dimarts, 31 de gener del 2023

CAN POLI. SALES DE LLIERCA. LA GARROTXA SOBIRANA

  

El Joaquim Torrent Sargatal ,publica una fotografia de Can Polí , situada al límit de Sales de Llierca i el de Bassegoda.




Dalt la carena que hi ha darrera el mas hi havia hagut el famós castell de Bassegoda, que tenia com a missió la vigilància de les mines de la Menera i del pas entre el veïnat d'Entreperes i França.


Can Polí està format per un conjunt d'edificis destacables: el casal dels amos, la casa de masovers, un gran corral i diverses cabanes i pallisses.

 

Contràriament a la majoria de les masies aïllades de l'Alta Garrotxa, Can Polí conserva a la llinda que corona la porta principal la data en què fou bastida: 1802. La majoria de les obertures situades a nivell del primer pis disposen de boniques reixes de ferro forjat, recentment restaurades.

 

Situat al costat de llevant de la masia hi ha un corral. És de planta rectangular i ampli teulat a dues aigües. Està format per baixos, dividits en dues grans naus cobertes amb voltes de canó catalanes i un pis superior amb el terra empostissat. La façana més remarcable és la de llevant, amb dos obertures d'arc de mig punt als baixos i senzilles finestres al pis superior. La façana que mira a migdia disposa igualment d'obertures amb arcs. L'accés al corral es podria realitzar des de l'era o bé des de l'interior del casal gràcies a un pas sostingut per arcades de mig punt que mena directament al pis superior del corral, on s'emmagatzemava l'herba i la palla.

 

dilluns, 30 de gener del 2023

ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT D’URÚS. LA CERDANYA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de l’església d’Urús, a la Cerdanya, advocada a Sant Climent.




Llegia que és un  edifici d’una sola nau amb tres capelles laterals, que conserva un absis de tradició romànica, molt refet.


 L’edifici primitiu va ser molt modificat el segle xvii, com diu la data de la porta d’entrada oberta a ponent, 1652.


 En el segle XVIII, l’abat de Cuixà, Josep de Reard (1772-91) va fer construir el campanar, una torre quadrada de dos pisos, motiu pel qual apareix el seu escut a la cara septentrional d’aquest.

 



A l’interior la nau està coberta amb volta apuntada a diferència de l’absis que és de mig punt i conserva la pica baptismal a la dreta de l’entrada. Està feta d’un sol bloc de calcària vermella pròpia de la zona. Té forma de gresol amb una vora engruixida. Descansa sobre una columneta d’aspecte rústec. Al costat i encastada a la paret tancada amb una portella de fusta, està la pica de l’oli; rectangular i de pedra calcària.


https://www.cerdanya.org/que-fer/turisme-cultural/patrimoni-cultural/urus/sant-climent-durus/


Quan al topònim Urús :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45419


La Rosa i el Miquel, o el Miquel i la Rosa, la nostra  “ parella romànica” ens explicaven les impressions de la seva visita:

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/07/sant-climent-durus-urus-baixa-cerdanya.html

 

 La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al Vicent Miralles Tortes i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya  

diumenge, 29 de gener del 2023

ERMITA DE SANT JOAN BAPTISTA D’ALGARS. BATEA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11691


Ermita d'una nau, està feta amb carreus ben escairats com a reforç dels angles combinats amb pedra menys treballada a la resta.




La porta d'accés està centrada a l'eix de la nau, d'arc apuntat i adovellat, no hi ha cap finestra i és de planta rectangular. La coberta és a dues aigües de teula, encara que alguna part conserva l'original amb lloses de pedra; a l'interior trobem quatre arcs ogivals.




Sobre la porta hi ha restes d'una llosa amb inscripció, així com dibuixos geomètrics llaurats a les seves dovelles. Té, a banda d'una vinculació física, una d'històrica amb el castell d'Algars.


