dilluns, 10 de febrer del 2025

ESGLÉSIA DE CORÇÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER I A SANT GREGORI. ÀGER. LA NOGUERA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-del-roser-de-corca-abans-santa-maria-ager

L’església parroquial de Corcà, al terme d’Àger, a la comarca de la Noguera, està advocada a la Mare de Déu del Roser i a Sant Gregori.




Llegia; Edifici d'una nau de planta rectangular amb capelles laterals i cor sobre l'entrada. Té contraforts interiors amb pilastres adossades. Els arcs són de mig punt. Les voltes de canó amb llunetes. La coberta de teula àrab forma un frontó a la façana principal sobre el portal dovellat i la rosassa del cor. La torre del campanar és de planta quadrada, tornant-se vuitavat, amb quatre finestres i cobert amb una cúpula de maçoneria amb ràfec de teula àrab. Els murs són de carreus irregulars reblats, de pedra del país.

Quan al topònim Àger, en temps dels romans,  el mot agger es deia espiralment del terraplenar per a  fortificació: «fossas aggere explere»

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=121

Que la Marededéu del Roser elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

diumenge, 9 de febrer del 2025

CAPELLA DE SANTA ANNA A LA MASIA HOMÒNIMA DEL TERME DE MEDIONA.EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 


L’església advocada a Santa Anna, a la masia homònima del terme de  Mediona, a la comarca del Penedès sobirà   ,  està adossada al mas i apareix  documentada des del segle XIII.

 El 1316 se sap que en tenia cura un donat, i més tard era la família Busquets qui la vetllava, ja que vivia a la masia del costat.

Al segle XVI, degut a que el lloc era molt visitat els jurats del terme de Mediona en van fer una reforma, per engrandir-lo, el que suposà la modificació quasi completa de l’antic temple romànic, del que sembla que encara es conservaria la porta.

Al llarg dels segles ha patit més reformes, essent la darrer   la que  l’ha dotat de la fesomia actual.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/11/santa-anna-mediona-el-penedes-sobira.html?m=0

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/santa-anna-1

https://www.todocoleccion.net/documentos-antiguos/goigs-gozos-mediona-barcelona-santa-anna-1850-aprox~x7307614



https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8089



N'havíem publicat algunes coses del Patrimoni Històric de Mediona : 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/03/ermita-de-sant-elies-mediona-el-penedes.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/03/castell-de-mediona-penedes-sobira.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/03/escola-de-les-cases-noves-de-can-pardo.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/03/edifici-de-lajuntament-i-les-antigues_1.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/07/capella-de-sant-salvador-de-les-pereres.html

Questions de salut m'impedien des de fa massa temps continuar amb els meus viatges per Catalunya, agraeixo infinitament al autors de les fotografies que em permetin de fer-ne ús. 

Confio en poder tornar als " bons costums " , amb la aquiescència del  bon Déu, amén ! 

dissabte, 8 de febrer del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ADRALL, ADVOCADA A LA PURISSIMA CONCEPCIÓ DE LA VERGE MARIA. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ.

 

Llegia de l’església parroquial d’Adrall, advocada a la Puríssima Concepció de Maria, mal dita Santa Maria per la influencia herètica de l'església ESPAÑOLA:   Església d'una sola nau, capçada a migdia per un presbiteri de planta quadrangular i coberta amb volta de canó, que s'obre al mur de la nau a través d'un arc de mig punt. La nau és coberta amb dos trams de volta de canó amb llunetes, separades per un arc toral perllongat sobre els murs de la nau per dues pilastres de secció rectangular. La volta arranca d'un fris motllurat de guix que recorre tota la llargària de la nau per tots dos costats.

 


Actualment, a la nau s'obren dues capelles laterals que ocupen el tram adjacent al presbiteri. Es tracta de dos espais de planta quadrangular i coberts amb volta de canó. Antigament, el tram nord de la nau s'hi havien obert dues capelles del costat de llevant es va veure afectada per la construcció del campanar, ja que acabà acollint l'accés a aquesta estructura. L'interior d'aquesta capella presenta l'arrencada d'un mur de perfil circular, construït amb grans carreus i cobert amb tres capes d'arrebossat, que podria tenir a veure amb la desapareguda església romànica: hi ha una hipòtesi que podria tractar-se de l'antic absis. D'altra banda, la capella lateral del costat de ponent és totalment diferent de la resta, ja que s'obria originàriament a la nau a través d'un arc rebaixat i la capella, en aquest cas, era coberta amb volta de creueria.

