dilluns, 15 de juliol del 2024

LA TORRE SIMÓ MONFORT PELLICER ON ENTRAVA LA QUIMETA L’ANY 1921. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME

  


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6888/rec/3

El Javier Nubiola De Castellarnau, em deixava un comentari, la torre es conserva modificada.

 1/ "Caldetas" o "Caldetes" és una denominació popular que abasta el litoral de Sant Vicenç de Montalt, el Caldes d'Estrac i el d'Arenys de Mar fins al túnel del tren. Tot i que per error molts l'apliquen només a Caldes d'Estrac.

2/ La torre de la seva consulta es troba al passeig marítim de Sant Vicenç de Montalt que, com dit anteriorment, és una part de Caldetes.

3/ dissenyada per Federico Tàrrega Mélida, Enginyer – Arquitecte, argentí que no podia signar els plànols, cosa que feia  el mestre d’obres  Jaume Sanllehí Molist l’any  1919 per a la família Simó i Montfort Pellicer, segons l'estudi de Núria Gifra Fores ( Barcelona, 1964 ".

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sant-vicenc-de-montalt/tots/torre-vicente-simo-montfort?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTAAAR1yktmpbxb-0Tj493zmnwidhj0HH4Z8YMRpvwVJFfqEssms8CZUEfcFhAY_aem_3uVD21U9Tfh7g5p7t-WECw

Reformada per l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 1877 – 1965) 

https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2022/BIBLIO/DOCUMENTS/5_cases_amb_historia.pdf



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9019

La dictadura franquista va ser una desgràcia incommensurable.  

diumenge, 14 de juliol del 2024

ERMITA DE SANT ELM. SANT FELIU DE GUIXOLS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

 Llegia que l’ermita de Sant Elm fou restaurada per l'anacoreta Jaume Corbera (1436-57), que també restaurà el Santuari de Sant Grau d’ Ardenya de Tossa de mar, i l'Ermita de Sant Sebastià de la Guarda de Palafrugell.


L'actual santuari és de l’any 1723, i s'hi venera a més del Sant titular, patró de mariners, pelegrins i navegants, a la Mare de Déu del Bon Viatge, i a Sant Pancràs.

Goigs a sant Elm. Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà, Girona)


Goigs a llaor de la Mare de Déu del Bon Viatge : venerada a l'Ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols, Bisbat de Girona



Nous goigs en llaor de sant Pancràs, màrtir : venerat a l'ermita de sant Elm de sant Feliu de Guixols, Bisbat de Girona




En els dies foscos que seguien a la sedició dels miliars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, l’ermita va resultat molt malmesa, va ser restaurada l’any 1943, i novament l’any 1993. Ens agradarà tenir noticia dels tècnics que duien a efecte les restauracions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
 
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici de planta rectangular amb teulada a dues vessants. Destaca exteriorment la façana i uns contraforts, a la paret esquerra, de considerable volum. És una construcció feta en pedra combinat la pedra regular dels murs amb les escairades que reforcen els angles de les cantonades i les pedres polides que emmarquen les obertures, tant finestres com la porta. La façana de gran senzillesa té una porta central amb alguns esglaons, presidida per dues finestres i un escut de la ciutat amb data del 1724, a la part superior té una petita obertura circular. A més disposa d'una estança rectangular amb parets poligonals arrodonides, de sostre més baix, a la part dreta de la façana, que és una ampliació de la nau, així com un passadís lateral.

Retratava al Josep Olivé Escarré dalt d’aquest excepcional mirador.


Sant Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va tenir un martiri particularment cruel, els seus budells li van ser extrets entortolligant-los a un argue o cabrestant, per aquesta raó és protector contra el mal de budells, dels tripaires i budellers, i també de mariners i navegants.