Mascaró, respecte a això escriu: "...construcción de techo abovedado, sostenido por robustos arcos ojivales, acusa remota época. ¿Debió ser, acaso, antigua parroquia de los habitantes del "castrum" de Algás que menciona Alfonso II - (d'Aragó, I de Catalunya; o sigui "El Cast")- en sus Cartas-pueblas, o mejor, un más reciente ermemitorio, fundado en época posterior por los Hospitalarios de San Juan de Jerusalén? ...Junto a sus muros, se encuentran las ruinas de una antigua adeificación, que bien pudo ser en sus principios una vivienda, y que en 1781, era el almacén de los diezmos de todos los terratenientes de Algás y Piñeras".


L'església parroquial de sant Joan Baptista  d'Algars, avui ermita de Sant Joan, ha estat reconciliada i restituïda al culte l'any 1942. L'aplec: el 24 de juny, fins a 1936.

 

Algars,  de l'àrab al-gâr 'la cova',  és un antic poble del terme municipal de Batea.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=1826


La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html


Els evangelis  expliquen que  Ponç Pilat,  donava a triar als jueus entre Jesús i Barrabàs – i triaven aquest segon- ,  la tria que ens proposa l’inefable Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de mag de 1966) – el càrrec polític que acumula més morts en la seva àrea de competència  desprès del sàtrapa -,   és entre els casinos i els jocs o entre la vida i la salut dels que viuen a Catalunya,  ens temem el pitjor.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/crims-per-omissio.html


De vegades la pau, no és més que por.

 https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks

IN MEMORIAM. MAGATZEM MIQUEL BOIX. TERRASSA

 

El Juan Navazo Montero havia d’anar  a Terrassa per qüestions particulars, conduint per la ciutat  reparava en l’edifici de  número 6 de  la Plaça  Mossèn Jacint Verdaguer Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902).

Quan ens retrobàvem em deia si el tenia publicat, Terrassa té un vastíssim patrimoni, i llevat d’error, crec que no he tingut ocasió de retratar la façana d’aquest edifici entre mitgeres amb tipologia de casal, del que ens diu Patrimoni Gencat que  consta de planta baixa i pis, amb una única obertura a cada nivell.

A la planta baixa, molt elevada, hi ha una gran portalada de pedra en arc equilibrat parabòlic, de perfil arrodonit, amb mainell i travesser també de pedra. A la planta pis, la llosana i el portal del balcó segueixen les mateixes línies arrodonides i suaus, amb una senzilla barana de ferro. L'acabament superior consta d'una discreta cornisa. Els paraments són arrebossats, amb sòcol de pedra a la planta baixa




Fotografia. Enric Fontvila Batalla.


Avui aixoplugat el magatzem tèxtil de Miquel Boix- del que ens agradarà saber el cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l‘email castellardiari@gmail.com -   i va  ser bastit l'any 1905, per  l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931) en el seu període modernista.


L’omissió del cognom matern – imposada pels canons masclistes de la dictadura – ha fet dissortadament fortuna, i és que l’estultícia s’encomana més que la grip i/o la Covid. 19, oi?

 










 

dissabte, 28 de gener del 2023

FAR DE TORREDEMBARRA. TARRAGONA

 

El Raúl Pastó Ceballos publica una fotografia; Far de Torredembarra.




Llegia que  va entrar en servei el dia 1 de gener de l'any 2000.


Es tracta del darrer far construït a l'Estat Espanyol el segle XX i va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Antoni Llinàs i Carmona (Castellón de la Plana, España 1945)

 



Té una alçada de pla focal sobre el nivell del mar de 58 metres i sobre el terreny de 38, amb un abast geogràfic de 20 milles.


 Aquest far és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya.


https://www.turismetorredembarra.cat/el-far-gid-46

divendres, 27 de gener del 2023

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SANT ROMÀ D’ABELLA. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

Llegia;  l’ajuntament d’Isona i Conca Dellà ha donat llum verda a la rehabilitació de dos habitatges municipals a l’edifici de les antigues escoles del nucli de Sant Romà d’Abella per destinar-los al lloguer social.




https://www.segre.com/noticies/comarques/2022/12/18/isona_rehabilita_dos_pisos_l_antiga_escola_sant_roma_193638_1091.html?


Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera. Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

 

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

 

 Val a dir que  alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes,  la concentració de la població  autòctona  en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

 

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció


Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.


No trobava dades històriques d’aquesta escola, ni cap referencia al seu autor, sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació a l’email castellardiari@gmail.com


Agrairem infinitament la tramesa de fotografies i tantes dades com pugueu trobar de les escoles de Benavent de la  Conca, Biscarri, i altres nuclis de població del terme  i/o de la comarca del Pallars jussà.


Catalunya us ho agrairà.











dijous, 26 de gener del 2023

SANT JULIÀ D’AGE/ÀGER. PUIGCERDÀ. LA CERDANYA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l’església de Sant Julià, d’origen romànic, que  fou molt modificada al segle XVIII.




 El 1791 hom va suprimir l’absis i va obrir en el seu lloc la porta d’accés; també, en el mateix moment, se li va adossar la rectoria a ponent. Amb anterioritat a aquestes obres, s’havien afegit a banda i banda de la nau unes capelles laterals.


A la façana occidental s’alça un campanar d’espadanya, ample i de dos ulls.


Hom entreveu a la paret meridional, que s’obria al cementiri, la traça de la porta primitiva i a la paret septentrional un aparell disposat en espiga.


https://www.cerdanya.org/es/que-hacer/turismo-cultural/patrimonio-cultural/puigcerda/sant-julia-de-age/


https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/06/goigs-sant-julia-age-puigcerda-cerdanya.html


Quan al topònim Age/ Àger:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=103


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-dage-puigcerda


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7913


La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al  Vicent Miralles Tortes  i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya  


 La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html


 Que Sant Julià    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   Armenis, kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia.

dimecres, 25 de gener del 2023

CAN NINETES. EL SALT QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ.

 

El Joaquin Gimeno, publica una fotografia , el mas fortificat de Can Ninetes, al barri de Santa Eugènia. A la dreta s'observa la torre medieval integrada al conjunt. 1990




El mas està documentat des del segle XV, conegut com a Mas Ferrer o Mas del Marquès de Camps,  Pelagi de Camps i de Matas (Figueres, 3 de març de 1828 – Salt, 3 d'octubre de 1889) qui n'era el propietari.


 La finestra del primer pis porta la data de 1571 i la del pis superior hi ha inscrit "1572 Ioan Ferer Me Fecit".


La casa es va anar remodelant al llarg dels segles.


A començaments del segle XX  hi vivien tres famílies en espais diferents separats, i hi havia lloc per al bestiar.


La primera de les tres llars era Can Abres, dita així segons la llegenda, per què és on es va hostatjar un General que es deia Álbarez, nom que el poble no sabia pronunciar. La porta principal és la d'aquesta llar. També hi havia Can Dositeu i finalment Can Ninetes, dita així per què un dels Perpinyà que l'habità en el segle xix només va tenir filles, continuant el llinatge els Bosch. Aquest nom es va acabar estenent a tota la casa.

 

Al segle XXI el mas ha quedat del tot remodelat i ha esdevingut seu del Centre Cívic Santa Eugènia.


Pràcticament només se n'ha conservat la façana i la torre del costat.


N'ha desaparegut el pou de davant i les cases del voltant, esdevenint l'única d'antiga de la zona.


 Les diferents cases s'han unit convertint la masia en un espai únic.


Ha esdevingut seu de les associacions: Amicale Cisfrance Girona, Associació cultural La Bombeta, Associació de veïns de Can Gibert del Pla, Associació de veïns de Santa Eugènia de Ter, Associació Medina Gounasse, Casal Infantil i Juvenil de Santa Eugènia, Club d'escacs Santa Eugènia, Emocions Anònimes, Grup de Lesbianes de Girona (GLG), Centre Cívic Santa Eugènia, Mou-te en Bici, Renéixer Girona i Unión Andina.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21250

dimarts, 24 de gener del 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GLORIETA DE MONTESCLADO, ADVOCADA A SANT QUIRZE I SANTA JULITA. FARRERA. EL PALLARS SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

El Raúl Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’església de Glorieta de Montesclado,al terme de Farrera, advocada a Sant Quirze i Santa Julita.










