dijous, 30 d’abril del 2015

QALAT D’ULLDECONA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Pujava fins al Puig del Castell, a la serra Grossa d’ Ulldecona per retratar el Qalat que aixecaven els àrabs al segle IX.

Llegia que a l'àrea on avui es troben les restes del castell s'ha trobat un primitiu assentament ibèric que comprenia des del segle IV fins al segle I aC.

La conquesta dels territoris més meridionals de Catalunya s'inicia l'any 1148 amb la presa de Tortosa per Ramon Berenguer IV, amb la donació de la major part dels territoris conquerits a les ordes militars que el van ajudar: els Templers i els Hospitalers. La fortalesa sarraïna d’ Ulldecona fou concedida l'any 1180 als hospitalers amb l'obligació d'edificar un nou Castell Cristià.

L’any 1222 Guillem Ramon de Montcada concedí la primera carta de població.

A partir de les campanyes de València de Jaume I, iniciades cap al 1230, la població es traslladà a la vall.
Fet que ens confirma amb la segona carta, de l'any 1274.

Un document de 1555 indica que aleshores el castell era força enderrocat i abandonat, deuria tenir però, importància estratègica, donat que se'n mana la reparació.

L'església dedicada a Santa Maria dels Àngels és l'edifici més modern del recinte, ja que es va reconstruir al segle XVI, la primera va alçar-se immediatament després de la torre quadrada (segle XII-XIII), fins a l’any 1440 va fer d'església parroquial de la primitiva vila: després va funcionar com a seu d'un Priorat dels Santjoanistes (tenia un beneficiat que hi celebrà missa fins al segle XVIII).

En la desamortització de Mendizábal, l’any 1836, el Castell passa a mans privades.

L'any 1986 el venen a l'Ajuntament d'Ulldecona, el qual porta a terme la seva restauració i rehabilitació arquitectònica.



Només en podia obtenir unes vistes generals; li encomanava a Santa Maria dels Àngels, que continuï vetllant per Catalunya, i els catalans.

Us deixo un enllaç on podreu veure’n imatges antigues.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 29 d’abril del 2015

IN MEMORIAM. LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL DESAPAREGUT CEMENTIRI ‘VELL’ DE TONA. OSONA.

Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), rebia una fotografia dels anys 1960 , de la capella del Sant Crist, de l’antic fossar – avui desaparegut – ; vull pensar que aleshores si, la Capella de la Mare de Déu de la Salut, tenia la cura i atenció, que òbviament avui li ha estat negada, como explicitàvem en el nostre post sobre la capella del Sant Crist del Cementiri Nou.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE SANTA MARIA DE LA LLINDA/CAPELLA DE SANTA MARGARIDA. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS. AVINYONET DEL PENEDÈS. CATALUNYA

Veníem de Sant Sebastià dels Gorgs, quin interior havíem pogut visitar gràcies a la família Amat, als que feia arribar un parell d’enllaços amb imatges antigues del Claustre :

https://carlesquerol.wordpress.com/2014/10/27/aquesta-podria-ser-la-foto-mes-antiga-del-claustre-de-sant-sebastia-dels-gorgs-a-lalt-penedes/
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/4136/rec/1

Tenia molt d’ interès en fer la visita de la capella de la Mare de Déu de la Llinda, advocació que apareix al segle XVI, ja que anteriorment es venerava a la capella de la casa, a Santa Margarida.

Hom defensa que l'església de Santa Maria de la Llinda era un edifici concebut amb un pla molt ambiciós, dins la segona meitat del segle XI. La tipologia, arcaïtzant, és similar a la que s'aplicà a l'església del monestir de Santa Cecília de Montserrat.


Llegia que l'actual capella de Santa Maria de la Llinda és el braç sud del transsepte d'aquella església molt més important, de la qual només es conserva, a més de la capella, part dels murs de llevant, ponent i sud de la nau central. No hi ha elements visibles del braç nord del transsepte, que sembla lògic que existís, simètric al braç conservat al costat sud (ADELL, 1992b).

La capella actual és coberta amb voltes de canó, reforçades per un arc toral, de perfil de quart de cercle al sector de ponent i de mig punt a un nivell molt més alt, en el tram de llevant que és rematat per un absis semicircular, precedit d'un curt arc presbiteral, actualment paredat, que com l'arc toral arrenca d'unes grosses impostes. En el mur sud s'obre una finestra de doble esqueixada, i en el mur de ponent hi ha dues estretes finestres d'una sola esqueixada, molt juntes. La porta, realitzada amb la reforma de l'edifici, és situada al mur sud. El sector de llevant de la nau ha estat sobrealçat desproporcionadament, i els arrebossats actuals que cobreixen tots els paraments no permeten escatir fins a quin punt les estructures actuals corresponen a l'obra original o a processos de reforma; tampoc permeten veure quina relació tenia aquest cos d'edifici amb la nau central, relació que en el seu estat actual resulta molt complexa per la manca d'evidències dels passos de comunicació.


