CAPELLA DE LA CLÍNICA L’ALIANÇA DE BARCELONA, ARA HESTIA PALAU , ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT.

 

Havia publicat :  PALAU DE LA MUTUALITAT L’ALIANÇA. BARCELONA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/06/palau-de-la-mutualitat-lalianca.html

I demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), imatges de la capella – que no havia tingut ocasió de retratar - , i  a volta d’email rebia una fotografia;  Capella oratori de la Marededéu del Carme, Segona capella de l’any 1950, Germanes Carmelites Missioneres, Clínica de "la Quinta de Salut l'Aliança".

Per l’Aliança passava entre altres la germana Antonia de Jesús Juan Torres ( Ciutadella, Menorca,  20 de març de 1916 + l’Índia, 11 de setembre de 2001 )  

http://www.ime.cat/Documents/Documents/12452doc4.pdf

Ens agradarà tenir més noticies a l’email castellardiari@gmail.com  de la presència de les Germanes Carmelites Missioneres a la Clínica de l’Aliança de Barcelona, i àdhuc  dades i imatges  de la  capella  privada, antigues i actuals,  si existeix encara

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/06/in-memoriamcapella-de-la-clinica.html

Rebia una segona fotografia; Capella de la Marededéu de Montserrat, Clínica de "la Quinta de Salut l'Aliança",  situada al primer pis, i d'accés públic. 

La Nurieta Nuri Nur,  publicava el 16.10.2016;  Moreneta al centre soci-sanitari Hestia Palau (antiga Aliança) Sant Antoni Maria Claret Nº 135 de Barcelona

https://www.facebook.com/photo?fbid=675776865910918&set=gm.1851691005059811

Hi ha – encara – una munió d’oratoris i capelles per “  treure a la llum” a la ciutat de Barcelona:

 https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/betel-arquitectura-art-religio/gavinejant-buscant-esglesies-modernes-barcelona-211062

Esperem la col·laboració  de tothom a l’email castellardiari@gmail.com , com veieu la feina és molta, oi?

 

 

ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE COQUELLS, VILANANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

La Montserrat Anguila Presas, pública una fotografia; Ermita de SantSalvador de Coquells a Vilanant.

Llegia :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilanant&page=3&pos=22

El veïnat de Coquells, format per un conjunt de masies escampades, es troba al nord-oest de Vilanant, a poc més de dos kms. de la població. L'antiga església de Sant Salvador de Coquells, avui sense culte, es troba prop del camí que porta al mas Genover (reg. 3308) i al costat del mas Llobet.

 

És un temple d'una nau amb absis semicircular que presenta elements constructius romànics dels segles X-XI. La volta de l'absis és de quart d'esfera; la de la nau, de la qual es pot veure l'arrencament en els murs laterals, ha estat substituïda per un embigat recent. L'arc triomfal, de mig punt, de dovelles ben tallades, té impostes de secció excorbades i és sostingut per pilastres rectangulars.

 

La portalada, en el mur meridional de la nau, és adovellada amb un sol arc de mig punt. En aquest mateix mur de la portalada, vora l'extrem oriental, hi ha una finestra de doble escaixada i arcs de punt rodó monolítics. S'hi han obert algunes finestres modernes que poden haver destruït les antigues. El parament constructiu d'aquesta església és de carreus de pedra calcària mal escairats que sovint, no a per tot, s'afileren.

Edifici romànic del segle XI.

Era la seu d'una important confraria regida per un prior (laic) assistit per dos procuradors; aquesta terminologia havia fet pensar en l'existència d'una petita comunitat monàstica.

La presència d'aquesta confraria està documentada fins a finals del segle XVIII.

En el primer terç del  segle  XIX l'ermita estava enrunada.

Des de fa molts anys ha servit de paller de la masia veïna.

Caldria una restauració a fons per assegurar la conservació futura d'aquest important monument romànic, força desconegut i poc estudiat.