Vegeu una imatge del seu martiri, feta l’any 1629 per Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 15 de juny, 1594 - Roma, 1665) que es troba a la Pinacoteca Vaticana

Que la Marededéu, Sant Elm, Sant Pancràs   , i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels guixolencs ,    gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans ,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dissabte, 13 de juliol del 2024

ERMITA DE LA MAREDEDÉU I SANT JOAN DE BAUÇOLS. PINCARÓ. BASSEGODA. ALBANYÀ. LA GARROTXA SOBIRANA/ L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

La Montserrat Sánchez Robleño ,publica una fotografia de l’església de Sant Joan de Bussols, Santa Maria de Bussols, Sant Joan de Mussols, Santa Maria de Mussols, Sant Joan dels Corbs o Santa Maria dels Corbs



Joan Coromines i Vigneaux  (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), explica que entre els molts NLL que contenen el nom de la 'timba' o 'precipici', trobem el nom de l’ermita de Sant Joan de Bauçols . Pincaró (Bassegoda), que CATorras (Pir. Cat. 11, 193) anomena S. J. De Bussols; popularment avui ho deformen S. J. de Mussóls (oït allá sota, 1958); Monsalv. (xvn, 128) li diu «San Juan deis Busols» i li atribueix una menció de 1398 que no és de St. Joan sino «Beate Marie de Busols»

Em sembla extraordinari que en un espai en el es comptaven al voltat de 50.000 focs – la Catalunya de l’any 1400- s’aixequessin i mantinguessin tants llocs de culte, que la Catalunya que supera els 8.000.000, no pot mantenir  i conservar.

Som menys, MOLT menys que un club.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-baussols-bassegoda

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17836

Podeu veure moltes imatges de l’església .


Fotografia de Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982).

Esperem rebre imatges  a l'email castellardiari@gmail.com de la Marededéu que es venerava en aquesta ermita, i si existeixen el Goiga     que s'hi cantaven 

En matèria de Patrimoni històric, les capelles, oratoris, ...,  han passat de ser objecte d’atenció i estudi,  a l’oblit més clamorós, i el “ coneixement religiós”  a considerar-se quasi, un “ vici pervers”.  

Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

 El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

Que la Marededéu i, Sant Joan    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels gironins ,   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

divendres, 12 de juliol del 2024

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL SANT CRIST . OSONA.

 El Ramon Espadaler Parcerisas (Vic, 19 de setembre de 1963) retratava l’any 1989, Capella del Cementiri de Montesquiu. Osona.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/69310

Els oratoris, capelles, ermites,  santuaris,  esglésies, basíliques,..., del culte catòlic SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE,  estan advocats a alguna sant/a, Marededéu, o  al mateix Crist, en bona part de les capelles dels fossars. En demanarem confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin)

A volta d'email, amb catalana puntualitat, em confirmaven des del  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin). Efectivament, dedicada al Sant Crist.

Cap dada de l’autor d’aquesta capella construïda a les darreries del segle XIX, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com


Fotografia de l’Enric Fontvila Batalla

  Que el Crist de la Bona Mort  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels montesquiuencs ,    teianencs, urgellencs,  portellans,  barcelonins    ,    gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, pagesos. ramaders, pescadors,  menors no acompanyats, exiliats polítics     ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA

 

No podia accedir al  Martiri dels Temples de la  Barcelona Ciutat  ,   reprodueixo de la Enciclopèdia  Catalana,  l’església de Sant Genís, situada en l’encreuament de camins que formaven el sender que anava de Sant Andreu a Sant Vicenç de Sarrià i el camí de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, no consta documentalment fins a l’inici del segle XI, quan probablement ja disposava d’un terme parroquial assignat que s’estenia des de Collserola fins a l’antic puig d’Aguarn —el Putget— i acollia, pel sector de llevant, bona part de la vall d’Horta. Justament el domini d’aquesta vall i concretament el cobrament dels drets parroquials motivà un conflicte de fronteres parroquials entre els rectors de Sant Genís i de Sant Andreu. Calgué l’arbitratge, l’any 1237, del mestre Martí —un dels fundadors de la Pia Almoina de la catedral de Barcelona—, que establí una línia divisòria entre tots dos termes que anava des del coll de Portell fins a la font de Sant Joan i el torrent de Can Mora, de manera que tot el que hi hagués per sota d’aquest límit pertanyia a l’església de Sant Andreu.

