dimarts, 28 de febrer del 2023

CAN ROSÉS. BARCELONA

 

El dia 30.1.2023 m’aplicaven a l’Hospital General de Catalunya, la 2ª sessió de quimioteràpia –  en tinc 4 de programades-  els símptomes de Eritrodistesia Palmoplantar  (  reacció cutània induïda per la quimioteràpia caracteritzada per un eritema dolorós al palmell de les mans i a la planta dels peus acompanyat de formigueig i sensacions d'adormiment, que en casos greus pot interferir en les funcions bàsiques de psicomotricitat).  s’aguditzaven una mica.  Explicava suara l’origen de tot plegat a : https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/lany-del-cancer/


L’Elvira Font, publica una fotografia Can Rosés -Antiga masia construïda l'any 1716 en un indret que havia estat devastat a causa de la Guerra de Successió, el 1714. Les Corts 1890




Llegia; La masia original fou construïda l'any 1716 en una zona que havia patit la Guerra de Successió, moment en què es van destruir moltes masies del Pla de Barcelona. Davant seu passava el vell camí de les Corts a Sarrià i l'any 1870, la masia encara es trobava aïllada i solitària.


Els Gelabert, propietaris de Can Rosés, foren una de les famílies de Les Corts que cediren terres per a edificar el temple parroquial, advocat a la Marededéu del Remei,  i les Corts Noves .

https://www.parroquiaremei.org/ca/la-parroquia/el-templo/


 L'any 1900 el mestre d'obres i propietari de la finca, Joaquim Gelabert i Cuyás la va reformar atorgant-li un caliu més residencial. A l'antiga era va fer un jardí i la façana principal va ser totalment restaurada i coberta amb esgrafiats.

 



Entre els anys 1978 i 1992 s'hi va instal·lar el Col·legi Ítaca, que va modificar en part les distribucions interiors.


 En el projecte del complex comercial L'illa Diagonal, inaugurat l'any 1993, es va incloure la restauració del mas i la seva habilitació com a biblioteca.


 La Darrera reforma es va realitzar l'any 1991 per a adaptar-la a equipament públic.


Del 1992 al 2017 va ser la seu de la Biblioteca Popular de Les Corts.


https://web.archive.org/web/20131228031628/http://w1.bcn.cat/barcelonablog/insolit/les-masies-de-les-corts


Tinc l’absoluta confiança de poder tornar a voltar per Catalunya un cop superada la quimioteràpia.

dilluns, 27 de febrer del 2023

MAREDEDÉU DE L’ESPERANÇA.VEINAT DE FERRERES, FLAÇÀ.

 

El dia 30.1.2023 m’aplicaven a l’Hospital General de Catalunya, la 2ª sessió de quimioteràpia –  en tinc 4 de programades-  els símptomes de Eritrodistesia Palmoplantar  (  reacció cutània induïda per la quimioteràpia caracteritzada per un eritema dolorós al palmell de les mans i a la planta dels peus acompanyat de formigueig i sensacions d'adormiment, que en casos greus pot interferir en les funcions bàsiques de psicomotricitat).  s’aguditzaven una mica.  Explicava suara l’origen de tot plegat a : https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/lany-del-cancer/


La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia de l’església de laMare de Déu de l´Esperança, del veïnat de Ferreres a Flaçà (Gironès)




Patrimoni Gencat ens explica  que construïda l'any 1567, segons consta a la llinda de la porta principal.


 És consagrada a la Mare de Déu de l'Esperança.






L'any 1790 es va comprar una campana que va tocar fins a l'any 1936, cal explicar encara que el dia 18 de juliol d’aquell any infaust els militars feixistes a les ordres del general Franco, s’alçaven en armes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la República?.


 La festa a Ferreres se celebra el 18 de desembre de cada any, amb ofici a l'ermita i altres actes festius.


I la descriu com ; edifici de planta rectangular, amb una sola nau i cobertura de teula a dos vessants. Façana principal arrebossada, amb carreus de pedra a les cantonades i rematada amb espadanya. La porta d'entrada està emmarcada amb carreus de pedra, té la llinda horitzontal, amb tres creus en relleu representant un calvari. Sobre aquesta porta hi ha una fornícula, amb un arc de mig punt, actualment buida


La part baixa de la façana d'aquesta ermita és molt semblant a la de Sant Fermí, que es troba en el barri de la Colònia, al mateix municipi.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/11/esglesia-de-sant-fermi-antiga-colonia.html


Mossen Josep Maria Viñolas Esteva [ Salitja (La Selva, Girona). 10-03-1966] en publica els Goigs:

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/12/goigs-la-mare-de-deu-de-lesperanca.html


Tinc l’absoluta confiança de poder tornar a voltar per Catalunya un cop superada la quimioteràpia. 

