ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ARGOLELL, ADVOCADA A SANTA EUGÈNIA. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/12/argolell-i-arduix-alt-urgell-catalunya.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eugenia-dargolell-anserall

https://www.caminapirineus.com/ca/@@place/esglesia-santa-eugenia-argolell

La retratava A. Moras, l’any 1983

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15844

Edifici romànic d'una nau, coberta a cel ras, amb absis semicircular sobrealçat. És una construcció rústega de pedres unides amb fang. La portada és adovellada i s'obre al mur N. El campanar, de planta quadrada, és d'època més tardana. Originàriament estava decorada, a l'interior, amb unes pintures murals les restes de les quals es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Ens agradarà, si existeixen,.  rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Hem demanat a Patrimoni Gencat – que no fa constar A. Moras, en la llista d’autors - ,  a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

Em deixaven un comentari; l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d,

Agrairem infinitament  la tramesa a l’email castellardiari@gmail.com de qualsevol dada biogràfica  de l’Antonio Moras Navarro, al que li deu la comarca de l’Urgell sobirà un reconeixement explícit per la gran tasca que desenvolupava en l’àmbit del Patrimoni històric.

Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) deia ; El mot URGOL era ja adjectiu 'insigne, excel·lent'; i URGÒLI (d'on el nostre orgull > , cast, orgullo) n'era l'abstracte amb el significat d’excel·lència

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3676

Argolell al segle XIX havia format municipi independent i comprenia a més el poble d'Arduix

El terme de les Valls de Valira és  segon més gran en extensió 171,3 km² , de tota la comarca, s’assolia el sostre demogràfic la cens de 1857 amb 2190 ànimes, i es tancava l’exercici 2024 amb 810 habitants de dret.

El mestre Enric Sànchez-Cid

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/03/ermita-del-feners-i-mare-de-deu.html

Havia aconseguit  retratar  la imatge de la Mare de Déu, i  explica que el topònim fener, fa referència a un terreny on l’aigua aflora sense veure’s un punt concret per on ho faci, el diccionari català valència balear,  defensa que  etimològicament  deriva del llatí *fenarĭu, ‘lloc poblat de fenàs’.

 

Ens agradarà, si existeixen,.  rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

 Que la Marededéu i Santa Eugènia elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE TOLTENY. SERRA DE BUSA. NAVÈS. SOLSONÈS

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs (1891-1931) retratava abans de 1930,       Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria, a la serra de Busa, al terme de Navès, a la comarca del Solsonès.

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/36223

Navès assolia el seu sostre demogràfic  al cens de 1857 amb 1.766 ànimes,  l’any 2006 consten 262 habitants de dret, i es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret. La davallada demogràfica de la població no s’explica per cap catàstrofe natural i/o atòmica, es conseqüència de la pertinença al REINO DE ESPAÑA, que d’antic ha concentrat totes les seves energies en la corrupció i el desgovern.

Llegia que  Sant Iscle i Santa Victoria de Tolteny, està situada dins dels límits de la finca Casa Llobeta, a la punta meridional de la Serra de Busa.

Consta d'una nau de planta rectangular amb un absis allargat rematat exteriorment amb una forma arrodonida.

La porta d'entrada és d'arc adovellat de mig punt i se situa al mur sud. En aquest mateix mur, en la zona de l'absis, s'obre una finestra circular amb esplandit. A l'est, al centre de l'absis, s'obre una finestra d'arc de mig punt d'una esqueixada. Als peus de l'església, a l'oest, hi ha una petita finestra tapiada de doble esqueixada, i el mur està coronat per un campanar de doble espadanya de dos ulls mig ensorrat. El parament és de pedra irregular unida amb morter excepte la porta que és de grans pedres ben escairades. A la zona de l'absis es pot veure com el mur va ser sobrealçat en algun moment; el mur a la part inferior és de pedra regular ben tallada, mentre que la part superior, separada per una cornisa feta amb pedres trapezoidals, és més irregular. La teulada és a doble vessant i cobreix tota la nau i l'absis a un mateix nivell.