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae66coqu.htm

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-coquells-vilanant

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38383

Em complaïa comprovar que Vilanant  està  lliure de la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

Quan al  topònim, Coquells:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=15288

CASA JOSEP MARTÍ CASALS. EL MASNOU. EL MARESME

  

El Ramon Parada Walker, publica una fotografia de la  Casa torre de Josep Marti (Can Millet) 1910, situada   a la Plaça de Catalunya, 13  del Masnou , la imatge  és anterior doncs a  transformació que duia a terme  l'arquitecte Gaietà Buïgas Monravá (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - Barcelona, 7 de noviembre de 1919) per encàrrec de Josep Martí Casals (el Masnou, Maresme, 1858 - ?) i que convertiria  aquella casa pairal de tres plantes  ,  en una mansió modernista.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-millet-can-patatetes

Quan a l’autoria de la transformació signa el plànol l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 1862-1940), autor també de la transformació de l’edifici del  Casino del Masnou.

https://elmasnouterrademar.cat/arxiu/Roca_de_Xeix_30.pdf

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 1862-1940)  i  Pere-Jordi Bassegoda i Musté (Barcelona, 7 de febrer de 1892 — Barcelona, 20 de setembre de 1988) pare i fill, foren successivament arquitectes municipals del Masnou.

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/pere-jordi-bassegoda-muste

El meu infinit agraïment al Valentí Pons Toujouse 

Es va remodelar la façana afegint-hi balcons i elements ornamentals.

 A l'interior, els salons es van omplir de rica decoració i mobiliari.

 Al menjador hi destaquen la claraboia i els sostres ceràmics i pintats.

Al saló principal, dues pintures al·legòriques representen l'Argentina i Espanya.

Ho descriu Marta Ripol i Millet, una de les propietàries: "Va reformar la casa el 1901, a l'estil modernista, amb idees que va portar d'allà, d'Amèrica.

 Està decorada una mica a estil oriental, en les pintures del sostre s'hi veuen coses xineses.

I a les parets també s'hi veuen paisatges amb animals tropicals".

Com en moltes cases fetes per indians, les parets estan cobertes de pintures que evoquen paisatges exòtics.

https://www.ccma.cat/324/can-millet-les-cases-dindians-i-el-problema-de-la-preservacio-del-patrimoni/noticia/3112806/

Desprès de les eleccions municipals dutes a terme el 28.5.2023, en les que curiosament no aconseguia Vox cap regidor, i la presència de  les forces polítiques que aplicaven – i continuen aplicant – l’article 155 de la “ seva” Constitución, caldrà  veure quina decisió prendrà el nou Consistori en relació a aquest edifici declarat Bé Cultural d’Interès Local.   

 

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI. PENELLES. LA NOGUERA.

 

L'edifici del santuari és d'una sola nau, amb capçalera i dues capelles laterals disposades a manera de transsepte.

La façana principal, l'accés al temple, enfrontada a l'est, està conformada per un porxo (de tres obertures d'arcs de mig punt) cobert per una teulada a una vessant, a sobre de la qual la resta de la façana s'organitza de manera classicitzant, amb un frontó triangular clàssic a sota del qual s'hi disposa una finestra rectangular amb una cornisa superior.

Al centre de l'edifici, el creuer és cobert per un cimbori octogonal, amb rosetons en cadascuna de les cares i una lluerna superior amb obertures d'arcs de mig punt.

A la façana nord s'hi situa un altre accés, amb porta d'arc de mig punt emmarcada per pilastres amb capitells corintis que sostenen un fris on resa la llegenda 'Joannes est nomen Ejus' en lletra capital romana. A sobre del frontó, motllurat, se situa una fornícula, que conté una estàtua de Sant Joan Baptista, amb arc de mig punt i la volta de quadrant d'esfera decorada amb una petxina. Les teulades són a doble vessant en cadascuna de les quatre ales de l'edifici i en el cimbori. Els ràfecs són motllurats a l'estil clàssic.

L’Assumpta Figueras Viñasm publica fotografies del interior de l'església, on s’hi poden veure pintures murals realitzades per l'artista noucentista Josep Obiols, destaca sobre l'altar major l'al·legoria de tot l'Univers lloant i pregant a Maria.

Al mig del cambril la figura de la Verge del Remei, en fusta tallada va ser realitzada per l'escultor Josep M. Camps Arnau   (Sarrià, Barcelona, 29 d'octubre de 1879 - Barcelona, 6 de febrer de 1968).

Tot un seguit de llegendes, racions i goigs enalteixen la Verge del Remei benefactora de les bones collites de vi.