 

diumenge, 26 de febrer del 2023

ESCOLA DE MONT-ROS. LA TORRE DE CABDELLA. PALLARS JUSSÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

 

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

 

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

 

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

 

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

 

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

 

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció


La Maria Capdevila Bosch, publica una fotografia de l'escola de Mont-ros forma part dels equipaments que es van construir amb motiu de la implantació de les Centrals Hidràuliques. Concretament és una obra de l'arquitecte Ignasi de Villalonga i Casañés  (Lleida, 22 d'agost de 1887 - 1970) , construïda entre els anys 1916 i 1922 segons es desprèn de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

 



Es caracteritza per ser l'inici d'una xarxa de centres d'ensenyament que s'estén per la vall Fosca que fan una pedagogia avançada per a la seva època. El pedagog Artur Martorell Bisbal (Barcelona, 17 d'abril de 1894- 4 d'abril de 1967) va organitzar-hi les Colònies Escolars d'Estiu a la vall de Cabdella.

 

A l'immoble hi ha dues plaques commemoratives:

 

A) La primera a la jàssera central davant de les escales: "al fill adoptiu de Mont-ros D. Eugeni Maëder generós protector d'aquestes escoles. Acord de l'ajuntament en sessió del 16 IV 1922"

 

B) La segona és fruit de les reformes portades a terme sota la dictadura franquista dins el "Plan Nacional de Construcciones escolares año 1959

dissabte, 25 de febrer del 2023

IN MEMORIAM ESCOLES PÚBLIQUES A CA LES BATISTES. BORDILS. GIRONÉS

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

 

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera. Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

 

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

 

 

 

Val a dir que  alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes,  la concentració de la població  autòctona  en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

 

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

 

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

 

Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible


Trobava fotografies datades l’any 1912 de les Escoles Velles de Bordils






https://www.bmdbordils.cat/1912/?fbclid=IwAR1rljNoyraCZ3ATXngMo5EEQKlf_XbwKKdTALeEnjqtLhHl2REiSBK-yXw

https://www.bmdbordils.cat/2022/01/14/lescola-01/


Molt anteriors per tant a les que publicàvem a:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/12/en-el-vuitanta-aniversari-de-les-belles.html


I de les que en dona dades :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Bordils&page=1&pos=3


Fa masses anys que tenim “ l’enemic a casa”, i no poques de les accions destructives contra la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres costums, son irreversibles, no encara sortosament però, la recerca dels edificis escolars si més no anteriors o coetanis a la dictadura franquista, us preguem – si cal de genolls – que ens feu arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com de les escoles on anaven els vostres rebesavis, besavis, avis, pares, els ho deveu als vostres fills, nets,...

divendres, 24 de febrer del 2023

IN MEMORIAM DEL MAS CASAMOR/CAN JAPOT, I DE CAN REDING DE L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

 Trobava una fotografia d’autor desconegut datada entre 1890 i 1929, ‘Vista del Mas Casamorta i del Mas Reding a l'Escala’

http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6837/rec/38


Jacob Casquete, des d’una perspectiva diferent feia una fotografia l’any 2009 de de les dites ara , Can Japot, discoteca Bacus, club UP6, Can Calons; i Can Reding, Discoteca Obsession.


Patrimoni Gencat no recull la denominació ‘Casamorta’
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19526

CASA CAN JEPOT O CAN CALONS
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=escala&page=5&pos=50

La masia de Can Jepot, forma, juntament amb Can Reding, el veïnat dels Recs. Els dos masos estan molt pròxims i ambdós estan fortificats amb torre i barbacana.

Mas format per un edifici principal i dependències auxiliars. El cos principal té la coberta de teula a dues vessants. La façana presenta porta d'accés per arc de mig punt amb grans dovelles de pedra, i la resta d'obertures allindades. Cal destacar la finestra situada al damunt de la porta, amb ampit i motllura guardapols amb relleus figuratius. A l'angle esquerre de la façana destaca una garita cilíndrica recolzada en una base formada per tres cercles en degradació.

A més de garita, havia tingut torre de base quadrada com la que encara té el Mas Reding.

CASA CAN REDRINC O REDING
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=escala&page=3&pos=24

Mas fortificat de grans dimensions, format per la casa i per una torre situada a la dreta. La casa és de planta baixa i un pis, amb coberta de teula a dues vessants. La porta d'accès és allindada, i la resta d'obertures, distribuïdes irregularment, són de dimensions i formes diverses.
La torre de planta quadrada està coronada per una atípica teulada de pavelló. S'hi conserven matacans (a la part superior), espitlleres i finestres decorades. A la part posterior de la torre s'hi adossen diversos cossos.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19527

Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de “l’eix del mal” – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.

El món agrícola en el que la masia era peça clau, és avui més que un somni, un malson per als propietaris rurals, que veuen com les administracions els deixen de costat.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com respecte d‘aquesta denominació ‘Casamorta’,.


