dilluns, 28 de febrer del 2022

SANT MARTÍ D’ARS . VALLS DE VALIRA . L'URGELL SOBIRÀ.

La Rosa Planell i el Miquel Pujol, ens expliquen en el seu viatge a les Valls de Valira, on visitaven Ars, i la seva esglesia. Abans d’entrar a la Farga de Moles, prop ja de la frontera andorrana, van prendre un trencall a l’esquerra que els portaria fins a la seva destinació : Ars és una població d’ aproximadament una quarantena de persones. Ës situat sota el ras de Conques i a l’esquerra del barranc d’Ars. 

 En relació al topònim hi ha força discrepàncies : 
a) Un incert origen preromà 
b) El relacionen amb l’arbust anomenat d’arç 
c) I , finalment donat que és coneix amb aquest nom ARS el ‘buc o canó de suro on fan bresca les abelles’, hi ha qui defensa aquesta procedència.


Les cases esglaonades en el vessant de la muntanya s’agrupen a l’entorn de l’església parroquial de Sant Martí, de la que en dificulten en algun cas la visió. El temple és del segle XI, però ha patit moltes modificacions al llarg dels segles. De la construcció romànica només es conserva el mur sud i la torre campanar. El campanar rodó, és una bella mostra del romànic llombard amb finestres geminades i arcuacions a la part superior.


L’ església d’una nau de planta irregular es cobreix per encavallades de fusta. 



 Una naveta d’orfebreria ornamentada amb caboixons, calats en relleu i esmalts es conserva en el MNAC i data segurament del segle XIII. Hom celebra les festivitats de Sant Isidre, el 15 de maig, i de Sant Martí, l’11 de novembre. 




 Damunt el poble hi ha les restes de l’antic castell d’Ars ( també castell de la Seca) destaca una torre rectangular migpartida.


Del lloc es fa esment en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.

 L’any 1110 Guillem Guitard de Caboet en el seu testament deixà a l’Església d’Urgell el dit castell amb altres de la seva propietat, i en reserva la possessió a la seva filla Ermenganda, en feu de l’Església.

 L’any 1156 Ramon de Caboet testà deixant a la catedral d’Urgell, la vall de Sant Joan i a la seva germana Gibelina en feu de la mitra, el castell d’Ars. A la mort d’aquest Ramon sorgiren fortes disputes entre el seu germà Arnau i el Bisbat, finalment van arribar a un conveni. L’any 1185 els dominis dels Caboet a la vall de Sant Joan, en feu de la mitra, passaren a ser del vescomtat de Castellbó. 

El castell al 1537 revertí a la corona.

 Ars va ser municipi independent fins l’any 1970 i avui constitueix una entitat municipal descentralitzada.

Poseu l'Urgell sobirà a la vostra  agenda.

ESGLÉSIA DE SANT PAU DE LA CALÇADA. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Montserrat Anguila Presas  , publica una fotografia de l’església actual de Sant Pau de la Calçada , de la que en diuen a :




https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0948501.xml




Edifici d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau per un plec de mig punt. Tot l’edifici presenta traces de la seva reconstrucció, en la qual foren aprofitats una gran part dels seus murs, que devien restar drets; la seva forma correspon a una església romànica. L’aparell en les parts originals on es conserva és de petits carreus ben escairats, sense polir, disposats en filades uniformes, sobretot a l’interior.

 

La volta és de canó, un xic rebaixada, feta amb petites pedres afilerades, unides amb morter de calç.

 

L’absis té una volta de quart d’esfera, on el mateix tipus de material crea filades semicirculars. La porta, a ponent, és d’un sol arc de mig punt, de petit dovellatge; a sobre hi ha una finestra d’arcs rebaixats; corona la façana una petita espadanya d’un sol arc. Al mur meridional de la nau hi ha una finestra de tipus romànic, de doble esqueixada i arcs de mig punt. Cal remarcar que l’absis no té cap finestra.

 

Tot i els problemes que presenta la seva filiació, a causa de les reconstruccions que ha patit, la seva part original pot ésser considerada com una obra construïda al final del segle XI o ja al segle XII.


Poseu L’Empordà sobirà a la vostra agenda.

diumenge, 27 de febrer del 2022

CAN RODÓN. LA TIANA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL MARESME

 

El Josep Maria Toffoli Carbonell publica una fotografia de Can Rodón,   edifici construït  cap a l’any 1950 ,  enderrocat  trenta anys després per construir cases aparellades.

