dijous, 31 de gener del 2019

CAPELLA DE SANT FRUITÓS. LILLA. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

L’Enric Sànchez-cid, em deixava un comentari a la Capella del Mas Fritós de Sentmenat.


A Lilla (MTB) també hi ha una capella a Sant Fruitós, pel juny de l’any 1996 fou beneïda l’ermita de Sant Fructuós, situada en un terreny a la vorera del camí de sortida de la població per passar al Coll Vell.


El promotor de la capella de Sant Fruitós de Lilla fou Armand Puig i Tàrrech (la Selva del Camp, 9 de març de 1953)


http://patrimoni.concadebarbera.cat/Ermita-de-Sant-Fructuos-de-Lilla-Montblanc-1666

Ens agradaria rebre alguna imatge de l'escultor. Joan Rosich Andreu, i de la resta d'artistes i artesans que van participar, així com les dades del seu naixement i traspàs


Si que vaig fer construir la Pallissa del Metge, que és el meu racó d'esbarjo i tranquil·litat.


Enric Sànchez-Cid

dimecres, 30 de gener del 2019

CAN MASPONS. BIGUES I RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Llegia que es recull una referència a Andreu Maspons a l'any 985, en plena iniciació dels comtats catalans independents.

El cognom ens fa pensar que la casa era coneguda com els mas del o dels Pons/Ponç, fins que es consolida el cognom Maspons/Masponç

La primera data documentada ens la dóna la consagració de l'església parroquial de Bigues de l'any 1156 on figura un Maspons.

A partir de l'any 1364 es pot seguir les diferents generacions en línea directa masculina, a excepció de dues pubilles que varen mantenir el nom.

El segle XVIII van aconseguir el títol de burgesos de Granollers.

La casa segurament fou reformada el segle XVII com ens indica la data de la porta accés.

Actualment és encara de la família Maspons.



Fotografies de la pàgina fotos antigues del Vallès Oriental.

Patrimoni Gencat ens diu ; Casal de grans proporcions on s'observen diferents fases de construcció. En el cos principal hi ha una porta adovellada amb la inscripció que diu: "Jacinto Maspons not. 1681". El cos principal, cobert a quatre aigües, es troba flanquejat per dos cossos laterals afegits, i coberts amb teulada a doble vessant. La casa té quantitat d'obertures, a la part del darrera hi ha vint finestres, moltes d'elles emmarcades per grans carreus. A les dues plantes nobles s'hi troben tres grans sales i una solemne cambra de l'església parroquial. Els murs són fets de pedres de riu i arrebossats.

A la sala hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Pere, de roure. La figura és barroca i procedeix de l'església parroquial de Sant Pere de Bigues, que la regalà a Can Maspons pels voltants de l’any 1750.

La masia compta amb un capella advocada a la Mare de Déu del Pilar, que documentava el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), en el seu inventari d’esglésies del Vallès Oriental.

Fotografia de Gustau Erill i Pinyot. 17 de febrer de 2011

No es fa cap referència a la capella en el Mapa de Patrimoni de Bigues i Riells.
Membres destacats d’aquesta nissaga foren :

Francesc de Sales Maspons i Labrós (Granollers, Vallès Oriental, 1840 — Bigues, Vallès Oriental, 1901)

Marià Maspons i Labrós (Granollers, 23 d'abril de 1840 – Barcelona, 12 de maig de 1885)
Maria del Pilar Maspons i Labrós (Barcelona, 4 de desembre del 1841 - 31 de gener del 1907). Signava les seves obres amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc

dimarts, 29 de gener del 2019

QUI VA SER L’ARQUITECTE QUE VA DISSENYAR L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PAU DE MANLLEU?.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de la Parròquia de Sant Pau, i en la minsa informació que trobava no apareixen les dades de l’arquitecte que va dissenyar aquest edifici religiós.


http://www.parroquiesmanlleu.net/fotosstpau/historiastpau.htm
http://www.elter.net/noticia/16339/llibre-dalex-roca-recull-historia-parroquia-sant-pau-manlleu#.W_pr5-hKjIU
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manlleu
http://www.poummanlleu.com/docs/Cataleg_proteccio.pdf

Esperem rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 28 de gener del 2019

