diumenge, 26 de juny de 2022

IN MEMORIAM. MASIA DE CA N’ORIAC. UNA VERGONYA MÉS PER A SABADELL

  

Anava a la clínica de podologia ,  Salut i Peus , a la Plaça de Ca n'Oriac, 6 , telèfon.  641 19 35 15


Quan marxava abans d’agafar el carrer de la Mola, advertia el que em semblava un runam,  m’apropava i com podia retratava la masia de Ca n'Oriac que havia format part  de la  parròquia i antic  terme de Sant Julià d'Altura.




La família Oriac és documentada a Sabadell des del 1542 fins al segle XIX


 El 1578, Antic Oriac adquirí el mas Boadella, que amb els temps prendria el nom de Ca n'Oriac.


La masia amb els seus  finestrals gòtics – que encara no han  desaparegut - es conserva molt deteriorada


No la retrataven quan es feia el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana:  Trobo del tot inexplicable aquest " oblit"  que es repetia arreu de Catalunya, i que posaria  de moda el terme "pixapins"  per designar als barcelonins. 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/sabadell  

  


En materia de Patrimoni, està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes  no se’n pot esperar - tampoc -  res de bo.  


dissabte, 25 de juny de 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA GRATUÏTA DEL CONVENT DE SANT AGUSTÍ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL.  VOLUM I


De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)


https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1


Trobava ; Escola gratuïta del Convent de Sant Agustí (1816?-1821?). Plaça de Sant Agustí (abans de la Igualtat) - Arc de Sant Agustí - Sant Pau - Robador - Hospital. Raval.


Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Agustins, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.

 


https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02agus.htm


El claustre de Sant Agustí. Fotografia de Gaietà Barraquer Roviralta (Barcelona, 1839 - 1922) publicada a Las casas de religiosos en Cataluña...


Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

divendres, 24 de juny de 2022

EL PONT DE CAN PALAU. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL

 

El Crisant Palau publica una parell de fotografies amb aquest peu informatius ; 




1945 - La Garriga - Via de tren sobre el  pont de Can Palau en el terme municipal  de la Garriga- Carretera N-152




 2020 - C-17


Llegia que Nicolau Tous i Mirapeix (Barcelona, ~1810 — 1892) i Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916) projectaven  els ponts de la línia de ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.

http://www.cdh.lagarriga.cat/sites/default/files/estudis_i_treballs/migrat/12_El_pont_del_ferrocarril_de_can_Palau_la_Garriga.pdf


El pont que encara es conserva avui fou construït I ‘any 1931 per la Maquinista Terrestre y Maritima (MTM), per tal de substituir el que la mateixa empresa havia construït a començaments de la dècada de 1870. En total, entre 1870 i 1880, la MTM va construir més d'una cinquantena de ponts metàl·lics del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses; trenta, fins a Vic, i vint-quatre des de Vic fins a Sant Joan.


N’havíem fet una publicació :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/11/el-pont-de-can-palau-la-garriga-el.html

dijous, 23 de juny de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLES DE L’ASIL DE SANT JOAN DE DÉU. BARCELONA

Havia trobat alguns enllaços MOLT interessants d’àmbit exclusivament barceloní :


Escoles històriques de Barcelona


https://ca.wikipedia.org/wiki/Escoles_hist%C3%B2riques_de_Barcelona


L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA.

DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL

Autor :  MANUEL GARCÍA GARGALLO  (Barcelona, 24 de juny de 1973)

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=1


Escoles de l’Asil de Sant Joan de Déu (1881-1969). Deu i Mata, 57 (abans San Francisco / Carmelo / Gelabert Coscoll, 30) - Av. Diagonal, 565 (abans 14 de Abril / Av. Generalísimo, 635). Les Corts.




Trasllat de la casa anterior. Amés d’Hospital-Escola, és un Asil Internat gratuït per nens malalts i cecs. 


Reben ensenyament elemental i d’oficis, adequat a les seves possibilitats fins curar-se.


 De 5 a 15 anys. En 1969 es trasllada a Esplugues, transformant-se en Hospital i perdent tota activitat educativa.


 Interns: 200 (1895); 240 (1900); 204 (1914). Religiosos: 18 (1905); 22 (1927).


https://www.sjdhospitalbarcelona.org/ca/trasllat-lavinguda-diagonal


Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

 

dimecres, 22 de juny de 2022

CASINO RECREATIU I INSTRUCTIU D'AMPOSTA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA

 

El Valentí Pons Toujouse, feia una feina excel·lent  :

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/amposta/tots/casino-recreatiu-i-instructiu


Tant, tant, tant, que el un país “ normal”  se li hauria fet un reconeixement públic.


