El tancament de la fleca Miserachs em feia evocar els rècords de la meva arribada a Castellar del Vallès l’any 1972; els nouvinguts advertíem aviat que la vida social estava, i en alguna mesura continua estant, organitzada en ‘capelletes’ , els americans en diuen ‘caucus’, paraula que curiosament manllevaven d’una de les tribus índies que exterminaven en nom de Déu, la llibertat i la democràcia, com bé recorda dia si, dia també, l’inefable Donald John Trump (Queens, Nova York, 14 de juny de 1946), exemple magnífic de fins on pot degradar l’esser humà.
Curiosament una de les ‘portes obertes’ era la de mossèn Jaume Rafanell Vilalta (1923-1981), que m’oferia publicar a la Forja, amb NOMÉS aquestes condicions ‘ parla del que vulguis, sense però, criticar al GOBIERNO, a l’Ajuntament i/o a l’església’.
Quan faig la llista, per descomptat en l’àmbit cultural, la Forja és una de les grans pèrdues, n’hi ha però en tots els sectors, la Tolrà havia desaparegut l’any 1936 perquè des de 1939 fins al tancament la gestionaven els Valls i Taberner; recordeu la Playtex?; desapareixerien la Ford, la Citroen, la Renault, al comerç de proximitat cal fer-li una llista pròpia, i veuríem/viuríem l’absorció de la Caixa de Sabadell.
Segur que podeu fer una llista exhaustiva, si la feu recordeu enviar-nos-la a castellardiari@gmail.com i la publicarem.
Al diari de Castellar del Vallès publiquem un Obituari amb les dades dels veïns finats.
No farem un Obituari d’Empreses i Comerços, sentim però, profundament comunicar-vos el tancament de la Fleca Miserachs.
https://www.youtube.com/watch?v=DjcI6kaiDCE
Moltes persones us trobarem a faltar.
Gràcies per tots els anys de bona feina.
dimarts, 31 de juliol de 2018
LES MAGNÒLIES DE CAMBRILS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA
Anàvem a Cambrils, i com toca m’arribava fins a l’església parroquial advocada a Sant Pere.
M’explicaven que es un juliol ‘atípic’ menys turistes, i la mitjana dels que venen amb una ‘capacitat econòmica’ força més limitada.
Em complia retratar un grup de magnòlies que semblen ser l’arbre ‘local’. Em venia al cap, l’actuació que duien a terme amb un arbre com aquests, uns veïns llogaters en una finca del carrer Balmes de Castellar del Vallès; dubto que sobrevisqui.
A Cambrils hi ha alguns arbres ‘monumentals’ , el Pi Rodó, EL Ficus benjamina davant quasi del Club nàutic, i ara sortosament les magnòlies que esdevenen arbre ornamental local.
Sant Pere traslladarà a la Altíssim en aquesta ocasió una doble pregaria, Senyor; allibera el teu poble!!, i alhora Senyor recolza l’activitat econòmica, cultural, i vital de Cambrils.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/09/la-clssica-cambrils-salou-cambrils-per.html
M’explicaven que es un juliol ‘atípic’ menys turistes, i la mitjana dels que venen amb una ‘capacitat econòmica’ força més limitada.
Em complia retratar un grup de magnòlies que semblen ser l’arbre ‘local’. Em venia al cap, l’actuació que duien a terme amb un arbre com aquests, uns veïns llogaters en una finca del carrer Balmes de Castellar del Vallès; dubto que sobrevisqui.
A Cambrils hi ha alguns arbres ‘monumentals’ , el Pi Rodó, EL Ficus benjamina davant quasi del Club nàutic, i ara sortosament les magnòlies que esdevenen arbre ornamental local.
Sant Pere traslladarà a la Altíssim en aquesta ocasió una doble pregaria, Senyor; allibera el teu poble!!, i alhora Senyor recolza l’activitat econòmica, cultural, i vital de Cambrils.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/09/la-clssica-cambrils-salou-cambrils-per.html
dilluns, 30 de juliol de 2018
CASA RAMONEDA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA
Aprofitava la visita a Cal Milionari per retratat també aquesta casa, obra segons llegia de l’Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947), autor també del fossar municipal de Sentmenat. La Casa Ramoneda es descriu com un edifici unifamiliar format per planta baixa, dos pisos i terrassa, amb una disposició dels elements a la façana en forma simètrica, situat als números 44-46 del carrer de Caldes.
Patrimoni Gencat ens diu que està totalment decorada, amb murs esgrafiats de color blanc i verd clar i obertures de pedra tallada a l'estil neoplateresc, amb emmarcaments a les finestres i baranes del balcó i finestres superiors. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor, nom, cognoms, data de naixement i traspàs,..
A la planta baixa hi ha tres obertures rectangulars i la central, és la porta d'accés.
Una línia d'imposta amb relleus de tipus floral marca la separació del primer pis, on hi ha un balcó corregut de tres obertures rectangulars amb barana calada, emmarcades en pedra decorada amb motius florals.
El coronament és amb cornisa i barana. Apareix la data de 1903.
A la façana figuren dos noms:
Menna Balaguer Obradors
Domenech Balaguer Perich.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la seva relació amb la casa.
Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947)
Patrimoni Gencat ens diu que està totalment decorada, amb murs esgrafiats de color blanc i verd clar i obertures de pedra tallada a l'estil neoplateresc, amb emmarcaments a les finestres i baranes del balcó i finestres superiors. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor, nom, cognoms, data de naixement i traspàs,..
A la planta baixa hi ha tres obertures rectangulars i la central, és la porta d'accés.
Una línia d'imposta amb relleus de tipus floral marca la separació del primer pis, on hi ha un balcó corregut de tres obertures rectangulars amb barana calada, emmarcades en pedra decorada amb motius florals.
El coronament és amb cornisa i barana. Apareix la data de 1903.
A la façana figuren dos noms:
Menna Balaguer Obradors
Domenech Balaguer Perich.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la seva relació amb la casa.
Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947)
diumenge, 29 de juliol de 2018
IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA DE PERAFITA. SEVA. OSONA. CATALUNYA
L’Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943), retratava l’any 1931 per l’Estudi de la Masia Catalana el menhir i la capella de Santa Madrona de Perafita, al terme de Seva, a la comarca d’Osona, a la nació màrtir de Catalunya. http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1348/rec/3
Poc s’imaginava que aquell indret bucòlic esdevindria una cruïlla de carrers asfaltats, en el que segons el mateix ajuntament de Seva, hi viuen de forma permanent únicament 5 persones http://www.seva.cat/index.php/el-municipi/urbanitzacions/perafita
I on, en dono fe, costa Déu i ajuda retratar la capella NO IDENTIFICADA de Santa Madrona.
De Sandra Madrona trobem ; aquesta capelleta rural, erigida probablement a finals del segle XVII, fou restaurada a principis dels anys 90, durant la construcció del Club de Camp Perafita. Antigament, els feligresos, sobretot de Centelles, invocaven Santa Madrona contra la sequera.
http://www.seva.cat/index.php/turisme/passejades
Seva va bescanviar el seu rol agrícola, urbanitzant bona part del seu terme, el resultat son quilometres d’asfalt, amb una baixíssima densitat de població, que llevat d’un miracle minvarà de forma progressiva.
La pregunta sembla de calaix, com arribava fins aquí la devoció a Santa Madrona ?.
http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/es/noticia/santa-madrona-olvidada-en-barcelona-pero-muy-presente-en-el-poble-sec_474486
http://devocioteca.blogspot.com/2009/03/santa-madrona-la-patrona-oblidada-de.html
http://bibliogoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-de-santa-madrona-la-seva-festa-es.html
Certament el camins del Senyor son inescrutables, oi?.
Ah!, que Seva no disposa de Catàleg de Patrimoni en línia, ni tampoc del Catàleg de Masies.
Poc s’imaginava que aquell indret bucòlic esdevindria una cruïlla de carrers asfaltats, en el que segons el mateix ajuntament de Seva, hi viuen de forma permanent únicament 5 persones http://www.seva.cat/index.php/el-municipi/urbanitzacions/perafita
I on, en dono fe, costa Déu i ajuda retratar la capella NO IDENTIFICADA de Santa Madrona.
De Sandra Madrona trobem ; aquesta capelleta rural, erigida probablement a finals del segle XVII, fou restaurada a principis dels anys 90, durant la construcció del Club de Camp Perafita. Antigament, els feligresos, sobretot de Centelles, invocaven Santa Madrona contra la sequera.
http://www.seva.cat/index.php/turisme/passejades
Seva va bescanviar el seu rol agrícola, urbanitzant bona part del seu terme, el resultat son quilometres d’asfalt, amb una baixíssima densitat de població, que llevat d’un miracle minvarà de forma progressiva.
La pregunta sembla de calaix, com arribava fins aquí la devoció a Santa Madrona ?.
http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/es/noticia/santa-madrona-olvidada-en-barcelona-pero-muy-presente-en-el-poble-sec_474486
http://devocioteca.blogspot.com/2009/03/santa-madrona-la-patrona-oblidada-de.html
http://bibliogoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-de-santa-madrona-la-seva-festa-es.html
Certament el camins del Senyor son inescrutables, oi?.
Ah!, que Seva no disposa de Catàleg de Patrimoni en línia, ni tampoc del Catàleg de Masies.
dissabte, 28 de juliol de 2018
CAN MIR. CANET DE MAR. EL MARESME . CATALUNYA
Segons Josep Rovira Fors , aquest casal ocupa l'espai que hauria pertangut a la masia de Can Cabanyes de la Vall que probablement es podria haver conservat tot sencer en alguna part.
Patrimoni Gencat ens diu ; casal gran de la primera època de Canet, modificat als segles XVIII, XIX i XX.
Al segle XVIII es reformaren les obertures i la reixa de la façana, i al segle XIX i principis del XX s'introduïren els arcs i parts de la coronació.
Té un gran portal adovellat i una finestra a l'angle de granit abuixardat. És de dues plantes i la torre té baixos i tres pisos. Damunt el finestral gòtic hi ha un matacà.
A la darrera reforma de la planta baixa s'ha convertit una finestra en portal d'una botiga.
Cap dada dels autors les successives reformes – com és mal costum, oi?.- , ens agradarà rebre informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Trobava la imatge a la pàgina de Seva ( Osona ) de l’Estudi de la Masia Catalana.
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/SEVA/mode/exact/order/title/page/1
Els ho feia saber en un comentari.
Patrimoni Gencat ens diu ; casal gran de la primera època de Canet, modificat als segles XVIII, XIX i XX.
Al segle XVIII es reformaren les obertures i la reixa de la façana, i al segle XIX i principis del XX s'introduïren els arcs i parts de la coronació.
Té un gran portal adovellat i una finestra a l'angle de granit abuixardat. És de dues plantes i la torre té baixos i tres pisos. Damunt el finestral gòtic hi ha un matacà.
