dissabte, 31 de desembre del 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONTESCLADO, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE . FARRERA. EL PALLARS SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

El Raúl Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’església de Montesclado,al terme de Farrera, advocada al protomàrtir Sant Esteve.






Patrimoni Gencat en diu ; Església d'una sola nau amb capelles laterals, coberta amb volta d'aresta que descansa sobre petites mènsules. La capçalera està orientada a migdia i la porta d'accés, de mig punt, es troba als peus de la nau, a la base del campanar, formant un petit atri.


 És a dir, que l'accés a l'església es fa a través del campanar, que s'aixeca a l'extrem de la nau i presenta una base quasi quadrada que es transforma, a la part superior, en trapezoidal bastant irregular. A la part superior s'obren dos pisos de finestres de mig punt, parcialment cegades les del pis inferior. Un petit xapitell de llicorella corona el campanar. Exteriorment, el mur lateral est de la nau és arrodonit. L'aparell, de petit tamany i pissarrós, és recobert per arrebossat en alguns punts.


A l'interior decoren la capçalera uns frescos contemporanis, obra del pintor Josep Verdaguer i Coma (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 11 de maig de 1923 - 13 de març de 2008), en un bon estat de conservació.




Fotografia. Jordi Contijoch Boada. 1999. Vista interior de l'església des dels peus de la nau


En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , l’Església de Sant  Esteve va patir greus danys.

 

Durant el treball de camp de l'any 2020 també es constata que l'església presenta patologies associades a filtracions en coberta, anteriors al revestiment de teules de llicorella. A l'interior el revestiment s'està esclovellant, tant en paraments com en voltes, i hi ha presència de taques d'humitats. A les estructures portants hi apareixen esquerdes perilloses a l'interior, i a l'exterior en els paraments. El forjat de la sagristia presenta deteriorament a causa de filtracions de pluja.


Quan al topònim Montesclado:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27168


La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al  Raúl Pastó Ceballos i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya  

 

divendres, 30 de desembre del 2022

ESGLÈSIA PARROQUIAL DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL DE LA VALL. GAVET DE CONCA. EL PALLAR JUSSÀ.

 

El  Francesc Cardona Fonoll, publica una fotografia  de l’Església de l’Arcàngel Sant Miquel de la Vall , al terme de Gavet de la Conca a la comarca del  Pallars Jussà




Patrimoni Gencat explica que l’edifici  es troba aïllat als afores del poble.

L'església és d'una nau amb creuer i, al mur nord, té una capella adossada.

La coberta és a doble vessant.

A la façana principal hi ha la porta d'arc de mig punt adovellada i les finestres, de petites dimensions amb llinda de pedra; la façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.

 Als murs laterals hi ha alguna finestra esqueixada d'arc de mig punt.

L'interior està restaurat i conserva un retaule policromat de tradició barroca; té les figures exemptes de Sant Miquel, al centre i Sant Antoni i Sant Cristòfol flanquejant-lo.

Al costat de l'església hi ha un cementiri.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24975

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sant-miquel-de-la-vall

Sant Miquel de la Vall havia tingut escoles públiques, de nois i de noies, ja fa anys  però, que foren tancades, i avui dia els infants del poble, i dels dos pobles veïns, van a l'escola a Tremp. Ens agradarà rebre imatges dels edificis que aixoplugaven les escoles a l’email castellardiari@gmail.com

dijous, 29 de desembre del 2022

ESCOLA PARC DEL GUINARDÓ. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

 

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans,

 

i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera. Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

 

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

 

 Val a dir que  alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes,  la concentració de la població  autòctona  en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

 

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

 

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció


Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.




L’Adolf Florensa Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968) va ser l’autor del disseny de l’escola Parc del Guinardó.





hom guarda un especial record de la mestre Dolors Palau i Roure ( Barcelona, 1893 + Barcelona, 1996 ) que va exercir com a Directora.

https://ajuntament.barcelona.cat/memoriademocratica/ca/carrer/placeta-dolors-palau/


L’escola concebuda  a l'estil de les masies vuitcentistes,  tenia però, amb uns amplis finestrals que permetien  una bona il·luminació, adaptats al pendent mitjançant un semisoterrani . i una ornamentació continguda.

dimecres, 28 de desembre del 2022

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE NAVATA O DE CAN MIRÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia de l’església romànica de Sant Pere de Navata, o de Can Miró,  a la comarca de l’Emporda sobirà,  que el Coac de Girona descriu com; edifici  de planta rectangular, amb una única nau i absis semicircular, i coberta amb volta apuntada i teulada a dues vessants. La portalada, situada a ponent, és allindada amb timpà semicircular i cinc arquivoltes d'arc de mig punt decorades i amb motllura al guardapols exterior.


