divendres, 12 d’abril del 2024

IN MEMORIAM. ESCOLA MUNICIPAL UNITÀRIA DE PALAU-SACOSTA. GIRONA.

 

Palau sacosta fou annexat “ manu militari “  al municipi de Girona l'any 1963.  L’annexió era un gran èxit – un més – de la dictadura franquista, i comportava la  pèrdua  irreversible de la memòria històrica,  l’associació de Veïns i Veïnes de Palau-sacosta, creada l’any  2012, lluita, fins on sigui possible, per evitar-ho


https://news.avpalau-sacosta.cat/cronica-de-la-xvi-passejada-guiada-coneguem-palau-sacosta/

Llegia que  funcionà com a escola unitària a partir del curs 1935-1936 .

 Els terrenys foren comprats per l'Ajuntament de Palau l'any 1 935 a Josep M. Almeda

https://docs.gestionaweb.cat/0727/1984-10-19-2-la-carretera-de-la-creu-de-palau-el-punt-diari.pdf

https://www.pedresdegirona.com/historia_palau_sacosta.htm

http://www.revistadegirona.cat/recursos/2002/0213_048.pdf

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de l’escola Unitària de Palau Sacosta a l’email castellardiari@gmail.com

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


dijous, 11 d’abril del 2024

IN MEMORIAM DE LA TORRE DELS PARDALS I DE L’ESCOLA DE NATURA. LA BARCELONA QUE LA DICTADURA FRANQUISTA ENSUSIALVA AMB L’ÀNIM DE DESSOLAR LA TERRA

 

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1918, Vista general dels jardins i de la Torre dels Pardals.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4966/rec/1236

Fou enderrocada entre 1943-1947, ja segons una foto aèria de 1947 la finca s'havia convertit en una illa de cases, diversos edificis de pisos s'havien construït al voltant .  Era l’alcalde José María de Albert Despujol, Peralta y Pujol de Senillosa, barón de Terrades (Barcelona, 24 de abril de 1886-24 de març de 1952), casat amb María del Carmen Muntadas Estruch (1882-1970),  II condesa de Santa María de Sans,

https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/10/la-torre-dels-pardals.html

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la  torre dels Pardals , aquesta finca es convertí en l'Escola de la natura, dirigida pel Pedagog , Joan Puig Elies (Sallent, 30 de juliol  de 1898-Porto Alegre, 5 de setembre de 1972 (President de l'Escola Nova Unificada) i per la seva muller, la mestra Emilia Roca Cufí .


 Era una escola de signe racionalista estava sostinguda pel sindicat del tèxtil de la CNT (Confederació Nacional del Treball), segons explica Joan Corbera.

https://fal.cnt.es/resena-de-joan-puig-elias-creador-de-un-mundo-nuevo/

https://www.cgtensenyament.cat/joan-puig-elias-una-figura-a-reivindicar-2/

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dimecres, 10 d’abril del 2024

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL VILARÓ. OLIUS. EL SOLSONÈS.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-del-vilaro-o-del-puig-olius

La primitiva església es deia Santa Fe d'Anseresa.

Surt citada en l'acta de consagració de Sant Esteve d'Olius.

 Per construí la nova, fou escapçada l'any 1079

 




Fotografies.  Jordi Contijoch Boada

L’esglesiola advocada  a la Marededéu – Santa Maria és un tractament incorrecte en llengua catalana, i en l’àmbit catòlic -  del Vilaró és el resultat de diverses mutilacions i transformacions que l’han convertida en un edifici format per dos tipus de construcció ben diferenciats.

La nau primitiva fou escapçada, i el probable antic absis fou substituït per una perllongació de la nau coberta amb volta apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, cobert amb el mateix tipus de volta. La construcció més primitiva, que va de l’arc toral al frontis de ponent, ha estat molt reformada i avui la veiem coberta amb una volta de llunetes.

L’absis s’obre a la nau mitjançant un arc preabsidal apuntat, que s’inicia sobre una motllura, damunt la qual hi ha una filada de forats de bastida rectangulars i homogenis, disposats regularment.

