dimecres, 31 de gener del 2024

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BOADELLA, ADVOCADA A SANTA CECÍLIA. BOADELLA I LES ESCAULES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 


Fotografia. Montserrat Anguila Presas

L’Església parroquial, advocada a Santa Cecilia,  està situada a l'extrem sud-oest del nucli antic de la població de Boadella, al costat del castell - palau de Boadella.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/05/goigs-santa-cecilia.html

Patrimoni Gencat en diu ; edifici  d'una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular capçat a llevant, tot i que no es marca en planta. Tant la volta de la nau com la de l'absis són apuntades i es troben separades mitjançant un arc triomfal, arrebossat i pintat com la resta del temple. La coberta se sosté damunt d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals i la zona absidal. Les capelles laterals estan cobertes amb voltes d'arestes. Als peus de la nau hi ha el cor, sostingut amb una volta rebaixada amb llunetes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i, damunt seu, un rosetó bastit en pedra. La façana està rematada per un campanar disposat a manera de torre, amb la coberta de dos vessants i quatre obertures allargades de mig punt, bastides amb maons, per a les campanes.

 L'interior del temple, com ja s'ha comentat, està completament arrebossat i pintat. 


Destaca el cicle de pintura mural de l'absis, de la que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l'email castellardiari@gmail.com .

Exteriorment, les façanes es troben arrebossades i pintades, exceptuant el parament de migdia que manté l'obra vista. Es tracta d'un parament de pedra de diverses mides i còdols, disposat irregularment i lligat amb abundant morter de calç.

L'any 1993 es restaura la teulada.

El 1996 s'inaugura un nou rellotge per al campanar (l'anterior va quedar malmès per un llamp)

Que Santa Cecilia    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

dimarts, 30 de gener del 2024

IN MEMORIAM. CAN CLARIS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. . LA BADALONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Santiago Mateu i Pla (Malgrat de Mar 1891-Badalona 1935) és l’autor del dibuix a la ploma i al carbó, de l'antiga masia de Can Claris, enderrocada el 1973, que havia pertangut a la família de Pau Claris, president de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors.


El nom amb la qual se la coneixia, el prengué del seu propietari més destacat, el doctor en dret i assessor jurídic, Francesc Claris, familiar de Pau Claris i Casademunt, que fou president de la Generalitat entre 1638 i 1641, durant la Guerra dels Segadors. Durant aquella època a la masia s'hi encunyà moneda del Consell de Cent, fet conegut gràcies a la troballa fortuïta que es feu modernament, sota el magatzem de palla, d'un espai d'uns dos metres i mig d'alçada, amb diversos prestatges amb motlles de metall, un encuny i algunes monedes. Posteriorment canvià de mans, però conservà el nom popular.

Separada de la masia, hi havia també una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, construïda l'any 1768


Vista general de Can Claris i els seus camps de conreu a Badalona. Jordi Audet i Viñals (1927-01)

A inicis de segle XX la propietat era de la família Trias Fargas, mentre que el 1920 signaren contracte de masoveria els Carné, que tingueren cura de la masia fins a 1965, quan els amos es van vendre la masia juntament amb les terres, dintre de l'ambient general de creixement urbà i l'especulació immobiliària. La casa estigué en estat d'abandonament fins que s'enderrocà, l'any 1973. Només se'n salvà una gran pedra de molí restes de la porta d'entrada, que foren cedides pels propietaris al Museu de Badalona.

Va ser una zona rural  de Badalona, sense gaires transformacions fins a la segona meitat del segle XX.  Aleshores, la zona és ocupada per indústries i tallers, després van arribar els habitatges

Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 1878- Barcelona, 1948), va dedicar grans elogis a l’obra de Santiago Mateu i Pla


https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



dilluns, 29 de gener del 2024

IN MEMORIAM. MANUEL CAZADOR LÓPEZ. COL·LABORADOR DEL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA A LA COMARCA D’OSONA.