La Roser Portell, em deixava un comentari; en referència a mas Calons dels masos del Rec de l'Escala, era de la família dels Casamor de Navatahttp://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/02/in-memoriam-del-mas-casamortacan-japot.html

 

Potser una mala transcripció amb "t" final o una nomenada de l’època amb sarcasme, ha estat el motiu de transcriure-la com a "Casamorta".


Salutacions cordials,


dijous, 23 de febrer del 2023

CATALANS QUE CAL REHABILITAR. EMILI BLANCH ROIG

 

Explicava suara un seguit de circumstàncies que en tenen allunyat del meu hobby, voltar per Catalunya,  documentar-ne el patrimoni històric  i/o artístic, i fer-ne divulgació al blog :

 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/

 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

 

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.




Llegia que l’Emili Blanch i Roig La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996)Militant d’Esquerra Republicana, responsable de les construccions de la Generalitat de Catalunya a Girona durant la República i destacat representant de l’arquitectura racionalista, va viure la repressió i l’exili acabada amb la victòria dels sediciosos feixistes enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRATIC de la II República, que des la historiografia dels guanyadors és qualificar com “ la guerra civil”, i àdhuc com “ la Cruzada”. La seva militància política i el seu treball per al govern de la República al capdavant de la Secció de Construccions Civils a Girona construint escoles i equipaments sanitaris bàsicament- i el seu paper a la Comissió del Patrimoni Artístic protegint el patrimoni català dels embats iconoclastes, li suposen una sentència condemnatòria del Tribunal de Responsabilidades Políticas



https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/escoles-de-vilafant-emporda-sobira.html


El març de 1940 el Tribunal resol “ la incautación total de bienes, inhabilitación absoluta en su grado máximo y relegación a las posesiones africanas por el plazo de quince años


Condemna a la que dos anys després cal afegir la dictada per la  Dirección General de Arquitectura , que representa la suspensió total per a l’exercici professional de l’arquitectura.


L’Emili Blanch rep aquestes condemnes lluny de Catalunya. A finals de gener de 1939 havia creuat la frontera iniciant un exili de nou anys, primer a Montpeller i, a partir de 1942 a Mèxic. Serà en el país americà on Emili Blanch podrà reprendre amb èxit la seva carrera professional. La bona acollida que troben els republicans catalans a Mèxic permetrà a Emili Blanch projectar, en sis anys, més de quaranta obres entre habitatges i edificis industrials. No obstant això, la desesperança que representa la fi de la Segona Guerra Mundial per als exiliats republicans i el decret d’amnistia franquista de 1945, suposa la repatriació d’un bon nombre d’aquests , entre ells l’Emili Blanch, per a qui l’exili americà acaba el febrer de 1948.


De retorn a Catalunya s’enfronta a la difícil situació de tenir confiscats tots els béns i haver estat suspès per a l’exercici de l’arquitectura , i una “  suspensión total en el ejercicio público y privado de la profesión en todo el territorio nacional, sus posesiones y Protectorado ”, que havia estat publicada en el BOE del 17 de juliol de 1942 i de la qual inexplicablement la Junta del Col·legi l’any 1950 no en té constància. Aquest error administratiu permetrà a Blanch l’ingrés provisional –  Mentre no troben la resolució del seu expedient de depuració -  al col·legi català i el retorn a l’ arquitectura. Però lluny de recuperar la posició professional de la que havia gaudit abans de la guerra, únicament podrà accedir a petits encàrrecs (habitatges de renda limitada, magatzems i garatges i alguns equipaments turístics) provinents del seu cercle familiar i d’amistats.

 

La societat que el rep l’ impedeix tornar a gaudir del prestigi que havia tingut abans de la guerra. Emili Blanch dedica els darrers anys de la seva vida a les obres de reforma de la seva casa de Púbol (Baix Empordà) per destinar-la a residència geriàtrica, que donarà a la Generalitat de Catalunya . Abans, el 1992, ja havia donat el seu domicili de Girona a la Creu Roja. Emili Blanch mor a Girona el 9 de gener de 1996


https://memoriaesquerra.cat/biografies/blanch-roig-emili


Catalunya viu moments de gravíssima crisis econòmica i més enllà de les explicacions d’uns i altres, cal demanar l’abolició de l’IPREM que aprovava el José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 de agosto de 1960, i que reduiria encara més per als catalans el  Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941),  amb l’Indicador de renda de suficiència(IRSC), estan al darrera d’aquesta mena de situacions.


Sense drets socials, ni civils – la Llei Mordassa continua activa - , pels ciutadans, NO  per als  alemanys però, gràcies a la reforma del’article 135 per part del PSOE/PP contents d’anar cobrant els préstecs per salvar la banca.


Em feien un comentari, s’estan fent passos enrere des de fa anys, diria – i no en tinc per pessimista – que estem quasi en el punt de partida.

