dilluns, 31 de març del 2014

MIRAVET. CULTURAL CENTER OF THE OLD CHURC. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

L’ Angel A. Sagrera , retratava de forma magistral, la que es coneix avui com, Església vella de Miravet, però que ha estat al llarg del temps ; Església de la Mare de Déu de Gràcia; Església de Santa Maria i Sant Joan, Església de la Nativitat de la Mare de Déu, Mesquita de Miravet,...

Situada al sud del nucli urbà de la vila de Miravet, al bell mig del Cap de la Vila, entre els carrers de l'Església i la plaça Sanaqueta. El temple està edificat damunt la roca i als peus del castell, en un turó que domina l'Ebre i el poble.


La descripció ens diu ; Església d'una sola nau amb capelles laterals, transsepte no marcat en planta i absis rectangular. Tant la nau com els braços del creuer estan coberts per una volta de canó decorada amb llunetes. La part central del creuer està coberta per una cúpula cilíndrica La nau està dividida en tres tramades per tres arcs torals, sostinguts per una cornisa motllurada damunt pilastres, que recorre els murs laterals. Les capelles laterals i l'absis estan coberts per senzilles voltes de canó. Les capelles s'obren a la nau mitjançant arcs formers de mig punt, amb les impostes motllurades. Darrera de l'absis hi ha l'antiga sagristia, actualment en mal estat. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. El temple s'il•lumina mitjançant finestres rectangulars obertes a l'interior de les llunetes, tant de la nau central com del creuer. La façana principal presenta un portal de mig punt adovellat i, damunt seu, una finestra rectangular. A l'extrem sud-est del parament hi ha el campanar, de planta quadrada i amb el cos superior bastit amb maó i cobert per una teulada de quatre vessants.

Les terres de l’Ebre eren, son i seran sempre, ‘la darrera frontera democràtica d’Europa’, això va comportar la quasi destrucció del temple en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOL, amb la complicitat criminal de la Jerarquia de la IGLESIA CATÓLICA REFORMADA DE ESPAÑA, que amb l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), signava un document de suport al feixisme, i de condemna dels catòlics, preveres i religiosos que es trobaven en els territoris sota control de les Autoritats Republicanes.

L'any 1965 es va acordar la seva dessacralització , i durant molts anys d’abandó, va patir els efectes de l’activitat de brètols i vàndals.

A la dècada dels anys 80 – quan semblava que amb la ‘ Democraciola’ arribava la llibertat - un col•lectiu de miravetans s'organitzà al voltant del Patronat de l'Església Vella, amb el propòsit de recuperar-la, aconseguien així una concessió per administra-la.

Actualment funciona com a centre cultural on es realitzen exposicions diverses, concerts i altres actes.

La imatge de Mare de Déu de la Gràcia que presidia el temple , va ser trasllada a la nova l'església.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 30 de març del 2014

BARRI DE SANT NARCÍS. GIRONA

Ignasi Bosch i Reitg ( Girona 31 de març de l’any 1910 + 29 de maig de 1985 ), fou el dissenyador d’aquest projecte de ciutat-jardí que es va conèixer com Grup d'habitatges de la Obra sindical del Hogar de Sant Narcís.
http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n7p49.pdf

El Miguel Calvet publica una bellíssima fotografia d’aquest conjunt urbà realitzat després de la mal dita Guerra Civil, construït a l'entorn d'una plaça porxada que concentra la part de serveis del barri (església, comerç, local social, etc).


Al seu voltant es desenvolupen els carrers que contenen edificacions unifamiliars aïllades i aparellades i desenvolupades en dues plantes i amb jardí independent. També hi ha alguns blocs de quatre plantes, construïts en una segona fase. Les cases presenten una estructura de parets de càrrega, amb sostres de voltes de quatre punts. L'exterior és arrebossat i pintat i la coberta bàsicament de teula àrab. El traçat geomètric del conjunt és ben definit i autònom respecta la ciutat.

El model s'inspirava en les colònies Siedlung alemanyes, amb aspectes tipològics recollits del racionalisme i un llenguatge arquitectònic popularista, amb referències a la tradició local. Després de les inundacions de 1940 es començà a pensar en la necessitat de construir el barri. El conjunt es construir sobre terrenys expropiats a dotze propietaris. El projecte era dissenyat el 1944, però les obres no s'iniciaren fins el 1948, degut a les dificultats en el procés apropiatiu. L'any 1951 es lliuraren les primeres cases, després d'una subhasta deserta. La construcció es realitzà per administració directa amb formació d'equips de treballadors. El barri s'inaugurà el 18 de juliol de 1951. Però la inauguració oficial no es realitzarà fins el febrer de 1952. El barri constarà finalment de 527 habitatges, església, centre social, centre parroquial i escola de formació professional.

Hores d’ara tothom té coll avall - i no ens cansarem de repetir-ho - que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 29 de març del 2014

LA RABASSOLA DE SANT MATEU DE BAGES

Cercava informació de ‘ la Rabassola’ de Sant Mateu del Bages, i se’n fa esment de forma explicita en la RESOLUCIÓ AAM/44/2014, de 13 de gener, per la qual es fan públics els acords del Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal corresponents al segon semestre de l’any 2013, d’aprovació de plans tècnics de gestió i millora forestal, de plans simples de gestió forestal i de la seva publicació.

Núm. de PTGMF: 3414.
Denominació de la finca: La Rabassola i Cal Basomba.
Superfície forestal ordenada (ha): 129,93.
Terme municipal: la Molsosa.
Comarca: Solsonès.
Propietari/s: Josep Basomba Giralt.
Vigència: 31/12/2028.