Francesc Escudé Bosch (Roquetes (Tarragona) – 1867 + Tortosa (Tarragona) - 04.12.1919) era l’autor de l’edifici del carrer Major, 48, d’Amposta, a la capital de la comarca del Montsià.




Patrimoni Gencat en diu ; Edifici planta quadrangular irregular.


 Està situat a la vora del canal de la dreta de l'Ebre que travessa la població.


Té planta baixa i un pis (amb un pis més a l'interior), coberta plana al cos principal i teulada a dues aigües al posterior.


La façana principal i la lateral esquerra queden a la vista.


La principal presenta una distribució simètrica d'acord a un eix central de simetria, amb els elements ordenats segons tres seccions verticals, així a la central hi ha la gran porta-finestral amb arc rebaixat a la planta baixa, flanquejada per dues petites portes-finestres, i a la planta alta un balcó amb gran porta d'arc rebaixat també amb un senzill entramat de fusta fet de línies rectes i corbes.


A les dues seccions laterals hi ha quatre portes finestrals a la planta baixa i dos balcons amb dues portes a cada un, amb una notable mènsula de motius florals i vegetals de grans dimensions. La façana lateral esquerra és de gran sobrietat, així, mentre la part corresponent al cos de davant és arrebossada, la posterior presenta l'obra vista: mur de maó i paredat irregular.

 

A l'interior destaca el gran saló de la planta baixa, amb notable enrajolat tant al terra com al primer metro i mig de paret, així com la galeria volada superior amb barana de ferro estilitzat, o el sostre ornamentat.





El Patrimoni històric és un  preuat element d’interès turístic. Per descomptat per aquelles persones que tenen altres “ aspiracions” que torrar-se al sol, i emborratxar-se, o com ja es deia en temps de l’Ermessenda de Valrà,  beure més que un clot d’arena”.  Val a dir, que des de les administracions s’hauria de fer alguna acció per atreure aquest turisme més culte.

dimarts, 21 de juny de 2022

IN MEMORIAM. COOPERATIVA LA FAVORECEDORA .L’AIGUAFREDA QUE EL TEMPS D’ENDUGUÉ. EL VALLÈS ORIENTAL. [ ENCARA]

  

El Crisant Palau publica fotografies:




  “1930 -Façana de la Cooperativa 'La Favorecedora' amb un tricicle de repartiment  - Carretera de Ribes (N-152) cantonada carrer Mossèn Cinto Verdaguer



2021 -


Llegia a :  https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cooperativa-la-favorecedora-obrera


La cooperativa obrera "La Favorecedora" va ser fundada l'any 1924 per un grup de veïns per a la compra-venta de productes de primera necessitat.


El primer president de l'entitat fou Jaume Sobrevias, constructor original dels Hostalets de Balenyà. La seu social estava situada al carrer del Pont, número 35.


A l'inici ja tenia 40 socis, que pagaven els productes amb llibretes de compres i la moneda social que s'emetia des de la cooperativa. 


L'any 1929 es va comprar el terreny de l'Era d'en Queló i el mestre d’obres Josep  Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) hi projectà un nou edifici per l'entitat.


Va ser el mateix Jaume Sobrevias el paleta encarregat de construir-la.


En els anys posteriors a la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , “ els anys de la fam “ ,  principalment entre 1945 i 1950, la cooperativa va viure un període de creixement, gràcies a l'augment demogràfic que tingué el poble. Tanmateix  però,  al cap de pocs anys començà el declivi de l'entitat, ja que alhora que  els preus no eren competitius i l'activitat tenia pèrdues econòmiques,  l’augment demogràfic havia comportat  un “ debilitament social”.


L’Isidre Camprubí Canss, em deixava un comentari ; i a la sala de dalt, feien ball per les lledànies... , la colla dels "wikingos" la vàrem organitzar un any amb l’orquestra "La Centellenca"


 L'any 1963 va liquidar-se la societat i van vendre a Joan Horta, de Barcelona, la finca de la cooperativa.


Malgrat el preu desorbitat dels combustibles, els embussos provocats per la mancança de vies de trànsit, conseqüència directa de la manca d’inversió del REINO, feu els possibles per visitar Catalunya aquest estiu, tot fa pensar que venen temps de MOLTA misèria.


dilluns, 20 de juny de 2022

ESCOLA DE TIRVIA. EL PALLARS SOBIRÀ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Llegia a : http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1885/09/11/pagina-20/33208045/pdf.html?search=Escuela%20de%20Foradad

Escuela unitaria de Tirvia, para maestra, 503 habitantes, de nueva creación




La vila de Tírvia, al Pallars sobirà,  és situada a 991 metres  d’altitud, en un replà enlairat del sector oriental del terme, a l’interfluvi de les tres valls que l’afaiçonen, dominada a llevant per les elevacions del Faro.


