SANT CRISTÒFOL / MENNA DELS PASQÜETS. LA COMA I LA PEDRA. EL SOLSONÈS.

 

Llegia de l’església de Sant Cristòfol dels Pasqüets, al terme de la Coma i la Pedra, a la comarca màrtir del Solsonès

Coneguda també per “de Goguls” o “Sant Llop”, l’església de Sant Cristòfol dels Pasqüets es troba situada a la falda del Port del Comte per la part de llevant, en un punt des d’on hom gaudeix d’àmplies vistes amb panoràmiques de Sant Llorenç de Morunys a migdia o la Coma i la Pedra a llevant entre altres.

No hi ha constància de cap document que faci referència a aquesta església coberta per dependències de la casa que l’amaguen totalment (excepte el frontis, que n’és l’única part visible). Format per una sola nau sense absis diferenciat, es tracta d’un edifici petit (4,80 x 2,70 a l’interior) amb una coberta de perfil triangular feta amb maons. L’única finestra que es pot assegurar té l’ermita està situada al mur de migjorn, és de doble esqueixada i amb un arc de mig punt buidat en la part inferior d’un bloc i es troba situada damunt un altre bloc de pedra amb una creu grega incisa. La porta, situada al mur frontal de ponent presenta un arc de mig punt fet amb llargues dovelles extradossades i envoltades de lloses planes i estretes. Damunt, hi podem observar una altra creu grega molt semblant a la que hem anomenat anteriorment. Per accedir a l’església cal baixar tres graons.

Respecte a la seva datació, les opinions són diverses. Mentre X. Sitjes i X. Barral insinuen una datació del segle XI per a la seva construcció, basant-se en el detall de la porta, mossèn, Joaquim Calderer i Serra, nascut a la Plana (Ajuntament d'Avià, Berguedà, Barcelona) el 28 de desembre de 1929  +  mort a Manresa el 10 de novembre de 2011, i Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) autors de la referència a l’ermita de “la Catalunya Romànica  consideren  que la seva extrema rusticitat no es pot entendre com un signe d’antiguitat i que la porta, malgrat el rústic extradossament presenta unes dovelles de grans dimensions, estranyes a l’arquitectura del segle XI per la qual cosa proposa no excloure una datació posterior per la seva construcció.

https://ermromcomaipedra.wordpress.com/2a/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cristofol-de-pasquets-la-coma-i-la-pedra

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a  l’email  castellardiari@gmail.com

El  sostre demogràfic de la Coma i la Pedra s’assolia al cens de 1857 amb 821 ànimes,  i es tancava l’exercici 2024 amb 282 habitants de dret, al cens de 1553  s’hi comptaven 39 focs,  Catalunya en tenia aleshores 59.750,  a dia d’avui,  Catalunya  ha patit i pateix  un creixement quantitatiu, i alhora  d’ençà de 1714 un decreixement qualitatiu que ens temem irreversible  hores d’ara

Respecte de Sant Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d’aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l’espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l’altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se’l representa amb Crist a l’esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.

  Que Sant Cristòfol/ Menna   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  … ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

FacebookTwitterEmaCompartigar, Déu li fa gràcia»

ESGLÉSIA DE SANT MER O MEDIR DE PERALDATA. LLÉMENA. EL GIRONÈS.

 

L’església de Sant Mer o Sant Medir , és un senzill edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular.  Situada prop de Llorà , sobre la carretera que va de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori i la vall de Llémena, uns 2 km després d’haver passat Llorà.

Hom no ha pogut trobar cap document que parli d’aquesta església, tot i que, amb seguretat, existia en època romànica, tal com demostra l’estil de la seva fàbrica. Juntament amb la de Sant Joan, pertany al poble de Peradalta, que l’any 1352 tenia cinc focs i el 1698 era lloc reial.

L’església de Sant Mer o Sant Medir de Llémena que ha estat restaurada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,  havia estat magatzem de la masia propera de Cal Pobre.