També al Catàleg de Masies de Sant Mateu de Bages :

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=246296&fromPage=

I, de forma incidental en un text que fa referència als dies foscos que seguien al conflicte bèl•lic que generava la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA.

http://www.panaderiaelsurtidor.com/maquis/

ens havia portat al Josep Olivé Escarré, i a l’Antonio Mora Vergés fins aquesta casa magnifica, a la que li escau poc, el diminutiu llatí – ola – ‘ ‘petita’ , una vivència històrica del Josep als anys 40 /50 del segle XX.


Ens rebien amb cordialitat, i malgrat el llarguíssim temps transcorregut, uns i altres, departien sobre aquell període, com ‘vells amics’.

Em tocava fer – com sempre - el paper més desagraït, recordant al Josep Olivé Escarré, que teníem un dia carregat de visites :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/sant-mateu-de-bages.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/sant-genis-de-galobardi.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/el-dolmen-de-coaner-sant-mateu-de-bages.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/dolmen-de-la-creu-espelta-sant-mateu-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/04/claret-de-cavallers-un-runam-amb.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/el-bardisser-de-santa-margarida-de-meja.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/sant-julia-i-la-torre-del-castell-del.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/santuari-de-la-mare-de-deu-de-coaner.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/del-bages-al-valles-els-valls-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/sant-miquel-de-castelltallat-bages.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/sant-miquel-de-les-planes-sant-mateu-de.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/sant-cristofol-menna-de-figuera-sant.html

Ens acomiadàvem alhora que agraint-los des del fons del cor la seva gentilesa, assumint el compromís de tornar a visitar-los quan en tinguem ocasió.

divendres, 28 de març del 2014

SANT VICENÇ. ALINS DE VALLFERRERA. PALLARS SOBIRÀ. CATALUNYA

La Rosa Ventura Cutrina, em feia arribar una fotografia d’aquesta església originàriament romànica, profundament modificada en el curs dels segles XVII i XVIII, en que el cens passava dels 580 habitants de 1717, als 923 de 1787, i als 1.250 de 1857 en que s’assolirà el sostre demogràfic vinculat a la indústria del ferro; s’arriben a comptar cinc fargues a la vall, i una producció anual de 360 tones l’any 1874; això donava feina a 600 homes, disttribuits entre la producció a les fargues, l'obtenció de carbó, i la necessitat d'unes 700 cavalleries per al seu transport a tot Catalunya; les ‘ necessitats religioses ‘ obligaven a invertir el sentit de la nau, cegant-ne l'antiga porta, i es feia desaparèixer l'anterior capçalera romànica.

Al final del primer feixisme ( Dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja) el cens era encara de 741 persones, en el primer cens posterior al conflicte bèl•lic que provocava la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, als que s’afegia l’ ESGLÉSIA CATÒLICA REFORMADA DE ESPAÑA signant amb l’única excepció de Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), un document de suport, eren 719 persones, que al llarg del segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco Bahamonde ) davallaran fins al 313 en el cens de 1981, la ‘Democraciola’ – dita per alguns III feixisme – no trobava en aquest terme de 183,19 km² , el marc per dur a terme ‘negocis’ vinculats als tsunami del ‘toxto’, i l’especulació, i es tancava l’any 2013 amb 301 habitants.


La descripció tècnica ens explica ; església d'una sola nau, amb capçalera rectangular al nord, en la qual, exteriorment, s'observa un arc de l'antiga porta romànica encegada. Cobreix la nau una volta de llunetes, Sobre les capelles laterals hi ha galeries. La porta d'entrada s'obre als peus de la nau, amb un arc de mig punt. En aquesta mateixa façana, situada sota el pinyó de la coberta de llicorella a dues vessants, també s'obren a cada costat dues petites finestres i, per damunt de la porta, un òcul. El campanar s'aixeca al costat de la capçalera, cobert per una aguda coberta, que conserva arcuacions llombardes.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 27 de març del 2014

MODERNISME A RAJADELL. EL XALET [MONISTROLET]. BAGES

S’esmenta a l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Prat, i penso que hi ha un error de transcripció i l’autor és el manresà Ignasi Oms i Ponsa (1863-1914 ). Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.rajadell.org/docs/catalegmasiesv2.pdf

La descripció tècnica ens diu casa modernista de planta rectangular, amb planta baixa, planta primera i planta segona (la planta primera sembla clarament residencial i la segona podria correspondre a unes golfes, segons es dedueix de al seva mida). Té coberta de doble vessant, de tipus nòrdic, de petites teules vermelles. Les façanes estan pintades d'un to salmó, i les finestres es troben emmarcades amb maó vermell i decorades amb una sanefa de ceràmica verda i blanca. A la façana de ponent hi ha la porta d'entrada i dues finestres enreixades a la planta baixa; a la planta primera hi ha tres finestres molt allargades, i una d'elles és, a més, un petit balcó; a la planta segona hi ha una obertura amb tres arcs de mig punt. A la planta primera de sengles façanes laterals hi ha una terrassa amb columnes salomòniques fetes amb maó.
L'entorn immediat de la casa es troba enjardinat amb molta cura.


Pel costat del Xalet hi passa el camí que porta a la casa de la Noguera, envoltat d'arbres i atorgant una atmosfera molt especial a l’indret.

Situada a prop de l'antic camí ral, actualment la carretera C‐25 (l'Eix Transversal) hi passa també molt a prop, facilitant la comunicació amb Manresa i Sant Joan de Vilatorrada, condicionant alhora però, tant pel que fa a la acústica com al paisatge visibble, el seu entorn.

