CAPELLA DE SANT LLORENÇ DE CAN HERES/HERAS DE CANET D’ADRI.

 

Havíem publicat: CAN HERES. CANET D’ADRI

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/05/can-heres-canet-dadri.html

I dèiem; al segle XVIII es construí la capella, de nau rectangular, dedicada a Sant Llorenç. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com

Demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, Arxiu Gavín, i rebia una fotografia

Capella de Sant Llorenç. Vella – sense culte – 1-IV-1972

https://canheras.com/

L'oratori és del segle XVlll i fou construït a instancies de Miquel Heras i Paras, En fa referencia una cita documental: *Trobant-se cerca de mitja hora distant de la citada Iglesia parroquial, se sol·licita y obtingué del il·lustríssim Senyor Bisbe de Girona, la llicencia pública el  26 juliol 1771, i poder celebrar missa en ella...».

 El permís obtingut per I ‘autoritat eclesiàstica determinava que el compliment del precepte dominica! Només podia ésser extensiu ais familiars i servidors i, en últim cas, als forasters que hi sojornessin o fessin algun àpat quan l'estada escaigués en dia festiu. A l’arxiu familiar tenen l’autorització papal per a l'erecció de !a capella privada i celebració  del culte.

Demanarem imatges del interior de la capella  a lasheras@brugarol.com

http://www.ddgi.cat/municipis/CanetdAdri/ajuntament/133PE_TEXT%20REFOS%20acord%20CTU%2027-11-06.pdf

A la part posterior d’aquest conjunt hi ha una capella de planta rectangular i amb coberta de teula àrab a dues vessants. Les parets són de pedra i morter de calç, deixant vistos els carreus de les obertures i les cantonades. A la capella s’hi accedeix per porta amb una llinda de llosa plana amb la inscripció "HIC NOMEN DOMNI IMVOCATUR MICAELIS HERAS 1771" i brancals de pedra.

En una de les portes d’accés als porxos hi ha una llinda amb una llosa plana on hi ha cisellat l’any 1731.

http://www.revistadegirona.cat/recursos/1998/0191_093.pdf

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/canet-dadri

https://www.diaridegirona.cat/dominical/2018/07/27/l-edat-mitjana-present-48905557.html

https://www.portalgironi.cat/index.php/masos-pairalies/masos-girones/masos-girones-canetadri/1742-masos-canetadri-heras

Tenim encara a Catalunya , malgrat tot, un riquíssim patrimoni històric que cal explicar i “ posar en valor”.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BERNUI, ADVOCADA A LA MARE DE DÉU. SORT. EL PALLARS SOBIRÀ

 

Patrimoni Gencat en diu ; petita església situada en un pla, damunt mateix del poble de Bernui.

Consta d'una única nau, amb una capçalera rectangular a l'est.

 En el mur del migdia, s'obre l'antiga porta romànica, constituïda per un senzill arc de mig punt que formaven petites dovelles tallades, disposades radialment i rematades per una motllura a mode d'arquivolta exterior. Modernament es tapià aquesta porta i s'obrí la que existeixen aquest moment als peus de la nau, afegint-se també a la fàbrica romànica unes dependències.

Sobre l'antiga porta romànica, i en el mateix angle que forma la nau, s'aixeca una graciosa espadanya de dos ulls, sota la qual s'hi obre una estreta finestra.

Els murs són d'aparell petit, paral·lelepipèdic, de proporcions molt allargades i de mides molt homogènies.

 En el seu interior s'hi conservava  la imatge romànica de la Mare de Deu de Bernui, avui en el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya (a Caregue),  això – fet sota la clàssica excusa de la protecció -   fa que la gent del poble  de Bernui se sentin espoliats.

 https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-bernui-patrona.html

En el treball de camp de l'any 2020 es comprova que la porta d'accés esta emmarcada per un remolinat de morter vist, per sobre hi ha un òcul resseguit també amb un arrebossat de morter.