 


Explica que l'arquitecte va ser Joan Padrós i Fornaguera (Badalona, 1901 - ídem. 1966) i la casa constava d'un semisoterrani de 115 metres quadrats, planta baixa de 202 metres quadrats, pies de 103 i golfes de 30, donant un total de 450 metres quadrats.




La casa comptava amb pou propi per al subministrament d'aigua.´


L’ Elena Bone Rodríguez, feia un comentari; aquí vaig néixer jo a l’any  1951, els menús pares eren els masovers.

dissabte, 26 de febrer del 2022

SANT QUIRZE – I PENSEM, QUE SANTA JULITA – D’OLMELLS. LLERS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

  

El Joan Badia i Homs  ( Palafrugell , 9 de maig de 1941  i la Maria Lluïsa Ramos i Martínez, escriuen de l’  esglesiola¡ de Sant Quirze d’Olmells , al terme de Llers, a l’Empordà sobirà,  quina fotografia m’enviava el Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0955301.xml




Edifici preromànic d’una sola nau, capçada a llevant per un absis de planta rectangular.


L’absis és l’única part de l’edifici que ha conservat la coberta original, que és una volta de canó, potser lleugerament ultrapassada, si bé pel fet d’haver cedit una mica és fa difícil precisar el perfil original amb exactitud. De fet al punt de carregament d’aquesta volta amb els murs laterals que la suporten es crea una lleu banqueta que hom esmussà amb morter, la qual cosa origina l’aspecte ultrapassat que apuntàvem.

 

L’entrada del santuari és definida per un arc triomfal molt destacat, que per la seva llum i les seves dimensions redueix de manera considerable aquesta comunicació. Això motiva que el carcanyol i els estreps d’aquest arc siguin excepcionalment acusats. L’arc és de mig punt, fet amb dovelles grans i ben tallades en calcària de travertí o tova, sense impostes. No és impossible, però, que les impostes hagin estat arranades.

 

La nau darrerament tenia una volta d’època tardana, de llunetes, que s’ensulsià. Hom podria suposar que originàriament la seva coberta era de fusteria, però això és difícil de demostrar. Sense desmentir-ho, potser cal considerar amb més raó la possibilitat que tingués una volta primitiva, com la majoria dels temples preromànics dels comtats nord-orientals. El gruix dels murs i la descoberta del basament d’un pilar d’un arc toral fan pensar que, efectivament, devia tenir una volta de canó sostinguda per aquest arc toral.

 

Hi havia un banc d’obra seguit tot al voltant de la nau, que s’ha conservat enterament al costat de tramuntana i, en part, a ponent i a migdia.

 

La testera del mur de llevant de l’absis s’enlaira considerablement, si bé aquesta estructura queda emmascarada per uns murs tardans que sobrepujaren aquest absis i també la nau, anivellant la seva alçada. Sobre el mur de capçalera de la nau hi ha el basament d’un pilar que potser pertany a un primitiu campanar.

 

La porta antiga, que fou posteriorment aparedada, és al mur de migdia. És d’un sol arc de mig punt fet amb dovelles curtes, força ben tallades. Posteriorment s’obrí una altra porta a la façana de ponent, d’arc de mig punt, però d’època molt tardana, bé que potser hi fou reaprofitat material antic. Al cim d’aquesta façana es dreça una espadanya d’un arc fet amb rajols, també d’època moderna.

 



Aspecte de l’interior de l’església, amb la nau a primer terme i al fons lacapçalera, precedida per un arc triomfal de poca llum.


S’ha observat una sola finestra original, la que s’obre al centre del mur oriental de l’absis. És d’una sola esqueixada i arcs de mig punt, l’extern tallat en un sol bloc de pedra tova, molt porosa. Hi ha una altra finestra d’un sol biaix al mur meridional de l’absis, molt alterada, però probablement ocupa el lloc d’una altra d’original.


Aquesta església ha estat bastida amb un aparell fet a base de blocs de pedra calcària, de mida petita, els quals han estat escantonats a cops de martell i tendeixen clarament a la forma de petit carreu. A causa d’aquesta forma es disposen en filades força seguides, si bé amb certes irregularitats per les diferències de mides i formes. Són lligats amb abundant morter. En alguns punts es veuen rastres d’incisions rectangulars als junts, elements que apareixen ja en alguns edificis pre-romànics i en el romànic primitiu.