La volta de la nau arrenca d’una imposta aixamfranada, a bisell, d’on arrenca també l’arc toral.

La tipologia del parament presenta dues variants. L’una més antiga, al frontis i als extrems occidentals dels murs de la nau, formada per pedres que segueixen filada i són treballades a cops de maceta. La part inferior del frontis és resolta amb grans carreus rústecs; s’observa, també, que aquesta part fou sobrealçada.

L’altre tipus de parament pertany a la construcció del segle XII o posterior. És format per carreus ben tallats, els quals segueixen filades molt singulars. L’absis descansa damunt un sòcol format per grans carreus, més rústecs que la resta de la construcció, i continua per la nau fins a arribar a l’obra primitiva. La nau és resseguida per una cornisa trapezoidal bisellada, i l’absis per una de pla i cavet. Aquesta presenta, just damunt la finestra, dues pedres amb decoració incisa; una té dos cercles dins els quals es dibuixa una flor de dotze pètals en forma de llança i a l’altra, damunt una mitja bola, hi ha una flor resolta amb línies radials incises.

A migdia hi ha la porta romànica, tapiada, d’arc adovellat de mig punt. L’extradós és resseguit per pedres rectangulars col·locades horitzontalment.

A la part central de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada i d’arc adovellat de mig punt. La part inferior dels muntants i l’ampit són d’una sola peça.

Al frontis, transformat en part el segle XIX, hi ha la porta actual, amb llinda datada l’any 1849. Damunt seu hom veu una finestra rodona monolítica. El conjunt és presidit per una espadanya d’una obertura, fruit de la mateixa reforma.

A la cornisa de l’absis hi ha dues peces decorades. En una d’aquestes es repeteix dues vegades el mateix motiu, que consisteix en una flor —o motiu d’estructura radial— composta de dotze pètals —o dotze puntes—, de forma lanceolada i de superfície còncava, inscrita en un cercle que sobresurt d’un acanalat horitzontal. En segon lloc, hi ha un motiu de caràcter vegetal, una mena de flor a base d’incisions, també radials, damunt una mitja bola. Es tracta d’una decoració senzilla, que presenta poques dificultats d’execució, i que és tallada de manera correcta no aliena a un caràcter rústec, propi d’àmbits rurals.

EI primer motiu, amb nombre variable de pètals o puntes, és especialment difós, i podem comprovar-ho clarament a la comarca del Solsonès, on segueix una tradició d’origen que va més enllà dels inicis de l’edat mitjana. L’exemplar de San tMiquel de Castelltort, a Guixers, és un dels que més s’acosta al que ens ocupa, tot i que la datació sempre és problemàtica(*).

En el cas de la Marededéu  del Vilaró, cal pensar que la decoració es correspon cronològicament amb la construcció afegida, i documentada l’any 1264 amb el nom actual(*), a la qual pertany l’absis. D’acord amb aquesta referència, és fàcil una datació entre el final del segle XII i la primera meitat del XIII.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/12/goigs-la-mare-de-deu-del-vilaro-olius.html

https://bd.centrelectura.cat/items/show/42694

https://lh4.googleusercontent.com/-OxSK0wRxzVM/T42Y8r9wZoI/AAAAAAAAU7Q/6m3OHrql3g4/s1600/31-Stamariavillar%25C3%25B3-Fitxa%2520BENS.jpg

Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


dimarts, 9 d’abril del 2024

PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS

 

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) no participava en el projecte Fons Estudi de la Masia Catalana, que començava formalment l’any del seu traspàs, la seva vídua, de la que ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com , cedia però,  al Fons Estudi de la Masia  Catalana , moltes de les imatges  que Cèsar August Torras i Ferreri, havia fet i que es poden veure a :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/C%C3%A8sar%20August%20Torras%20i%20Ferreri/field/identi/mode/exact/conn/and/page/74

L’any 1917 retratava, Un home i un ruc al camí del pont de Bolassell sobre la riera de Salarsa, i al fons un edifici