La façana de l'absis presenta una decoració formada per un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de dues entre lesenes, i és l'única part de l'edifici junt amb el costat sud-est on és visible el parament, format per carreus ben tallats i polits, disposats molt ordenadament. Pel que es pot veure de la nau central, saben que era rematada per un absis semicircular precedit d'un arc presbiteral, del qual es conserva el brancal sud; i que la porta és situada en la façana sud, ran del mur de ponent del braç del transsepte (ADELL, 1992b).


Quan a la petita imatge de la Mare de Déu, de intensa devoció en èpoques passades, si atenem als exvots que es conserven encara, penso que és una estructura que suporta els caps i mans de la Verge i el nen, per aquesta raó calia – i cal – fer vestits per a les imatges.


Us deixo un enllaç als Goigs de la Verge.

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2014/02/goigs-la-mare-de-deu-de-llinda-sant.html

A la casa es conserven els ornaments litúrgics de la capella així com els vestits sacerdotals i de la Mare de Deu, dins un moble fet expressament per aquesta finalitat.

Hi ha diferents vestits per a cada època de l'any, i es poden datar els del sacerdot en el segle XIX, i els de la Verge i el Nen en el XVIII.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 28 d’abril del 2015

SANT JOAN DE CASTELLAR DE LA RIBERA. SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, l’esglesia de Sant Joan de Castellar de la Ribera, mal dita, de Ginestar, segons ens insistien els veïns que en tenen cura, que treballaven ja en la propera Festa de Sant Joan.


El Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas, havien visitat aquest indret l’any 2012, i per descomptat us recomano les fotografies que acompanyaven el seu post.


Nosaltres podíem però accedir a l’interior, que es troba en molt bon estat.




La fèiem petar en acabar la ‘feina’ , i es donava la feliç coincidència que tots plegats teníem ascendència tarragonina, de Vimbodi-Poblet en el seu cas, i de l’Argentera en el meu. Sens feien quasi les 13,00 , i declinàvem – a contra cor – la invitació a dinar a casa seva, al Molí de Querol. Ens quedaven coses a veure, i havien esmerçat a Sant Joan de Castellar de la Ribera, més temps del que tenia previst.

Ens aconsellaven anar a Cal Ton ‘Parador les Amèriques’ d’Ogern, i l’encertaven de ple, tant que també nosaltres us reiterem el suggeriment.

Farem seguir aquesta crònica a info@molidequerol.com amb el prec al Valentí, de fer-ne arribar una còpia, als amics que ens atenien a Sant Joan de Castellar de la Ribera, i també el nostre agraïment.

Ah!, i el millors desitjos per aquest Sant Joan 2015.

dilluns, 27 d’abril del 2015

ESCOLES LLUÍS MARIA VIDAL CARRERAS. AGULLANA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

La fitxa tècnica ens diu que l'edifici de l’escola pública Lluis Maria Vidal Carreras d'Agullana, es troba situat a prop del centre del poble.


Consta de tres cossos: el dedicat a nens, el de nenes i un cos central menys alt que la resta d'edificació però sobresortint del fons. Tot l'edifici està envoltat per una paret de tanca amb reixes en la part superior. Destaquen, artísticament, les finestres semicirculars practicades en el pis superior, emmarcades amb rajol vist. Una petita cornisa marca la diferència entre les plantes de l'edifici. No hi manquen tampoc els mosaics verdosos.

Davant del col•legi hi ha una font i una plaça en la que es llegeix que fou construïda el 1913, per donació de Lluís Maria Vidal i Carreras (Barcelona, 1842-1922).

És obra de l’arquitecte Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914), i quan a la seva història us deixo un parell d’enllaços molt interessants :


http://ca.agullana.cat/guia-del-poble/educacio/escola-municipal-dagullana/
http://blogs.descobrir.cat/modernismededinsiforadecatalunya/2014/12/13/agullana-viladecans-escoles/

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

diumenge, 26 d’abril del 2015

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. CALAF. L’ANOIA SOBIRANA

Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins a l’ermita votiva, erigida pels jurats de Calaf entorn de l'any 1690, amb motiu d'haver-se deslliurat l'any 1651, la població de la pesta bubònica, que assolà el país.

L’any 1880 caigueren les seves voltes i fou reparada.