Trobava sorprenent el text de la fitxa de Patrimoni ‘ probablement la construcció va estar al càrrec de l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa (1863-1914 ) , autor de nombrosos edificis a la capital del Bages i prestigiós arquitecte del modernisme ‘. No es va demanar permís i/o llicència per aixecar aquest edifici ?

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 26 de març del 2014

PONT ROMÀNIC DE QUERALT, I/O DE SANT FRANCESC, I/O DE LA CALLA. VIC. OSONA.

L’Anna Mora Nogué retratava la calçada del més antic, i el més notable dels ponts vigatans en paraules de l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), que situa la seva construcció avançat el segle XI.


Situat enfront de l'antic portal de Queralt de les muralles de Vic, permet passar per sobre del riu Meder, afluent per l'esquerra del Gurri, que desguassa al Ter.


Es va restaurar al 1472 al final de la guerra amb Joan II.

L’any 1769 se li va refer una part de la barana i el 1863 després de l'aiguat fou necessari consolidar les seves pilastres.

Poc després del 1840 amb motiu de fer-se la carretera de la ronda que envolta les muralles, es va tapar i suprimir la seva arcada més propera a la ciutat.

La voladura parcial en els darrers dies del conflicte bèl•lic que ensangonava el REINO DE ESPAÑA, com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, va fer necessari reconstruir una de les arcades.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 25 de març del 2014

RUTA JOSEP PUIG CADAFALCH PEL TERME DE SANTA MARIA D’OLÓ

Fèiem amb el Josep Olivé Escarré la ‘ruta ‘ Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17 de octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956), per Santa Maria d’Oló, al Moianès, Bages, a la colònia del REINO DE ESPAÑA que els aborígens anomenem Catalunya.




Ens aturàvem per retratar en primer lloc la capella romànica de Sant Jaume de Vilanova.


Ens apropàvem fins a la Torre de Vilanova.


I acabava retratant de lluny la Capella de la Santa Creu de Rodoreda.

Hores d’ara tothom té coll avall - i no ens cansarem de repetir-ho - que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 24 de març del 2014

ESCULTURES FUNERÀRIES D’ENRIC CLARASÓ DAUDI AL CEMENTIRI DE GRANOLLERS

El vallesà, Enric Clarasó i Daudí, (Sant Feliu del Racó 1857 - Barcelona 1941) , va triomfar més fora de casa que dins :

http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/21/47/06hernandez.pdf

Dit això, al Cementiri de Granollers trobem bona mostra del seu treball en els hipogeus de :


Frederic Torras Bergé
Trobava únicament noticia del traspàs de la seva vídua, Clara Camarasa Viñamata.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1918/09/27/pagina-2/33315981/pdf.html?search=Federico%20Torras%20Berg%C3%A9


Joan Torres Bergé
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1907/06/14/pagina-3/33401616/pdf.html?search=Torras%20Berg%C3%A9
Joan Torras i Bergé , industrial tèxtil (1852-1900), fou alcalde de Granollers els anys 1887 -1890, pel partit liberal.

Advertia en la figura la possible mancança d’un objecte a la mà dreta.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 23 de març del 2014

CASA MARIA ROCA O TORRE FATJÓ. CERDANYOLA DEL VALLÈS

No es té coneixement del mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava aquesta torre d'estiueig envoltada de jardí, atenen l’encàrrec de Maria Roca ( sense cognom matern ), en una data indeterminada de darreries del segle XIX o XX.

L’any 1944 l’arquitecte Josep Vila Juanico, atenen l’encàrrec de Domingo de Gomar i Vecina, casat amb Engràcia Fatjó i Vallès, farà una reforma de la casa.


La descripció tècnica ens diu ; La seva estructura està formada per dos cossos principals, la planta inferior i un pis superior de dimensions inferiors i que es superposa a la planta originant d'aquesta manera dues terrasses laterals i una posterior. El segon cos està coronat per una teulada de quatre vessants i de gran voladís sostingut per mènsules. Les baranes de les terrasses i el fris que envolta la planta baixa, en la seva part superior, presenten decoració floral. Les finestres estan emmarcades per motllures i els murs estan arrebossats.

http://www.cerdanyola.cat/recursosweb/documentos/urbanisme/cataleg/Q4-40.pdf

https://www.youtube.com/watch?v=ZF80Vexi95Y

És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 22 de març del 2014

SANTA MARGARIDA DE FONTARNAU / SANTA CECILIA DEL PLA DE LA CARRERA. SENTFORES. VIC. OSONA.

L’amic Xavier Burcet Darde retratava la dita Capella de Santa Margarita de Fontarnau, coneguda abans com de Santa Cecília del pla de la Carrera, de la que consten notícies des de l’any 1150, era sufragània de la parròquia de Sant Martí de Sentfores, avui desbastada; això alhora que constitueix una de les ‘ grans vergonyes’ per a la nostra nació, és la mostra palesa del que es pot esperar de la MARCA ESPAÑA en el terreny cultural.


Actualment es conserva poc l'antiga estructura romànica, ja que fou reformada al segle XVIII, a costes dels Fontarnau l'any 1799, tal i com indica el portal de la sagristia.