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/37536/rec/732

El pont, molt malmès després de les riuades de l'any 1979, que destruí quasi completament les baranes i el deixà intransitable per als vehicles, i val a dir-ho per la incúria en el manteniment del patrimoni col·lectiu,  que almenys pel que fa a aquesta infraestructura sembla esmenar-se, existeix encara :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12178

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Pont_del_Bolacell.JPG

https://altagarrotxa.org/el-consorci-duu-a-terme-treballs-de-reparacio-i-millora-del-pont-de-bolacell/

Havíem escrit:

PAIRALIA DEL BOLACELL. BEGET. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/12/pairalia-del-bolacell-beget-camprodon.html

La població de Catalunya al cens de 1920 era de 2.344.719 ànimes, que gaudien d’uns recursos naturals suficients, i que malgrat la obligada pertinença  al REINO, mantenien dempeus el Patrimoni històric, a 1 novembre 2023 s’estima una població de “ dret”  de 8.005.784,que pateix alhora que la insuficiència de recursos naturals, la desaparició de bona part del Patrimoni Històric.  Està clar que Catalunya ha crescut només amb quantitat, oi?

Persones com Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), Josep Salvany i Blanch ... Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), Antonio  Gallardo Garriga  (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), ...,  i tants altres, son una excepció , com Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) i no la norma, oi?

Senyor, allibera el teu poble !!!!


IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ANGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938)  aixecava per encàrrec de Hermenegild Miralles i Anglès (Barcelona, 19 d'agost de 1859 - 1 de maig de 1931 ), unes cases valencianes , l’any 1917, que foren enderrocades als anys 60, segur que endevineu qui era l'alcalde. 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6133/rec/4

https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/90050/1/6475.pdf

I l’ Antoni Gaudí i Cornet Riudoms, el Camp jussà de Tarragona , 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) faria la Porta i  la Tanca, que son les úniques parts que es conserven.

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/496/rec/7

https://www.latorredebarcelona.com/actualitat/finca-miralles-un-dels-monuments-modernistes-de-sarria/

El fet que Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) no estes vinculat al Fons Estudi de la Masia Catalana, i que la seva mort es produís  l’any 1929, feia que el seu Fons patis una mínima expurgació per part de la dictadura franquista.

La seva és una obra extraordinària.  

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

 

dilluns, 8 d’abril del 2024

CAN LLOBET. LA CASA ‘FORTA’ DE SANTA MARIA DEL CAMI. L’ANOIA SOBIRANA. CATALUNYA

 Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré (  Sant Llorenç Savall, 2 de maig d 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de  219 ) , i l’Antonio Mora Vergés, al petit nucli de Santa Maria del Camí, situat avui literalment sota l’autovia N-II, i en el seu moment parada obligada dels vehicles de tota mena que circulaven per la carretera N-II.


D’aquest petit indret, de les segles esglésies, i de la pertinença als termes de Veciana i d’ Argençola - ambdós catalans, ambdós dins l’Anoia sobirana- en deia quelcom en aquest enllaç : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/03/les-santa-maries-del-cami-ral-darago.html

Trobava  en  referència a l’edifici senyorial situat al davant de l’església romànica, i del que ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 





Can Llobet és un allotjament de l’any 1600 situat a Santa Maria del Camí, està situat al peu del camí de Sant Jaume i t’ofereix un espai on podràs gaudir d’un dinar o un sopar i passar-hi una o més nits. També podràs descobrir la zona, gaudir d’un dels seus serveis i participar com a públic o artista en actuacions en directe.

A més a més tindràs l’oportunitat de disposar de servei de fisioteràpia, ja que l’establiment ofereix massatges terapèutics i relaxants, reflexoteràpia podal i kinesiologia amb flors de bach.

L'ha retratava l'any 1934 , part de la façana de Can Llobet, Veciana. l'Anoia.  L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.   



