dimarts, 7 de febrer de 2023

IN MEMORIAM. ESCOLES DE LA CARRERADA. PALAU SOLITÀ I PLEGAMANS. VALLÈS OCCIDENTAL.


Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera. Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

 

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”


Val a dir que  alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes,  la concentració de la població  autòctona  en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

 

Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible




Els arquitectes Josep Lluís Sert ( Barcelona, 1902 + Barcelona, 1983 ) , i  Josep Torres Clavé ( Barcelona, 1906 +  Montbrió de la Marca,  Sarral , Conca de Barberà, Tarragona, 1939 ) eren els autors l’any 1933 del projecte Les escoles de la Carrerada, més popularment conegudes com les escoles velles, i actualment l'edifici que alberga el CEIP Josep Maria Folch i Torres


Als anys cinquanta, en la millor tradició “ destructiva “ del franquisme  es va fer una ampliació a la façana oest, sense respectar el sistema originari de mòduls idèntics.


Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista.


Catalunya us ho agrairà.

dilluns, 6 de febrer de 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ALP, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE I LA MAREDEDÉU. LA CERDANYA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de la façana de l’església parroquial d’Alp, advocada  l’Apòstol Sant Pere, de la que ens diu la Catalunya Romànica que és un edifici aparentment molt transformat, però una recent restauració ha suprimit la decoració interior, de guix, i ha permès de constatar que es tracta d’un edifici alt-medieval.

 



L’estructura és de planta basilical amb tres naus, de la qual es va suprimir la capçalera original i es va substituir pel presbiteri actual, es va sobrealçar la nau central, i es foradaren els murs laterals per obrir-hi capelles.

 

La nau central era coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per tres arcs torals, avui desapareguts, que arrencaven de tres parells de pilars cruciformes, dels quals també arrenquen els quatre arcs formers que separen les naus. Les naus laterals són cobertes amb voltes de canó, de perfil de quart de cercle, reforçades per arcs torals, semicirculars, a la nau nord, que manquen a la nau sud, on només hi ha un arc toral i els pilars dels altres dos.

 

Els pilars de l’extrem de llevant són construïts amb grans carreus que contrasten amb el petit aparell de carreu irregular, disposat en filades uniformes, especialment als arcs, que forma la resta de paraments de l’edifici, on s’observa el rejuntat original, format per juntes encintades. Aquests pilars de gran carreu semblen correspondre a una reutilització d’elements d’un edifici anterior, incorporats a l’obra actual i deixats fora de context per la destrucció de la capçalera, de la qual s’ha pogut identificar un mur que tancava l’absis central.

 

Primitivament hi havia una porta en el mur meridional, però la porta actual, oberta en el mur de ponent, i molt transformada exteriorment, també es correspon a l’obra original, i és l’única obertura primitiva que conserva l’edifici.

 

A la paret nord del presbiteri s’ha descobert una pintura gòtica amb la figura de sant Cristòfol, que es remuntaria al principi del segle XIV, i també restes d’una altra pintura.

 

L’edifici no conserva cap tipus d’ornamentació, però les seves condicions constructives i estructurals permeten de considerar-la com una obra plenament adscrita a les fórmules de l’arquitectura llombarda, i constitueix una de les obres més ambicioses de les construïdes a la Cerdanya durant el segle XI, on no es conserva cap més exemple d’església d’estructura basilical.

 

El Dr. Jaume Martí i Sanjaume (Batet, 12 de juny de 1872 – Alp, 7 d'agost de 1936) , en el seu “Dietari”, descriu els fonaments d’un absis i les pedres cisellades de la porta d’entrada de l’edifici anomenat la “iglésia vella”, corresponent al porxo de la rectoria, que ell considera la primitiva església, anterior al segle XI. 


Podeu veure més imatges a :

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7569


Es conserven dues imatges de la Mare de Déu procedents de l’església de Sant Pere d’Alp, una al Museu de Girona (d’època gòtica) i l’altra al Museu Episcopal de Vic (vegeu l’estudi en el vol. XXII, pàg. 92, d’aquesta col·lecció).

