava el que havia estat un cobert d'ús agrícola, situat en un fortíssim desnivell del terreny , actualment transformat en església; això s’explica per la precarietat en que es trobava – i es troba – l’església de Sant Pau de Narbona de Pomar, de la que se’n tenen noticies des del segle XIV, i que va fer necessari traslladar l'espai de culte.

La descripció tècnica ens diu ; edifici d'estructura rectangular, capçalera plana i coberta exterior a una vessant. La seva porta d'accés està situada a la façana principal de l'edifici i s'estructura a partir d'un arc rebaixat obrat amb maó.


La campana que actualment està dins de l'ull de l'espadanya de l'Església Nova prové de l'església de Sant Pau de Narbona.

No trobava cap referència a la periodicitat en que es celebra culte en aquest edifici – que trobàvem tancat amb pany i forrellat -, ni cap dada del possible canvi de l’advocació de Sant Pau de Narbona, per la d’un Sant Joan – sense advocació coneguda - i agrairem ens ho feu saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) rebia una imatge data el 25-II-1979 de l’interior d’aquesta esglesiola.

dilluns, 30 de desembre del 2013

CASA JARDÍ NARCÍS PLA I DENIEL DE CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Narcís Pla i Deniel (Barcelona, 1867 - 1934), va ser el promotor d’aquesta casa jardí situada al nucli de Caldes de Malavella, de la que se’n desconeix el mestre d’obres i/o arquitecte.

La descripció ens explica que és un edifici de planta rectangular i composta per baixos i pis. Voltada per un sòcol de pedra. Està adossada a un edifici amb galeria i un petit cos d'edifici de planta rectangular que antigament era un molí d'aigua. El primer edifici, té una façana principal amb entrada de garatge en arc escarser emmarcat per maó vist, un trencaaigües superior i una finestra geminada al pis i emmarcada per maó vist en arc pla i trencaaigües . A les façanes laterals tres finestres a cada pis, les de baix emmarcades en maó vist formant un arc triangular, les de dalt iguals a la finestra geminada de la façana principal. Coberta a quatre vessants, els aiguafons de ceràmica vidriada verda i la biga carenera amb elements de gerreria. El segon edifici amb pis i terrat a la catalana, cinc obertures a cada façana emmarcades en maó vist i trencaaigües en arc escarser; té una potent cornisa sobre la que hi ha un barana (del terrat).


El tercer edifici té un element prim amb un tester esglaonat rematat amb un torratge rectangular que acaba en secció d'estrella de vuit puntes, una barana i un element de ferro suport de la roda de molí. Obertures en arc triangular i trencaaigües. Al cim de les cadenes cantoneres hi ha elements de maó vist decorats amb elements florals de ceràmica envernissada.

Enric Pla i Deniel (Barcelona, 19 de desembre de 1876 - Toledo, 5 de juliol del 1968), germà del promotor, va ser bisbe de Salamanca, on el 28 de gener de 1935, després de la revolta contra el govern de la República s'adherí fervorosament als facciosos.

Quan el general Franco va establir el seu govern a la ciutat on Pla era bisbe, li va arribar a cedir el seu palau episcopal.

Enric Pla i Deniel va contribuir la fonamentació teològica del que va denominar "croada".

Malgrat les tristíssimes vinculacions de la casa - que la connecten directament amb l’ínfer - ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 29 de desembre del 2013

SANT ROMÀ DE SIDILLÀ, O SANT ROMÀ DE LES ARENES. FOIXÀ. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Rebia unes fotografies del Pau Roig Ros, de l'església preromànica de Sant Romà de les Arenes o de Sidillà, una de les poques restes visibles del poble - segurament d'origen alt medieval . que quedà soterrat per les arenes fixades per pins, prop del riu Ter.

L'església de Sant Romà s'esmenta per primera vegada l'any 1221, com una possessió de la seu de Girona

Entre els anys 1226 i 1327 la família dels Foixà van tenir en feu el lloc de Sidilanum.

a partir de la segona meitat del segle XIV ja no apareix documentada la parròquia de Sidillà, i consta que s’havia traslladat el culte abans de 1313 (Delmes, 264) a l'església de Sant Llorenç (municipi de Foixà).

Es desconeix el moment i les circumstancies en què s’abandonava aquest enclavament, hom especula com a possibles causes, amb la pesta negra de 1348, o l'avenç de les dunes , o pel desviament del Ter per part del Compte d'Empúries, als voltants del canvi entre els segles XIII i XIV; en l’actual situació de misèria publica i privada, que situa al REINO DE ESPAÑA en els primers llocs del món pel que fa a corrupció i estultícia, pensar en fer campanyes d’excavació per esbrinar-ho sembla talment un despropòsit.


L'església de sant Romà, cegada per les arenes fins fa pocs anys, és de petites dimensions, té una sola nau amb un arc toral i absis trapezoïdal i coberta amb volta de canó de ferradura incipient. La porta d'accés al mur S i un altra, de molt petita al N posseeixen també l'arc de lleugera ferradura. Les finestres són força deteriorades. En època posterior s'obrí una porta a la façana W amb muntants de carreus irregulars. L'aparell és petit i irregular i només a les cantonades i als muntants de les obertures apareixen lloses una mica més grans, a la nau trobem també opus spicatum. A l'interior, dos murets o basaments de pedra, perpendiculars a cada mur de la nau i que deixen un pas entre sí, han fet pensar als historiadors que feien funció de tancament del presbiteri.




Les opinions són diverses quant a datació de l'edifici: Joan Badia Homs el situa entre els segles VII i VIII, Xavier Barral Altet, i Eduard Junyent i Subirà ( Vic, Osona, 1901 —Vic, Osona, 1978 ) el consideren del segle X.