És probable que aquesta església del Remei sigui la successora de l'església de la torre de n'Eral, segurament dedicada a santa Maria, documentada al final del segle XIV. A mitjans del segle XX, l'augment progressiu de visitants, sobretot el dia de l'aplec, va obligar a la construcció d'un santuari més espaiós que fou projectat per l'arquitecte Anton Fisas  Planas (Barcelona, 1896-ibidem, 1953) i decorada amb pintures de Josep Obiols i Palau  (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) en un estil noucentista classicista. Va ser inaugurat el 13 de juny de 1954 pel bisbe  de la Seu d’Urgell, Ramon Iglesias Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - la Seu d'Urgell, 31 de març de 1972) , amb una gran concurrència. Lluís Millet Pagès (el Masnou, Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941 ) dedicà a aquest santuari la famosa "Pregària a la Verge del Remei", amb lletra d'Esteve Suñol Gasòliba (Barcelona, 14 de gener de 1858 - ibídem, 19 de març de 1913)

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30789

https://www.youtube.com/watch?v=DduDdx0rH8Y

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/10/poema-la-mare-de-deu-del-remei-castell.html

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-del-remei-penelles

Que la Marededéu del Remei de Penelles,  elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TOR, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. ALINS DE LA VALLFERRERA. PALLARS SOBIRÀ.

 

Trobava una imatge bucòlica  de Tor, una petita caseria del Pirineu català, fronterer amb Andorra,  pertanyent administrativament al municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.

Res evoca la tragèdia que succeïa en aquest indret, i que podreu recuperar a :

https://www.youtube.com/watch?v=G_wiOyD7FPw

https://www.ccma.cat/catradio/tor/Guia-de-personatges/fitxa/6219/

De la seva  església parroquial advocada a l’apòstol Sant Pere llegia a Patrimoni Gencat ; edifici  d'una sola nau amb capçalera rectangular coberta amb volta de canó a l'est. La nau presenta una coberta de fusta. Als peus de l'església s'obre la porta amb arc de mig punt format per dovelles grosses i ben tallades emmarcades per una arquivolta exterior que descansa a cada costat en una imposta. A la part superior de la façana s'obre una petita finestra. Al costat septentrional de la capçalera es troba la torre campanar que, en la base, és del segle X (Xavier Barral Altet (Barcelona, 1947) pensa que les finestres de la part baixa d'una sola esqueixada no justifiquen una datació tant alta), continua en el XI, en el qual són visibles les finestres geminades actualment encegades.

Al segle XVII es construí en el costat septentrional un porxo, i sembla també que fou quan es van encegar aquestes finestres i els absis que remataven la nau en els quals s'emmarquen els arcs en el parament de l'actual capçalera. Remata el campanar una graciosa coberta amb diminutes llucanes.

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es comprova que s'han realitzat petites intervencions en façana i coberta, on s'ha treballat amb morter de ciment pòrtland per reparar esquerdes. L'església té un revestiment exterior de morter de calç, que s'ha anat desprenent; el porxo no presenta revestiment.

L'interior consta d'un nau molt ampla, coberta amb un embigat de fusta que es troba ocult per un cel ras de fusta en forma de volta.

Fotografia de Jordi Contijoch Boada

A llevant hi trobem l'absis, de planta rectangular i coberta amb una volta de canó.

L’advocació, Sant Pere Apòstol el que havia negat a Jesús fins a tres vegades, sembla la més idònia per aquest indret on planarà potser eternament  el dubte sobre l’autor dels crims.

https://www.vilaweb.cat/noticies/carles-porta-crec-que-se-qui-es-lassassi-de-tor/

CASA MIQUEL ALAVEDRA AURELL AL CARRER DE LA RASA, OBRA DE L’ARQUITECTE LLUIS MUNCUNILL PARELLADA. TERRASSA

 

Havíem publicat:

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI CANTONER ALS CARRERS DE LA RASA I EL PANTÀ?.  TERRASSA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/05/teniu-dades-de-lautor-de-ledifici.html

En demanava dades a l’ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA - ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL.

I rebia en el meu email  la confirmació de l’autoria de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (San Vicente de Fals, 25 de febrer de 1868-Tarrasa, 25 d’abril de 1931),  i documents que així ho acrediten.