 

És difícil saber d’on procedeix exactament cada imatge, perquè a la parròquia d’Alp hi ha hagut dos o tres llocs on s’ha venerat des de molt antic la Mare de Déu.

 

Un d’ells és l’altar de Santa Maria de la parroquial, on abunden les deixes testamentàries a partir del 15 de gener de 1311. És probable que els tres titulars antics de la parroquial, que obres recents permeten veure com una església de tres naus, fossin sant Pere, Santa Maria i sant Joan.

 

Un altre és la capella de Santa Maria del Riu, de la Vall d’Alp, que tal vegada es pugui identificar amb una primitiva capella de la renovada Torre de Riu, on modernament es venerà la Mare de Déu d’Ovella, ben documentada amb el nom de Santa Maria de Riu de la Vall d’Alp del 1326, bé que no falta qui creu que podria ésser una altra capella que, amb el nom de Mare de Déu de l’Esperança, es va aixecar prop del camí que va d’Alp a Estoll i que fou destruïda durant la primera Guerra Carlina (Martí, 1927, pàg. 9).

 

Suposa això J. Martí en dir: “A pesar de los muchos legados con que fue favorecida y que revelan el carácter de santuario o ermita, colocada al pie de un camino, por ley de asociación de ideas, nombrándola con otros de esta clase, no se conserva de ella memoria alguna; no se vislumbra el sitio donde podía estar edificada; evidentemente pertenecía a la parroquia de Alp y estaba al pie del río que toma nombre y del camino de donde tomaba carácter la ermita: es posible que fuera la de la Esperanza”.

 

Diu a continuació que la imatge de Maria de l’Esperança fou portada a la casa Manel d’Alp i després a Cal Sabaté de la plaça i finalment fou venuda a un antiquari després de la destrucció de la capella, bé que aclareix que els testaments dels segles XII i XIV no fan esment d’aquest títol (Martí, 1927, pàg. 10).

 

La talla conservada al Museu de Vic amb el número d’inventari 4438 és típicament romànica del segle XIII, amb el Nen Jesús assegut al mig de la falda de la Mare. Segons M. Gros (Catàleg MEV, pàg. 102), la imatge procedeix de l’església de Sant Pere d’Alp. El grup escultòric conserva restes de policromia. La Mare és asseguda sobre un tron senzill sense columnes ni motllures, el respatller del qual és arrodonit a la part superior. Subjecta el Fill amb la mà esquerra i a la dreta té la bola del món. El Nen fa el gest de benedicció amb el braç dret i a la mà esquerra té el Llibre.




https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Mare_de_D%C3%A9u_de_Sant_Pere_d%27Alp_%2848509509891%29.jpg


La Mare vesteix túnica i mantell blau. La túnica i el mantell del Fill són molt descolorits. El mantell, que sembla una mena de toga, forma plecs arrodonits a l’entorn del genoll dret. El Nen, que té talla d’adult, ocupa tot el davant de la falda. Amb la mà dreta alçada beneeix. Porta una senzilla diadema. En canvi, la corona de la Mare és adornada de perles esculpides. El rostre és hieràtic i solemne.




https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona&ver=1551#tgv




https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona&ver=1340#tgv


Quan al topònim Alp:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=2330


La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al Vicent Miralles Tortes i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya  


El dia 9.1.2023 començava el tractament de quimioteràpia, de moment el símptoma més evident és un pessigolleig a les mans que em deixa sense força. El relaciono amb el fred, ja que el contacte amb l’aigua de l’aixeta l’activa, i un entorn càlid el fa quasi desaparèixer, esperem que tot sigui això, oi?. El bon amic Pedro Mesa Gimenez, que ha passat ja per aquesta experiència, en deia que generalment aquests símptomes es redueixen o fins desapareixen passats 3 o 4 dies


El tractament a casa son 4 pastilles de CAPECITABINA al mati i quatre al vespre durant 14 dies , i  DEXAMETOSA en el mateix horari durant tres dies, i desprès d’una setmana de descans, un segon cicle el 30.1.2023, i fins altres tres sessions més fins a la plena recuperació. 

diumenge, 5 de febrer de 2023

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE GIRONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.