EN VENDA LA TORRE GORINA DE SABADELL. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava la Torre Gorina, que va fer construir, l'any 1889, l'industrial sabadellenc Josep Gorina Pujol, fill del també industrial tèxtil Joan Gorina Morató (1814-1886) -iniciador de la nissaga dels Gorina- essent l’autor l’arquitecte Miquel Pasqual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 Barcelona, Barcelonès, 1916)



Patrimoni Gencat ens diu; Torre exempta, voltada per un ampli jardí de frondosa vegetació on hi ha un curiós mobiliari amb coves i estalactites artificials. L'edifici està format per un cos central de planta baixa, pis i golfes i cossos laterals de planta baixa i pis, situats a les cantonades. Cal destacar el complex joc de les cobertes, diferenciant volums coberts a dues i a quatre aigües, de les quals sobresurten unes treballades xemeneies de maó vist. Les façanes presenten elements premodernistes (motius florals). A l'interior hi ha una galeria amb pintures de paisatges àrabs, de Sevilla i de Venècia, obra de José María López Mezquita (Granada, 23 d’abril de 1883-Madrid, 6 de desembre de 1954)

http://www.artnet.com/artists/jose-maria-lopez-mezquita/meautorretrato-mpraQuWj8QyLMzETHjuM5Q2

Llegia que l’edifici està en venda :

https://www.engelvoelkers.com/ca-es/propietat/la-torre-gorina-una-icona-arquitectonica-de-sabadell-3527160.1133618_exp/

‘Tempus fugit’; qui recorda ara l’èxit rutilant de Joan Gorina i Sans o Sanz, que es feia aixecar per l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965), el ‘Castell de Rocabruna’ al terme de Santa Maria d’Oló, a l’actual comarca del Moianès?.

diumenge, 27 de gener del 2019

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS DE TALARN ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUSTA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) coneixia bé Talarn, i en fa un informe interessant en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar , publicat el 1845. Hi diu que és a la punta oriental d'un turó damunt del camí de Salàs, que passa pels peus del turó. El clima és molt sa. Té 150 cases, la major part de dos pisos i de bona distribució interior, en carrers poc planes, llevat d'una, i dues places, anomenades de la Vila i del Castell.

Té casa de la vila i una torre al capdamunt de la població, que duu el nom de castell, i és d'antiga i sòlida construcció, que havia servit de presó de partit. Hi ha dues torres més als dos extrems de la població.

Hi havia una escola de primeres lletres per a nens, d'una fundació particular, amb 50 nens assistents, i una de nenes pagada pel baró d'Eroles, Luis de Ibáñez-Cuevas y Escrivá de Romaní (1821-1902), IV marqués de la Cañada Ibáñez, amb una assistència de 20 a 25 nenes.

Rebia un email del Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ , que al llarg del temps ha fet moltes i boníssimes aportacions a Edificis Escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista : l'escola antiga de Talarn, anys 40, estava a la Casa Blanquet del carrer Soldevila, un edifici del segle XVI. No corresponia a la Casa de la Vila.


Pregunta per als que viuen a Talarn, la Casa Blanquet del carrer Soldevila, podia ser l’escola de nenes pagada pel baró d'Eroles, Luis de Ibáñez-Cuevas y Escrivá de Romaní (1821-1902), IV marqués de la Cañada Ibáñez, amb una assistència de 20 a 25 nenes?.


Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 26 de gener del 2019

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE LES CORTS. BARCELONA

Ricard FG en retratava l’interior que té un aire marcadament modernista, apreciació que em confirmava la fitxa tècnica que ens diu ; de la primera construcció del cementiri, endegada el 1846, no en resta cap element. Avui el cementiri es caracteritza per la reforma modernista, que respectaria l'emplaçament de l'edifici d'administració i la capella, la qual continua tancant l'eix marcat per la porta d'accés. El mur de tancament, l'edifici de l'administració i la capella van ser construïts de nou, emprant els mateixos materials -combinació de pedra i maçoneria- i la mateixa decoració d'elements ceràmics, si bé amb una gamma de colors i formes plenament modernistes. Del conjunt interior destaca la capella -reconstruïda el 1918-, de planta de creu grega, estilísticament historicista amb solucions neogòtiques i interessants vidrieres emplomades.