 

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GURP, ADVOCADA A SANT SADURNI. TREMP.EL PALLARS JUSSÀ.

 

L’ Ester Gonzalez Vidal, publica una fotografia de l'església parroquial  de Gurp advocada a  Sant Serni, al terme estratosfèric  de Tremp (       302,47 km² ).

 


Patrimoni Gencat   explica que es compon d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada.


 La fesomia romànica original ha estat modificada per la construcció de capelles annexes als laterals nord i sud, així com per la construcció de la coberta sobrealçada de teula àrab i la conversió de l'absis en sagristia.


La porta, situada en la façana sud, és formada per un arc de mig punt adovellat amb dues arquivoltes sobre impostes.


Destaca de la façana oest l'espadanya de dos ulls, mentre que en el lateral est, s'identifica la forma semicircular de l'absis.


La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html


Els evangelis  expliquen que  Ponç Pilat,  donava a triar als jueus entre Jesús i Barrabàs – i triaven aquest segon- ,  la tria que ens proposa l’inefable Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de mag de 1966) – el càrrec polític que acumula més morts en la seva àrea de competència  desprès del sàtrapa -,   és entre els casinos i els jocs o entre la vida i la salut dels que viuen a Catalunya,  ens temem el pitjor.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/crims-per-omissio.html


De vegades la pau, no és més que por.

 https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks


Sempre, sempre, sempre, trobem a faltar imatges i dades dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista,  val a dir que la  despoblació dels Pirineus  – i la manca de sensibilitat d’alguns polítics – ho fa encara més difícil. De genolls si cal, us demano que ens feu arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Catalunya us ho agrairà. 

dimecres, 22 de febrer del 2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA COMPANYIA DE MARIA-LESTONNAC O ORDRE DE LA COMPAYIA DE MARIA NOSTRA SENYORA, EN LLATÍ ORDO SOCIETATIS MARIAE DOMINAE NOSTRAE. LA SEU D’URGELL. EDIFICIS ESCOLARS ANTERUORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Llegia que el bisbe de la Seu d’Urgell,  Simeó de Guinda i Apeztegui (Espartza, 1660 - Sant Julià de Lòria, 27 d'agost de 1737) va oferir a la priora del convent de monges de Lestonnac, de  la Companyia de Maria-Lestonnac, i al bisbe de Barcelona la possibilitat de crear un establiment d'aquest orde a la Seu d’Urgell .


A la tardor de 1721 van arribar les primeres monges dirigides per la germana Irene Lluch, es van instal·lar a la casa dels infants Orfes (més tard fou la residència de la família Areny-Plandolit a la Seu).


 Es van traslladar al nou convent el 1724. 




L'església es va acabar el 1730.


 El 1737 s'hi va enterrar el bisbe fundador.


 La primera descripció de l'església és de 1788, feta durant l'estada a la Seu de Francisco de Zamora. En ser un centre religiós de caràcter educatiu, el convent de l'ensenyança no fou afectat per les desamortitzacions del segle XIX.


En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militrs feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  les monges van marxar, l’edifici  temporalment  va fer funcions d'hospital de Sang.


La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html


Els evangelis  expliquen que  Ponç Pilat,  donava a triar als jueus entre Jesús i Barrabàs – i triaven aquest segon- ,  la tria que ens proposa l’inefable Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de mag de 1966) – el càrrec polític que acumula més morts en la seva àrea de competència  desprès del sàtrapa -,   és entre els casinos i els jocs o entre la vida i la salut dels que viuen a Catalunya,  ens temem el pitjor.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/crims-per-omissio.html


Sempre, sempre, sempre, trobem a faltar imatges i dades dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista,  val a dir que la  despoblació dels Pirineus  i la manca de sensibilitat d’alguns polítics – ho fa encara més difícil. De genolls si cal, us demano que ens feu arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Catalunya us ho agrairà. 

dimarts, 21 de febrer del 2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE CONQUES. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ

 

Trobava una fotografia publicada per la Pepita Costa, Conques 1923, escola dels nens amb el mestre sr Cortès. Les nenes amb la mestra anaven  a un altra classe.




La vila de Conques era el cap de l'antic terme municipal de Conques, un dels sis termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella).




L’any 1938, Conques quedà en terra de ningú entre les posicions dels sediciosos franquistes, que eren al Mont de Conques i a Figuerola d'Orcau, i les republicanes, amb seu a Isona. Fou quasi un any de combats i bombardejos sovintejats, que provocaren grans destrosses.


En els informes de l'organisme anomenat Regiones devastadas, Conques consta, el setembre del 1939 amb 4 edificis en ruïnes i 95 amb diversos danys, dels 235 de la vila. Cal dir que s'hi fa constar que els mateixos veïns ja havien rehabilitat diverses cases.


En el Mont de Conques quedaren nombroses restes de la guerra, com diversos búnquers i nius de metralladores, fàcilment visitables actualment pels excursionistes.


