dilluns, 4 de desembre del 2023

ERMITA DE SANTA BÀRBARA. DAS. LA CERDANYA JUSSANA

 


El Jordi Vila Juncá , pública una fotografia de l’ermita  de Santa Bàrbara al municipi de Das, on  hi havia antigues explotacions mineres de lignit al nucli de Sanavastre, primer en galeria i posteriorment a cel obert; i de manganès en galeria a la zona de Coma Oriola a la muntanya de la Tossa. La mineria va ser al llarg del segle xx una activitat econòmica important en el municipi i testimoni d'aquesta és l'existència de la capella de Santa Bàrbara, patrona dels miners.

Llegia de Santa Bàrbara de Das, a la Cerdanya; edifici amb una única nau de planta rectangular capçada per un absis semicircular, orientada nord-sud. La nau és coberta per llosat a doble vessant.

La porta, obert al sud és d'arc de mig punt i està flanquejada a banda i banda per dues petites finestres també d'arc de mig punt. A sobre de la porta trobem un ull de bou. Totes les obertures estan emmarcades amb dovelles fetes de roca calcària.

La façana és rematada per un campanar d'espadanya fet de maó massís on es troba la campana.

L'absis té una petita finestra central de mig punt.


El material constructiu és pedra local calcària disposada de forma irregular sobre un sòcol fet de grans carreus de calcària vermella de la zona.

Excepte la façana tot l'edifici està arrebossat


Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

Ens agradarà tenir noticia de l'autor de l'edifici a l'email castellardiari@gmail.com , descartem al maligne, malgrat la seva tradicional implantació en el sector de la construcció. 

La publicació es farà el dia 4.12.2023 coincidint amb la Diada de la Santa.

 Que  Santa Bàrbara  í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

CAPELLA DE SANTA BÀRBARA D’ESCORNALBOU. RIUDECANYES. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 




A la part més alta de la muntanya, dins el recinte del castell convent, s'alçà al començament del segle XIX , pels franciscans recol·lectes, la capella de Santa Bàrbara, damunt les restes d'una torre romana, utilitzada pels àrabs com a lloc de guaita.

El franciscans recol·lectes topaven amb FeIip II.

La descripció telegràfica  de la capella de Santa Bàrbara d’Escornalbou,  ens diu ; petit edifici  d'una nau feta amb maçoneria de pedra vermellosa, com el castell i monestir.

Entrada amb arc rebaixat adovellat, ull de bou i frontó triangular a la part superior.

Magnífica vista de tot el Camp jussà de Tarragona

https://relatsencatala.cat/relat/ermita-de-santa-barbara-castell-descornalbou-riudecanyes-el-camp-jussa-de-tarragona/1068121



Programava la publicació pel dia 4.12.2023, diada de Santa Bàrbara, Patrona entre altres de  l’Arma d’Artilleria, on feia el  Servei Militar Obligatori, a la Bateria L.1 de Costa, que estava situada al Castell de Montjuich, teníem com Oficial en Cap, a l’aleshores capità D. LUIS PARAREDA i VALCARCEL.

Que  Santa Bàrbara  í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 

diumenge, 3 de desembre del 2023

CAN GALLEMI. VALLROMANES. VALLÈS ORIENTAL

 

Els germans Pere i Joan Estorch Salamó, retrataven l’any 1936,     "Façana de Can Guillemi", a Montornès del Vallès, per als Fons Estudi de la Masia Catalana:


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1932/rec/5

En demanava informació al Servei de Gestió del Patrimoni de Montornès, i em deien; aquesta casa és al terme de Vallromanes.

Vallromanes formava part del terme de Montornès del Vallès fins l’any 1940.

El Mapa de Patrimoni de Vallromanes en diu ; masia de planta quadrangular. Orientada a migdia. Teulada a doble vessant amb el carenat perpendicular a la façana. No s'hi ha fet gaires millores. Conserva els ampits i llindars de les finestres del primer pis, però la porta principal no és de punt rodó ni està adovellada. Actualment està en pitjor estat de conservació que fa uns anys, sobretot pel que fa a l'entorn.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallemi

Durant molts anys es va fer un aplec el diumenge abans de Nadal, per plantar-hi un pessebre que es portava des de Premià de Mar. Aquest acte estava organitzat pels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar i la Parròquia de Sant Cristòfol de la mateixa població. Per problemes pràctics es va haver de canviar la ubicació d'aquesta plantada i ara es fa davant l'ermita de Sant Mateu.

