dijous, 24 de juny de 2021

CAPELLA DE SANT MARTÍ, DIT DE LA ROCA O DEL CASTELL DE CASTELLCIR. EL MOIANÈS

 Retratava al Juan Navazo Montero a l’entrada de la capella.




L’edifici està situat just al límit conegut com la Popa,  d’una elevació natural que encabeix el Castell pròpiament dit, les runes d’altres dependències  que se’ns fa difícil esbrinar l'ús que tenien i la capella advocada a Sant Marti.


El castell es va mantenir en força bon estat fins a principis del segle XX, com es pot apreciar en les fotografies conservades d'aquella època.




 En bona part, pel fet que, deixant de ser castell, va esdevenir masoveria i com a tal es mantingué habitat fins a gairebé mitjan segle XX.


Una part de les dependències van ser aprofitades com a corrals, estables i pallers.




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2247/rec/1

Fotografia de Joan Cubells de l’any 1921. Ens agradarà tenir noticia a  l’email castelladiari@gmail.com  del cognom matern ,del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest fotògraf, i si més no, una síntesis de la seva biografia


Des del seu abandonament definitiu la degradació ha augmentat exponencialment, fins arribar a l'estat actual.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=715


Com a tota protecció – està inscrit en el registre de Béns Culturals d'Interès Nacional del patrimoni català i en el de Béns d'Interès Cultural del patrimoni estatal amb el codi RI-51-0005246 - el Consistori de Castellcir ha posat unes tanques en les que s’adverteix que hi ha perill d’esfondrament.


Que Sant Martí de Tours faci entendre al bon Déu, l’abandó i la incúria que pateix el Patrimoni Històric de Catalunya, mani qui mani, al REINO DE ESPAÑA

dimecres, 23 de juny de 2021

TENIU DADES DE L’EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’ESCOLA PÚBLICA DE FÓRNOLS DEL CADÍ?. LA VANSA I FORNÓLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA - IN PECTORE - DELS PIRINEUS

  El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l’edifici de l’antiga escola de Fórnols del Cadí, de la que com és mal costum, no en trobava dades enlloc.






Ens agradarà rebre imatges de l'edifici de les antigues escoles del poble de Sorribes, situat a  la Carretera de Tuixent , i reconvertit en l’actualitat enl local social i punt d'informació de la vall, Espai La Vansa.


Amb massa lentitud – atesa l’esperança de vida actual – anem recuperant imatges dels edificis que aixoplugaven les escoles públiques, abans i en molts casos, durant alguns anys de la dictadura franquista.  L’educació, la cultura, i la memòria històrica, no tenien “ bona premsa”  en el període fosc de la Democràcia Orgànica que ens afligia el sàtrapa, val a dir, que en aquest cas no succeïa allò de “  mort el gos, acabada la ràbia”, i dissortadament els nous consistoris, i la resta d’administracions , consells comarcals, diputacions, generalitat,..., feien poc o res, per recuperar i fer conèixer · urbi et orbe” els indrets que havien acollit – quasi sempre de forma “provisional”  - als infants de l’època.


N’havíem “ recuperat “ algunes, i exhortem als que encara viuen al Pirineu a fer-nos-en arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com :

 

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE TOLORIU. EL PONT DE BAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-escola-publica-de-toloriu.html

 


IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ESPAÉN ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA, LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-edifici-de-lescola-publica.html

 

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA D’ANSOVELL. CAVA. L’URGELL SOBIRÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-edifici-de-lescola.html

 

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA D’ARTEDÓ/ORTEDÓ. ALAS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ.

 https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html

 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE BELLPUI ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html

 

IN MEMORIAM. LES ESCOLES GRADUADES DE LA SEU D’URGELL. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’URGELL SOBIRA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/in-memoriam-les-escoles-graduades-de-la.html

 

CAPELLA DE LA RECTORIA I POSSIBLEMENT ESCOLA DE MONTANISSELL ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DEL CARME. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/capella-de-la-rectoria-i-possiblement.html

 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA PARRÒQUIA D’HORTÓ. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/in-memoriam-de-lescola-de-la-parroquia.html