La dèria ‘política’ de reduir municipis no pretén – ni aconseguirà – reduir despeses públiques – en els pobles petits, les persones actuen per convicció, perquè s’estimen el lloc on viuen, no certament per diners, que ni ara, ni abans, s’han destinat a aquestes divisions administratives - ; amb la reducció de municipis, en podem parlar des de fa més de 200 anys, quan al REINO DE ESPAÑA se li ensorrava el ‘xiringuito’ de les colònies americanes, i es tallaven dràsticament els recursos fàcils, del comerç i/o espoli que venia fent la MADRE PÀTRIA. Quan s’elimina un poble, es posa la primera pedra de l’oblit de la seva història, i com ja sabem qui per la memòria, per la identitat.

El patrioterisme consisteix en reivindicar una superestructura, i alhora fer desaparèixer els trets particulars que TOTS TENIM.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

diumenge, 7 d’abril del 2024

CAN CARLES. CABRERA DE MAR. EL MARESME

 Josep de Cabanyes, del que en direm alguna cosa, més avall,  retratava l’any 1932, Vista parcial de Can Carles. Cabrera de Mar. El Maresme 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6044/rec/492

Ens calia cercar dades, i trobàvem al  Joan Cabanyes i Prat (1873-1913), Fundador de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, junt amb el seu germà Francesc Cabanyes i Prat  (Mataró 1868 - Barcelona 1929), hereu de Can Cabanyes

https://quimgraupera.blogspot.com/2010/03/francesc-cabanyes-i-prats-i-el-bloc.html

Un dels fills d'en Francesc  Cabanyes i Prat  , es deia Josep , de Josep de Cabanyes i Borràs ( + 11 de març del 1946 ) fill de Francesc de Cabanyes i Prat i de Teresa Borràs i Esquerra,  El Josep de Cabanyes Borràs es  casava amb Maria Cirici Pellicer, i eren pares de l’ Elisenda de Cabanyes Cirici.

Pensem que  Josep de Cabanyes i Borràs ( + 11 de març del 1946 ) era el que cedia el seu material al Fons Estudi de la Masia Catalana. Ens agradarà però, rebre la confirmació a l’email castellardiari@geail.com

Existeix encara:  https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carles

Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com 

Amb els Mapes de Patrimoni es dóna compliment “ formal” a l’obligació  de protegir i divulgar el Patrimoni històric, ara cal fer un pas més, oi?

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 


dissabte, 6 d’abril del 2024

CAN QUERALT. PORQUERISES. ARGENÇOLA. L’ANOIA SOBIRANA

 

L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.    Retratava l’any 1934 , Can Queralt, que no sabia veure al Catàleg de Masies . Porquerises.  Argençola. Anoia.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3828/rec/1

Existeix encara:

https://turisme.argencola.cat/es/place/668/building-can-queralt

https://www.argencola.cat/media/foto/9320/

https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queralt-0

Gran edifici situat a l'entrada del nucli de Porquerisses. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, exceptuant l'orientada al sud. La coberta és a dues vessants (nord-sud) acabada amb teula àrab.

La façana on hi ha els elements més interessants de l'edifici, és també la façana d'ingrés. Dona al carrer principal, i destaca, per el gran portal adovellat de mig punt, on a la dovella central s'hi pot observar un escut heràldic – no aconseguia veure’l - , sou pregats de fer-nos-en arribar una fotografia amb bona resolució a l’email castellardiari@gmail.com.

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/queralt%2C+conde+de+santa+coloma.html

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/queralt.html

A la planta de pis, hi trobem diverses finestres amb un ampit pronunciat, brancals i llinda de pedra. Dues d'aquestes finestres tenen també guardapols. A la part esquerra de la façana, s'observa una entrada tapiada, on hi ha una gran llinda de pedra. El ràfec en aquesta façana és de dues filades.

La façana sud, té diversos coses afegits, que donen a un patí tancat per murs. La resta de façanes no hi cap element destacable.

Havíem publicat  d’Argençola :

CAN TALLÓ. ARGENÇOLA. L’ANOIA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/03/can-tallo-argencola-lanoia.html

On incorporàvem enllaços a publicacions anteriors.