Patrimoni Gencat en diu ; església de base rectangular sense absis, adossada a la pendent d'una verda vessant, una mica apartada del llogaret de Glorieta de Montesclado.


L'església es troba adjacent a l'accés al veïnat, entre la carretera i un camí de terra, i queda mig amagada pel salt de cota entre aquests accessos.


La capçalera està orientada a Sud-oest. La porta d'accés es troba a la façana de migdia, i conserva una llinda de fusta.


A la façana de ponent s'hi troba un ull de bou i un campanar d'espadanya d'un sol ull a sobre. Es noten restes d'afegits en el mur de sol ixent i en el de ponent, que juntament amb la forma de la porta i de la planta de l'edifici, fa pensar que l'actual temple continua un altre d'anterior, d'època preromànica, refet diverses vegades. La coberta a dues aigües està realitzada amb llicorella.

 

Durant el treball de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, s'observa que l'edifici presenta manca de manteniment en el seu entorn immediat, ja que la vegetació està envaint l'església.


Sembla que l'església de Sant Quirze i Santa Julita,  no gaudí mai de la categoria de parròquia, atès que no consta en cap de les relacions conservades del deganat de Cardós.


Al començament del segle XVI, i quan aquest territori formava part de l'oficialat de Tírvia, Joan Castell, rector de Montesclado, ho era també de la Glorieta. Així, doncs, l'església de Sant Quirze devia ser sufragània de Montesclado des de temps llunyà.

 

A la construcció actual no hi queda cap resta de l'edifici alt medieval.


Quan al topònim Montesclado:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27168


Quan al topònim Glorieta:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=20597


La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al  Raúl Pastó Ceballos i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya  

dilluns, 23 de gener del 2023

AGÈNCIA IGUALADINA/ ANTIGA AGÈNCIA OLLÉ. IGUALADA. L’ANOIA

 

L’Assumpta Figueras Viñas, publica una fotografia de la façana de l’Agència   Igualadina, o Antiga Agència Ollé, a la Rambla Sant Isidre, 13, d’Igualada, capital de la comarca de l’Anoia.




https://www.agenciaigualadina.com/historia


La façana de l'Agència Igualadina és d'estil modernista. En la façana hitrobem els elements propis de les arts decoratives del Modernisme català; com són: la rajola, l'esgrafiat, els ferros decorats, etc. Tots aquests elements tenen en comú la decoració floral pròpia de l'estil a què pertany. Aquests elements modernistes que hi veiem són part d'una reforma de la façana que es portà a terme l'any 1903. Per això l'estil d'aquest ve remarcat més pels elements decoratius que pels estructurals. Aquest edifici s'inscriu en el corrent decorativista del Modernisme.


L’autor fou l’arquitecte Josep Pujol i Brull(Cornellà de Llobregat, 1871 – Alella, 14 de setembre de 1936)

 

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=5762

diumenge, 22 de gener del 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BURG, ADVOCADA A SANT BARTOMEU. FARRERA. EL PALLARS SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

El Raúl Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de Burg , poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà.

 



Burg  és al nord del cap del municipi de Farrera, a la dreta del Barranc o Torrent de Burg i als peus del Solà de Burg, en el vessant sud-oest de la Serra de Màniga i als peus, sud-est, d'el Farro. Queda a llevant del poble de Glorieta.

 

Sense arribar a tenir del tot aparença de població compacte, les cases de Burg són en el vessant meridional de la serra (El Ferri), a banda i banda del Torrent de Burg.