 


 

Les quatre columnes situades a banda i banda de la porta tenen també decoració; les dues immediates a l'entrada són de tipus salomònic i als capitells hi ha relleus amb temes vegetals i animals. Al timpà hi ha esculpit l'Agnus Dei. La porta d'accés conserva l'antiga ferramenta romànica. A la part central de la façana hi ha una obertura d'arc de mig punt, i a la part superior, un petit campanar de cadireta d'un sol arc. L'absis té una finestra d'arc de mig punt, i al parament lateral de migdia hi ha tres finestres, també d'arc de mig punt.






L'església vella no fou enderrocada quan es va construir l'església nova, també dedicada a Sant Pere.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19912


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19912


Ens calen imatges de l'antiga escola construïda l'any 1953. Actualment, acull el consultori mèdic i la llar infantil Els Belluguets, agrairem la tramesa a l'email castellardiari@gmail.com 

dimarts, 27 de desembre del 2022

PAIRALIA DEL BOLACELL. BEGET. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS

 

El Joaquim Torrent Sargatal, publica una fotografia de la pairalia del Bolacell,  ubicada dalt d'un turonet, a l'altre costat del pont del mateix nom. Està formada per tres edificis, amb el mas principal al centre, un cobert o segon edifici a ponent i un paller o cobert a llevant.

 



L'edifici principal és un pas de planta quadrangular a doble vessant, que s'adapta al desnivell del terreny. A la zona oest la part baixa s'observa una arcada amb porta d'accés que donaria a una planta baixa. Es desconeix si té una planta inferior com ara un celler o rebost. Al costat de l'arcada es troben unes escales de pedra que donen accés a una galeria de dues arcades i que al mateix temps donaria a la primera planta i principal de l'immoble. La planta superior presenta una galeria sota teulada.

 

La façana sud presenta cinc finestres per pis, deixant vista una zona força alta de paret que faria pensar que sota la planta baixa es trobaria alguna mena d'habitació com ara un rebost o celler. En aquesta zona es troba també les restes d'una estructura quadrangular enderrocada. La façana de ponent només presenta cinc obertures, dues de les quals a la zona alta que es troba a tocar de terra pel desnivell del terreny. La façana nord presenta una petita porta flanquejada per una petita espitllera.

 

Al paller o cobert s'hi accedeix per una rampa que passa per la paret nord de l'edifici principal. Aquest edifici, de planta rectangular i coberta a doble vessant, presenta una planta baixa amb una gran obertura en forma d'arcada i una planta superior amb dos grans finestrals ubicats just sobre l'arcada, al centre de la façana. Al costat, es troba una escala de pedra que dona accés a la porta de la planta superior.

 

El tercer edifici, de planta rectangular i coberta a doble vessant, es troba en procés d'enderroc de la coberta. Presenta dues portes visibles i un petit tancat de pedra a la zona sud.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12176


https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_del_Bolacell


Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=9710

dilluns, 26 de desembre del 2022

IN MEMORIAM. EL MOLÍ DE MAR. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

 

Del Molí en resten a dia d’avui  unes runes  que resten en peu ala platja de Sant Cristòfol o de la Farola.


 El molí va ser construït a l'any 1801 per Francesc Terrés  i Serra de Sant Martí de Riudeperes, amb objecte d'aprofitar la força de les ones per a moldre farina.

http://www.hemerotecadigital.info/pdfs/DIV/2009/DIV090102022.pdf


Ha donat el seu nom al passeig del Molí de Mar, vial que només serveix d'accés a la platja.

https://www.vilanova.cat/directori/detall?id=36972


Isa Ferrer  publica una fotografia de l’any 1943. a la fotografia davant del  Molí de Mar (Vilanova i la Geltrú) , apareix  Isabel Ferrer Mauri, la seva mare, en aquells anys  encara hi arribava l’aigua.




I una Foto actual

 



 L’osonenc Francesc Terrés  i Serra, va ser un visionari, un home molt avançat  a la seva època, i que no comptava dissortadament amb la tecnologia de que es disposa en els nostres dies.

diumenge, 25 de desembre del 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VILAMACOLUM, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Montserrat Anguila Presas , publica una fotografia de l’església deSanta Maria de Vilamacolum , un edifici romànic d’una sola nau, amb absissemicircular, bastit en dues etapes ben diferenciades: l’una al segle XI il’altra als segles XII i XIII.




