divendres, 31 de desembre del 2021

IN MEMORIAM. JOAN AGUSTÍ SURROCA “ EL GRIDO”. LA LLUM DE LA GARROTXA

 

El Matias En Mais Castanyer , publica una fotògrafa, amb aquest peu informatiu; ANTIGA CENTRAL DE CAN GRIDÓ - ARXIU J. PUJIULA




Can Grido,  va ser comprada per la família Agustí al segle XIX.


Aquesta família, originaria de  Batet de la Serra,  es va fer amb la propietat de Can Gridó i Can Vilovella. Ambdues cases  que estaven en un estat de quasi ruïna , disposaven de moltes terres. Es va fer l’adequació de Can Gridó com a casa de pagès.


A finals del segle XX  el descendent dels Agustí va fer una altre remodelació.


Llegia que Joan Agustí Surroca (Can Puigdevall (Batet de la Serra, ara municipi d’Olot), 1848 + 1920) va aconseguir la concessió estatal d’un salt d’aigua del riu Fluvià al seu pas per la casa pairal de Castellfollit de la Roca, i que va aprofitar la força hidràulica per construir i explotar un molí fariner i, posteriorment, se li va atorgar una altra concessió estatal per activar un altre salt d’aigua, que  sumat al que havia adquirit al propietari de l’altra banda del riu, el van convertir en propietari de tot el cabal del Fluvià fins a Camallonga.




L’any 1893 va dur a terme la primera transmissió de força elèctrica de l’Estat i la instal·lació del primer dinamòmetre, que li permetia calcular els cavalls de força que cedia, quan va rebre el  permís de l’Ajuntament d’Olot per portar la llum elèctrica a la ciutat.

 

https://www.elpuntavui.cat/territori/article/13-serveis/1464987-olot-fa-125-anys-que-te-llum-gracies-a-joan-agusti-grido.html


http://webspobles2.ddgi.cat/castellfollitdelaroca/media/sites/211/1935-06_3_can_grido.pdf


https://lagarrotxa.net/indrets/can-grido


Avui, a punt de cloure l’any 2021, em venia molt de gust posar de relleu que la nostra forçada pertinença al REINO DE ESPAÑA, no ha estat mai obstacle per a desenvolupar – en benefici de tothom – avenços en tots els camps del coneixement humà. 


Catalunya és una GRAN  Nació.

CAPELLA DE SANT ROC D’ALBESA. LA NOGUERA

 

L’ Antònia Pareta  , pública una fotografia de la  capella de Sant Roc, al terme d’Albesa, a la comarca de la Noguera.




Patrimoni Gencat explica  que l’edifici datat entre els segles XVIII -  XIX. I del que com és mal costum es desconeix l’autor,  es troba pràcticament dins del cementiri, tan sols la façana està fora, com un bocí més de la paret de Cementiri.


Actualment es troba fora de culte, ja que el seu interior està molt malament, anys enrere se celebraven misses per Sant Roc i també alguna per els difunts.


Capella d'una sola nau i planta rectangular amb absis pla. Presenta a la façana curiosa decoració de línies de rajoles (rajola valenciana).


Porta amb arc de mig punt i òcul damunt.


 Senzill campanar amb curiosa cupuleta, rematada amb pinacle trencat.


Sant Roc era venerat com a protector contra la pesta.

dijous, 30 de desembre del 2021

CAN NONELL DE LA SERRA. VALLGORGUINA. VALLÈS ORIENTAL

 

L’ Esteve Travesa Blanch publica una fotografia de Can Nonell de la Serra al terme de Vallgorguina, a la comarca del Vallès Oriental.




Patrimoni Gencat en diu ;  masia original del segle XVI, de planta rectangular coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Darrerament ha sigut objecte d'un intens procés de restauració que ha eliminat l'arrebossat de les parets deixant veure el parament de paredat amb carreus cantoners. Hi destaquen dos grans contraforts situats a la façana principal, un dels quals s'ha fet servir per construir-hi un cos auxiliar.