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)


Un dels fotògrafs citats  és Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, Baix Cinca, 1874 — Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1956), que retratava l’any 1916 , Façana arcada, mur exterior i nens a Masvidal, Viladrau, Osona



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/557/rec/1


Repetíem la fotografia quasi 100 anys desprès: 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/05/masvidal-viladrau-osona-catalunya.html


Agraïm la col·laboració del  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) 


I  la de  Mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva. Nascut a Salitja (La Selva, Girona). 10-03-1966. 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/06/goigs-lesposori-de-la-mare-de-deu-mas.html


 

https://www.meteovilatorta.cat/menu/hist_bio_mcl.php


https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/manuel-cazador-i-lopez


 Sacerdot, fotògraf, poliglota, mestre  i investigador.


 Estudià agronomia, física i astronomia a Barcelona. Des del 1897 dirigí l’observatori meteorològic del Col·legi d’Orfes de Sant Julià de Vilatorta.


Féu importants investigacions de radiofonia, meteorologia i agricultura.


La seva aportació al Fons és quantitativa i qualitativament òptima :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Cazador%20i%20L%C3%B3pez%2C%20Manuel%2C%201874-1956/field/creato/mode/exact/conn/and


 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf


El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).


El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.


Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.


L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.


 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.


  Quela Marededéu      i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

diumenge, 28 de gener del 2024

IN MEMORIAM. CAN VIVER DE LA TORREBONICA. TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: l’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)


Josep Maria Armengol i Bas (1865-1941) retratava entre 1899 i 1905,      Era i façana de (Can Viver de la) Torre Bonica amb homes i carros, al terme de Terrassa al Vallès Occidental.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2683/rec/28

 

https://repositori.upf.edu/handle/10230/32626?show=full

Josep Maria Armengol i Bas, feia una important aportació al Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Armengol%20i%20Bas%2C%20Josep%20Maria/field/creato/mode/exact/conn/and


Llegia que l'antic mas de Can Viver va ser bastit al segle XVIII, situat al camí vell de Terrassa a Sabadell, malgrat que ja és citat documentalment el segle XIII com Can Barba, passant per diferents propietats, anomenant-se també Mas Botet i Mas Maduxer.


L' Escut dels Maduxer que  hi havia a la façana i que representa una ma esquerra agafant un pom de 4 maduixes amb una figura d’una corona acompanyada d’un querubí a la part superior.


Era una interpretació  " lliure " : 

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/maduixer.html

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/maduxer.html


El mas de can Viver fou venut el 1909 per Ramon Viver Arnet al Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi. El mas va ser enderrocat, excepte la torre del segle XVI que tenia adossada. El nou edifici va ser projectat per l'arquitecte Josep Domènech Mansana per a acollir un centre sanitari, amb el nom de Sanatori de tuberculosos Mare de Déu de Montserrat. Fou inaugurat el 1911. Domènech Mansana va reformar la torre del segle XV incorporant-la al nou edifici i va incorporar una granja agrícola.


El 1922 els terrenys de Can Viver de Torrebonica van ser cedits a l'obra social de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l'Estalvi. El 1923 es va iniciar l'obra d'ampliació del complex amb un projecte de Bernardí Martorell Puig, que contemplava la construcció de residències familiars i cases per a la comunitat religiosa, els metges, interns, sacerdot, administrador, habitatges per als treballadors agrícoles i escola de nens. La peça mestra del conjunt va ser la capella dedicada a la Verge de Montserrat, que es va inaugurar l'abril de 1930.


Un cop el sanatori va deixar de funcionar, el 1999, l'Ajuntament de Terrassa va requalificar-ne els terrenys i van ser adquirits, l'any 2000, pel Reial Club de Golf El Prat, que hi va construir les seves noves instal·lacions, ja que la seu original era als terrenys on s'ha va construir la tercera pista de l'aeroport del Prat. El 2010 la Fundació Sant Llàtzer de Terrassa va comprar la finca de Torrebonica a la Caixa, on era previst de fer el campus universitari de ciències de la salut del Consorci Sanitari de Terrassa.