 

Hom s’ha basat en aquest aparell d’una certa regularitat per considerar l’església de datació posterior al mil·lenni. Tanmateix, cal tenir en compte que la pedra, en aquesta rodalia de calcàries del sector nord-occidental de l’Empordà i la Garrotxa, ja apareix naturalment, en molts llocs, en llenques que donen fragments rectangulars. Es pot veure, fins i tot, als marges de la mateixa rodalia de Sant Quirze d’Olmells. Aquest fou el material que hom aprofità per a bastir l’edifici, el qual, el sedimentar-se, donà filades d’una certa uniformitat. La resta dels elements conservats de l’església, de manera molt especial la planta, les obertures i l’arc triomfal que crea una marcada separació entre la nau i el presbiteri, revelen que es tracta d’un edifici preromànic que cal datar als segles IX o X.


El topònim evoluciona etimològicament del llatí ŭlmĕllos, oms petits


http://www.llers.cat/coneix/llocs-dinteres/esglesia-de-sant-quirze-dolmells/


https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6780


Llers té una tristíssima història:

https://www.youtube.com/watch?v=jKLP7W-MJIc


Poseu l’Empordà sobirà  a la vostra agenda.

divendres, 25 de febrer del 2022

MAS EL GRAU. RUPIT I PRUIT. OSONA

 

El Matias en Mais Castanyer publica una fotografia del Mas el Grau del que ens diu Patrimoni Gencat:




Masia de planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. A migdia s'hi adossa un cos de porxos que agafen la planta baixa i el primer pis, coberts a una vessant recolzada sobre el mur de la façana. A la planta baixa hi ha arcades de mig punt sostingudes per pilars i al primer són d'arc rebaixat. Allà accedeixen les diverses habitacions de la casa.

 

És construïda amb pedra sense polir unida amb morter i els pilars són de pedra.


Cal remarcar les voltes de creueria que es troben a la planta baixa, fetes de maó i sostingudes per pilars de pedra.

 


http://hostals.blogspot.com/2009/12/hostal-del-grau-rupit-i-pruit.html

dijous, 24 de febrer del 2022

EL CROS, CASTELL DE GARI O PALAU GARI. ARGENTONA EL MARESME

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia del  Cros, castell Garí o Palau Garí d'Argentona, en el que treballaven els següents arquitectes:

Josep   Puig i Cadafalch                  1898 - 1900

Lluís  Bonet i Garí                                    - 1929

Nicolau M.  Rubió i Tudurí             1920 - 1930

 





Llegia que l’edifici adopta les característiques d'un gran casal fortificat amb una torre quadrangular adossada i unes torratxes circulars als flancs, amb espitlleres, pròpies tant d'estructures arquitectòniques de caràcter militar com també d'edificis rurals aïllats, elements que permetien una millor defensa en temps d'inseguretat. La finca queda envoltada per una mena de recinte emmurallat. Una galeria superior recorre les façanes sota la línia de teulada, aquesta, a quatre vessants, és coberta per teules de ceràmica vidriada, detall que dóna idea de la importància que en aquest moment tingueren les arts aplicades de la mateixa manera que ho fan els acabaments de ferro forjat de les teulades de la torre i de les torratxes, de tal manera que tenim agermanats els elements propis del gust de l'època industrial, les arts aplicades, i la temàtica historicista, que es palesa pel "revival" del món medieval amb la construcció d'un edifici amb les característiques d'un castell baix-medieval. L'accés a la casa es fa a través d'un porxo que té, al seu damunt, una galeria o llotja, propers a l'estil gòtic flamíger La casa és centrada per un pati amb escala al descobert fins al primer pis Pel que fa a l'interior, J. Puig i Cadafalch s'encarregà de dissenyar personalment tots els elements del mobiliari i els ornamentals: l'escala, els arrambadors, l'embigat, la xemeneia, els llums,... i fins i tot l'ornamentació escultòrica de les columnes on, entre motius heràldics o florals, hom pot descobrir caricatures com les de Sagasta o Romero Robledo, personatges rellevants de la política del moment


L'any 1925, l'arquitecte Lluís Bonet Garí va substituir l'habitatge dels masovers, que era a la planta baixa, i hi va instal·lar dormitoris nous i una sala.

 

Dins l'extensa propietat de Can Garí al Cros d'Argentona es dissenyà un ampli jardí que completava el treball de remodelació de la finca que Josep Puig i Cadafalch realitzà entre 1898 i 1900. Nicolau M. Rubió i Tudurí fou qui primer intervingué en el disseny a través de la combinació d'espais naturals amb la distribució de zones arbòries, principalment pins, que responia a deixar una natura lliure al costat d'altres modelades. El jardí pensat per transitar-hi mitjançant el traçat de camins, de terrasses esglaonades fetes en maó vist, de pèrgoles (algunes recorden el treball que estava portant a terme en el Parc de Montjuïc, de Barcelona) i assenyalant punts de vista s'obren a àmplies perspectives. Es combina la presència de vegetació amb escultures que li donen la mesura més humana al conjunt. S'han recreat espais boscosos, d'altres amb la presència de cactus i d'un gran estanyol que al bell mig hi ha el temple de vidre de Baccarat amb la figura d'Hermes en bronze o el puntejat de fanals de forja reprenen el caràcter senyorial de l'indret.