 

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ARS. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/12/edificis-escolars-de-catalunya_31.html

 

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DEL NUCLI DE PUJAL. CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-escola-publica-del-nucli-de.html

 

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA D’ADRAÉN. LA VANSA FÓRNOLS . L’URGELL SOBIRÀ

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-de-catalunya.html


Notaris de la “petita memòria”.Antic edifici escolar de Sant Joan Fumat,

https://www.bondia.ad/cultura/notaris-de-la-petita-memoria

 

L’ESCOLA PÚBLICA D’ORGANYÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’URGELL SOBIRÀ.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/lescola-publica-dorganya-anterior-la.html


IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE FIGOLS. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ.   VEGUERIA DELS PIRINEUS.  LA CATALUNYA DELS SOMNIS.


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/in-memorian-de-lescola-publica-de.html


TENIU DADES DE L’EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’ESCOLA PÚBLICA DE FÓRNOLS DEL CADÍ?. LA VANSA I FORNÓLS.  L’URGELL SOBIRÀ.  LA VEGUERIA  - IN PECTORE - DELS PIRINEUS

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/teniu-dades-de-ledifici-que-aixoplugava.html


En la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i en molts casos coetanis a la dictadura franquista , voldríem comptar amb la col·laboració de totes les persones que van néixer en un poble petit, del que en massa ocasions van haver de marxar per guanyar-se les garrofes.


La Mancomunitat de Catalunya ,  i desprès la Generalitat durant el brevíssim miratge de llibertat de la II República, intentaven millorar la vida arreu de pobles, viles, i ciutats.

 

 La dictadura a requeriment dels capitalistes que van finançar l’alçament armat, buidava pobles i viles, per facilitar-los “ un exercit de reserva de mà d’obra barata “.  Ara, quan les màquines substitueixen aquesta mà d’obra, el  sistema no els dóna cap alternativa.


Esperem a  l’email castellardiari@gmail.com les fotografies i les histories dels edificis que acollien les escoles abans de la dictadura franquista i en molt casos fins anys desprès de la seva implementació.

 

L’Urgell sobirà, la Cerdanya jussana, els Pallars, la Ribagorça,.. , patien durant molts anys la presència d’unitats militars , aquest fet – si cap – feia un xic més difícil la tasca d’aquells que s’estimen Catalunya i el seu patrimoni històric. 

 

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

dimarts, 22 de juny de 2021

ESCOLA DE CALDES DE MALAVELLA / CEIP SANT ESTEVE. LA SELVA. GIRONA

 

Reprodueixo de :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Caldes+de+Malavella&page=2&pos=16


El projecte de l'escola de Caldes fou realitzat per Claudio Díaz  Pérez  ( Figueres, l’Empordà sobirà, 1904  +  Barcelona, 1985 ) el 1954


 L'esmentat projecte preveia la construcció de sis aules, dues per nens, dues per nenes, aula de preescolar i aula de formació professional i sis vivendes per a mestres. Les obres varen durar uns tres anys i el pla d'urbanització de la zona va dictaminar que les vivendes no podien situar-se en l'emplaçament triat, a l'oest de l'escola. Per aquest motiu es va escollir un nou emplaçament que situava els habitatges al sud de l'edifici escolar.


L'obra, iniciada per Claudio Díaz Pérez , va ser continuada per Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) el 1956-57.


Posteriorment, l'any 1972  Josep Maria Claret i Rubira torna a intervenir a l'escola per ampliar-la i construir dues noves aules en els extrems de ponent i llevant i que s'acaben el 1975 i es destinen a parvulari


L'any 1976-77 es va fer una tanca perimetral del pati els anys i l'any següent, 1978, s'amplien les aules de parvulari.


L'any 1992-93 cal tornar a intervenir per tractar unes patologies estructurals.