La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular, sense absis. Tota la nau és coberta amb una volta de canó. La porta d'entrada, amb un arc de mig punt , és als peus de l'església i sobre ella hi ha un petit campanar d'espadanya.



Sant Sebastià és un mirador natural sobre la població de Calaf, i bona part de l’Anoia sobirana.

Ens agradarà rebre les vostre aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 25 d’abril del 2015

ESCOLA PÚBLICA DE NALEC. CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL RIU CORB. LA VALL DEL CORB. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Rebia un email signat per la Laura Piera Cuadras, Alcaldessa de Nalec, població de la Vall del Corb, a la comarca de l’Urgell, Lleida, en la que en relació a la meva pregunta sobre l’escola em deia ;

Bon dia,

En resposta al seu mail demanant informació de l'edifici de les escoles de Nalec, em trobat :

L’any 1932 s'adjudica l'obra.

El mestre d' obres fou el Sr. Jose Sanmartí Alcobé.

Va estar en funcionament fins els anys setanta del segle XX.

L' any 2013 es va executar la 1º fase de consolidació de les escoles municipals de Nalec i canvi d'us com a centre d'interpretació del riu Corb.

En aquesta intervenció es va refer la teulada, les parets i tancaments nous.

L'any 2012 l' inmoble de les escoles de Nalec es protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL) i és inscrit al Catàleg de Patrimoni Cultural Català.

Salutacions
.

L’ Àngela Llop n’havia publicat fotografies.



La Laura Piera Cuadras, Alcaldessa de Nalec, m’adjuntava també una fotografia en la que s’aprecia l’edifici de les escoles.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

divendres, 24 d’abril del 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ DE MALLA. OSONA.CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré a la façana i els absis de l’església de Sant Vicenç de Malla, a la comarca d’Osona, situada a la base del ‘ Cementeri nou ‘.



La descripció tècnica ens diu que és un edifici romànic de planta basilical de tres naus paral•leles sense transsepte. Les naus central i de migdia estan cobertes amb volta de canó, mentre que la de tramuntana ho està amb volta d'aresta. Les naus comuniquen entre sí a través de dos grans arcs apuntats de pedra que van substituir l'arqueria romànica. Els tres absis de la capçalera són semicirculars, dels quals el major va ser reconstruït amb formigó en la darrera intervenció, en substitució d'un cos quadrangular incorporat al segle XVII. En l'absidiola de tramuntana s'hi conserven restes de les pintures murals romàniques que decoraven el temple. L'accés al temple es fa per un portal situat a llevant, que reprodueix amb formigó la portalada romànica amb arquivoltes, treta en motiu del canvi d'orientació de l'edifici i que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic. Les absidioles estan decorades amb arcuacions cegues entre lesenes d'estil llombard. A l'extrem de mestral de l'església s'hi adossa el campanar de torre de planta quadrangular i de quatre nivells d'alçat. Al tercer i quart pis presenta obertures d'arc de mig punt i de geminades, decorat amb arcuacions i dents de serra. L'aparell dels murs és de petits carreus disposats en filades.

La reconstrucció amb formigó ha rebut elogis i critiques en una proporció de quasi el 50%.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 23 d’abril del 2015

ESCOLA DEL VILOSELL. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

En ocasió de documentar l’edifici de l’ajuntament i escoles de la Llacuna a la comarca de l’Anoia, em feien arribar per e.mail un ‘material’ preciós per la tasca de recuperar la memòria de les escoles publiques de Catalunya, anteriors a la dictadura de Franco. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/05/23/pagina-6/33186801/pdf.html

Cercant informació de l’escola del Vilosell trobava :
http://www.somgarrigues.cat/noticies/1751/reobre-lescola-del-vilosell-pero-com-a-centre-dinterpretacio.

Enviava un e.mail a la redacció d’aquest mitjà amb el següent text :

Necessito una fotografia de l’edifici de l’escola del Vilosell.

L’arquitecte va ser l’Ignasi Villalonga Casañes.

Estic fent un treball sobre les escoles anteriors a la dictadura de Franco.

Sou pregats de fer-me- la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com


M’arribava resposta des del Centre d'Estudis Locals del Vilosell, en la que el Dr. Vicenç Aguado i Cudolà, em deia;

Benvolgut,

Tal i com heu demanat per internet, us envio una fotografia de les escoles del Vilosell.


Tenim una revista sobre patrimoni cultural, que es diu Talaia del Vilosell, no sé si ens podríeu fer unes notes (una o dues pàgines) sobre l'arquitecte Ignacio Villalonga Casañes i les escoles del Vilosell, per publicar-les en el número d'enguany (el tanquem durant el mes de juny).