Addicionalment també ens va fer arribar consulta sobre la torre de sant Joaquim, ubicada també a Vallromanes. No tinc coneixença respecte aquesta finca.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/11/teniu-dades-del-promotor-i-de-lautor-de_16.html

Si en teniu dades sou pregats de fer-nos-les saber al’email castellardiari@gmail.com

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Podem, amb els mitjans tècnics i humans d'avui és feina senzilla, completar aquell projecte; feu-nos arribar imatges actuals a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?


dissabte, 2 de desembre del 2023

ESCOLA PÚBLICA BONAVISTA DE BELLCAIRE DE NOGUERA, MAL DIT D’URGELL. LA NOGUERA

 Fa anys, força ja, que anem fent recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, en la nostra tasca ens han ajudat poc les Administracions Publiques, i si sortosament algunes persones .

Els camins del Senyor son inescrutables , i en ocasió de la Ballada Country del Cargol,  retratava una vegada més l’escola Bonavista 


De la que em deia el Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , les escoles de Bellcaire d'Urgell, que s’aixecaven l’any 1943 son obra de , Lluís Domènech Torres(Barcelona, 11 de novembre de 1911 — Barcelona, 25 de gener de 1992) , arquitecte de Regiones Devastadas.


https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=19831

La Mireia Torrent , afegeix ; l'escola Bonavista fins fa uns anys tenia adossades les cases dels mestres, al carrer que baixava a la caserna de la guàrdia civil, edifici que encara es conserva i del que ens agradaria tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com

Crec que tot plegat fou construït sobre els anys 40.

Em consta també que hi havia una escola anomenada cal Senyor Sin, casa particular remodelada i on ja no hi queda res.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/10/escola-bonavista-de-bellcaire-mal-dit.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/11/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o castellardiari@gmail.com

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

 

 

divendres, 1 de desembre del 2023

ERMITA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. BESAN. ALINS DE LA VALLFERRERA. EL PALLARS SOBIRÀ

 

Llegia de l’ermita advocada a l’arcàngel Sant Miquel a Besan , al terme  d’Alins de la  Vallferrera, a la comarca del Pallars sobirà, a l’enciclopèdia del romànic; edifici que palesa nombroses transformacions de la seva senzilla estructura inicial, formada per una nau, coberta amb una estructura d’embigat, refeta l’any 1986, capçada a llevant per un absis semicircular, modificat posteriorment amb la construcció d’uns murs, i una volta de canó, que li donen una curiosa estructura d’un absis trapezial a l’interior i semicircular a l’exterior. Aquesta estructura, totalment allunyada de la concepció original de l’edifici, ha provocat interpretacions errònies també quant a la seva datació (Sarrate 1969), fent-la molt més reculada que el que pertoca realment a l’edifici, que cal situar com una obra rural de la fi del segle XI, o fins i tot del principi del segle següent.

https://www.poblesabandonats.cat/recursos-documentals/4602

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/95809

A l’absis hi ha dues finestres de doble esqueixada, que corresponen a l’obra original, com també sembla correspondre-hi una finestra d’una sola esqueixada, situada a la façana sud.

https://www.romanicodigital.com/el-romanico/imagenes-romanico/abside-sant-miquel-besan

En canvi, la porta i la finestra que se situen a la façana de ponent corresponen als processos de reforma que tingué l’edifici.

 




Fotografies. Jordi Contijoch Boada

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es comprova que la capella es troba en estat de deixadesa, especialment a l'interior, on hi manquen acabats de paviments i de revestiments als paraments, i a la coberta, amb petites obertures provocades pel desplaçament de les peces de llicorella.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim dissortadament  entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que  l'Aràngel Sant MIquel   í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

dijous, 30 de novembre del 2023

MOLÍ DE LA COROMINA. LA VALL DE BAC. VALL DE BIANYA. LA GARROTXA

 

Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) retratava l’any 1931, “el Molí de la Coromina situat entre el camí de Pera i la Riera del Sierca [Llierca] i usat per batre el blat”, per al Fons Estudi de la Masia Catalana


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8543/rec/20

El molí de la Coromina es troba a uns vint minuts de l'hostal de la Vall del Bac. És una ferma construcció formada per dos cossos. Al costat nord hi ha un cos, en estat ruïnós, de planta i pis, que tenia l'era al terrat. Això va fer que el sr. Joan   Danés i Vernedes , digués, l'any 1931: "Recomano el cas als arquitectes per si volen construir terrats de solidesa a prova de poder-hi batre". L'altre cos està format per baixos, on hi ha les restes del molí, planta i pis, amb obertures rectangulars amb arquet de llibre.

L'estat general del molí és totalment ruïnós malgrat ser l'últim en deixar de funcionar a la vall.