A l'interior la nau està coberta per una volta de canó amb llunetes amb dos arcs torals recolzats sobre pilastres llises. Un arc preabsidal de mig punt i un esglaó marquen el pas a l'absis que està cobert per una volta de canó amb llunetes, igual que la nau. Interiorment l'absis és pla, ja que un mur no deixa veure la part corbada i la finestra que són visibles des de l'exterior. Tot l'interior està arrebossat amb una capa de guix, el qual es troba molt malmès i ha caigut en molts llocs deixant al descobert la pedra. El terra està format per grans lloses de pedra. Al costat de la porta hi ha una pica d'aigua beneita.

Al costat sud de l'església hi havia un espai destinat a cementiri delimitat per un mur de pedra seca que es troba força deteriorat.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46263

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-iscle-i-santa-victoria-de-casallobeta-naves

https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/7-ermita/

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

Que Sant Iscle i Santa Victòria elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

ERMITA DE SANT SALVADOR DE BARRUERA. VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

Per a anar-hi cal emprendre un camí, amb origen al poble de Barruera, el qual, vorer al barranc del mateix nom, s’enfila costa amunt fins a arribar a les ruïnes de l’església. El recorregut, a peu, és d’una hora i mitja aproximadament

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-barruera-la-vall-de-boi

La construcció original estava en runes, només es conservava part de l’absis i la part inferior dels murs de la nau.

Es va reconstruir pels paletes del poble mitjançant una col·lecta popular.

Actualment té una nau, capçalera amb absis semicilíndric i campanar d’espadanya.

La reconstrucció de Sant Salvador et fa sentir-te orgullós de ser català  i alhora és la mostra fefaent que NOMÉS el poble es preocupa pel Patrimoni històric.

Que Sant Salvador elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

 

SANTA LLÚCIA DE RAJADELL. EL BAGES

 

El Pepe Figueredo Aguilera, pública imatges de Santa Llúcia de Rajadell, aal comarca del Bages, de la que havíem manifestat tenir interès en rebre’n dades :

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/el-forn-de-vidre-de-rajadell-bages.html

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/capella-de-santa-llucia-del-mas-forn?fbclid=IwY2xjawJCPiJleHRuA2FlbQIxMAABHXyAr3X6JvyAzSdkxMr_41Dm-2Q6oY_5Z7V2R0AAWYVYPHwGPy6A7TvyvQ_aem_w6T6Poj4QIsXKlVCkz83rg

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/santa-llucia-de-rajadell

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-llucia-de-rajadell-o-del-mas-forn

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/cementiri-de-santa-llucia-rajadell

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/04/capella-de-can-masana-de-rajadell.html

Llegia, .., la vida monàstica regular s’inicià a l’església de Sant Miquel de Cirera, on na Cirera rebé el 1275 del bisbe de Vic la regla de Sant Agustí, segons la qual s’havien de regir.

 No sabem si per pressió del senyor de Rajadell, el priorat es traslladà a Santa Llúcia, si bé es mantingué la primera fundació i la priora s’intitulà el 1292 priora de Santa Llúcia de Rajadell i també de Cirera.

L’edifici es degué fer o refer en aquests darrers anys del segle XIII, car el 1278 es comprava una campana de l’església de Sant Miquel per a la de Santa Llúcia i el 1284 es documenta una deixa de 50 sous per a l’obra de l’església de Santa Llúcia.

 La vida monàstica tingué una gran vitalitat durant aquests darrers anys, que permeté la creació d’un nou priorat a l’església de Santa Caterina de Cervera.

La vida comunitària s’extingí a causa de la guerra civil del segle XV, ja que les monges hagueren de fugir durant el conflicte bèl·lic refugiant-se al priorat de Cervera, i després el senyor de Rajadell s’apoderà dels béns del monestir, i malgrat que foren reclamats des del priorat de Cervera, no foren retornats, i l’església tornà a ser simple capella de la parroquial.