Ens agradarà rebre imatges  l'email castellardiari@gmail.com  del interior de la nau  que segon llegia està parcialment arrebossada; la pedra vista la trobem bàsicament als murs laterals i als frontals dels arcs que donen accés a les diferents capelles. Als peus de la nau, en alçada, hi ha un cor de fusta que ocupa tota l'amplària de la nau. També si fos possible ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs

Pel que fa a les obertures, a part de la porta d'accés del temple, l'església de la Purificació presenta una finestra de doble esqueixada al mur de ponent del presbiteri i dos ulls de bou: un que s'obre a la façana de ponent i l'altre a sobre de l'obertura del presbiteri.

L'exterior del temple va ser reformat l'any 2008. En el moment actual, les façanes exteriors presenten un revestiment de pedra llosenca i cantoneres de granit. La façana de ponent presenta la porta d'accés al temple, en arc de mig punt adovellat, i l'esmentat ull de bou circular en alt. Així mateix, quatre contraforts recorren en vertical bona part de la façana, que és coronada per una coberta de pissarra a doble vessant.

L'angle nord-oriental de la nau presenta un campanar de torre construït de la dècada de 1940 en substitució de l'anterior que fou enderrocat en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats  pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República , l’actual  és d'aparença robusta, de secció quadrangular i amb tres finestres en arc de mig punt obertes a cada vent, al pis superior. El campanar té una coberta a quatre vessants.

L'actual església d'Adrall respon a un estil barroc molt modificat al llarg dels anys per contingències diverses. Probablement és una obra del segle XVIII a excepció de la torre del campanar que fou construït poc abans de mitjan segle XX, ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email castellardiari@gmail.com

 Els paraments de les cases veïnes de l'actual església -que queden fora de l'objecte de l'actual expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès local- presenten uns carreuats que indiquen la seva pertinença a l'antiga església romànica la qual presentava una orientació diferent de l'actual.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-dadrall-ribera-durgellet

No ens cansarem de recordar que  el Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

ESGLÉSIA DE FONTELLES, ADVOCADA A SANT FRUITÓS. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-fruitos-de-fontelles-ribera-durgellet

L’església de Sant Fruitós de Fontelles es troba prop del mas de Can Franc de Fontelles, al costat d’un petit cementiri, a uns 25 m del camí, just davant del mas, però molt emboscada.

edifici d’una nau, que ha perdut la coberta original, substituïda per un embigat sobre encavallades, i acabada a llevant amb un absis semicircular. El mur sud presenta signes evidents d’haver estat totalment reconstruït: s’observa part del mur original en la part baixa i en tot l’angle sud-est. És possible que l’ensulsiada d’aquest sector de l’edifici es relacioni amb la substitució del sostre original.

 



La porta s’obre a la façana sud, a la part refeta, i és resolta amb una llinda de fusta, i un arrebossat que imita un arc de mig punt. En el mur de ponent hi ha una finestra d’una sola esqueixada, i al centre de l’absis es veuen les traces d’una altra finestra de les mateixes característiques. 

La reconstrucció de la coberta presenta una petita sobreelevació de la nau que engloba el perfil d’un campanar d’espadanya, situat sobre la façana de ponent, i que dóna una imatge molt peculiar d’aquesta façana oest.

L’aparell és format per peces granítiques irregulars, a penes treballades, disposades en reble relativament ordenat, amb una successió més ordenada i regular a l’absis, on les peces són més treballades i s’acosten al carreu. L’interior és totalment arrebossat.