Tenia voltes d'aresta, avui la majoria enrunades.

https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=BVw2PKIoK7E

L’Olga Sacrest Roca,  retratava l’any 1986, el que era ja un runam, i que sembla haver-se refet:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11012

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar  la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina. 

dimecres, 29 de novembre del 2023

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE VALLIRANA. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Fa anys que fem recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista, som conscients – molt conscients – de que allò de "para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" continua actuant, en l’àmbit de l’administració, la justícia, la religió,.., alhora però, entenen que per als catalans, la correcta documentació del Patrimoni històric és un imperatiu ètic.

Llegia de l’edifici que aixopluga el Consistori de Vallirana ;  dissenyat per l'arquitecte municipal Josep Maria Deu i Amat - http://arrelsve.cat/2020/05/21/josep-maria-deu-i-amat/ - sota el mandat del batlle Magí Badell Cañellas. Va ser inaugurat el 25 de març de 1934 pel nou alcalde Josep Sala Ponsà.

 Al marge de la seva funció consistorial, l'edifici també fou concebut per albergar les escoles públiques (o Escuelas Nacionales) i els habitatges dels mestres i del secretari.

L'aula dels nens estava situada a la primera planta (sota la supervisió del mestre Lluís Artó), mentre que la de nenes estava per sota (mestre Rosa Vendrell).

L'escola va funcionar fins l'any 1974.

A darreries del  conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , l'edifici va allotjar part del comandament de l'exèrcit republicà

El rellotge de l'edifici es va comprar l'any 1942 per subscripció pública.

 Les campanes foren una donació de les famílies Fretó i Badell Cañellas.




https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-ajuntament

El REINO està convuls,  em cridava l’atenció una pancarta, en la que algú – possiblement descendent dels que s’alçaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – reprodueix la frase que  té el seu origen,en la història de la mort del líder lusità Viriato, que va ser assassinat per tres traïdors anomenats Audax, Ditalco i Minuro.

Segons l'historiador Apiano, quan tots tres es van presentar davant el general Cinquè Servilio Cepión per cobrar la seva recompensa, aquest els va respondre que Roma no pagava traïdors: "Roma traditoribus non praemiat".

https://www.elespanol.com/espana/politica/20231108/cargas-policiales-manifestacion-sede-psoe-ferraz-imagenes-impactantes-violentos-altercados-madrid/808199173_3.html

Els que aguanten la pancarta, i els seus ascendents, possiblement han viscut i viuen molt bé, d’ençà de la traïdoria del 8 de juliol de 1936

dimarts, 28 de novembre del 2023

IN MEMORIAM DE L’ESGLESIA ROMÀNICA DE SANTA MARGARIDA DE LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA

 

Havia publicat LA TORRE DELS TIL·LERS . LA  CASA DE  L’AMO DE LA COLÒNIA DUSSOL.   LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA

I deixava una pregunta ; Ens agradarà rebre imatges de la capella de la Colònia Dusol, advocada a la Marededéu del Carme, a l’email castellardiari@gmail.com

https://turismelesplanes.cat/localitzacions/segle-xviii-i-xix/

Ens agradarà rebre una imatge de la marededéu que es venerava en aquell oratori a l’email castellardiari@gmail.com

El Joan Carrera Casacuberta, em deixava un comentari; No. Nomes se que ben a prop hi havia una ermita anomenada de Santa Margarita, molt anterior a la colònia, i actualment, casi enrunada i coberta de bardisses

Trobava un poema dedicat a aquella esglesiola,  recollit  per Mn. Josep Maria Viñolas Esteva.  ( Salitja , La Selva, Girona . 10-03-1966)

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/01/poema-lermita-de-santa-margarida-de-les.html?fbclid=IwAR3s28MCQ9S5XBMVv5USo2XXp1woe24d5pDk1dIhyDmPTFXQ79TDTCt7WIU

De Santa Margarida de les Planes d’Hostoles, en diu la Catalunya romànica :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-margarida-les-planes-dhostoles

Santa Margarida (les Planes d’Hostoles)

Una de les primeres referències documentals on apareix esmentada esglesiola de Santa Margarida data de l’any 1187, amb motiu de la butlla de confirmació de béns I privilegis que el papa Climent III expedí aquest any a favor del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer; en ella s’especifiquen les esglésies que aquest cenobi posseïa, entre les quals se cita l’“Ecclesiam S. Margaritae”. Hom pot suposar, doncs, que fou a partir de l’atorgament d’aquesta butlla que el monestir d’Amer adquirí definitivament la jurisdicció sobre aquesta església. Malauradament ens manquen, ara com ara, dades instrumentals que ens il·lustrin algun aspecte de la història de la capella de Santa Margarida pel que fa a la tretzena centúria. És molt probable, d’altra banda, que els abats d’Amer compartissin alguns drets sobre aquesta església amb els senyors del castell d’Hostoles, car la capella era situada dins el territori que conformava llur jurisdicció senyorial.