L’església, deixant a part les modificacions que hom hi ha fet posteriorment, consta de dos cossos d’edifici, ben encaixats, que corresponen a dues etapes constructives diferents. En efecte, el cos que comprèn l’actual presbiteri obeeix a una estructura romànica que, per les seves característiques, hom pot datar Situació del terme municipal de Rajadell dins el conjunt de la comarca del Bages Mapa del terme municipal de Rajadell amb la indicació dels itineraris per arribar als llocs estudiats en el present capítol (informació: F. Junyent-A. Mazcuñan) del principi del segle XIII, mentre que el segon cos correspon a una remodelació i ampliació del primer temple, portada a terme durant el segle XIV. La part romànica consisteix en un fragment de nau, aparellada amb carreus ben carejats i coberta amb volta apuntada. La unió entre ambdós cossos d’edifici es realitza per una arcada, de carreus molt ben treballats i de més grans proporcions que els que conformen l’aparell romànic, tret que es farà constant en tota la construcció gòtica. Atès el que hem dit, hom dedueix que el primer temple era un edifici romànic de petites dimensions, d’una nau que, probablement, devia tenir un absis obert a llevant. Això no obstant, F. Rafat, propietari de l’edifici, ha realitzat algunes excavacions per tal de localitzar aquesta probable capçalera, de la qual, per ara, no s’ha trobat cap rastre, cosa que també possibilita que l’absis no hagués existit mai. Com era habitual en aquests tipus de construccions, la porta es devia obrir a migjorn i al mur frontal devia dreçar-se un petit campanar de paret.

 Que Santa Llúcia elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

 

IN MEMORIAM. SANT JAUME DE PEÀ. NAVÈS. SOLSONÈS.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-de-pea-naves

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17406

Sant Jaume de Peà consta d’una planta amb una nau rectangular, capçada vers llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un arc preabsidal en degradació.

Exteriorment, l’absis és mig esfondrat en la seva part central, a l’indret on hi havia la finestreta que podia haver estat de doble esqueixada, d’acord amb el que en resta.

El cos de l’edifici fou reforçat a diversos indrets posteriorment, quan hi foren dutes a terme un seguit de reformes a la porta i façana de ponent, on hi ha un campanar d’espadanya de dues obertures.

A mitja altura del mur interior, a mà dreta, fou oberta una fornícula i, a mà esquerra, la fornícula que accedia a la sagristia.

L’aparell és de carreus ben tallats, bé que molt irregulars, disposats en filades poc uniformes, i les façanes són nues d’ornamentació, havent-hi només una motllura aixamfranada al ràfec de l’absis. Per les seves característiques s’adiu perfectament a les formes rurals de l’arquitectura del segle XII

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Navès  s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica

Que l'apòstol Sant Jaume elevi a l'altíssim la pregària del poble català per assolir la seva seva llibertat nacional. 

SANTA CLARA DE MULLOL. LLORDÀ. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

 L’enciclopèdia ens diu que el llogaret de Siall és al NE del poble de Llordà, i com a únic fet remarcable esmenta la capella de Santa Clara de Mullol, romànica, del segle XII, capçada per un absis semicircular, de la que m’enviava imatges el Miquel Bailac Bonales

Llegia que està qualificada com una ‘obra rural’ del segle XII, primitiva però plena de detalls que fan beure la depuració ja d'algunes de les tècniques constructives aplicades en aquest temple.

Encara que està abandonada del tot, com la masia homònima, es manté dempeus, val a dir que de forma ‘miraculosa’.

És d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada, amb un arc toral cap a la meitat de la nau. Un absis semicircular, amb arc presbiterial també apuntat, tanca la nau per llevant. Una motllura bisellada per a assentar les arrencades de les voltes és tota l'ornamentació interior existent.

La porta és al sud, prop de l'angle amb la façana de ponent.

Té arc de mig adovellat amb pedres ben tallades. Dues finestres de doble esqueixada i una rosassa són les altres entrades de llum que té el temple. Les finestres, que tenen arestes motllurades, són una a la façana meridional i l'altra al centre de l'absis. La rosassa, molt primitiva, és a ponent, i recorda les gelosies de finestres del primer romànic. En formen la circumferència sis radis, tot excavat en un sol roc de pedra tosca.

A l’interior no hi ha cap element moble, ni ornamental.

Els carreus són irregulars, i el conjunt de l'obra, modest, però hi destaquen detalls ornamentals, com la inclusió de carreus de pedra tosca a les finestres, a la porta, a les voltes i als arcs que enriqueixen la seva decoració.

M’enviava també un mapa.