La descripció tècnica ens diu ; edifici religiós dedicat a Santa Margarida. És de planta de nau única, coberta a dues vessants i amb un petit campanaret d'espadanya a la part de la façana. No te absis. Al mur lateral esquerre sobresurt un cos que pertany a la capella lateral. La façana està orientada a ponent, té el portal adovellat i al damunt un òcul. Està construïda amb lleves de pedra i els elements de ressalt són de pedra picada. L'interior està cobert amb volta de creueria i a la part de l'altar hi ha un retaule dedicat a Santa Margarita. L'estat de conservació és bo.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 21 de març del 2014

CAPELLA DE SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE VILAFRANCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Joan Torras i Guardiola (Sant Andreu de Palomar, 1827 - Barcelona, 1910), és l’autor de la Capella del Sant Crist del Cementiri Municipal de Vilafranca, al Penedès sobirà, a la colònia del REINO DE ESPAÑA, que es beneïa l’11 de juny de 1878, essent bisbe de Barcelona, José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1813 – Barcelona, 31 de març de 1883); obiter dicta, aquest ‘andalús’ , l’any 1880 va organitzar els actes de la celebració del mil•lenari del Monestir de Montserrat , i va aconseguir la proclamació per part del papa Lleó XIII del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre Catalunya, malgrat les reticències vaticanes a l'entorn de reconeixements de singularitats nacionals, i va ser ell també qui el 19 de març de 1882 va posar la primera pedra de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

La descripció tècnica ens diu ; capella de planta quadrada i coberta amb volta de quatre punts, amb una sagristia i un panteó laterals amb volta apuntada i accés adintellat. Al fons, s'hi troba l'altar amb un retaule i un sant Crist. Les façanes són de pedra i es remarquen amb cornisa, els formers de mig punt de la volta interior, amb obeliscs de coronament a les quatre cantonades. A la façana principal, la porta d'accés és adintellada, franquejada per dues columnes amb capitell que suporten una arquivolta. En el timpà s'hi representa la resurrecció de Llàtzer. Al damunt del portal, hi ha un ull de bou amb vidriera i coronament amb la figura d'un àngel sedent amb una trompeta. Als escaires, hi ha gàrgoles amb figures d'animals.



Advertia que en les fonts documentals no s’esmenta cap altre ‘responsable’ que l’arquitecte, en aquest cas Joan Torras i Guardiola, està clar que ens manquen dades; qui va ser l’autor del timpà ?, a qui devem la bellíssima figura del Crist ?.


Aquest triomf de les tesis del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, relatives a la descripció parcial, incomplerta i/o inexacta del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, és certament empobridor en termes culturals, no únicament però per la nació catalana, sinó clarament per a tota la humanitat.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.con

dijous, 20 de març del 2014

NOTRE-DAME DE GUISSONA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

El Sergi Campas Canalias retratava magistralment l’edifici de l’església parroquial de la Marededéu del Claustre de Guissona, bastida al darrer quart del segle XVIII per l'arquitecte Feliu Borràs, a partir d'un projecte de Marian Enric i Josep Burrià. L'edifici fou començat el 1776 i consagrat el 1800, incorpora elements com el campanar i les capelles del Sant Crist d'èpoques anteriors.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de línies neoclàssiques, tot i que la façana presenta una composició molt barroca que ens recorda la façana de la Universitat de Cervera.


La portada de l'església és d'arc de mig punt, flanquejada amb dos columnes corínties i damunt un entaulament, en el qual s'obra una fornícula amb motllures que acull la imatge de la Verge, que està acompanyada per dos sants; damunt una finestra flanquejada per pilastres i volutes, coronada per un entaulament amb gerros als costats i un floró al centre. Aquesta estructura es mostra a manera de retaule amb aires molt barrocs. El coronament de l'edifici es resol amb una cornisa curvilínia més elevada a la nau central i que decau en els extrems.


L'espai interior és de tres naus, la central coberta amb volta de creueria i les laterals amb voltes de llunetes, sustentades per grans pilastres octogonals amb capitells corintis. Està dividida amb quatre trams, l'últim dels quals forma part del creuer.


Al presbiteri hi ha en una fornícula la imatge de la Marededéu del Claustre , a la qual està dedicada l'església. En els murs laterals s'obren tres capelles molt fondes per banda, com per exemple la Capella dedicada a la Verge del Claustre, patrona de Guissona o la de Sant Plàcid. En el mur de migjorn la segona capella està tapiada i s'hi ubicaria el campanar. El campanar, que fou construït en 1688, és una torre quadrangular de grans dimensions, aixecada a base de grans carreus de pedra. Consta de tres cossos verticals que estan delimitats per línies d'imposta. Al segon cos de la torre hi ha instal•lat el rellotge i al tercer quatre finestres d'arc de mig punt amb balustrada de pedra. A la part superior hi ha una barana moderna i quatre gàrgoles amb figures antropomorfes. També hi podem veure un cos quadrangular a manera de llanternó construït recentment. Tota la construcció ha estat aixecada amb grans carreus de pedra regular i l'interior està arrebossat i pintat amb color salmó. A la façana posterior de l'església hi ha una figura femenina de pedra d'estil romànic. La figura presenta una forma hieràtica i rígida, està dempeus i amb les mans plegades. Sembla procedir d'un antic sarcòfag ja que té sota el cap un coixí i porta una vestimenta religiosa. Als peus, hi consta un relleu amb dos caps de lleó o algunes petites figures molt erosionades. Al mur lateral de l'església hi ha un alt relleu que representa l'escena de l'anunciació a la Verge; es veu en un costat a l’àngel i a l'altre la verge separats per un gerro amb unes flors que es troba al centre. Als costats, hi apareixen les figures de dos Sants en fornícules llaurades a la pedra. Aquest conjunt sembla haver estat adossat al mur procedent d'algun sarcòfag o retaule.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, csastellardiari@gmail.com 

 Que la Marededéu  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... , mariners, ramaders, pagesos ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dimecres, 19 de març del 2014

VILAFRANCA DEL PENEDÈS. EL MERCAT DEL CENTRE I/O DE LA CARN. PENEDÈS SOBIRÀ

Adriano Casademunt i Vidal (1857-1922), era l’arquitecte encarregat d’aixecar l’any 1878, aquest públic que fa cantonada, destinat en el seu dia a mercat de la carn.