Us voldríem demanar si hi ha possibilitat d'obtenir més informació sobre aquestes escoles en algun altre arxiu, potser hi hauria alguna informació en el Col•legi d'Arquitectes a Barcelona sobre la informació de l'exposició que hi havia en el diari?

M’afegia encara algunes dades d’interès; reproduint un comentari aparegut a la Vanguardia del dia 1 de gener de 1928 “Otro proyecto de construcción de escuelas en Vilosell (Lérida) ha sido aprobado por la cantidad de 49.503’54 pesetas de las que abonará el Ayuntamiento de la citada población 12.375,88 pesetas y el resto el Estado, ejecutándose las obras por administración” . Aquesta informació va aparèixer en un article del mateix Dr. Vicenç Aguado i Cudolà, al numero 14 de la revista Talaia del Vilosell, en el que feia una petita aproximació històrica a les escoles.

En relació a la seva petició, relativa a l’arquitecte Ignasi Villalonga Casañes, traslladava aquest post al Col•legi d’Arquitectes, al que demanava també dades – si existeixen – sobre aquella exposició , que s’esmenta a la Vanguardia del 23 maig de 1933.

De l’escola del Vilosell, no me’n havien donat raó des de la Generalitat de Catalunya.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 22 d’abril del 2015

EL SOLER DE TERRADES I LA CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER. MOIÀ. MOIANÈS

Retratava al Josep Olivé Escarré, amb la casa pairal del Soler de Terrades al fons; ell havia estat aquí feia més de 60 anys, per bescanviar sacs de blat per llavor de l’Oller de Collsuspina; ambdós cases estaven emparentades per matrimoni.


La descripció tècnica ens diu que és un edifici d'un sol nucli amb coberta de teula a dues aigües. Façana encarada a migdia. Gran portal de pedra adovellat amb un escut a la clau que presenta un gran sol. Sota d'ell, en un requadre apareix l'any 1716. A la banda oest de l'edifici s'obre una elegant i esvelta porxada aixecada sobre dos arcs rebaixats.
Llegia que l’edifici és original del segle XVII, tot i que amb molt afegits i reconstruccions posteriors.

Al Segle XVIII fou oberta a mà esquerra de la façana una capella sota la advocació de Sant Josep – a la que no teníem possibilitat d’accedir - , a la llinda del portal d'accés a la dita capella es pot veure encara, gravada en pedra, la data de 1786

Actualment El Soler de Terrades és una destinació de turisme rural.

Demanarem a la propietat imatges de la capella de Sant Josep, com també ho farem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), rebia una fotografia datada el 24-V-1970, de la capella de la casa del Soler de Terrades al terme de Moià, a la comarca del Moianès, advocada a la Marededéu del Roser , no doncs a Sant Josep, com s’esmenta a :
http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_16740


Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ESCOLA PÚBLICA DE CAN RULL MEMÒRIA VIVA DE LA DIGNITAT REPUBLICANA A SABADELL.

Al llarg dels anys he retratat alguns dels molts edificis escolars de Catalunya, previs en algun cas al primer feixisme – Dictadura de Primo de Rivera - , o ‘beneits’ en el breu parèntesis de democràcia , dignitat , i justícia que va representar la II República Española, i fins alguns dels primers anys ‘triomfals’ del segon feixisme – Dictadura de Franco - ; molts tenen avui una destinació allunyada – quan no contradictòria – amb l’esperit que els feia aixecar, hi ha però un fet que ‘ els unifica’, des de TOTES les administracions – fins les posteriors a l’any 1978 – s’ha fet TOT EL POSSIBLE per a fer-los invisibles.

M’havia qüestionat l’existència d’una única escola publica a Sabadell, en ocasió de intentar documentar les escoles anteriors al II feixisme ( dictadura de Franco )

Llegia a http://www.slideshare.net/fadelant/historia-cfa-can-rull ;
el 5 de març de 1933 , l’Honorable President de la Generalitat de Catalunya , Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre del 1933) va venir a Sabadell i va col•locar la primera pedra del Grup Escolar Can Rull. El rebia l'alcalde, Salvador Ribé García (Centelles, 14 de febrer de 1872 - Buenos Aires, 27 de febrer de 1944).


El grup escolar es va acabar durant el curs 1933-34, segons el projecte de l’ aleshores arquitecte municipal Joaquim Manich Comerma.