A la darrera reforma de la planta baixa s'ha convertit una finestra en portal d'una botiga.
Cap dada dels autors les successives reformes – com és mal costum, oi?.- , ens agradarà rebre informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Trobava la imatge a la pàgina de Seva ( Osona ) de l’Estudi de la Masia Catalana.
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/SEVA/mode/exact/order/title/page/1
Els ho feia saber en un comentari.
divendres, 27 de juliol de 2018
CAN SICRA. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar una fotografia de la façana de l’edifici que comunica amb dos carrers, com són el passeig de Mar (passeig Mestrança) 92, 93 i el carrer de l’Esperança 86, 88.
Patrimoni Gencat explica que el solar està dividit en dos immobles contigus i annexes. La façana principal és la que dóna al passeig de Mar o de la Mestrança. Consta de dos pisos o plantes. En la planta baixa, s’hi disposen quatre obertures, seguint l’articulació següent, dues obertures grosses que actuen com a portal, i dues finestres petites projectades com a balcó, les quatre de mig punt.
L’aparell encoixinat, no arrenca des de la base de l’edifici, sinó amb l’arrencada del basament de les finestres reduïdes plantejades com a balcó. Pel que fa al primer pis, aquest apareix centralitzat per un gran balcó cobert, el qual està ornat amb vidrieres de diferents colors; està partit, és a dir, mig balcó per a cada immoble, sostentat per tres poderoses mènsules de grans dimensions i coronat per una cornisa, la qual està ornada amb motius vegetals, en el centre de la qual s’ha inscrit la data de la construcció de l’edifici, com és 1915.
L’arrancada d’aquest gran balcó, conjuga amb la primera cornisa, que actua com a separació entre la planta baixa i el primer pis. Finalment, aquest balcó, apareix flanquejat a banda i banda, per dues obertures de mig punt, respectivament, projectades com a balcó.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=S&page=256&pos=2556
Edificació formada per la unió de dues vivendes simètriques tractades amb unitat de façana. És de destacar la galeria a la primera planta, realitzada amb fusta: l'interior està distribuït segons una crugia i l'escala es disposa transversalment a aquesta; disposa d'un petit pati a la part posterior.
El balcons coberts o boinders van aparèixer al Regne Unit durant el segle XVIII, sent especialment populars als anys 70 d'aquell segle i posteriorment als dos darrers terços del segle XIX, tenien la funció de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior. Els corrents del modernisme, noucentisme,..., els incorporen als seus edificis.
Patrimoni Gencat explica que el solar està dividit en dos immobles contigus i annexes. La façana principal és la que dóna al passeig de Mar o de la Mestrança. Consta de dos pisos o plantes. En la planta baixa, s’hi disposen quatre obertures, seguint l’articulació següent, dues obertures grosses que actuen com a portal, i dues finestres petites projectades com a balcó, les quatre de mig punt.
L’aparell encoixinat, no arrenca des de la base de l’edifici, sinó amb l’arrencada del basament de les finestres reduïdes plantejades com a balcó. Pel que fa al primer pis, aquest apareix centralitzat per un gran balcó cobert, el qual està ornat amb vidrieres de diferents colors; està partit, és a dir, mig balcó per a cada immoble, sostentat per tres poderoses mènsules de grans dimensions i coronat per una cornisa, la qual està ornada amb motius vegetals, en el centre de la qual s’ha inscrit la data de la construcció de l’edifici, com és 1915.
L’arrancada d’aquest gran balcó, conjuga amb la primera cornisa, que actua com a separació entre la planta baixa i el primer pis. Finalment, aquest balcó, apareix flanquejat a banda i banda, per dues obertures de mig punt, respectivament, projectades com a balcó.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=S&page=256&pos=2556
Edificació formada per la unió de dues vivendes simètriques tractades amb unitat de façana. És de destacar la galeria a la primera planta, realitzada amb fusta: l'interior està distribuït segons una crugia i l'escala es disposa transversalment a aquesta; disposa d'un petit pati a la part posterior.
El balcons coberts o boinders van aparèixer al Regne Unit durant el segle XVIII, sent especialment populars als anys 70 d'aquell segle i posteriorment als dos darrers terços del segle XIX, tenien la funció de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior. Els corrents del modernisme, noucentisme,..., els incorporen als seus edificis.
dijous, 26 de juliol de 2018
CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS . MASIA LA QUINTANA. ORISTÀ. EL LLUCANÈS. OSONA. CATALUNYA
De la capella de la Mare de Déu dels Dolors de la masia La Quintana d’Orista, patrimoni Gencat ens diu; església neoclàssica d'una sola nau coberta amb volta de creueria i una teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, on hi ha la porta allindada i una finestra rodona a la part superior. Sobre la teulada hi ha una espadanya feta de dos pilars rectangulars i un arc, que sostenen la campana. Els murs són de pedres irregulars i morter, el mur de la façana és emblanquinat, igual que l'interior de la capella.
Òbviament la referència està molt desactualitzada, en la fotografia on apareix el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 26 de maig de 1926), que té un arxiu de fotografies en color 13X18 de TOTA CATALUNYA, observareu que a dia d’avui 26.07.2018 llueix la pedra, el campanar d’espadanya s’ha situat damunt de la façana, i ha desaparegut el gnòmon del rellotge de sol.
Fotografia de 26.07.2018 Antonio Mora Vergés
Fotografia de 1984 Joan Molera
Li demanava a la Mare de Déu dels Dolors, que faci arribar a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble!
Òbviament la referència està molt desactualitzada, en la fotografia on apareix el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 26 de maig de 1926), que té un arxiu de fotografies en color 13X18 de TOTA CATALUNYA, observareu que a dia d’avui 26.07.2018 llueix la pedra, el campanar d’espadanya s’ha situat damunt de la façana, i ha desaparegut el gnòmon del rellotge de sol.
Fotografia de 26.07.2018 Antonio Mora Vergés
Fotografia de 1984 Joan Molera
Li demanava a la Mare de Déu dels Dolors, que faci arribar a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble!
IN MEMORIAM DEL MOLÍ D’EN RAL. CALDES DE MONTBUI. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
Retratava al Josep Olivé Escarré enfront de la casa senyorial del moli d’en Ral a Caldes de Montbui, que el Mapa de Patrimoni descriu com; edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula àrab, a quatre aigües, i la façana principal de l'edifici orientada a mig dia.
Totes les obertures són simètriques respecte a l'eix de la façana. Aquestes estan resseguides per fileres de maons, i els llindars formen un arc rebaixat, amb els maons disposats a mena de plec de llibre. A la façana orientada al sud-oest hi ha una corriola situada a la planta golfes. L'estructura constructiva de l'edifici és a base de pedra de petites dimensions alternada amb maó. L'arrebossat de la façana és parcial.
De l’antic molí d’en Ral, en resten actualment algunes rues i les tres basses, construïdes amb pedra irregular de la riera de Caldes i reforçada per varis contraforts.
Fotografia del Mapa de Patrimoni.
No em fa esment https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Caldes_de_Montbui
Des del ‘tontisme’ – i només des de ‘tontisme’ – és possible sostenir afirmacions com ‘ conec TOTA Catalunya’.
Totes les obertures són simètriques respecte a l'eix de la façana. Aquestes estan resseguides per fileres de maons, i els llindars formen un arc rebaixat, amb els maons disposats a mena de plec de llibre. A la façana orientada al sud-oest hi ha una corriola situada a la planta golfes. L'estructura constructiva de l'edifici és a base de pedra de petites dimensions alternada amb maó. L'arrebossat de la façana és parcial.
De l’antic molí d’en Ral, en resten actualment algunes rues i les tres basses, construïdes amb pedra irregular de la riera de Caldes i reforçada per varis contraforts.
Fotografia del Mapa de Patrimoni.
No em fa esment https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Caldes_de_Montbui
Des del ‘tontisme’ – i només des de ‘tontisme’ – és possible sostenir afirmacions com ‘ conec TOTA Catalunya’.
dimecres, 25 de juliol de 2018
L’ESTANYOL I EL CAMP DE GOLF DEL MONTANYÀ. EL BRULL. OSONA. CATALUNYA
Ens arribàvem fins al terme del Brull, a la comarca d’Osona, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 )i l’Antonio Mora Vergés, anàvem fins a l’Estanyol, masia existent a la baixa Edat Mitjana amb importants reformes fetes en el decurs dels segles XVIII i XIX. Actualment forma part de les instal·lacions del club de Golf del Montanyà.
Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; masia de grans proporcions formada per tres cossos, el més antic dels quals presenta reminiscències d'un gòtic tardà. El cos principal consta de planta, dos pisos i golfes, i té la façana principal al sud, tot i que també s'hi pot accedir des del nord. A aquest cos hi ha un edifici adossat a la part de ponent, de planta quadrada i dos pisos, en el qual es pot veure un doble nivell de galeries al primer i al segon pis. Hi ha restes d'un segon cos afegit al sud, actualment ensorrat, i , finalment, podem veure-hi un pou adossat a l'exterior de la façana nord. Com a conjunt, l'Estanyol se'ns mostra com una casa de grans proporcions i d'aire senyorívol.
Desconèixer el patrimoni històric, artístic i/o natural de Catalunya, és sens dubte ‘pecat’ per als catalans. I, malgrat la relativització del ‘pecat’ per a l’església catòlica, apostòlica i romana, pensem que deixar-se l’Estanyol cal considerar-ho com pecat greu.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/el-brull-el-paratge-de-sant-marti-osona.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/sant-jaume-de-viladrover-el-brull-osona.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/el-brull-osona-casa-despiritualitat.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/mas-casademunt-el-brull-osona-catalunya.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/05/mare-de-deu-de-les-prades-esglesia-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/07/fossar-del-brull-osona-catalunya.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/castell-del-brull-osona-catalunya.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/edifici-de-lajuntament-i-antigues.html
Hi ha més a ‘viure’ al Brull, feu un racó a la vostra agenda aquest estiu per a comprovar-ho.
Ah!, el topònim ‘estanyol’ és del tot descriptiu, 'estany petit’, i com quasi tot en aquest món, heu d’intentar ‘mirar-ho’ amb les ‘ulleres temporals’ que li corresponen.
Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; masia de grans proporcions formada per tres cossos, el més antic dels quals presenta reminiscències d'un gòtic tardà. El cos principal consta de planta, dos pisos i golfes, i té la façana principal al sud, tot i que també s'hi pot accedir des del nord. A aquest cos hi ha un edifici adossat a la part de ponent, de planta quadrada i dos pisos, en el qual es pot veure un doble nivell de galeries al primer i al segon pis. Hi ha restes d'un segon cos afegit al sud, actualment ensorrat, i , finalment, podem veure-hi un pou adossat a l'exterior de la façana nord. Com a conjunt, l'Estanyol se'ns mostra com una casa de grans proporcions i d'aire senyorívol.
Desconèixer el patrimoni històric, artístic i/o natural de Catalunya, és sens dubte ‘pecat’ per als catalans. I, malgrat la relativització del ‘pecat’ per a l’església catòlica, apostòlica i romana, pensem que deixar-se l’Estanyol cal considerar-ho com pecat greu.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/el-brull-el-paratge-de-sant-marti-osona.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/sant-jaume-de-viladrover-el-brull-osona.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/el-brull-osona-casa-despiritualitat.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/mas-casademunt-el-brull-osona-catalunya.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/05/mare-de-deu-de-les-prades-esglesia-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/07/fossar-del-brull-osona-catalunya.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/castell-del-brull-osona-catalunya.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/edifici-de-lajuntament-i-antigues.html
Hi ha més a ‘viure’ al Brull, feu un racó a la vostra agenda aquest estiu per a comprovar-ho.
Ah!, el topònim ‘estanyol’ és del tot descriptiu, 'estany petit’, i com quasi tot en aquest món, heu d’intentar ‘mirar-ho’ amb les ‘ulleres temporals’ que li corresponen.
dimarts, 24 de juliol de 2018
El BANC XAFARDER. CASTELLAR DEL VALLÈS. CATALUNYA
Tranquils amics lectors que no va la qüestió d’Entitats Bancaries, tampoc del tràfic que tradicionalment han fet de les nostres dades, que han estat facilitades - en el millor dels supòsits - a ‘ empreses del grup’.
No, no, el tema va d’un banc de caire modernista situat als jardins del que s’anomena ara ‘Palau Tolrà’.
El banc en qüestió està situat a continuació de l’edifici, i més enllà de la funció que se li pot suposar, servia com a ‘respirador’ de la planta soterrani i del petit celler de la casa.
Tenia, i d’aquí l’adjectiu ‘xafarder’ una diguem-ne funció molt particular, des del celler de Can Tolrà, es podien sentir amb absoluta claredat les converses que es mantenien en aquell banc apartat de la casa, situat al començament del jardí, considerat a priori doncs, un lloc on poder parlar amb ‘discreció’.
Li dedicàvem al Josep Tolrà i Avellà ( Cabrils, Maresme, 11 d’abril de 1817 — Sant Esteve de Castellar , Vallès Occidental, 21 de juliol de 1882), una entrada ‘critica’ al Diari de Castellar del Vallès. L’existència d’aquest banc vindria a corroborar que va ser efectivament un ‘home eixerit, oi?
No, no, el tema va d’un banc de caire modernista situat als jardins del que s’anomena ara ‘Palau Tolrà’.
El banc en qüestió està situat a continuació de l’edifici, i més enllà de la funció que se li pot suposar, servia com a ‘respirador’ de la planta soterrani i del petit celler de la casa.
Tenia, i d’aquí l’adjectiu ‘xafarder’ una diguem-ne funció molt particular, des del celler de Can Tolrà, es podien sentir amb absoluta claredat les converses que es mantenien en aquell banc apartat de la casa, situat al començament del jardí, considerat a priori doncs, un lloc on poder parlar amb ‘discreció’.
Li dedicàvem al Josep Tolrà i Avellà ( Cabrils, Maresme, 11 d’abril de 1817 — Sant Esteve de Castellar , Vallès Occidental, 21 de juliol de 1882), una entrada ‘critica’ al Diari de Castellar del Vallès. L’existència d’aquest banc vindria a corroborar que va ser efectivament un ‘home eixerit, oi?
dilluns, 23 de juliol de 2018
IN MEMORIAM DE L’HOTEL CONGOST. FIGARÓ-MONTMANY. EL VALLÈS ORIENTAL.
Estem en ‘territori Raspall’, i retratava des de l’altre costat de l’autovia l’edifici de l’hotel Congost, que l’any 1921, Amadeo Pantaleoni encarregà a Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), avui dedicat a llar d'avis. Ha sofert moltes i profundes modificacions. Resta part de l'estructura (torre i cossos principals) i algunes finestres secundàries. Les façanes principals així com l'accés i les cobertes han estat molt modificades.
https://www.flickr.com/photos/patcdiba/35653446610
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1970/03/22/pagina-25/33213561/pdf.html?search=Amadeo%20Pantaleoni
La construcció de l'hotel està lligada a la importància que va adquirir el Figaró com a centre d'estiueig des de finals del segle XIX.
La seva estètica és propera al Noucentisme, tot i que utilitza alguns elements de tipologia Modernista.
Quan a la descripció Patrimoni Gencat ens diu ; Edifici aïllat situat dins el teixit urbà. És un edifici de grans proporcions, de planta rectangular i coberta composta. Consta de planta baixa i dos pisos d'alçada, però aprofita el desnivell del terreny per tenir soterrani.
Sobresurt una torre-mirador coberta a doble vessant, on hi ha una finestra d'arc de mig punt partida amb tres buits, que dóna unitat al pis superior de l'edifici, on s'hi troben altres finestres similars. Hi ha obertures amb emmarcaments de maó. Tots els capcers tenen un frontó.
Figaró-Montmany, la Garriga, Aiguafreda,..., han patit – i pateixen – la pèrdua de la seva condició de poblacions d’estiueig, dissortadament el Vallès Oriental, no pot competir amb el turisme de sol i alcohol, i dissortadament sembla que el turisme associat al descans, a l’excursionisme, a la cultura, desapareixerà progressivament. La transformació d’instal·lacions d’Hosteleria en residències per a la gent gran, n’és una mostra palesa.
https://www.flickr.com/photos/patcdiba/35653446610
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1970/03/22/pagina-25/33213561/pdf.html?search=Amadeo%20Pantaleoni
La construcció de l'hotel està lligada a la importància que va adquirir el Figaró com a centre d'estiueig des de finals del segle XIX.
La seva estètica és propera al Noucentisme, tot i que utilitza alguns elements de tipologia Modernista.
Quan a la descripció Patrimoni Gencat ens diu ; Edifici aïllat situat dins el teixit urbà. És un edifici de grans proporcions, de planta rectangular i coberta composta. Consta de planta baixa i dos pisos d'alçada, però aprofita el desnivell del terreny per tenir soterrani.
Sobresurt una torre-mirador coberta a doble vessant, on hi ha una finestra d'arc de mig punt partida amb tres buits, que dóna unitat al pis superior de l'edifici, on s'hi troben altres finestres similars. Hi ha obertures amb emmarcaments de maó. Tots els capcers tenen un frontó.
Figaró-Montmany, la Garriga, Aiguafreda,..., han patit – i pateixen – la pèrdua de la seva condició de poblacions d’estiueig, dissortadament el Vallès Oriental, no pot competir amb el turisme de sol i alcohol, i dissortadament sembla que el turisme associat al descans, a l’excursionisme, a la cultura, desapareixerà progressivament. La transformació d’instal·lacions d’Hosteleria en residències per a la gent gran, n’és una mostra palesa.
diumenge, 22 de juliol de 2018
INDRETS QUE CAL VISITAR. ELS JARDINS DE CAL MILIONARI. SENTMENAT. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA
Les "Nits d'estiu a Cal Milionari" permeten accedir a la finca, i per als que no la coneixíem visitar els seus jardins.
http://www.sentmenat.cat/actualitat/noticies/nits-destiu2018-arriba-a-sentmenat.html
Retratava la figura femenina ‘ la Mediterrània’, obra de l’escultora sabadellenca, Rosa Garcia Ferrandiz ( Sabadell, 1933 + Barcelona, 29.11.2015 )
http://rosagferrandiz.com/biografia.html
https://enmemoria.lavanguardia.com/fallecimiento/rosa-gonzalez-i-ferrandiz/44183258
Em cridava l’atenció també una imatge de caràcter religiós que presideix un espai circular, faré arribar la fotografia als amics de ‘ imatgeria de la mare de déu de Montserrat’.
Trobava algun castellarencs – pocs – a Cal Milionari que havien vingut a fer la visita aprofitant Les "Nits d'estiu a Cal Milionari" , de les que havien tingut coneixement mitjançant el Diari de Castellar del Vallès.
Ens agradarà rebre a l’email castellardiari@gmail.com dades de la biografia del ‘Milionari’, i si fis possible també una fotografia.
Ah!, malgrat que és més fàcil trobar castellarencs a Sabadell que a Castellar del Vallès, aprofiteu Les "Nits d'estiu a Cal Milionari" per visitar la finca.
http://www.sentmenat.cat/actualitat/noticies/nits-destiu2018-arriba-a-sentmenat.html
Retratava la figura femenina ‘ la Mediterrània’, obra de l’escultora sabadellenca, Rosa Garcia Ferrandiz ( Sabadell, 1933 + Barcelona, 29.11.2015 )
http://rosagferrandiz.com/biografia.html
https://enmemoria.lavanguardia.com/fallecimiento/rosa-gonzalez-i-ferrandiz/44183258
Em cridava l’atenció també una imatge de caràcter religiós que presideix un espai circular, faré arribar la fotografia als amics de ‘ imatgeria de la mare de déu de Montserrat’.
Trobava algun castellarencs – pocs – a Cal Milionari que havien vingut a fer la visita aprofitant Les "Nits d'estiu a Cal Milionari" , de les que havien tingut coneixement mitjançant el Diari de Castellar del Vallès.
Ens agradarà rebre a l’email castellardiari@gmail.com dades de la biografia del ‘Milionari’, i si fis possible també una fotografia.
Ah!, malgrat que és més fàcil trobar castellarencs a Sabadell que a Castellar del Vallès, aprofiteu Les "Nits d'estiu a Cal Milionari" per visitar la finca.
SERRABARDINA. IN MEMORIAM D’AQUELLA SEVA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. OSONA. CATALUNYA
Em costava localitzar el mas – sense cap rètol indicatiu- situat a la part del migdia del terme, prop del límit amb el Brull. Consta citat a l´any 1626 en el Cens General i posteriorment a l´any 1860 en el nomenclàtor de la província de Barcelona.
Quan al topònim Serrabardina, el diccionari català valència balear ens diu ; etimològicament probablement de l'arrel germ. bard- (cfr. el nom propi germ. Bardinus, ap. Förstemann Altd. Nb. i, 248). En els segles X y XI, Bardina era un nom propi d'home: «Bardina monachus», en un doc. a. 959 (Rev. Arch. 1919, p. 307); hi havia el vescomte Bardina a principis del segle XI (cfr. Bol. Ac. B. L., i, 207).
La masia apareix a l’Estudi de la Masia Catalana: http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/seva/order/title
Malgrat NO recullen TOTES les masies, ni en ocasions les més importants, pensem que és una magna obra, que s’hauria d’haver continuant duent a terme.
Quan a la descripció Patrimoni Gencat ens diu; Gran casal. Portada principal adovellada amb un escudet llis a la dovella principal amb data 1600. La teulada és a dues vessants. Totes les finestres són de pedra treballada. Davant la casa trobem dues llisses i a l´entrada d´una d´elles la data 1689 (sembla com si el conjunt fos construït en dues etapes). Al voltant de les llisses, hi trobem diferents edificacions dedicades a corts i també una masoveria. Davant la llissa interior trobem un element de defensa.
Seva va bescanviar el seu rol agrícola, urbanitzant bona part del seu terme, el resultat son quilometres d’asfalt, amb una baixíssima densitat de població, que llevat d’un miracle minvarà de forma progressiva.
M’explicaven que no posen rètols per evitar els lladres, comentari que fa anys em feia el malaurat alcalde de Clariana de Cardener. Si teniu un ordinador senzill, poseu; https://www.google.es/maps/place/Carrer+de+Serrabardina,+08553+Seva,+Barcelona/@41.826048,2.2821316,139a,35y,356.21h,45t/data=!3m1!1e3!4m13!1m7!3m6!1s0x12a4d98c577992bd:0xe78a6e5ab5943ed9!2sCarrer+de+Serrabardina,+08553+Seva,+Barcelona!3b1!8m2!3d41.8246101!4d2.2833719!3m4!1s0x12a4d98c577992bd:0xe78a6e5ab5943ed9!8m2!3d41.8246101!4d2.2833719 i podreu veure allò que desitgeu
Els lladres d’avui ho tenen tot MOLT FÀCIL.
Quan al topònim Serrabardina, el diccionari català valència balear ens diu ; etimològicament probablement de l'arrel germ. bard- (cfr. el nom propi germ. Bardinus, ap. Förstemann Altd. Nb. i, 248). En els segles X y XI, Bardina era un nom propi d'home: «Bardina monachus», en un doc. a. 959 (Rev. Arch. 1919, p. 307); hi havia el vescomte Bardina a principis del segle XI (cfr. Bol. Ac. B. L., i, 207).
La masia apareix a l’Estudi de la Masia Catalana: http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/seva/order/title
Malgrat NO recullen TOTES les masies, ni en ocasions les més importants, pensem que és una magna obra, que s’hauria d’haver continuant duent a terme.
Quan a la descripció Patrimoni Gencat ens diu; Gran casal. Portada principal adovellada amb un escudet llis a la dovella principal amb data 1600. La teulada és a dues vessants. Totes les finestres són de pedra treballada. Davant la casa trobem dues llisses i a l´entrada d´una d´elles la data 1689 (sembla com si el conjunt fos construït en dues etapes). Al voltant de les llisses, hi trobem diferents edificacions dedicades a corts i també una masoveria. Davant la llissa interior trobem un element de defensa.
Seva va bescanviar el seu rol agrícola, urbanitzant bona part del seu terme, el resultat son quilometres d’asfalt, amb una baixíssima densitat de població, que llevat d’un miracle minvarà de forma progressiva.
M’explicaven que no posen rètols per evitar els lladres, comentari que fa anys em feia el malaurat alcalde de Clariana de Cardener. Si teniu un ordinador senzill, poseu; https://www.google.es/maps/place/Carrer+de+Serrabardina,+08553+Seva,+Barcelona/@41.826048,2.2821316,139a,35y,356.21h,45t/data=!3m1!1e3!4m13!1m7!3m6!1s0x12a4d98c577992bd:0xe78a6e5ab5943ed9!2sCarrer+de+Serrabardina,+08553+Seva,+Barcelona!3b1!8m2!3d41.8246101!4d2.2833719!3m4!1s0x12a4d98c577992bd:0xe78a6e5ab5943ed9!8m2!3d41.8246101!4d2.2833719 i podreu veure allò que desitgeu
Els lladres d’avui ho tenen tot MOLT FÀCIL.
dissabte, 21 de juliol de 2018
LA CASA DELFI SABADELL I SERRA DE MONTMELÓ. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
Em quedava de ‘pasta de cacauet’ llegint alguna de les ‘ teories’ sobre l’origen del topònim Montmeló :
Que és un lloc guai, que ‘mola’
segons Griera (BDE, xxvi, 53), del llatí monte motulone, ‘muntanya cònica’.
Mont del Molí, que trobaria fonament en l'existència d'un molí fariner concedit a Guillem durant el regnat de Lluís el Jove al segle XII.
La recuperació de la Pedra de Llinars i, més recentment, la pedra termal d'"Augustalis" al Raiguer, venen a accentuar el sentit termenal de Montmeló. Com proposava Enric Moreu-Rey, el significat etimològic del mot s'explica per la seva procedència de Mont Molló o sigui, turó, puig o coll de la Pedrafita, referit a la muntanyeta de les Tres Creus.
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 eminent lingüista universal, de nacionalitat catalana , autor entre altres: del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, i de l’Onomàsticon Cataloniae, en relació al tema DIU :
Provinent de MELONE, derivat de MELES, que és el nom del teixó ( petit mamífer salvatgí ) en llatí. Literalment ‘ TURÓ DELS TEIXONS’.
Cal fer una ullada al cens per adonar-se’n que el creixement de Montmeló – com el de la major part dels pobles i ciutats de Catalunya – està clarament relacionat amb la perversa intenció del franquisme de diluir la llengua i la cultura catalana, en un mar d’emigrants.
Delfí Sabadell i Serra, originari de Barcelona, va ser també promotor del Casino i el Casal de les Tres Creus, que junt amb la Masia Castellcanigó estan construits formant un triangle.
Durant aquella època a l'avinguda Meridiana de Barcelona, es va fer construir el seu habitatge de característiques molt semblants a les de la Masia Castellcanigó.
Delfí Sabadell i Serra, apareix esmentat a : http://www.tv3.cat/industriadeguerra/pdf/nomines_treballadors.pdf
Pel que fa a la data en que s’aixecava l‘edifici al fitxa tècnica apareix l’any 1920, i en referència al mestre d’obres i/o arquitecte diu desconegut, dada aquesta del tot increïble en una població que tenia un cens de 642 ànimes quan s’aixecava l’edifici.
Val a dir, tant en favor de Delfi Sabadell i Serra, com del promotor de Can Caballé, que escollien també al DESCONEGUT, que en ambdós casos triaven un excel•lents professionals, hom pensa que possiblement de gran prestigi, fora de Montmeló.

L’edifici se’m fa visible a nivell del tercer pis, on hi ha una doble arcaria cega de tres arcs rebaixats que imiten totxo disposat a plec de llibre que descansa sobre una imposta de ceràmica limitada per motllures. En la façana de nord hi ha l’escut de Barcelona i el de Catalunya, i en l’oest, hi ha Sant Jordi amb el drac i la verge de Montserrat. Tots aquest motius estan dins un quadre emmarcat per unes rajoles com les de l'imposta. L'espai entre aquests quadres i els arcs està revestit amb trencadís de ceràmica. Al damunt i enmig d'aquestes arcaries hi ha un arc cec del mateix tipus que els anteriors però amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica de motius florals.
Sembla que la tanca s’aixecava l’any 2006; feia la fotografia per tant amb 7 anys de retard.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , https://vptmod.blogspot.com/ em remetia a una publicació seva :
https://vptmod.blogspot.com/2017/04/barcelona-montmelo-cases-delfi-sabadell.html
El mestre d’obres Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 1851 - 29 de novembre de 1930), que va obtenir el títol l'any 1872, va ser l’autor d’aquesta casa, i també almenys de :
A Barcelona fou autor d'edificis com el mirador de les Cotxeres de Can Girona (1901), la Torre unifamiliar de l'avinguda del Tibidabo (1906), la Casa Anita Rodés (1908), la Villa Cónsol (1911), la Casa Ramis (1912), Can Sala (1919) i la Casa Juliá (1920). https://vptmod.blogspot.com/2017/04/barcelona-montmelo-cases-delfi-sabadell.html
A Igualada fou autor de la Casa Josep Albereda, situada a la Rambla General Vives, 39. És un edifici entre mitgeres de planta baixa més tres pisos, edificada entre 1908 i 1910. La façana imita un encoixinat, amb trencaaigües rematats amb mènsules esculpides. El pis principal té balcó corregut, i hi ha una capelleta entre els dos portals. A Igualada també projectà el gener de 1912 un edifici al Passeig Verdaguer 100, desaparegut l'any 1976, promogut per Josep Vidal i Carulla.
A Terrassa fou autor de la reforma de la Casa Mercè Pous (1915).[4] A Sant Vicenç dels Horts se li atribueix el Casal Turó, de l'any 1922, i Can Comamala (1922).
Que és un lloc guai, que ‘mola’
segons Griera (BDE, xxvi, 53), del llatí monte motulone, ‘muntanya cònica’.
Mont del Molí, que trobaria fonament en l'existència d'un molí fariner concedit a Guillem durant el regnat de Lluís el Jove al segle XII.
La recuperació de la Pedra de Llinars i, més recentment, la pedra termal d'"Augustalis" al Raiguer, venen a accentuar el sentit termenal de Montmeló. Com proposava Enric Moreu-Rey, el significat etimològic del mot s'explica per la seva procedència de Mont Molló o sigui, turó, puig o coll de la Pedrafita, referit a la muntanyeta de les Tres Creus.
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 eminent lingüista universal, de nacionalitat catalana , autor entre altres: del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, i de l’Onomàsticon Cataloniae, en relació al tema DIU :
Provinent de MELONE, derivat de MELES, que és el nom del teixó ( petit mamífer salvatgí ) en llatí. Literalment ‘ TURÓ DELS TEIXONS’.
Cal fer una ullada al cens per adonar-se’n que el creixement de Montmeló – com el de la major part dels pobles i ciutats de Catalunya – està clarament relacionat amb la perversa intenció del franquisme de diluir la llengua i la cultura catalana, en un mar d’emigrants.
Delfí Sabadell i Serra, originari de Barcelona, va ser també promotor del Casino i el Casal de les Tres Creus, que junt amb la Masia Castellcanigó estan construits formant un triangle.
Durant aquella època a l'avinguda Meridiana de Barcelona, es va fer construir el seu habitatge de característiques molt semblants a les de la Masia Castellcanigó.
Delfí Sabadell i Serra, apareix esmentat a : http://www.tv3.cat/industriadeguerra/pdf/nomines_treballadors.pdf
Pel que fa a la data en que s’aixecava l‘edifici al fitxa tècnica apareix l’any 1920, i en referència al mestre d’obres i/o arquitecte diu desconegut, dada aquesta del tot increïble en una població que tenia un cens de 642 ànimes quan s’aixecava l’edifici.
Val a dir, tant en favor de Delfi Sabadell i Serra, com del promotor de Can Caballé, que escollien també al DESCONEGUT, que en ambdós casos triaven un excel•lents professionals, hom pensa que possiblement de gran prestigi, fora de Montmeló.

L’edifici se’m fa visible a nivell del tercer pis, on hi ha una doble arcaria cega de tres arcs rebaixats que imiten totxo disposat a plec de llibre que descansa sobre una imposta de ceràmica limitada per motllures. En la façana de nord hi ha l’escut de Barcelona i el de Catalunya, i en l’oest, hi ha Sant Jordi amb el drac i la verge de Montserrat. Tots aquest motius estan dins un quadre emmarcat per unes rajoles com les de l'imposta. L'espai entre aquests quadres i els arcs està revestit amb trencadís de ceràmica. Al damunt i enmig d'aquestes arcaries hi ha un arc cec del mateix tipus que els anteriors però amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica de motius florals.
Sembla que la tanca s’aixecava l’any 2006; feia la fotografia per tant amb 7 anys de retard.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , https://vptmod.blogspot.com/ em remetia a una publicació seva :
https://vptmod.blogspot.com/2017/04/barcelona-montmelo-cases-delfi-sabadell.html
El mestre d’obres Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 1851 - 29 de novembre de 1930), que va obtenir el títol l'any 1872, va ser l’autor d’aquesta casa, i també almenys de :
A Barcelona fou autor d'edificis com el mirador de les Cotxeres de Can Girona (1901), la Torre unifamiliar de l'avinguda del Tibidabo (1906), la Casa Anita Rodés (1908), la Villa Cónsol (1911), la Casa Ramis (1912), Can Sala (1919) i la Casa Juliá (1920). https://vptmod.blogspot.com/2017/04/barcelona-montmelo-cases-delfi-sabadell.html
A Igualada fou autor de la Casa Josep Albereda, situada a la Rambla General Vives, 39. És un edifici entre mitgeres de planta baixa més tres pisos, edificada entre 1908 i 1910. La façana imita un encoixinat, amb trencaaigües rematats amb mènsules esculpides. El pis principal té balcó corregut, i hi ha una capelleta entre els dos portals. A Igualada també projectà el gener de 1912 un edifici al Passeig Verdaguer 100, desaparegut l'any 1976, promogut per Josep Vidal i Carulla.
A Terrassa fou autor de la reforma de la Casa Mercè Pous (1915).[4] A Sant Vicenç dels Horts se li atribueix el Casal Turó, de l'any 1922, i Can Comamala (1922).
divendres, 20 de juliol de 2018
LA PARELLA. OBRA DE JULI VILARRUBÍ LLEBARIA. ALMOSTER. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA
Retratava aquesta imatge en la visita que fèiem a Almoster amb el Josep Olivé Escarré.
Fotografia. Antonio Mora Vergés
El seu autor va ser l’escultor Juli Vilarrubí Llebaria ( Almoster, El camp jussà de Tarragona, 1947 + 22 de maig de 1992 ]
http://reusdigital.cat/noticies/exposici-de-juli-vilarrub-almoster
Juan Ramón Jiménez Mantecón (Moguer, Huelva, 23 de desembre de 1881 - San Juan, Puerto Rico, 29 de maig de 1958), ens deixava un bellíssim poema :
El viaje definitivo
… Y yo me iré. Y se quedarán los pájaros cantando;
y se quedará mi huerto, con su verde árbol,
y con su pozo blanco.
Todas las tardes, el cielo será azul y plácido;
y tocarán, como esta tarde están tocando,
las campanas del campanario.
Se morirán aquellos que me amaron;
y el pueblo se hará nuevo cada año;
y en el rincón aquel de mi huerto florido y encalado,
mi espíritu errará nostáljico…
Y yo me iré; y estaré solo, sin hogar, sin árbol
verde, sin pozo blanco,
sin cielo azul y plácido…
Y se quedarán los pájaros cantando.
Dissortadament amb el traspàs del Juli Vilarrubí Llebaria, només podem pensar en que ‘ se quedaran los partidos politicos robando’ , oi?.
Fotografia. Antonio Mora Vergés
El seu autor va ser l’escultor Juli Vilarrubí Llebaria ( Almoster, El camp jussà de Tarragona, 1947 + 22 de maig de 1992 ]
http://reusdigital.cat/noticies/exposici-de-juli-vilarrub-almoster
Juan Ramón Jiménez Mantecón (Moguer, Huelva, 23 de desembre de 1881 - San Juan, Puerto Rico, 29 de maig de 1958), ens deixava un bellíssim poema :
El viaje definitivo
… Y yo me iré. Y se quedarán los pájaros cantando;
y se quedará mi huerto, con su verde árbol,
y con su pozo blanco.
Todas las tardes, el cielo será azul y plácido;
y tocarán, como esta tarde están tocando,
las campanas del campanario.
Se morirán aquellos que me amaron;
y el pueblo se hará nuevo cada año;
y en el rincón aquel de mi huerto florido y encalado,
mi espíritu errará nostáljico…
Y yo me iré; y estaré solo, sin hogar, sin árbol
verde, sin pozo blanco,
sin cielo azul y plácido…
Y se quedarán los pájaros cantando.
Dissortadament amb el traspàs del Juli Vilarrubí Llebaria, només podem pensar en que ‘ se quedaran los partidos politicos robando’ , oi?.
dijous, 19 de juliol de 2018
SOBREVIA DEL TERRADAS. TRESORS DE SEVA. OSONA. CATALUNYA
Bocabadat, aquesta és potser l’expressió que més s’ajusta a l’estat que em provocava veure la casa Sobrevia del Terradas, quan al topònim el diccionari català valencià, balear en diu ; etimològicament; grafia aglutinada de sobre via, ‘sobre el camí’.
Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; torre de planta rectangular. Hi ha detalls de les finestres de ferro forjat amb motius de dracs. Parallamps de ferro forjat.Forjador, Manuel Ballarín i Lancuentra (Aragó, 1863 - Biescas (Osca), 23 de setembre de 1915)
A la part de darrera trobem finestrals geminats (amb motius vegetals en el capitell i rosetons) i grans finestres.
A la façana lateral i en el segon pis hi ha 8 arcades que conformen una galeria.
Davant la casa i al costat del portal hi ha una església inaugurada el 1905, advocada a l'Immaculat Cor de Maria , i al seu interior hi ha un retaule del 1905 de l'Enric Monserdà i Vidal (Barcelona 1850 - 13 de abril de 1926)
Col·laboraven també :
L’escultor, Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933)
El taller Amigó. Vitralls
Eudald Ramon Nonat Amigó i Dou (1818-85).
"Hijos de Eudaldo Ramon Amigó" . José i Joaquin
https://demodernismo.files.wordpress.com/2013/07/canellas_gil_paper.pdf
Alfons Juyol i Bach (Barcelona, 1860 - 1917). escultor especialista en decoració d’edificis
La casa i la capella van estar dissenyades per Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17 de octubre de 1867-Barcelona, 23 de desembre de 1956) .
El jardí sembla ser que va estar dibuixat per ell.
La construcció és de grans proporcions i està adossat a una masía del 1600.
A la pàgina del Consistori de Seva – que no compta amb un Catàleg de Patrimoni en línia, ni amb un Catàleg de Masies, trobava :
http://www.seva.cat/index.php/turisme/llocs-d-interes
MAS SOBRAVIA
L'actual mas està format per l'antiga masia (damunt del portal i figura l'any 1779) i una casa residencial moderna feta a principis del segle XX.
Es troba a cinc quilòmetres del poble de Seva, sobre la carretera de Viladrau. El que més destaca avui i dia i dóna un especial relleu a Sobrevia és el gran casal de línies modernistes, construït sota el mas antic, entre els anys 1901 i 1905, sota la direcció del gran arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Complementa el conjunt una bonica capella dedicada a L’Immaculat Cor de Maria, feta el 1905. Barreja solucions modernistes amb detalls romànics a la façana i gòtics al seu interior, coberta i retaule.
Demanaré confirmació de l’advocació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i si en disposen almenys una imatge del interior de la capella.
Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; torre de planta rectangular. Hi ha detalls de les finestres de ferro forjat amb motius de dracs. Parallamps de ferro forjat.Forjador, Manuel Ballarín i Lancuentra (Aragó, 1863 - Biescas (Osca), 23 de setembre de 1915)
A la part de darrera trobem finestrals geminats (amb motius vegetals en el capitell i rosetons) i grans finestres.
A la façana lateral i en el segon pis hi ha 8 arcades que conformen una galeria.
Davant la casa i al costat del portal hi ha una església inaugurada el 1905, advocada a l'Immaculat Cor de Maria , i al seu interior hi ha un retaule del 1905 de l'Enric Monserdà i Vidal (Barcelona 1850 - 13 de abril de 1926)
Col·laboraven també :
L’escultor, Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933)
El taller Amigó. Vitralls
Eudald Ramon Nonat Amigó i Dou (1818-85).
"Hijos de Eudaldo Ramon Amigó" . José i Joaquin
https://demodernismo.files.wordpress.com/2013/07/canellas_gil_paper.pdf
Alfons Juyol i Bach (Barcelona, 1860 - 1917). escultor especialista en decoració d’edificis
La casa i la capella van estar dissenyades per Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17 de octubre de 1867-Barcelona, 23 de desembre de 1956) .
El jardí sembla ser que va estar dibuixat per ell.
La construcció és de grans proporcions i està adossat a una masía del 1600.
A la pàgina del Consistori de Seva – que no compta amb un Catàleg de Patrimoni en línia, ni amb un Catàleg de Masies, trobava :
http://www.seva.cat/index.php/turisme/llocs-d-interes
MAS SOBRAVIA
L'actual mas està format per l'antiga masia (damunt del portal i figura l'any 1779) i una casa residencial moderna feta a principis del segle XX.
Es troba a cinc quilòmetres del poble de Seva, sobre la carretera de Viladrau. El que més destaca avui i dia i dóna un especial relleu a Sobrevia és el gran casal de línies modernistes, construït sota el mas antic, entre els anys 1901 i 1905, sota la direcció del gran arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Complementa el conjunt una bonica capella dedicada a L’Immaculat Cor de Maria, feta el 1905. Barreja solucions modernistes amb detalls romànics a la façana i gòtics al seu interior, coberta i retaule.
Demanaré confirmació de l’advocació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i si en disposen almenys una imatge del interior de la capella.
dimecres, 18 de juliol de 2018
IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT FELIU DE GUIXOLS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. CASA CONSITORIAL. L’MPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
El Joan Dalmau Juscafresa, fa una autèntica ‘feinada’ en la tasca de fer conèixer i posar en valor el patrimoni històric de Catalunya. De la seva fructífera visita a Sant de Guixols, em feia arribar un enllaç en el que apareix una fotografia de la Casa Llagostera / o Llagustera, que estava situada al costat de l’actual edifici del Consistori Municipal, que havia acollit les escoles públiques.
http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/tallers_historia/modernisme/arxiu_guixols_tallers_cases%20modernistes_noucentistes_3_4_eso_batxillerat.pdf
Casa Llagustera i escola municipal (actualment edifici consistorial) l’any 1889. AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Autor: Jaume Bertran)
L’autor del Projecte de pavelló i tanca e Can Llgostera, fou el mestre d’obres Antoni Serra i Pujals.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/antoni-serra-i-pujals
Can Llagostera fou enderrocada l'any 1974.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sant+feliu+de+guixols&page=16&pos=156
Tenim una Escola més, gràcies Joan Dalmau Juscafresa.
Sou pregats amics lectors/es, de fer-nos arribar a l’email coneixrcatalunya@gmail.com la fotografia de l’edifici que acollia l’escola del poble on vàreu néixer, o en el que viviu actualment, abans de la dictadura franquista.
Catalunya tenia MÉS edificis escolars abans de 1936, dels que té avui, penseu que hi havia escoles – de vegades segregades, noies/nois – en la major part de nuclis habitats, que en moltes rectories s’impartia docència, no és casualitat que es designi a la persona que ajuda al sacerdot a l’altar com ‘escolà’ , que hi havia MOLTES escoles femenines i masculines de caràcter religiós, que també, també des del laïcisme es van fer escoles, i per descomptat que la tasca gegantina primer des de la Mancomunitat i desprès de la Generalitat durant la II República van completar l’atenció a l’educació de la població.
El franquisme, enderrocaria escoles, les ocuparia per destinar-les a caserna militar i/o de la Guardia Civil,..., ni aleshores a l’any 1939 i següents, ni en cap altre moment de la història – avui tampoc – tenen els Partits de l’Eix del Mal, cap interès en que les classes econòmicament més desafavorides tinguin accés en IGUALTAT DE CONDICIONS als ‘cadells’ a l’educació.
El patrimoni històric, la seva correcta documentació, son imperatius ètics per als catalans.
http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/tallers_historia/modernisme/arxiu_guixols_tallers_cases%20modernistes_noucentistes_3_4_eso_batxillerat.pdf
Casa Llagustera i escola municipal (actualment edifici consistorial) l’any 1889. AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Autor: Jaume Bertran)
L’autor del Projecte de pavelló i tanca e Can Llgostera, fou el mestre d’obres Antoni Serra i Pujals.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/antoni-serra-i-pujals
Can Llagostera fou enderrocada l'any 1974.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sant+feliu+de+guixols&page=16&pos=156
Tenim una Escola més, gràcies Joan Dalmau Juscafresa.
Sou pregats amics lectors/es, de fer-nos arribar a l’email coneixrcatalunya@gmail.com la fotografia de l’edifici que acollia l’escola del poble on vàreu néixer, o en el que viviu actualment, abans de la dictadura franquista.
Catalunya tenia MÉS edificis escolars abans de 1936, dels que té avui, penseu que hi havia escoles – de vegades segregades, noies/nois – en la major part de nuclis habitats, que en moltes rectories s’impartia docència, no és casualitat que es designi a la persona que ajuda al sacerdot a l’altar com ‘escolà’ , que hi havia MOLTES escoles femenines i masculines de caràcter religiós, que també, també des del laïcisme es van fer escoles, i per descomptat que la tasca gegantina primer des de la Mancomunitat i desprès de la Generalitat durant la II República van completar l’atenció a l’educació de la població.
El franquisme, enderrocaria escoles, les ocuparia per destinar-les a caserna militar i/o de la Guardia Civil,..., ni aleshores a l’any 1939 i següents, ni en cap altre moment de la història – avui tampoc – tenen els Partits de l’Eix del Mal, cap interès en que les classes econòmicament més desafavorides tinguin accés en IGUALTAT DE CONDICIONS als ‘cadells’ a l’educació.
El patrimoni històric, la seva correcta documentació, son imperatius ètics per als catalans.
dimarts, 17 de juliol de 2018
EL PATRIMONI HISTÒRIC DE SEVA QUE TEMPS S’ENDUGUÉ. OSONA CATALUNYA
La Enciclopèdia Catalana ens diu en l’epígraf ‘les masies i les caseries’; l’extrem E del terme, que limita amb Taradell i Viladrau, va formar segles enrere la quadra de Terrassola, separada civilment de la jurisdicció del Brull i de Seva i que no hi fou incorporada fins el 1840. La quadra de Terrassola era de domini civil dels prepòsits de gener de la seu de Vic, i criminal dels veguers d’Osona, i algun temps de la casa de Cabrera. La quadra de Terrassola es va originar a l’entorn d’una antiga domus o casa forta, dita de Vilanova, de la qual amb prou feines resten els fonaments. La seva demarcació incloïa diversos masos, entre els quals es destaquen la Rovira i Sobrevia, renovats modernament, i altres masos antics com Terrers de Terrassola, el Virgili o el Vilardell. El mas Sobrevia té al costat una torre o casal modernista, obra de J.M. Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956)
A la part de migdia, prop del límit amb el Brull, es destaquen els masos Serrabardina, l’Albereda i Figueroles. Aquest darrer, situat cap a l’antic domini de Valldoriola, fou cedit a Ripoll el 1010; és un gran casal gòtic, modificat segles més tard, amb finestrals del segle XV i amb una torre de defensa, potser del segle XVI, que tenia una capella a la seva base. Darrere la masia, en un pujolet, hi ha una capella de la Mare de Déu del Roser, construïda cap al 1590. Els amos del mas posseeixen documentació que es remunta al segle XIII. No lluny d’aquest mas hi hagué la capella de Sant Genís de Valldoriola; documentada el 1237, gairebé només se'n coneix l’emplaçament.
El sector ponentí del terme, que va de la població al raval de Balenyà, té també notables masies, algunes d’aquestes amb finestrals de tipus conopial, com les del Riquer i Pibatlle, o altres, com el Mas Cendra, amb galeries. El Mas Pibatlle rebé el nom de l’ofici de batlles del terme exercit pels seus hereus. El Riquer ha estat ampliat amb una nova construcció residencial de pedra, i és mantingut amb una gran cura.
Al sector més proper als Hostalets de Balenyà hi ha l’antiga casa o vila rural de Vallossera, coneguda amb el nom deValle Orsaria des del 898. És un gran casal vuitcentista amb una capella annexa dedicada a la Sagrada Família.
La part meridional de l’enclavament de l’Aclau de Seva, entre el castell d’Esparreguera i el torrent de Martinet, ha estat sempre unit a la parròquia de Sant Martí i ara de la Concepció d’Aiguafreda. S'hi destaca l’antigadomus o popularment castell d’Esparreguera, al sector central de l’enclavament, que ja era documentat el 1201. Fou habitat pels antics cavallers cognomenats Esparreguera i després Vilanova, castlans menors del castell de Centelles. Del vell casal resten els quatre murs fins a l’alçada d’un primer pis, que revelen que era un casal d’època de la fi del romànic, de bona pedra i amb una situació estratègica. L’actual masoveria d’Esparreguera es va edificar als peus del vell casal o castell, a l’indret de l’antiga capella de Santa Fe d’Esparreguera, i en va aprofitar una part dels murs. Per la seva proximitat al gran mas del Fitor, és conegut també popularment per castell del Fitor.
El terme inclou també el mas de Can Basses, l’Hostal d’en Pinós —un antic hostal de camí ral—, el mas Can Garriga del Solei, la capella de Santa Madrona, edificada al segle XVIII, i el mas de Perafita; aquest mas, ara molt transformat, va rebre el nom del menhir o “pedrafita” de davant la capella de Santa Madrona. És una gran pedra, monument prehistòric, una mica inclinada a causa de les excavacions que es van fer al voltant, d’uns tres metres visibles i un parell de metres soterrats. Sota el mas de Perafita dintre de la finca de Can Garriga del Solei s’hi ha fet una urbanització.
L’Estudi de la Masia Catalana, recull algunes imatges irrepetibles a dia d’avui :
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/SEVA/mode/exact/order/title/page/1
Seva tenia un cens a darreries del 2017 de 3.451 habitants, dispersos entre el nucli urbà de Seva, Sant Miquel de Balenyà, i les urbanitzacions; Can Garriga, El Montanyà , El Pinós , Perafita i Serrabardina
Fotografia de 1932 del Mas Riquer de Ricard Martí i Alberó, del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs, i àdhuc de la seva peripècia vital.
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/estacio-de-balenya-goitallops-bauma-dels-trabucaires-seva-13765942/photo-8527212
A la part de migdia, prop del límit amb el Brull, es destaquen els masos Serrabardina, l’Albereda i Figueroles. Aquest darrer, situat cap a l’antic domini de Valldoriola, fou cedit a Ripoll el 1010; és un gran casal gòtic, modificat segles més tard, amb finestrals del segle XV i amb una torre de defensa, potser del segle XVI, que tenia una capella a la seva base. Darrere la masia, en un pujolet, hi ha una capella de la Mare de Déu del Roser, construïda cap al 1590. Els amos del mas posseeixen documentació que es remunta al segle XIII. No lluny d’aquest mas hi hagué la capella de Sant Genís de Valldoriola; documentada el 1237, gairebé només se'n coneix l’emplaçament.
El sector ponentí del terme, que va de la població al raval de Balenyà, té també notables masies, algunes d’aquestes amb finestrals de tipus conopial, com les del Riquer i Pibatlle, o altres, com el Mas Cendra, amb galeries. El Mas Pibatlle rebé el nom de l’ofici de batlles del terme exercit pels seus hereus. El Riquer ha estat ampliat amb una nova construcció residencial de pedra, i és mantingut amb una gran cura.
Al sector més proper als Hostalets de Balenyà hi ha l’antiga casa o vila rural de Vallossera, coneguda amb el nom deValle Orsaria des del 898. És un gran casal vuitcentista amb una capella annexa dedicada a la Sagrada Família.
La part meridional de l’enclavament de l’Aclau de Seva, entre el castell d’Esparreguera i el torrent de Martinet, ha estat sempre unit a la parròquia de Sant Martí i ara de la Concepció d’Aiguafreda. S'hi destaca l’antigadomus o popularment castell d’Esparreguera, al sector central de l’enclavament, que ja era documentat el 1201. Fou habitat pels antics cavallers cognomenats Esparreguera i després Vilanova, castlans menors del castell de Centelles. Del vell casal resten els quatre murs fins a l’alçada d’un primer pis, que revelen que era un casal d’època de la fi del romànic, de bona pedra i amb una situació estratègica. L’actual masoveria d’Esparreguera es va edificar als peus del vell casal o castell, a l’indret de l’antiga capella de Santa Fe d’Esparreguera, i en va aprofitar una part dels murs. Per la seva proximitat al gran mas del Fitor, és conegut també popularment per castell del Fitor.
El terme inclou també el mas de Can Basses, l’Hostal d’en Pinós —un antic hostal de camí ral—, el mas Can Garriga del Solei, la capella de Santa Madrona, edificada al segle XVIII, i el mas de Perafita; aquest mas, ara molt transformat, va rebre el nom del menhir o “pedrafita” de davant la capella de Santa Madrona. És una gran pedra, monument prehistòric, una mica inclinada a causa de les excavacions que es van fer al voltant, d’uns tres metres visibles i un parell de metres soterrats. Sota el mas de Perafita dintre de la finca de Can Garriga del Solei s’hi ha fet una urbanització.
L’Estudi de la Masia Catalana, recull algunes imatges irrepetibles a dia d’avui :
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/SEVA/mode/exact/order/title/page/1
Seva tenia un cens a darreries del 2017 de 3.451 habitants, dispersos entre el nucli urbà de Seva, Sant Miquel de Balenyà, i les urbanitzacions; Can Garriga, El Montanyà , El Pinós , Perafita i Serrabardina
Fotografia de 1932 del Mas Riquer de Ricard Martí i Alberó, del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs, i àdhuc de la seva peripècia vital.
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/estacio-de-balenya-goitallops-bauma-dels-trabucaires-seva-13765942/photo-8527212
dilluns, 16 de juliol de 2018
ELS PISOS DE LA CAIXA D’ESTALVIS DE DE SABADELL AL NUMERO 33 DEL CARRER DE GRÀCIA. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA
Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965), per encàrrec de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, aixecava l’any 1949 , un difici d'habitatges, entre mitgeres, format per planta baixa i quatre pisos, assenyalat de numero 33 del carrer de Gràcia de Sabadell.
Fotografia. Antonio Mora Vergés
Fotografia. Antonio Mora Vergés
Fotografia. Antonio Mora Vergés
Patrimoni Gencat explica que la façana és de composició simètrica amb dues tribunes laterals que comprenen les quatre plantes. Als baixos hi ha unes grans columnes que suporten un frontó entretallat que emfatitza l'accés. Les finestres de l'àtic són d'arc, entre elles hi ha motius florals fets amb pedra.
La Caixa de Sabadell, i la resta de Caixes Catalanes, desapareixien en els primers anys del segle XXI, com a resultat d’una obscura conxorxa anticatalana , en la que temps a venir, sabrem quins van ser els poders i persones que hi van intervenir. I per descomptat, si algun dia s’arriba a fer realitat la República Catalana, caldrà passar comptes i demanar responsabilitats a qui pertoqui i/o als seus hereus.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectos/eduard-maria-balcells-i-bugas
Continuem interessats en saber el promotor i l’autor de l’edifici de l’escola Estel.
Que Sabadell no disposi d’un Catàleg de Patrimoni en línia és un fet vergonyós que no excusa ni l’estultícia, ni la corrupció que s’han ensenyorit de la Ciutat.
Fotografia. Antonio Mora Vergés
Fotografia. Antonio Mora Vergés
Fotografia. Antonio Mora Vergés
Patrimoni Gencat explica que la façana és de composició simètrica amb dues tribunes laterals que comprenen les quatre plantes. Als baixos hi ha unes grans columnes que suporten un frontó entretallat que emfatitza l'accés. Les finestres de l'àtic són d'arc, entre elles hi ha motius florals fets amb pedra.
La Caixa de Sabadell, i la resta de Caixes Catalanes, desapareixien en els primers anys del segle XXI, com a resultat d’una obscura conxorxa anticatalana , en la que temps a venir, sabrem quins van ser els poders i persones que hi van intervenir. I per descomptat, si algun dia s’arriba a fer realitat la República Catalana, caldrà passar comptes i demanar responsabilitats a qui pertoqui i/o als seus hereus.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectos/eduard-maria-balcells-i-bugas
Continuem interessats en saber el promotor i l’autor de l’edifici de l’escola Estel.
Que Sabadell no disposi d’un Catàleg de Patrimoni en línia és un fet vergonyós que no excusa ni l’estultícia, ni la corrupció que s’han ensenyorit de la Ciutat.
diumenge, 15 de juliol de 2018
L’ALZINA GROSSA DE L’ESTANYOL. EL BRULL. OSONA. CATALUNYA
L’Estanyol és un indret d’obligada visita en un terme en el que els elements d’interès patrimonial, històric, natural i/o paisatgístic, son presents per arreu.
Retratava l’alzina de l’Estanyol, coneguda també com l’alzina grossa o l’alzina rodona, és un magnífic exemplar de la família Quercus ilex. de grans dimensions situada prop de l'Estanyol, dins el recinte del camp de golf. És una alzina d'una bellesa i unes dimensions espectaculars. La seva alçada supera els 14 metres. El tronc fa uns 3 metres de perímetre, el més impressionant però, és la seva capçada, de forma rodona, que fa entre 22 i 24 metres de diàmetre. L'amplada màxima de la capçada és a la part baixa, on les branques creixen horitzontalment al tronc, llavors va disminuint de diàmetre a mesura que va augmentant en alçada, com el cap d'un bolet.
Fotografia. Antonio Mora Vergés
Està catalogada com ‘arbre d'interès comarcal i local’.
A l'hivern es col·loquen uns troncs de fusta de manera vertical entre les branques inferiors i el terra, com a mesura de protecció perquè el pes de la neu no trenqui cap branca.
Afegiu-ho a la llista per aquest estiu.
Retratava l’alzina de l’Estanyol, coneguda també com l’alzina grossa o l’alzina rodona, és un magnífic exemplar de la família Quercus ilex. de grans dimensions situada prop de l'Estanyol, dins el recinte del camp de golf. És una alzina d'una bellesa i unes dimensions espectaculars. La seva alçada supera els 14 metres. El tronc fa uns 3 metres de perímetre, el més impressionant però, és la seva capçada, de forma rodona, que fa entre 22 i 24 metres de diàmetre. L'amplada màxima de la capçada és a la part baixa, on les branques creixen horitzontalment al tronc, llavors va disminuint de diàmetre a mesura que va augmentant en alçada, com el cap d'un bolet.
Fotografia. Antonio Mora Vergés
Està catalogada com ‘arbre d'interès comarcal i local’.
A l'hivern es col·loquen uns troncs de fusta de manera vertical entre les branques inferiors i el terra, com a mesura de protecció perquè el pes de la neu no trenqui cap branca.
Afegiu-ho a la llista per aquest estiu.
dissabte, 14 de juliol de 2018
MEMORIA DE BLANES. LA CASA MIRALBELL. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar una fotografia de la façana de l’edifici de número 9 al carrer Ample, coneguda com Casa Miralbell o Can Miralbell.
Patrimoni Gencat ens fa aquesta descripció ; edifici de quatre plantes entre mitgeres amb decoració d’esgrafiats rectangulars als marges de la façana. La planta baixa està adaptada al comerç i té la porta d’accés desplaçada i reduïda a la dreta.
El primer pis consta de tres obertures balconades amb esgrafiats decoratius a la part superior. El segon pis també té decoració esgrafiada, encara que més vistosa i complexa. D’esquerra a dreta els elements decoratius són un llibre, una arada i un caduceu. La separació entre el segon i el tercer pis està format per una senzilla cornisa. El tercer pis té un seguit de set arcades enfinestrades de mig punt.
Tots els balcons tenen a la part inferior, visible des del carrer, decoració ceràmica amb motius florals.
Entre els balcons del primer pis trobem la inscripció esgrafiada següent: “In melius protracta” i “Anno Domini MCMXLIX”, fruit de la restauració d’Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 – 1987 ) l’any 1949.
A la llinda de la finestra dreta del primer pis existeixen restes de la data i un escut esculpits. Hi ha una figura equina i la data 1623.
Casa senyorial de reconeguts notaris i metges Miralbell documentada des del segle XVIII.
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/25850-39694-1-PB%20(1).pdf
http://www.miralbell2014.org/index.php/resum-historic-dels-miralbell/19-sample-data-articles/joomla
La història dels pobles i ciutats, és la suma de les històries dels seus habitants.
Patrimoni Gencat ens fa aquesta descripció ; edifici de quatre plantes entre mitgeres amb decoració d’esgrafiats rectangulars als marges de la façana. La planta baixa està adaptada al comerç i té la porta d’accés desplaçada i reduïda a la dreta.
El primer pis consta de tres obertures balconades amb esgrafiats decoratius a la part superior. El segon pis també té decoració esgrafiada, encara que més vistosa i complexa. D’esquerra a dreta els elements decoratius són un llibre, una arada i un caduceu. La separació entre el segon i el tercer pis està format per una senzilla cornisa. El tercer pis té un seguit de set arcades enfinestrades de mig punt.
Tots els balcons tenen a la part inferior, visible des del carrer, decoració ceràmica amb motius florals.
Entre els balcons del primer pis trobem la inscripció esgrafiada següent: “In melius protracta” i “Anno Domini MCMXLIX”, fruit de la restauració d’Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 – 1987 ) l’any 1949.
A la llinda de la finestra dreta del primer pis existeixen restes de la data i un escut esculpits. Hi ha una figura equina i la data 1623.
Casa senyorial de reconeguts notaris i metges Miralbell documentada des del segle XVIII.
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/25850-39694-1-PB%20(1).pdf
http://www.miralbell2014.org/index.php/resum-historic-dels-miralbell/19-sample-data-articles/joomla
La història dels pobles i ciutats, és la suma de les històries dels seus habitants.
divendres, 13 de juliol de 2018
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CASTELLVELL DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA, ADVOCADA A SANT VICENÇ MÀRTIR. TARRAGONA. CATALUNYA
Estava un xic enfadat – encara – per la calorada que . havien fet passar al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), OBLIGANT-LO a pujar caminant fins al pla de l’ermita de Santa Anna, que sembla tenen reservat per al seu ús privatiu els ermitans.
Això però – més enllà de deixar constància i esperar que es resolgui properament – no em feia desistir de recollir algun testimoni més del patrimoni de Castellvell del Camp.
Retratava al Josep Olivé Escarré, com a descàrrec per la manca de ‘sensibilitat’ que havia patit, davant la façana de l’església de Sant Vicenç màrtir, de la que en diu patrimoni Gencat; edifici d'una nau amb capelles laterals comunicades. Coberta de canó a les capelles i de canó amb llunetes a la nau. Capçalera poligonal amb creueria gallonada, amb la capella del Santíssim en el costat de l'evangeli. Porta d'arc de mig punt, adovellat, emmarcat per pilastres senzilles i frontó triangular entretallat. Campanar de maons, als peus, en el costat de l'evangeli. Obra de paredat, amb carreu en els angles. Conjunt barroc.
Hi ha documents datats el 1599 encara que la construcció actual és possible que sigui una renovació o potser una construcció de nova planta, ja que en el llindar duu la data de 1702. Per descomptat, cap data del seu promotor i/o del seu autor.
Tampoc curiosament cap esment als desperfectes que devia patir en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.
De tot plegat ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En ocasió de documentar Cal Tramunta on no tenia ocasió d’accedir al interior, i no puc per tant opinar amb coneixement de causa en relació a l’afirmació ‘és un casal interessant, ideal per un museu o arxiu locals’. Deia, amb tots els respectes, penso que a Catalunya fan FALTA més arxivers/arxiveres que arxius i/o museus , edificis que reben en general escasses visites.
Això però – més enllà de deixar constància i esperar que es resolgui properament – no em feia desistir de recollir algun testimoni més del patrimoni de Castellvell del Camp.
Retratava al Josep Olivé Escarré, com a descàrrec per la manca de ‘sensibilitat’ que havia patit, davant la façana de l’església de Sant Vicenç màrtir, de la que en diu patrimoni Gencat; edifici d'una nau amb capelles laterals comunicades. Coberta de canó a les capelles i de canó amb llunetes a la nau. Capçalera poligonal amb creueria gallonada, amb la capella del Santíssim en el costat de l'evangeli. Porta d'arc de mig punt, adovellat, emmarcat per pilastres senzilles i frontó triangular entretallat. Campanar de maons, als peus, en el costat de l'evangeli. Obra de paredat, amb carreu en els angles. Conjunt barroc.
Hi ha documents datats el 1599 encara que la construcció actual és possible que sigui una renovació o potser una construcció de nova planta, ja que en el llindar duu la data de 1702. Per descomptat, cap data del seu promotor i/o del seu autor.
Tampoc curiosament cap esment als desperfectes que devia patir en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.
De tot plegat ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En ocasió de documentar Cal Tramunta on no tenia ocasió d’accedir al interior, i no puc per tant opinar amb coneixement de causa en relació a l’afirmació ‘és un casal interessant, ideal per un museu o arxiu locals’. Deia, amb tots els respectes, penso que a Catalunya fan FALTA més arxivers/arxiveres que arxius i/o museus , edificis que reben en general escasses visites.
dijous, 12 de juliol de 2018
CASA RAMON COSTAJUSSÀ DEU, AL CARRER DE GRÀCIA 4-6. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA
Retratava la façana de la Casa Ramon Costajussà al carrer de Gràcia, 4-6, de la que ens diu patrimoni Gencat ; l'edifici es va construir en el solar format per un conjunt de dues parcel·les; és entre mitgeres, amb soterrani, quatre plantes i terrat. La composició dels elements de façana segueixen un eix central de simetria, a banda i banda del qual s'organitzen altres dos eixos verticals d'obertures. Horitzontalment, es disposen segons l'ordenació clàssica, amb basament, cos central i àtic, amb entaulament i cornisa. La planta baixa, el basament, té les tres grans obertures de llinda recta emmarcades per parelles de pilastres que reben la línia d'imposta que uneix els balcons arrodonits i amb barana de ferro del principal. Els balcons laterals d'aquest pis, en la part superior prenen una forma botzinada de manera que els balcons del segon pis, geminats amb una columna jònica, es tornen a manifestar cap enfora en forma convexa. Aquests elements del primer i segon pis de la casa Costajussà, tan singulars, tenen un referent clar, gairebé literal, en la casa Pich i Pon de la plaça de Catalunya de Barcelona, projectada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch un any abans que Josep Renom projectés la Costajussà. Les obertures de la planta baixa abracen les de l'entresòl amb el mateix gest de bombament i per sobre es genera una terrassa amb finestra geminada.
Fotografia. Antonio Mora Vergés
A la façana hi ha un placa commemorativa en record del sacerdot , Camil Geis i Parragueras (Pont Major - Girona, 7 de febrer de 1902 - Sabadell, 16 de gener de 1986)[que va viure en aquesta casa des del 1929 fins que es va morir, el 1986.
Autor: Josep Renom i Costa, (Sabadell, Barcelona, 22 de novembre de 1880 - ibídem, 11 de març de 1931)
dimecres, 11 de juliol de 2018
LA SOLEIADA. RIUDOMS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA
Havíem dinat al Pòsit de Cambrils, on constatava que lluny de les afirmacions dels ‘polítics professionals’ ESPAÑA NO VA BIEN, poc turisme, i de poc poder adquisitiu. No ha estat bona idea fer tornat el fantasma del ‘atemptat inexplicat’, i menys encara plantejar-se una ‘commemoració’ amb la presència de les màximes autoritats del REINO DE ESPAÑA.
De camí a les Borges del Camps on anava a comprar coques de recapte – no se’n fan a Castellar del Vallès on visc-, m’aturava a retratar la Soleiada, que patrimoni Gencat ens descriu així; casa senyorial situada abans als afores de Riudoms , a l'alçada de l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, i a l'altra banda de la carretera de les Borges, a l'hort de Xavier tocant al seu pinar. El nom li ve de l'indret, molt assolellat. Actualment es troba envoltada per una urbanització, que li treu singularitat. Casa d'estil colonial de dues plantes, amb moltes finestres i miradors, i una porxada sostinguda per tres columnes de pedra artificial que dóna accés al jardí. A un extrem de l'edifici s'encimbella una torre, amb l'àtic ple de finestres, dues per un costat, amb vidres de colors, teulada a dues vessants, rajoles blaves i vermelles, que li donen un aspecte característic.
Al mur principal de la torre hi ha un excel·lent mosaic de Sant Antoni i un rellotge de sol. Diria però que l’advocació d‘aquest mosaic i/o majòlica és la de Sant Antoni Abat, ens agradarà però rebre’n confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El metge riudomenc resident a Barcelona Francesc Xavier Cavallé Borràs es va fer construir un mas senyorial noucentista, sobre la base d'un antic molí fariner, davant de l'ermita de Sant Antoni. La construcció es finançà amb l'herència que la seva dona, Antònia Maresma Giménez, nascuda a l'Havana, va rebre del seu pare, Antoni Maresma Lluhí, que va fer fortuna a Cuba.
La Soleiada era tota una finca amb jardins, estany, glorieta, pinars, zones d'esbarjo, horta i vinyars. La casa, de planta baixa i dos pisos, emula les antigues masies catalanes amb rellotge de sol, galeria de finestres d'arc rebaixat i torre quadrada, amb dues finestretes a cada façana. En contrast amb el parament blanc i llis hi destaquen el plafó de Sant Antoni Abat, el rellotge solar i les rajoles ceràmiques amb motius renaixentistes, especialment als ràfecs, que es van encarregar a obradors de Sevilla i València.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República fou requisat per les Joventuts Llibertàries
https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/viewFile/300230/389693
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/314129-445083-1-SM.pdf
http://www.gaudi-home.cat/es/riudoms/la-soleiada
Ens agradarà tenir més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’arquitecte Joan Vives Figuerola, lloc i data de naixement i traspàs,...
El Valentí Pons Toujouse em deixava un comentaria; Joan Vives Figuerola va estar actiu a Ripoll i a Vila-rodona. Va néixer el 1903 a Ripoll, i va traspassar l'any 1976.
Ripoll,..., potser tindrem sort, és una població en la que encara hi viuen alguns catalans als que demano des d’aquí que ens facin arribar dades més concretes del naixement i traspàs de l’arquitecte Joan Vives Figuerola
Costarà moltíssim – si s’arriba a aconseguir – fer un catàleg del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, tenim des de sempre ‘problemes amb els veïns’, i també, també, des de fa molt de temps entitats i persones que posen ‘hàbilment’ pals a les rodes, val a dir que amb èxit, dissortadament.
Als Antoni’s de Riudoms els demanava que portessin la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor: allibera el teu poble !!!
De camí a les Borges del Camps on anava a comprar coques de recapte – no se’n fan a Castellar del Vallès on visc-, m’aturava a retratar la Soleiada, que patrimoni Gencat ens descriu així; casa senyorial situada abans als afores de Riudoms , a l'alçada de l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, i a l'altra banda de la carretera de les Borges, a l'hort de Xavier tocant al seu pinar. El nom li ve de l'indret, molt assolellat. Actualment es troba envoltada per una urbanització, que li treu singularitat. Casa d'estil colonial de dues plantes, amb moltes finestres i miradors, i una porxada sostinguda per tres columnes de pedra artificial que dóna accés al jardí. A un extrem de l'edifici s'encimbella una torre, amb l'àtic ple de finestres, dues per un costat, amb vidres de colors, teulada a dues vessants, rajoles blaves i vermelles, que li donen un aspecte característic.
Al mur principal de la torre hi ha un excel·lent mosaic de Sant Antoni i un rellotge de sol. Diria però que l’advocació d‘aquest mosaic i/o majòlica és la de Sant Antoni Abat, ens agradarà però rebre’n confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El metge riudomenc resident a Barcelona Francesc Xavier Cavallé Borràs es va fer construir un mas senyorial noucentista, sobre la base d'un antic molí fariner, davant de l'ermita de Sant Antoni. La construcció es finançà amb l'herència que la seva dona, Antònia Maresma Giménez, nascuda a l'Havana, va rebre del seu pare, Antoni Maresma Lluhí, que va fer fortuna a Cuba.
La Soleiada era tota una finca amb jardins, estany, glorieta, pinars, zones d'esbarjo, horta i vinyars. La casa, de planta baixa i dos pisos, emula les antigues masies catalanes amb rellotge de sol, galeria de finestres d'arc rebaixat i torre quadrada, amb dues finestretes a cada façana. En contrast amb el parament blanc i llis hi destaquen el plafó de Sant Antoni Abat, el rellotge solar i les rajoles ceràmiques amb motius renaixentistes, especialment als ràfecs, que es van encarregar a obradors de Sevilla i València.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República fou requisat per les Joventuts Llibertàries
https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/viewFile/300230/389693
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/314129-445083-1-SM.pdf
http://www.gaudi-home.cat/es/riudoms/la-soleiada
Ens agradarà tenir més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’arquitecte Joan Vives Figuerola, lloc i data de naixement i traspàs,...
El Valentí Pons Toujouse em deixava un comentaria; Joan Vives Figuerola va estar actiu a Ripoll i a Vila-rodona. Va néixer el 1903 a Ripoll, i va traspassar l'any 1976.
Ripoll,..., potser tindrem sort, és una població en la que encara hi viuen alguns catalans als que demano des d’aquí que ens facin arribar dades més concretes del naixement i traspàs de l’arquitecte Joan Vives Figuerola
Costarà moltíssim – si s’arriba a aconseguir – fer un catàleg del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, tenim des de sempre ‘problemes amb els veïns’, i també, també, des de fa molt de temps entitats i persones que posen ‘hàbilment’ pals a les rodes, val a dir que amb èxit, dissortadament.
Als Antoni’s de Riudoms els demanava que portessin la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor: allibera el teu poble !!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)