Sant romà trenca els esquemes tradicionals, el de les esglésies cremades i/o destruïdes en ocasió de l’acte de sedició contra el govern de la II República que duien a terme els feixistes, i l’abandó del Patrimoni Històric – sobretot a Catalunya – amb l’excusa de les ‘dificultats econòmiques - ; s’explica que partir del abandonament del indret la sorra de les dunes esperonades per la tramuntana, van cobrir-lo totalment deixant al descobert únicament la volta de l'església, a la que es podia accedir per un forat al sostre i que utilitzaven els pastors com a refugi. L'extracció d'àrids la va posar al descobert i a l'any 1973 es va fer una neteja per un grup espontani, que la va alliberar de sorra i vegetació i va fer una petita intervenció d'apuntalament i conservació, potser amb més bona voluntat que encert, ja que les excavacions no van estar assistides per cap equip d'arqueòlegs. El 1984 les obres es varen interrompre i el deteriorament es fa cada vegada més evident, de tal manera que, si no s'hi posa remei, l'església més antiga de l’Empordà jussà acabarà totalment enrunada.

http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2013/11/17/tres-estudiosos-sant-roma-sidilla/644071.html

Els poders públics no estan dissortadament al costat dels que en defensen si més no la protecció legal.

dissabte, 28 de desembre del 2013

LES ESCALES DEL SANT CRIST. CANET DE MAR. MARESME. CATALUNYA

Quan retratava la raconada on comencen les escales de Sant Crist, que permeten accedir al que va ser barri de pescadors de Canet de Mar, pensava en la iniquitat – habitual – dels que documenten el Patrimoni històric i/o artístic, s’adjudica l’obra a Josep Cabruja ( pensem que es tracta del Josep Cabruja i Feliu, que lliurava l’ànima al Senyor, el 10 d’agost de 1925 a l’edat de 51 anys ); l’obra es duia a terme l’any 1914 i substituïa un carrer en pendent.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/08/11/pagina-2/33266399/pdf.html


A l'entrada de les escales hi ha un mosaic ceràmic amb la figura d'un Sant Crist (l'original que s’adjudica a Ramon Puig i Gairalt, - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1886 - Barcelona, 1937- , va ser destruït l’any 1936, en la convulsió social que generava la sedició criminal del feixisme contra el Govern de la II República.

Em pregunto, qui és l’autor d’aquesta majòlica ?. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en matèria de recuperació de la memòria històrica totes les mans son poques.

El manyoc de cables dels mal dits serveis públics, esdevenen aquí escarni gratuït, que no es contempla com a punible, en el projecte de Llei de Restricció dels Drets Civils, de l’inefable Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 1950), que fa ostentació de la seva condició de catòlic.

Des d’aquell punt adreçava – una negada més – la meva pregaria a l’ Altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !!!!!

divendres, 27 de desembre del 2013

SANT JAUME DE PALLEROLS. TALAVERA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Ens aturàvem el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés a Pallerols ( pallers petits) que pertany avui al terme de Talavera, dins la comarca de la Segarra; havíem de retratar l’església parroquial, advocada a l’Apòstol Sant Jaume.

tenim notícia per primer cop de l'existència d'aquesta església l'any 1093 , quan els senyors de Montlleó la cediren al monestir de Santa Maria de Montserrat.

Apareix en una relació de parròquies del bisbat de Vic de mitjan segle XII. A l'any 1279 l'església de "Payerols" és esmentada entre les esglésies que contribuïren amb la dècima papal al sosteniment de les croades.

Al 1685, la parròquia rebé una visita del bisbe de Vic, Antoni Pascual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704).Aleshores el poble tenia 9 cases juntes i un hospital amb una capella dedicada als sants Joan Baptista i Evangelista.

Estigué adscrita al bisbat de Vic fins que el 1957 passà a la diòcesi de Solsona.


L'església parroquial de Sant Jaume està situada dins del nucli urbà de la vila, al mig d'una plaça amb jardí. La primitiva església de Sant Jaume, era de forma rectangular, amb una sola nau, coberta amb volta de canó i teulada a una vessant i absis semicircular amb coberta de quart d'esfera. Amb el temps, es construeix una segona nau adossada al mur sud, alterant la primitiva estructura, incorporant nous elements artístics com l'estructura d'un gran arc apuntat per comunicar ambdós naus i coberta amb volta estrellada. Hi ha dos portes d'entrada. Una, a la façana nord, on hi ha l'actual porta d'accés al recinte, adovellada amb arc de mig punt. L'altra, a la façana oest, d'arc de mig punt, també adovellada i amb presència de guardapols, Aquesta última, resta tapiada i correspondria a la primitiva entrada al recinte.


L'únic element ornamental de l'edifici el trobem situat a la seva façana oest, per sobre de la porta tapiada, on se'ns presenta una fornícula amb una imatge d'un Sant Jaume al seu interior i que correspondria a modificacions posteriors que afectaren al recinte. A l'absis s'obren dos finestres de doble esqueixada, sobreposades. Hi ha d'altres obertures a l'edifici, l'una a la façana sud i l'altra a la façana nord, ambdós són finestres de doble esqueixada i correspondrien a modificacions posteriors. Un campanar d'espadanya de quatre ulls, amb dos pisos sobreposats corona el conjunt. L'obra està realitzada amb carreus de pedra local, ben disposat.


Al jardí de la plaça on està situada aquesta església, hi ha elements arquitectònics dispersos, alguns del quals fan funcions decoratives. Destaca, però, l'extrem visible d´una biga de pedra amb una màscara humana. També hi ha algunes esteles funeràries integrades en estructures decoratives actuals que ornamenten aquest jardí: una font i un banc.

A l'interior - on no pudíem accedir -, ens expliquen que hi ha una talla de sant Jaume amb els atributs de pelegrí que li són propis, que per la factura del rostre i el treball de la vestimenta es podria datar del segle XVIII.

L'església de Sant Jaume de Pallerols formava part del circuit de pelegrinatge del camí ‘català’ de Sant Jaume.

dijous, 26 de desembre del 2013

CAPELLA DE SANT JOSEP I SANT ESTEVE DEL BALNEARI DEL VICHY CATALÀ A CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

No li fan justícia les minses explicacions que es troben a internet a l’obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà (1851-1919) autor de la Capella de Sant Josep i Sant Esteve que dóna a un pati interior del balneari Vichy Catalán de Caldes de Malavella.


A la façana s'hi conjuguen finestres amb guardapols ogival, rosassa i dos mosaics amb les figures dels Sants dins fornícules trilobulades. Està flanquejada per dues pilastres coronades amb sengles campanars de coberta piramidal.


La porta llueix una bonica ferramenta.


Les pintures murals s’adjudiquen a l’Enric Monserdà i Vidal (Barcelona 1850 – 1926).

Està coberta amb volta de canó i teulada a dues aigües amb un ample voladís.


En gaudíem com dons infants la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés.

Sou pregats d’ampliar i/o corregir aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 25 de desembre del 2013

ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT DE SANTA MARIA DE MONTFAR. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA. LLEIDA

Quan superàvem els límits del petit fossar de Montfar, advertia que estava oberta la porta d’aquesta esglesiola advocada a la Nativitat de Santa Maria.