 

El portal d'entrada és d'arc de mig punt de dovelles mitjanes de granit i es troba flanquejat per dues finestres de pedra de llinda plana. Al primer pis hi destaca la finestra de la sala central, d'arc conopial dentat amb arquets i impostes decorades amb motius vegetals. La finestra del cos de llevant és de similars característiques i la del cos de ponent d'arc conopial simple. Totes les finestres d'aquesta planta tenen ampit motllurat i sota ell una espitllera tapiada.

 

Sota el carener, amb ràfec doble de teula, s'hi situa un rellotge de sol amb emmarcament exterior rectangular i interior hexagonal. Consta la data de "1851" i la inscripció: PAU PLANS [MA] [JOR].

 

Un edifici destinat originàriament a quadres s'adossa a la façana posterior. Té teulada a una vessant amb els murs nord i oest reforçats amb contraforts, una porta d'accés d'arc rebaixat i una finestra a sobre d'arc conopial amb l'interior lobulat i l'ampit motllurat amb una espitllera a sota.


El cognom Llunell dona nom a la casa, avui coneguda per can Nonell.


No se’n tenen notícies fins al segle XIX, quan apareix documentada en el Nomenclàtor de 1859.

dimecres, 29 de desembre del 2021

ESGLÉSIA DE LA TORROTA, ADVOCADA A SANT FELIU, AL TERME DE FORADADA, A LA COMARCA DE LA NOGUERA.

La Dolors Vives Company, publica un parell de  fotografies, amb aquest peu informatiu:






Restes de l'Església de Sant Feliu (la Torrota), al terme de Foradada,  prop del canal d'Urgell - La Noguera .


El Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955), el  Francesc Fité i Llevot  (Àger , la Noguera, 1948 ? i  el Carles Puigferrat i Oliva ) 1968 ) escriuen de Sant Feliu o església de la Torrota, al terme de Foradada, a la comarca de la Noguera, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1736401.xml


Les ruïnes actuals corresponen a la capçalera d’una església, sense vestigis visibles de la nau o les naus. La capçalera és formada per dos absis semicirculars precedits d’arcs presbiterals, dels quals és més gran el que és situat més al nord. Ambdós tenien una finestra de doble esqueixada als centres respectius. En l’estat actual, sense sostre i amb els murs molt ben retallats, fa la impressió que l’edifici no s’arribà a construir totalment. L’obra abandonada, doncs, fou reaprofitada per a construir una torre prismàtica sobre l’absis sud.


La tipologia del projecte original resulta extremament sorprenent. Es tractaria d’un edifici d’una sola nau (o potser dues) amb una capçalera de dos absis desiguals. L’absis que és més al nord ja es degué concebre per a ésser el central d’una capçalera de tres absis. Tanmateix, l’estat del mur nord exclou totalment la possibilitat d’un tercer absis en aquest sector. Aquesta desigualtat és l’element més sorprenent, car els altres exemples coneguts d’edificis amb dos absis, com Sant Bartomeu de Baiasca, Sant Andreu de Llimiana o Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, tenen els absis de la mateixa mida, sense la asimetria de l’església de la Torrota, que podria ésser una obra concebuda com una estructura triabsidal, però ja modificada des del plantejament, potser pels mateixos motius que n’impediren la construcció total.

 

Amb tot, caldria esperar els resultats de la convenient exploració arqueològica per intentar d’aclarir les estructures reals de l’edifici i els interrogants que presenta la construcció.

 

L’aparell de les dues parts del conjunt, l’església i la torre, són molt diferents. A l’església l’aparell és de carreuó ben escairat, disposat molt ordenadament en filades uniformes i regulars, que formen una banqueta en la base dels murs. És un aparell propi de l’arquitectura del segle XI. La torre, en canvi, presenta un aparell molt més descurat, format per carreuó disposat en filades regulars, en les quals alternen carreus ben tallats, alguns de grans dimensions, disposats en horitzontal, i filades de carreus disposats verticalment. L’arc que obre la base de la façana oest de la torre s’assenta sobre els brancals de l’arc presbiteral i és executat en la mateixa torre, feta de pedruscall lligat amb morter de calç. En el seu conjunt, sembla que l’obra de la torre respon a formes poc elaborades del tipus de construcció del segle XIII