Documentaven així les escoles públiques de Sabadell anteriors al II feixisme ( dictadura del general Franco )
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/escola-publica-enric-casassas-i-simo.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/lescola-publica-de-can-rull-memoria.html




Avui és una escola d’adults.

vist el ‘desinterès’ per part de les fonts ‘ oficials’, demanem en aquesta dèria nostra de documentar aquesta parcel•la de la ‘memòria històrica’ l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 21 d’abril del 2015

ESCOLA MARE DE DÉU DE LA MUNTANYA. ESPARREGUERA. LLOBREGAT JUSSÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com endegàvem aquest any 2015 una recerca de les escoles públiques de Catalunya, fent especial èmfasi, amb les anteriors a la dictadura de Franco, volíem deixar clar que almenys Catalunya, s’anticipava a l’esperit gasiu de la Llei Moiano (1857) que feia obligatòria l’educació entre els 6 i els 9 anys, i ampliava la llei de 23 de juny fins al 12 anys, i novament l’any 1923 fins al 14 anys. Caldes de Montbui es dotava d’una excel•lent escola pública a la dècada dels 70 del segle XIX.

La comarca del Llobregat jussà va ser tant en el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera) , com en el segon ( dictadura de Franco ), destinació d’un gran contingent de persones vingudes d’arreu, aquest fet comportarà la necessitat de ‘crear’ centres escolars, ja reconvertint els anteriors – fet que ens agradarà documentar a l’email coneixercatalunya@gmail.com i pel que demanem la col•laboració de tothom – ; i que és el cas de l’escola"Mare de Déu de la Muntanya" , a la Plaça Santa Anna d'Esparreguera , obra de l’arquitecte Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 de abril de 1885 - ibídem, 7 de octubre de 1973), construït entre 1911 i 1929, i que amb la presència del Molt Honorable President de Catalunya, Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre del 1933), va obrir les seves portes per primera vegada l’any 1931.


La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular amb tres cossos que el travessen perpendicularment, un al centre i dos a banda i banda, però cap d’ells sobresurt de la línea de façana. Consta de planta baixa i un pis, excepte en el cossos laterals on hi ha un pis mes. Les obertures són de grans dimensions i quadrangulars. Les finestres del primer pis del cos central estan decorades amb un arc cec fet per aproximació de filades, per sobre hi ha un escut, i finalment, el coronament del cos és mixtilini. Els cossos laterals acaben en frontons triangulars mentre que la resta de l’edifici es remata amb una cornisa recta. Les cobertes són a dues aigües.


Josep Domènech i Mansana, és autor també d’edificis escolars a Badalona, Argentona, Igualada, ..

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

En aquesta dèria nostra de recuperar aquesta part de la ‘memòria històrica’, demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 20 d’abril del 2015

SANT JOAN DEL NOGUER. SORA. OSONA. CATALUNYA

Ens aturàvem el Josep Olivé i Escarré , i l’Antonio Mora Vergés, prop de l’esglesiola dita de Sant Joan del Noguer, en un turó a l’esquerra de la riera de Sora, prop del mas de Sant Joan, antic mas del Noguer, apareix documentada ja l’any 1245.



És un edifici rectangular, fet amb grans carreus, més propis de tradició preromànica, actualment té porta al migdia, però no podem descartar – pel que podem intuir - que tingues originàriament accés pel costat oposat, l’edifici es manté sencer, i llegim que sense culte des de l’any 1936. No trobava cap referència al seu possible espoli en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya.





Fotografies. Juan Navazo Montero 


Sora escollia el següent blasó, aprovat el 26 de maig del 2006 i publicat al DOGC el 22 de juny del mateix any amb el número 4660 : Escut caironat: d'argent, una vall de sinople sobremuntada d'una garba de sinople ressaltant sobre una aixada d'or, en banda, i unes àrpies d'or, en barra. Per timbre, una corona mural de poble.




En algun moment del passat l'activitat econòmica principal era l'agricultura (en escuts anteriors hi figuraven uns arbres i una garba, a més d'una creu, damunt una representació de la vall de la riera de Sora ). Avui dissortadament el camp està abandonat, i aquesta simbologia sembla fins un sarcasme.


Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa (BDC, XXIII 309) la procedència del germànic sur, ‘agre’, amb contaminació de saurus,; la SORA és coneguda també com Agrella, i és una planta comestible de l'espècie Rumex acetosa


Avui, a un pas de la misèria més absoluta com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, potser fora hora de retornar a les activitats, i als valors de la nostra nació.

De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques. Veniu a Osona.

diumenge, 19 d’abril del 2015

CASAL VERGE DE MONTSERRAT. BALSARENY. BAGES. CATALUNYA

Retratava l’edifici que gestiona avui la Fundació Patronat Casal Verge de Montserrat a Balsareny.