Esperem tenir ocasió de documentar TOTS els edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, us demanen per aconseguir-ho la tramesa d’imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html


Els evangelis  expliquen que  Ponç Pilat,  donava a triar als jueus entre Jesús i Barrabàs – i triaven aquest segon- ,  la tria que ens proposa l’inefable Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de mag de 1966) – el càrrec polític que acumula més morts en la seva àrea de competència  desprès del sàtrapa -,   és entre els casinos i els jocs o entre la vida i la salut dels que viuen a Catalunya,  les noticies diuen que hi ha un pacte entre ERC i PSC,  ens temem el pitjor.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/crims-per-omissio.html


De vegades la pau, no és més que por.

 https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks

dilluns, 20 de febrer del 2023

ESGLÉSIA VELLA O DEL CEMENTIRI D’ISIL, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. ALT ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ

  


 

El Pepe Figueredo Aguilera, publica fotografies de l’església “ vella” de Sant Joan  Baptista d’Isil o de Gil al’Alt Àneu.


L’enciclopèdia del romànic ens diu que l’església de Sant Joan Baptista d’Isil és un edifici romànic resultat d’un procés constructiu dilatat i complex, on se succeeixen diversos programes d’obres, alguns segurament sense acabar, i on es juxtaposen múltiples reformes difícils de reconèixer perquè no ha estat objecte ni d’excavació ni d’examen arquitectònic aprofundit.

 

Es tracta d’una església amb tres naus capçades a llevant per sengles absis semicirculars, dels quals el central és de dimensions més grans que els dos laterals. Les naus són cobertes per l’embigat d’una teulada de doble vessant i per voltes en el tram més pròxim a la capçalera, sustentades per murs d’arcs formers i per arcs torals que divideixen les naus en quatre tramades. A migdia del temple s’estén el cementiri, clos pel marge del riu i per una tanca baixa de pedra seca que s’uneix amb una paret que es lliura a l’angle oest de l’edificació, i en la qual s’obre un portal amb arc apuntat que constitueix l’accés al recinte.

 

El frontispici de migdia està dotat d’una càrrega monumental notable per la presència de diversos elements arquitectònics emfasitzats amb una rica i complexa ornamentació, que contrasta amb la simplicitat o absoluta nuesa de les altres façanes. El mur es compon, però, d’obres molt diferents, cronològicament i constructiva, a les quals s’afegeixen petites reformes de menor entitat. A un primer estadi correspon la part inferior del mur fins aproximadament mitjana alçada. Aquest pany presenta un aparell de petit carreu desbastat, disposat en filades no massa regulars, embegut en morter i amb el junt ressaltat per un especejat. Entre la portalada i la cantonera de l’oest està coronat per una filada de lloses planes. El sobremunta en tota la seva llargada un llenç format per petits carreus de talla i dimensions variables, amb una col·locació no gaire acurada. La façana és coronada per un fris d’arcuacions i, al capdamunt, per una cornisa.

 

El fris de coronament es troba interromput en tres punts, als angles est i oest de la façana, per sengles torrellons, dels quals només es conserva el voladís sostingut per mènsules i part de la paret de llosa de pissarra, escapçada pel vessant de la teulada. El tram del fris situat a plom del portal va ser tallat per encastar dos relleus que estan envoltats amb un rústec aparell de lloses. Per a la inclusió d’aquests elements van desmuntar-se algunes arcuacions i s’aprofitaren les mènsules, a més d’afegir un fragment d’arquivolta decorat amb flors de sis pètals inscrites en cercles.

 

Les obertures d’aquesta façana són totes intrusions al mur preexistent. El portal és una obra de la mateixa factura que el fris de coronament i s’encasta al llenç envoltat per un aparell de carreus regulars de bona talla, ben diferent a la resta de la fàbrica. La portalada és l’únic accés al temple i és formada per arcs de mig punt en degradació que tenen a l’exterior un guardapols de motllura decorada. Les columnes, de fust llis, graviten sobre bases de doble tors.

 

Entre el portal i la capçalera s’obren dues finestres geminades de dimensions diferents però de característiques idèntiques, amb doble esqueixada, arc i guardapols extern apuntat, que conserven a l’interior el mainell i la traceria de trifolis.





Els absis es troben muntats damunt d’un sòlid basament que a manera de tallamar protegeix l’edifici de l’embat directe i constant de la Noguera Pallaresa. Els paraments són decorats per lesenes i un fris d’arcuacions. L’absis major té tres finestres de doble esqueixada amb arc de mig punt i les absidioles només en tenen una de central. La coberta de llosat de pissarra queda protegida per un trencaaigües engalzat al mur, on s’aprecia l’adovellat dels arcs presbiterals. La façana s’eleva llisa fins al ràfec de la teulada i en ella s’obren tres ulls de bou centrats damunt dels absis, dels quals els dos laterals es troben cegats i el del mig compta amb una traceria sexpartida. L’aparell de tota la capçalera és de petit carreu desbastat i embegut amb morter, similar al de la façana principal, però a diferència d’aquest, té nombrosos encasts de travessers de bastida. En alguns indrets conserva restes d’arrebossat, i a la part superior sota la volada de la teulada i al costat dels torrellons angulars hi ha parts modificades o sobreelevades per diferents refaccions.