El  Josep Ensesa i Pujadas (Sarrià de Ter, 12 d'octubre de 1865 - Barcelona, 28 de febrer de 1940) es va construir  per l’arquitecte Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) dins el recinte de la fàbrica Ensesa "La Montserrat" (1906-1932), una casa de la qual es conserven l'habitatge i la tanca amb el cos d'accés.




La casa es va concebre en un llenguatge modernista que anuncia i s'avança a les fórmules noucentistes.


La intervenció de Masó consistí a reformar una casa antiga per a habitatge i oficines de l'empresa. La casa, de planta baixa i pis, estava adossada a la fàbrica, actualment enderrocada, i la reforma es va fer a l'interior i a l'exterior de les façanes. En el tractament d'aquestes s'acusa la influència de l'arquitectura secessionista.


De la reforma original de Rafael Masó es conserven les façanes principals i l'escala interior, amb una làmpada dissenyada per ell mateix; la resta ha sofert considerablement modificacions: les tribunes de la façana lateral esquerra i l'interior de la planta principal han estat molt transformats.


A principis de 1983 s'enderrocà el magatzem-garatge de la farinera Ensesa, al mateix costat de la casa, obra racionalista del mateix autor, per tal d'obrir el pas que comunicarà el carrer de Barcelona amb el passeig d'Olot.

 https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/girona/tots/magatzem-josep-ensesa-pujadas


El 22 d'abril de 1995 s'inaugura el  nou emplaçament de l’Escola Municipal de Música de Girona,  a la Casa Ensesa on s'impartiran classes a més de les que es fan a l'edifici de la Cort Reial.


Aquests dos emplaçaments ja marcaran l'ensenyament de dos nivells de música. I és que amb l'entrada en vigor de la LOGSE, la Generalitat contempla els estudis musicals en dos nivells impartits d'una banda per les escoles de música i de l'altra pels conservatoris professionals.


Es així com a partir de l'any 1997 la Diputació assumeix la tutela del Conservatori, ubicat al carrer de la Cort Reial i l'Ajuntament la de l'Escola Municipal de Música, situada a la Casa Ensesa. Aquest fet comporta que el 1998 la Diputació creï l'Organisme Autònom Conservatori Isaac Albéniz de la Diputació de Girona , que des del 1999 està ubicat a la Casa de Cultura .


http://dugi-doc.udg.edu:8080/bitstream/handle/10256/4444/thbm.pdf?sequence=5


http://www.trianglegironi.cat/bloc_fitxers/girones/sarria%20de%20ter.php


dissabte, 4 de febrer de 2023

IN MEMORIAM. CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI VELL DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 El dia 9.1.2023  a l’Hospital General de Catalunya rebia la primera sessió de quimioteràpia, i a la tarda del dia 11.1.2023 portava en cotxe fins a Terrassa al meu net Oriol, que s’havia de fer una radiografia a   Àptima, i a la tornada  li demanava retratar la que havia estat Capella del Cementiri Vell de Terrassa, a la Plaça dedicada al pintor Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d’abril de 1893-Palma de Mallorca, 25 de desembre de 1983)



Fotografia de l’Oriol Fantova Mora 



Fotografia de l’Oriol Fantova Mora 


Fotografia de l’Oriol Fantova Mora 


La Maria Mercè Compte i Barceló   (Barcelona, 6 d'abril de 1971) defensa que l’autoria de la capella advocada al Sant Crist , com ens confirmaven des del Centre de Documentació de Cultura Popular iReligiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) va ser del primer director i alma mater l’Escola d’Arquitectura de la Llotja, Antoni Cellers i Azcona (1755-1835). Nascut a Lleida i havent estudiat de jovencell a Saragossa, Antoni era fi ll del mestre d’obres Pere Cellers Bruch ( Vidrà, Osona, Girona  , 15 d’agost de 1743  +  1810 ? ) que va realitzar nombroses obres a la Lleida setcentista


http://www.raco.cat/index.php/locus/article/viewFile/242050/324650


http://jplananieto.blogspot.com/2016/07/capella-del-cementiri-vell.html


https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/10/08/el-cementiri-vell/


https://web.archive.org/web/20160303184527/http://terrassainforma.com/2014/03/capella-del-cementiri-vell/

 

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/10/la-capella-del-sant-crist-al-que-fou.html


Rebia una fotografia  des del Centre deDocumentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), datada el 14-XII-1969 any en que es destrueix el fossar i mantenen la capella.