Tot i la consideració de parròquia pobra i petita de  Francesch Carreras y Candi (Barcelona, 1862-Barcelona, 1937 ) , els fogatges del segle XIV donen una mitjana de 50 focs durant la segona meitat de dita centúria, molts d’ells en mans de ciutadans barcelonins, com els Pinsach, mercaders.

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3586/rec/9

Fotografia de Josep Maria Armengol i Bas  ( 1865+ 1941 ) Vista general de Sant Genís dels Agudells amb el cementiri i l'església

El terme inclogué, a més, la capella de Sant Joan d’Horta, sufragània de Sant Genís, fins al segle XIX, l’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina, on segons la tradició tingueren estatge sant Francesc i després sant Ignasi de Loiola, i el monestir de jerònims de la Vall d’Hebron, al qual fou agregada la rectoria de Sant Genís l’any 1396 pel papa Benet XIII.

L’església, restaurada al segle XVIII, mostra, com a element més característic, el campanar, construït segurament refent i aprofitant l’antiga torre campanar baix-medieval.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/07/goigs-sant-genis-sant-genis-dels.html

https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2013/11/la-granja-nova.html

https://barcelonamemory.com/sant-genis-dels-agudells

https://ovq.cat/wp-content/uploads/2020/01/DiariBarrisMuntanya14JunyLLL.pdf

https://www.memoriavisualsantgenis.barcelona/

El nucli dels Agudells va ser objecte d’atenció per altres fotògrafs:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Sant%20Gen%C3%ADs%20dels%20Agudells/field/ageo/mode/exact/conn/and

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Sant%20Gen%C3%ADs%20dels%20Agudells/field/ageo/mode/exact/conn/and/page/3

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Agudells

Que els Sants Genis   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels barcelonins  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

dijous, 11 de juliol del 2024

IN MEMORIAM. ESCOLA D’ESPINAVESSA. CABANELLES.L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 El Joan Dalmau Juscafresa,m’ enviava fotografies de l’edifici que havia donat aixopluc a l’escola i la casa de la mestra d’ Espinavessa,  una de les diverses entitats de població que componen el terme municipal de Cabanelles, a l’Empordà sobirà.  

 



Del topònim n’escrivia d'Espinavessa  n’escrivia Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997

d'Espinavessa ( vaig oir aspinabéss, mot viu, com el nom d'una mena d'arç negre, molt abundosa allí, no ben bé la gavarra d'aranyons (potser fr. Épinevinette) ; fa al mig una tija, molt alta amb eflorescències groguenques. És a dir SPINA AVERSA 'arç dolent, feréstec

 Espinavessa formava part de la batllia de Navata fins al segle XVII . És un nucli de població compacte amb cases dels segles XVII-XVIII, queda proper del veïnat de la Palma. El terme d'aquest poble està desconnectat de la resta del municipi de Cabanelles per una àrea on conflueixen els termes municipals de Crespià i de Navata.

El poble d'Espinavessa (juntament amb el veïnat de La Palma) va ser incorporat al terme municipal de Crespià el 1846, però va ser transferit al de Cabanelles un any més tard, el 1847

El sostre demogràfic de Cabanelles s’assolia al cens de de 1857 amb 1.166 ànimes, i el sòl l’ay 1996 amb 227 veïns, es tancava l’exercici 2023 amb 276, distribuïts  entre,  Cabanelles   65, Queixàs 48, Espinavessa 58,  l'Estela 3,  Sant Martí Sesserres 28.  Vilademires 45.