Ha sofert també diverses reformes en èpoques més tardanes.

 

En 1978-79 el temple fou objecte d’unes importants obres de restauració per part dels serveis de la diputació de Girona.

 

La part més primitiva de l’església correspon a la capçalera i a un curt tram de la nau a l’extrem de llevant; els murs de la resta de la nau pertanyen a un moment més avançat dins el romànic. Aquesta part fou molt alterada en afegir-hi dues capelles laterals i, especialment, en reformar tota la volta i fortificar l’edifici.

 

Al frontis o la façana de ponent hi ha la portalada, la forma rectangular de la qual és producte d’una reforma dels segles XVII i XVIII; sobre la llinda és encara visible un arc de mig punt romànic, de dovelles ben tallades, que pertany a la porta anterior. Al centre del mur hi ha actualment una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt, que havia estat substituïda per una petita rosassa i que les obres de restauració retornaren al seu aspecte inicial.

 

Sobre la façana es dreça un campanar d’espadanya, format per tres pilastres quadrangulars de carreuada, que posteriorment havien estat unides mitjançant dos arcs fets amb rajols. En els treballs de restauració hom ha volgut descobrir una suposada estructura original d’aquesta espadanya, que ha estat restituïda. Aquest campanar ara és coronat per una teulada de doble vessant, amb l’eix transversal, sostinguda per tres bigues que travessen les pilastres.

 

A la part alta de la façana, sota el campanar i vers el costat meridional, hi ha dues cartel·les grosses que devien sostenir un matacà.

 

El mur frontal és fet de carreus grossos ben escairats i té un sòcol o basament poc destacat amb el mateix tipus de material. Aquest aparell de carreus amb la socolada es descobreix també als dos murs laterals de la nau, als espais que deixen visibles les construccions posteriors, corresponents a dues capelles laterals adossades una a cada banda de la nau, alçades al segle XVII. També s’hi afegiren uns grossos contraforts atalussats que han evitat, amb tota seguretat, l’enrunament de l’edifici.

 

Als murs de les capelles hi ha reutilitzats els carreus procedents dels espais dels llenços romànics que s’esbotzaren en construir-les.

 

La part de l’església descrita fins ara havia estat fortificada amb murs que doblaven l’alçada dels murs romànics. Aquesta obra defensiva es convertí més tard en un simple terrabastall, cobert amb teulada de doble vessant. L’aparell era de petites pedres sense treballar i fragments de terrissa col·locats sense cura; s’hi obrien algunes petites espitlleres. Aquesta construcció ha estat enderrocada en les darreres obres de restauració i només s’ha conservat, a tot el volt, un fragment de poca alçada amb aparell de pedruscall fins a l’alçada de la volta que cobreix la nau.

 

L’extrem oriental de la nau, d’uns 2,5 m de llargada, i l’absis semicircular, són les restes més antigues del monument. Aquest fragment primitiu de la nau té menys amplada que la part restant ja descrita. És visible en el punt d’unió d’ambdues parts constructives que els llenços menys antics es deixaren sense formar cantonades ben marcades, de manera que és evident la intenció de continuar-los vers llevant. La reconstrucció de l’església restà inacabada i, a causa d’això, s’ha conservat fins avui l’extrem oriental del temple més antic.

 



El parament de l’absis i de l’extrem oriental de la nau, que són les restes més antigues de l’edifici, contrasta amb la construcció de carreuada dels altres murs de l’església. És format per unes petites pedres escairades molt bastament que han estat disposades en filades seguides, però amb una certa irregularitat. Al centre de l’absis hi ha una finestra d’un sol vessant i arcs de mig punt, l’exterior monolític; una altra obertura idèntica es troba al mur meridional de la nau. Les obres de restauració en aquesta part de l’edifici han consistit en la consolidació dels murs, i hom ha procedit a l’enderrocament dels dos grossos contraforts atalussats que els apuntalaven i que n’amagaven uns fragments considerables; així mateix, hom ha enderrocat la sagristia que era adossada al costat meridional. Les dues finestres hagueren d’ésser restaurades en part. S’ha llevat també la teulada i ha estat reconstruïda la primitiva coberta de lloses de la qual restaven alguns rastres visibles abans d’iniciar les obres. La capçalera i el tram antic de la nau adjacent no havien estat fortificats.