L'edifici finalment va albergar una empresa de cinematografia.

https://www.parcaudiovisual.cat/filmoffice/localitzacions/torrebonica/


https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2017/03/24/can-viver-torrebonica-abre-puertas/


Feu una ullada als següents enllaços :

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/viver/


https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2022/03/11/les-dues-capelles-del-sanatori-de-torre-bonica-1-els-origens/


https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2022/03/18/les-dues-capelles-del-sanatori-de-torre-bonica-2-la-llegenda/


https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2022/04/01/les-dues-capelles-del-sanatori-de-torre-bonica-3-la-primera-capella/


https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2022/04/11/les-dues-capelles-del-sanatori-de-torre-bonica-4-de-sala-a-viver/


https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2022/05/01/les-dues-capelles-del-sanatori-de-torre-bonica-5-el-patronat/


https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2022/06/02/les-dues-capelles-del-sanatori-de-torre-bonica-6-lampliacio/


https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2022/07/22/les-dues-capelles-del-sanatori-de-torre-bonica-7-lesglesia-modernista/


https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf


El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).


El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.


Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.


L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.


 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

dissabte, 27 de gener del 2024

IN MEMORIAM. JOSEP FRANCH MESTRE, QUE RETRATAVA PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA, ENTRE ALTRES EL MOLÍ D’EN MARENDES DE RUPIT I PRUIT. OSONA

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930 ), retratava,          Vista general del Molí d'en Marendes amb riu i petits salts d'aigua, Sant Joan de Fàbregues, Rupit i Pruit,Osona, per al Fons Estudi de la Masia Catalana.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1223/rec/25

Em costava identificar al Joseph Franch,   que malgrat feia una important aportació al Fons Estudi de la Masia Catalana :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Franch%2C%20Joseph/field/creato/mode/exact/conn/and

Era menystingut – com bona part dels col·laboradors – i no es feia esment del seu cognom matern, ni del lloc i data de naixement i traspàs, i menys encara de la seva condició de bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya


https://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1930m9v40n424.pdf

Havia rellegit :

Entre el noucentisme i la modernitat: el fons del concurs fotogràfic “Catalunya 1934” del diari El Día Gráfico a l'Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

https://www.diba.cat/documents/429042/3279976/Catalunya_1934_Baldoma_SPAL.pdf/391e9ed7-3db4-47f8-9270-9d55822efb6b

https://jornadesfotografiadocumental.wordpress.com/2011/11/12/montserrat-baldoma-soto/

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/fotógrafos

https://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1930m9v40n424.pdf

El Mapa de Patrimoni de Rupit i Pruit, es tractava d’un antic molí fariner establert a Miquel Soler Moner l’any 1598, i que estava sota el domini del senyor del castell de Rupit i Fornils.

L’any 1617, Joan Soler Moner reconeixia la propietat del molí des de feia molt de temps. De fet el menciona com a “lo moli d’en Castell”, establert des de l’any 1439.

 Les mencions al molí continuen l’any 1623.

 L’any 1698 apareix mencionat per primera vegada com el molí d’en Marandes.

Les mencions a l’edifici continuen durant el segle XVIII.

A finals de segle apareix citat com a molí de Meravides en diversos documents datats l'any 1799, estudiats per mossèn Antoni Pladevall Font (Taradell, 1934)  

El molí deixà de funcionar com a tal l’any 1962. Havia estat modernitzat amb una turbina de 18 CV i corretges de transmissió.

En l’actualitat la construcció està destinada a residència privada , i segons les informacions aportades per la propietat de la construcció, les seves instal·lacions foren desmantellades.


Segons la bibliografia consultada, el molí havia servit també per fabricar pipes i per produir farina de boix.