La descripció tècnica ens diu ; casa aïllada que vol imitar l'estructura d'un mas. L'edifici té la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La construcció té dues plantes. S'hi accedeix per una escala de pedra que condueix a la porxada, de tres arcs, també de pedra picada.

El pis superior queda centrat per tres finestres rectangulars, emmarcades amb pedra, que componen una façana simple però ben proporcionada. Dos medallons de pedra decoren la façana.

A la capella del casal, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, es conserven unes pintures murals de Josep Obiols i Palau (Sarrià, Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967)

L'obra es va dur a terme gràcies al mecenatge de l'industrial Ricard Viñas Coma de quin traspàs trobava noticia a la Vanguardia :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1944/12/17/pagina-15/33121029/pdf.html?search=Ricardo%20Vi%C3%B1as%20coma
http://photoblog.alonsorobisco.es/2012/01/fotografia-antigua-fabrica-textil.html

Deixava un prec al seu net Yago Viñas Soler;

Necessito els llocs i dates de naixement i traspàs del teu avi, voldria fer un article sobre el Casal Verge de Montserrat de Balsareny.

Saps qui en va ser l’arquitecte ?.

Tens alguna fotografia seva ?.

Gràcies
, coneixercatalunya@gmail.com

En la seva resposta em deia :

Bona tarda.

Ricard Viñas Coma 1865-1943. Ricard Viñas Geis 1893-1982 ( Barcelona ).

El casal Verge de Montserrat era l'antic hospital de Balsareny portat per les germanes de l'ordre de les Josefines. Fundat al 1947 com a hospital gràcies a la aportació econòmica del fabricant Ricard Viñas Geis a iniciativa de Mn. Esteve Verdaguer.

El Dr. Jaume Torner, que era el metge d'empresa de les fàbriques Viñas, l’any 1952 va fer una de les primeres operacions a cor obert d' Espanya.


Ho demanaré també a l’Ajuntament de Balsareny.

I pel que fa a la capella del casal, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, m’adreçaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

Tots sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Atenen a la meva demanda de col•laboració rebia un email des de Balsareny, en el que el Ramon Carreté Parera , em deia ;

Dels orígens del Casal Verge de Montserrat de Balsareny en parla Francesc Soler Castella al seu llibre ‘Pàgines viscudes’, vol. II (Cercle Cultural de Balsareny – Ajuntament de Balsareny, abril de 1990, pàg. 31-33). També en parla el llibre de Jaume Torner, ‘Del Bages a l’Amèrica del Nord’ (Barcelona, 2001). Tots dos llibres crec que es poden trobar a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny. Hi ha encara un article del mateix Dr. Jaume Torner: ‘El Casal Verge de Montserrat de Balsareny i els seus metges (1947-1966)’ (Manresa, Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, Publicacions de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut. Quaderns, núm. 7, 2005, 28 pàgines).

Malauradament, en cap dels dos llibres no es parla de qui va ser l’arquitecte que va fer l’obra de 1947. L’article de 2005 no el conec, però segurament tampoc no en parla, ja que es centra en aspectes mèdics del Casal. Més tard es va construir un segon pavelló, no sé quan ni a càrrec de qui; el 1990 es va fer una ampliació que unís els dos pavellons, a càrrec de l’arquitecte Antoni Sáiz-Esquerra i l’arquitecte tècnic Josep M. Soler (“Sarment 171, maig 1990, pag. 9). La darrera ampliació, entre 2006 i 2009, ha anat a càrrec de l’arquitecte Ferran Mateu i Soler; arquitecte tècnic, Josep Ribalta i Comes; execució de l’obra, Construccions Salido-Carrió. Segurament a la Fundació Casal Verge de Montserrat deuen tenir documentació de tot això.

El que sí cal explicar (com ja fan Jaume Torner i va escriure Llorenç Planes al ‘Sarment’) és que el mecenes del Casal no va ser l’industrial Ricard Viñas Coma, sinó el seu fill, Ricard Viñas Geis, qui va voler homenatjar el seu pare fent-lo constar com a patrocinador de l’obra, i va demanar que es dediqués al seu pare, i no pas a ell, la plaça del poble que encara avui porta el nom de Ricard Viñas Coma. En tot cas, el promotor “espiritual” del Casal, l’home que més es va esforçar per obtenir els recursos per a la construcció de l’equipament, va ser l’ aleshores rector de Balsareny, mossèn Esteve Verdaguer.

Cordialment.

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT. TORREBLANCA. VACARISSES. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant d’aquesta església d'estil neoromànic situada en una placeta recentment condicionada dins de la urbanització Torreblanca.