En el seu terme de 55,6 km² , hi ha molt a veure :

https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=170314

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ SESSERRES.CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/esglesia-de-sant-marti.html

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS DE CABANELLES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPODRÀ SOBIRÀ. GIRONA CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/11/in-memoriam-dels-edificis-escolars-de.html

LA MISTERIOSA ALZINA DE CABANELLES. L’EMPORDÀ I LA GARROTXA SOBIRANS. GIRONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/11/la-misteriosa-alzina-de-cabanelles.html

ESGLÉSIA SANT ROMÀ DE CASAMOR. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/03/esglesia-sant-roma-de-casamor.html

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dimecres, 10 de juliol del 2024

ESGLÉSIA DE LA SALA DE JORBA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. L'ANOIA SOBIRANA

El topònim La Sala està molt estes a Catalunya, habitualment fa referència a cases de trets senyorials , en les que hi havia quasi sempre una capella, ermita i/o església, i fins en ocasions disposava de cementiri.



l'església de la Sala de Jorba, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria  pels heretges que neguen allò que reconeixia el Concili d'Efes  proclamant  solemnement la maternitat divina de la verge; és un edifici d’una única nau amb absis semicircular a llevant, i coberta amb volta lleugerament apuntada, d’un període possiblement posterior al de la seva construcció inicial. L’element més significatiu és la magnífica porta de mig punt que s’obre a migdia, amb una decoració excepcional. Conserva un relleu a l’arquivolta exterior a partir d’una ziga-zaga contraposada a l’angle, molt profunda, que provoca contrastos de llum i color. La segona arquivolta està decorada amb tres semicercles sobreposats i palmeta intercalada, amb un relleu més simple. La tercera arquivolta presenta una ziga-zaga de relleu profund. Finalment, la quarta arquivolta és una motllura arrodonida, amb l’intradós decorat amb temàtica floral. Les impostes sobre les quals descansen les arquivoltes estan decorades amb motius geomètrics, tipus ziga-zaga




En el testament de Guerau de Jorba i la seva muller Taurina l’any 1185, s’afirma que el lloc on s’aixecà l’església era una sala dels senyors de Jorba. Els esposos, en aquest document, realitzen una dotació a l’església que s’acabava de construir; deixen unes terres i unes rendes, a més d’objectes litúrgics (llibres, un calze, una creu de plata, canelobres daurats, vestits litúrgics, ornaments d’altar) i ordenen que es mantingui un capellà que hi celebri missa diària mentre es resideixi a la “sala nostra de Jorba”.

L’església s’esmenta de nou el 1313, en un testament de Pere Sala. Al segle XIV, posseïa un custodi o ermità, que habitava en una casa annexa i que era elegit pel Batlle i els regidors de Jorba. Aquesta situació va perdurar fins l’any 1823.

Al llarg del temps, l’església va rebre diverses deixes per tal de mantenir-la en bon estat de conservació. Així trobem aportacions dels feligresos els anys 1415, 1609, 1612, 1704, 1715, 1744 i 1802.

Ens crida l’atenció una gran pedra en la que escrit en llengua castellana i amb el símbol de la Mare de Déu es pot llegir :



AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA

El masover que s’ocupa de les terres i les granges - viuen també a Can Cansalada els anteriors masovers d’edat avançada – ens pregunta si som el que veníem a fer fotografies. Intueixo que aquí – com en molts d’altres llocs - ens “persegueixen” els que recullen imatges per fer una enciclopèdia del romànic d’àmbit Espanyol.

El Tomàs Irigaray Lopez, el Feliu Añaños Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés, recollirem imatges de l’església, evitant – fins on es possible – la vivenda annexa amb signes clars de ruïna.