 

El frontis de tramuntana és completament llis, sense obertures ni decoració, però no pas unitari d’execució. Just arran de la cantonera de llevant, allà on el mur de la capçalera gira per constituir la façana nord, aquest queda seccionat verticalment en tota la seva alçada i el continua un llenç d’aparell totalment diferent, de maçoneria amb pedres i lloses sense regularitat de filades. Al mig del pany de mur, en la seva part baixa, hi ha vestigis d’un gran esvoranc paredat que fou causat per una riuada. La cantonera d’aquesta façana amb la de ponent es formada per grans carreus de bona talla, que no es troben en cap de les altres arestes de l’edificació.

 

El parament del frontis lateral oest presenta una notable complexitat constructiva, i s’hi troben testimonis dels estadis més primitius del temple. A partir de l’eix de simetria vertical el llenç es divideix en dues meitats clarament diferenciades. La sud integra una primitiva façana de tipus basilical amb un cos central elevat i una nau de menor altura. Tant l’aresta lateral del cos superior com d’un dels costats inclinats del primitiu timpà són ben visibles, encastades en el paredat de la remunta del mur. La substitució de l’estructura original per una coberta única de doble vessant comportà una elevació de tot el bloc de l’edifici, i així el capcer primitiu del cos central es troba a un nivell inferior al del ràfec de la teulada actual. L’aparell de la façana basilical és similar al del sector baix del frontispici meridional, amb petit carreu embegut amb morter, però amb els junts resseguits per una incisió. El sobrealçat sud del cos primitiu és de peces de talla i dimensions variables sense gaire ordre de filades. Un tall de dalt a baix interromp la façana per la meitat i secciona una finestra allargassada situada a la part alta, de la qual només resta un brancal aparedat. El mur de la meitat nord que s’acorda al llenç meridional presenta tot ell una fàbrica uniforme fins a sota el voladís de la teulada actual. El paredat d’aquest sector, que estableix una absoluta continuïtat amb la façana nord, és de maçoneria de pedruscall amb lloses i és arrebossat. En la seva part alta i prop de l’antiga obertura seccionada, hi ha una finestra de doble esqueixada emmarcada per un carreuat de bona talla. A la part alta de les dues cantoneres se situen sengles torrellons, i corona la façana una espadanya d’un sol arc.

El cos de la nau és un volum prismàtic amb coberta de dos vessants i torrellons escapçats als quatre angles. L’interior és compost per tres naus, de les quals la central és de més amplada que les laterals. Els dos murs d’arcs formers de mig punt que divideixen l’espai presenten uns pilars de secció quadrada amb mitjacolumnes als costats, les quals són capçades per platabandes i suporten damunt seu els arcs torals. Les dues tirades d’arcs presenten notables diferències, la meridional és obrada amb petit carreu i té les mitjacolumnes del costat sud d’una alçada força menor que les de la banda de la nau major. La paret que s’aixeca per sobre dels arcs formers es troba perforada per una finestra en cadascun dels dos trams més occidentals. La tirada d’arcs septentrional presenta una fàbrica de maçoneria de pedres i lloses, excepte en el carreuat dels pilars, i les mitjacolumnes són d’igual alçada al costat de la nau central que a la banda lateral de tramuntana.

 



Els murs perimetrals de les naus nord i sud disposen de pilastres adossades, bastides amb carreu de bona talla, semblant a l’emprat en l’ornamentació del frontispici meridional. D’aquestes pilastres sorgeixen uns arcs torals de quart de cercle amb adovellat de lloses, que sostenen l’embigat de la coberta i eés lliuren als murs longitudinals per damunt del cap de les mitjacolumnes preexistents. Aquestes estan sobreelevades per una petita pilastra d’aparell similar al de les perimetrals, bastida a fi de donar suport als arcs torals que arriben a més alçària. A la nau de migdia són més altes que a la nord, per raó de la diferència original d’alçada entre les mitjacolumnes d’una i altra nau lateral. Una motllura esculturada que repeteix els mateixos elements que la de la façana principal recorre per l’interior el mur.sud a nivell de les impostes de les pilastres i és troba seccionada per l’obertura dels finestrals. Hi ha una motllura bisellada en determinats trams de la part alta dels murs longitudinals per la banda de la nau central, com també al parament perimetral de tramuntana prop de la capçalera.