És difícil precisar un marc cronològic per a un edifici com aquest, de característiques formals i constructives força arcaiques, motiu pel qual pot suposar-se una datació del principi del segle XI, amb fortes influències de la tradició arquitectònica, sense excloure, però, una data posterior, sempre amb fortes influències de la tradició constructiva

La retratava A. Moras, l’any 1988

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15735

Hem demanat a Patrimoni Gencat – que no fa constar A. Moras, en la llista d’autors - ,  a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

Em deixaven un comentari; l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d,

Agrairem infinitament  la tramesa a l’email castellardiari@gmail.com de qualsevol dada biogràfica  de l’Antonio Moras Navarro, al que li deu la comarca de l’Urgell sobirà un reconeixement explícit per la gran tasca que desenvolupava en l’àmbit del Patrimoni històric.

divendres, 7 de febrer del 2025

SANT PRIM I SANT FELICIÀ. OLIUS. EL SOLSONÈS.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-prim-i-sant-felicia-olius

Llegia de la capella de Sant Prim i Sant Felicià, al terme d’Olius, a la comarca del Solsonès;   construcció romànica d'una sola nau i absis rodó. Ha estat modificada amb posterioritat. La nau és petita i coberta per una volta d'arrencada gòtica i coronament arrodonit. La porta d'arc de mig punt adovellat es troba al mur sud. Posteriorment s'hi afegí un campanar d'espadanya.



Fotografia de Jordi Contijoch Boada.

Entrant a la capella, a mà dreta i tocant a la porta hi ha una pica romànica de pedra picada.



Fotografia de Jordi Contijoch Boada.

El parament està format per diferents mides i tallades en filades.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/09/goigs-sant-prim-i-sant-felicia-olius.html

Questions de salut m'impedien des de fa massa temps continuar amb els meus viatges per Catalunya, agraeixo infinitament al autors de les fotografies que em permetin de fer-ne ús.

Confio en poder tornar als " bons costums " , amb la aquiescència del  bon Déu, amén !

dijous, 6 de febrer del 2025

ESGLÉSIA DE MILLÀ, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. ÀGER.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-milla-ager

Llegia de l’Església de Millà ,advocada a l’apòstol Sant Pere, Àger, la Noguera

El lloc de Millà apareix esmentat per primera vegada el 1066, en el document de distribució dels béns de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem Ramon. L’església parroquial de Sant Pere de Millà es trobava subjecta a l’abadia de Sant Pere d’Àger, tal com es consigna en les butlles d’Alexandre III del 1162 i 1179. Notícies posteriors confirmen aquesta vinculació, que s’allargà fins al segle XIX.



 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21934

L’església fou molt ampliada al segle XVIII, quan de ben segur es reaprofitaren els carreus ben escairats de la primitiva església. Al seu costat es conserva el vell fossar.

https://santllubimilla.blogspot.com/2010/02/milla-i-els-masos-de-milla-ager-la.html

La campana de Millà al Monestir de les Avellanes:

Els veïns de Millà cedeixen la campana de l'església de Sant Pere al Monestir de les Avellanes (2016).

Arran del deteriorament de l'església parroquial de Sant Pere apòstol de Millà, poble del municipi d'Àger, i per por que caigués, els veïns, l'alcalde d'Àger, i el rector de la parròquia, Mn. Xavier Navarro, han decidit cedir en règim de comodat la campana al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. El representant dels veïns de Millà, Paulino Nadal, va explicar que cedeixen la campana perquè el Monestir pugui garantir la conservació de la campana, així com el seu funcionament per a ser tocada en funcions religioses i civils, per la qual cosa es va crear.

A més, Nadal va explicar que un cop van baixar la campana del campanar de l'església de Millà amb grues, una família de Vilamajor ha custodiat a casa seva la peça històrica que està dedicada a Sant Pere i Sant Llubí i que data de l'any 1889.

El representant dels veïns de Millà va afegir que l'acord de cessió finalitzarà si "algun dia l'església parroquial de Millà té les condicions adequades i es pot traslladar la campana".