Aneu a la Noguera


dimarts, 28 de desembre del 2021

LA CAPELLA CASTELLERA DE LA MAREDEDÉU DE MONT-ROS, A L’ANTIC NUCLI DE.BEGUDA. HA ESTAT RETORNADA A L’AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

 

Demanava informació a l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts de l’església que els retornava el bisbat de Girona, de la que no en fa esment la noticia “Ad pompam vel ostentationem  de la televisió de Catalunya :

https://www.ccma.cat/324/el-bisbat-de-girona-cedeix-tres-ermites-a-municipis-perque-no-les-podia-mantenir/noticia/3133367/


L’església de Girona començava a retornar al poble el que és del poble, i ho feia com pertoca, modificant la titularitat dominical dels edificis, amb l’única reserva de poder celebrar funcions litúrgiques, si algun dia, els fidels poden oblidar com se’ls va trair – per garantir-se una “nomina” de l’estat,  i els beneficis socials que això comporta -, no és cert allò “ de que més va tard que mai” com bé deia l’Ermessenda de Valrà, m’agrada però, que sigui l’església de Girona, l’església catalana per excel·lència , la primera en fer aquest reconeixement. Déu els ho tindrà present. 


Mons. FrancescPardo i Artigas( Torrelles de Foix , el Penedès sobirà,  26 de juny de 1946) és des del 16 de juliol de 2008, bisbe de Girona.


Em confirmaven que la “ generosa “ cessió patrimonial   es concreta en les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Montros, al cim del Mont-ros, a 632 metres d’altitud, al contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont, situades a l’extrem oriental del terme, dintre la parròquia de Begudà.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10662




N’escriuen la Maria Lluïsa Ramos i Martínez i l’ Eva Bargalló i Chaves  a:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0435001.xml


L’església de la Mare de Déu de Mont-ros es troba molt malmesa, fins al punt que la volta que cobreix l’edifici és esfondrada.


Com tantes esglésies de la comarca ha sofert algunes modificacions que n’han alterat la planta i l’aspecte originaris.


La planta primitiva correspon a una església d’una sola nau amb l’absis semicircular orientat a llevant. Posteriorment hi fou afegida la sagristia, que és adossada al mur de tramuntana i que comunica amb el temple mitjançant una porta que dóna a la nau, i el campanar d’espadanya, sobre el mur de ponent de l’edifici, que fou sobrealçat i modificat.

 

La porta d’accés a l’edifici és oberta al mur de ponent. És flanquejada a cada costat per una finestra que, segons Josep  Murlà i Giralt (Olot 1950) , són d’època posterior. La porta és d’arc de mig punt i adovellada. A més de les dues finestres esmentades, il·luminen el temple unes altres quatre obertures de doble esqueixada emplaçades a la façana de migdia, tres obertes a la nau i una a l’absis.

 

L’interior del temple és cobert amb volta de canó seguida a la nau i de mig cercle a l’absis. Aquest darrer és tapat per uns murs construïts posteriorment que transformen l’espai semicircular amb un altre de trapezoïdal.

 

A l’exterior, l’absis és sustentat per tres contraforts que impedeixen l’esfondrament d’aquest.

 

Davant mateix de la porta, segons es percep en un dibuix del final del segle XIX fet pel pintor Josep Berga i Boada  (Olot, 19 de març de 1872 — Sant Feliu de Guíxols, 16 de juliol de 1923), hi havia un porxo, del qual només resten actualment vestigis dels murs laterals.

 

L’aparell dels murs, que no presenta cap tipus d’ornamentació, és format per uns carreus de mida diversa, ordenats en filades. Si partim d’aquest factor, podem datar l’església al segle XII


Segons la llegenda, fou un bou del Mas Rovira de Cortals qui va trobar la primitiva imatge d'alabastre o fusta. La passada centúria, la imatge, era de terra cuita i va resultar molt malmesa en caure un llamp al temple l'any 1895.