La descripció tècnica ens explica; edifici de planta rectangular, d'una sola nau coberta per dos trams de voltes de creueria i capçada, a llevant, per un absis semicircular, que actualment resta tapat per un envà, al qual s'obren tres nínxols. La porta d'accés s'obre al costat esquerra de la façana sud, a partir d'un arc rebaixat, molt transformat. Un campanar d'espadanya de dos ulls es situa sobre la volta absidal. Al seu interior trobem un cor situat a l'extrem de ponent de la nau i obertura de nínxols per altars als murs laterals. Destaquem el fet que tant l'exterior com l'interior d'aquesta església presenten notables remodelacions que afecten a la seva primitiva estructura, desdibuixant la seva imatge. Els paraments interiors presenten una capa de guix policromada de colors blau i ocre amb un notable procés de degradació, i per les seves façanes exteriors utilitzen l'aparell format pel típic carreuó segarrenc, amb presència d'esquerdes en els seus murs. La teulada està disposada a doble vessant.


http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/10/la-cara-de-lesglesia-de-la-nativitat-de

Fou sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de Carbassí, a l'actual comarca de l'Anoia.

No advertíem quan fèiem un tomb pel petit nucli cap edifici que sembli destinat a acollir el culte, pensem doncs que reben atenció espiritual a la propera església de Sant Jaume de Pallerols, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 24 de desembre del 2013

SANTA MARIA DE CORNELLA. ANY 1920. LLOBREGAT JUSSÀ

Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavin ), una fotografia de Cornellà i de la seva església parroquial advocada a Santa Maria datada l’any 1920, en aquella data el cens era de 3.732 ànimes.


L’informe que es publica al ‘ Martiri dels Temples ‘ afirma que moltes persones es manifestaren públicament a favor de què es dinamités tota l’església (pàgs. 44 i 46).

En la població es repartiren armes i es manifestaren amb gran alegria quan es cremaren i destruïren els murs de l’església romànica (pàg. 44).

Alguns seglars denunciaren altres companys seus per ésser catòlics (pàg. 47).

Foren destruïdes moltes imatges, entre elles una Mare de Déu del Roser (pàg. 75) i una veracreu (pàg. 87).

Iniciada la guerra al juliol de 1936, aquest temple parroquial fou espoliat de tots els seus altars, imatges i demés objectes sagrats. Poc temps després, a finals del 1936, per ordre de l’Ajuntament de la població es procedí a la demolició total de l’església a costa de l’erari públic, sense que abans hagués sofert pel saqueig cap desperfecte en la fàbrica.

El cens era a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera) de 7.031 ànimes, i en el que es feia en acabar el conflicte bèl•lic provocat per la sedició dels militars feixistes, i malgrat una intensíssima repressió augmentava fins al 8.214 habitants.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/11/santa-maria-de-cornella-llobregat-jussa.html

Cornellà tancava l’exercici 2012 amb 87.458 habitants.

dilluns, 23 de desembre del 2013

CEMENTIRI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE BELLPUIG DE LES AVELLANES. LA NOGUERA. CATALUNYA

Rebia un parell d’imatges del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), del Cementiri de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.



El fossar va patir un fortíssim creixement coincidint amb l’epidèmia de grip, coneguda com ESPAÑOLA – algú ens pot explicar per quina raó no hi ha cap fet positiu d’àmbit mundial relacionat amb el REINO DE ESPAÑA ?. - . Els Germans Maristes feia 8 anys que havien instal•lat el seu noviciat al Monestir de les Avellanes, la grip feia acte de presència coincidint amb l’arribada del grup de juniors que venia de la casa de formació d’Artziniega (País Basc), ràpidament es va expandir, i d’un dia per l’altre el monestir es convertí en un hospital.

Durant el mes d’octubre van morir un total de 20 persones , i en els mesos següents la xifra s’elevaria fins a 24 difunts.

El cementiri es va haver d’ampliar amb un corredor central on s’hi enterraren les víctimes de la grip.
Espanya va ser un dels estats més afectats amb prop de 8 milions de persones infectades el maig de 1918, hom situa en 300.000 el nombre de morts (les xifres oficials, en un Estat acostumat històricament a falsejar dades, van reduir les víctimes a "només" 147.114).

Al món l’epidèmia de grip coincidia amb la fi de la dita I GUERRA MUNDIAL, en el cas del REINO DE ESPAÑA, es patien nous episodis de l’endèmica corrupció política de les mal dites ‘elits’.

diumenge, 22 de desembre del 2013

CASA JAUME PUXAN CARBÓ DE CANET DE MAR. MARESME

Quan retratava aquesta casa d'exquisit disseny modernista, poc imaginava que malgrat ser-ne el promotor l’Alcalde de Canet de Mar entre el 1904 i 1905, Jaume Puxan Carbó ( 1855 - 1924), no es coneix l’autoria del projecte, que executava el contractista i mestre d'obres Josep Cabruja i Feliu.

Els ‘tècnic’ hi veuen influències de l’arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903), especialment la seva casa Llopis de Barcelona, encara que amb un plantejament decoratiu més senzill.

La descripció ens diu ; casa de tres nivells on cada un d'ells es ben diferent dels altres. Potser la planta baixa es la més convencional, destacant especialment els suports en pedra de l'arc de maó amb clau de volta de pedra de la porta d'entrada.


El primer pis és el més característic amb els dos balcons laterals i la vitrina de ferro i vidre central que serveix com a mirador privilegiat del carrer Ample.

El tercer pis conserva les finestres laterals esglaonades tant típiques del modernisme, i finestres centrals més convencionals. Aquestes estan emmarcades per dos petits frontons amb lleugers dibuixos de ceràmica de color verd. La façana de la tercera planta trenca per forma i materials amb la resta de la casa, ja que es principalment de maó vist.

Ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixava un comentari ; la casa Jaume Puxan de Canet de Mar, a la comarca del Maresme, és de l'arquitecte Francesc Fargas Margenat (1913)

LA VANGUARDIA. Edición del viernes, 12 mayo 1950, página 11
Don Francisco Fargas Margenat arquitecto, falleció cristianamente el día 5 del actual. (E. P. D.)—Sus afligidos: hermanas María AngeJes y Teresa; hermano político José Pujol, sobrinos, sobrino político Fernando Roig, primos y demás parientes, al recordar a sus amistades tan dolorosa pérdida, les, ruegan le tengan presente en sus oraciones y les agradecerán la asistencia a los funerales que, en sufragio de su alma, se celebrarán, D. m., mañana sábado, día 13, a las diez y media, en la iglesia parroquial de Nuestra Señora del Carmen (calle Obispo Laguarda). No se invita particularmente.—El Exorno, y Rvdmo. Sr. Obispo de Barcelona se ha dignado conceder indulgencias
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1950/05/12/pagina-11/32820335/pdf.html?search=Francisco%20Fargas%20%20Margenat

Catalunya decidia el 21.12.2017 quan ‘bones’ poden ser les festes nadalenques i els dies que vindran.