Sou pregats d'identificar i retre així,  els honors que els corresponen,  a TOTS els que participaven en el projecte FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA, ens agradarà rebre les  vostres  aportacions a l'email castellardiari@gmail.com 

divendres, 26 de gener del 2024

SANTA MARIA DE L’ESTANY. MOIANÈS

M’arribava fins al Moianès per recollir imatges del conjunt arquitectònic del Monestir de la Marededéu de la Llet,  mal dita , Santa Maria de l’Estany, format per l’església, el claustre i diverses dependències que es troben al voltant d’aquest últim, on ara s’hi aplega un museu, amb peces diverses. La restauració del conjunt va començar a finals del segle XIX, però les actuacions més decidides es van fer a partir del 1931. Van afectar, bàsicament, l’església i el claustre.




L’església és de nau única amb transsepte. Té una capçalera formada per un gran absis central (el de la nau) i dos absis menors, oberts al creuer. A l’encreuament del transsepte i la nau hi ha una cúpula semiesfèrica. Cal esmentar que els absis laterals són producte de la restauració, i que passa el mateix en molts altres elements, com ara les voltes.




Recollia una imatge de la Mare de Déu de la Llet. Demanava permís per retratar el claustre, i explicava que penjaria les imatges a la pàgina coneixercatalunya.blospot.com, que està participant ara a : http://www.premisblocs.cat/bloc/395# , i en faria la tramesa – també – a manresainfo.cat, el Diari Digital del Bages, per la seva publicació a la secció DIVULGAR EL BAGES. M’expliquen que cal demanar permís al Bisbat. El Josep Salvany i Blanch, ho retratava l’any 1.924, reprodueixo una de les seves imatges, custodiades avui per la Biblioteca de Catalunya



Es tracta d’un element de planta pràcticament quadrada, té nou parelles de columnes a cada cantó. Als angles s’hi han disposat ara quatre conjunts de cinc columnes, producte de la restauració. El conjunt està format, doncs, per setanta-dos capitells, a més dels situats als vèrtexs. Santa Maria de l’Estany va impulsar la creació, o reforma, d’altres comunitats, com ara Sant Celoni (1088), Sant Pere dels Arquells (1100), Sant Joan de les Abadesses, Sant Llorenç del Munt (1127), Lluçà (1192), Santa Maria de Manresa, Sant Tomàs de Riudeperes, Santa Maria de Manlleu, Sant Salvador d’Arraona (1185), Caselles (1221)... El 1264, la canònica obtingué el títol d’abadia.



El 1364, Santa Maria de l’Estany va vendre molts dels seus béns per adquirir el terme d’Oló, amb la radical oposició dels seus habitants, que van aconseguir reunir el capital necessari per a la seva recompra. La situació d’enfrontament que s’havia generat, va assolir el seu màxim nivell l’agost de 1395, quan el monestir fou assaltat i incendiat. La destrucció fou de tal magnitud, que la comunitat es va veure obligada a dispersar-se. No fou fins el 1.436 que per mediació del bisbe de Vic, es produí el retorn de la comunitat a l’Estany. La casa però, estava en ruïnes i, a més, va patir els efectes del terratrèmol del 1448, que va fer caure part de l’església. Els esforços d’una reduïda comunitat de reconstruir el conjunt monàstic, no van poder superar els efectes de la greu situació econòmica i el desgovern des de 1.467 d’abats comendataris [Dit de qui rebia la guarda, l'administració i el govern d'una diòcesi, una església, una abadia o un benefici eclesiàstic a títol de comenda]


.

El lloc fou secularitzat el 1592, el títol de col•legiata es va mantenir fins el 1775, quan va passar a parròquia. Poseu a la llista de llocs per visitar l’Estany, us sorprendran els plàtans que fan ombra a la carretera, i per descomptat el conjunt magnífic de Santa Maria de l’Estany. Ah!, si feu fotografies del claustre envieu-me’n alguna a coneixercatalunya@gmail.com  , castellardiari@gmail.com 

Gràcies per endavant.