 

Les mitjacolumnes de la nau central sostenen els arcs torals de mig punt sobre els quals decansa l’embigat de la teulada. Tan sols el tram proper a la capçalera és cobert per voltes de reble que són de canó a la nau central i de quart de cercle a les laterals. Els absis s’obren al mur perimetral de llevant amb doble arcada de mig punt en degradació a les absidioles i apuntada al presbiteri central. Damunt seu s’aixequen alts llenços de paret perforats pels ulls de bou disposats a l’eix de les naus.

 

No hi ha vestigis reconeguts d’estructures anteriors a la fàbrica romànica, la qual cosa vol dir que, o bé és va construir de nou, o bé les possibles construccions antigues foren destruïdes. A causa de la seva peculiar situació, el replantejament de l’edifici necessità una operació prèvia per tal d’ampliar el terreny disponible a la vora del riu amb una plataforma que s’endinsa al llit de la Noguera per constituir el sòcol de la capçalera. Cal remarcar que a la banda de tramuntana hi ha probables vestigis d’una llera, ara reblerta de terres, que descriu un vell curs de la Noguera més acostat al vessant occidental de la vall. Si aquest hagués estat coetani o posterior a la implantació del temple, durant un cert temps les aigües del riu haurien batut al basament de la façana nord i haurien estat desviades cap al pas situat als peus de la capçalera, de manera que l’edifici interrompria i reconduiria el curs fluvial, cosa que succeeix cada vegada que es produeixen grans avingudes. De tota manera, fos o no així, sembla que les solucions arquitectòniques desenvolupades per adequar l’església al seu singular emplaçament indiquen que els seus promotors havien d’obeir a unes poderoses raons en situar-la en aquest indret, aparentment poc apropiat i a mercè de les riuades, quasi enmig de les aigües torrencials de la Noguera.

 

Malgrat que l’església ha estat considerada una obra unitària, concretament del segle XII a partir de la decoració de la façana principal, l’examen de la fàbrica indica que és el resultat d’un complex i sovint contradictori procés d’edificació. El primer estadi del temple es caracteritza per una tipologia i una construcció pròpia del romànic del segle XI, encara que la seva datació és insegura ateses les persistències arquitectòniques fins entrat el segle següent a les valls altes del Pirineu occidental català. De la fase original tan sols es conserven restes al sector sud, i aquestes pertanyen a un edifici basilical amb la nau central elevada per damunt de les laterals, com és dedueix de l’antic frontis englobat a la façana ponentina i de la tirada d’arcs formers de la nau sud amb obertures a la part superior del mur. La coberta devia ésser de fusteria amb doble vessant a la nau central i d’un sol aiguavés a les laterals. Cal remarcar, per tant, que originàriament les mitjacolumnes dels pilars no devien generar arcs torals, que són un element posterior, sinó que tan sols eren un recurs monumentalitzador. En conseqüència, la discordança entre l’estructura de suport i la de la coberta sembla el resultat de l’aplicació mimètica d’una lògica arquitectònica formulada per desenvolupar voltes, en un territori on les solucions de coberta és formulaven amb fusteria.

 

Tanmateix, l’estructura d’altres sectors arcaics de l’edificació fa pensar que el projecte original no arribà mai a concloure’s i fou modificat en el transcurs de l’obra o després d’un període d’interrupció dels treballs. La continuació fou executada per un equip de constructors que seguia també les formulacions del romànic d’arrel llombarda, com ho mostra la decoració dels absis. Així, la capçalera, que s’associa directament amb la fàbrica de la primera fase, desenvolupa una nova estructura al cos de les naus amb coberta única de doble vessant de fusteria. A aquesta etapa ha de correspondre la remunta de la primitiva nau lateral sud, testimoniada tant al frontispici de migdia com a la meitat sud de la façana occidental.

 

La part del temple que comprèn la nau nord amb la seva tirada d’arcs formers, a més de quasi tota la façana septentrional i el sector corresponent del frontis de ponent, presenten un aparell ben diferenciat de la resta de la fàbrica i de molt menor qualitat. Com que aquest sector resta entre dos talls que seccionen el mur perimetral de dalt a baix, un arran de la capçalera a la façana nord i l’altre pel mig de la de ponent, cal considerar-lo refet després de l’afonament parcial de l’església antiga, com a resultat, segurament, de l’acció d’una forta riuada. Aquesta suposició sembla confirmada perquè l’àrea afectada correspon a la part septentrional del temple, exposada directament a l’embat de les aigües que en minaven els fonaments, mentre que la nau sud i la capçalera, constructivament més travada i per tant de major resistència, conserven les parts originals sense indicis de ruïna.