Capella del Sant Crist. Antic fossar. Terrassa. El Vallès Occidental.


La descripció tècnica ens diu la Capella és un edifici aïllat de planta rectangular bastit amb pedra de sauló. Presenta una nau quadrada coberta amb cúpula de maó i absis semicircular, a llevant, també de maó. La façana principal presenta una gran portalada flanquejada per dos columnes toscanes amb arquitrau, cornisa de maó, i frontó amb relleus estucats que representen unes ales desplegades. Està bastant deteriorat i manquen alguns elements ornamentals. Té una finestra semicircular a cada façana lateral.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28175


Melcior Vinyals i Muñoz, (Barcelona, 26 d'agost de 1878 - 1938) va ser l’autor del Monument funerari a Jaume Jover Marquet (Terrassa, 1823 - Terrassa, 22 de juliol de 1872) i Valentí Alagorda Masen – del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com ),   l'únic vestigi conservat de l'antic recinte, juntament amb la capella




Fotografia de l’Enric Fontvila Batalla


Tinc confiança en que ben aviat podré recuperar les sortides per aquest petit país que em té el cor robat.

divendres, 3 de febrer de 2023

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT AL CAMP DEL FC BARCELONA

 

La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia de la capella advocada a la Marededéu de Montserrat al camp del FC Barcelona, situada al costat dels vestidors.




El projecte del nou estadi va ser encarregat als arquitectes Francesc Mitjans Miró (Barcelona, 15 de juliol de 1909 - ibídem, 20 de novembre de 2006),  cosí germà de Francesc Miró-Sans i Casacuberta (Barcelona, 2 de abril de 1916-Barcelona, 31 de octubre de 1989) president del Fútbol Club Barcelona durant set anys i sis mes0s, entre 1953 y 1961,  i Josep Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 1907 - ibídem, 1989), amb la col·laboració de Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa (Barcelona, 1915 - ?, 1999).


No trobava dades dels artesans vitrallers, ni de l’autor de la pintura, i la imatge de la Marededéu, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com


 Vull agrair molt expressament a la  Montserrat Anguila Presas , i a la resta d’amics, que em permetin fer servir les seves imatges per il·lustrar les  publicacions del conèixer Catalunya, tinc la confiança de poder tornar ben aviat a voltar com ells per aquest país petit.  


El dia 9.1.2023 començava el tractament de quimioteràpia, de moment el símptoma més evident és un pessigolleig a les mans que em deixa sense força. El relaciono amb el fred, ja que el contacte amb l’aigua de l’aixeta l’activa, i un entorn càlid el fa quasi desaparèixer, esperem que tot sigui això, oi?.


El tractament a casa son 4 pastilles de CAPECITABINA al mati i quatre al vespre durant 14 dies , i  DEXAMETOSA en el mateix horari durant tres dies, i desprès d’una setmana de descans, un segon cicle el 30.1.2023, i un parell més fins a completar el tractament. 

dijous, 2 de febrer de 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL PORT DE LA SELVA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

El dia 30.1.2023 m’aplicaven a l’Hospital General de Catalunya, la 2ª sessió de quimioteràpia –  en tinc 4 de programades-  els símptomes de Eritrodistesia Palmoplantar  (  reacció cutània induïda per la quimioteràpia caracteritzada per un eritema dolorós al palmell de les mans i a la planta dels peus acompanyat de formigueig i sensacions d'adormiment, que en casos greus pot interferir en les funcions bàsiques de psicomotricitat).  s’aguditzaven una mica.  Explicava suara l’origen de tot plega a : https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/lany-del-cancer/