Del recinte sagrat, artísticament s'ha de fer esment d'una Pietat, relleu en bronze obra de Josep Viladomat i Massanas ( Manlleu , Barcelona , 1899 - Escaldes , Andorra , 1989 )


Rebia una fotografia datada el 20-IV-1984, d’aquesta Capella del Sant Crist, situada a l’Avinguda Joan XXIII, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

Històricament, l'enterrament més important és la tomba-panteó dels Repatriats d'Ultramar, que es troba al Departament Tercer.

Ens agradarà saber el mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquesta ‘reforma modernista’ a l’email coneixercatalunya@gmial.com

divendres, 25 de gener del 2019

IN Malae memoriae del Santuari de Nostra Senyora de Bellulla. Canovelles. El Vallès Oriental. Catalunya

Havia demanat permís per fotografiar Bellulla, i a dia d’avui, encara espero la resposta la meva petició. Entenc que el silenci té un clar significat negatiu, oi?. https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/03/historia-de-canovelles-la-mare-de-deu.html

Trobava casualment al grup Fotos antigues Del Vallés Oriental https://www.facebook.com/groups/440601262951664/



1938 - Canovelles - Torre Belulla ( Torre Recolons).

En temps de guerra – la provocada per la sedició dels militars feixistes enfront del govern LEGÍTIM de la II República - el govern basc va instal·lar un Hospital Asil per a menors

El Santuari de la Mare de Déu de Bellulla o Santuari de Bellulla és un centre religiós i de pelegrinatge de Canovelles (Vallès Oriental), a l'actual veïnat de Bellulla. El conjunt es formà entorn una capella original, que custodiava la Mare de Déu de Bellulla (imatge del segle XIII), i anà creixent de forma paral·lela a l'augment de la devoció cap a la Verge en terres vallesanes i a altres comarques properes, fins a arribar a ser convent de dominics a l'edat moderna. El 1835, amb la desamortització, acabà el culte al santuari.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_Bellulla#/media/File:Bellulla-santuari-1908.jpg

El santuari tindria el seu origen en una llegenda sorgida entorn la invenció (troballa, aparició) de la imatge de la Mare de Déu de Bellulla. La llegenda més estesa explica com una pastora canovellina del començament del segle XIII va localitzar al turó on més tard s'aixecaria el santuari (a l'actual serra de Bellulla i, particularment, a Can Recolons) un pou amb una cova amb la imatge d'una Verge, més tard dita de Bellulla. La tradició, recollida al segle XVIII pel clergue Tomàs Palmerola –dominic vicari del santuari– explica aquests origen, comú a altres troballes de marededéus.[1]

L'any 1279 ja existia una capella per a guardar la imatge. En aquells temps la devoció dels habitants de la contrada devia començar a ser important, ja que a finals del segle la capella-santuari comptava amb vicari propi. Es considerava que la Mare de Déu de Bellulla era protectora de la vista.

És, precisament, la característica protectora de la vista per part d'aquesta Mare de Déu de Bellulla la que explica l'origen del nom, que etimològicament seria una construcció derivada de “bell ull” o “bell ullada”, fent referència a bona vista.
Bellulla era el destí final de peregrinacions vingudes de Canovelles i de tot el Vallès, així com del Maresme i altres comarques de l'entorn. Les peregrinacions es feien en dies diversos en funció de la procedència dels peregrins. Els canovellins celebraven la festivitat de la Mare de Déu de Bellulla el Dilluns de Pasqua, en peregrinació.Els habitants d'altres parròquies organitzaven les peregrinacions en dies diferents.

Al segle xv el taller dels germans Vergós, reconeguts pintors d'estil gòtic, autors del retaule de Sant Esteve de Granollers –avui dia conservat al MNAC–, van rebre l'encàrrec d'elaborar unes taules per al santuari de Bellulla. El taller dels Vergós va produir per al santuari de Bellulla dues taules amb representacions de santa Llúcia i santa Àgata –avui dia conservats a l'Art Institute of Chicago, als Estats Units d'Amèrica– i una taula, potser per a l'altar principal, on es representava una Crucifixió, amb Santa Maria i Sant Joan als peus de la creu. Aquesta darrera taula avui dia forma part d'una col·lecció particular. L'encàrrec a un taller de renom com era el dels Vergós evidencia la plenitud de Bellulla. Aquestes obres de pintura gòtica poden veure's al web de l'Ajuntament de Canovelles.