 L'actual, és de finals del segle passat i va sortir del taller de l'escultor Moner d'Olot


Mossèn Josep Maria Viñolas Esteva, en publicava els Goigs :

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/goigs-la-mare-de-deu-de-mont-ros-beguda.html


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/09/capella-castellera-de-la-marededeu-de.html


Aneu a la Garrotxa

dilluns, 27 de desembre del 2021

LA REFETA ERMITA DE SANT ROC A VILABLAREIX. EL GIRONÈS.

 

La Montserrat Anguila Presas publica una fotografia de la refeta ermita  de Sant Roc, al terme de Vilablareix a la  comarca administrativa del Gironès .




A http://www.pedresdegirona.com/girones/sant_roc.htm  expliquen que està situada al cim del turó del mateix nom, de 196 metres d'alçada, al sud-oest del terme de Vilablareix, prop dels límits amb Aiguaviva. I la descriuen com un edifici d'una nau i absis semicircular, amb una porta de llinda monolítica oberta a la façana de ponent, on també hi ha una finestra gòtica d'arc conopial, un petit ull de bou i un gran campanar d'espadanya de dos ulls.


Presenta restes del segle XV, tot i que les parts altes dels murs daten dels segles XVIII-XIX.


Ha estat abandonada durant molts anys i parcialment enrunada, sols es mantenia l'espadanya en peu.

       

 


Jordi Contijoch Boada. Vista de les runes de la façana principal de l'església.


L'aspecte actual respon a la restauració de l'any 2002.


El primer esment documental explícit de la capella de Sant Roc data del 1435, quan Joan Amigó, pintor gironí, va rebre un encàrrec dels pabordes de Vilablareix i Aiguaviva per a la realització d'un retaule destinat "a la capella de Sant Roc, situada a la parròquia de Vilablareix".


S’ha recuperat el  tradicional aplec que se celebra, segons les llunes entre febrer-març, al municipi de Vilablareix, en honor a Sant Roc, i que es fa lluny de la diada del Sant, el 16 d'agost. La tradició diu que una noia amb ganes de trobar xicot, si acudeix al Sant amb devoció, no passarà l'any sense trobar minyó.


Aquest aplec, també anomenat, per la tradició esmentada, de les Núvies, ha gaudit d'una gran tradició i afluència fins i tot més enllà dels límits del municipi. Així, per exemple, a la consueta del clergue i rector de Riudellots de la Selva, Joan Calderó, s'esmenta que ja al segle XVII els seus habitants anaven en aplec a sant Roc, distant deu quilòmetres.


L'any 1717, Miquel Joan de Taverner i Rubí (Barcelona, ? - Girona, 24 de maig de 1720) ,  bisbe de Girona, i partidari de la causa filipista, seguint els decrets del concili gironí, prohibí aquesta i altres romeries, ja que s'havia comprovat que molt sovint es convertia més en una festa profana que no pas religiosa, i així es prohibia que les processons sortissin del terme parroquial per dirigir-se a ermites veïnes. Es prohibia també que tinguessin una durada superior a les dues hores, i que per cap motiu es fessin parades per menjar i beure, per evitar els abusos que sempre hi tenien lloc.


De totes maneres, el mateix rector no pogué aplacar les ganes dels feligresos, i es muntaren un subterfugi per continuar anant a sant Roc: sortien en processó de Riudellots amb les atxes, la veracreu i els vestits litúrgics i quan arribaven a can Saurí, al terme parroquial de Riudellots, hi deixaven els estris litúrgics i continuaven com a processó profana fins Sant Roc, on hi celebraven la festa. A la tornada, al vespre, s'agafaven els estris litúrgics altra volta a can Saurí i s'arribava a Riudellots en processó. Aquesta trampa fou tolerada fins l’any  1740.


A mitjans del segle XX, cap als anys 40, l'aplec fou traslladat a l'esplanada que hi ha davant l'església de Sant Menna, a partir de l'abandó de la capella.


Des de la restauració de l'any 2002, l'aplec es torna a fer a la mateixa esplanada de l'ermita.


Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email castellardiari@gmail.com

diumenge, 26 de desembre del 2021

L’ESGLÉSIA ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE A L’ANTIC POBLE DE BRIÓ AL TERME DE SANT MIQUEL DE MONTMAJOR A LA COMARCA DEL PLA DE L’ESTANY.