Ens agradarà rebre , si existeixen els Goigs  a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-o-sant-miquel-o-santa-clara-de-mullol-de-siall-isona

El sostre demogràfic  dels municipis que ara integren el d’Isona i Conca Della, s’assolia al cens de 1857  amb 4.568 ànimes,  es tancava l’exercici 2024 amb 1.046 habitants de dret, eufemisme que fa referència als que consten al cens, visquin o no al terme municipal.

Una pèrdua  demogràfica del 77,10%,  NOMÉS s'explicaria  per una catàstrofe nuclear 

Únicament l'assoliment de la llibertat nacional permetria endegar polítiques per resoldre aquestes desigualtats 

Que Sant Martí de Tours, l'Arcàngel Sant Miquel i Santa Clara,   elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES ANOVES , ADVOCADA A SANTA EULÀLIA. OLIANA. LA NOGUERA.

 

Llegia de l’església parroquial de les Anoves , advocada a Santa Eulàlià, al terme d’Oliana, a la comarca de la Noguera:  Església d'una sola nau amb absis semicircular alterat per una construcció posterior adossada. Els murs són de pedres irregulars sense escairar. Pel canvi de materials, s'observa que en algun moment el mur perimetral de l'església fou elevat.

L'església està coberta amb volta de canó, que arrenca d'una imposta bisellada que s'estén al llarg dels murs perimetrals. Tot i que l'absis originalment era semicircular, avui és rectangular a causa d'un afegit posterior.

La porta- situada al sud- té tres arcs en degradació amb les arquivoltes llises, sense motllures.

Sobre la paret de ponent s'eleva un campanar d'espadanya de dos ulls.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15669

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=2972

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-les-anoves-oliana

SANT JAUME D’ESBLADA. QUEROL. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

 Llegia en relació a l’església de Sant Jaume d’Esblada, al terme de Querol, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona ; l'església de Sant Jaume centra el nucli d'Esblada. És de planta rectangular, de nau única, absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. L'interior es cobreix amb volta de canó i creueria, i es troba arrebossat i pintat. El cor és situat als peus, i la porta d'entrada s'obre a la façana sud.

S'hi accedeix mitjançant una escala de vuit graons. El portal està definit per un arc de mig punt, format per dovelles de pedra. A la part superior hi ha un rellotge de sol.

El conjunt es completa amb un campanar de planta quadrada, que té obertures d'arc de mig punt i coberta de pavelló.

La construcció original és d'època romànica, però al llarg dels anys ha experimentat diverses modificacions (el campanar és posterior). Segurament la data del 1914 que apareix al rellotge de sol de la façana principal correspon a obres de restauració.

Quan al topònim defensem una tesis descriptiva, l’article salat es, que s’acaba fossilitzant al substantiu blada, ‘lloc on hi ha molts arbres d’aquesta espècie’

Al costat mateix de l’església de Sant Jaume, n’advertíem un exemplar magnífic.

Trobava al diccionari català valència balear :

BLADA f.

|| 1. imatge Planta acerínia de l'espècie Acer pseudoplatanus L. (Garrotxa); cast. plátano silvestre. Els carcanys son fets de plansonets com el coll del braç, de fusta blegadissa, com freixes, blades i lladoners, Scriptorium, març 1925.

Distribució i hàbitat; Al centre i sud d'Europa, així com al sud-oest d'Àsia. A la Península Ibèrica únicament en el nord: Pirineus i Cantàbria, fins al nord de Portugal. Freqüentment conreat i assilvestrat, és difícil precisar quan es tracta d'una planta espontània.

Habita en sòls frescos i profunds dels vessants i valls de muntanya, sense constituir mai formacions denses, sinó esquitxats en fagedes i altres boscos.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

https://www.poblesabandonats.cat/recursos-documentals/2889

Hi havia una iniciativa per recuperar Esblada:
Si vols:
Venir-hi a viure, col•laborar , o estar informat del projecte ;
esblada@yahoo.es
Idoia: 630 48 57 92
https://www.facebook.com/socdepoble/posts/10202693172266380

Que sembla que no ha reeixit :

https://www.diaridetarragona.com/tarragona/el-projecte-per-recuperar-esblada-sesvaeix-per-exigncies-bancries-20160913-0055-JMDT201609130055

Que l’Apòstol Sant Jaume  , elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i la de tots els pobles i persones que pateixen repressió. 

ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA FOSCA. PALAMÓS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

 Reprodueixo de :

http://www.joaquimnadal.cat/catolicisme-i-estiueig-la-construccio-de-la-capella-de-lassumpcio-de-la-fosca-1945-1950/
, l’any 1945, en una reunió a la casa dels senyors Solà-Albeverio, la senyora Angèle Oller Viader va proposar la construcció d’una capella. La idea va ser rebuda amb un punt d’escepticisme i l’entusiasme moderat d’algunes senyores més de missa. Malgrat tot, la idea va continuar endavant. La senyora Maria Torras de Tarrés va oferir la cessió dels terrenys necessaris, en nom d’ella i del seu marit.

Antoni Badrinas Escudé (Terrassa, 1882 - Barcelona, 1969) va redactar un avantprojecte que va servir perquè el bisbe, Josep Cartanyà Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) , donés el seu vistiplau a la iniciativa i, així, ja amb un projecte de l’arquitecte Damià Ribas, es va donar l’impuls definitiu a la construcció, després d’una reunió entre els senyors Rafel Solà Cordomí, Joaquim Nadal Vilallonga i Josep Farreras Ventura. El senyor Solà es va oferir per avançar els diners, fer-se càrrec del cost de les obres i rescabalar-se’n, successivament.

Les obres van començar el 2 de juny de 1946 i a finals de setembre del mateix any ja es podien donar per acabades. Havien costat 84.794 pessetes amb 40 cèntims, segons detall que expliquem a l’annex I. El cost de les obres es va cobrir entre 1946 i 1950 amb donatius, col•lectes, tómboles i participacions de la rifa de Nadal. Per tal de liquidar definitivament el cost de les obres i saldar el deute amb el senyor Solà, l’any 1950 es va fer una derrama entre els propietaris de les cases, a raó de 375 pessetes per casa amb un sobrant de 579,60 pessetes.

Els contribuents més destacats foren el senyor Joaquim Nadal Vilallonga, amb 5.875 pessetes, derrama inclosa; el senyor Rafel Solà 5.875 pessetes, a més d’haver avançat tots els diners; el senyor Josep M. Tarrés 5.375, que incloïen el cost dels terrenys, i el senyor Josep Farreras, també amb 5.375 que incloïen l’aportació de la fusta.

El dia 7 d’abril de 1947, el rector de Sant Joan de Palamós, mossèn Gaspar Coll, va beneir la capella; el dia 10 d’abril de 1947 s’hi va celebrar el primer matrimoni

i el 27 de juliol de 1947 , el bisbe de Girona Josep Cartanyà va beneir la campana que havia estat donada pel senyor Josep M. Piera i Caparà.

Pocs anys més tard, el 14 d’agost de 1952, es va beneir la imatge de la verge de l’Assumpció que, mostrada en una tarima decorada amb flors davant de can Foret, fou traslladada en processó des del passeig fins a la capella. El cost de la imatge va ser de 12.125 pessetes i hi van contribuir les famílies Tarrés, Farreras, Nadal-Abella, Tolosa, Casanovas, Matamala, Nadal-Oller, Sánchez, Solà- Albeverio, Vila, Mateu, Foret, Casals, Dalmau, Vilahur, Segú, Hotel Rocafosca, Oliver, Cabanyes i vídua Bech.

Mentre, des de la mateixa inauguració, els estiuejants van anar fent aportacions singulars per completar l’embelliment, el mobiliari i els ornaments de la capella: l’any 1947 les famílies Nadal-Oller i Tarrés es van fer càrrec del cost del Sagrari; la senyora vídua la Rosa d’un finestral amb la imatge de Sant Antoni; l’any 1949, la família Cabanyes es féu càrrec del finestral de Sant Jaume i de la columna que havia d’aguantar la pica d’aigua (donació de la família Nadal-Oller); la senyora vídua La Rosa es feia càrrec del finestral de Sant Tristany. L’any 1950, la família Solà-Albeverio es va fer càrrec del finestral de Santa Rosa, la família Farreras-Forns del finestral de Santa Teresa i la senyora vídua La Rosa de la petita finestra del costat de la porta.