El 2007 s'acaben les obres d'ampliació del centre per adaptar-lo a un CEIP de dues línies. Aquest fet comporta la construcció d'un parvulari nou, 3 aules més per a primària i l'adequació de l'antic parvulari per a aules d'ús comú: biblioteca, informàtica, música, etc




https://caldesdemalavella.cat/index.php/es/ayuntamiento-es-es/ayuntamiento-dependencias-es-es/dependencias-escuela-san-esteban-es-es

dilluns, 21 de juny de 2021

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA I LA CASA DEL MESTRE A LA PARRÒQUIA DE SANT CRISTÒFOL DE FOGARS DE MONTCLÚS. EL MONTSENY SOBIRÀ.

 

Quan llegia a la pagina d’informació Municipal de Fogars de Montclús:

 https://www.fogarsdemontclus.cat/el-municipi/informacio-del-municipi/126-historia/


Fets històrics rellevants, i advertia que NO ES PARLA  de les escoles, malgrat la reiteració d’aquest oblit, em semblava del tot imperdonable.

https://www.fogarsdemontclus.cat/ajuntament/sense-nom/composicio/


El mateix edifici que aixoplugà l’Ajuntament havia estat una escola publica:

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/06/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html?fbclid=IwAR3sGP-AqloTk5y0Oq1Ke7L8gH5UbuFRd0zUsMWuzsN6mcrkhMqj75OCGNs


I en ocasió de la visita a Sant Cristòfol de “ la Fraternitat del Sagrat Cor de Jesús “,  persones que formen part de la Comunitat, m’informaven del camí força descurat, per accedir  a les antigues escoles.










El camí certament descurat, i l’equipament pantalons d’estiu, farien que m’hi deixes literalment la pell, per retratar l’escola de Fogars. Pagava gustosament amb la meva sang aquesta troballa, imagino que la meva esposa no estarà tant contenta quan vegi les taques, oi?.


Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com, coneixercatalunya@gmail.com  , de l’autor de l’edifici, i de la seva història. 


TOTES les publicacions que fem son de lliure disposició, si algun mitjà les vols publicar, cap problema, si algú les incorpora en un treball acadèmic, un plaer.


Malgrat no trobava cap dada relativa a l’existència d’escoles a la Parròquia de Sant Esteve de la Costa, i m’agradaria rebre’n informació al coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , és bo recordar que en la llengua catalana – especialment agradable a les orelles del bon Déu- el mot “escolà”,  fa referència tant a la persona que ajuda al prevere en les funcions litúrgiques – avui aquesta figura és quasi inexistent – com al minyó que anava a l’escola.  I l’Església catòlica anterior al cardenal primat d'Espanya,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) s’havia caracteritzar, per donar suport a les classes més desfavorides  i febles.


El Venerable, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer ,(Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) arquebisbe de Tarragona i cardenal, quan s’oposava a signar la carta de recolzament als feixistes, ja li va dir i advertir ,  que aquesta acció podria comportar la fi de la mateixa església.


El meu agraïment a “ la Fraternitat del Sagrat Cor de Jesús “, per la informació que ens permetia retratar els edificis de l’escola i la casa del mestre d’aquesta isolada parròquia de Sant Cristòfol, que patiria un despoblament molt rigorós.  


diumenge, 20 de juny de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TALLTORTA ADVOCADA A SANT CLIMENT. BOLVIR. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

 Fa molts anys em deia Mn. Evarist Gómez Ruiz, que la pervivència de les esglésies romàniques, es pot associar generalment a l’estancament econòmic de les comunitats que les mantenen. En els casos en que la comunitat experimentava un creixement econòmic  - que quasi sempre comportava un creixement demogràfic -, s’ensulsiava l’església romànica, i se’n aixecava una de nova amb l’estil  arquitectònic d’aquell moment.


El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió publica fotografies de l’Església parroquial deTalltorta, al terme de Bolvir, a la part de la Cerdanya jussana adscrita a la provínciade Girona.




Patrimoni Gencat explica que l'actual església parroquial de Talltorta, es va construir a partir de 1667.

