Fa de mal retratar la finca situada en la confluència de la Plaça del Mestre Gelonch, número 2, fent cantonada amb el carrer del General Boadella, 2-4.
Reprodueixo de : https://www.diba.cat/documents/429042/151c4f62-b077-445b-bcf9-add757d9fb57
PROMOTOR: Melcior Pallàs Vilar, construïda al voltant de 1905
Durant el segle XIX els terrenys de l’actual Torre Sagalés o can Pallàs eren ocupats per una masia, una casa de pagès que tenia sortida pel carrer de Sant Iscle. A començaments del segle XX aquesta antiga masia va ser enderrocada i es va construir l’actual casa per part de Melcior Pallàs Vilar que es va casar amb Maria Massaveu Oriach. Serà a partir d’aquest moment quan la torre es coneix amb el nom del seu propietari, can Pallàs. El matrimoni va tenir quatre fills: Joan, l’hereu, Josep Maria i Catalina.
En Joan Pallàs Massaveu, l’hereu de can Pallàs es va casar amb Anna Fatjó Sanahuja i el matrimoni va tenir sis fills: Melcior que era l’hereu, Casimir, Josep, Joan, Zoila i Consuelo. Entre tots els germans fan una societat per esdevenir propietaris de la casa però el germà gran, Melcior, al ser l’hereu té un percentatge més elevat.
Melcior Pallàs Fatjó era corresponsal de banca, concretament del Banc Hispano-Americà i els altres germans no exercien cap activitat professional i vivien de les rendes de diferents propietats.
Melcior conduïa una tartana per a realitzar els desplaçaments derivats de la seva condició de corresponsal de banca; popularment es comentava que no exercia aquesta feina per necessitats pecuniàries.
Zoila es va casar amb Joan Puig Darner, farmacèutic que va ser assassinat durant la Guerra Civil i Casimiro va casar-se també amb la castellarenca Maria Casé Martí; cap dels dos matrimonis no va tenir descendència.
Popularment es diu que entre els cinc germans no existia un clima massa afectuós de relació fraterna, sobretot entre Don Pepe i Casimiro.
Entre els castellarencs dels anys vint i trenta del segle XX eren considerats dos “senyors” malgrat es cobrissin el cap amb una boina , el que duia la quasi totalitat dels immigrants que començaven a instal·lar-se a Castellar i no pas un barret com els correspondria per estatus social. També es diu que parlaven en castellà; tots dos havien anat a treballar a Oviedo, ja que eren parents del banquer Massaveu.
Les dues germanes, Consuelo i Zoila, a més de ser mestresses de casa tenien una intervenció força activa en una associació parroquial denominada “Conferències de Sant Vicenç de Paül” que, fonamentalment, es preocupava d’ajudar econòmicament i moralment a famílies del poble que ho necessitaven i també a aquelles persones que patien malalties inguaribles a les quals es visitava cada setmana, concretament els dilluns a la tarda, que era el dia de la reunió reglamentària de la branca femenina. Aquesta associació la integraven totes les senyores dels castellarencs la condició socioeconòmica dels quals podia ser considerada de sòlidament estable.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) la torre de can Pallàs, situada davant del Palau Tolrà, era propietat dels germans Pallàs però va ser confiscada.
Els germans Pallàs foren desplaçats a un pis contigu i l’immoble fou ocupat per aviadors soviètics que el van convertir en residència; durant tot el conflicte bèl·lic la casa fou tractada curosament i no va patir cap desperfecte; fins i tot es va establir una relació amable amb els propietaris als quals foren autoritzats a gaudir del jardí.
La torre passarà a mans del pare de la informant, Melcior Sagalés Monell i d’aquí el nom amb que actualment es coneix la casa, torre Sagalés.
La seva propietària, Pepita Sagalés Soler (Sabadell, 1924) alterna o alternava la residència entre la torre Sagalés i la seva casa a Sabadell.
Quan a la descripció llegim ; Habitatge unifamiliar aïllat de planta baixa i dos pisos amb coberta a quatre vessants. Construcció principal al mig de gran parcel·la enjardinada amb important arbrat.
Altres construccions de dues plantes es situen adossades a la tanca al carrer Sant Iscle.
La zona sud-est de la parcel·la es dedica a hort.
Façanes de gran sobrietat encintades amb cornisa amb ceràmica vidriada a nivell de sostre de planta baixa, lligant també les llosanes els balcons i emmarcant l’arc carpanell de la finestra de l’escala a la façana posterior. Cornisa de remat a tot vol que suporta teulada.
Façanes principals orientades a sud-oest i nord-est amb terrassa cantonera a totes les plantes, obertes a baixos i planta segona. La de la planta primera és tancada com a galeria envidrada amb fusteria de fusta.
Façana lateral a sud-est a jardí lateral amb portal d’entrada i dues finestres, dos balcons a planta primera. Planta segona amb dues finestres.
La façana a nord-est es composa simètricament respecte l’anterior.
Façana posterior (a plaça) simètrica, amb finestres a mig nivell (dels replans de les escales) i dues finestres a planta segona.
Panys arrebossats llisos amb totes les cantoneres arrodonides, inclosos els brancals de finestres.
Escopidors de ceràmica esmaltada. Fusteries de fusta, amb persianes de llibret.
La tanca a carrer, d’obra arrebossada, que incorpora dos portals de ferro amb pilastres a cada costat.