 

La reconstrucció del sector ensorrat seguí l’estructura de les parts que restaven en peu sense aportar innovacions significatives, encara que amb una execució més matussera, com s’observa sobretot a la tirada nord d’arcs formers. Tan sols s’elevaren les mitjacolumnes de la nau lateral per adaptar-les al sistema de coberta d’embigat de doble vessant adoptat amb el canvi de projecte. Aquest nou programa constructiu va comportar l’emfasització de la façana principal amb la faixa d’arcuacions i el portal ornamentat, situat molt possiblement en el mateix lloc on es trobava l’accés primitiu. Segons la tipologia dels elements incorporats és possible datar les obres entre els segles XII-XIII, però convé assenyalar que els repertoris iconogràfics desenvolupats per l’escultura són ben excepcionals en el context artístic d’aquest període. La seva relació només es troba en exemples pròxims, com el portal de l’església de Sant Lliser d’Alós d’Isil, i sembla la simbiosi elaborada per part d’un taller local entre les solucions de l’arquitectura ornamental romànica i un repertori formal propi, que només resulta conegut per aquestes manifestacions marginals.

 

Dins el mateix programa de reformes fou modificat en el sistema de coberta anterior, en bastir arcs torals a totes les naus. Per això s’afegiren pilastres als murs perimetrals nord i sud, s’aprofitaren les mitjacolumnes preexistents i a més es sobrealçaren les columnes embegudes als pilars en les naus laterals, sempre amb un carreuat petit i de bona talla, idèntic a l’emprat en l’ornamentació del frontispici. Segurament la disposició dels arcs torals va obeir a un projecte de cobrir les naus amb voltes. Tanmateix, aquestes solament han pervingut en el tram immediat a la capçalera i en els vestigis d’arrencada que es troben a les naus laterals. En conseqüència, resulta impossible determinar si cobriren tot el temple, i s’ensorraren més tard, o bé mai no arribaren a construir-se.

 

En resum, l’església romànica presenta una primera fase, sense precedents coneguts, que correspon a un edifici basilical, del qual la capçalera triabsidal varià la morfologia per transformar-lo en un cos únic amb coberta de fusteria de dos vessants, datable a cavall dels segles XI-XII. El seu emplaçament transversal al fons de la vall i l’ocupació de tota la riba fins interposar-se parcialment al curs del riu requerí solucions constructives expresses. Suposadament a causa d’una revinguda de la Noguera, la nau nord s’enfonsà i fou reedificada sense introduir modificacions a l’estructura precedent, que s’inclou plenament dins el tipus d’església de l’alt Pirineu de tres naus dividides per pilars i coberta de fusteria de doble vessant, amb exemples pròxims a les Valls d’Aran i Boí. Entre el segle XII i el XIII la façana principal fou monumentalitzada amb la inclusió d’elements ornamentals, i se substituí la coberta precedent per voltes, operació que sembla que no és conclogué.

 

Les reformes posteriors del temple, que foren de menor entitat i no arribaren a transformar l’estructura de l’edifici romànic, resulten poc conegudes. Les obertures foren modificades cap al segle XIV amb la incorporació de la sexpartició a l’ull de bou de la capçalera i dels finestrals al frontispici, on probablement n’ampliaren altres d’anteriors. També per aquest temps es devia bastir el mur exterior, on hi ha el portal d’accés al recinte. En un moment indeterminat, el fris d’arcuacions de la façana principal fou tallat just en el tram de damunt del portal per encastar dos relleus, que sens dubte procedien d’un altre context. Els torrellons bastits als quatre angles superiors han d’ésser força anteriors a l’inici del segle XVIII, en què un visitador disposà que fossin enderrocats a causa de l’estat ruïnós en el qual es trobaven, segons una notícia reportada per C. Rocafort. No resta cap vestigi de la comunicació interna entre la nau i les torretes, com tampoc de la forma de connexió amb la teulada. Dins del temple s’instal·laren un cor elevat al tram dels peus de la nau major i diversos retaules. Segons les fotografies dels primers decennis del nou-cents, el sòl era pavimentat amb grans lloses i un massís d’obra formava la mesa d’altar situada davant del retaule que cegava la conca absidal.

 

En el període 1936-39, com a conseqüència de l'alçament dels militars feixistes   encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, el mobiliari litúrgic fou espoliat, a més de quedar molt malmesa la fàbrica per la forta revinguda de la Noguera a l’octubre del 1937. Des d’aleshores el temple restà en un estat d’abandó que accentuà el procés de ruïna, i malgrat algunes obres de consolidació executades el 1965, aquest es precipità per l’acció continuada de les aigües i les noves riuades.


Entre l’any 1982 i el 1986 el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya hi efectuà treballs de restauració, segons un projecte de l’arquitectessa Neus Solé, que comportaren el reforçament dels fonaments, la refacció de les voltes i la renovació de l’embigat de coberta, com també el sanejament dels paraments interns i el desmantellament del cor


Quan al topònim Isil:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=22128


https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/retaule-de-santa-anna/bernat-despuig/064038-cjt



La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.

 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html