Té a la part central l'església parroquial , advocada a  Sant Bartomeu,   Patrimoni Gencat  en diu ; edifici  d'una sola nau flanquejada per capelles laterals amb capçalera rectangular a sud i façana sota el pinyó de la coberta amb llicorella a dues aigües, en què s'hi obre la porta d'arc de mig punt i, per sobre d'aquesta, un petit òcul. A la dreta de la porta s'hi aixeca la torre-campanar, vuitavada a partir del nivell de la coberta de la nau. Abans el campanar estava rematat per un agut xapitell de llicorella. Actualment aquest xapitell ha desaparegut i ha quedat totalment pla per la part superior amb una creu i un panell.




Fotografia de Jordi Contijoch Boada.1999. Vista de l'interior de l'església des dels peus de la nau


A  l'extrem de llevant la capella de Sant Francesc,  descrita com ; edifici  d'una sola nau, amb capçalera a l'est rectangular la qual està coberta per una volta de canó molt ampla i lleugerament rebaixada, mentre que la nau era coberta amb una encavallada de fusta, també ensorrada, a dues aigües, que suportava el llosat de llicorella. La façana principal està orientada a l'oest, al centre de la qual s'obre la porta d'arc de mig punt flanquejada per dues finestres amb dintell de fusta. Per damunt d'aquesta hi ha una altra petita finestra; remata la façana un senzill campanar d'espadanya. Construïda amb pedra pissarrosa local sense desbastar, de petit mida i unida amb calç. La façana presenta un aparell de mida més gran i lleugerament més acurat.


Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es comprova que de l'ermita només s'hi conserven els paraments verticals, i en mal estat, amb esquerdes perilloses i parts enrunades; l'interior ha estat envaït per la vegetació

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25458

 

De  la primitiva església romànica de Sant Cristòfol és conserva només part del seu mur nord, adossat a la roca, darrere la població actual i sota el penyal del castell, que correspon a un edifici d’una sola nau, segurament coberta amb embigat, i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral del qual és conserva el brancal nord. L’aparell és de pedra llosenca sense treballar disposada irregularment en filades horitzontals, i palesa les formes rurals de les construccions del segle XI o potser del principi del segle XII.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-o-sant-cristofol-de-burg-farrera


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25456


Quan al topònim Burg:




https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=11313


De l’estudi de Farrera n’havíem escrit :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/07/in-memoriam-de-lestudi-de-farrera-el.html


Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars o coetanis a la dictadura franquista.


Els ho devem als nostres pares, avis,  besavis, rebesavis, i als nostres fills nets, besnéts, rebesnéts,… , i per damunt de tot, li devem a Catalunya.


Que l’any 2023 es facin realitat tots els somnis.


La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al  Raúl Pastó Ceballos i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya  

dissabte, 21 de gener del 2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL CONVENT DELS FRANCISCANS. SANTPEDOR. BAGES

 Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :


Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.


El Xavier Codina Balletbo‎, penjava fotografies  en el meu facebook, amb el següent text; claustre del antic convent dels franciscans segle XVII, (foto 1920), desprès de l’exclaustració havia estat escola.





l’any 1996 s'enderrocava l'edifici del Convent i s'hi construïa l'actual Institut d'Auro.




El Josep Salvany Blanch retratava també el claustre l’any 1918.


Ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista d’aquesta comarca , sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.


Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars o coetanis a la dictadura franquista.


Els ho devem als nostres pares, avis,  besavis, rebesavis, i als nostres fills nets, besnéts, rebesnéts,… , i per damunt de tot, li devem a Catalunya.


Que l’any 2023 es facin realitat tots els somnis. 


Hem superat les 918 publicacions a https://issuu.com/1coneixercatalunya , i els lectors han fet 20668 impressions de totes o algunes de les publicacions, això vol dir que podrien existir fins a 23 ‘llibres’ que recullen TOTS els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista que hem pogut documentar.


Ens encanta aquest nivell d’acceptació que hauria però, passar de ser passiva, a ser activa, i fer les seves aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com  , castellardiari@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts