ESGLÉSIA DE GARÒS, ADVOCADA A SANT JULIÀ. NAUT ARAN. VAL D’ARAN

 

El Carlos Cabrera, publica una fotografia  de l’Església de   Sant Julià de Garòs al municipi de Naut Aran, Val d'Aran 

Patrimoni Gencat en diu ; Església d'una nau (6,5 x 22 metres), amb absis poligonal de cinc cares situat a l'est i cobert amb volta d'aresta amb clau central.

Els murs de la nau són d'un gruix considerable i pertanyen al període romànic. Al mur meridional s'obren tres finestres i la porta. Dues de les finestres són d'una derrama, mentre que la tercera, situada entre la porta i el campanar, la té doble, amb arquivoltes apuntades i columnetes. La porta és adovellada amb arc de mig punt.

A l'exterior corre una cornisa rematada amb caps de monstres, petxines, boles i flors. A l'angle sud-oest, hi ha adossat el campanar, molt robust, de planta quadrada cobert amb un agut capitell de llicorella, quedant palesa la seva condició de caràcter defensiu.

Al mur septentrional, existeix una petita capella i darrera l'absis, hi ha la sagristia.

 

Pica beneitera llisa, de 75 cm d'alçada i 80 cm de diàmetre. El pedestal, que presenta estries verticals, no correspon a la pica, amb la qual no encaixa i és d'un diàmetre massa petit per a la base de la pica.

 

Pica baptismal llisa excepte per unes motllures a la part inferior del recipient. Fa 80 cm de diàmetre i 75 d'alçada (al nivell actual del terra).

https://www.visitnautaran.com/ca/pdi/garos-pueblos-mas-bonitos-de-espana/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/04/goigs-sant-julia-garos-vall-daran-lleida.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10692

Quan al topònim Garòs :

https://oncat.iec.cat/llista_termes.asp?limit=1&terme=GAR%D3S&button=Cercar

El terratrèmol que sacsejava l’Atles,   és dissortadament una inesperada “ col·laboració “  per al genocida Muḥammad as-Sādis ibn al-Ḥasa  (Rabat, Marroc, 21 d'agost de 1963) de desfer-se de tants amazics com sigui possible, i  que no ho amagava amb  l’actuació clarament negligent  retardant l’ajuda internacional.

Malgrat que clarament Muḥammad as-Sādis ibn al-Ḥasan, no te la “ baraca “ ,  que  se li atribuïa al seu pare Hassan II ,  desprès del terratrèmol que va tenir lloc a l'Atles,   fa bona l’afirmació de l’Ermessenda de Valrà, “ les VI parts mai foren bones “

https://www.vanitatis.elconfidencial.com/casas-reales/2022-08-24/mohamed-vi-dando-tumbos-calles-paris_3480149/

 

Que Sant  Julià   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

CAPELLA DE SANT COSME I SANT DAMIÀ. GUSPÍ. SANT RAMON. LA SEGARRA

 

Llegia a Patrimoni Gencat ; Capella situada a l'entrada del nucli, dedicada als antics patrons de Gospí, d'una sola nau amb absis recte, coberta a dues aigües i realitzada amb paredat.

La façana principal presenta un revestiment amb arrebossat fet a mitjan segle XX a causa d'una restauració de la capella, amb la porta d'accés amb arc de mig punt rebaixat, amb la presència a la part superior de la façana d'una inscripció de grans dimensions feta amb plaques de pedra amb el nom de la capella. A la part superior, coronant la capella, trobem un campanar d'espadanya d'un sol ull fet amb formigó.

Fotografia. Isidre blanc

L'interior de la capella presenta els murs fets amb paredat, amb volta de creueria pintada i clau de volta central. Per damunt de l'altar, trobem la imatge dels dos sants als quals està consagrada la capella amb els seus atributs.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

El topònim, Guspí, deriva etimològicament de l'arç blanc (Crataegus monogyna) o espinalb; l’ hàbitat d’aquest arbust  és l'estatge montà i regió mediterrània. Viu en indrets humits de la muntanya mitjana, normalment en rouredes o en bardisses humides, boscos caducifolis, poc densos, esbarzerars, envoltant cultius i als vessants de les muntanyes.

Està clar que el paisatge actual de la Segarra, té poc o res a veure, amb el que hi havia quan es va crear el poble, oí?.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=21430

https://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-la-segarra-2/cementiri-de-gospi/

Em deia suara el Vicent Miralles Tortes que dec tenir una fitxa de cada església de Catalunya, res més lluny de la realitat, això ho assolia només el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023),  fundador de l’arxiu que porta el seu cognom, conegut ara també, com Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

La pandèmia, i l’ensurt que encara no he superat,  no m’ho han posat fàcil, l’objectiu  que assolia però , el Josep Maria Gavín i Barceló, el veig com inassolible. 

Com es deia ja a l’època de l’Ermessenda de Valrà “qui fa el que pot no està obligat a més”, oi?

 Que Sant Cosme, Sant Damià  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SOLIVELLA. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

 

Fa anys que maldem per “ recuperar “ la memòria dels edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, en aquesta tasca hem demanat – i continuem fent-t’ho – la col·laboració de tothom.

El Pedro Sanchez Sanchez, publica una fotografia;  Façana de l’escola de Solivella. Anys  1950

 

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), en el seu  "Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar",  diu de Solivella, SOLIVELLA.- Tiene 1 Molino de aceite en decadencia por falta de aceituna

https://calles.valenciaactua.es/wp-content/uploads/2017/11/MADOZ-DICCIONARIO.pdf

El topònim Solivella, té el significat “ olivaret o oliverar petit” .

El sostre demografic de Solivella s’assoleix al cens de 1887, amb 1680 ànimes, i es tancava l’exerfcici 2022 amb 628 habitants de dret.

 Ens agradarà rebre imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com  dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista de la Conca de Barberà, i d'arreu de Catalunya 

El tribunal de Justícia de la Unió Europea, identifica als catalans com 'grup objectivament identificable'

https://elmon.cat/politica/tribunals/concepte-minoria-nacional-sentencia-tjue-601654/

El duo de “la calç viva”,  parla de “ minories en extinció “

https://www.elnacional.cat/es/politica/gonzalez-guerra-contra-amnistia-independentistas-chantaje-minorias-extincion_1096992_102.html

 https://www.elindependiente.com/politica/2018/07/24/polemicas-altos-vuelos-mystere-guerra-avion-sanchez-fib/

D'aquest parell se'n poden dir moltes coses - masses - , el que està fora de lloc és qualificar-los de persones exemplars, oi?

Com cantava la Trinca , tranquil, Jordi tranquil :

https://www.youtube.com/watch?v=Fnlj0Hmj-g0m

https://www.youtube.com/watch?v=wQK6HDOoB4k

 

“a qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia”,

ESCOLA FORTIÀ SOLÀ MORETA. TORELLÓ. LA VALL DEL GES. OSONA

 

Fa anys que cerquem els edificis escolars anteriors i/o coetànies a la dictadura franquista a Catalunya

El molt bon amic Joan Dalmau Juscafresa, m’enviava una imatge de l’escola de Torelló, que honora avui la memòria de mossèn, Fortià Solà i Moreta

Llegia a Patrimoni Gencat ; que el projecte de construcció d'una nova escola es va iniciar l'any 1936.

L’alçament dels militars feixistes encapçalats  pel general Franco el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, crim que els historiadors feixistes batejarien com “ la  Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va impedir que es materialitzes el projecte.

L'aiguat de 1940 va fer que Torelló quedés inclosa dins del pla de Regiones Devastadas i es van construir habitatges de protecció oficial i es recuperar el projecte de construir l'escola.

 L'any 1946 es va inaugurar l'escola.  Patrimoni Gencat diu que els autors dels projecte eren els arquitectes:

Francesc Navarro Borràs (Reus, 30 de gener de 1905 - Madrid 17 d'agost de 1974)

Rafael Fernández-Huidobro y Pineda (1908/1994)

L'any 1953 es van construir dos grups d'habitatges de protecció oficial segregant part dels patis de l'escola. Els dotze habitatges van ser destinats a funcionaris i mestres d'escola.

 

L'escola rebé el nom de Fortià Solà en honor de l'historiador local, mossèn, Fortià Solà i Moreta (Torelló, 1876 – Barcelona, 1948)

 

Durant els anys del franquisme rebia el nom de escuelas nacionales.

IN MEMORIAM DE L’ORATARI DE MATA ON ES VENERAVA LA MAREDEDÉU, SANT SEBASTIÀ, SANT ANTONI ABAT I L’APÒSTOL SANT ANDREU. PORQUERES. EL PLA DE L’ESTANY

 

L’any 1920, el  Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) retratava una construcció de base quadrada i d'uns set metres d'alçària ,  l’edifici era un oratori  aixecat prop de l’església parroquial de la Mata, advocada a l’apòstol Sant Andreu, on   es venerava la Mare de Déu, Sant Sebastià, Sant Antoni Abat i  l'apòstol Sant Andreu,  que exercia les funcions d’un comunidor, i  des d’on  es realitzava  entre altres  la benedicció del terme, dels animals...

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6396/rec/1

Valentí Fargnoli Ianneta   (Barcelona, 1985 - Girona, 1944)

Llegia que va ser enderrocat fa uns anys,  i ara, en substitució d'aquest antic oratori es va construir una capella amb la imatge de Sant Andreu (patró de la parròquia) a la plaça de l'Església.

https://www.canxargay.com/ca/historia/poble-de-mata/

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/11/esglesia-parroquial-de-sant-andreu-de.html

https://www.terresdegirona.cat/pla_estany_porqueres.htm

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/03/goigs-sant-andreu-patro-de-mata-pla-de.html

Ens agradarà rebre una imatge de la marededéu que es venerava en aquell oratori a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Mare de Déu, Sant Sebastià, Sant Antoni Abat ,   l'apòstol Sant Andreu  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ABELLA DE LA CONCA, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

 El Josep Leco retratava l’església parroquial de Sant Esteve, a l’Abella de Conca, al Pallars Jussà, la descripció ens explica que és un bell edifici romànic de tres naus amb tres absis semicirculars. Els absis tenen arcs presbiterals, sense brancals, que no es reflecteixen en planta; l'absis central té un doble arc presbiteral. No té transsepte. La nau central està coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals. La nau lateral nord ha estat paredada i l'han transformat en capelles. La coberta és de llosa en dues vessants. Exteriorment, el mur està decorat amb arquets cecs i bandes llombardes i s'obren finestres de mig punt fortament trompetades. La porta principal s'obre al mur de ponent i és un arc de mig punt amb una arquivolta en degradació. A la façana sud hi ha altre porta, de dimensions més petites i també d'arc de mig punt. A l'extrem Sud-oest s'aixeca el campanar de planta quadrada amb dos pisos de finestres dobles amb mainells. Té arcuacions llombardes a la part superior i està cobert en quatre vessants. Els murs són de carreus irregulars de pedra.

Sant Esteve d'Abella apareix documentada per primera vegada l'any 1110, en el testament de Guillem Guitard de Caboet.

 
En una pedra del portal de ponent es llegeix l'any 1141.

En el llibre de la dècima del 1391 hi consta el capellà d'Abella dins del deganat de Tremp.

En la visita pastoral de 1758, Sant Esteve tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Romà d’Abella, i Sant Vicenç de Bóixols, que li foren segregades l'any 1904.

Conserva l'altar del Roser del segle XV, i dos retaules gòtics un d'ells d'en Pere Serra de 1375.

Al juny de 1972 van robar el retaule "Els goigs de la Mare de déu", avui joiosament recuperat; és de finals del segle XV de l'escola de Pere García de Benavarri.

Jordi Contijoch Boada en retratava el interior. 

El Josep Salvany Blanch, visitava Abella de la Conca l’any 1920, i retratava des del mateix angle l’església de Sant Esteve, de la que podreu veure’n alguns detalls en aquest enllaç :

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/abella%20de%20conca/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Quan al topònim;   es tracta de paratges, tots més o menys penyalosos, on les roques apareixen amb múltiples foradets, o covetes o sécs i badalucs; a la manera de les bresques deis ruses d'abelles. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)

 Que el protomàrtir Sant Esteve   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

HOSPITAL GERIÀTRIC DE CAMPRODON. HISTÒRIA

 

Llegia que l’edifici destinat ara a Hospital Geriàtric de Camprodon fou construït el 1931 com a hospital general pels arquitectes Jaume Torres i Grau (Barcelona, 1879-1945), i Josep Torres Clavé  ( Barcelona 31/08/1906 + Els Omellons 12/01/1939)

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Ripoll&page=4&pos=40

L’hospital atenia a  més dels malalts locals, durant el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  - episodi criminal que els historiadors feixistes batejaven com “ Guerra Civil” ,  i la posterior II  guerra mundial , va rebre molts soldats i “ maquis “  ferits. Rebien la primera atenció, els casos més complicats  però, eren evacuats a hospitals militars més preparats.

la paraula "maqui" ve d'una expressió corsa sencera, piglià a machja, que significa refugiar-se al bosc per a no caure en mans de les autoritats o, en cas d'una vendetta, de la màfia.

 Passats els conflictes bèl·lics,  l'hospital massa petit va decaure i va ser convertit en asil per a gent gran i invàlid

El pintor Darius Vilàs i Fernández (Barcelona, 1880 - 1950) va fer donació de dos quadres pintats al fresc per a les dues sales grans.

El pintor Manel Surroca i Claret (Camprodon, 15 de febrer de 1917 - Barcelona, 22 desembre 2007) va donar el quadre “Les edats de la vida”

L'any 1981 es va ampliar l'hospital en construir una ala esquerra dotada entre d'altres de quiròfan, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SENET ADVOCADA A SANTA CECÍLIA, VILALLER. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-cecilia-de-senet-vilaller

https://www.youtube.com/watch?v=h_rV-oHXlAA

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16137

Santa Cecilia és l’església és la parroquial del poble de Senet, població situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana que es troba damunt del con de dejecció del barranc de Senet. L’església, amb el cementiri, és a la part alta del nucli.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, precedit per un doble arc presbiteral. La nau és coberta amb una volta de canó reforçada per dos arcs torals i l’absis amb volta de quart d’esfera. Els murs perimetrals han estat modificats per l’obertura de capelles laterals i l’afegitó d’una sagristia. L’església presenta, en conjunt, un bon estat de conservació. L’edifici ha tingut diverses reformes, la darrera de les quals, la rehabilitació del teulat, es va fer l’any 1986 amb peces de pissarra de factura industrial.

 

L’aparell és format per diferents tipus de carreus, amb predomini dels granits, que formen filades horitzontals. Els murs perimetrals, regruixats, són compostos en alguns llocs per blocs quasi ciclopis.

 

L’absis, sense cap decoració, té una finestra axial d’una sola esqueixada amb un arc monolític de mig punt. És l’única finestra original de l’edifici. És protegit a l’exterior per un mur de contenció de formigó que en recorre, a poca distància, el perímetre.

 

L’accés a l’interior de l’església s’efectua per mitjà d’una porta oberta al mur sud a ponent del campanar, aixoplugada per un porxo cobert amb volta de canó. La porta, amb tres arquivoltes de mig punt en degradació, presenta un arc tòric que es recolza sobre columnes monolítiques amb bases motllurades que sostenen capitells de decoració geomètrica.

 

El campanar, de base quadrada, massís i robust, es troba actualment incorporat a l’església. Consta de tres pisos, l’últim amb maquinària de rellotgeria i dues campanes del segle XIX. El coronament és piramidal.

 

Aquesta església ha estat molt transformada. A la planta s’incorporaren les capelles laterals, que foren allargades posteriorment alhora que es dotava d’un cor i d’un fris decorat amb dentellons que recorre l’interior de la nau des del cor fins al presbiteri.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

 Tot i les transformacions sofertes, l’estructura absidal permet de considerar que l’església original fou bastida dins els corrents dominants de l’arquitectura del segle XI.

Ens agradarà rebre els Goigs que es canten en aquesta església a l’email castellardiari@gmail.com

Segons reporta una làpida situada a l’atri de l’església, estudiada per Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire, 1907 - Lleida, 1990), l’any 1632 el poble de Senet sofrí una gran allau de neu i pedres que s’emportà cases i bordes, de manera que cap al 1633 Sant Cecília de Senet fou en part refeta (voltes i campanar)

Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire, 1907 - Lleida, 1990)  defensava ;  "no és gens inversemblant que l'església actual sigui l'antiga església monacal de Sant Andreu de Barravés, l'absis, els arcs (lleugerament de ferradura) i l'aparell arquitectònic corresponen a construccions del preromànic. El portal és ja romànic".

http://www.xtec.cat/insjoseplladonosa/centenari/08-historiador.htm

El topònim Senet  està envoltat de dubtes :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=38325

 Que Santa Cecilia  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami ,  saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

ESGLÉSIA DE SANT JAUME DE REMOLINS. TORTOS. L’EBRE JUSSÀ

 

Joan Montcada i Planes (Barcelona, 24 d’agost de 1925 — Barcelona, 18d’octubre de 2017)va ser l’autor dels frescs que es troben a l’església deBetlem de Barcelona, a Tortosa, Vinaròs, Cubelles, Castelló de la Plana, SantJaume de Remolins, Olivella, Diputació de Barcelona, Puigcerdà i la facultat deBelles Arts de Barcelona, entre d’altres.

Patrimoni Gencat, sens dubte per la ubicació de l’església a la  Plaça de la Immaculada, li adjudica aquesta advocació,  està dedicada però, a l’apòstol Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC).

La descripció diu;  edifici de planta rectangular amb presbiteri també rectangular, capelles entre contraforts i un atri als peus, sota l'espai ocupat pel cor. A la dreta del presbiteri hi ha una capella aïllada del conjunt espacial i a l'esquerra hi ha la sagristia. Els trams es troben diferenciats a la nau mitjançant arcs apuntats tipus diafragma que arriben fins a terra. La volta de cada tram barreja creueria i llunetes. Les capelles s'obren a la nau mitjançant arc apuntat, però tenen el sostre amb llinda.

L'exterior reflecteix l'estructura interior, els contraforts de separació entre capelles són molt prims. La façana, orientada a l'Oest, és molt austera i presenta només motllures emmarcant la portada que reflecteixen l'estructura interior del temple. A Nord s'aixeca un campanar massís, tot d'un cos, de galeria superior coberta amb arcades regulars i esveltes. Les finestres, només a la nau, són petites i en forma d'arc apuntat. La teulada és de doble vessant a la nau i d'una sola a les capelles.

Cap dada de l’autor, sabem que s’aixecava desprès de la victòria dels sediciosos feixistes, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República. Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de l’autor, possiblement un dels arquitectes de Regiones Devastadas.

  Que l'apòstol Sant Jaume el Major     i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

MAREDEDÉU DE LA TORRE. ÀREU. ALINS DE LA VALLFERRERA EL PALLARS SOBIRÀ

 

Llegia de l’església  advocada a la Marededéu de la Torre, a l’antic terme d’Àreu,  integrat ara al municipi d’Alins o Alins de la Vallferrera, a la comarca del Pallars sobirà, que  la construcció del temple degué anar lligada a l’existència de la propera farga de la Marededéu de la Torre, mal dita Santa Maria, que emprava el ferro procedent de les mines d’Ainet de Besan i del bosc de Virós.