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , així com imatges del interior de l'església. Ah!,  i voldríem saber el significat del  topònim Millà.

https://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/2016/08/els-nous-goigs-de-sant-llobi-de-milla.html

Quan al topònim Àger, en temps dels romans,  el mot agger es deia espiralment del terraplenar per a  fortificació: «fossas aggere explere»

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=121

dimecres, 5 de febrer del 2025

ESGLÉSIA DE BRICS, ADVOCADA A SANT SALVADOR. OLIUS. SOLSONÈS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-brics-olius

De l’antiga església de Sant Salvador de Brics no resta cap vestigi arquitectònic. Coneixem per la documentació que al poble de Brics, antigament Trevixs, situat a l’extrem meridional del municipi d’Olius, hi havia una capella primitiva sota la mateixa advocació de l’actual església parroquial. En el testament de Guillem Isarn, del 20 de desembre de 1092, consta que donà un quintar d’oli a “Sanctum Salvatorem de Trevigs”, i també que li deixà l’alou que tenia a Llobera.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17478

Església de planta rectangular d'una sola nau i sense absis. Orientada a l'est i amb teulada a doble vessant. Façana senzilla amb porta d'arc de mig punt i una petita finestra al damunt. Al costat de la façana principal, hi ha un esvelt campanar de dos cossos cobert amb teulada a quatre vessants. Està construïda damunt de la primitiva església de la que ja no en queden restes. Parament de pedres irregulars.

https://bd.centrelectura.cat/items/show/29360




https://losfolloneros.blogspot.com/2012/05/xix-caminada-popular-de-solsona-2012.html

Ens agradarà rebre imatges de la capella advocada a Sant Candi de la masia Viladot, a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/07/goigs-sant-candi-mas-viladot-brics.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/11/masia-viladot-brics-olius-el-solsones.html

dimarts, 4 de febrer del 2025

ERMITA DE LA TRINITAT. ÀGER. LA NOGUERA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/la-trinitat-de-la-regola-ager

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/06/goigs-la-santissima-trinitat-la-regola.html

L'ermita de la Trinitat està situada als afores a l'est del nucli de la Règola, agregat d'Àger.

Es tracta d'un petit edifici aïllat d'una sola nau amb absis semicircular situat en una suau carena envoltada d'oliveres i erms. Té una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular coberta amb teula a doble vessant, capçada a llevant per un absis semicircular.





L'estructura està notablement modificada en temps recents. S'allargà la nau cap ponent. En el mur nord s'observa l'aresta de la cantonada de la façana original, fet que no es pot observar a la cara sud.

La façana, orientada a ponent, és mot senzilla i és part de les refaccions modernes del temple. La porta amb arc de mig punt és al mur de ponent. Té un òcul a sobre i una petita espadanya reformada. L'únic element que pertany a l'antic temple és una finestra d'una sola esqueixada al centre de l'absis.

L'aparell és molt irregular i respon a diferents fases històriques, però en general l'edifici és de carreus de pedra reblats que han estat arrebossats i blanquejats. L'interior també és totalment arrebossat i pintat.

Qüestions de salut m'impedien des de fa massa temps continuar amb els meus viatges per Catalunya, agraeixo infinitament al autors de les fotografies que em permetin de fer-ne ús.

Confio en poder tornar als " bons costums " , amb la aquiescència del bon Déu, amén !

IN MEMORIAM. SANTA MARGARIDA D’ARDOLA. TAVÈRNOLES. OSONA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-margarida-dardola-tavernoles

 

De l’edifici de Santa Margarida d’Ardola al terme de Tavèrnoles, a la comarca d’Osona,  tan sols resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent. La volta, l’absis i el mur de migjorn són sensiblement esfondrats i les seves runes omplen tot l’interior de la nau.

 


La capella era d’una sola nau, amb absis semicircular, obert al cantó de llevant. Tenia un possible atri o porxo adossat al costat de ponent, que avui també és esfondrat.

 

La volta devia ésser de canó; encara ara deixa veure una part de la seva arrencada.

 

La forma de l’absis es pot endevinar per una part que encara és visible.

 

El portal d’entrada fou obert al mur frontal de ponent; actualment només en resta la part interior, que té un arc de mig punt amb dovelles sense decorar. Aquest portal ha estat espoliat per la part exterior, la qual cosa porta a creure que devia tenir algun interès que avui desconeixem.