Llegia ; al mur de migdia s’obre, prop de l’absis, una finestra de doble esqueixada; al centre d’aquesta mateixa paret, s’hi obrí una altra finestra d’espitllera. La porta és al mur de ponent, coronat per un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull; el mur de llevant s’aixeca per damunt les cobertes de la nau.

L’aparell és de reble unit amb morter de calç, formant filades irregulars, i és visible en aquelles parts on ha caigut l’emblanquiment amb què fou arrebossat tot l’exterior de l’edifici.

Les seves característiques permeten considerar-la una obra pròpia de les formes rurals de l’arquitectura del segle XI.

Si exigeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21864

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-mer-sant-marti-de-llemena

 Que Sant Medir  elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

SANTA MAGDALENA DE LES TRAGINES. LA COMA I LA PEDRA. EL SOLSONÈS

  

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-magdalena-de-tragines-la-coma-i-la-pedra

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17302

https://ermromcomaipedra.wordpress.com/7-sta-magdalena-de-les-tragines/

https://web.archive.org/web/20081120034936/http://comapedra.ddl.net/Turisme/Cultura.aspx#casavella

Situada a la falda del Port del Comte i a poca distància de les aigües del riu Cardener hi trobem l’ermita de Santa Magdalena de les Tragines, en un indret amb vistes privilegiades a la serra del Verd i a Sant Llorenç de Morunys.

Com passa també amb Sant Cristòfol dels Pasqüets (que es troba a poca distància de Santa Magdalena), no es té cap document d’aquesta església tot i que Manuel Riu Riu (Manresa, Barcelona, 25 de marzo de 1929-San Lorenzo de Morunys, Lérida,​ 2 de enero de 2011)  apunta la possibilitat que abans fos advocada a Sant Esteve. Si aquesta hipòtesis, prou versemblant, fos verídica, la primera notícia que en tenim és un document del 1084 en el qual consta que Ermengol IV i la seva muller Adelaida cedeixen a Sant Llorenç de Morunys l’església de Santa Creu d’Ollers “que limita a tramuntana amb Sant Esteve”.

Es fa difícil saber si estem davant una església primitiva d’absis semicircular i una nau posteriorment allargada o d’un absis quadrat al qual fou afegit posteriorment un altre de semicircular. La primera possibilitat és la que té més força (i, a més, podria coincidir l’allargament de la nau amb el canvi de nom). La modificació que va patir l’absis hauria motivat un canvi en la seva coberta que hauria passat de la cònica a l’actual: a un sol vessant, mentre que la de la nau és a dos vessants, resolta en dos trams de diferent altura ja que la part afegida és més elevada. A l’interior, la nau és coberta amb volta de canó. Exceptuant la porta (és posterior), es situen totes les modificacions a l’època romànica. Pel que fa a obertures, Santa Magdalena té una finestra de dues esqueixades i arc de mig punt adovellat a l’absis, una altra situada a migdia a una esqueixada i també arc de mig punt adovellat i una tercera, senzilla, a la part sobrealçada. També damunt la porta d’entrada, situada al mur frontal de l’església observem un petit òcul. El frontis és coronat amb un campanar d’espadanya amb dues finestres d’arc de mig punt adovellat.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a  l’email  castellardiari@gmail.com

El  sostre demogràfic de la Coma i la Pedra s’assolia al cens de 1857 amb 821 ànimes,  i es tancava l’exercici 2024 amb 282 habitants de dret, al cens de 1553  s’hi comptaven 39 focs,  Catalunya en tenia aleshores 59.750,  a dia d’avui,  Catalunya  ha patit i pateix  un creixement quantitatiu, i alhora  d’ençà de 1714 un decreixement qualitatiu que ens temem irreversible  hores d’ara

https://www.guimera.blog/tribuna/maria-de-magdala-la-magdalena/

La figura d’aquesta Santa, de la que se’n parla poc, però clar i entenedor en els evangelis [ pels que conservem encara la capacitat lectora ] no te cap màcula, ni segona interpretació possible, Lluc ens diu a 8,1 : Algunes dones acompanyen Jesús, i cita textualment : algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties : Maria , l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortir set dimonis. En el seu moment vaig fer en relació a aquesta secundaria d’or, un petit treball d’investigació :