L’any 1955, la família Cabanyes va regalar una creu de ferro forjat i esmalts.

Finalment, l’any 1957, es va adquirir un calze, obra de l’orfebre barceloní M. Morató, amb un cost de 6.460 pessetes, que van ser assumides per estiuejants i propietaris retornats i noves famílies propietàries: Arau-Comabella, Wallin, Balcázar, Arañó, Foret, Martino, Massa, Nadal-Vidal, Besga, Rocamora, Llonch, Corominas, Sànchez i Prats.

Es pot dir que es va trigar una dècada a concloure el procés de materialització i ple equipament de la capella de Santa Maria que, encara avui, mostra la seva silueta blanca emergint amb prou feines entre edificacions veïnes, que l’han anat voltant i encotillant. Podem trobar una bona colla d’altres capelles al llarg de la costa, amb orígens diversos, sovint similars, totes promogudes i impulsades majoritàriament per les colònies d’estiuejants.

Fotografia. Joan Dalmau Juscafresa 

Tota aquesta informació prové de les notes “Historial de la Fundación de la capilla de ‘la Asunción’ de la Fosca”, que va deixar escrites la senyora Maria Teresa Forns Navarro de Farreras, amb un encapçalament que és l’acta de la benedicció de la campana el dia 27 de juliol de 1947, sota el padrinatge del senyor Josep M. Piera i Caparà i la senyora Rosa Albeverio de Solà.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

ESGLÉSIA DE CASTELLÓ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER, MAL DITA SANTA MARIA NAVÈS. EL SOLSONÈS.

 El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de visitar-lo, sempre però, hi ha racons per descobrir, com l’església   mal dita de Santa Maria de Castelló (dels segles XVI o XVII), dedicada a la Marededéu  del  Roser, dependent de la parròquia de la Selva.

Ens agradarà , si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/07/goigs-la-mare-de-deu-del-roser-i-goigs.html

No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que  la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

SANT JOAN BAPTISTA DELS CANS O DELS CAUS. SALO. SANT MATEU DE BAGES

Llegia que en  els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República ,  crim execrable que els historiadors feixistes batejaven  com”  la Guerra Civil “  , l'església fou profanada i se'n va cremar el mobiliari de fusta.

 Ramon Borràs, el llavors propietari de la masia de cal Quelet, molt propera, la va fer arreglar.

Des d'aleshores s'ha mantingut en un estat força acceptable.

Actualment la capella no té culte regular; només s'hi diu missa un cop a l'any, per Sant Joan Baptista.

Fruit dels moviments de terra al camp de l'entorn han aparegut pedregars que devien correspondre a l'antiga sagrera

església romànica, datable de finals del segle XII o principis del XIII, situada a uns 500 metres  de la casa anomenada dels Caus. S'eleva dalt d'un lleuger promontori, enmig d'un camp de conreu, i està perfectament orientada amb l'absis cap a l'est. Té el mèrit de conservar, amb molt poques modificacions, la tipologia de la construcció romànica originària. Presenta una planta d'una sola nau, de dimensions reduïdes (8'25 x 4'20 m) capçada amb un absis. En època moderna va ser ampliada amb una capella lateral al mur de migdia que sobresurt molt poc a l'exterior. L'absis és semicircular llis i sense cap mena d'obertura, ja que la finestra de doble esqueixada que hi havia ha estat cegada. Aquesta es troba lleugerament desplaçada al nord respecte de l'eix de simetria. El portal, al mur de migjorn, és format per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació. El mur de ponent és coronat amb un minúscul i senzill campanar d'espadanya, posterior a l'obra romànica. També sembla posterior un finestral allargassat en aquest mateix mur. L'aparell és fet amb carreuons sense polir, disposats ordenadament en filades.

A l'interior la nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, i l'absis amb volta de quart d'esfera. Els murs interiors són arrebossats amb guix. L'altar és l'originari, fet per una gran llosa, i el terra és pavimentat amb grossos rajols.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-dels-cans

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-dels-cans-sant-mateu-de-bages

Que sant Joan Baptista elevi a l'Altíssim la pregaria del poble claralà per assolir la seva llibertat nacional. 