El Valentí Pons Toujouse  em feia arribar fotografies de l’església parroquial del Port de la Selva, a l’Emporda sobirà, advocada a la Marededéu de les Neus, mal dita per influencia  de la llengua castellana SANTA MARIA.








https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/03/goigs-la-mare-de-deu-de-les-neus-port.html


Patrimoni Gencat ens diu que està situada al bell mig del nucli urbà de la població del Port de la Selva, ocupant l'illa delimitada per la plaça de l'Església i els carrers la Costa, Ginesteres i la Vall de Santa Creu, juntament amb altres habitatges.


Església d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts i absis poligonal de tres cares capçat a llevant. Presenta un cos rectangular a manera de creuer que connecta la nau central amb la zona del presbiteri. El parament d'aquests braços és de pedra. La nau està coberta per una volta de canó separada en quatre crugies per diversos arcs torals i decorada amb llunetes. Es recolza damunt d'una cornisa motllurada de la qual neixen pilastres adossades amb capitells motllurats integrats a la mateixa cornisa. Les capelles laterals presenten voltes d'arestes i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt amb impostes motllurades. L'absis, que romania inacabat, ha estat restaurat fa pocs anys amb un parament de maons i una coberta de nova construcció. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut mitjançant una gran volta rebaixada d'arestes. Destaca la capella de la Mare de Déu del Carme, la primera de la banda de tramuntana del temple. Pel que fa a les obertures que il·luminen l'interior destaca el gran finestral de mig punt decorat amb vitralls de colors situat a la zona de l'absis. La façana principal o frontis presenta un portal d'arc rebaixat adovellat al qual s'accedeix mitjançant tres graons. Damunt seu hi ha un rosetó d'obertura octogonal emmarcat en pedra i motllurat. La façana està rematada per un coronament motllurat amb sinuositats decoratives. Al costat septentrional del frontis, sobre l'angle sud-oest de l'edifici, es dreça el campanar, de planta quadrada amb una obertura d'arc de mig punt a cada un dels paraments. El coronament presenta un emmerletat ornamental i dos arcs encreuats a tall de coberta.


La construcció està bastida amb rebles de pissarra lligats amb morter. La façana principal està arrebossada i emblanquinada, de la mateixa manera que l'interior del temple.


Adossada a la banda de migdia del temple hi ha l'antiga rectoria. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb un petit pati davanter i un porxo situat davant l'accés principal, obert a l'exterior mitjançant un arc de mig punt arrebossat i emblanquinat. Presenta un carreu de pedra esculpit damunt de l'arcada, amb la representació de la mà de Déu beneint.


La col·locació de la primera pedra es produïa  l'any 1744.


El 1748 quan el temple era en construcció, els veïns de la Selva de Mar, tement els intents de segregació parroquial del Port destruïren, a la nit, l'obra que s'havia aixecat durant el dia. Alguns documents de l'època informen dels judicis que se'n seguiren. El 1763 Francesc de Guanter, abat de Sant Pere de Rodes, consagrà l'altar del Sant Crist de la nova església que encara no era acabada.


Els anys 1771-1772 s'hi feien diversos treballs, però llavors l'edifici devia estar força enllestit.


 El Port de la Selva aconseguí la independència municipal el 1787, no succeí així  però, en l'aspecte religiós; la seva església continua essent sufragània de la parroquial de la Selva de Mar fins a l'any 1926 que, en produir-se una reestructuració de la diòcesi, fou erigida en parròquia independent i en passaren a dependre les esglésies de la Vall de Santa Creu i de Sant Baldiri de Taballera.