 

A l’exterior i vora l’angle sud-oest de l’edifici, a uns quatre metres de distància, hi ha una pedra fixa a terra, de 50 x 50 cm, que presenta un solc en sentit est-oest, la funció de la qual ignorem. Podria ésser un indicatiu de l’existència d’un porxo al costat de migjorn, bé que això no es veu a simple vista.

 

L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra més aviat de grans dimensions, poc carejats, bé que col·locats ordenadament, tot formant unes filades regulars, d’acord amb els modes constructius propis del segle XI. En algun indret de l’interior de l’església encara són apreciables restes d’arrebossat.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24228


Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3503


Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com


Costa d’entendre com s’aixecaven tants edificis religiosos en una Catalunya amb poquíssima població, i avui és impossible el seu manteniment i conservació, malgrat els recursos que disposem.

dilluns, 3 de febrer del 2025

ESGLÉSIA DE SANT GENÍS SACOSTA . AMER. LA SELVA.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34303

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-genis-sacosta-amer

Llegia de l’església de Sant Genís Sacosta al terme d’Amer a la Comarca de la Selva; edifici aïllat d'una sola planta i coberta de doble vessant a laterals situada en un pujol i a tocar d'un còrrec o rierol. Té una sola nau rectangular, capçalera quadrada, una volta interior de canó i un campanar d'espadanya d'arc triangular amb coberta de rajola.

La façana principal, l'única arrebossada, conté un portal d'accés emmarcat de pedra sorrenca i una finestra d'arc de mig punt estreta i llarga sobre la porta d'accés. A la llinda de la porta hi ha una inscripció gravada (DIA 1 DE MAIG DEL ANY 1768) i una decoració vegetal.

Pel que fa a l'interior, està arrebossat i pintat imitant grans blocs de pedra, a excepció del sòcol, d'un metre i monocrom de color gris. Hi ha quatre arcs faixons concentrats en la part més propera al presbiteri. Aquest està a un nivell un pèl superior que la resta del sòl i l'altar encara es conserva, però la llosa de pedra que el coronava corre per terra, fet de rajola. A la fornícula que existeix a la zona de la capçalera hi ha restes de pintura decorativa.

Quant als exteriors, al voltant hi ha alguns recintes i restes de construccions arruïnades. Al sector sud, a tocar el rierol, hi ha un recinte murat i, a tocar l'ermita, un contrafort a l'alçada de la capçalera. Aquest recinte arriba fins a la capçalera. Al sector nord hi ha restes de diverses parets derruïdes, d'un antic edifici adossat a l'ermita, ja que hi ha restes de teules i forats de l'embigat a la paret de l'ermita. A la façana occidental hi ha una finestra, a la part alta, de forma rectangular i allargada verticalment.

 




 Fotografies. Xavier Caparrós Moreno

Ens agradarà, si existeixen,  rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

 

 

diumenge, 2 de febrer del 2025

MAREDEDÉU DE DE VALLCLARA. VILANOVA DE SAU. OSONA

 https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/08/goigs-la-mare-de-deu-de-vallclara.html


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-vallclara-vilanova-de-sau

El santuari actual de la Marededéu, mal dita Santa Maria de Vallclara respon a una construcció bàsicament posterior a l’època romànica, consistent en una nau coberta amb un embigat de fusta, capçada a llevant per un absis rectangular, el qual pot aprofitar restes de la primitiva construcció, que no podem precisar amb exactitud.

 


A la part de ponent, al peu del campanar d’espadanya hi ha un antic portal tapiat el qual, juntament amb l’aparell del mur, pot correspondre a un edifici romànic, ampliat gradualment vers el costat de llevant.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24847


El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

ESGLÉSIA DEL COLOMER , ADVOCADA A SANT MARÇAL . AMER. LA SELVA.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marcal-del-colomer-amer

Llegia de l’església del Colomer, advocada a Sant Marçal,  edifici  aïllat sense cap altra edificació que es toqui amb les parets. L'ermita en qüestió és de planta rectangular i consta d'una sola nau amb absis rectangular. La nau està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals.