Patrimoni Gencat explica que és un edifici  d'una sola nau amb absis semicircular a l'est cobert amb volta de quart d'esfera, precedit per un petit presbiteri amb volta de canó. La nau és dividida en dos trams construïts en diferents moments, el primer amb volta de canó, i el segon, ampliació posterior, amb coberta de fusta a dues vessants, ara ensorrada. A ponent, i descentrada respecte a l'eix de la façana, es troba la porta integrada per tres arquivoltes en degradació, la més exterior decorada amb una ziga-zaga incisa, la central amb esferes i llisa la interior. Les arquivoltes descansen en impostes i capitells llisos. De les columnes adossades als muntants sols en resten alguns fragments. Sota mateix del pinyó s'obre una diminuta finestra geminada. L'aparell és de carreus irregulars de llosa i d'altres ben tallats de pedra tosca als arcs de finestres i porta. El parament de la porta és arrebossat amb morter de calç. El sector de la porta presenta un major refinament respecte de la resta de l'edifici.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21022

L'església, a l'estar situada en un terreny inclinat, queda mig soterrada per la part de l'absis. S'han realitzat reformes a la coberta seguint l'estil tradicional de l'arquitectura pallaresa, amb una estructura de fusta i teules de llicorella.

Cal considerar aquest edifici com una obra pròpia de les formes que pren l'arquitectura del segle XII a les valls altes. Al nord hi ha adossada un borda que fa pensar que es tracta d'una antiga dependència.

Enfront mateix, a l'altre costat de riu i de la carretera, es trobava la Farga de Santa Maria.

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2018/11/santa-maria-de-la-torre-alins-pallars.html

https://www.catalunyareligio.cat/ca/coca-vi-santa-maria-torre-alins-vallferrera

Abans de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , que comportaria de facto la laïcització que vivim en l’actualitat , la gent dels pobles arribava a l’ermita en processó, amb les banderes de l’església i cantant el rosari de l’Aurora. Un cop davant l’ermita, s’esmorzava i en acabat s’assistia a la missa.

Després es preparava el dinar i es feien balls (ball pla, esquerranes i el ball de les cuineres, que només el podien ballar aquestes amb l’acompanyant que volguessin).

Després del dinar es descansava allà fins que les campanes tocaven les vespres. Dites les vespres i el Rosari, es feia una processó al voltant de l’ermita, en la que la imatge de la Marededéu era portada per quatre noies, les Priores de la Marededéu.

Un cop tornada la imatge, es berenava i després es tornava al poble.

Actualment l’aplec ha quedat reduït a la celebració d’una missa i posteriorment es reparteixen galetes i vi als assistents.

https://www.catalunyareligio.cat/ca/coca-vi-santa-maria-torre-alins-vallferrera

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica  reconegut  solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa clarament els  valors masclistes d'aquella  cultura . La permanència almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal aquesta forma herètica.  L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes,  TOTES ELLES  son prescindibles, no però, la Marededéu, oi?.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25303

Que la Marededéu de la Torre  , i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

ANTIC PRIORAT DE TAULADELLS. GRA. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA

  

Llegia a Patrimoni Gencat;    circulant  per la carretera. L-310 dir. Guissona. Camí a mà esquerra previ a l'entrada de Gra (500m.) ; enmig d'un camp s'endevinen les runes del que havia estat el Priorat de Tauladellls, del qual en resta ben poca cosa. Aquesta ermita ha estat construïda amb filades de carreus regulars molt ben escairats. Presenta una sola nau, que havia estat coberta amb volta de creueria, tot i que avui està pràcticament desapareguda i només se'n conserva un arc apuntat. Consta d'un absis recte i en aquest s'obra una fornícula amb un arc de mig punt. S'accedia a l'ermita per una porta rectangular amb llinda situada al N.O, però actualment és pràcticament inaccessible perquè les males herbes impossibiliten l'entrada.

Fotografia. Georgina Falip i Gerardo

EL priorat de Tauladells va ser fundat el 1248 amb una llicència del bisbe Ponç de Vilamur.

L'ocupaven un grup de monges agustinianes fins que el segle XV va passaar a mans de la Col·legiata de Guissona.

Prop es troben un parell de necròpolis :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-tuladells-torrefeta

Havíem recomanat, i tornem a fer-ho, fer un tomb per Torrefeta i Florejacs,a la Segarra, i gaudir a cor que vols del seu vastíssim Patrimoni Històric. 

Molt recomanable la lectura de  l’excel·lent treball Arquitectura Religiosa,  Patrimoni de Torrefeta i Florejacs

Que la Marededéu de Tauladells  , i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.