 

Aquest jardí amb la presència d'escultures i zones a cítrics, tan característics de la mediterrània i de les viles italianes, entra de ple en el Noucentisme. L'obra de jardineria va ser continuada per Lluís Bonet i Garí, amb el qual compartiren un mateix ideari vinculat al període del Noucentisme.

 

L'any 1929, Lluís Bonet i Garí projectà la construcció de la masoveria de Can Garí, destinat a les feines agrícoles i a habitatge. Ell no volgué que el seu projecte fos un contrast amb el treball que havia realitzat Josep Puig i Cadafalch a Can Garí. El nou edifici el projectà prenent cert caràcter senyorial, tant per les dimensions com pel tractament acurat dels materials emprats. Per tant, es poden trobar teules vidrades en la coberta a dues aigües, un treball molt curós en la maçoneria que envolta les obertures o en els arcs de descàrrega, però al mateix temps també prengué referents de l'arquitectura de les masies. Tot el conjunt pren la volumetria d'una masia i introduí la galeria arquejada. També es pot veure l'ús de l'esgrafiat en una figura de sant Cristòfol que corona una de les portes d'entrada destinada a la maquinària. En les cantoneres figura un encoixinat, i tot el parament és estucat. Destaca una tribuna en cantonera que li atorga un caràcter de distinció. No es va valdre de la simetria en la composició, ja que cadascuna de les façanes té un tractament diferent com passa amb Can Garí de Josep Puig i Cadafalch.

 

La capella del Cros , advocada a l’Arcàngel Sant Miquel és construí el 1929 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí.


Poseu Argentona, el Maresme, Catalunya, a la vostra agenda.  Eviteu – si és possible – sortir de Catalunya, i TOTA relació amb els seguidors del “ sembrador d’odi”.

dimecres, 23 de febrer del 2022

ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE LES MEDES. SANT ANIOL DE FINESTRES. LA GARROTXA

 

El Ferran Planellasunye, publica una fotografia de l’Església del veïnat de les Medes, advocada a un  Sant Joan, del que ens agradarà tenir noticia de la seca concreta advocació a l’email castellardiari@gmail.com ,  al terme municipal de Sant Aniol de Finestres, a la comarca – celestial – de la Garrotxa.





Llegia que és una construcció d’una sola nau, sobrealçada, amb accés directe a la part superior pel costat de tramuntana. A la nau s’hi accedeix pel costat de ponent gràcies a una porta feta de carreus tallats. L’interior mesura uns quatre metres de llargada per 2’70 metres d’amplada.


Està decorada amb restes de pintures sobre estuc que imiten motius arquitectònics típics del món del gòtic.


Foren realitzades l’any 1859.


 En el frontispici també hi ha ubicat el cloquer d’espadanya, amb un sol ull.


L’Olga Sacrest i Roca, l’havia retratat per a Patrimoni Gencat.      Vista de la façana de la capella




http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=37588



dimarts, 22 de febrer del 2022

COL·LEGI IGNASI IGLESIAS. GIRONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 


CRDI arxiu ajuntament.


Llegia que l'any 1930 l'Ajuntament de Girona adquirí uns terrenys a la muntanya de Montjuïc del mateix any de la Comissió permanent de l'Ajuntament encarrega a l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús (Barcelona, 15 de desembre de 1884 – 28 d'abril de 1970) el projecte d'un parc-bosc que organitzà el sector sud de les muntanya. Dins d'aquest projecte es construí l'escola amb un pressupost de 193.030 pessetes , més 12.000 pessetes destinades al mobiliari dissenyat expressament per l'escola.

 




L'escola va inaugurar-se el dia 3 de setembre de 1933 amb l'alcalde de la ciutat, Miquel Santaló Parvorell (Vilaür, Alt Empordà, 2 de desembre de 1887 – Guadalajara, Mèxic, 1 de gener de 1962), i Francesc Macià Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre de 1933), president de la Generalitat i el ministre d'Instrucció Pública, Marcel·lí Domingo Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939).


El grup escolar Ignasi Iglesias se situa a la falda de la muntanya de Montjuïc. Esdevé un manifest polèmic de l'obra del govern del nou règim.