Josep Marimon i Vidal (Esparreguera, Baix Llobregat, 1879 - Barcelona, 1942) retratava l’any  1921, el Mas Can Cansalada, situat al costat de l'església de la Sala, en  un planell a les afores de Jorba,  advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, per la nefanda influencia dels heretges  que no accepten allò que proclamava solemnement el  Concili d’Efes,   la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos). Aquest mas s'anomenava antigament Can Sala.

https://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/413733/ANC_620996_595475.jpg?sequence=1&isAllowed=y

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/12/goigs-la-mare-de-deu-de-la-sala-jorba.html

Que la Marededéu  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels jorbencs , pontarrins    ,     gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , pagesos, ramaders, pescadors,  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


CONVENT SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L'AJUDA. BARCELONA

 

El santuari de l'Ajuda es troba al carrer de Sant Pere més baix de Barcelona.

 Aquest edifici va ser la primera residència de la comunitat de caputxins a Barcelona, després de les desamortitzacions de 1835.

En la Setmana Tràgica de 1909 el convent va ser incendiat.

I com a conseqüència de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , el 18 de juliol  1936, de nou fou incendiat i saquejat.

https://caputxins.cat/on-som/santuari-de-la-mare-de-deu-de-ajuda/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/02/goigs-la-mare-de-deu-de-lajuda.html

Goigs de Nostra Senyora de la Ajuda : que se venera en lo carrer de Sant Pere mes baix

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/goigsBC/id/3779/rec/40

https://gcbalenya.wordpress.com/2015/03/22/resseguint-lestela-de-la-mare-de-deu-de-lajuda/

https://passioperbarcelona.blogspot.com/2013/07/les-esglesies-de-sant-pere-mes-baix.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9110

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Setmana_Tr%C3%A0gica_-_Esgl%C3%A9sia_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_l%27Ajuda_-_Sant_Pere_m%C3%A9s_baix.jpg

https://web.archive.org/web/20180218024329/http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/barcelona-convent-santuari-de-la-mare-de-d%C3%A9u-de-lajuda


 Que la Marededéu, i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels barcelonins    ,     gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dimarts, 9 de juliol del 2024

L’ASSUMPCIÓ DE BUTSÈNIT. MONTGAI. LA NOGUERA.

  

Hom creu  que  l'església primigènia de Butsènit  s’aixecava a  darreries  del segle XI, moment en què en la documentació conservada es menciona el castell de Butsènit. En tot cas, ja des del segle XII l'església d'aquest nucli apareix esmentada sota el domini de la canònica d'Àger, relació que es mantindrà fins al segle XIX.

L'edifici actual és una obra bastida el 1748, dins l'estil barroc, i és una església subsidiària de la parròquia de l’Assumpció de Montgai


El presbiteri està cobert i ornat per tres petxines d’un estil barroc popular molt propi de les nostres terres. L’altar major està presidit per un interessant retaule neobarroc de postguerra col·locat a finals de la dècada dels seixanta del segle XX. Al centre del retaule pots observar la imatge de la Mare de Déu Assumpta, titular de la parròquia. A banda i banda, l’acompanyen les imatges de Sant Josep i Sant Antoni de Pàdua, de qui avui 13.6.2024 se'n celebra el sant. 



El lloc de Butsènit degué ser conquerit abans de 1084, any en que es té constància documental que en Ramon Gombau, cavaller d'Ermengol IV d'Urgell, va prendre el castell de Butsènit com a base per repoblar Penelles.

El 1259, Jaume I va estendre una lletra de protecció i guiatge a favor de Berenguer Arnau d'Anglesola pels seus castells de Butsènit i Utxafava.

El 1186 i el 1237 el monestir de Poblet obtingué honors, delmes i censal a Butsènit i el 1318 n'obtingué la senyoria alodial, que fou ampliada el 1367 amb Pere el Cerimoniós

El 1415 Poblet adquirí la plena jurisdicció del castell o poble de Butsènit.

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7553

Quan al topònim Butsènit, derivat del nom personal (A)bu-z-zennât (nom relacionat amb el grup berber dels zänätä),  palesa clarament la seva fundació en l’època “ gloriosa” de la conquesta dels àrabs.