La seva planta és sensiblement rectangular d'un únic nivell. La coberta és a dues aigües i el carener paral•lel a la Plaça de l'Oli. Té un cos adossat a la mitgera de planta única i triangular i d'alçada més reduïda amb la coberta a dues aigües, en part, i plana a la part posterior, amb un petit celobert cobert.

Les dues façanes fan cantonada i estan composades simètricament amb dos portals d'arc de mig punt, centrats en cada tram. A cada costat dels portals, hi ha finestrals d'arc rebaixat, un a cada banda a la façana de la Plaça Vall del Castell, i quatre a la Plaça de l'Oli. El coronament de la façana es fa amb una cornisa horitzontal que, a l'eix dels portals, forma un frontó triangular. La cantonera és de pedra i s'utilitza el maó vist als finestrals, la cornisa i la banda perimetral. Hi ha l'escut de la vila en ferro a la part superior dels portals.

Llegia que l’edifici ha estat íntegrament reformat, doblant la seva superfície construint una planta altell, i que ha reobert les seves portes l'abril de 2008: actualment hi ha obertes sis parades amb varietat de productes frescos i d'elaboració pròpia

A l'altell del mercat hi trobem el restaurant Mercat, que ofereix cuina de mercat d'alta qualitat, oferint esmorzars de forquilla, dinars i sopars, a la carta , i plat del día i/o menú.

http://www.vilafranca.org/html/comer_mercats/mercats_municipals/mmlacarn.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 18 de març del 2014

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT. TERRADES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Agafàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Verges, el trencall que per una pista asfaltada ens portarà fins al conjunt format pel santuari de la Mare de Déu de la Salut i els edificis de l'hostatgeria, que tenen el seu origen al segle XVII, en que s’edificava sobre les restes del Mas Cadira, essent inaugurant el 8.9.1681 (a l'interior del temple hi ha pedres de l'antiga construcció on figuren inscripcions amb les dates del 1679 i 1686), per delegació del bisbe de Girona, Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630 — Tortosa, 24 de desembre de 1700), pel mateix promotor mossèn Felip Olivet, domer de Santa Cecília de Terrades, ( Massanet de Cabrenys 1629 – Santuari de la Marededéu de la Salut de Terrades 30 de octubre de 1710 )


Al segle XIX el santuari va ser restaurat, després de les destrosses que segurament va causar-hi la Guerra Gran, i l'any 1885 fou totalment reconstruït - ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com – l’any 1887 les obres del nou temple eren enllestides, i el 1891 es va inaugurar la nova hostatgeria.

L'any 1930 l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 1898 - ídem, 1978) va projectar l'altar major, que va tornar a ser malmès en el període 1936-39, com a conseqüència de la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA amb la vil col•laboració de la jerarquia eclesiàstica amb l’única excepció del Cardenal i Arquebisbe de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer ( Cambrils , 3 d'octubre de 1868 - Friburg , Suïssa , 13 de setembre de 1943 ).

L’any 1942 fou inaugurada l'obra de reconstrucció – ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com  - . És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

El Santuari està situat a la vessant nord-est de la muntanya de Santa Magdalena, prop de la carretera de Terrades a Agullana. Es tracta d'un conjunt format per tres cossos adossats, l'església i els edificis de l'hostatgeria als que es troba unida. El temple és una construcció historicista, amb façana neoromànica i interior neogòtic, que presenta tres naus amb absis semicircular.


Les naus estan cobertes amb voltes d'aresta, tot i que les laterals estan dividides per diversos arcs de mig punt, i s'obren a la central mitjançant arcs de punt rodó amb les impostes decorades. La coberta central es recolza damunt una cornisa motllurada situada a la part superior dels murs laterals. Als costats de l'absis hi ha dues portes datades, la que presenta la data 1686 està tapiada i a l'altra, que dóna accés a la sagristia, hi ha l'any 1679. Al costat esquerra de la nau destaca una capella coberta amb volta rebaixada emblanquinada, que alberga el sepulcre de Felip Olivet, fundador i primer ermità del santuari. Als peus del temple hi ha el cor.


La façana principal, de composició simètrica, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, emmarcat per dues columnes cilíndriques amb capitells decorats. Presenta la llinda gravada amb la data 1887 i el timpà amb la següent inscripció: "SALUS INFIRMORUM ORA PRO NOBIS". Als costats hi ha dos grans finestrals d'arc de mig punt enllaçades amb el portal mitjançant la línia de les impostes. Damunt seu hi ha una gran rosassa centrada i, a banda i banda, dues finestres d'arc de mig punt. Coronant el parament hi ha una altra petita finestra de punt rodó i un ràfec decorat per mènsules. A la testera hi ha un campanar d'estructura metàl•lica. La façana lateral i l'absis presenten finestrals geminats d'arc apuntat, bastits en maons. Damunt d'ells hi ha petits òculs circulars fets també de maons. La construcció està arrebossada i pintada. Els altres dos edificis del conjunt, el restaurant i l'hostatgeria, són de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé dues plantes. De l'edifici del restaurant cal destacar, a la planta baixa, tres voltes a la catalana fetes de maons. A l'hostatgeria hi ha finestres rectangulars, les del pis superior emmarcades en pedres desbastades. A la façana lateral hi ha tres finestres amb els ampits motllurats i, a l'extrem del parament, un rellotge de sol pintat i datat amb la data 1686. Aquests dos edificis també estan arrebossats i pintats.