Una única notícia documental corresponent al segle XIV assabenta que Guillermina Deodata, veïna de la “capelle Sancte Margarite, sita in parrochia Sancti Christophori de Planis vallis Ostolesio”, feu l’any 1341 una escriptura de reconeixement per la qual admetia tenir per l’abat d’Amer Ferrer, dos horts situats prop d’aquesta capella i havia de satisfer anualment en concepte de cens, dos sous i “unam perna de meliorum porcho”.

Ja al segle XV hi ha la certesa, per un instrument datat l’any 1439, que Pere Carreras, de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols, llegà en el seu testament a la capella “Beate Margarite de Planis”, dotze diners “ad opus opere sive reparationis capelle”. Aquesta referència pot fer pensar en la possibilitat que l’esglesiola hagués estat malmesa a causa dels terratrèmols sobrevinguts a la comarca les primeres dècades d’aquesta centúria.

Anys més tard, un altre testament expedit l’any 1486 per Bartomeu Planelles, veí de la parròquia de les Encies, diu que aquest personatge llegà a l’església de “Sancte Margarite, sita in parrochia de Planis”, la quantitat de sis sous.

La capella de Santa Margarida, d’indubtable origen romànic, fou feta restaurar —segons indica  Francesc Montsalvatge i Fossas (Olot, 28 d'agost de 1853 - Girona, 30 de juny del 1917) — per Pere Dusol Prat , fundador de la colònia tèxtil que porta el seu cognom i que és propera a l’església.

Tanmateix, en l’actualitat roman totalment en ruïnes.


Fotografia. Arnau Brosa Planella.  6 de gener de 2017

En qüestions de Patrimoni, sovint , una cosa porta a l’altra, i això ens permet documentar l'Església de Santa Margarida de les Planes d’Hostoles. Ens continuen mancant però, imatges i dades de la capella advocada a la Marededéu del Carme de la Colònia Dusol, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com

 Que Santa Margarida  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels arsmenis,  kurds, gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  , amazics, libis,. ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

  A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia. 

 

dilluns, 27 de novembre del 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIRANA, ADVOCADA A L’APÒSTOL I EVANGELISTA SANT MATEU . EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-mateu

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=404

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19382

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

https://naturalocal.net/ca/activitats/barcelona/arquitectura/esglesia-de-sant-mateu

https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-mateu



Llegia de l’església parroquial de Vallirana, advocada a sant Mateu; església de planta basilical formada per una gran nau central, dues laterals i un absis carrat. La nau central està coberta amb una volta de canó i llunetes, separada per arcs torals i sostinguda per grans pilastres amb les impostes motllurades. De fet, aquesta motllura ressegueix els murs laterals de la nau fins al fons de l'absis, que també està cobert amb la mateixa volta. Aquest presenta un gran retaule de rajola ceràmica i un cambril central amb la imatge de Sant Mateu. Les capelles laterals estan cobertes amb petites voltes de canó i llunetes, i s'obren a la nau central mitjançant grans arcs de mig punt amb les impostes motllurades. Damunt seu, i resseguint el perímetre del temple per darrera de l'altar major, destaca el trifori, obert a la nau central mitjançant obertures d'arc rebaixat amb vitralls acolorits. En l'actualitat, en aquest espai hi ha instal·lat el Museu d'Història Religiosa. Als peus del temple hi ha el cor, obert a la nau central mitjançant un gran arc rebaixat. La sagristia està situada darrera de l'altar i, al seu costat, hi ha la capella del Santíssim, amb una volta de canó i llunetes i un rosetó amb vitralls acolorits. El temple compta amb un baptisteri i un gran finestral acolorit i reformat. El campanar està situat a l'extrem nord-est de l'edifici. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb pilastres i amb un frontó semicircular motllurat. A banda i banda, dues finestres d'arc rebaixat amb reixes de ferro decorades. Damunt seu, un gran rosetó envoltat d'esgrafiats decorats amb motius figuratius, florals i geomètrics. La façana està rematada amb un coronament ondulant motllurat i una creu central. La construcció està bastida amb pedra de diverses mides lligada amb morter. A la part inferior de la façana hi ha carreus de pedra.

El temple fou saquejat  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República (l'altar major i els laterals van ser destrossats i les imatges cremades).