Miquel Alavedra Aurell ( Terrassa, l 25 de novembre 1867 + ?), casat amb Maria Montserrat Marcet i Palet ( Terrassa, 1875 + ?) presentava el 23 d’agost de 1920 un  permís per a reformar la casa de número 48 del carrer de la Rasa, adjuntant uns plànols signats per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (San Vicente de Fals, 25 de febrer de 1868-Tarrasa, 25 d’abril de 1931).

La casa no ens consta que estigui declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Ens fa infinitament feliços haver tret a la  “ llum pública” una obra més del  Lluís Muncunill i Parellada

La meva infinita gratitud a l’ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA - ARXIU COMARCAL DEL VALLÈSOCCIDENTAL.

Em desplaïa comprovar que Terrassa com Sabadell,   formen part de la relació  de poblacions afectades  per la  terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

MARTORELLES. EL VALLÈS ORIENTAL. ESGLESIA DE SANT JOAQUIM I EL PATRIMONI ‘OBLIDAT ‘.

 S’atribueix l’edifici a Marià Romaní  Rius ( Barcelona, 23 de gener del 1900  + 11 de desembre de 1966 ) 

S’endegava l’obra l’any 1956 amb la col•laboració de la "Junta de Construcción de la Nueva Iglesia" ( ho escrivien en castellà, perquè malgrat diu el REY DE ESPAÑA, que aquí mai es va prohibir la llengua catalana, en aquella època fer-ho en català comportava risc cert de mort ), mossèn Josep Paituví ( ens agradarà saber-ne el segon cognom a l’email coneixercatalunya@gmail.com ), va comptar amb la generositat de Joaquim Pont i Puig que va cedir el terreny per a construir-la, i la col•laboració de molts martorellencs que van fer aportacions econòmiques per subvenir a les despeses de construcció.

La primera pedra de l'església de Sant Joaquim (advocació en honor del donant del terreny) es va col•locar el 24 de juny de 1956, en què l'arquebisbe Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va beneir-la i va oficiar la primera missa.

El setembre de 1959 el bisbe auxiliar Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, la Selva 1913 - Barcelona 1996) va beneir el temple, quedant així parcialment inaugurat, ja que les obres no es trobaven finalitzades.

No va ser fins al juny de 1976 en què l'església de Sant Joaquim es va constituir com a parròquia.

La descripció ens diu : Església de planta basilical de tres naus i absis no marcat en planta. La coberta es sosté amb quatre arcs de diafragma, entre els quals hi ha tres capelles per banda, obertes a la nau en arc escarser i sostingudes amb cairats de fusta. La part del presbiteri està decorada amb pintures murals. La il•luminació del temple es fa a través dels vitralls que hi ha sobre les capelles, on hi ha representats els Sagraments i l'escut de Martorelles. Originalment, s'hi accedia per la cara sud (on hi ha un vitrall vertical), tot i que a causa del desnivell la nova entrada es situa a l'est. En un extrem de la façana sud s'alça el campanar, de tres nivells i cobert a dues vessants. Aquest consta d'obertures d'arc pla de petites dimensions, excepte al pis superior, on alberguen les campanes. A l'exterior, sobre les capelles laterals arrenquen petits contraforts que reforcen la nau. A la façana de ponent s'hi adossa la rectoria. L'acabat exterior és el maó vist amb un sòcol de pedra.

No tenia ocasió d’accedir al interior per retratar les  pintures del presbiteri, obra del muralista Joan Torras Viver (Sant Feliu de Llobregat,  1929 + 5.9.2021 )

https://www.catalunyareligio.cat/ca/mor-joan-torras-pintor-centenar-esglesies

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joaquim

És un goig trobar tanta informació, sobretot quan malgrat disposar d’un Mapa de Patrimoni, Martorelles sembla no voler incloure alguns dels edificis anteriors a l’any 1927, data en que es va produir la segregació de Santa Maria de Martorelles

Sou pregats de fer-nos arribar informació d’aquests edificis del sector de les Escoles, camí de Santa Maria de Martorelles. Recordeu sempre, que Catalunya NOMÉS en té a nosaltres.

 Em complaïa comprovar que Martorelles  està lliure de la terrible infecció filonazi  que s’ha estès arreu de Catalunya

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLESSUI, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. SORT. PALLARS SOBIRÀ

 

Llegia que l’Església advocada a l’apòstol  Sant Pere al nucli de Llessui , al terme de Sort, al Pallars sobirà, era un edifici d'una nau flanquejada per capelles.