 

L’absis té una volta de quart d’esfera i s’obre per mitjà d’un plec de mig punt. Aquest arc i la coberta de canó del tram antic de la nau han hagut de ser reconstruïts durant els recents treballs de restauració.

 

A l’interior és ben palesa també la diferència entre els aparells de l’extrem oriental del temple, més primitiu, i la resta de la nau, construïda amb carreus. Aquesta part té una coberta de creueria tardogòtica dividida en tres crugies. Les claus de volta són senzilles i les impostes dels arcs torals, igual que les nervadures, presenten una decoració esculpida de caire molt popular. El tema més repetit són les testes humanes.

 

L’església de Santa Maria de Vilamacolum presenta unes estructures d’èpoques diverses. La capçalera semicircular i un curt tram de la nau que s’hi afegeix, pel tipus d’aparell, per la disposició i la talla dels carreus i per les altres estructures conservades, han d’ésser considerats com una part d’una construcció que es degué alçar al segle XI. D’altra banda, el sector de l’edifici amb aparell de carreuada correspon a la reconstrucció obrada en època romànica avançada, que no es conclogué i que hom pot considerar bastida als segles XII i XIII.

 

Hom creu que la volta actual de creueria de la nau, d’estil gòtic tardà, pertany a una reforma dels segles XV o XVI. Les capelles laterals són dels anys 1648 i 1649, segons les inscripcions gravades a l’interior.

 


L’emplaçament d’aquest temple, en una eminència lleugera, salvà potser la volta de creueria de ser derruïda per la inundació de l’any 1421; tanmateix, no és impossible que en patís, ni que fos parcialment, les conseqüències i que hagués estat reconstruïda per haver quedat malmesa la primitiva.

 

La restauració duta a terme els darrers anys a l’església de Santa Maria de Vilamacolum ha comportat haver de refer de nou l’edifici a causa de la feblesa dels murs i la manca de fonaments sòlids; d’altra banda, han estat eliminats, amb un criteri que hom pot considerar en certa manera discutible, elements no mancats d’interès, com la fortificació, la sagristia i els contraforts de la capçalera.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-vilamacolum


http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilamacolum&page=1&pos=7

 

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1986

dissabte, 24 de desembre del 2022

ESGLÉSIA DE SANT GIL DE FOLQUER. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA

 

El Raúl Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l 'església de Sant Gil, que està situada a  les  afores de Folquer, petit nucli agregat d'Artesa de Segre.




Patrimoni Gencat ens diu ; es tracta d'un edifici aïllat entre camps de cultiu, consistent en un temple d'una sola nau, amb una petita capella adossada.


 Fins fa pocs anys comptava amb una petita casa enganxada avui desapareguda i que feia funcions de rectoria.

 

La façana principal té un porta amb arc de mig punt formada per grans dovelles regulars sobre impostes. 





Al centre, a la clau té un creu esculpida amb una data que marca la important reforma amb què comptà o la construcció del temple (1625).



 Al damunt hi ha una fornícula renaixentista i un rosetó amb calat de pedra, encara d'estil gòtic.


 L'espadanya, de dos badius, té la coberta modificada i una bala d'un projectil o obús fa de campana.

 



La capella lateral potser és més tardana, amb la coberta volada sobre un ràfec de maó i teula. A l'interior hi ha una pila baptismal de pedra amb una creu en relleu.

 

La teulada del temple és a dues vessants, amb teula àrab.

 

Pel que fa a l'evolució històrica i arquitectònica, tot i que la morfologia del campanar i d'una petita finestra oberta a la capella (al nord-oest) mostren reminiscències romàniques, la morfologia de la planta rectangular sense absis destacat i elements de la façana retreuen la cronologia de l'edifici. Per tant es desconeix l'origen de l'edifici, no obstant la data que figura a la clau de dovella -1625- pot ser la més adequada per l'edifici

 

https://web.archive.org/web/20160314070242/http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/index.php/som-patrimoni/bens-culturals/121-esglesia-de-sant-gil-de-folquer


La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al  Raúl Pastó Ceballos i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya  

divendres, 23 de desembre del 2022

LA SALA DE SANTA BÀRBARA. MONTAGAUT I OIX. LA GARROTXA

 

El Matias En Mais Castanyer publica fotografies de la Sala de Santa Bàrbara, al terme de Montagut i Oix, un conjunt d’edificis situat al vessant nord de la muntanya de Santa Bàrbara de Pruneres, accessible des de la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix, km 7 i escaig, mitjançant una pista forestal d'uns 5 km.