La descripció tècnica ens diu que és un edifici de planta rectangular, amb un pòrtic davanter (més ample que la nau) i absis a la part posterior. La coberta és a doble vessant, amb un ràfec de rajoles amb sanefes en degradació. El Pòrtic és format per sis columnes que descansen sobre un alt basament i compten amb els corresponents capitells, amb escultura de bona factura que reprodueix motius característics de l'estil romànic: vegetals, animals i amb monstres i figures humanes. La façana principal té portal adovellat, tres finestrals allargats a la part superior i és rematada amb un campanar d'espadanya. Els murs són de paredat i les façanes laterals tenen tres contraforts a cada banda en els quals hi ha intercalats finestrals. Tots els finestrals són emmarcats amb maó i tenen vitralls de colors.


L'interior, d'una sola nau, que la Canon Ixus retratava a traves d’un vidre polsós - com enyoro la OLYMPUS FE-100 - conserva una imatge de la Mare de Déu de Montserrat.


Imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Copiada del grup "Imatgeria de la Mare de Déu de Montserrat" de Facebook.

Trobava referència del promotor , Escolapio Cáncer y Duaso (Huesca, 1869 - Barcelona, 26.12.1951), que formava societat amb Fidel Puig ( aparellador ) "Explotaciones Torreblanca S. A." ; no però de l’arquitecte autor del projecte, de qui ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Les obres de l'església, realitzades per l'empresa Construccions Berau, començaren l'any 1949 i l'any següent ja s'estaven acabant. El treball escultòric dels capitells és de força qualitat i reprodueix de manera fidedigna els models romànics originals. A la capella de la masia de Coll Cardús es troben uns relleus també neoromànics molt similars. En aquest cas foren realitzats igualment a la dècada de 1940 i per un home que freqüentava la casa conegut com el "picapedrer". És possible que els capitells d'aquesta església siguin obra del mateix autor. Ens agradarà confirmar aquesta hipòtesis, i tenir més dades del ‘ picapedrer’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 18 d’abril del 2015

AJUNTAMENT DE CORNUDELLA DE MONTSANT. ANTIGUES ESCOLES. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia que la construcció d’aquest l'edifici fou acordada en una sessió celebrada l’any 1890, encara que fins el 17 d'octubre de 1896 no fou adjudicada l'obra.


La descripció tècnica ens diu que és edifici de paredat i carreus de planta baixa, dos pisos i cobert amb teulada a dos vessants. Té tres cossos, el central sobresortit, amb balcons correguts al primer pis i dobles al segon. Sobre la porta central hi ha l'escut de la vila. Els cossos laterals tenen un jardinet frontal. El conjunt és separat del carrer per una tanca amb tres obertures que corresponen a les de l'edifici.

L'interior tenia espai per a Sala de sessions, despatx per a l'alcalde, secretaria, arxiu, habitatges pel secretari i mestres, jutjat comarcal, departament per a la inspecció de sanitat, escoles i central de correus i telègrafs.
L'edifici hagué d'ésser refet pràcticament en la seva totalitat cap el 1983, acomodant-lo a les noves necessitats.

No trobava cap referència al seu autor, i estava a l’espera de rebre aquesta informació de l’Ajuntament de Cornudella del Montsant.

Rebia un email des de l’Ajuntament de Cornudella en el que em deien ;

A l’atenció del Sr. Antonio Mora Vergés

Bon dia,

En relació a la vostra petició d’informació sobre l’edifici de l’escola pública de Cornudella de Montsant, us informem del següent:

Data redacció del projecte: 1885
Data adjudicació de l’obra: 1890
Arquitecte redactor: Francisco Barba Masip (1815-1890)

Salutacions,

Olga


D’aquest arquitecte en trobava un enllaç ‘històric’ ;

http://www.adurcal.com/mancomunidad/titulos/tuset/tarragona/francisco_barba_massip.htm

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 17 d’abril del 2015

LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE MANLLEU. OSONA

Entrava al cementiri quasi a l’hora de tancar, i demanava permís per retratar almenys la Capella, cosa que m’era permesa com podeu veure.




No trobava cap dada a la xarxa de qui va ser l’autor d’aquesta capella, i ho demanaré a l’Ajuntament de Manlleu, i/o als manlleuencs de bona voluntat.