En paraules del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964) , tothom va tenir ‘llum als ulls i força al braç’.

Parlant des del que abans en dèiem ‘ la història Sagrada’ , la imatge de la victòria de David enfront de Goliat és inevitable, tant com el fet que en aquesta ocasió malgrat les pressions del poder – civil, religiós, militar - el poble no ha triat a Barrabàs.

La democràcia ha de restaurar – fins on sigui possible – les trencadisses provocades en l’aplicació de l’article 155, i el nou govern de la Generalitat com a primera feina ha de fer una avaluació de danys i pèrdues

Antonio Mora Vergés

dissabte, 21 de desembre del 2013

SANTA MARIA DE CORNELLÀ. ANY 1920

Rebia una fotografia de Cornellà i de la seva església parroquial advocada a Santa Maria datada l’any 1920, en aquella data el cens era de 3.732 ànimes.


L’informe que es publica al ‘ Martiri dels Temples ‘ afirma que moltes persones es manifestaren públicament a favor de què es dinamités tota l’església (pàgs. 44 i 46).

En la població es repartiren armes i es manifestaren amb gran alegria quan es cremaren i destruïren els murs de l’església romànica (pàg. 44).

Alguns seglars denunciaren altres companys seus per ésser catòlics (pàg. 47).

Foren destruïdes moltes imatges, entre elles una Mare de Déu del Roser (pàg. 75) i una veracreu (pàg. 87).

Iniciada la guerra al juliol de 1936, aquest temple parroquial fou espoliat de tots els seus altars, imatges i demés objectes sagrats. Poc temps després, a finals del 1936, per ordre de l’Ajuntament de la població es procedí a la demolició total de l’església a costa de l’erari públic, sense que abans hagués sofert pel saqueig cap desperfecte en la fàbrica.

El cens era a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera) de 7.031 ànimes, i en el que es feia en acabar el conflicte bèl•lic provocat per la sedició dels militars feixistes, i malgrat una intensíssima repressió augmentava fins al 8.214 habitants.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/11/santa-maria-de-cornella-llobregat-jussa.html

Cornellà tancava l’exercici 2012 amb 87.458 habitants.

divendres, 20 de desembre del 2013

CHÂTEAU DE CALAFELL ET L’ÉGLISE DE LA SAINTE-CROIX. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA

Estaven d’obres quan visitàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Saval, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )  i l’Antonio Mora Vergés, el Castell de Calafell, al Penedès jussà, a la província de Tarragona. Qual al topònim , defensem idèntic significat que el de Castelldefels.


Llegia de la descripció tècnica ; el recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny, la muralla que delimita l’àrea del castell va sofrir modificacions als segles XV-XVI per adequar-la a les noves tàctiques defensives, de la fortalesa no en resten més que les muralles, fetes de paredat, que presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc, la part que hom considera més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, oposada a l'ermita, i data probablement del segle XI, dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets, la part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època.


La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.

L’Església de la Santa Creu és una capella romànica del segle XI que forma part de l'estructura oriental del castell (l'absis i el mur nord són alhora muralla del castell), va ser parròquia de la vila i capella del cementiri fins l'any 1935, el Josep Salvany Blanch, el retratava l’any 1919.



Originalment era d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral i un absis semicircular a l'exterior amb decoració llombarda i lleugerament ultrapassat a l'interior; sota de l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta que conserva pintures marcadament gòtiques. Sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, dels segles XI-XII.

L'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. A la banda sud es va enderrocar una part del mur de l'església per afegir-hi una altra nau, coberta amb volta de canó, que es prolonga, també , pels peus de la nau més antiga i pel sector sud-est on forma una mena d'absis o capella semicircular a l'interior, on actualment hi ha l'entrada.

A sobre de la nau original es va construir el comunidor.

L'absis romànic és ornat amb pintures del mateix estil de les pintures de la capella del Sant Sepulcre d’Olèrdola.

A l'església de la Santa Creu es venerava una Verge de la Cova, patrona de Calafell, era una talla romànica del segle XII que es va cremar en el dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936-39.

Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), imatges de l’interior en obres, i també de la imatge romànica.


El Josep Sansalvador Castellet havia fet aquesta visita el 24.06.2012, i gentilment ens feia arribar les fotografies.


Cal fer-ho i és de justícia, agrair una vegada més l’excepcional tasca en el camp de la documentació patrimonial, que es desenvolupa des d’aquest Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

Al més d'octubre de l'any 2020 , el  Raul Pastó Ceballos ,em deia ; bona tarda, avui he anat al castell de Calafell i per tant també a l'església del castell, que també estava oberta..., vols fotografies?









Lògicament li responia afirmativament, i aquí teniu una mostra del seu excel·lent treball.





dijous, 19 de desembre del 2013

EDIFICI DELS SERVEIS D’ACCIÓ SOCIAL I SALUT PÚBLICA DE L’AJUNTAMENT DE CORNELLÀ. LLOBREGAT JUSSÀ.

Cornellà i la major part de pobles, viles i ciutats de la comarca del Llobregat jussà semblaven destinades a començament del segle XX, a ser llocs paradisíacs per una burgesia que s’enriquia en el trànsit de la manufactura als processos industrials.

Les coses però, agafarien un tomb sinistre amb l’inefable Miguel Primo de Rivera, 3r marquès d'Estella i 7è de Sobremonte, (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930), en la seva Dictadura – formalment el primer feixisme – la comarca serà la destinació d’una munió de persones procedents de tots els racons del REINO DE ESPAÑA.

L’aixecament militar contra el Govern de la II República per part dels feixistes donarà lloc a una situació d’extrema tensió que justificarà – encara avui – el desconeixement dels promotors i/o propietaris, i també com a conseqüència dels mestres d’obres i/o arquitectes, que alçaven edificis com el que acull avui els Serveis d’Acció Social i Salut Pública de l’Ajuntament de Cornella.

La descripció tècnica ens diu ; casa unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teulada a dues vessants perpendiculars a la façana i coronada per una torre mirador coberta amb teulada a quatre vessants.


L'estructura s'inspira amb la masia tradicional catalana, però cercant un aire senyorial dins d'un historicisme típic del moviment noucentista. Es cerquen les simetries en la distribució dels vanos i s'utilitzen línies clàssiques senzilles concretades en arquets de mig punt a les golfes i al mirador, i també amb una triple arcada de mig punt al pòrtic de l'entrada, arcades que descansen en unes preteses impostes dòriques fetes de maó.