La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda. Dit això, ens alegrem de la suspensió de la vaga de metges, que escoltava al Telenotícies de la Nit. Esperem  que uns i altres posin fill a l’agulla per evitar tant como sigui possibles la mort de més i més pacients en les llistes de “ desesperació”.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html

 

Els evangelis  expliquen que  Ponç Pilat,  donava a triar als jueus entre Jesús i Barrabàs – i triaven aquest segon- ,  la tria que ens proposa l’inefable Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de mag de 1966) – el càrrec polític que acumula més morts en la seva àrea de competència&nbsp desprès del sàtrapa -,   és entre els casinos i els jocs o entre la vida i la salut dels que viuen a Catalunya,  les noticies diuen que hi ha un pacte entre ERC i PSC,  ens temem el pitjor.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/crims-per-omissio.html

 

De vegades la pau, no és més que por.

 https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks

 

ERMITA/SANTUARI DE LA MARE DE VEDRENYA. MONTMAGASTRE. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA.

 

El Raúl Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’ermita/ santuari de Mare de Déu de la Vedrenya, situada al costal de la carretera que porta a Montmagastre, a uns 3 km de la cruïlla amb la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, al terme  d’Artesa de Segre)








La Catalunya Romànica explica que és edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral, també semicircular, que arrenca de manera descentrada de dues pilastres rectangulars. La volta és suportada per arcs formers, dels quals n’hi ha dos a cada cantó en el tram de ponent de la nau, mentre que en el tram de llevant n’hi ha un en el mur nord i dos en el mur sud. D’aquests, el situat més a llevant correspon a l’obertura de la porta original, ara paredada, resolta en arc de mig punt.

 

La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert a través d’un arc presbiteral, amb els brancals molt malmesos per la construcció d’un envà, ara desaparegut, que devia tancar l’absis en l’època en què aquest s’usà com a sagristia.

 

La porta actual, resolta en arc de mig punt, de grans dovelles, s’obre a la façana oest i dona a un àmbit descobert, més ample que la nau, on hi ha una porta de les mateixes característiques a la façana oest. Un campanar d’espadanya de dos ulls s’aixeca damunt d’aquesta façana. Aquesta porta exterior té gravada la data de 1647, moment en què hem de situar aquest intent d’ampliació de l’església, i potser també la construcció del cor interior, l’ull de bou i la porta de la façana oest de la nau.

 

A part les portes esmentades, l’edifici conserva dues finestres de doble esqueixada, a l’absis i a la façana sud, mentre que a la façana nord es veuen les traces d’una altra finestra, paredada, possiblement resolta amb esqueixada recta.

 

Les façanes són totalment llises, sense cap mena d’ornamentació, llevat d’un senzill ràfec bisellat. L’aparell és format per carreuons ben escairats i polits, disposats molt regularment en filades uniformes. Aquest tipus de parament abasta tota la meitat de llevant de la nau, mentre que en la meitat de ponent l’aparell és de carreuó escairat, més irregular, disposat en filades poc uniformes, entre les quals s’intercalen carreus quadrats treballats a punta. La decoració que cobreix tots els paraments interiors impedeix d’escatir com la diferència en els processos constructius que es palesa en l’exterior abasta les estructures interiors.

 

En l’estat actual, sembla que la part de ponent correspon a un primer projecte, que no sabem si s’acabà o no, datable entre la fi del segle XI i el principi del segle XII, i que fou ampliat cap a llevant seguint formes constructives característiques del segle XII.


Quan al topònim Vedrenya :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=46093


http://www.artesadesegre.cat/som-patrimoni/bens-culturals/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-vedrenya


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22010


http://www.artesadesegre.net/publicacions/lp_obus06.pdf


Us deixo un parell d’enllaços als Goigs d’aquesta Marededéu

https://c1b6f5c2-a-62cb3a1a-s-sites.googlegroups.com/site/quingoigdegoigs/per-comarques/noguera/Noguera1.jpg?attachauth=ANoY7cro_8pm1yjqB7_V_J3ukxI0FjGF7RCMzWUfAGXGiKjdpdj-GO5FcFukhcdDfk8Zv6qqkNM1g_NGLiqfsCaxHa8Ta6WKg9xE9aE0usNpQB2rgTKaiM8iGTGDSj-5cX7tUzImt5QqWU134UrOzNbob7P-Q_eOPiDme3TUXrXw2noqboCuu6lsQ2c4ddcfj8V_FgFmY8Pn_WMIbJlqG_Yfe-B69nUsGA15xuH1gVrZlftIF_25LfGhjllU2Owb9NJNNqflwIt4&attredirects=0




https://bd.centrelectura.cat/items/show/1265


Vull agrair molt expressament al Raul Pastó Ceballos , i a la resta d’amics, que em permetin fer servir les seves imatges per il·lustrar les  publicacions del conèixer Catalunya, tinc la confiança de poder tornar ben aviat a voltar com ells per aquest país petit.  