 

El Josep Maria Cots i Serra, el  Josep Ros i Mateu ,l’ Antoni Sanz i Alguacil  , i el Josep Maria Abril i López, escriuen de l’església advocada al protomàrtir  Sant Esteve a l’antic poble de Brió que era format per un conjunt disseminat de cases, al terme de  Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l’Estany, a:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0545802.xml


L’església de Sant Esteve de Brió és una construcció d’una nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular.




A ponent i gairebé alineada hi ha una torre quadrada de les mateixes característiques constructives.

 

En època moderna l’església i la torre han acabat formant un mateix conjunt, en establir-se la rectoria sobre l’església i ajuntarse mitjançant un pont. Aquestes reformes també van afectar l’interior de l’església, que es presenta, avui, bastant desfigurada per la transformació barroca.

 

La portalada de l’església situada a migdia és lateral, amb arc de mig punt adovellat, que forma una arquivolta amb la porta rectangular amb timpà.

 

L’aparell és bastant regular, amb carreus quadrangulars de 20/30 × 30/40 cm de pedra sorrenca, molt ben tallats i polits a l’absis.

 


Aquest absis ha estat afegit amb posterioritat, sigui per una reconstrucció, sigui perquè l’església era rectangular.

 

Ateses les característiques d’aquest conjunt no és impensable que es tractés d’una construcció civil (una torre amb habitacle i una sala) del segle XII, convertida en església amb absis del segle XIII.


L’any  1359 consta la parròquia de Briolif amb 5 focs de cavaller.


El 1530 constava ja com a sufragània de Sant Miquel de Campmajor


https://www.ccma.cat/324/el-bisbat-de-girona-cedeix-tres-ermites-a-municipis-perque-no-les-podia-mantenir/noticia/3133367/?fbclid=IwAR0bUYdvuDh9Nc3Ts_ARUkaop9xeDfxsClU6FjJHDljBf8hDEwqw12dFTKA

L’església de Girona començava a retornar al poble el que és del poble, i ho feia com pertoca, modificant la titularitat dominical dels edificis, amb l’única reserva de poder celebrar funcions litúrgiques, si algun dia, els fidels poden oblidar com se’ls va trair – per garantir-se una “nomina” de l’estat,  i els beneficis socials que això comporta -, no és cert allò “ de que més va tard que mai” com bé deia l’Ermessenda de Valrà, m’agrada però, que sigui l’església de Girona, l’església catalana, la primera en fer aquest reconeixement. Déu els ho tindrà present.  

 

Mons. FrancescPardo i Artigas( Torrelles de Foix , el Penedès sobirà,  26 de juny de 1946) és des del 16 de juliol de 2008, bisbe de Girona.

dissabte, 25 de desembre del 2021

EL MAS DEL MOLI NOU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA AL SANT CRIST. CAMPDEVÀNOL. EL RIPOLLÈS

 

La Montse Pujol Gil, publica una fotografia del mas del Molí Nou, del que  en diu Patrimoni Gencat ,  que és un exemple notable de casa rural catalana en la que s’han dut a terme  successives remodelacions de gran qualitat constructiva i estètica,  això feia que assolis l'actual volum que emergeix de manera imponent en el paisatge,  i  que  la convertit en una fita en el camí de la Cerdanya a causa de la seva situació de domini sobre la carretera de ribes de Freser.




Curiosament, ni un borrall, de la capella advocada al Sant Crist :

https://www.iglesiasymisas.com/capella-del-sagrat-cor-de-jesus/?fbclid=IwAR1il7YyTnruz1iP3tI2EKi58hLeg2M7xMmEaSUftqYYuPOyn9AUv0HZweQ

Quina existència en confirmava el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)



No podia accedir al Catàleg de Masies de Campdevànol, perquè llevat d’error, no és accessible en línia.


Li demanava a la  Montse Pujol Gil, que fes el possible per obtenir imatges d’aquesta capella, que ens agradarà incorporar a aquesta publicavió

 

Alhora i contrariant el que diu el Consorci del Ter – als  que enviàvem un email fent-lo-s’ho saber - , a  la colònia MOLINOU, NO HA CAP ESGLÉSIA, i el que ells identifiquen com campanar vuitavat amb coberta punxeguda, és una xemeneia.