Descansa aquí, en companyia de la Marededéu de la Salut, com ell ho vaig deixar escrit, mossèn Felip Olivet, domer de Santa Cecília de Terrades, ( Massanet de Cabrenys 1629 – Santuari de la Marededéu de la Salut de Terrades 30 de octubre de 1710 ).


Desitjant fer algun petit servei a la sua gloriosíssima María Santísima tinguí molt temps en lo cor y pensament, de fer fabricar, en este puesto, ¡unt a esta font, ques deya y se diu, font del mas Cadira del bach de Codo, una Capella y Caseta a Honra y gloria de María ; pere que fos alabat y servit en ella Déu omnipotent y servida, alabada, glorificada y visitada la sua SSma. y Senyora María SSma.

.amb intenció de venir fer habitado, en dita Casa, ab alguna altra persona; per estar retírat y fugir lo tráfic y bullid del món: : y pera servir en dita Capella perpetuament de Maria Santissima, en dit puesto, donat-li titol i nom de la Salut; pera que pogiues alcanz ar en ella la salut de la mia ánima y peraqué també molts al tres la alcanzassen per les sues.

Que la Marededéu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dilluns, 17 de març del 2014

LA MADELEINE DE CONANGLE. LES MASIES DE RODA.OSONA

Em ‘sonava’ aquest indret, però no certament la imatge que penjava la M Angels Miralpeix a internet; aconseguia trobar un article de febrer del 2012 ; SANTA BÀRBARA DE CONANGLELL. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA


Cercava informació d’aquest lloc de Conangle que apareix documentat per primera vegada vers el 980, sense però fer cap esment de l'origen del monestir, del que no se’n té constància fins l’any 1231. Aleshores es fa referència a una capella consagrada a Santa Maria.

En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA 2005: 262).

L’any 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte per el qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, Ramon de Bellera (1352-1377) beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses.

Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del carrer Canuda de Barcelona.

Pierre Baurier era un viatjant de teixits francès, que va instal•lar una empresa tèxtil, acollint-se a un privilegi real per a la fabricació de teixit de piqué pel qual durant cinc anys –1854 a 1859- era l'únic autoritzat a fabricar-lo).

Va instal•lar la fàbrica en un antic molí de Roda de Ter que li permetia aprofitar l'energia hidràulica, més endavant per ampliar la indústria va traslladar la fàbrica a les Masies de Roda, a l'antiga propietat de Salou l’any 1862. La nova fàbrica donava feina a 260 treballadors i va incorporar una secció de filatura a la del teixit. Al voltant de la fàbrica de Salou es va construir la colònia amb habitatge per als treballadors, la mansió dels senyors i fins i tot una església. El 1888, els piqués embuatats de Baurier van aconseguir la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona.

L’any 1927, la família Baurier arribà a un acord amb el bisbat de Vic per a la compra del sòl ocupat pel conjunt constructiu de Santa Magdalena, però no dels edificis en si, que continuaren depenent del bisbat. Les escriptures estipulaven que els nous propietaris es comprometien a preservar, conservar i mantenir la capella, mentre que el bisbat es reservava la jurisdicció canònica i el manteniment del culte i el servei religiós. D'aquesta manera, els Baurier esdevingueren els avaladors de l'ermita de Santa Magdalena de Conangle. En aquells anys encara hi havia el casal adossat a l'església on s'estaven els masovers que conreaven les terres de l'ermita, i probablement no s'enderrocà fins poc abans de la guerra.

Tot i que l'ermita no va patir agressions remarcables a nivell estructural durant la Guerra Civil, sí que es cremà el Sant Crist de fusta l'any 1936, del que només es conserven els claus.

Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés.


La M.Angels Miralpeix, ens envía una fotografía del claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic, que l'any 1960 s'hi adossava , i que costejava Jean Baurier Tivollier

El 1960 s'hi adossà el claustre

Al Museu Episcopal de Vic es conserva en dipòsit un retaule de Santa Magdalena.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 16 de març del 2014

MARTYRIUM VON ST. ANDREW. LLAVANERAS. EL MARESME

Ens explicava un seglar del grup que manté oberta l’església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, que no havia sofert cap dany, com a conseqüència dels fets terribles que provocava la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA, amb l’adhesió CRIMINAL de la Jerarquia eclesiàstica, amb l’única excepció del Cardenal Arquebisbe de Tarragona Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221

l’informe posterior al conflicte bèl•lic en relació a Sant Andreu de LLavaneres diu ; el poble amagà els objectes de culte, però que després rebé coaccions del comitè per lliurar-los. Continua afirmant que la destrucció del temple no és imputable a cap feligrès del poble (pàg. 45) Desaparegueren el retaule renaixentista que representava a la Mare de Déu del Roser (pàg. 65), el retaule barroc de Sant Isidre (1702) i Sant Joan (pàg. 66), i també un retaule neoclàssic representant Sant Jaume (pàg. 71), i entre altres objectes: un important orgue (pàg. 79) dos terns artístics (pàg. 81),la creu processional, la custòdia barroca, uns calzes i uns encensers (pàg.83 ).