 El sostre demogràfic s'assolia al cens de 1857 amb  720 ànimes, i es tancava l'exercici 2023 amb 222 habitants de dret. L'esperança per Argençola, i per la Catalunya interior, està posada en el desenvolupament de les noves tecnologies, i la exponencial degradació de la qualitat  de vida de les zones urbanes.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 


 

 

divendres, 5 d’abril del 2024

LA CASA DOMINGO CARDENAL GANDASEGUI & CAN CULLERÉ. MOLLERUSSA. PLA D’URGELL

 

Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana o aportaven cap imatge de Mollerussa, hi ha dues postil·les opcions:

A)    A) No van venir / passar per Mollerussa

B) B)  La dictadura va destruir el material obtingut

Sense dades, crec que com per arreu, la opció B)  és la “ correcta “.

Hi havia força material  per a retratar :

https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=251370

Patrimoni Perdut

https://www.mollerussa.cat/municipi/passejant-per-mollerussa/patrimoni-perdut-2/?fbclid=IwAR3mxkBUNTtU0B0EZxl3QiL8xYR2qi4_4L2ZED0HBbrjsZBueyzgAPJqxt4

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE MOLLERUSSA. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/09/capella-del-sant-crist-del-cementiri-de.html

CAPELLA DE SANT ISIDORI DE MOLLERUSSA. PLA D’URGELL

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/02/capella-de-sant-isidori-de-mollerussa.html

ESCOLA DELS GERMANS DE LES ESCOLES CRISTIANES. LA SALLE. MOLLERUSSA. LA PLANA D’URGELL. LLEIDA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/04/escola-dels-germans-de-les-escoles.html

LA CASA NIUBÓ. MOLLERUSSA. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/08/la-casa-niubo-mollerussa-pla-durgell.html

ESTACIÓ DE MOLLERUSSA. PLA D'URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/08/estacio-de-mollerussa-pla-durgell.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’APÒSTOL SANT JAUME. MOLLERUSSA. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/08/esglesia-parroquial-de-lapostol-sant.html

CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA ‘CAL DUCH’ DE MOLLERUSSA. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/08/centre-de-cultura-contemporania-cal.html

LA SALLE, MOLLERUSSA. PLA D’URGELL. LLEIDA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/02/la-salle-mollerussa-pla-durgell-lleida.html

COL•LEGI DEL CARME . MOLLERUSSA. PLA D’URGELL. LLEIDA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/02/collegi-del-carme-mollerussa-pla.html

Disposa Mollerussa d’una “ relació d’edificis interessants

https://www.mollerussa.cat/docs/Urbanisme/Planejament%20Urban%EDstic/1.-%20Planejament%20Urban%EDstic%20General/1.1.-%20POUM/Documents/06%20Cat%E0leg%20patrimoni/Mem%F2ria%20cat%E0leg%20de%20bens%20protegits.pdf

No sabia trobar el Catàleg de Masies

Reprodueixo de  https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14812

L’enginyer Domingo Cardenal Gandasegui (Vitoria-Gasteiz, 4 d'agost de 1825 - Barcelona, 9 de febrer de 1901), aixecaria l’anomenada Casa Canal, Can Culleré,...,

Patrimoni Gencat explica que era la casa de l’enginyer  Domènec Cardenal Gandasegui  (La Rioja 1820 - Agramunt 1901), enginyer de camins, canals i ports, a qui se li encarregà la direcció de les obres del canal d'Urgell (1861-1865).

Obra de finals del segle XIX, que guarda certa semblança amb la façana principal de la casa Canal, sobretot la galeria.

 L'any 1920 la família Culleré es traslladà a l'antiga residència de Domingo Cardenal, fet que explica per què porta el seu nom.