 

Per a salvar el desnivell del terreny, es crea una planta baixa porxada sobre la que s'alcen dos pisos. En el projecte original, una part de l'edifici s'assentava sobre pilotis, de manera que les cobertes s'empraven com a pati-jardí.

 

L'estructura original del conjunt presenta una volumetria horitzontal amb dos contrapunts asimètrics als extrems: el nucli d'escales amb una torre del rellotge i el menjador amb façana semicircular a la cota més baixa. Les ampliacions posteriors han modificat la imatge.

 

Aquest projecte s'adhereix als postulats del GATCPAC en la seva concepció racionalista global i en el disseny dels elements concrets (finestres de guillotina, mobiliari...). Alhora, està en completa consonància amb el coneixement de la cultura centreeuropea i el compromís cívic que ha acompanyat totes les seves obres.

 

Amb aquest immoble Giralt exemplifica les propostes de renovació pedagògica de l'època a la vegada que fa paleses aquestes idees renovadores en la il·luminació, l'assolellament, la ventilació, la higiene, el llenguatge arquitectònic i els detalls constructius.


Feu la translació de pessetes a €, i podreu veure les terribles conseqüències que ha tingut per aquest dissortat reialme, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República – l’únic govern de la història del que es poden reivindicar ambdues condicions – almenys fins al dia d’avui.   


Esperem amb ànsia la III República.


COMPARTIU “ URBI ET ORBE “


Ens agradaria molt  poder “ recuperar” , a l’email castellardiari@gmail.com  les imatges dels edificis escolars que per intermediació del   Dr.  Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923)  s’aixecaven  a tot Catalunya i les Illes Balears ,  pensem que envoltats com estem de “ persones prescindibles “   Catalunya  li ha  de  retre  un homenatge en ocasió del centenari del seu traspàs a aquest català universal, que sens dubte s’ho mereixia a la seva època i s’ho  mereix avui .

 

dilluns, 21 de febrer del 2022

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DELS DOLORS DEL MAS LA GROSSA.MOIÀ. EL MOIANÈS.

 

Llegia que la capella advocada a la Mare de Déu dels Dolors del mas la Grossa ,  està situada al costat del mas, fora  ja però, del terme de Calders.






El mapa de Patrimoni la descriu com edifici de  planta rectangular i una sola nau, amb un cos annex corresponent a la sagristia. Els murs són de pedra, de parament senzill. A les cantoneres hi ha carreus escairats amb pedra de diferent material. La façana principal té un portal rectangular i un rosetó, rematada per una espadanya amb una campana petita. L'interior conserva decoració mural amb motllures que simulen pilastres estriades i un fris amb inscripcions en llatí. La coberta és amb volta de canó composta, pintada amb motius vegetals.


Si pots, fes un tomb per l’univers

retorna però,  al Moianès

diumenge, 20 de febrer del 2022

ESGLESIA PARROQUIAL DE VILALLOBENT. PUIGCERDÀ. LA CERDANYA

 

La Rosa Maria Asensi i Estruch , el  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) , ka  Maria-Lluïsa Ramos i Martínez i  l’Enric Ventosa i Serra, escriuen de l’església de de Vilallobent, avui terme de Puigcerdà, a la comarca de la Cerdanya,  advocada a l’apòstol Sant Andreu, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0722301.xml


Sant Andreu de Vilallobent, recentment restaurada, és un edifici d’origen romànic que ha sofert nombroses modificacions en la seva estructura primitiva.


Fotografia. Vicent Miralles Tortes


El temple, d’una sola nau coberta amb volta de canó, era capçat a llevant per un absis semicircular que fou substituït per una capçalera rectangular; també es construïren sengles capelles laterals a cada costat de la nau, com també una sagristia adossada al mur sud de la nova capçalera.


Els murs de la nau són gruixuts i el seu parament és fet de pedres variades, la majoria allargades, sense treballar, travades amb gran quantitat d’argamassa per omplir els buits que queden entre elles. Alternen les filades horitzontals amb les inclinades formant un aparell en opus spicatum, tant a les parets laterals com al frontispici ponentí; aquest tipus de parament és potser un xic arcaic per a un edifici que pot haver estat construït ben entrat el segle XI o fins i tot posteriorment.

 

Al mur de migdia hi ha una antiga finestra paredada, de doble esqueixada, que és l’única que es conserva d’època romànica i, en canvi, no hi ha senyal que en aquest mur hi hagués hagut la porta d’entrada, que, pel que sembla, des de sempre ha estat oberta al mur de ponent, al lloc actual.