La part central de la façana està decorada amb esgrafiats de motius vegetals que emmarquen una imatge de terracota d'una Mare de Déu neoromànica.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en la recuperació de la memòria històrica, totes les mans son poques.

dimecres, 18 de desembre del 2013

CANET DE MAR ‘ TERRITORI DOMÈNECH I MONTANER ‘. EL MARESME

Ens aturàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, per admirar i retratar la façana de la coneguda com Casa Domènech de Canet de Mar, que acull avui les dependencies de l’Oficina Municipal de Turisme, fou projectada per Lluís Domènech i Montaner, s’alçava entre els anys 1908-1910 com a casa d'estiueig per a la seva família a la població de la que era filla la seva dona. En la construcció de la casa, que es va fer reformant una antiga edificació, van col•laborar el fill de Lluís Domènech, en Pere Domènech i Roura ( Barcelona, 1881 - Lleida 1962) i el seu gendre Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 - 1940)


Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850– 27 de desembre de 1923), malgrat no ser nascut a Canet, tenia aquí els seus orígens familiars.

La decoració interior és molt espectacular i inclou sòcols de fusta, parets de ceràmica, dues xemeneies de considerables proporcions amb escuts heràldic.

El mobiliari, es també dissenyat per Lluís Domènech i Montaner i combina la riquesa decorativa amb una gran sobrietat en les línees.

Cal destacar l'entrada de llum zenital a través d'un lluernari situat a la primera planta.

No disposa Canet de Mar d’un Catàleg de Patrimoni en línia, però podeu fer consultes en l’adreça següent :
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=228889&fromPage=load

Un dels millors actius de Catalunya és el Patrimoni Històric i/o Artístic, i caldria implementar una ‘política de qualitat’ que permetés, tant a nivell documental, com a nivell físic, mostrar-lo als nostres visitants.

dimarts, 17 de desembre del 2013

SANT JUST I SANT PASTOR DE CERC. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. CATALUNYA

La Rosa Ventura Cutrina em feia arribar unes fotografies que palesen clarament la paria d’enlletgir el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i que s’acompleix de forma rigorosa per les mal dites companyes de serveis públics, fins en llocs tant bucòlics aquest on s’alça l’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor de Cerc, que hom situa arquitectònicament al segle XII.

Quan al topònim Cerc (escrit abans Serc), i que en la documentació antiga (segle IX) apareix com a Cerco, hom defensa que prové del llatí Quercu que significa alzina o roure.

La descripció de l’esglesiona ens explica que és un edifici d'una sola nau amb absis i una capella afegida al Nord.

Nau coberta amb volta de canó, arc preabsidial apuntat.

Construcció en filades, especialment visible al frontis.

Té dues finestres, una al costat de l'Epistola i una al mig de l'absis, les dues adovellades i de doble esqueixada.


Porta adovellada, damunt la que trobem un ull de bou i el campanar de cadireta.

L’edifici ha patit reconstruccions i reformes.


Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 16 de desembre del 2013

HISTÒRIES DE MOIÀ. EL SAN GRAAL. MOIANÈS. BAGES.CATALUNYA

M’aturava davant el número 20 del carrer Francesc Viñas, per retratar l’estretíssima façana d’aquesta casa que feia reconstruir l'il•lustre tenor Francesc Viñas i Dordal (Moià, Bages, 1863 - Barcelona, 16 de juliol de 1933), en un edifici que havia adquirit l'any 1909, i on es va fundà el Foment Moral català que poc després es va anomenar foment Nacionalista català Rafel Casanova, entitat que va ser dissolta l'any 1923 amb la Dictadura.

El mateix Francesc Viñas i Dordal el va batejar amb el nom de " Sant Graal " o " Sant Grial " que prové d'una popularització del nom de Saint Greal que apareixia en una de les òperes de Wagner i que va ser representada pel tenor. El rètol a la façana està en llengua castellana, imaginem que sense cap relació amb les paraules de JOAN CARLES I ‘ el Rey mentider’ , al lliurament del Premio Cervantes l’any 2001 :
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, ...
... a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, ... http://www.ccncat.cat/sites/default/files/Catalanperseguido.pdf

La intenció del tenor era la de que fos seu estable de la Lliga de Defensa de L'Arbre Fruiter.

Llegia que durant un curt espai de temps va tenir la particularitat de que l'escenari podia ser vist des de l'interior o des del pati de darrera (a l'estiu). En Viñas volia convertir-lo en un projecte anomenat "teatre-natura" però no va arribar a quallar i es va convertir en cafè després del conflicte bèl•lic que generava la sedició dels feixistes contra el Govern de la II República.

El local havia estat Seu de l'Orfeó Viñas i del Foment Catalanista (1909-1923).


La descripció tècnica ens explica ; edifici és de tres plantes. Al primer pis destaca un gran balcó de pedra amb balustrada sostingut per mènsules i el nom de l'antic teatre en lletres vermelles. El balcó del pis superior és més petit i la barana de ferro. L'interior conserva encara les butaques de l'antic teatre i l'escenari. La banda oest té un gran terrat amb balustrada i escalinata doble. La coberta és a dues vessants i són de teula àrab. Al local hi va haver el primer telèfon públic del poble.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN GARRIGA DE LLORET ‘COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El permís d'obres de la casa és de 1886 i la finalització de les obres, de 1887. L'obra, encàrrec d'Enric Garriga Mataró , es pot atribuir als germans Fèlix i Josep Torras i Mataró.