Estava coberta amb volta d'aresta i rematada, a llevant, per un gran absis semicircular externament dividit en tres sectors per dues bandes llombardes, sense decoració d'arcuacions.

Als sectors laterals s'obre respectivament una finestra atrompetada cegada a l'interior per l'altar barroc. Al sector central de l'absis hi ha una finestra visible, de característiques molt similars, però situada a un nivell inferior a ras de terra degut al fort desnivell del terreny, que actualment es troba tapiada, L'altura de la nau és força superior a la de l'absis. Una ampla coberta de llicorella a dues aigües cobreix la nau, les capelles laterals i altres dependències annexes a costat i costat de la primera.

 Al costat sud, per sota de l'església, hi ha una arcada de mig punt per la qual hi passa un petit carreró. A ponent, als peus de la nau, s'aixeca una imponent torre campanar que consta de quatre pisos il·luminats per grans finestres de mig punt i un teulat fet amb llicorella. A la part baixa de la torre, i sota una gran arcada ogival, es troba l'atri al qual s'hi obre la porta d'accés a l'interior de la nau.

 Durant el treball de camp del 2020 es comprova que de l'església només s'hi conserva el gran campanar amb les seves obertures, un petit volum adossat, els murs que marquen el contorn de l'antic edifici i el carreró amb la volta de mig punt. Actualment tot el perímetre dels murs de la nau principal fa d'espai públic, i funciona com a plaça del poble.

 Els murs han estat restaurats i s'hi han construït uns nous pòrtics de formigó. Pel que fa l'interior, els sostres tenen l'estructura de fusta nova. El barret de bruixa està format per uns perfils metàl·lics, llistons de fusta i acabat de llicorella.

Hi ha una magnifica fotografia de Elisa Ros Barbosa, que l’any 1983 retratava encara sencer l’absis.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25643

Quan al topònim Llessui:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23630

Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962) “ el Carnicer del Pallars” va exercir a partir del 20 d’abril de 1938 , en aquestes dues comarques una brutal acció repressiva, amb múltiples afusellaments i altres represàlies contra la població civil, pel sol fet de ser sospitosa de desafecció al Movimiento Nacional.

Cal no oblidar MAI, com bé cantava  Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940), qui perd els orígens, per identitat

https://www.youtube.com/watch?v=4skMnle8R1c

Em bloquejaven a la pàgina https://www.facebook.com/groups/1506716616099834

Dissortadament al Pallars i a Catalunya no ens calen enemics – que en tenim, molts i amb mal perdre - , massa sovint “ els amics “ ja els fan la feina, oi?.

CAPELLA DE SANT LLORENÇ DE CAN HERES/HERAS DE CANET D’ADRI.

 

Havíem publicat: CAN HERES. CANET D’ADRI

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/05/can-heres-canet-dadri.html

I dèiem; al segle XVIII es construí la capella, de nau rectangular, dedicada a Sant Llorenç. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com

Demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, Arxiu Gavín, i rebia una fotografia

Capella de Sant Llorenç. Vella – sense culte – 1-IV-1972

https://canheras.com/

L'oratori és del segle XVlll i fou construït a instancies de Miquel Heras i Paras, En fa referencia una cita documental: *Trobant-se cerca de mitja hora distant de la citada Iglesia parroquial, se sol·licita y obtingué del il·lustríssim Senyor Bisbe de Girona, la llicencia pública el  26 juliol 1771, i poder celebrar missa en ella...».

 El permís obtingut per I ‘autoritat eclesiàstica determinava que el compliment del precepte dominica! Només podia ésser extensiu ais familiars i servidors i, en últim cas, als forasters que hi sojornessin o fessin algun àpat quan l'estada escaigués en dia festiu. A l’arxiu familiar tenen l’autorització papal per a l'erecció de !a capella privada i celebració  del culte.

Demanarem imatges del interior de la capella  a lasheras@brugarol.com

http://www.ddgi.cat/municipis/CanetdAdri/ajuntament/133PE_TEXT%20REFOS%20acord%20CTU%2027-11-06.pdf

A la part posterior d’aquest conjunt hi ha una capella de planta rectangular i amb coberta de teula àrab a dues vessants. Les parets són de pedra i morter de calç, deixant vistos els carreus de les obertures i les cantonades. A la capella s’hi accedeix per porta amb una llinda de llosa plana amb la inscripció "HIC NOMEN DOMNI IMVOCATUR MICAELIS HERAS 1771" i brancals de pedra.

En una de les portes d’accés als porxos hi ha una llinda amb una llosa plana on hi ha cisellat l’any 1731.

http://www.revistadegirona.cat/recursos/1998/0191_093.pdf

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/canet-dadri

https://www.diaridegirona.cat/dominical/2018/07/27/l-edat-mitjana-present-48905557.html

https://www.portalgironi.cat/index.php/masos-pairalies/masos-girones/masos-girones-canetadri/1742-masos-canetadri-heras

Tenim encara a Catalunya , malgrat tot, un riquíssim patrimoni històric que cal explicar i “ posar en valor”.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BERNUI, ADVOCADA A LA MARE DE DÉU. SORT. EL PALLARS SOBIRÀ

 

Patrimoni Gencat en diu ; petita església situada en un pla, damunt mateix del poble de Bernui.

Consta d'una única nau, amb una capçalera rectangular a l'est.

 En el mur del migdia, s'obre l'antiga porta romànica, constituïda per un senzill arc de mig punt que formaven petites dovelles tallades, disposades radialment i rematades per una motllura a mode d'arquivolta exterior. Modernament es tapià aquesta porta i s'obrí la que existeixen aquest moment als peus de la nau, afegint-se també a la fàbrica romànica unes dependències.

Sobre l'antiga porta romànica, i en el mateix angle que forma la nau, s'aixeca una graciosa espadanya de dos ulls, sota la qual s'hi obre una estreta finestra.

Els murs són d'aparell petit, paral·lelepipèdic, de proporcions molt allargades i de mides molt homogènies.

 En el seu interior s'hi conservava  la imatge romànica de la Mare de Deu de Bernui, avui en el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya (a Caregue),  això – fet sota la clàssica excusa de la protecció -   fa que la gent del poble  de Bernui se sentin espoliats.

 https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-bernui-patrona.html

En el treball de camp de l'any 2020 es comprova que la porta d'accés esta emmarcada per un remolinat de morter vist, per sobre hi ha un òcul resseguit també amb un arrebossat de morter.

A la part baixa d'aquesta mateixa façana s'hi estén un rejuntat, i les pedres han quedat quasi tapades pel morter.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25627

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-bernui-sort

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/bernui

https://www.monestirs.cat/monst/pasob/ps13bern.htm

La jerarquia de l’església catòlica, recolzava  – i ho continua fent en masses ocasions, de vegades de forma tàcita  - aquest “ mal costum.  Ja ens ho recorda el costumari català, “Val més matar un home que posar un mal costum”

Que la Marededéu de Bernui  elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!

MAS DE FONT. AMPOSTA. EL MONTSIÀ.

 

Amposta cataloga el Mas de Font com a Bé Cultural d’Interès Local

Fotografia.  Victòria Almuni i Balada (la Sénia, 1962)

Llegia a Patrimoni Gencat; aquest mas es troba al sector del Delta, prop de les carreteres secundàries que comuniquen La Ràpita amb el Canal de la Dreta. Actualment el conjunt consta de l'habitatge, un rafal lateral i el pou, enderrocat, davant la casa.

L'habitatge, en si, és un cos rectangular dividit en tres sectors -vist des de la planta-: al central, possiblement fou dedicat a l'habitatge i els dos laterals a magatzems i estances complementàries.

A l'alçat el cos central sobresurt; té una planta baixa, dos pisos i golfes, i està cobert amb una teulada a doble vessant. Els laterals tenen només planta i pis, més un sector de golfes; coberts a un vessant; malgrat seguir el principi de cossos adossats propi de les construccions de la zona, aconsegueixen un efecte de conjunt harmònic. Els diferents pisos i cossos dividits amb senzilles motllures, que al cas de les verticals simulen pilastres adossades d'inspiració italianitzant.

Portes d'arc escarser o amb llindes, i finestres d'arc de mig punt, totes amb l'emmarcament ressaltat amb maons. Algun sector té arcuacions cegues.

Actualment en estat d'abandó, amb finestres sense vidres, el que fa deteriorar apressa les estructures. Al rafal, es conserven encara les menjadores per als animals.

Sense dades del seu autor, ens agradarà tenir-ne noticies a l’email castellardiari@gmail.com