 És una portada de pedra picada, ben treballada d’arc apuntat amb l’aresta aixamfranada, que recorda la de Sant Genis de Montellà. Aquest mur de ponent és coronat per un campanar d’espadanya de dos ulls, de grans dimensions


Patrimoni Gencat, no dóna gaire informació.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7909


Quan al topònim, segons el diccionari catalpa valència balear,  deriva etimològicament  del llatí villa Lupenti (nom personal derivat de Lupus), segons Meyer-Lübke («Romanische Namenstudien», ii, 58).


Poseu la Cerdanya a la vostra agenda. Eviteu   - si sou catalans, amb cognoms catalans - viatjar fora de Catalunya,  i molt especialment anar a Palència, almenys fins que la justícia actuï contra l’inefable Pablo Casado “ el sembrador d’odi “ . Eviteu relacionar-vos amb aquest gent.

dissabte, 19 de febrer del 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA AL CASTELL DE TORREBESSES. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LLEIDA

 

Llegia que el Castell de Torrebesses va ser l’escola i posteriorment  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República  - l’únic fins al dia d’avui que es pot qualificar  així – va servir com hospital , i  en l’actualitat es un allotjament turístic.




Fotografia Jordi Contijoch Boada. 2000. Vista general de l'edifici.

http://www.torrebesses.cat/el-municipi/turisme/llocs-interesturistic/castell-palau


http://segriasec.org/turisme/allotjament-castell-palau/


https://quinalafem.blogspot.com/2017/08/1745-torrebesses-de-fa-cent-anys.html


Patrimoni Gencat el descriu com Gran edifici situat a la part septentrional del nucli urbà, amb planta rectangular i teulada a dues aigües. Els seus murs presenten un aparell ciclopi a la base i pedra encoixinada a una de les façanes. La façana principal, encarada al nord, fou remodelada el 1730. L'accés principal és format per un arc de mig punt adovellat, a sobre del qual s'obre una finestra, la més gran de tota la façana, amb ampit motllurat i una inscripció a la llinda. La resta d'obertures de l'edifici són també allindades, algunes amb ampits motllurats i decoració gòticorenaixentista. La façana de ponent està reforçada per un contrafort. Es conserven algunes arcs ogivals tant a l'interior com a l'exterior de l'edifici. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l'antic oratori dels cartoixans  .En demanaren imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )


https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0066627.xml


Escrivíem suara; ens agradaria molt  poder “ recuperar” , a l’email castellardiari@gmail.com  les imatges dels edificis escolars que per intermediació del   Dr.  Carulla  s’aixecaven  a tot Catalunya i les Illes Balears ,  pensem que envoltats com estem de “ persones prescindibles “   Catalunya  li ha  de  retre  un homenatge en ocasió del centenari del seu traspàs a aquest català universal, que sens dubte s’ho mereixia a la seva època i s’ho  mereix avui .


Comptem amb TOTHOM


Estem contents, la iniciativa ha contrariat als “ enemics “ de Catalunya

divendres, 18 de febrer del 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CASTELLARS, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS, I ABANS A SANT FELIU L’AFRICÀ. EL PONT DE SUERT. EL PALLARS JUSSÀ.

L’església és esmentada en la documentació vers l’any 1103, quan Letgarda de Sas, muller de Miró Guerreta, amb els seus fills Miró Guerreta, Guillem Mir i Ramon Mir, assistiren a la dedicació de l’església de Sant Feliu i la dotaren amb un home al castell de Castellars, dit Galí, amb la seva dona Ginta i amb llurs béns, en poder del prepòsit Ramon Ramon del monestir de Lavaix. Relacionada amb l’esmentat cenobi i amb Castellars, als inventaris del patrimoni monàstic del final del segle XII es consigna una curiosa notícia: “Fridelo comes et marchio dedit locum Sancti Felicis similiter”, que cal interpretar com que el comte Frèdol de Tolosa lliurà el lloc al monestir de Lavaix vers l’any 848; però en canvi no hi figura com a església pertanyent de la mensa abacial.

 

Hom desconeix en quin moment es canvià l’advocació de sant Feliu per la de sant Martí, el titular actual, però consta ja amb aquesta darrera advocació a l’època moderna. Depenia eclesiàsticament del temple de Sant Miquel de Sas, i estigué sota el domini del monestir de Lavaix fins a la fi de l’antic règim.