A la part baixa d'aquesta mateixa façana s'hi estén un rejuntat, i les pedres han quedat quasi tapades pel morter.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25627

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-bernui-sort

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/bernui

https://www.monestirs.cat/monst/pasob/ps13bern.htm

La jerarquia de l’església catòlica, recolzava  – i ho continua fent en masses ocasions, de vegades de forma tàcita  - aquest “ mal costum.  Ja ens ho recorda el costumari català, “Val més matar un home que posar un mal costum”

Que la Marededéu de Bernui  elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!

MAS DE FONT. AMPOSTA. EL MONTSIÀ.

 

Amposta cataloga el Mas de Font com a Bé Cultural d’Interès Local

Fotografia.  Victòria Almuni i Balada (la Sénia, 1962)

Llegia a Patrimoni Gencat; aquest mas es troba al sector del Delta, prop de les carreteres secundàries que comuniquen La Ràpita amb el Canal de la Dreta. Actualment el conjunt consta de l'habitatge, un rafal lateral i el pou, enderrocat, davant la casa.

L'habitatge, en si, és un cos rectangular dividit en tres sectors -vist des de la planta-: al central, possiblement fou dedicat a l'habitatge i els dos laterals a magatzems i estances complementàries.

A l'alçat el cos central sobresurt; té una planta baixa, dos pisos i golfes, i està cobert amb una teulada a doble vessant. Els laterals tenen només planta i pis, més un sector de golfes; coberts a un vessant; malgrat seguir el principi de cossos adossats propi de les construccions de la zona, aconsegueixen un efecte de conjunt harmònic. Els diferents pisos i cossos dividits amb senzilles motllures, que al cas de les verticals simulen pilastres adossades d'inspiració italianitzant.

Portes d'arc escarser o amb llindes, i finestres d'arc de mig punt, totes amb l'emmarcament ressaltat amb maons. Algun sector té arcuacions cegues.

Actualment en estat d'abandó, amb finestres sense vidres, el que fa deteriorar apressa les estructures. Al rafal, es conserven encara les menjadores per als animals.

Sense dades del seu autor, ens agradarà tenir-ne noticies a l’email castellardiari@gmail.com

ESGLÉSIA DE DORVE, ADVOCADA A SANT BARTOMEU. LA GUINGUETA D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ

 

L’ Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies de l’església de  Dorve, advocada a Sant Bartomeu, situada al punt més alt del poble.

Patrimoni i Gencat ens diu que és una construcció de nau única, amb presbiteri i absis a llevant, molt desviat de l'eix de la nau. En el presbiteri, al costat de migdia, s'obren dues finestres, l'antiga romànica d'arc de mig punt i doble esqueixada, actualment cegada, i una altra al costat de factura posterior de més llum. L'absis semicircular és exteriorment decorat amb bandes llombardes que el divideixen en quatre zones, a l'interior de les quals hi ha tres arcuacions. En ambdues zones laterals en què es divideix l'absis s'hi obre una finestra esqueixada. La nau té una coberta amb volta de canó, amb llunetes, que s'havia esfondrat i va ser restaurada l'any 2011. Al costat de llevant es van obrir dues capelles a banda i banda de la nau a manera de transsepte. A l'extrem sud-oest de la nau s'aixeca la potent torre campanar d'època posterior, de secció quadrangular a la base que es transforma en octogonal a la part superior. Cobreix la torre un agut xapitell.

Durant el treball de camp de l'any 2020 s'observa que el campanar presenta esquerdes perilloses que comencen sota la cornisa del xapitell i creuen l'arc de mig punt. A l'exterior de l'església trobem vestigis d'un arrebossat; la majoria dels paraments són de pedra vista amb rejuntat de morter de calç.

S'ha rehabilitat l'accés, modificant els paviments de l'entrada i de l'escala exterior. Tanmateix, s'ha canviat la porta que dona accés al recinte que envolta l'església. Aquesta se situa sota un pòrtic amb una petita coberta a dues aigües de fusta i teules de llicorella subjectada sobre un pilar de pedra vista. La porta és d'acer i presenta un forat amb forma de creu a la part central.