La façana presenta una porta d'arc de mig punt amb unes dovelles de mida minúscula, això sí, ben treballades i escairades i a sobre una petita espitllera. El mur és acabat amb un campanar d'espadanya, desproporcionant tant pel que fa a l'alçada, com a l'amplada. Fa l'efecte de ser molt pesant, i la nau al seu costat es veu molt baixa. El campanar té dos ulls, on es troben les dues campanes, rematats superiorment amb arcs de mig punt, per sobre dels quals, centrada, hi ha una altra obertura de forma rectangular allargada.



En el sector de la capçalera on trobaríem l'absis rectangular, s'ha optat per aixecar una construcció molt desafortunada semblant a un búnquer encabit dins d'un fossat. Es tracta d'una construcció molt estrident que impacta a la vista i que pel seu aspecte clos i tancat sembla anunciar que ens trobem davant d'unes instal·lacions militars més que no pas davant d'una ermita.

Fotografies. Xavier Caparrós Moreno. Ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement del fotògraf, i de la seva peripècia vital a l'email castellardiari@gmail.com 

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

dissabte, 1 de febrer del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LLORET SALVATGE, ADVOCADA A SANT AGUSTÍ. AMER. LA SELVA.

 

Llegia de l’Església de Lloret Salvatge , advocada a Sant Agustí; edifici aïllat  i situat dalt d'un turó al paratge anomenat Lloret Salvatge, vora el marge dret del Ter pujant cap al Pantà de Susqueda.

És una construcció romànica d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral i amb absis semicircular, un pèl irregular. L'interior és arrebossat i pintat de color blanc i blau. Hi ha bancs correguts a excepció del sector del presbiteri alçat i un altar amb tres lloses de pedra. El sòl està enrajolat i la porta d'accés s'obre al mur de tramuntana amb un arc de mig punt al qual manquen les pedres de l'adovellament.

Pel que fa als exteriors, el sostre és de doble vessant a façana i conté un gran campanar d'espadanya amb dos òculs, actualment buits de campanes. L'exterior de l'absis consta de tres grups de decoració d'arcuacions llombardes, separades per lesenes, que descansen sobre bases de pedra. Els dos grups laterals tenen quatre i cinc lesenes i el central, set. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada, deixant una obertura central molt estreta.

Les façanes són de fileres de pedra, petits carreus poc desbastats, ben alineats però irregulars. Hi ha una altra finestra d'una sola esqueixada al sector nord i una altra de cruciforme, al costat occidental, sota el campanar.

Al voltant de l'ermita hi ha un recinte amb tres avets plantats que possiblement fos el recinte de l'antic cementiri parroquial. A més, a la façana nord, hi ha un aterrassament que aplana l'accés i l'entrada del recinte.





Fotografies de Miquel Serrano Jiménez (Figueres, 1980).

Fins al segle XIX s'hi conserva una important talla d'una Mare de Déu datada del segle XIII. Aquesta talla de fusta policromada va desaparèixer, però se'n conserva documentació fotogràfica.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/02/in-memoriam-marededeu-de-lloret.html

Si existeixen, ens agradarà rebre els Goigs de la Marededéu i de Sant Andreu a l’email castellardiari@gmail.com

Costa d'entendre que en una Catalunya amb moltíssims menys habitants s'aixequessin i es mantinguessin tantíssims edificis religiosos. 

IN MEMORIAM. RUITLLES I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT ANDREU. MIERES. LA GARROTXA

 

El sostre demogràfic de Mieres s’assolia al cens de 1857 amb 1511 ànimes,  es tancava l’exercici 2022,amb  349  habitants de dret – eufemisme que fa esment dels que consten al cens , visquin o no al terme – .  La demografia i la laïcitat que creixia desprès de la dictadura expliquen força l’abandó del Patrimoni històric. 

Sant Andreu era l'antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l'actualitat un veïnat de Mieres.



 És una construcció d'una sola nau, coberta amb volta de canó i molt modificada en el transcurs del temps.

 L'absis és semicircular, amb una finestra espitllerada a la part central, cegada des de l'interior de l'edifici, situat a la banda de llevant.

A migdia hi ha la sagristia afegida al mur.

La porta d'entrada allindada amb l'any 1798 a ponent. Al damunt s'hi obre un ull de bou i assentat sobre l'extrem sud-oest es troba el campanar d'estructura octogonal i acabat en cúpula, d'època moderna i fet amb rajols.