 

Actualment Sant Martí de Castellars correspon a un edifici força modificat, amb portal adovellat i campanar quadrat. Conserva en els seus paraments carreus reaprofitats de construccions anteriors




El Jordi Boix i Pociello i l’ Anna Monsó Porté,  escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1617101.xml



http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16116


A l’interior de l’església de Sant Martí de Castellars es conserva una pica baptismal que segons creença popular va arribar al poble procedent del monestir de Lavaix durant el temps de la desamortització i va ser bescanviada per blat. És encastada al mur nord de l’església, fet que comporta que no es puguin apreciar tots els motius ornamentals que la guarneixen. El diàmetre de la peça és de 67 cm l’exterior i de 51 cm l’interior, mentre que l’alçada exterior és de 46 cm.




La peça té una estructura cilíndrica i no presenta cap senyal que temps enrere hagués tingut un peu de suport. La seva decoració consisteix en una sèrie d’arcuacions, amb els carcanyols perfectament assenyalats, en les quals s’insereixen diferents motius de significació baptismal. D’esquerra a dreta trobem: una creu llatina de la qual solament s’aprecia la meitat, ja que l’altra part és encastada dins el mur; una petxina, amb clara al·lusió al baptisme, seguida d’una forma gairebé esfèrica, la deterioració de la qual no permet identificar-la amb claredat. El símbol central torna a ser una creu llatina, a continuació de la qual es disposa un cercle concèntric i, finalment, es torna a dibuixar una altra creu.

 

Aquesta pica es troba dins la línia de les piques amb un tipus de decoració que no és purament ornamental, sinó que cal relacionar amb significacions vinculades amb el baptisme, entre les quals hem de remarcar la presència repetida del símbol del cristianisme com a referència a la conversió i a la gràcia del sagrament baptismal. D’altra banda, la presència de la petxina deixa clara la voluntat d’una representació vinculada amb el programa del baptisme. També cal dir que els elements arquitectònics solen ser interpretats com a símbols de la Jerusalem Celestial i de la vida eterna.

 

Atesa la seva decoració, cal cercar els paral·lels fora del territori ribagorçà. Ni a la comarca del Pallars Sobirà, amb la qual de vegades trobem paral·lelismes amb les línies artístiques seguides i amb certs tallers, ni a la del Jussà, no hem trobat peces similars. A la Vall d’Aran tan sols podem esmentar el cas de la pica d’Escunhau, paral·lel solament quant a la disposició dels arquets com a organitzadors de la decoració. El fet d’incloure els símbols sota les arcuacions és, però, força habitual dins les produccions romàniques.

 

És força complex datar amb seguretat les piques baptismals per manca d’una catalogació i estudi d’aquests elements litúrgics. Per tant, a partir dels motius quasi rudimentaris dins la iconografia baptismal de la pica, cal situar-la dins el període romànic sense poder precisar amb més detall. Opinem que el seu artista devia ser un escultor local avesat a les representacions senzilles, però coneixedor dels elements simbòlics del baptisme.


Poseu el Pallars jussà a la vostra agenda.

dijous, 17 de febrer del 2022

CORTAL D'AVINYÓ. CASTELLÓ D’EMPÚRIES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

El Joan Ramos Borràs publica un parell de fotografies del Cortal d’Avinyò, al terme de Castellò d’Empúries a la comarca de l’Empordà sobirà.







Patrimoni Gencat explica que els cortals eren unitats formades per una casa o masia, les construccions annexes i els terrenys que les rodejaven, dedicats a algun aspecte de l'agricultura o la ramaderia. La paraula cortal deriva precisament del mot llatí curtis que, entre d'altres significats, serveix per designar un espai tancat per guardar-hi el bestiar. Es tenen notícies de l'existència de cortals ja en el segle XIV, i és molt probable que encara datin de més antic. Les edificacions dels cortals primarencs estaven formades per la casa pròpiament dita, la jassa i el corral. La jassa era una construcció de forma allargada i tancada per tres murs, mentre que la quarta paret, orientada al sud, restava oberta. Era l'edifici destinat a guardar-hi el bestiar boví. El corral, en canvi, estava tancat pels quatre costats i només tenia una porta orientada al migdia i estava destinat a tancar-hi el bestiar oví. Els últims cinc cortals que hi havia a Castelló fins just abans de la construcció d'Empuriabrava estaven formats per diferents edificacions agrupades al voltant d'un pati. A més de l'habitatge dels masovers, molt semblant a la masia tradicional tot i que una mica més gran, hi havia els estables i els corrals pel animals i els magatzems i coberts on es guardava la collita o l'userda. Les grans extensions de terres que els envoltades estaven destinades, en els últims anys, exclusivament a l'agricultura.