Magdala, ( antiga ciutat de Palestina, a Galilea, prop del llac Tiberiades. Lloc de naixement de Maria de Magdala. El nom actual es Migdal ) no en saben gaire coses més, l’enciclopèdia catalana - La Gran - no en diu res. La seva ubicació prop del llac ens permet pensar que gaudia i potser gaudeix encara avui d’un clima mediterrani, molt similar al de la mateixa ciutat de Roma ; aquesta circumstància ens dona peu alhora a plantejar-nos Magdala com un lloc on molts del romans que tenien responsabilitats en l’administració d’aquells territoris, i tenien la seva casa, o almenys una casa on retirar-se a descansar en els seus períodes d’esbarjo.

No hi ha cap afirmació de que Maria Magdalena fos – o no - jueva, Mt 4,23 i següents en relació a Llc 8,2, ens permet formular la tesis de que Maria Magdalena es d’ascendència romana, vídua amb recursos econòmics ,que posarà en endavant a disposició permanent de Jesús i els seus deixebles, com a conseqüència de la seva conversió. En el text es diu que li havien sortir set dimonis, - avui sabem que les malalties d’origen nerviós i/o mental per la mentalitat d’aquella època, eren dimonis que tenien les persones dintre dels cos – la vida de Maria Magdalena fins a la trobada amb Jesús devia haver estat un patiment continu que veurà el seu final amb la guarició, aquesta es la causa primera de la conversió de Maria Magdalena, la seva pròpia sanació ; el posterior seguiment de Jesús , la seva presència en el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, l’escolta atenta i admirada del sermó de les benaurances , portaran Maria Magdalena al costat de la Creu, on – una vegada més – la trobem juntament amb Maria, mare de Jesús en el seu dolor.

Maria, dita la Magdalena, es una figura bàsica en la tasca evangelitzadora de Jesús, no òbviament al nivell dels 12 escollits, però si juntament amb d’altres persones, en el suport econòmic i logístic al Mestre i als seus deixebles, el paper de les torres, sol ser més ensalzat que els dels fonaments, sàpiguen tots plegats, que les unes només poden existir si les altres aguanten.

Enlloc sens parla de Maria Magdalena en termes que ens permetin afirmar la seva edat, hi ha però una constant, es una de les companyes habituals de Maria, mare de Jesús, tenim doncs una informació que ens dona peu a imaginar-nos que aquesta afinitat podia venir de que ambdues tenien una edat semblant, propera als 50 anys, i fins i tot, que també en ambdues es donava la situació d’ésser vídues en primeres noces.

Jesús atorga un paper principal a les dones en contra del sentiment generalitzat a l’època de considerar-les únicament objectes de dret i no subjectes. Recordem el paper mediador de Maria en el miracle de les Noces de Qana, aquí s’inicia aquest paper que la pietat popular associa a Maria, la d’intercedir davant Jesús. En la resurrecció i contra el costum que recull Mt. 18,16 tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis, tenim el testimoni d’una única dona, el que no li dona cap valor en el món jueu, alhora que reforça justament per a nosaltres , la creença en la resurrecció, que no es desenvolupa seguint uns protocols normalitzats, - avui en diríem standars – sinó que confirma aquest paper rellevant de les dones, en la persona de la Magdalena.

Maria Magdalena tindrà un paper excepcional en la resurrecció, serà testimoni presencial– el primer – que veurà a Jesús, seva es l’exclamació rabuni , (Mestre ) quan Jesús la crida pel seu nom .