A l'interior s'hi conserva una pica baptismal i una de beneitera, ambdues romàniques.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25519

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-de-dorve-la-guingueta-daneu

Li calen als Pallars i a Catalunya, moltes Ester Gonzalez Vidal que facin divulgació del Patrimoni Històric i/o artístic.

Us esperonem a afegir-vos a aquesta tasca, i alhora a fer-nos-en arribar les imatges a l’email castellardiari@gmail.com

Ah!, tenim una especial “ debilitat “ els edificis que aixoplugaven les escoles en els anys previs i/o coetanis a la dictadura franquista.

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CAMP. GARRIGUELLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Fotografia.  Jacob Casquete Rodríguez

Llegia; Església d'una sola nau amb absis semicircular i dues capelles laterals per banda. La nau està coberta amb volta apuntada, mentre que les capelles presentes voltes d'aresta. Al frontis hi ha un senzill campanar d'espadanya d'un sol ull i, sota seu, una petita obertura circular a manera de rosetó. Presenta diversos contraforts als murs laterals i un porxo davanter, de planta rectangular i amb teulada a un sol vessant. Tot el mur exterior ha estat arrebossat i pintat de blanc, però en algunes parts s'ha perdut i es pot veure el parament fet de pedres sense escairar, unides amb argamassa.

A l'interior del temple, al mur nord, es conserven fragments de pintures murals. Són escenes bèl·liques disposades en fileres que, segons Joan Badia i Homs( Palafrugell, 9 de maig de 1941) , devien estar relacionades amb la llegenda de la fundació de l'església deguda a Carlemany. Les pintures daten dels segles XVI-XVII i segurament cobrien tots els murs del temple.

Fotografia.  Jacob Casquete Rodríguez

Vers el 1889, uns quants benedictins que no varen poder establir-se a Quemançó, per motius internacionals, demanaren si podien fundar a l'ermita un col·legi de llengües estrangeres, i així fou. Després dels tràmits pertinents, s'hi instal·là una comunitat formada per un abat, tres religiosos i un llec.

El 27 de maig de 1993, el Bisbe  de Girona, Jaume Camprodon i Rovira (Torelló, 18 de desembre del 1926 - Girona, 26 de desembre de 2016) va cedir a l'associació Amics de la Tortuga de l'Albera, una part dels terrenys de la finca de l'ermita de la Mare de Déu del Camp, per tal que s'hi pogués instal·lar el Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera. Aquest centre ocupa un edifici annex (sembla que eren antic estables, però ja rehabilitats) i l'espai exterior que corresponia a zona d'horta (part lateral d'aquest annex i zona que toca amb l'absis de l'ermita). El centre està gestionat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el Paratge Natural de l'Albera. El centre compleix també funcions didàctiques

 

EL NOU CAMPANAR DE SANT QUIRZE DE PEDRET. CERCS. EL BERGUEDÀ.

 L’Assumpta Figueras Viñas, publica una fotografia del “ nou “ campanar de Sant Quirze de Pedret, obra de  l’arquitecte Antoni González i Moreno-Navarro (Barcelona, Barcelonès, 1943).

https://www.diba.cat/spal/caps-de-servei_gonzalez

 L’autor explica; el campanar definitiu el vaig projectar  una  mica més petit, però no vaig saber fer-lo més rústic.

 Esta format per dos triangles metàl·lics units per un dels  seus  costats  majors, i s'acota, en actitud reverencial, cap a l'església. D'altra banda , com si fos conscient que la seva presencia pogués importunar el visitant, el campanar l’invita a accedir  per una escala a un balcó, des del qual podrà contemplar, sense  interferències, l'únic protagonista de l'espai: el temple preromànic.

 La campana s'acciona a distancia , des de I ‘església, i un mecanisme automàtic fa sonar l’àngelus cada migdia i cada capvespre.

https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/172536/250371

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/10/sant-quirze-de-pedret-cercs-el-bergueda.html

TENIU DADES DELS AUTORS DE LA CENTRAL HIDRÀULICA DE LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ.