El dia 9.1.2023 començava el tractament de quimioteràpia, de moment el símptoma més evident és un pessigolleig a les mans que em deixa sense força. El relaciono amb el fred, ja que el contacte amb l’aigua de l’aixeta l’activa, i un entorn càlid el fa quasi desaparèixer, esperem que tot sigui això, oi?.


El tractament a casa son 4 pastilles de CAPECITABINA al mati i quatre al vespre durant 14 dies , i  DEXAMETOSA en el mateix horari durant tres dies, i desprès d’una setmana de descans, un segon cicle el 30.1.2023,     que caldrà repetit un parell de vegades més. 

dimecres, 1 de febrer de 2023

IN MEMORIAM DE SANTA MARIA D’ARDOLA. TAVÈRNOLES. OSONA

 

El Pepe Figueredo Aguilera, publica fotografies de l’Església de Santa Margarida d’Ardola al terme de Tavèrnoles, a la comarca d’Osona




Quan al topònim Ardola :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3503


L'enciclopèdia del romànic ens diu que de l’edifici tan sols resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent. La volta, l’absis i el mur de migjorn són sensiblement esfondrats i les seves runes omplen tot l’interior de la nau.

 

La capella era d’una sola nau, amb absis semicircular, obert al cantó de llevant. Tenia un possible atri o porxo adossat al costat de ponent, que avui també és esfondrat.

 

La volta devia ésser de canó; encara ara deixa veure una part de la seva arrencada.

 

La forma de l’absis es pot endevinar per una part que encara és visible.

 

El portal d’entrada fou obert al mur frontal de ponent; actualment només en resta la part interior, que té un arc de mig punt amb dovelles sense decorar. Aquest portal ha estat espoliat per la part exterior, la qual cosa porta a creure que devia tenir algun interès que avui desconeixem.

 

A l’exterior i vora l’angle sud-oest de l’edifici, a uns quatre metres de distància, hi ha una pedra fixa a terra, de 50 x 50 cm, que presenta un solc en sentit est-oest, la funció de la qual ignorem. Podria ésser un indicatiu de l’existència d’un porxo al costat de migjorn, bé que això no es veu a simple vista.

 

L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra més aviat de grans dimensions, poc carejats, bé que col·locats ordenadament, tot formant unes filades regulars, d’acord amb els modes constructius propis del segle XI. En algun indret de l’interior de l’església encara són apreciables restes d’arrebossat.


L’església  - les seves runes - es troben  dins l’antic terme del castell de Savassona, al lloc d’Ardola.


 Sempre fou una capella rural d’aquest indret però dependent de la parròquia de Santa Maria de Vilanova de Sau.

 

L’església apareix documentada l’any 1064.


Aquesta església fou una capella rural que servia per al culte dels habitants d’aquesta contrada; es trobava civilment vinculada al castell de Savassona i en l’aspecte religiós depenia de la parròquia de Santa Maria de Vilanova de Sau. Únicament s’intentà variar aquesta situació l’any 1855, quan es pretengué elevar la capella a la categoria de sufragània; però aquest desig no es complí i seguí com a simple capella.

 

L’any 1936 fou abandonada i paulatinament s’anà degradant fins que vers l’any 1945 s’ensorrà.


 A partir d’aquest moment la seva situació és la de pura ruïna sense cap previsió que aquest procés es deturi, els que remenen les “ cireres “ no tenen cap interès en el patrimoni històric de Catalunya