La tradició oriental afirma que, després de la Pentecosta, Maria Magdalena va anar a Efes on va viure juntament amb la Verge Maria i Sant Joan, i que va morir en aquella Ciutat , on es va iniciar el seu culte. A mitjans del segle VIII, hi ha constància que Sant Wilibaldo va anar en romiatge fins a Efes per visitar el Santuari de Maria Magdalena. L’any 886 les seves relíquies foren traslladades a Constantinopla.

Segons una de les tradicions franceses àmpliament estesa a l’ occident, Maria Magdalena, juntament amb Llàtzer i les seves germanes, va venir a la Provença a predicar l’evangeli. Durant els darrers trenta anys de la seva vida visqué a La Sainte Baume. La devoció a la Santa s’estengué també per terres catalanes, i aquesta advocació del Pla de la Garga en seria clarament una mostra. Més enllà del paper evangelitzador que la pietat popular adjudica a la Magdalena , i que no estem en condicions d’afirmar ni de negar. La presència silenciosa i discreta de la Magdalena , sempre al costat de Maria, mare de Jesús, recolzant activament l’acció evangelitzadora del Rabuni, te ja, almenys per a mi , una força que justifica sobradament la seva declaració de santedat.

Maria de Magdala, la Magdalena, es l’exemple palès de tantes i tantes persones, que d’una manera callada, quasi anònima, fan el que cal fer, sense demanar res, sense esperar res, deixant-se guiar únicament per la gràcia de Déu.

Que Santa Maria de Magdala, la Magdalena  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

SANT ANDREU DE RUÏTLLES. MIERES. LA GARROTXA

 L’ Olga Sacrest Roca, retratava l’any 1988, Església de Sant Andreu de Ruïtlles. Mieres. La Garrotxa

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/66600

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-de-ruitlles-mieres

Sant Andreu de Ruïtlles és un senzill edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s’hi obre directament. La nau és coberta amb una volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals, de molt poc relleu. Tot l’interior és enguixat i pintat, la qual cosa fa difícil d’escatir si la volta correspon a l’obra original, o si és una volta de rajol fruit d’una reforma posterior, com ho podrien indicar els dos tímids arcs torals, que semblen aplaçats, més que no pas uns elements estructurals.

 L’absis és cobert amb una volta lleugerament apuntada que arrenca d’una grossa motllura de guix, corresponent a l’obra de redecoració que es féu a l’església, i que també modificà profundament la façana de ponent, fins a fer-la quadrada, i amb l’afegitó d’un campanar

La porta s’obre a la façana de ponent, on hi ha sengles finestres que, com la porta, responen a l’etapa de reformes. Al fons de l’absis, cegada interiorment, hi ha una finestra original d’una sola esqueixada. Cal assenyalar que al mur de migjorn, sota els arrebossats, és visible una cantonera, que pot indicar la situació de la porta original o una ampliació de l’edifici, l’abast del qual hom no pot escatir.

L’aparell és de petits carreus sense polir, a penes escairats, disposats en filades uniformes i sense cap mena d’ornamentació, llevat d’un senzill sòcol a l’exterior de l’absis.

L’estat actual de l’església no permet una filiació clara de molts dels seus elements, però per detalls com la volta i el parament hom pot suggerir-ne la inclusió dins el grup d’esglésies rurals, construïdes al segle XII, encara fidels a les formes constructives del segle anterior

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/06/goigs-sant-andreu-apostol-sant-andreu_18.html

Quan al topònim Ruïtlles :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=35786

Mieres,  la Garrotxa, Girona,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

SANT LLEÏR DE CASAVELLA. LA COMA I LA PEDRA. EL SOLSONÈS.

 

https://web.archive.org/web/20081120034936/http://comapedra.ddl.net/Turisme/Cultura.aspx#casavella

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17306

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-lleir-de-casavella-la-coma-i-la-pedra

Situat entre el riu Cardener i el torrent de la Barata, a 1642 metres.hi trobem l’anomenat turó de Sant Lleïr, prop de Casavella i just al costat de Casa Clots, és aquí on hi trobem l’ermita de Sant Lleïr, que té un seguit d’elements que ens criden l’atenció com són el Porxo amb tres arcs apuntats, el cementiri, el campanar d’espadanya de dos ulls i, sobretot els elements escultòrics que apareixen a banda i banda de la porta.