La descripció tècnica ens diu ; Edifici cantoner de tres plantes i terrassa situat al costat dret del passeig Jacint Verdaguer, vora el mar. És situat entre els passatges de Camprodon i Arrieta, Verdaguer, el carrer Joan Durall i la travessia de Venècia.Està format per la unió de dues vivendes que ocupaven tota una illa de cases del casc antic de Lloret. Aquesta altra casa, que també té un pati a llevant, però és de construcció i decoració més senzilla. La casa principal es pot considerar dins l'estil neoclàssic, però amb aportacions de l'arquitectura popular. La façana està formada per tres crugies. Destaca l'encoixinat del sector central de la façana i les cantonades i també les obertures amb llindes arquejades. Les finestres de la façana principal, als pisos superiors, estan dotades de balcó. Aquests balcons tenen les baranes de ferro colat i estan sostinguts per dues mènsules decorades amb motius vegetals. La façana de la casa principal és absolutament simètrica. La porta principal conté al centre de la llinda, conformada per un arc rebaixat, les inicials d'Enric Garriga (E. G.) relligades i superposades entre una decoració vegetal simètrica. A cada planta hi ha tres balcons i l'entaulament consta d'un frontó i balustrada. Al frontó hi ha, emmotllada en guix dins un medalló circular, la data de finalització de les obres de la casa, 1887. També hi ha elements de terra cuita sobre els guardapols de totes les obertures d'aquesta façana principal. Quant a les façanes laterals, l'ornamentació és més senzilla, encara que segueix els mateixos criteris d'ordenació segons eixos verticals reforçats pel ritme dels balustres de terra cuita del terrat. La teulada és plana i accessible, amb barana de balustres de terra cuita. Pel que fa als interiors, existia una capella – de la que ens agradarà saber-ne l’advocació a l’email coneixercatalunya@gmail.com - i una sala de música. Destaca el bany modernista i els paviments de ceràmica valenciana. El terra de la casa està format per peces quadrades de ceràmica de colors formant diferents dibuixos. Els sostres són pintats amb diferents motius (vegetals, paisatges, ...) a més de decoració de frescos, relleus i motllures de guix, sanefes geomètriques, dibuixos florals, ceràmica valenciana... Les pintures més destacades són del pintor Joaquim Vilaseca i Palau. Al pati original de la casa s'hi ha habilitat l'entrada de la casa Garriga, que és una estructura de ferro i vidre. Actualment, mentre hi ha obres d'adequació a l'interior, funciona com a punt d'informació turística. Pel que fa la casa adossada, destaca pel balcó corregut que hi ha al primer pis, la cornisa i les grans obertures rectangulars de la planta baixa, les finestres de les quals són enreixades.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 15 de desembre del 2013

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE FARNERS, LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

En documents del segle XVIII s'explica que la primitiva Capella advocada a Santa Maria – com s’acostumava en els indrets recuperats als sarrains - estava edificada dins els castell i se'n construí una altra als seus peus amb una donació feta pel noble militar de l'orde del Sant Hospital , Raimundo de Farners; tenim dades de la seva construcció l’any 1200, segons l'acta de consagració d'aquest any, d’Arnau de Creixell (1199-1214) , bisbe de Girona, que beneí i consagrà una església situada a la Parròquia de Santa Coloma "de novo constructa ad pedem Castri de Farnerio...", als peus del Castell de Farners.


No podíem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, a l’interior d’aquest Santuari de Farners que està format en gran part per una reconstrucció barroca que va ser afegida al fragment de l'església romànica.

Es tracta d'un edifici de planta de creu grega, format per una nau amb volta apuntada, un creuer amb cúpula el•líptica i un gran atri cobert. L'absis és semicircular i molt allargat, cobert per una volta de quart d'esfera allargada amb un tram de volta de canó i presenta una petita finestra molt estreta, d'aire arcaic propi del pre-romànic.

La nau del 1200 coberta per volta de canó apuntat, avui correspon al presbiteri i cambril de la Verge que corona la part posterior i alta del retaule, s'hi puja per una escaleta que hi ha al costat de la sagristia i es baixa per l'altre costat. La capella actual està protegida per unes reixes i té un retaule barroc, tot ell daurat, amb la verge de Farners al centre flanquejada pels dos sants locals, Sant Salvador a la dreta i Sant Dalmau a l'esquerra, les dues escultures són obres del segle XX fetes per Josep Martí Sabé ( Santa Coloma de Farners, Selva, 4 de juliol de 1915 —Riudarenes, Selva, 11 de juny de 2006 ).

Sota els peus de la Verge, es conserven les antigues pintures que representen les Ànimes del Purgatori. Al darrera del retaule hi ha el cambril de la Verge, decorat amb motius neogòtics, i una estàtua d'un escolanet per captar almoines.

La verge de Farners, és una talla romànica de fusta que ha sofert diverses restauracions (l' última de 1998) i representa la Mare de Déu amb el nen assegut a la falda qui porta la bola del món a la mà esquerra mentre amb la dreta aixeca el dit índex en senyal de benedicció i protecció. La corona de plata de la verge està formada per una orla d'onze estrelles de set puntes i un centre amb la creu sobre el globus terraqui, va vestida amb robes brodades i acuradament treballades.

A l'altar de la dreta del creuer, ofrena de la família Coll l'any 1862, té una imatge de Sant Enric emperador i l'altar de l'esquerra, ofrena del frare colomenc Salvador Coll al segle XIX, té les imatges de Sant Joaquim i Santa Anna amb la Verge, obres també de Martí Sabé de l'any 1949.


En aquesta ocasió ni la màgia de la Olympus FE-100 em permetia obtenir una imatge ‘digna’, ultra la petició urbi et orbe per obtenir una imatge de l’interior que ens agrdarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , adrecàvem – una vegada més – les nostres peticions al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) , que contestava amb una imatge datada el 20-IX-1980 de l’interior del Santuari de la Marededéu de Farners


En l' aspecte exterior de l'Ermita s'aprecia la seva estructura de creu grega i l'absis a la part posterior, els murs estan formats per carreus alguns regulars d'altres no tant ben tallats i la teulada ben restaurada. Té un campanar d'espadanya amb una sola campana. Unes escales condueixen al porxo, i a la porta principal de l'església, de llinda rectangular i flanquejada per dues petites finestres quadrades. La part superior de la façana, per sobre la coberta del porxo, té el mur de pedra i argamassa, com els murs exteriors de tot l'edifici, i al centre s'obra una finestra. En canvi, la part inferior de la paret de la façana es troba arrebossada, com tota la part interior del porxo cobert de bigues de fusta i teules. En les tres parets que formen una U s'hi disposa un banc de pedra, i el terra es cobreix amb peces quadrades de tova. El gran atri cobert té forma rectangular, i està obert per arcades de mig punt, amb pilastres i capitells sense decoració. En una de les parets laterals exteriors de l'atri, a la part inferior en surten quatre aixetes i una gran pica allargada de pedra, construcció recent. Donant la volta a l'edifici, podem apreciar a la paret exterior de la nau lateral dreta, a la cantonada amb la façana , que es conserven, en mal estat, les restes d'un rellotge de sol.

Com sempre sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

dissabte, 14 de desembre del 2013

ESGLÉSIA AUDITORI DE SANT JOSEP DE MOIÀ. MOIANÈS. BAGES. CATALUNYA

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarre i l’Antonio Mora Vergés, per retratar aquesta esglesiola, edificada sota la invocació del Desterro de Jesús Nostre Senyor pel Rv. Jaume Gónima, beneficiat de l'església parroquial de la vila de Moià i rector de Sant Pere de Marfà, i per la seva germana Lluïsa Busquets.