La masia està formada per varis cossos annexats i diversos corrals, graners, etc. El mas principal és de planta quadrangular amb coberta de teules a doble vessant. Té una planta principal, una superior i unes golfes. Per sota de la planta principal hi ha una planta inferior on hi hauria un celler i corrals diversos, en aquests casos coberts amb volta rebaixada i volta de mig punt.

 

Presenta un barri que tanca la zona de la porta d'entrada. El mur del barri presenta diverses espitlleres a la paret oest i sud. La porta d'entrada presenta una llinda decorada amb un cartutx, però sense inscripció interna.

 

L'edifici independent ubicat a l'oest del mas principal presenta unes característiques que cal remarcar: la façana sud, obrada amb pedra presenta una obertura de pedra ben treballada i arc rebaixat. La construcció tota de pedra podria datar del període medieval i actualment es troba mig enderrocada i reconstruïda amb materials actuals com totxana i uralita

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10077


La Sala de Santa Bàrbara va ser el marc on es va desenvolupar la història de la Cristina Zalba Rodiz (1909 + 2001 ) , una dona heroica a l’Oix de 1945.

https://www.verkami.com/locale/ca/projects/34478-documental-508-dies-la-historia-de-la-cristina-zalba-una-dona-heroica-a-loix-de-1945?fbclid=IwAR0azk78wDHY4w0PnSv1pIMcK55hvX3gw9F6YHcEdmgub8JJnXikTuKqtSg

https://www.eldiario.es/catalunya/relato-fuga-maqui-redada-franquista-campesina-salvado-vida_1_8326695.html

dijous, 22 de desembre del 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ORDIS, ADVOCADA ALS ESPOSOS SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Montserrat Anguila Presas , publica fotografies de l’església parroquial d’Ordis, a l’Empordà sobirà, advocada a Sant Julià i Santa Basilissa, de la que en diuen a la Catalunya Romànica;  




el temple actual és un edifici d’una nau amb capelles laterals, creuer i absis semicircular que conserva elements constructius romànics dels segles XII i XIII, però que fou molt reformada durant el segle XVIII.

 

A la façana de ponent es conserva l’aparell romànic de carreuada i, malgrat l’obra de fortificació que sobrepujà els murs de l’antiga nau en època tardana, encara s’acusen els vessants de la primitiva testera. L’actual portalada, en aquest frontis, és obra del segle XVIII; és de forma rectangular i és decorada amb ressalts i dos pinacles coronats amb boles sobre la llinda. Aquesta porta, muntada de manera maldestra, és de pedra calcària d’un color gris clar que contrasta amb el color torrat dels carreus de pedra sorrenca del mur romànic. Al centre del mur encara és visible la finestra de doble esqueixada, d’època romànica, actualment tapiada, de la qual foren destruïts els arcs per construir-hi un ull de bou de rajols, posterior a la portada.

 

A l’exterior de l’edifici els murs laterals de la nau romànica presenten escassos fragments visibles a causa dels afegits posteriors. Aquestes construccions tardanes corresponen al campanar, una torre de planta quadrada amb un cos superior inacabat que s’adossa a l’angle nord-est de l’església, obra del segle XVIII, i a les dues capelles laterals, dels segles XVI i XVII, bastides una a cada costat de la nau entre les cantonades amb el frontis i l’antic creuer.

 

Tanmateix, a migdia, entre el frontis i la capella lateral, s’ha conservat un tram del mur romànic inalterat, en el qual és visible una finestra de doble biaix i arcs de mig punt monolítics. Vora seu resta el muntant i l’inici de l’arquivolta de l’antiga portada romànica; la resta de l’obertura fou destruïda quan construïren la capella lateral. Possiblement, aquesta portalada era d’arcs en gradació, amb una llinda i un timpà, del tipus corrent en els temples dels períodes finals del romànic de l’Empordà i les comarques veïnes.

 

La cornisa, a la part alta d’aquest mur romànic, és de secció incurvada, i també ho és la del mur lateral de tramuntana, tot i que només s’hi conserva un curt fragment.

 

En la construcció de les capelles laterals foren reutilitzats els carreus procedents de l’aparell romànic que calgué esbotzar. Foren col·locats sense gaire cura, la qual cosa diferencia el parament d’aquestes capelles del que hi ha als cossos del fals creuer romànic, que es disposen, també a manera de capelles laterals, a continuació, vers llevant de les esmentades abans. Aquest antic creuer presenta un parament idèntic al de la nau romànica i a l’ala de migdia hi ha una finestra de doble biaix, amb arcs de mig punt monolítics, que ha estat tapiada.