Greument profanat en la revolució de juliol de 1936, en que un grup de forasters el saquejà sense causar greus destrosses i incendià tot el mobiliari, va ser la seu de la CNT, la UGT, la Comissaria Municipal, allotjaments de refugiats, i quarter de tropes, i malgrat axó m’expliquen que el retaule és l’original que hi havia a l’església gòtica.

Els arquitectes Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966 ), i Joan Masriera Campins assumien la direcció tècnica de les obres de restauració.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf

L'església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres és un edifici neoclàssic de tres naus i de grans dimensions. La façana principal té un portal amb arc rebaixat i una fornícula damunt amb la imatge del sant. Per damunt hi ha un rosetó. La façana acaba amb una cornisa i un frontó rectangular, de l'any 1865, amb un òcul al centre. El campanar, situat al costat dret, és de planta quadrada, però acaba sent vuitavat. La coberta és a dues aigües. Una gran escalinata fa possible l'accés a l'església que es troba en un nivell superior respecte del carrer.


Llegia; a l'interior, procedents de l'església vella, es conserven el retaule, algun dels altars laterals i el Sant Crist.


Hi ha també pintures modernistes de Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 - 21 d'octubre de 1958)


Josep Salvany Blanch, la retratava l'any 1916

Pel que fa a la dita ‘ església vella’ , llegia ; fou decorada a la fi del mateix segle XVI amb un retaule barroc, amb escultures de Gaspar Huguet (traspassat l’any 1585) i Pintures de Cèsar Corona. Aquest retaule fou traslladat a l'església parroquial.


De la mateixa època eren els retaules del Roser, de sant Isidre i de sant Joan, i també el Sant Crist de talla, que és del 1637.
http://ddd.uab.cat/pub/locus/locus_a2011-2012n11/locus_a2011-2012n11p97.pdf

Com em temia, Sant Andreu de Llavaneres, va caure dins del ‘ cercle boig ‘, i cal considerar un miracle el fet que es salvessin alguns dels seus tresors artístics del tsunami ètic, econòmic, polític, i social que es desfermava com a conseqüència de la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPUBLICA ESPAÑOLA.

En agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com en el sentit de ‘ fer llum’ sobre la nostra història, de ‘ fer fum’ ja hi ha qui se’n ocupa dia si, i dia també, oi ?.

dissabte, 15 de març del 2014

LA CAPELLA FUNERÀRIA DELS CARDONA AL MONESTIR DE POBLET. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

Les noticies deien que tindríem un dia clar però molt ventós a la comarca de la Conca de Barbera, malgrat això, sortíem de Castellar del Vallès a les 9,00, el Manuel Navàs Ortiz ( membre de l’arxiu de Cardona ), i l’Antonio Mora Vergés, amb destí al Monestir de Poblet.

Volíem veure i retratar , les tombes del llinatge dels Aragó-Cardona, que en ocasió de la restauració del cenobi, foren traslladades, de la seva original ubicació , sota els arcs del Panteó Reial, a la capella anomenada de les relíquies, o del Santíssim.


Josep Salvany i Blanch (1866-1929 ) retratava l’any 1917 (Centre Excursionista de Catalunya), l’interior de l’església del Monestir de Poblet on son visibles – únicament – les tombes dels Cardona.


De l’anterior situació , sota les tombes Reials , en podeu veure una imatge a :
http://www.monestirs.cat/monst/conca/co22poblC.htm


Josep Maria Co i de Triola ( 1884-1965 ) , retratava abans de 1925, les tombes dels Cardona a la capella del Santíssim del monestir de Santa Maria de Poblet (Centre Excursionista de Catalunya), no se’n fa curiosament esment a :
http://www.poblet.cat/pfw_files/cma/PDF_fitxers/Poblet__apunts_d_art.pdf


Teníem la fortuna de coincidir amb el P. Jesús M. Oliver i Salas , (Barcelona, 31 d'octubre de 1948 ) director del Museu de Poblet – tancat en aquesta ocasió - , amb qui tenia ocasió de departir el Manuel Navàs Ortiz, i que ens permetia accedir a la Capella que no està inclosa dins l’itinerari de la visita.




Mentre retratava els sentia enraonar de Pedro Antonio de Aragón Folch de Cardona, que a la mort del seu nebot Joaquim Agustí, VIII duc de Cardona, es va autodenominar duc de Cardona i de Sogorb, en considerar que era el successor masculí més directe en la línia successòria,i que ostentava també els títols de marquès de Pallars, comte de Prades i d'Empúries, i cavaller d'Alcántara des 1627, i sota quin patrocini s’havien construït aquests panteons.


La força del vent s’havia incrementat quan sortíem prop de les 13,00 de la visita del Monestir; personalment considerava acomplertes amb escreix les meves particulars expectatives per aquesta sortida

divendres, 14 de març del 2014

BOMBED THE CHURCH OF SANT VICENÇ MONTALT. EL MARESME

Ens aturàvem per retratar l’església advocada a Sant Vicenç, situada dalt del nucli històric: està datada a darreries del segle XVI, poc després que es decretés la separació de Sant Vicenç de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres. El 29 d’agost de 1591 es posava la primera pedra.

La descripció ens diu ; edifici d’una sola nau d’estil gòtic tardà. Destaca el campanar de torre quadrada i fortificacions i elements de defensa presents a la façana principal. La portalada, d’estil plenament renaixentista (1598), és obra de Pierre Balquer i està coronada amb un frontó triangular sobre columnes estriades. La capella lateral, dita del Sagrament, va ser afegida al 1886.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE II REPÚBLICA ESPAÑOLA, amb l’adhesió d ela jerarquia eclesiàstica amb l’excepció única del Cardenal i Arquebisbe de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer ( Cambrils , octubre 3 de 1868 - Friburg , Suïssa , 13 setembre de 1943 ); el retaule renaixentista-barroc d’Agustí Pujol (1616-18) i els retaules barrocs del Roser, obra de Domènec Rovira i Josep Tremulles (1648), i de Sant Isidre, obra de Pau Costa (1704), foren destruïts en part. Les quatres taules van desaparèixer i trobades més tard. L’any 2001, amb motiu de la celebració dels 400 anys de construcció de l’església, es van restaurar i col•locar a les parets laterals del presbiteri.