A la façana es pot veure l'escut de la família Alòs, que van ser els primers benefactors del temple en cedir els terrenys per erigir l'església.

Va ser beneïda pel senyor bisbe de Vic Fra Andreu de Sant Jeroni 1614-1625) el dia 11 d'octubre de 1620 (hi ha inscripció).

La capella original, de petites dimensions, va ser engrandida a finals del segle XVIII allargant la part del presbiteri i afegint una nova capella lateral.

La portalada de Sant Josep va ser contractada a la nissaga d'escultors Rubió. Se sap que el disseny de 1614 va ser encarregat a Jaume Rubió i es creu que molt probablement l'execució també podria haver estat d'ell. Si fos així, seria la única obra esculpida en pedra que es coneix d'un escultor Rubió.

El rellotge del campanar va ser construït per Josep Senesteva (segles XVIII-XIX) l'any 1789.

Em els dies foscos que desencadenava la sedició del General Franco contra el Govern de la II República, com la majoria d'esglésies de la vila, va ser destruïda. L'església fou tancada al culte l'any 1936.

En anys posteriors va ser utilitzada com a magatzem d'una empresa i, últimament, com a magatzem de la brigada municipal.
En algunes èpoques havia estat la seu i taller del grup teatral La Fura dels Baus.

L'any 1993 l'antiga església va ser convertida en auditori i sala polivalent amb capacitat per a 100 persones.

El rellotge després de la seva restauració l’any 2002, es va tornar a posar en marxa.

Transformada en sala d'actes i casal cultural, acull avui conferències, exposicions i actes culturals.

La Vila de Moià tenia a darreries del Primer Feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) 2.242 habitants, i estaven actives en aquella època TOTES les parròquies, i esglésies del terme. Amb 5.793 habitants a 31.12.2012, la major part d’edificis religiosos viuen una degradació continua.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/02/sant-pere-de-vilalta-ara-de-ferrerons.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/03/sant-feliu-de-rodors-roldorsmoia-bages.html

Si l’església ‘Oficial’ de la mà del Sant Pare FRANCESC, no aconsegueix allò tant senzill que els reclamava la Verge del Miracle ‘ que torni a la part de Déu’, veurem desfer en pocs anys, la feina de més de vint segles

divendres, 13 de desembre del 2013

CAPELLA DE SANT ANDREU. CEMENTIRI DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

L’Anna Maria Parella Arcarons, publicava una imatge de l’esglesiola del Cementiri de Sant Llorenç de la Muga a l’Empordà sobirà, Girona, Catalunya, que segons Marià Baig i Aleu (Figueres, 1955), fou consagrada el dia 4 de juliol de l'any 1605, sota l’advocació de Sant Andreu.


‘Popularment’ ha estat considerada com una construcció romànica i efectivament la seva estructura respon a la de formes romàniques en l'arquitectura religiosa popular, però les dades concretes que posseïm no deixen lloc a dubtes de la seva construcció a principis del segle XVII.

L'antic cementiri era a tocar els absis de l'església parroquial, fou traslladat prop de la capella l'any 1831.
La descripció tècnica ens explica que es tracta d’un edifici de nau única amb absis semicircular. Presenta coberta de volta de canó a la nau i de quart de cercle al presbiteri. La porta principal, d'un sol arc de mig punt presenta una llegenda incisa a la clau: SANT ANDREU i una data del segle XVII, ara mig esborrada (probablement 1605, l'any de la consagració). Davant de la façana hi ha una galilea amb arcades de mig punt i teulada a doble vessant. Campanar de cadireta d'una sola arcada.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 12 de desembre del 2013

LA CASA ARAGÓ DE SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Ens aturaven la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, per retratar la façana de la Casa Aragó, al numero 26 del carrer de Jacint Verdaguer, de Santa Coloma de Farners, que Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935), reformava l'any 1903 , en una actuació que afectà els interiors i la façana a la planta baixa.


La descripció tècnica ens diu ; casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa és d'estil modernista, amb la façana de rajol vist i les obertures, una porta i tres finestres, amb reminiscències neogòtiques, i amb arcs conopials. Les finestres presenten una reixa al davant de ferro forjat i motius florals i la porta és de fusta treballada amb decoracions incises i elements de ferro forjat. Al primer pis una balconada ocupa l'amplada de la façana, també de ferro, aquí hi ha dues obertures sense decoració, rectangulars i emmarcades en pedra, destaca l’arrambador de ceràmica vidriada verda i vermella. Al segon pis, hi ha dues obertures més, amb dos petits balcons. El parament en aqueta part és arrebossat i pintat de blanc. L'edifici està rematat per una cornisa i al damunt una balustrada. Pel que fa la decoració, d'estil modernista, cal remarcar els medallons o mosaics de la façana, situats damunt la porta d'entrada, amb forma trevolada i policroms, de color blau i groc. Semblen representar unes inicials que indicarien el nom dels propietaris que van encarregar l'edifici.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 11 de desembre del 2013

LA CASA DEL MARQUÈS DE L’ARGENTERA. SOLERS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF

M’arribava fins aquest indret en companyia de la Maria Jesús Lorente Ruiz, volia veure i retratar – si més no – una part del conjunt d’edificis que feia aixecar l’enginyer del túnel de l'Argentera (més de 4 Km de llargària), obra que el va fer mereixedor del títol de Marquès de l'Argentera atorgat per Alfons XIII (1918); està clar que la meva personal condició d’haver nascut a l’Argentera, i ser fill d’un ferroviari represaliat pel feixisme, expliquen també el meu interès.

El lloc de Solers està documentat des del segle XIII. Al cadastre de l'any 1736 hi consta la casa dels pares de Sant Agustí, dita Solers, quan hi vivia un tal Jaume Artigas.

Després de la desamortització de Mendizábal, va ser adquirida pel banquer Ignasi Girona i Targa (Tárrega, Lérida; 1781 - Barcelona; 1867) , que la donà en herència al seu fill Casimir Girona i Agrafel, també banquer, que va fer restaurar-la l'any 1883. Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A principi del segle XX la va comprar Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 1855 - 1941) , primer marquès d'Argentera, que l'any 1918 va encarregar a l’arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931) bastir l'edifici actual i va habilitar-ho com a caves.

La darrera reforma va fer-se l'any 1979, quan s'hi habilità el Gran Casino de Barcelona, que no va traslladar-se a la ciutat comtal fins el 1999. Des d'aleshores s'utilitza com a centre de convencions.