Els antics carrers porxats foren malmesos en els dis foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic des del principis dels segles que s’ha vist èr aquestes terres - i resten poques cases del nucli antic. Tot i que fou restaurat aviat, els criteris que se seguiren — els de la Direcció General de Regions Devastades— no restituïren el caràcter tradicional que havia tingut.


De l’església parroquial de Sant Feliu (romànica, amb campanar de torre quadrada relacionat amb el de Ribera) no resten sinó els senyals dels fonaments de l’absis (s’esfondrà totalment el 1943, en les obres de reconstrucció de la població); la nova parròquia de Sant Feliu fou bastida dins un estil neoromànic amb un campanar similar a l’antic: hom aprofità el retaule del Roser de l’anterior i l’absis fou decorat amb noves pintures. Prop del fossar hi ha les ruïnes de l’església de la Mare de Déu de la Pietat, on es troben des del 1991 les esteles funeràries d’origen preromànic que han estat trobades al cementiri de Tírvia. Dins el nucli es reconstruí l’antiga capella de Sant Joan Baptista, amb portal adovellat i campanar d’espadanya


Al N de la vila, prop de l’antic Molí de Tírvia i de la Noguera de Vallferrera, hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Roser, refeta, adossada a una penya que li fa de mur (en resta part del paviment primitiu amb còdols)


Quan al topònim , el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, ens diu ;  Tírvia, en la documentació antiga Tirviensis (segle. IX), prové del llatí TRIVIA ‘tres camins


De les escoles que esmentàvem a ;

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/05/in-memoriam-dalguns-edificis-escolars.html?spref=pi


Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com


Catalunya us ho agrairà, i la memòria dels vostres pares, avis, besavis, rebesavis,...,


Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

diumenge, 19 de juny de 2022

PALAU DE NOGUERA , I NO EL POBLE VELL DE PUIGCERCÓS. ERRARE HUMANUM EST

  

El Victoriano Torres Bermudez, publica una fotografia – sense data, i sense esmentar l’arxiu i/o fons de procedència -  d'un  poble que identifica com   Puigcercós, al terme de  Palau de Noguera, abans Vilanova de Pallars, i ara Tremp.




El Miquel Baliac,  afirma que la fotografia és del poble de  Palau de Noguera.  Vilanova de Pallars (ant.)

L'Enciclopèdia Catalana en diu;  Poble (palauencs; 438 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 3 km de la ciutat, vora la carretera de Balaguer a Esterri d’Àneu.

Antigament tingué importància perquè controlava un gual del riu. L’església parroquial, dedicada a sant Joan, és esmentada ja el 1100. El lloc, fundat pels comtes de Pallars a mitjan segle  XII al solar de l’antic palau (la carta de franqueses és del 1168), fou de la jurisdicció dels hospitalers, dins la comanda de Susterri. Fou municipi independent fins el 1972. L’antic municipi comprenia també el poble i terme separat de Puigcercós i l’església de Santa Maria del Puig.



https://www.verpueblos.com/cataluna/lerida/puigcercos/foto/668118/?fbclid=IwAR1QfyIPBxvKUXAg0e7x8Ys-McQQW_CK94AZwJRqhD-wLz7t7nEkr_Eup_M




La fotografia NO ÉS  doncs  del “ poble vell”  de Puigcercós,  situat al bell mig de la Conca de Tremp (Pallars Jussà), dalt d’un turonet, on  trobem  avui  les restes a l’oest de la vila actual.




Recordava que una freda nit de Gener del 1881, els vilatans de Puigcercós foren despertats per una forta sacsejada; a partir d’aquell moment, la seva vida canvià per sempre més


L’enciclopèdia catalana ens diu ; Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a la dreta de la Noguera Pallaresa, que constitueix un enclavament entre els termes de Castell de Mur i Talarn, fins l’any 1972 del de Palau de Noguera.