 Que la  Marededéu     i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»


SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE COLLTORT. SANT FELIU DE PALLEROLS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

 La Montse Coromina Soler retratava magníficament aquesta esglesiola advocada a Sant Iscle i Santa Victòria, que apareix esmentada documentalment l'any 1017.



Conforma un veïnat que havia estat el poble de Sant Iscle de Colltort.

La descripció tècnica ens diu ; petit exemplar romànic molt modificat. L'absis fou substituït per una ampliació del temple.

A l'entrada hi ha un petit porxo i el campanar està coronat per merlets.

El portal d'entrada està treballat en pedra i les obertures són escasses.



Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 


Que Sant Iscle, Santa Victòria     i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

dijous, 25 de gener del 2024

CAN BOFÍ DE LA TORRE. Martís de Dalt. Esponellà (Pla de l'Estany)

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Anàvem trobant algunes dades :

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931), 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

Narcis Giró Serrallach (Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )

Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)

Jaume Butinyà i Grané(Banyoles, 1906 - 1993)

 Francesc Figueras de Ameller (Banyoles, Banyoles, 1902-1992)

Patrimoni Gencat explica que la masia apareix  esmentada l'any 1320, segons la dada recollida per Mossèn Constant - ens agradarà tenir noticia de nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmal.com -, la estructura de l'estàtua de Sant Narcís i del portal són del segle XVIII, d'estil abarrocat.  Segons la tradició, l'edifici va pertànyer a la confraria de Sant Narcís de Girona.

La torre ha estat reparada.

Les rajoles de l'entrada varen ser substituïdes al segle XX.

https://cecbanyoles.cat/coneixer-el-pla-de-lestany-esponella/

Jaume Butinyà i Granés (Banyoles, 1906 - 1993) i Francesc Figueras de Ameller (Banyoles, Banyoles, 1902-1992), a l'un i altre, glòria  i honor  retrataven :

Vista general de Can Bofí de la Torre


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6305/rec/53

 

Portal de Can Bofí de la Torre amb escultura religiosa i enrajolat


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5932/rec/43

 

Angle de la casa Can Bofí de la Torre al Veïnat Martis


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5667/rec/2

Al Pla de l’Estany i en molts indrets de Catalunya, la tasca  documental de l’equip del Fons Estudi de la Masia Catalana,  ha deixat una petitíssima activitat, que possiblement es pot explicar o així ho intuïm nosaltres, com el resultat d’una tasca destructiva duta a terme per la dictadura franquista, està clar que la omissió dels cognoms materns i del lloc i data de naixement i traspàs dels fotògrafs, formava part d’aquell pla sinistre.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/pla%20de%20l'estany

La masia, entesa com una  Unitat de Producció  que garanteix la subsistència autònoma d’una família, apareix  entre el segles IX – X.

La Pubilla o l’Hereu, rebien la masia amb l’obligació de mantenir-la i lliurar-la, quan arribes l’hora als següents  Pubilla o l’Hereu.

Se’ls ensenyava a estalviar en els anys bons, per poder superar els anys dolents, i ens circumstàncies excepcionals, tenien la possibilitat de vendre a “ carta de gràcia “  la part que calgués.  La venda a “ carta de gràcia “ – que encara és possible a Catalunya – establia un llarg termini, en el que el venedor, podia recuperar la part venuda, pel mateix preu que havia rebut.

Aquest plantejament quasi angelical,  no resistiria els embats de la realitat; si el bon Déu – cap organisme humà voldria fer-ho – repartís tots els bens de forma igualitària, abans d’arribar la nit, alguns no tindrien res, i altres acumularien  molt més del que necessiten.  

 Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) un dels més grans polímates o homo universalis de la història contemporània de Catalunya, endegaria un ambiciós projecte el Fons Estudi de la Masia Catalana, que l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , i la Generalitat de Catalunya,   impedirien dur a terme, intuïm que desprès de la victòria militar ,  els sediciosos alterarien les fonts escrites, i àdhuc destruirien bona part de l’obra feta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

L'Ermessenda de Valrà, ja aconsellava ; Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.