Va servir com a Hospital Municipal en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República


https://tracesmap.org/obra/o_1585/

CASA AL CANAL D'URGELL. Obra de l’enginyer  https://tracesmap.org/obra/o_1585/i  (La Rioja 1820 - Agramunt 1901)

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14824



El creixement demogràfic, que no esdevindrà significatiu fins al cens de 1960, no explica la dèria destructiva del Patrimoni històric, la sobtada fe de la dictadura a  Nuestra Señora de la Especulación Urbanística, coneguda  també  com la Virgen de la Corrupción, que continuen venerant a ulls clucs els de FUERZA VIEJA , ho fa més entenedor, oi?.   

CAS CASTELLÓ. Derruïda. Sense dades de l’autor i de l’esgrafiador

https://passejantpermollerussa.wordpress.com/2016/07/29/cal-castello-del-vi/

VILLA MERCEDES

https://passejantpermollerussa.wordpress.com/2014/07/22/villa-mercedes/

LA FORESTAL D’URGELL

https://passejantpermollerussa.wordpress.com/2014/04/14/la-forestal-durgell/

CASA FORTA

https://passejantpermollerussa.wordpress.com/2014/01/31/casa-forta/

ANTIGA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME

https://passejantpermollerussa.wordpress.com/2014/01/03/antiga-esglesia-parroquial-de-sant-jaume/

....

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

 

 

 

dijous, 4 d’abril del 2024

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ SESGUEIOLES. L’ANOIA SOBIRANA.

 Retratava l’església parroquial de Sant Martí de Sesgueioles, la descripció ens diu ; edifici de planta rectangular, fer tot ell de pedra. L'interior està dividit en tres naus, separades per columnes, de les quals la nau central és sobrealçada. A la façana de ponent hi ha el portal d'entrada, d'estil barroc, franquejat per dues columnes de capitell compost, coronades per un frontó trencat amb volutes i una fornícula central damunt la porta. Campanar d'espadanya a la façana posterior.



El relleu ubicat a la façana exterior de l'edifici formava part de l'antiga església de Sant Martí – de la que nomes es conserva el campanar - construïda l’any 1550.


L'edifici fou començat pel rector Antoni Maimir l'any 1779 i fou fet a joves (és a dir, hi participa tot el poble, sense cobrar jornals). L'obra s'acabà l'any 1783 i fou beneïda el 23 de novembre d'aquell mateix any, essent bisbe de Solsona, Rafael Lasala i Losela ( Vinaròs, Baix Maestrat, 1716 — Solsona, Solsonès, 1792 )

Sant Martí Sesgueioles té gràcies a l’Apel•les Mestres i Oñós (Barcelona, 29 de octubre de 1854- 19 de juliol de 1936), el seu ‘espai propí . a la literatura de casa nostra :

http://www.altaanoia.info/cat/Histories-del-Territori/Margarido

http://www.todocoleccion.net/libros-antiguos-poesia/margarido-apel%C2%B7les-mestres-poema-6-edicio~x29861228

El preciós retaule que retratava el Josep Salvany Blanch,  no sobrevisqué als estralls  que provocava l’alçament del militars feixistes encapçalat pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República,  la denominació “Guerra Civil “ la creaven els historiadors feixistes, i dissortadament ha calat força.  Les  mal dites “ Guerres Carlines”  , insurreccions militars de manual,  no es qualificaven de “ guerra civil”.


https://www.sesgueioles.cat/sant-marti-sesgueioles/llocs-dinteres/esglesia.html

Quan a l'altar major actual,  la pàgina adjudica l’autoria  a l'arquitecte Miquel Pallàs  – ens agradarà tenir noticia del cognom matern , del lloc i data de naixement i traspàs, i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com -  fou inaugurat el 16 d'agost de 1953.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-1

El baldaquí i les pintures murals de l’altar són de factura contemporània. Cap dada de l’autor , com és “ mal costum” ens aquest dissortat reialme. Per descomptat, esperem tenir-ne noticia a l'email  castellardiari@gmail.com 

 


https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/11/goigs-sant-marti-sant-marti-de.html


Aquestes terres de l’Anoia sobirana, necessiten per damunt de tot, que la ciutadania – els catalans de peu – tombin els seus ulls, i s’adonin que fora de Barcelona també hi ha vida.

 Que  Sant Martí  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.