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/colonies/colonia-molinou


Si en teniu ocasió visiteu la comarca del Ripollès  , i si sou catalans  - i us estimeu la vida - eviteu viatjar aPalència, almenys fins que tanquin a la presó al Pablo Casado Blanco (Palència,1 de febrer de 1981)


IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL.

 

Un termocontacte em donava ocasió de tornar a Sentmenat el dia 24.12.202,  el cel estava emboirat, no feia gaire fred, i en el moment que retratava la façana de l’edifici que havia aixoplugat l’escola Pública, a la Plaça de l’Ajuntament.  no plovia.

 



 El Lluis Solà Marti, m’havia deixat  un comentari al facebook de “ No et de Sentmenat si ....” en relació a l’autor de l’edifici de les escoles publiques i de la resta d’edificis de la Plaça Major de Sentmenat.

 

 L'arquitecte va ser Joaquim Manich i Comerma (1882 - 1976) guanyador del concurs per l'edificació que es va fer el 1944, i  el constructor va ser Jaume Mañosa Boadella amb un pressupost per les escoles i les cases dels mestres de 487.000 pessetes


En un moment dur per l’escola catalana, en venia de gust recordar que a l’època en que es feia aquest edifici, l’única llengua permesa era “ el cristiano”, i els alumnes havien de cantar el Cara al Sol, davant d’un professorat que en ocasions havia passat de l’activitat militar, a la docència, sense cap formació especifica.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-magisteri-com-a-boti-de-guerra-in-memoriam/


Fora bonic recuperar fotografies i històries d’aquella escola , oi?.


En un dia d’avui, em dolent a l’ànima tots els amics i amigues que m’han acompanyat en els meus viatges per Catalunya, i que m’han precedit en el retorn a la Casa del Pare Celestial.

divendres, 24 de desembre del 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GINESTAR, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. LA RIBERA D’EBRE

 

L’Assumpta Figueras Viñas , publica fotografies de l’església “ nova” deGinestar a la comarca de la Ribera d’Ebre, advocada a Sant Martí de Tous.



Patrimoni Gencat, explica  que a Ginestar va haver-hi un creixement de la població molt gran, entre els segles XVIII I XIX ,  l'any 1718 hi havia 210 habitants i el 1860 eren 1292. En créixer la població fou necessari construir una església nova perquè la vella no es podia engrandir.

 

L'església nova de Sant Martí fou una construcció propulsada pels hospitalers al segle XVIII.


La portalada és barroca, molt semblant a les de les esglésies de la Torre de l'Espanyol i de Riba-roja, també construïdes pels frares hospitalers de la Comanda d'Ascó. Això queda remarcat per la creu de vuit puntes de Malta en relleu que es troba a la portalada, indicant així el patronatge.


Una mica més amunt es troba un altre escut on es pot apreciar un ram de ginesta, símbol inequívoc de la vila i la data de terminació de l'església, 1784.

 

Cal destacar també que el campanar encara resta inacabat.

 

La cúpula central és considerada una de les més notables de la comarca.


Situada dins del nucli urbà de la població de Ginestar, a l'extrem nord-oest del terme, delimitada pel pla de l'Església i els carrers de l'Església i Covadonga.

 

Església formada per tres naus amb absis poligonal i creuer cobert per una cúpula. La nau central presenta volta de canó amb llunetes, separada en tres tramades per arcs torals que descansen damunt d'una cornisa motllurada, sostinguda per esveltes pilastres. Les naus laterals, ocupades per capelles comunicades entre si, estan cobertes per voltes d'aresta i s'obren a la nau central mitjançant arcs de mig punt. El creuer presenta una gran cúpula central, amb tambor i llanterna poligonals, mentre que als extrems, el sistema de coberta és el mateix que el de les naus laterals. L'absis està cobert per una volta de quart d'esfera precedida per l'última de les tramades de la nau central, en aquest cas lleugerament apuntada. A banda i banda del presbiteri hi ha dues capelles obertes també al creuer, i cobertes per petites cúpules amb tambors poligonals. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada amb llunetes. La il·luminació del temple es fa mitjançant petites finestres d'arc rebaixat, obertes a les llunetes de les voltes i als tambors de les cúpules.