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA D’ANTIGUES ALTES, ADVOCADA A SANT CORNELI. NAVÈS. EL SOLSONÈS

 El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de visitar-lo, sempre però, hi ha racons per descobrir, com l’església de Sant Corneli d’Antigues Altes.

Llegia que la planta de l’edifici és d’una nau rectangular, sense absis diferenciat i coberta amb volta apuntada, amb teulada a doble vessant i, probablement, amb la secció del santuari més posterior, com ho és la porta d’entrada que hi ha al mur meridional. Les parets són fetes amb carreuons simplement escairats, disposats en filades uniformes.

L’interior fou molt refet els segles XVIII-XIX, imitant estucats que no deixen veure el parament. Podria ésser que les parets interiors haguessin estat engruixides.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com 

Al frontis hi ha una finestreta de doble esqueixada que, fins fa poc, tenia funcions de campanar, però la campaneta ha estat espoliada.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-corneli-dantigues-altes-naves

https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/4-ermita/

Patíem una caiguda de TOT el sistema elèctric del REINO DE ESPAÑA, que afectava fins i tots altres Nacions, Portugal, França,… , i lògicament això deixava en un context polític de màxima tensió moltes preguntes : 

Qui o quins son els BENEFICIATS de la gran apagada ?

1. A priori els contraris a la supressió de les energies fòssils. 

2. Els que necessitaven la foscor per poder “ treballar “ 

Qui o quins tenen la tecnologia per a provocar-ho?

Trump,  Netanyahu,...,  comptant amb la “ complicitat”  dels Partits afins d’Europa

Qui governa al lloc on s’iniciava el procés ?

Esperem que les “ investigacions “  corroborin aquesta hipòtesis

  Que sant Corneli   elevi a l’Altíssim la pregària el poble català per assolir la seva llibertat nacional.

CAPELLA DE SANTA AGNÈS. SELMA. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

 

Llegia; aquesta capella de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Selma és situada al costat del mas de Santa Agnès, al nord de Selma.

 Se’n tenen referències des del 1247, en què rebé un llegat testamentari d’Elisenda de Fonollar.

La seva història és lligada a la del mas de Santa Agnès, que pertanyia a la comanda templera de Selma.

 El 1303 el mas era de Bernat Ortolà, home propi de la domus Celme.

 L’església tenia com a funció donar serveis espirituals a la gent del mas.

 La capella presenta un bon estat de conservació després d’una recent restauració del seu propietari.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-agnes-de-selma-aiguamurcia

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39955

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12693

Que Santa Agnès, elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

 

 

CAPELLA DEL SOLER DE GRAMONEDA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. NAVÈS. EL SOLSONÈS.

 

El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de visitar-lo, sempre però, hi ha racons per descobrir, com l’església  del Soler de Gramoneda, advocada a l’arcàngel Sant Miquel, al terme de Navès.

Fotografies. Isidre Blanc

És una església d'una sola nau i un absis modificat, amb volta d'arrencada gòtica i coronament arrodonit.. Està arrebossada per fora, el que dificulta l'observació del parament, tot i que es pot veure que és un conjunt molt rústic, amb pedres de diferents mides en fileres. La porta, al mur sud, és d'arc de mig punt adovellat.

Al frontis hi ha una finestra en espitllera. La part més ben conservada és el frontis i la meitat de la nau que li és propera. L'altra meitat té un pegat groller al mur sud i a la part superior d'ambdós murs, desapareix l'encaix amb l'absis. Aquest està refet i es troba parcialment damunt un rengle de blocs amuntegats i al damunt d'un rengle de blocs rectangulars de gran mida, formant una base poligonal regular.

A l'interior, l'arc presbiteral arrenca d'una imposta de pedres trapezoidals amb bisell. Les mides són de 3,60x9,60 metres.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17401

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=20866

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-gramoneda-o-del-soler-de-gramoneda-naves

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/goigs-sant-miquel-ermita-del-soler-de.html

https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/24-ermita/

  Que l’arcàngel sant Miquel   elevi a l’Altíssim la pregària el poble català per assolir la seva llibertat nacional.