 

L'església de Sant Climent de Talltorta presenta una planta rectangular d'una sola nau amb tres capelles laterals (dues al mur de tramuntana), una capella petita al mur de ponent, la sagristia i la torre del campanar a migdia que fa de capella lateral. Està capçada a llevant per un absis pentagonal. A ponent trobem el cor que reposa sobre un embigat de fusta. L'absis i la nau estan coberts amb voltes ogivals.

 

Les pintures de Sant Climent de Talltorta daten del segle XVIII. Cobreixen completament la volta de l'església amb representacions d'escenes del Nou Testament, motius florals i arquitectònics. Han estat completament restaurades i cal dir que són úniques al Pirineu.


https://lacocota.wordpress.com/2012/08/08/inauguracio-de-sant-climent-de-talltorta-bolvir-cerdanya/

Entre els mesos de novembre i desembre de 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica a la nau de l'església que han permès documentar diverses fases de construcció de l'edifici.

 

En la primera fase es va trobar un absis semicircular que podria pertànyer a l'església romànica de Santa Fe de Talltorta. De la qual només en tenim referències documentals.


 La segona fase documentada és la del moment de construcció de l'edifici actual datada cap a finals dels XVII (1667).


La tercera fase apareixen inhumacions que pertanyen als segles XVII i XVIII.


Les excavacions van detectar una quarta fase de remodelacions de l'espai posterior a 1780, data especificada en una làpida funerària.


Una cinquena fase documentada seria posterior al Concili Vaticà II (1962-1965) en la qual es canvia la col·locació de l'altar que passa d'estar arrambat a la paret a estar al centre de l'absis.


Us deixem uns enllaços molt interessants:


Santa Fe de Talltorta (Bolvir)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401o.xml


Sant Grau de Talltorta (Bolvir)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401p.xml


Sant Climent del Soler (Bolvir)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401n.xml


La parella romànica, la Rosa Maria, i el Miquel,  ens expliquen les seves impressions de la visita :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2016/02/sant-climent-de-talltorta-bolvir-baixa.html


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi

dissabte, 19 de juny de 2021

EL DESCONEGUT PATRIMONI IMMOBLE DE VILADRAU. OSONA. GIRONA

 En meravellava la manca de dades  delCatàleg de Patrimoni de Viladrau, de la casa del Passeig de la Pietat, 13,  ens diu que és un edifici de l’any 1948 del que es desconeix l’autor





Quan a la descripció diu; La casa s’implanta en el centre de la parcel·la. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb un cos amb una coberta inclinada, de teules àrabs, amb un tractament formal de façana amb arrebossat, i els llibrets de fusta com un element de llenguatge, que torna afer servir en l’espai de golfes. També les llucanes tenen un formalisme diferent de l’habitual, el que dóna una visió diferent de la casa. L’únic que sembla diferent és las tribuna, que sembla més noucentista.


Imaginem que la propietat podrà aportar informació sobre l’autor de la casa.


Viladrau té un valuós  patrimoni immoble que caldria posar “ en valor” , adreçarem còpia d’aquest post, a :


abosch@viladrau.cat

vniubo@viladrau.cat

acampana@viladrau.cat


Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor d’aquesta casa a l’email castellardiari@gmail.com 


CASTELL DE LES ESCAULES. BOADELLA I LES ESCAULES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

L’Odo Arranz Arlanzón m’enviava fotografies del   "Baluard" del castell de Llers, situat al sud-oest del nucli urbà de la població de les Escaules, la qual forma part del municipi de Boadella.

 



Es tracta de les restes conservades de l'antic castell de les Escaules situat al cim d'un turó rocós relativament proper, conegut també com  "baluard" del castell de Llers.


Ambdós castells eren propietat dels vescomtes de Rocabertí de Peralada.


Es tractava d'una xarxa de castells que vigilaven la frontera entre els comtats de Besalú i Empúries.


Patrimoni Gencat el descriu com;  recinte de planta més o menys trapezoïdal format per una torre i les muralles que l'envoltaven.


La torre és de planta circular i presenta uns deu metres d'alçada conservada. Està distribuïda en diverses plantes i presenta l'accés a l'interior a través d'una porta rectangular situada al costat nord-est de l'estructura, a uns tres metres de distància del nivell del sòl. Aquesta obertura conserva les pollegueres de pedra que aguantaven la porta.