El creixement demogràfic ha comportat que el cementiri de Manlleu, no sigui allò que és coneix com un ‘indret de pau ‘.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES VELLES/BELLES D’AIGUAFREDA I SANT MARTÍ DE CENTELLES. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava Les antigues escoles públiques d'Aiguafreda, edifici construït per l’arquitecte Manuel Puig i Janer ( 1899-1965 ), sota la influència de l'estètica noucentista; la descripció tècnica ens diu que és un edifici constituït per tres volums que es distribueixen formant una "L". El cos central és de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó suportat per mènsules i que té les baranes de forja. Les golfes s'obren amb una finestra triforada amb columnetes. Els angles cantoners, els ampits i les llindes de les obertures i una imbricació que ressegueix l'edifici a l'alçada del primer nivell estan acabats amb ceràmica, que contrasta amb l'arrebossat dels murs. Els dos volums secundaris són perpendiculars al primer i es prolonguen vers el sud i l'est respectivament. Consten d'un petit cos quadrangular i de menor alçada que els uneix amb el volum principal, amb una terrassa transitable a la part superior. Els dos volums són d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants. Al seu extrem exterior presenten un porxo amb una finestra ceràmica triforada d'arc apuntat, a més de columnes ceràmiques i mènsules com a elements decoratius. El tractament dels murs és arrebossat amb un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.


El cos central era utilitzat com a casa dels professors i els laterals eren les aules de l'escola.

Llegia que les escoles municipals d'Aiguafreda es van començar- a construir a la dècada de 1920, quan era alcalde Ramon Figueras Pinós ((Aiguafreda, 1884 – 1970).

El terreny on s'edificà fou cedit pel propietari del mas Avencó, el garriguenc Salvador Dachs, al qual se li va dedicar el carrer de davant en senyal d'agraïment.

Es va encarregar de la construcció el sr. Riera i es van inaugurar oficialment l'any 1931.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 16 d’abril del 2015

ESCOLA MACIÀ – COMPANYS. AGRAMUNT. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que l'escola Macià - Companys d’Agramunt es va inaugurar oficialment el 7 de novembre de 1943 encara que el seu origen cal cercar-lo a l’any 1931, quan el Ministeri d'Instrucció Pública va planificar construccions escolars noves durant el govern de la II República. El seu ministre Marcel•lí Domingo que havia passat part de la seva infància a Agramunt va iniciar aquest ambiciós programa de construccions posant-se la primera pedra el dia 28 de setembre de 1933.

La primavera de 1936 es van donar per acabades les obres, la sedició però, dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, que van iniciar un gravíssim conflicte bèl•lic que s’enduria més d’un milió de vides, i endarreriria irremissiblement el progrés econòmic i social d’aquest país, va provocar que se’n aturés la posada en funcionament.

Acabat el conflicte armat – sense cap pressa , primer les esglésies i les cases benestants - es van dur a termes les tasques de rehabilitació del Centre, que lògicament no s’anomenava com avui.


Cercava el nom de l’arquitecte de l’època republicana, i no sabia trobar-lo al Catàleg de Patrimoni ;
http://agramunt.cat/docs/POUM%20-%20Aprovaci%C3%B3%20inicial/01%20DOCUMENTS/05%20POUM%20C%C3%80TALEG%20PATRIMONI%20ARQUITECT%C3%92NIC-INICIAL%20JULIOL-2014.pdf

Ens agradarà rebre aquesta informació, i també les dades de l’arquitecte de la rehabilitació a l’email coneixercataunya@gmail.com

A la pàgina 67, s’esmenten les Antigues escoles de Mafet , amb la mateixa manca de dades en relació al seu autor.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des de l’Arxiu Històric Municipal d’Agramunt, rebia un email signat per la Rosa Maria Sera Granès , en el que deia ;

Bon dia,

El nom de l’arquitecte de les Escoles del Poble acabades al març de 1937 és José Florensa Ollé, que consta a la llista d’arquitectes que van ser objecte de represàlies per la dictadura de Franco.

La rehabilitació feta per Regiones Devastadas no he pogut esbrinar clarament si va ser Luis Doménech Torres, segurament.

També hi havia un altre arquitecte Manuel Cases Lamolla .

Cordialment.

dimecres, 15 d’abril del 2015

TORRES LLUSSÀ. TONA. OSONA. CATALUNYA

Retratava les cases de números 43, 45, 47 del carrer Joan Llussà i Duran , que aquest industrial que adquirí fortuna com a comerciant aprofitant l’avinentesa de la Primera Guerra Mundial, principalment gràcies al transport de fusta de banús de la Guinea al port de Barcelona.





Trobava un treball magnífic del Marc Costa i Sitjà TORRE SIMON: Història i Arquitectura d’una joia modernista en el poble de Tona ‘ , en el que s’atribueix l’autoria d’aquests edificis de les Torres Llaussà, a l’arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 - 1940)
http://www3.udg.edu/acces/Premis_Recerca/premis2004/treballs_recerca/humanitats/Marc_Costa.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com