  Que la Marededéu    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels montgaínesos  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dilluns, 8 de juliol del 2024

ESGLÉSIA DE VILASSAR DE MAR. ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. EL MARESME

  https://santjoanvdm.com/parroquia/historia/

La divisió d’un terme municipal  acostuma a provocar –si més no en el període previ i en l’immediat posterior  . unes pèssimes relacions  tant en l’àmbit polític, com en l’àmbit personal, el cas de Vilassar no seria una excepció, i estan documentades  les males relacions a les quals arribaren l’ajuntament de Vilassar i la parròquia amb els veïns de Mar, i sobretot amb la junta d’obra de Sant Joan de Vilassar, el que s’esdevingué amb les relíquies del temple.

Tot començà quan, des de Roma, Simon Gritti, prelat domèstic i assistent al soli pontifici, declarà l’autenticitat de la relíquia de sant Joan i l’expedí l’11 d’abril del 1759. Segons resa el vers del mateix document que l’autentica, «se entregara esta Santa Reliquia á los Srs obreros de la ÿglesia [del vecindario de San Juan(?)] de Vilassar». Malgrat aquesta prescripció vaticana, sembla que a la rectoria de Sant Genís s’hi gargoteja la part que concretava que era destinada al temple de Sant Joan i, des de llavors, fou retinguda a Vilassar de Dalt fins que finalment fou lliurada al rector de Vilassar de Mar l’any 1986: 227 anys després!.

En veient com s’articula a redós del nou temple la població del veïnat de Sant Joan, els regidors i l’alcalde reclamaren poder nomenar els obrers de Sant Joan, tal vegada per poder-los controlar. Aquesta reclamació generarà fortes disputes que, amb matisos, es perllongà fins al 1792

 Coneixedor d’aquests fets, anys a venir, amb la seguretat que donava la nova situació jurídica del temple de Sant Joan, un cop ja tenia vicari perpetu, el carmelità descalç fra Francesc de Sant Maties, (àlies) el Romano, dona l’any 1780 unes relíquies de sants màrtirs romans que havia obtingut el 1757 a la Santa Seu. L’any següent, el 1781, el vicari perpetu ordena la impressió dels Goigs “en alabanza dels quatre gloriosos martyrs sant Innocenci, sant Reparat, sant Mansuet, y santa Especiosa”, la festivitat dels quals es commemora, encara avui, l’endemà de Sant Joan.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/goigsBC/id/2486/rec/6

L'any 1784 Carles III de Borbó ordenà la segregació municipal i parroquial, erigint la vicaria perpètua de Sant Joan en parròquia i autoritzant que els vilassarencs formessin un primer ajuntament de regidors.

L'any 1785 es constituí el primer ajuntament, essent-ne el primer alcalde el pagès Antoni Pou.

L’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC, provocarà la total destrucció del temple parroquial

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1199

https://museuvilassardemar.cat/patrimoni/breu-historia-de-vilassar-de-mar/

https://estimadaterra.wordpress.com/2018/09/27/esglesia-de-sant-joan-baptista-de-vilassar-de-mar/

L’arquitecte Josep Maria Ribas i Casas (Barcelona, 1899 - Montornès del Vallès, 1959) va ser el responsables de les obres de reconstrucció que  es van iniciar l'any 1942, després de passar pel vistiplau de les entitats corresponents.

 El nou temple no només tenia com a objectiu ser més gran, sinó que també volia presentar més ornamentació en el seu interior ,  decorat amb retaules neobarrocs de Josep Obiols Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967  , Joan Commeleran Carrera (Barcelona, 1902-1992) i Jordi Vila Rufas (Barcelona, 1924 - ibídem, 12 de enero de 2011) . La cripta, bastant deteriorada, està decorada amb frescos de Leonci Quera  Tisner (Olot, 1927 - Pina de Ebro, 1964).

 L'exterior, d'obra vista, presenta dos cossos, el superior dels quals correspon a la nau central, està coronat per un frontó triangular

  Que Sant Joan Baptista  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels vilassarencs  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.