  

L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies de les instal·lacions de la Central Hidràulica de la Pobla de Segur.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/05/cambra-de-carrega-de-vileres-central.html

Més enllà de la figura de l’Emili Riu i Periquet (Sort, Pallars Sobirà, 1871 - Madrid, 10 de maig de 1928), i de la col·laboració econòmica de l’Eusebi Bertrand i Serra (Barcelona, 22 de desembre de 1877 - 4 de juny de 1945), en les seves poca cosa hi ha – si més no publicada a internet – dels autors d’aquelles edificacions industrials que en gran subsisteixen encara.

Que va ser una tasca gegantina en trobareu constància gràfica a :

https://www.ub.edu/geocrit/IVSimposio/Izard.pdf

Que “ tot està a internet “ és una  més de les afirmacions que no s’aguanten per enlloc.

A internet només hi ha el que VOLEN posar-hi, tant els particulars, com les empreses, com els poders públics, i llevat dels primers, als altres – en general – la “ cultura “ els rellisca manifestament, oi?

Ens agradarà tenir noticia dels autors de les instal·lacions de la Central Hidràulica de la Pobla de Segur a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CISTELLA. EMPORDÀ SOBIRÀ. ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDEU, MAL DITA SANTA MARIA.

 

La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia de la façana  de l’església parroquial de Cistella,  la comarca de l’Empordà sobirà, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita SANTA MARIA, insistim – una vegada més – en que la forma SANTA MARIA per referir-nos a la Verge Maria  és incorrecta,  fou imposada a sang i fetge per les forces d’ocupació, i pretén alhora que minimitzar la importància cabdal de la figura de la Marededéu "Mater Dei "- el cristianisme pot prescindir de Santa Teresa de Jesús , com exemple – però està clar que sense  la Marededéu, no existiria, oi? . Altrament el “ sentiment “  masclista d’aquella cultura  tenia amb la reforma de la Llei del SI és SI, una evident manifestació.  

L’Enciclopèdia del romànic dedica una llarga explicació a aquesta església :  

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-cistella

El C.O.A.C de Girona fa un “  bona brevis “

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Cistell%C3%A0&page=1&pos=1

I Patrimoni Gencat, on podreu veure més  imatges, ens diu :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19469

Edifici situat al centre del poble. És un temple d'una sola nau amb tres capelles laterals a cada banda, capçalera poligonal i cor als peus. La volta és de canó amb llunetes.

La façana principal, situada a ponent, és l'única part conservada de l'època romànica i té com a elements més remarcables la porta d'accés i la finestra superior, totes dues amb obertura d'arc de mig punt. La portada presenta arquivoltes decorades, llinda i timpà llis, a cada banda de la qual hi ha dues columnes amb capitells esculpits amb temes vegetals i animals fantàstics. La finestra situada al damunt de la porta té arquivoltes decorades amb relleu i a cada costat una columna amb capitells vegetals i geomètrics. Entre la porta i la finestra hi ha una divisió horitzontal de la façana, amb decoració de dents de serra i una cornisa superior, elements que apareixen també a la part superior del frontis, sota la teulada. El campanar es troba a la banda esquerra de la façana. És de base quadrada i cos vuitavat, amb quatre obertures d'arc de mig punt.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/10/goigs-lassumpcio-de-la-mare-de-deu.html

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.

Hi ha coses que cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la  Marededéu, o la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

Que l’Assumpció de la Marededéu de Cistella , elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!

Quan al topònim Cistella:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=14438

No em sobtava que la inefable María Margarita Robles Fernández (León, 10 de novembre de 1956)  es despenges amb aquesta afirmacions  ( reitera su rechazo a la inclusión de condenados por ETA en las listas de Bildu: "Es una ofensa a las víctimas" ), mutatis mutandis, hem d’entendre que la inclusió però,  de fills, nets, besnéts,…,  dels que s’alçaven en armes contra el govern LEGITM i DEMOCRÀTIC  de la II República – fins d’aquells que practicaven tota mena de crims i excessos, perdonats per les Lleis de Punt Final -  cal considerar-la NORMAL i fins DESITJABLE ?