       

 


Fotografia del interior de Jacob Casquete Rodríguez. 2009

 

La façana principal presenta, a la part central, un parament diferent de la resta del mur, bastit amb carreus de pedra ben desbastats i disposats en filades, profusament decorats. El portal d'accés és d'arc de mig punt, flanquejat per dues columnes circulars assentades damunt d'alts basaments, que alhora sostenen un entaulament ondulat al centre del qual es troba un escut amb la creu de Malta. Damunt la porta hi ha una fornícula apetxinada de punt rodó, flanquejada per dues columnetes sostingudes per mènsules decorades amb testes humanes, que alhora aguanten un entaulament de les mateixes característiques que l'anterior. L'entaulament està coronat per un frontó triangular decorat amb l'escut de la població i la data 1784, força malmesa. La resta de la façana es completa amb dues rosasses de diferent diàmetre, situades en el mateix eix vertical que marquen la porta i la fornícula. Emmarcant aquest eix hi ha dues fines pilastres quadrades amb volutes decoratives, que recorren de dalt a baix tot el mur. La façana està rematada per un petit campanar de cadireta d'un sol arc de mig punt. A la dreta del parament s'alça el gran campanar de torre, de planta quadrada i bastit en maons, que resta inacabat.

 

La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense col·locar, lligada amb abundant morter de calç.


Poseu la Ribera d’Ebre a la vostra agenda.

dijous, 23 de desembre del 2021

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DEL CASTELL D’OGERN. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ.

  

OGERN. Tres vistes de la capella del castell. Any aproximat 1965






Com que en alguna fotografia anterior ja havia fet cinc cèntims sobre el malaurat fi d'aquesta capella. Ara em toca fer-ne cinc més sobre el seu començament.

 

Segons un pergamí de l'any 1094, el castell d'Ogern era atorgat en testament per Ermessendis, vídua de Miró Sunyer d'Abella i mare del vescomte Ramón Miró, al seu altre fill Gerbert Miró. Tenint en compte que aquest testament, segons diu el pergamí, va ser jurat sobre l'altar de Sant Salvador d'Ogern, i que a Ogern no hi havia altra capella que la del castell, tot fa pensar que la seva construcció original és anterior a l'any 1094; que ja és dir.


 Havia demanat en relació a l’advocació, informació al Centre de Documentació de Cultura Populari Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), i em deien que amb les mateixes imatges la tenen documentada com a capella de la Puríssima concepció


He fet servir les paraules “construcció original” perquè ben segur que la banda de la façana va ser restaurada amb posterioritat, així com possiblement també l'afegit de la banda de ponent.

 

Tot aquell munt de blocs de formigó que hi ha amuntegats al davant de la façana, eren el preludi del que ben aviat havia de passar. Ara de la capella ja només en queda el record en alguna fotografia i les pedres de la porta i baixos de l'edifici que actualment ocupa el seu lloc.

 

Jordi Cardona Regada

dimecres, 22 de desembre del 2021

SANT ANTONI DE PÀDUA DE FREIXENET. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS

 

Llegia que al SE de la vila de Camprodon, dins l'antic terme de Freixenet, s'alça la muntanya de Sant Antoni (1 367 metres  d'altitud), magnífic mirador de la vall i del Pirineu senyorejat pel Canigó i el Comabona. Una primitiva capella, edificada el 1679 al puig veí de Sant Antoni Vell, fou destruïda deu anys després, quan l'indret fou ocupat i fortificat per les tropes franceses que havien pres Camprodon.


L'actual capella de Sant Antoni fou bastida a l'indret actual, dalt la muntanya, el 1702, i fou restaurada el 1860, per iniciativa de l'ajuntament de Camprodon; té annexa una casa per a ermitans, i el lloc és molt visitat.

 





Com era del tot previsible , en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes comandats pel general Franco, l’església fou parcialment cremada.

 

Té culte per la diada de Sant Antoni de Pàdua i el diumenge següent, que hi puja la gent de Molló