Havia publicat LA TORRE DELS TIL·LERS . LA
CASA DE L’AMO DE LA COLÒNIA
DUSSOL. LES PLANES D’HOSTOLES. LA
GARROTXA
I deixava una pregunta ; Ens agradarà rebre imatges de la capella de la
Colònia Dusol, advocada a la Marededéu del Carme, a l’email
castellardiari@gmail.com
https://turismelesplanes.cat/localitzacions/segle-xviii-i-xix/
Ens agradarà rebre una imatge de la marededéu que es venerava en aquell
oratori a l’email castellardiari@gmail.com
El Joan Carrera Casacuberta, em deixava un comentari; No. Nomes se que ben
a prop hi havia una ermita anomenada de Santa Margarita, molt anterior a la colònia,
i actualment, casi enrunada i coberta de bardisses
Trobava un poema dedicat a aquella esglesiola, recollit
per Mn. Josep Maria Viñolas Esteva. ( Salitja , La Selva, Girona . 10-03-1966)
https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/01/poema-lermita-de-santa-margarida-de-les.html?fbclid=IwAR3s28MCQ9S5XBMVv5USo2XXp1woe24d5pDk1dIhyDmPTFXQ79TDTCt7WIU
De Santa Margarida de les Planes d’Hostoles, en diu la Catalunya romànica :
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-margarida-les-planes-dhostoles
Santa Margarida (les Planes d’Hostoles)
Una de les primeres referències documentals on apareix esmentada esglesiola
de Santa Margarida data de l’any 1187, amb motiu de la butlla de confirmació de
béns I privilegis que el papa Climent III expedí aquest any a favor del
monestir benedictí de Santa Maria d’Amer; en ella s’especifiquen les esglésies
que aquest cenobi posseïa, entre les quals se cita l’“Ecclesiam S. Margaritae”.
Hom pot suposar, doncs, que fou a partir de l’atorgament d’aquesta butlla que
el monestir d’Amer adquirí definitivament la jurisdicció sobre aquesta
església. Malauradament ens manquen, ara com ara, dades instrumentals que ens
il·lustrin algun aspecte de la història de la capella de Santa Margarida pel
que fa a la tretzena centúria. És molt probable, d’altra banda, que els abats
d’Amer compartissin alguns drets sobre aquesta església amb els senyors del
castell d’Hostoles, car la capella era situada dins el territori que conformava
llur jurisdicció senyorial.
Una única notícia documental corresponent al segle XIV assabenta que
Guillermina Deodata, veïna de la “capelle Sancte Margarite, sita in parrochia
Sancti Christophori de Planis vallis Ostolesio”, feu l’any 1341 una escriptura
de reconeixement per la qual admetia tenir per l’abat d’Amer Ferrer, dos horts
situats prop d’aquesta capella i havia de satisfer anualment en concepte de
cens, dos sous i “unam perna de meliorum porcho”.
Ja al segle XV hi ha la certesa, per un instrument datat l’any 1439, que
Pere Carreras, de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols, llegà en el seu
testament a la capella “Beate Margarite de Planis”, dotze diners “ad opus opere
sive reparationis capelle”. Aquesta referència pot fer pensar en la
possibilitat que l’esglesiola hagués estat malmesa a causa dels terratrèmols
sobrevinguts a la comarca les primeres dècades d’aquesta centúria.
Anys més tard, un altre testament expedit l’any 1486 per Bartomeu
Planelles, veí de la parròquia de les Encies, diu que aquest personatge llegà a
l’església de “Sancte Margarite, sita in parrochia de Planis”, la quantitat de
sis sous.
La capella de Santa Margarida, d’indubtable origen romànic, fou feta
restaurar —segons indica Francesc
Montsalvatge i Fossas (Olot, 28 d'agost de 1853 - Girona, 30 de juny del 1917) —
per Pere Dusol Prat , fundador de la colònia tèxtil que porta el seu cognom i
que és propera a l’església.
Tanmateix, en l’actualitat roman totalment en ruïnes.
Fotografia. Arnau Brosa Planella. 6 de gener de 2017
En qüestions de Patrimoni, sovint , una cosa porta a l’altra, i això ens
permet documentar l'Església de Santa Margarida de les Planes d’Hostoles. Ens
continuen mancant però, imatges i dades de la capella advocada a la Marededéu del
Carme de la Colònia Dusol, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email
castellardiari@gmail.com
Que Santa Margarida i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels arsmenis, kurds, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saharauis , amazics, libis,. ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
.jpeg)
.jpeg)
.jpg)
.jpg)
%20absis.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