 

La primera font escrita que es documenta, és a l'inventari de béns immobles del patrimoni Fontdevila-Roure, del 16 de gener de 1744, on consta el Cortal Avinyó de Castelló d'Empúries, com a patrimoni de la casa Fontdevila. Aquest s'incorpora al patrimoni de la família de Caramany, pel casament entre l'hereu Antoni de Caramany i la pubilla Narcisa Fontdevila i Roure. Posteriorment, el dia 1 de maig de 1791 es realitza un l'inventari post-mortem dels bens de Salvador de Caramany pres per Josep Francesc de Caramany, amb d'intervenció del notari de Girona Bonaventura Bou on surt mencionat l'heretat.

 

El 1842 es té constància del testament de Josep Maria de Caramany Ros i de Camps, on dona la casa del carrer dels Ciutadans de Girona, la casa del carrer del Carbonar de Castelló i els Cortals d'Avinyó i Savarrés en benefici de la seva filla Ramona.

 

L'evolució arquitectònica del Cortal d'Avinyó queda palesa en les diferents fases constructives: la primera construcció té la planta en forma de L al voltant d'un cortal. Posteriorment, al costat de ponent d'aquesta construcció, s'hi va adossar una altra planta simètrica amb dos cossos paral·lels que deixen un pati al mig, units per un cos perpendicular situat al costat nord. La tercera construcció, realitzada l'any 1906 per l'arquitecte Josep Azemar Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914),[ , és un edifici de caire modernista de forma rectangular amb garites als tres cantons i una torre a l'extrem nord-est. La coberta és a quatre aigües, tant a l'edifici gran com a la torre adossada.




Cortal situat a la zona sud del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, a escassos metres del camí rural natural que porta a El Cortalet, centre d'informació i oficina del parc.

 

Conjunt d'edificacions construïdes en diverses etapes i formada per tres grans cossos aïllats, que alhora tenen altres cossos adossats. Els dos cossos situats a la banda est estan destinats a les tasques agrícoles. Són construccions senzilles, de planta rectangular i amb la teulada a dues vessants de teula àrab, amb encavallada de fusta interior. L'únic element destacable d'ambdues construccions és el carener de la teulada, el qual es troba realçat en tots dos edificis. L'altre cos està format per diverses crugies adossades. Actualment, el cos principal està situat a l'oest i fou construït l'any 1906. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb teulada a quatre vessants i un doble ràfec de dents de serra rematat amb un altre doble ràfec de teula àrab. A les cantonades hi ha tres garites octogonals més una torre de planta quadrada adossada al costat nord-est, la qual també compta amb una teulada a quatre vessants amb el mateix tipus de ràfec que el cos principal. Consta de planta baixa, primera planta i altell. Les façanes combinen l'arrebossat de les plantes inferiors amb l'aparell de maó vist de l'altell i tenen les obertures distribuïdes formant eixos verticals. La separació entre la planta baixa i la planta pis es fa mitjançant una cornisa bastida amb rajoles decorades en motius vegetals. Al nivell de la planta baixa es documenta un sòcol de pedra vista rematat per una motllura de maó, que arriba fins a l'alçada de l'ampit de les finestres. En general, totes les obertures estan decorades amb uns marcs dentats bastits amb maons, que també es documenten a les cantonades de l'edifici. A la planta baixa les obertures són rectangulars i estan rematades amb un petit arc rebaixat, que forma part de l'emmarcament de maó. A la primera planta, les finestres també són rectangulars i amb guardapols a la part superior del marcs. L'altell compta amb petites finestres d'arc apuntat agrupades en grups de tres, a mode de galeria. Per sobre, la cornisa està formada per una filada de rajoles decorades amb motius florals.

 

Adossat a la banda est d'aquest cos principal es documenta un petit nucli format per tres crugies adossades, construïdes al voltant d'un pati amb tanca. El cos situat a la banda oest és de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i manté la mateixa tipologia decorativa que el cos principal en la seva façana principal, la qual inclou un porxo-balcó davanter i testera esglaonada com a coronament. El cos situat al mig del pati, adossat en perpendicular a l'anterior, es caracteritza per tenir un doble porxo situat a la planta baixa i a la primera planta format per tres grans arcs carpanells bastits amb maons. El cos adossat a l'est està bastit amb un parament de pedra sense treballar i maons. Combina obertures rectangulars de maons i una finestra quadrada adovellada, la qual probablement formaria part d'una de les primeres construccions del conjunt.


https://www.emporda.info/economia/2021/08/31/cortal-avinyo-castello-dempuries-familia-56708097.html


https://vptmod.blogspot.com/2010/07/castello-dempuries-cortal-avinyo.html

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7423


Poseu l’Empordà sobirà, Catalunya a la vostra agenda.