Del tàndem ( PSOE & PP) i els seus satèl·lits no cal esperar-ne res de bo, oi?.

PONT DE SANT MARTÍ D'ARAVÓ. GUILS DE CERDANYA / PUIGCERDÀ.

 

L’Àngel Canut, publica una postal del Pont de Sant Martí d’Aravó

Llegia a Patrimoni Gencat que l’estructura del pont (esquena d'ase) es divideix en dos ulls de diferents grandàries en arc de mig punt, fets de carreus, i la paret o mur fet de còdols i pedra desbastada.

Lloc de pas en la "Strata Ceretana" entre el Coll de la Perxa i el camí de la Solana. En aquest pont s'hi cobra el dret de pas de persones, animals i de mercaderies.

És citat des de l'antigor com un dels principals ponts de Cerdanya: "(…) te set ponts de pedre molt vells: so es, lo pont de liuia lo de arauo lo pont de soler lo pont den nogueres lo pont de ysouol lo de arseguel y lo pont de bar."

Al seu costat hi consten, des de l'Edat Mitjana, diversos molins i, posteriorment, algunes ferreries i fàbriques de filats. Al llarg de la història ha estat un lloc de pas transcendental per a la vila i fins i tot es cobraren diversos peatges.

Pau Ronsó i Font (Puigcerdà, 1839 - Barcelona, 1899) va composar un vals per a piano titulat lo Pont de Sant Martí.

MAREDEDÉU DEL ROSER DE BONESTARRE, MAL DITA SANTA MARIA. VALL DE CARDÓS. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

 

L’Enciclopèdia de “Barcelona” es fa un embolic amb l’advocació de l’església parroquial, en un lloc ens diu que està advocada a la Marededéu del Roser, i en altre a Sant Vicenç, citada  equivocadament, sota l’advocació de santa Maria.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/bonestarre

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-de-bonestarre-ribera-de-cardos

Quan al topònim Bonestarre:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=9967

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.

https://arxiudimatges.aneu.cat/fitxaimatge?id=334

La descripció tècnica ens diu; església d'una sola nau dividida en quatre trams, amb capella, laterals i sense absis.

La façana està orientada a migdia sota el pinyó de la coberta, en la qual s'obren, a costat i costat, estretes espitlleres, al centre la porta d'arc de mig punt i a sobre d'aquesta un òcul i una finestra.

A la dreta s'aixeca una torre campanar amb xapitell.

Les parets de pedra són arrebossades.

La coberta és de llicorella a dues vessants

Hi ha coses que cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la  Marededéu, o la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

Que la Marededéu del Roser de Bonestarre , elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!

ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU. EL PERELLÓ. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA.

 M’aturava a retratar l’Església de l’Assumpció de la Mare de Déu, al Perelló, a l’Ebre jussà.

Llegia que l’edifici és de l'any 1946, refet per la direcció general de regions devastades. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com  del lloc i data de naixement de l’arquitecte autor de l’obra, i del seu nom i cognoms.

En canvi, el campanar, que va suportar els embats de la guerra incivil , s’aixecava l'any 1880.

La descripció de patrimoni Gencat ens explica que la planta exterior és basilical i presenta una sola nau, a l'interior mitjançant la disposició de les capelles laterals es veu una creu llatina inscrita en el rectangle. La coberta a l'exterior és plana a dos vessants per al cos central més alt i ample, d'una vessant per a les capelles laterals. A l'interior en canvi hi ha una volta de canó sostinguda per pilars. La façana es troba formant part del cos de l'edifici del campanar. De la façana descansa l'emmarcament de la porta fent un frontó trencat al mig per un nínxol on es troba Sant Antoni.

Em sorprenia – molt agradablement – la visita del interior d’aquest temple, de les seves capelles, i molt especialment la del Santíssim.

Us recomano  sortir de l'Autopista  i fer una visita al Perelló.