La descripció tècnica ens diu ; Gran casal noucentista situat a garbí del nucli de Ribes, a tocar de la carretera BV-2112. El conjunt està constituït de diverses construccions entorn les quals hi ha un gran jardí i bosc que queden tancats dins un recinte. El volum principal és de planta irregular de notables dimensions, amb coberta de quatre vessants a la part frontal i plana a la resta. El frontis es composa simètricament segons nou eixos, entre els que destaquen dos cossos en forma de torre que sobresurten del plom dels murs. Tots dos s'obren amb una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa i una finestra emmarcada amb un frontó trencat al pis. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pilastres amb capitells esculpits, sobre el qual hi ha una galeria de tres pòrtics amb columnes que suporten una estructura de fusta. Entre les dues torres hi ha el cos central, amb un balcó corregut al pis sostingut per parelles de columnes que custodien l'entrada a l'edifici. L'accés al balcó es fa per tres finestrals d'arc pla arrebossat, sobre el que hi ha una galeria de cinc pòrtics de les mateixes característiques que les de les torres. Els dos eixos dels cossos laterals segueixen la mateixa composició que el central. El revestiment del frontis està decorat amb esgrafiats típicament noucentistes. La part posterior del volum té forma semicircular i presenta parelles de columnes. Des de les façanes laterals en surten dos cossos perpendiculars que es prolonguen per la part frontal formant un pati central, caracteritzat per una gran font rectangular. Els cossos estan definits per àmplies galeries amb pòrtics d'arc carpanell, que es troben delimitats amb parelles de columnes i balustrada. El cos que s'orienta a xaloc està adossat a l'antic celler, de planta rectangular i coberta a quatre vessants. Entre el celler i el volum principal hi ha un pontet cobert amb volta catalana, que comunica el pati principal amb el de la masoveria. Aquesta es troba adossada a llevant del casal, és de planta rectangular i té la coberta a quatre vessants. A la planta baixa té tres portals; el central de mig punt i els laterals d'arc escarser. Al primer pis hi ha quatre finestrals d'arc pla, mentre que a les golfes hi ha una galeria de set pòrtics d'arc de mig punt separats per columnetes. Totes les obertures d'aquest cos estan emmarcades imitant la pedra carejada. Davant la carretera hi ha els dos accessos a la finca, constituïts per dues grans portalades. La principal és feta de ferro forjat i incorpora l'escut heràldic del marquès d'Argentera, custodiada per pilars de carreus encoixinats. La segona és feta de ferro forjat i presenta pilars de maçoneria i maó vist.

dimarts, 10 de desembre del 2013

CASA JOAN MASACHS AL CARRER MAJOR DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Llegia que li devem a l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 - 1951) que la refeia l’any 1949 , la casa – segons la descripció tècnica - consta de planta baixa i dos pisos, la planta baixa endarrerida per la presència de tres grans arcs que fan de porxo.

La façana presenta dues finestres envoltades de carreus, a l'antiga, i les altres perfilades amb maó vist.


El parament llis està decorat amb esgrafiats de flors i, al centre de la façana, les figures d'una pastorets amb el Monestir al darrera. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com de l’artista esgrafiador.


Pel que sabem dels Sants de l’Església Catòlica Apostòlica i Romana, el que hi ha dins la fornícula és Sant Roc, i no Sant Domènec, al que s’acostuma a representar vestit amb un hàbit. Com sempre però, sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 9 de desembre del 2013

PONT DE MALAFOGASSA, VILANOVA DE SAU. OSONA. CATALUNYA

Pep47 publicava una bellíssima imatge d’aquest pont medieval, situat dins el terme de Vilanova de Sau, a la comarca d’Osona.


L’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), recollia que el Pont de Malafogassa, sobre la Riera Major afluent per la dreta del Ter, fou construït pels volts de l'any 1498 essent-ne el seu mestre constructor PERE FOLGUERES, de Sant Andreu de Bancells. Varen contribuir a les despeses del seu cost els veïns de Vilanova de Sau , de Sant Andreu de Bancells, de Castanyadell i de Querós: així consta per una talla o contribució imposada als feligresos de dites parròquies, el 25 de gener de 1498 .

La descripció que fa bona la frase ‘ una imatge val més aque mil paraules’ ens diu ; pont de dues arcades, una de molt ample, sota la qual passa la Riera Major i , l'altre no tant, sense finestres o arquets i d'esvelta silueta. Rep el nom de Malafogassa d'una antiga casa i molí que té al seu redós.

diumenge, 8 de desembre del 2013

CASA JOAN BOFILL DE SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava el singular edifici del carrer de Sant Sebastià , 4 de Santa Coloma de Farners, el promotor Joan Bofill – sense cognom matern, que ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , i l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940).


La descripció tècnica ens explica d’aquesta construcció cantonera de grans dimensions, de planta rectangular, amb soterrani, dues plantes i golfes, amb profusió d’elements d'estil neogòtic, neorenaixentista i modernista, que la coberta és a tres vessants i al centre s'alça una torreta de planta quadrada, amb finestres trigeminades trevolades d'estil gòtic i teulada piramidal de ceràmica vidriada que formen sanefes de tres colors.


La façana principal del carrer Sant Sebastià presenta una portalada lateral rectangular amb guardapols que pren l'alçada de mig soterrani i el primer pis. La segona planta té una galeria central coberta, sostinguda per mènsules i amb un fris de ceràmica decorativa, flanquejada per dues obertures amb barana de ferro forjat. Les golfes mostren una galeria d'onze finestres amb impostes. La façana de la dreta presenta un primer nivell de cinc mitges finestres del soterrani i, al capdamunt, les cinc corresponents de la primera planta iguals a les de la façana principal.

El segon pis té un cos central de tres obertures amb balcó corregut i una obertura amb barana de ferro per banda. Les golfes presenten una composició de finestres amb impostes de 3-5-3. Totes les obertures tenen guardapols i les de la planta baixa estan protegides per reixes de ferro forjat treballades.


L'angle de l'edifici té com elements més rellevants, una escultura d'un sant Josep amb l'Infant de pedra sobre peanya i coberta per un dosseret d'estil gòtic i, al capdamunt, un relleu amb les inicials del promotor i primer propietari de l'edifici, JB.

Tot l'edifici ha estat recentment restaurat respectant però, els element més rellevants de l'edifici original, com l’enteixinat de fusta del sostre.

El ràfec de la coberta està sustentat per mènsules entre les quals hi ha rajoles decoratives blanques i vermelles amb motius geomètrics.