 

L’absis semicircular i l’actual creuer, que substituïren al segle XVIII l’antiga capçalera romànica, foren construïts amb pedres sense treballar, travades amb argamassa; únicament a les cantonades foren emprats uns carreus escairats.

 

L’interior del temple és totalment cobert d’arrebossat i encalcinat, llevat dels cossos o les capelles que formaven l’antic creuer i les capelles laterals, que han estat netejades de la calç que amagava llurs paraments. La volta de la nau és apuntada i seguida. Les capelles que formaven el fals creuer romànic tenen voltes de carreuada apuntades.

 


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19927


En resum, doncs, de l’església romànica encara s’aguanten la nau, coberta amb volta apuntada, i les dues capelles laterals de l’extrem de llevant, a manera de creuer, amb el mateix tipus de voltes, si bé tot aquest sector ha estat modificat per afegitons i reformes posteriors. La capçalera romànica fou totalment enderrocada per substituir-la pel creuer i l’absis actuals.

 

L’aparell romànic de l’església de Sant Julià d’Ordis és de carreus ben escairats que s’afileren de manera regular. Es tracta d’un tipus d’aparell que lliga perfectament amb es altres elements romànics ja esmentats, que permeten de classificar aquest monument com una obra dels segles XII i XIII


Els sants Julià i Basilissa (morts ca. 304) van ser una parella d'esposos, morts com a màrtirs a Antioquia o, més probablement, en Antinoe (Egipte), durant el regnat de Dioclecià.


Venerats com a sants per diverses confessions cristianes.

 

dimecres, 21 de desembre del 2022

TORRE MARIA DEL ROSARIO CORTÉS. BARCELONA

 

La Torre Cortés s'emplaça al carrer Bisbe Català, 8 del barri de Pedralbes (Districte de les Corts). Es tracta d'un petit edifici exempt, amb espais de comunicació a banda i banda i pati al darrera.




Originàriament era un habitatge unifamiliar residencial, promogut per  María del Rosario Cortés – de la que ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com – [ la Vanguardia, només permet accedir a l’Hemeroteca als subscriptors ] projectada  per  l'arquitecte modernista Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 30 de maig de 1873-1954) . La planta de l'edifici adapta la seva forma a la línia corba del vial .

 

La façana principal que afronta al carrer Bisbe Català, es veu afectada per aquesta irregularitat. Consta de tres nivells d'alçat: planta baixa i dos pisos. La planta baixa d'aquesta façana no té decoració, probablement va ser eliminada quan va ser ocupada per usos comercials. La primera planta té una obertura biforada i una altra triforada assentades sobre una cornisa horitzontal que separa el primer pis dels baixos. Les finestres són de muntants motllurats i llindes decorades amb elements de ceràmica circulars, ambdues emmarcades i coronades per garlandes florals, realitzades amb la tècnica del mosaic. La planta superior és la més profusa en decoració. Presenta una altra obertura triforada amb arcs de mig punt, un emmarcament fet en relleu i, a banda i banda, decoració de mosaic policrom que organitza noves garlandes i motius geomètrics. El coronament de l'edifici és esgraonat amb formes ondulades, predomina la sinuositat. Sobre ell es disposen a les cantonades dos boles de pedra ornamentals i una a la part culminant de la construcció. En perfecta simetria es disposen dos gerros a banda i banda de la bola central. La coberta queda amagada per aquest coronament (a doble vessant)i. Una banda de rajoles de ceràmica policroma de forma circular i diferents mides, segueixen el joc de sinuositat que marca el coronament. Les quatre cantonades de la casa estan decorades verticalment fins a la cornisa divisòria de l'edifici amb motllures amb relleus geomètrics que acaben en cartel·les coronades amb les boles de pedra mencionades.

 

La façana de ponent a la planta baixa té la porta d'entrada a un comerç (al moment de realització de la fitxa l'any 2012 és una farmàcia). A la primera planta hi ha una única finestra rectangular, emmarcada i coronada per una garlanda de les mateixes característiques que les del cos principal, mentre que a la planta superior només s'observa la presència de tres petits ulls de bou el·líptics, amb un emmarcat en relleu ondulat i rajoles de ceràmica policroma de diferents mides. La façana est és similar a la de ponent, amb l'única diferencia de que aquesta última no te finestra.

 

La façana que dóna al pati és idèntica a la principal en la part superior. A la part inferior s'adossa un cos amb terrat superior, on destaquen uns grans finestrals amb vidrieres de color verd i groc.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=41245