L’església de Sant Lleïr estava situada dins l’antic terme del Castell de la Pedra, dins el terme parroquial de Sant Sadurní de la Pedra i depenia del monestir de Sant Llorenç de Morunys. És probablement per aquesta dependència, que al 1040 tenim les primeres notícies de Sant Lleïr a l’acta de Consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on apareixen com a propietats del dit monestir diverses esglésies de la Vall de Lord, entre elles la de “Sancti Licerii” (Sant Lleïr). Cal tenir present que al 1019, el monestir de Sant Llorenç de Morunys s’havia constituït com a Priorat depenent de Tavèrnoles.

Sant Lleïr és un conjunt format per l’església, un porxo amb tres arcs apuntats paral•lel a la llargada de la nau i el cementiri. L’església era d’una sola nau, coberta amb volta de canó i sense absis diferenciat. La nau va ser ampliada potser al Segle XIII, amb dues capelles laterals, una a cada banda. Altres transformacions anteriors, serien un canvi en la situació de la porta (fet que va propiciar un regruiximent del mur del costat de tramuntana per a col•locar-hi una porta) i el sobreeixecament de la nau. Aquestes modificacions haurien tingut lloc en època romànica i atorguen la possibilitat d’afirmar el seu origen pre-romànic.

La llum entrava per una finestra situada al mur de llevant que es cobria per un arc de mig punt amb ampit d’una sola pedra rectangular (actualment és tapiada). Damunt d’aquesta, hi ha una altra finestra amb ampit i llinda monolítica, al mur que tanca la capella n’hi una altra pel cantó meridional, formada per dos carreus rectangulars i encara observem una altra finestra al mur que tanca el porxo pel cantó de ponent, d’arc monolític i de mig punt.

L’estructura original d’aquesta església (una sola nau rectangular sense absis diferenciat) representa el tipus més senzill d’edifici religiós i que ha tingut una difusió cronològica molt àmplia. És per això que es fa difícil datar la part més antiga de Sant Lleïr, que Xavier Sitges i Molins (Sallent, 1921) situa plenament dins època preromànica mentre que Xavier Barral i Altet (Barcelona, enero de 1947 no exclou que pogués ser d’època romànica: l’estructura del seu aparell permetria situar-ne la construcció al segle  XI com una persistència d’un tipus senzill sense influències dels nous corrents arquitectònics.

El  sostre demogràfic de la Coma i la Pedra s’assolia al cens de 1857 amb 821 ànimes,  i es tancava l’exercici 2024 amb 282 habitants de dret, al cens de 1553  s’hi comptaven 39 focs.  Catalunya ha patit i pateix un creixement quantitatiu, i d’ençà de 1714 un decreixement qualitatiu que ens temem és hores d’ara irreversible.

Que la Marededéu, mal dita Santa Maria, i sant Lleïr  , elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

               

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MASSIVERT, ADVOCADA A SANT ROMÀ. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30385

Llegia de la que havia estat església parroquial de Massivert,  advocada a Sant Romà; edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular, amb volta de quart d'esfera que s'obre directament a la nau. L'absis té una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt monolític. La porta d'entrada, situada a la façana de ponent, és feta amb dovelles de pedra tosca, al damunt hi ha un ull de bou. El campanar de cadireta, de dos ulls, amb coberta a doble vessant corona la façana. Per la rusticitat de l'aparell i la tipologia de la finestra absidal, podria tractar-se d'un edifici adscrit a les fórmules pròpies del SEGLE XI que no presenten decoració llombarda. L'església ha patit modificacions posteriors.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/159

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-roma-de-massivert-el-pont-de-suert

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=25578

Que la Marededéu, mal dita Santa Maria, i sant Roma , elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

SANT SALVADOR DE VILAMOLERA, DIT ARA DE LA SERRA. ESTORM. SANT ESTEVE DE LA SARGA. EL PALLARS JUSSÀ.