 L'edifici va servir per acollir els refugiats evacuats del front d'Aragó.

L'any 1938 s'utilitza de magatzem i garatge de l'exèrcit d'Aviació.

 El mes de febrer de l'any 1939, tot just acabades les hostilitats bèl·liques  s'inicien les obres de rehabilitació del temple. La direcció de les obres l'assumí l'arquitecte Manuel Baldrich Tibau (Tarragona, 1911 - Barcelona, 1966) .

 L'any 1962 finalitzen les obres d'arranjament de la façana del temple (feta amb carreus de pedra) i, posteriorment, el 25 de desembre de 1971, es beneeix el nou esgrafiat de la façana, per les dates pensem que l’autor podia ser el  Ferdinandus Serra Sala (Barcelona, 1905-1988), de no ser així, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.academiadelpartal.org/files/n8_127_144.pdf

Els esgrafiats representen les imatges de Sant Mateu, patró del poble, i de Sant Josep Oriol, patró del clergat català.

La creu de ferro forjat que la corona,  fou obra del ferrer Carles Roig i Xancó.

L'església va ser objecte de diverses reformes durant els anys 90 del segle XX. Entre d'altres, es va reformar l'altar major i es van substituir les pintures originals de Santiago Tarragó Lafau (1907-1982)  per l'actual retaule de ceràmica. Aquestes pintures havien estat realitzades l'any 1948.


Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com  de l’autor de les reformes de l’Església, i de l’autor del retaule de ceràmica  

Entenem que  allò de "que surja el efecto sin que se note el cuidado" continua vigent , l’exigència de documentar el Patrimoni històric de Catalunya  però, és un imperatiu categòric, pels catalans, i per descomptat per totes les persones interessades per aquestes qüestions .

Passen els dies, les setmanes i  dissortadament no s’atura   la "monotonia criminal que alhora que contínua,  fa en un exercici de sadisme,  que bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins 

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que  Sant Mateu   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

diumenge, 26 de novembre del 2023

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA SALUT DE CAN GINEBREDA. GELIDA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 


http://www.gelida.org/masiesgelida/ginebreda.htm

Segons diversos escrits esmenten que  al Josep Font-Ginebreda i Costa (*Gelida 26-10-1682 - +Gelida11-07-1755) a principis del segle XVIII li donaren la imatge un francès que s’hostatjà a la masia.

Es conta que era venerada pels propietaris i altre gent de Gelida i dels voltants fet que provocà la construcció d'un edifici que encara existeix, reformat, prop de la font de can Ginebreda.

 Hi hagué un litigi entre els amos de can Ginebreda i el rector de Gelida i finalment fou portada en processó a l'església de Sant Pere del castell l'any 1724.

 Al segle següent la imatge passà a la nova església edificada al centre urbà de Gelida on es venerà en la Pasqua de Resurrecció.

En  els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  fou cremada.

Avui dia hi ha una nova imatge més petita que l'anterior.

https://estimadaterra.wordpress.com/2023/07/14/ermita-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-de-can-ginebreda-de-gelida/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/02/goigs-actuals-i-antics-la-mare-de-deu.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43024

Patrimoni Gencat en diu; petita capella de planta rectangular amb teulada a doble vessant. Ha estat molt modificada al llarg del temps. La porta original ha estat substituïda per un gran buit que perverteix l'estructura tradicional.

I afirma, sense notícies històriques, i repeteix el mantra  que No ha estat mai destinada al culte, que  ha fet funcions de barraca de vinya.

Tot fa pensar en un conflicte entre un prevere “ xuleta” , i el propietari  Josep Font-Ginebreda i Costa  (*Gelida 26-10-1682 - +Gelida11-07-1755) , i sembla que el bisbe de l’època li dona la raó al seu “ treballador “.  L’edifici de la capella perd la seva funció, i possiblement  el  Josep Font-Ginebreda i Costa , i bona part de la pagesia la seva fe, i s’aprofita la construcció com a paller.

El bisbe que perpetrava aquell abús per l’època era possiblement  Andrés de Orbe y Larreátegui (Ermua, 1672- Madrid, 4 d'agost de 1740) que assoliria el càrrec d’Inquisidor general o Gran inquisidor, les dades relatives al prevere “ xuleta es podrien trobar – si existeixen – en els arxius parroquials, caldria fer-ho, i deixar constància del mal costum de la jerarquia catòlica d’imposar el seu criteri, allunyat sovint de l’esperit evangèlic.

 Passen els dies, les setmanes i  dissortadament no s’atura   la "monotonia criminal que alhora que contínua,  fa en un exercici de sadisme,  que bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins 

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que  la Marededéu  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»