UNARRE LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A SANT JULIÀ. LA GUINGUETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ

 

L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies d’ Unarre , llogarret  de la Guingueta d'Àneu al Pallars sobirà,  amb un  aspecte molt característic; encimbellat en la confluència de diversos cursos d'aigua de muntanya, té tota l'aparença d'un poble que no ha canviat en els dos-cents darrers anys

Quan al topònim Unarre:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45273

El Jordi Contijoch Boada, retratava l'església i el comunidor. 

https://www.fotografiescatalunya.cat/biografia-autor/

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ , Patrimoni Gencat  la descriu així; Església situada sobre un esperó rocós que quasi barra el pas al torrent. D'una sola nau, dividida en tres trams, capçalera rectangular orientada al Sud-oest i capelles laterals. A la façana, al Nord-oest, es troba la porta, a la qual s'accedeix pel recinte del cementiri. És d'arc apuntat, decorada amb una simple motllura i un guardapols que descansa sobre impostes. Sobre la porta hi ha una petita fornícula a l'interior de la qual es troba una estela amb una crucifixió romànica esculpida.

Sobre la façana s'aixeca la torre campanar rematada per un airós xapitell de pissarra. Coberta de llicorella a dues vessants.

Just entrant a l'edifici apareix un cancell de fusta el qual a la part superior té arcuacions i just a sota té inscripcions en llatí.

A l'interior de l'església hi trobem il·lustracions arreu dels paraments, els quals presenten petites esquerdes i s'estan esclovellant; com el cancell, en caldria una restauració, com es comprova durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura.

L'edifici presenta esquerdes perilloses; a l'interior es visualitzen a les voltes i a l'exterior apareixen en el campanar. El revestiment exterior de morter de calç presenta taques d'humitats, esquerdes i esclovellament. També hi ha taques d'humitats en el revestiment interior.

Estela de la crucifixió: alt relleu de forma quadrangular amb la part superior semicircular. En el centre es troba la figura de Crist crucificat, clavat amb tres claus a una creu que té quasi les mateixes dimensions que la figura. Vestit únicament amb un faldellí, mostra el cap inclinat a la seva dreta. A banda i banda, sota els braços de la creu es troben dos àngels agenollats sobre motius florals. A la part superior, a dreta i esquerra apareixen dos caps humans, el de l'esquerra barbat.

 

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2020/07/sant-julia-dunarre-la-guingueta-daneu.html

 A l'altar major trobem un retaule de Sant Julià del segle XVIII, d'estil barroc, en un bon estat de conservació.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25504

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25504

COMUNIDOR DE LA PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25507

Us explico – per als que no ho saben – que és /era un COMUNIDOR :

Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església; la seva funció – quan els capellans anaven a les processons sota el pal•li – era bàsicament la de dotar de dignitat al prevere que des d’allà beneïa els camps, les collites i/o els animals, i s'aixoplugava quan calia i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manava i/o demanava en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del català antic concrear, concriar, provinents del llatí . concreare 'crear alhora', amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats i les pedregades , que les dispersin i les allunyin.

El nom deriva de Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/11/comunidors-de-catalunya.html

Que Sant Julià elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE LA CREU ALTA. SABADELL

 

Trobava a  l’arxiu una fotografia d’aquest  temple, que aixecava l ’arquitecte Josep Vila i Juanicó ( 1906? + 19 setembre 1981) l’any 1945.

 

La descripció tècnica ens diu ; les façanes combinen l'obra vista i l'arrebossat. La façana principal està flanquejada per dues torres, la del cimbori té uns baixos relleus de terra cuita obra de Camil Fàbregas i Dalmau ( Moià, 1910 + Sabadell ).

Destaca l'interior on hi ha pintures i escultures de la Capella del Sagrament, l'arc triomfal i els relleus de l'altar amb temes de l'Evangeli i de les Sagrades Escriptures, obres també de Camil Fàbregas Dalmau. L'escultor Adolf Salanguera i Abella ( Sabadell 25 de febrer de 1929 + 22 de octubre de 2000 ) hi té una imatge del Sagrat Cor. Altres talles són de Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968), i Francesc Juventeny Boix (1906-1990). Les vidrieres són l’Antoni Oriach i Rovira (1888-1980).

 

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

Sembla que creixen els números perquè això es  torni a repetir