  

Sant Salvador de la Serra, originàriament era l’Església  d'un poble desaparegut a ran de les pestes i malvestats de principis de l'edat moderna: Vilamolera.

https://excursionismecientific.net/2018/01/27/vilamolera-pallars/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25076

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/11/ermita-de-sant-salvador-de-la-serra.html

Edifici aïllat d'una sola nau cobert amb volta de canó i absis semicircular. L'interior ha estat emblanquinat i l'aparell murari només és visible a l'exterior. La porta s'obre a la façana sud i està sense dovelles i mig enguixada. La coberta és a dues aigües amb pissarra. Sobre la porta hi ha una finestra de doble esqueixada amb una llinda de pedra que forma un petit arquet. A l'absis hi ha una altra finestra de doble esqueixada paredada amb arquet de pedra.

El mur és de carreuons irregulars, disposats en fileres irregulars i uniformes.

La tradició oral diu que  en els dies foscos que seguien a l’alçament del militars feixistes encapçalats pel general Franco conta el govern LEGÍTIM i EMOCRÀTIC de la II República la capella fou cremada, la imatge del sant però s'amagà i es recuperà després.

Un cop l'any se celebra l'aplec de St. Salvador (8 d'agost).

Llegia que al topònim Estorm , ; etimològicament  del mot torm 'penyal o roca isolada' amb l’article salat anterior al genocidi de 1714.

https://poblesabandonats.cat/fitxes/1124

Ens agradarà, si existeixen, rebre els Goigs a Sant Salvador  a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Sant Esteve de la Sarga s’assolia al cens de 1857 amb 1096 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 127  “ desanimats “ habitants de dret, eufemisme que amaga el fet que el nombre REAL de persones que viuen de forma permanent en aquest terme pot ser força inferior.

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetànies a la dictadura franquista, enviant-nos imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/12/edificis-escolars-dels-pallars-

Que  Sant Salvador  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PERNUI, ADVOCADA A SANT GERMÀ. SORT. EL PALLARS SOBIRÀ.

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-germa-de-pernui-sort

https://campaners.com/php/campanar.php?numer=7920

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1245

Pernui és un nucli enrunat i despoblat del municipi de Sort (Pallars Sobirà). Es troba a 1.025 metres d’altitud, al peu del Pic de l’Orri, en un vessant a l’esquerra de la vall de la Noguera Pallaresa, orientat cap a Sort.

El gran incendi  a finals dels anys 70,       que es produïa – curiosament -  just l’endemà que els pals de la llum fossin instal·lats al lloc, va  suposar  l’abandó   definitiu  del nucli que  va quedar destruït,  amb excepció de  l’església  que va romandre dempeus, enmig dels enderrocs

 Tot i els intents per fer-hi un accés rodat per a vehicles, aquesta obra mai es va materialitzar, el que va condemnar al nucli al seu abandonament.

 Els anys posteriors del segle XX només es van fer obres de manteniment a l’església, portant els materials amb helicòpter

Els bretòls, vàndals, xonis,.., i altres tribus hi ha accedit, hi ha deixat – això si que ho saben fer – mostres de la seva estultícia infinita.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/06/goigs-sant-germa-de-paris.html

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=31258

Que sant Germà  elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, per aturar el genocidi del poble palestí, i perquè la venjança del Senyor s’apliqui amb   rigor i de forma immediata. Amén !!!