A partir dels 1940 – AÑOS TRIUNFALES - es comença la restauració de l’església segons el projecte de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993)


Fèiem tard per retratar un mal record del conflicte bèl•lic , del que resta únicament un senyal a la façana, al lloc on hi havia incrustada una bomba que no va arribar a esclatar; ens expliquen que la retirada d’aquest artefacte – als que la quitxalla acostumava a tirar pedres – va ser un autèntic ‘espectacle’ tant pel nombre de participants, com per les extraordinàries mesures – de tot ordre - que van imposar.

Llegia que entre els anys 2002 i el 2004, es va dur a terme la restauració de la façana, sense fer esment – estem al REINO DE ESPAÑA – del responsable tècnic.

Ens agradarà tenir noticia del tècnic que feia la restauració de la façana, i també rebre alguna imatge – amb la bomba incrustada – a l’email coneixercatalunya@gmail.com




Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, unes imatges datades el 12-V-1984, i un article de premsa del Diari Avui de l’11-12-1995 que explica la ‘ retirada’ del obús encastat a la façana de Sant Vicenç de Montalt.

dijous, 13 de març del 2014

NOVICIAT DE LES GERMANES CAPUTXINES DE LA MARE DEL DIVI PASTOR A PALLEJÀ

Retratava des de la distancia aquest magnífic edifici del que no hi ha curiosament cap informació fefaent abans de la seva actual ‘ transformació’ ; per la tipologia de la seva construcció, i amb totes les reserves, el situo en les dècades 40/50/60 del segle XX.


En aquells anys tenia Pallejà 1.012 habitants l’any 1940, 1.065 l’any 1950, i 2.230 al cens de 1960.

La normativa demanava ja fer un Projecte d’Obra que s’aprovava pel Consistori, i en el que constaven el promotor i l’arquitecte; he demanat aquesta informació a l’actual Consistori.

Llegia de la fitxa tècnica; el conjunt de l'edifici quedà completat l’any 1964, sota la direcció de l'arquitecte Ramon Bayó i Samsó, del que només trobava una noticia relativa al seu traspàs
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/03/11/pagina-30/33464647/pdf.html?search=Ramon%20Bay%C3%B3%20%20Sams%C3%B3,

A l'interior hi ha una capella de factura moderna i a un lateral hi ha una talla escultòrica d'un tal Rius [Pensem que es refereix a Claudio Rius Garrich ( Barcelona , 1892 - 1970) , gerent de Rius-Massagué, S.L ].


Tenia ocasió d’accedir a la casa, on retratava la Capella advocada a la Mare del Diví pastor.

Forma part de la finca un segon edifici de planta baixa de la mateixa època.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions relatives tant al període previ a la presència de la Congregació de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví pastor, com a la confirmació – en el seu cas – de l’autoria de les reformes per part de l’arquitecte Ramon Bayó i Samsó, a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

dimecres, 12 de març del 2014

SANATORI MARÍTIM ANTITUBERCULÓS DE SANT JOAN DE DÉU. SANT SALVADOR. EL VENDRELL. EL PENEDÈS JUSSÀ

Retratava al Josep Olivé Escarré a la façana que dona a la platja del que fou hospital antituberculós.



El complex estava format per l'edifici i una plaça on hi havia jardins i un llac.


Va ser projectat per l'arquitecte racionalista Germán Rodríguez Arias (Barcelona, 1902 - Eivissa 1987), els anys 1927-28, la iniciativa va sorgir de la família Cruset, amb una campanya de recollida de donatius, publicacions d'articles a la premsa, i el recolzament de Josefa Sampera Rodés, filla dels marquesos de les Franqueses del Vallès.

Va estar regentat pels germans de Sant Joan de Déu, que hi trobarien la mort, en els dies posteriors a la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, com a conseqüència de la postura del clergat catòlic, que amb l’excepció del cardenal i arquebisbe de Tarragona Francesc d'Assís Vidal i Barraquer ( Cambrils , octubre 3 de 1868 - Friburg , Suïssa , 13 setembre de 1943 ), es va posar al costat dels sediciosos; amb la frase tràgica‘ la iglesia quiere mártires’ que portaria a la mort preveres, religiosos/es, i catòlics de base.


M’arribava fins al Cementiri de Calafell i retratava la Capella del Sant Crist, on trobàvem aixopluc les restes dels Germans de l’ordre de Sant Joan de Déu, assassinats per l’actitud de la Jerarquia Eclesiàstica del REINO DE ESPAÑA en el conflicte , mal dit GUERRA CIVIL.

Actualment ha estat rehabilitat i avui és l’ hotel http://www.lemeridienra.cat/.

Us deixo uns quans enllaços molts interessants.

http://vendrellcampmany.blogspot.com.es/2011/01/el-padre-benito-menni-ya-practicaba-en.html

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-30-03-2005/abc/Catalunya/calafell-el-antiguo-hospital-a-balneario_201503850178.html

http://hemeroteca.lafura.cat/pdf-split/969/fura-969-pg-026.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com