El forrellat conservat a la porta de l'església és d'època romànica. Cal destacar el seu ornament amb motius geomètrics que el diferencien dels seus coetanis, ja que no està acabat amb un cap de drac.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-de-ruitlles-mieres

https://mieres.cat/turisme/llocs-dinteres/veinat-de-ruitlles/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/06/goigs-sant-andreu-apostol-sant-andreu_18.html


divendres, 31 de gener del 2025

RETAULE DE LA MAREDEDÉU DE L’ESCALA. MONESTIR DE SANT ESTEVE DE BANYOLES

 

El monestir català del segle IX que es pot visitar gratis per primer cop en 45 anys

https://naciodigital.cat/viure-be/escapades/monestir-catala-segle-ix-es-pot-visitar-gratis-primer-cop-en-45-anys_2078569_102.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/monestir-de-banyoles

Guarda l’antic retaule gòtic de l’altar major, de la Mare de Déu de l’Escala, obra del segle XV (Joan Antigó, 1409-1452…), al centre del qual hi ha una imatge d’alabastre de la Mare de Déu; aquest important retaule ha estat col·locat novament al seu lloc després de la destrucció, el 1936, del retaule barroc fet el 1754.


https://www.museusdebanyoles.cat/visitans/noticies/ID/990

Es conservava també l’arqueta de sant Martirià en forma de temple gòtic, amb les relíquies d’aquest sant venerat des de temps antic al monestir, obra probablement de l’argenter Francesc Artau. L’arqueta fou robada l’any 1980 i tornà, restaurada, l’any 2010, si bé hi ha set figures de plata que no es pogueren recuperar. A la capella de Sant Martirià hi ha vuit teles de Marià Vayreda Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853 - Olot, 6 de febrer de 1903) procedents del retaule dedicat a aquell sant, destruït igualment el 1936

 

ERMITA DE SANT ROC DE LA BARROCA. SANT ANIOL DE FINESTRES. LA GARROTXA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37600

El Pepe Figueredo Aguilera, publica fotografies de Sant Roc de la Barroca , situada al cim d'una cinglera en el punt de confluència de les comarques de la Garrotxa, el Gironès i las Selva, al terme de Sant Aniol de Finestres.



És de planta rectangular, amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. La porta d'accés, a ponent, és d'arc de mig punt, dovellada.

El parament és de pedra sense desbastar unida amb morter, sense formar filades. Està arrebossada.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/01/goigs-sant-roc.html

El sostre demogràfic de Sant Aniol de Finestres s’assolia al cens de 1857 amb 1280 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 372  habitants de dret – eufemisme que fa esment dels que consten al cens , visquin o no al terme – .  La demografia i la laïcitat que creixia desprès de la dictadura expliquen força l’abandó del Patrimoni històric.  


SANT JULIÀ DE LES MEDES. SANT ANIOL DE FINESTRES. LA GARROTXA

 

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)   en diu ; del llatí META 'fita, molló o cavallo de cereals'

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-de-les-medes-sant-aniol-de-finestres

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37589

El Pepe Figueredo Aguilera, publica fotografies de la capella de Sant Julià de les Medes , ubicada dalt de la Serra de Finestres , i que es troba mig amagada per la vegetació. Té una sola nau, que fou sobrealçada, utilitzant aquest espai com a colomar.


https://www.facebook.com/photo?fbid=10222768502680704&set=pcb.10222768503440723

L'absis, a llevant, és semicircular i conserva part de l'antiga coberta de llosa. Actualment no disposa de campanar.

Va ser bastida amb pedra menuda; el teulat és a dues aigües, sostingut per bigues de fusta, cadirat, llates i teules col·locades a salt de garsa. La porta és a ponent, feta de senzilles dovelles; damunt d'ella un òcul dona llum a la nau i una gran obertura ventila l'espai superior.

El seu interior es troba totalment descuidat, i actualment es fa servir per guardar bales de palla.

 L’esglesiola, d'uns vuit metres de llargada per quatre d'amplada, està en mal estat de conservació.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com