ESGLÉSIA DE LA FEBRÓ, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

  

Llegia de l’església parroquial de l Febró,  a la comarca del Camp jussà de Tarragona, advocada  al protomàrtir sant Esteve;  edifici de planta rectangular, d'una nau amb capelles laterals. Torre del campanar als peus, a l'esquerra de la porta. Obra de paredat, amb reforços de carreus en els angles. Façana arrebossada en part, coronada amb un frontó. Damunt de la porta hi ha dos ulla per a il·luminar l'interior; un tercer ull circular es troba a la dreta de la porta, a la seva part superior. Cobertes a dues vessants, amb teules. La porta principal, d'arc adovellat, és mostra de les renovacions fetes a mitjan segle passat. A l'interior, altar senzill i parets arrebossades de blanc.

https://www.todocoleccion.net/coleccionismo/goigs-sant-esteve-febro-1977~x101201599

https://www.diarimes.com/es/camp-tarragona/230904/la-febro-capital-musica-arrel_132694.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/10/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-la.html

Quan al topònim: 

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=18592

Que el protomàrtir sant Esteve elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional,  i la fi dels crims contra la humanitat perpetrats per Israel, EEUU, Rússia, i alguns altres per ACCIÓ, i per tota la resta de països, governs i persones, per OMISSIÓ.  

IN MEMORIAM. ESCOLES DE MONT-ROS, EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA TORRE DE CABDELLA. EL PALLAR JUSSÀ.

 

Fa anys i panys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista.

https://www.espotcardos.cat/projecte/rehabilitacio-de-la-coberta-i-fa%c3%a7anes-de-escola-de-montros/?fbclid=IwY2xjawKaiINleHRuA2FlbQIxMQBicmlkETFaZXNmTjFLbzVmRzZqZDU5AR7IkEYO74JN8R3brIT_8In2aTlr9VhGoWc4jf-XuOqzGKAbbglk2chDFDL1cQ_aem_8oXPWVqbOCKoYb31gF7Jlw

L'escola de Mont-ros forma part dels equipaments que es van construir amb motiu de la implantació de les Centrals Hidràuliques. És obra de l'arquitecte Ignasi de Villalonga i Casañés  (Lleida, 22 d'agost de 1887 - 1970) , construïda entre els anys 1916 i 1922 segons es desprèn de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

 

Es caracteritza per ser l'inici d'una xarxa de centres d'ensenyament que s'estén per la vall Fosca que fan una pedagogia avançada per a la seva època. El pedagog Artur Martorell i Bisbal (Barcelona, 14 de abril de 1894-Ib., 4 de abril de 1967), va organitzar-hi les Colònies Escolars d'Estiu a la vall de Cabdella.

Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ORDÈN, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. BELLVER. LA CERDANYA JUSSANA. LLEIDA

 

Ordèn és una entitat de població del municipi cerdà de Bellver de Cerdanya a la província de Lleida

L’Església parroquial, advocada a la Marededéu, mal dita santa Maria per la tradició hereteica de l’església del REINO DE ESPAÑA,  és una reconstrucció realitzada el segle XVIII seguint la tradició arquitectònica romànica. És un edifici de planta quadrada d'una sola nau, capçada per un absis semicircular llis i sense cap obertura. Tant la nau com l'absis estan coberts amb volta molt apuntada.

Afegida a la façana meridional de la capçalera, la sagristia és de planta trapezoidal i la coberta de volta de canó. Al mateix costat es troba la porta principal, amb un arc de mig punt format per grans dovelles; a la part superior s'observa una filada de pedres col·locades en sardinell. També, en aquesta banda, s'obren dues petites finestres en forma d'espitllera.

Al mur de ponent s'aprecia un petit òcul, i s'hi alça un petit campanar de cadireta d'un sol ull.

El parament està compost de maçoneria de pedres irregulars i les cobertes són de pissarra a dues aigües.

Quant a l'interior, als peus de la construcció es troba el cor de fusta amb balconada balustrada, i al qual s'accedeix mitjançant una escala també de fusta; al mur de migjorn, una fornícula fa la funció de capelleta; i a la sagristia, una petita piscina està inserida al mur. 

El paviment és de lloses de llicorella.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-dorden-bellver-de-cerdanya

https://cerdanya.org/que-fer/turisme-cultural/patrimoni-cultural/bellver-de-cerdanya/santa-maria-dorden/

Quan al topònim, Ordèn :https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=29336

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

 No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que  la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.