A la part superior, la torre conserva les cartel·les que sostenien els quatre matacans que remataven l'estructura, juntament amb el coronament emmerletat original, el qual està actualment degradat.


A l'interior, la torre presenta una escala de pedra per accedir als diferents pisos, coberts en origen amb voltes semiesfèriques.


La torre està bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats formant filades regulars. En canvi, el recinte emmurallat està bastit amb pedra desbastada i sense treballar, disposada regularment i lligada amb morter de calç.


El recinte emmurallat està força degradat, sobretot a les bandes de tramuntana i de llevant del recinte. Els murs s'adapten al terreny rocós i inestable del turó i presenten espitlleres obertes a dos nivells. El mur de ponent conserva restes dels merlets originals, rectangulars i amb sageteres obertes al centre. També hi ha restes de forats de bastida i d'altres obertures corresponents a les cobertes dels antics edificis. A l'interior del recinte s'observen restes d'altres murs i estructures, com per exemple una cisterna, actualment mig colgada.

divendres, 18 de juny de 2021

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE CAPSEC. LA VALL DE BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

 Llegia a : http://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/esglesies



L'església de Sant Martí de Capsec, del segle XII, és un dels edificis romànics més bonics i atractius del municipi de la Vall de Bianya. En sobresurt la seva alta torre del campanar, bastida sobre la façana de ponent i modificada en èpoques posteriors.







La planta de l'església és d'una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. A la capçalera hi ha un absis semicircular, amb una finestra central. És destacable una petita àbsida, a la banda nord, que sembla que correspon a l'església anterior a l'actual. Al costat oposat hi ha la sagristia. Els terratrèmols del segle XV causaren greus danys a l'edifici, que s'hagué de refer.




El Victoriano Torres Bermudez, publica una fotografia – sense indicar la seva autoria i/o procedència -  Església de Sant Martí de Capsec. Anys 40. La Vall de Bianya. La Garrotxa.


L'Enric Sànchez-cid, em deixava un comentari ;   el municipi de la Vall de Bianya, al nord de la província de Girona, té una extensió de 93,6 km² , i és el més gran de la comarca de la Garrotxa.


Té un bon nombre d'esglésies romàniques del segle XII. Destaquen també, per la seva arquitectura, diverses masies i s'està arranjant de nou la via romana i medieval del Capsacosta.


En aquesta església de Sant Martí, hi ha una magnífica  pica beneitera.




Es recolza sobre un pilar vuitavat decorat.


El primitiu nom del poble era Cuilsec I l’anomenaven Culsec.


Per aquesta raó  es passar a l’actual nom de CAPSEC.


Hi ha dues pedres que daten les reformes, una al campanar, amb la data de 1771, i una pedra cantonera al mur nord, que diu" ANTONI GURT 1675".


L'any 1994 s'efectuà una restauració que va permetre la supressió, a l'interior del temple, d'una sèrie d'afegitons que amagaven els murs originals. La porta d'entrada és al costat de migdia. La pica baptismal d'immersió, decorada de manera senzilla, és molt interessant.


Hi havia un Comunidor que aixopluga avui algunes tombes; val a dir que l’espai del fossar, era, i és , molt més gran del que raonablement podien precisar les generacions passades, presents – i si no canvia la mala política de distribució de la població en el territori- i futures. Per justificar aquests i altres despropòsits s’aplicava la frase castellana ‘ Doctores tiene la Iglesia’




He confessat abastament al llarg dels anys, la meva fascinació pels comunidors, que avui no exerceixen certament la seva funció primordial que consistia en dotar de dignitat social , l’activitat habitual – beneir els camps, les besties, demanar la pluja,... , dels sacerdots en el mon rural.


Per als lectors que desconeixen de que parlem, reprodueixo un text explicatiu :


Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església; la seva funció – quan els capellans anaven a les processons sota el pal•li – era bàsicament la de dotar de dignitat al prevere que des d’allà beneïa els camps, les collites i/o els animals, i s'aixoplugava quan calia i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manava i/o demanava en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del català antic concrear, concriar, provinents del llatí . concreare 'crear alhora', amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats i les pedregades , que les dispersin i les allunyin.


Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.


Recollia imatges d’aquest comunidor que s’afegirà a la llista – curta – dels que hem anat trobant al llarg dels anys, i que podreu veure posant la paraula comunidor al requadre que hi ha sota el títol : CERCAR EN AQUEST BLOC, a coneixercatalunya.blogspot.com


Els Comunidor com els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista – que també documentem – només per excepció tenen la consideració de ‘monuments’ en aquest dissortat país nostre.


Ah!, ens encantarà rebre les vostres aportacions a l’adreça coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 


Hem passat un tràngol a casa per culpa d’un comercial  de IBERDROLA que canviava  la titularitat dels comptadors de llum i gas de casa,  hem denunciat el fet als Mossos, a l’O.M.I.C, a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i ara en aquesta publicació.


De moment hem estat més d’una setmana sense llum, hem hagut de fer una ALTA NOVA, i s’ha posat en risc la vida d’una persona de 88 anys, i el dia de Sant Jordi frustràvem l’intent d’endur-se el comptador del gas.


Davant l’abús de posició  d’IBERDROLANATURGY i FECSA-ENDESA, Interposàvem denuncia als Mossos d’Esquadra, a la  O.M.I.C  de Castellar del Vallès, i a la Comissió Nacional dels Mercats i la competència, tot amb còpia elmon@rac1.net




Aneu amb compte amb aquestes empreses, com diuen a Castellà, NO SON TRIGO LIMPIO.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/la-mafia-del-reino-de-espana.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/frau-en-la-contractacio-dels-serveis.html


Maleits !!!!!!

dijous, 17 de juny de 2021

CASTELL D’ALBATÀRREC. EL SEGRIÀ. LLEIDA

 Aconseguia veure únicament les part més altes del Palau renaixentista, edificat a mitjan segle XVI, situat al darrera de l’església en una petita elevació del terreny, que domina el poble i el riu.


Està format per dos cossos en angle recte de tres plantes cadascun d'ells. Un d'ells és una torre de planta rectangular que està rematada per una cornisa i, a les cantonades, unes petites torretes circulars sobre unes mènsules còniques.







L'altre cos està rematat per una cornisa llisa. El parament és de carreus regulars de pedra. A les façanes que donen al pati hi ha dos matacans sobre mènsules. A la façana que dona al riu, hi ha un mirador amb forma de matacà obert amb dues columnes que aguanten una petita teulada. Per tot l'edifici hi ha grans finestrals de tres arcs amb columnes, finestres amb arcs geminats, arcs conopials i espitlleres. El pati té dos pandes amb arcades gòtiques i en el centre hi ha una font circular amb figures mitològiques. Tot el recinte està envoltat per un mur emmerletat de construcció recent.



Els darrer propietaris la família Camon de Barcelona, entre 1924 i 1926 el van refer dins d'una concepció medievalista


Hem passat un tràngol a casa per culpa d’un comercial  de IBERDROLA que canviava  la titularitat dels comptadors de llum i gas de casa,  hem denunciat el fet als Mossos, a l’O.M.I.C, a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i ara en aquesta publicació.


De moment hem estat més d’una setmana sense llum, hem hagut de fer una ALTA NOVA, i s’ha posat en risc la vida d’una persona de 88 anys, i el dia de Sant Jordi frustràvem l’intent d’endur-se el comptador del gas.


Davant l’abús de posició  d’IBERDROLANATURGY i FECSA-ENDESA, Interposàvem denuncia als Mossos d’Esquadra, a la  O.M.I.C  de Castellar del Vallès, i a la Comissió Nacional dels Mercats i la competència, tot amb còpia elmon@rac1.net




Aneu amb compte amb aquestes empreses, com diuen a Castellà, NO SON TRIGO LIMPIO.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/la-mafia-del-reino-de-espana.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/frau-en-la-contractacio-dels-serveis.html


Maleits !!!!!!