 

La seva  antiga església parroquial, advocada  a Sant Martí de Tours , el campanar de la qual era  una antiga torre de defensa,  depenia de la pabordia de Mur.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5285/rec/1

 

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/11/les-esglesies-de-puigcercos-tremp-el.html


https://www.pallarsjussa.net/ca/activitats/puigcercos-memories-dun-desastre-natural


https://quinalafem.blogspot.com/2018/10/1898-puigcercos-pallares-el-poble-que.html


Del “ poble nou” no en trobava informació, sou pregats de fer-nos-la arribar,  així com fotografies dels edificis “ públics” i per descomptat l’escola anterior a la dictadura franquista a l’email castellardiari@gmail.com




Quan al topònim CERCÓS,  Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), filòleg eminent amb un amplíssim reconeixement internacional, malgrat els esforços de tot ordre fets des del REINO per evitar-ho, ens diu ;   derivat de *cerqu(u)s amb el sufix adj. -osu, -osa, amb el significat de 'alzinós',  forma el segon element del compost Puigcercós, poblet en el municipi de Palau de Noguera (Pallars Jussà)




https://oncat.iec.cat/llista_termes.asp?limit=1&terme=pUIGCERC%D3S&button=Cercar


La gran esllavissada que l’any 1881,  transformà el turonet i va fer caure muntanya avall la major part del poble vell de Puigcercós , va ser una gran desgràcia, menys però, que les decisions polítiques que transformarien el Pallars jussà;  Tremp, passava de ser el  terme pallarès més petit, i un dels més petits de Catalunya,  a convertir-se en el de més extensió, del Pallars Jussà i de tot Catalunya.


Entre 1970 i 1973, quan la ranera del sàtrapa ja era eixordadora,  Tremp absorbia “ manu militari “ els antics termes d'Espluga de Serra, Fígols de Tremp (o de la Conca), Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana.  Pitjor hauria estat si s’acabaven imposant les recomanacions del Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, publicat el desembre de l’any  2000, elaborat per una comissió que estava integrada per vuit experts, entre ells quatre geògrafs, i presidida per Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) que reduïa a quatre les agrupacions municipals del Pallars Jussà


Escrivíem suara que la dona del Cèsar no tan sols ha de ser honesta, sinó que, a més, ha de semblar-ho:


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/la-dona-del-cesar-no-tan-sols-ha-de-ser.html

 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/el-gobierno-mas-progresista-i-el-acceso.html


Concentrar municipis NO ESTALVIA DINER PÚBLIC,  facilita però, la pèrdua de la “ petita memòria històrica” , fet aquest que agrada molt als nostres botxins.


Eliminar duplicitats administratives entre municipis, consells comarcals, diputacions, governs autònoms i el GOBIERNO , AIXÒ SI QUE ESTALVIARIA DINERS PÚBLICS, i eliminar organismes inútils ja fora el súmmum, oi?.  


Escriviem,  "Errare humanum est, perseverare autem diabolicum",  ho traduirem per una millor comprensio per part  del Victoriano Torres Bermudez , al que ulltra la rectificació, li demanem que citi - si en té coneixement - l'autor de les fotografies i el fons on les troba. 


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

dissabte, 18 de juny de 2022

CAN GAIETÀ. TIANA. EL MARESME

 

La Lourdes Fusté Perán, publica una fotografia a la pàgina TIANA EN IMATGES sense cap peu informatiu ; li deixava un prec, Nom de la casa?




Em contestava el Josep Maria Toffoli Carbonell, can Gaietà, Patrimoni Gencat en diu ; masia d'alçat conformat per una planta baixa i un pis. Coberta per una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana.

 

Al conjunt destaca, fonamentalment, la porta amb arc de mig punt adovellada, i les tres finestres gòtiques del primer pis, totes elles diferents.

 

A la part central hi ha una finestra geminada amb una columneta esvelta que divideix l'obertura en dos; la llinda està treballada en forma de dos arcs amb una petita lobulació. A la banda esquerra del pany de paret, hi ha una altra finestreta similar, però simple i de dimensions més petites, i a la dreta també hi ha una obertura però amb arc

 

carpanell decorat amb lobulacions i escultures a l'alçada de la línia d'impostes.

 

Adossat, al costat de l'edifici, hi ha un porxo en molt mal estat i sense massa interès.


Existeixen també, dues finestres obertes, fa poc, a la façana.


El Mapa de Patrimoni afegeix; les finestres de la façana principal són gòtiques.


Actualment la casa ha estat restaurada.


El Can i el Cal es fan servir a dia d’avui de forma quasi sinònima.


Can  ( casa d’en ) implicava el reconeixement de la titularitat dominical – la propietat – i un cert distanciament social, el Cal  ( casa d’El)  no implicava cap reconeixement  en l’àmbit dels drets reals, i denotava una certa proximitat i confiança.  


El Can es feia servir més en l’àmbit agrícola i/o rural, i el Cal en l’àmbit urbà.



Enllaç facilitat pel Josep Maria Toffoli Carbonell. 


Quan al topònim, Tiana, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg eminent reconegut internacionalment – malgrat els esforços del REINO per evitar-ho – deia ;  




https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=43364