Entre 1611 i 1835 els dominics del convent de Santa Caterina de Barcelona establiren casa a Bellulla, fent-se càrrec del santuari. Malgrat les disputes que això suposà amb els responsables de l'església parroquial de Sant Feliu de Canovelles, la butlla del papa Pau V de 1607 fou un element clau per a determinar la presència dominica a Canovelles, que es va perllongar per espai de més de dos-cents anys. La desamortització de Mendizábal de 1835 va forçar l'exclaustració i els béns foren venuts.

La imatge de la Verge de Bellulla, juntament amb els altres béns, es van vendre després de la desamortització. La parròquia de Sant Feliu va poder recuperar per a Canovelles la imatge l'any 1872, mentre l'edifici del santuari va passar per diversos propietaris.

1900 - Canovelles - Altar de la capella de la Mare de Deu de Belulla
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10212751163041495&set=pcb.756356251376162&type=3&theater&ifg=1

La Mare de Déu de Bellulla o Verge de Bellulla és una talla, antigament ubicada al Santuari de la Mare de Déu de Bellulla (Canovelles), que fou objecte de veneració entre els segles XIII i XX.


L'edifici actualment és propietat privada. A inicis del segle XX es van fer reformes per adequar la casa, mantenint la capella de Bellulla amb usos particulars.

El meu desig de visitar l’antic Santuari no ha decaigut en cap moment.

dijous, 24 de gener del 2019

EL BLANES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Portas publica una fotografia a la pàgina coses de Blanes; la imatge podria datar-se als anys cinquanta del segle XX, quan Blanes superava de ben poc els 7000 veïns, i representa un casament d'aquell temps.


Normalment, l'anada a l'Església es feia a peu des de la casa, excepte aquells que es casaven al Vilar, que anaven en autocar perquè la gent no tenia cotxes.

La cerimònia al poble era molt matinera, entre les sis i les set del matí, i el convit podia ser un esmorzar de xocolata amb melindros a Ca l'Orench (crec que també celebraven convits al Primer Casino).

https://www.serveisactius.cat/selva/pastisseria-blanes

Va ser més endavant que es va canviar aquest àpat per un dinar i es va començar a anar a Can Patacano. Temps era temps...

Us esperonem a recuperar la ‘memòria històrica’, qui perd els orígens,...

dimecres, 23 de gener del 2019

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT. FIGUEROLA D'ORCAU. ISONA I CONCA DELLA . PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives Domingo, retratava la mal dita Capella de la Marededéu del Prat a Figuerola d'Orcau, llegia que s'aixecava al segle XVII , i es reconstruïa - amb els diners d'Amèrica - al segle XVIII, la descripció tècnica diu ;edifici de planta rectangular amb contrafort en un dels murs laterals. El portal principal, força modificat, és format per un arc rebaixat coronat per un guardapols amb teulada a doble vessant. Al damunt hi ha un òcul circular, un rellotge de sol i, sobre la teulada, un campanar d'espadanya d'un sol ull. A l'interior, la nau és coberta amb volta de llunetes sobre una cornisa força ampla, d'estil classicitzant i formada per diverses motllures. La teulada de l'església és a dues aigües, tot i que a l'extrem de la capçalera és interrompuda per un cimbori afegit posteriorment.


La portada originària era d'arc de mig punt adovellat, segons algunes fotografies de començaments del segle XX, que no sabia trobar.

Ens agradarà rebre fotografies del interior a l'email coneixercatalunya@gmail.com , Figuerola, Orcau, Isona i Conca Della, el Pallars jussà, Lleida,..., estan sens dubte prop del bon Déu, però massa allunyades de la conurbació barcelonina, i no diguem ja de la Villa i Corte, oi?. .

dimarts, 22 de gener del 2019

QUI VA SER L’ARQUITECTE QUE VA DISSENYAR L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE NOSTRA SENYORA DE GRÀCIA DE MANLLEU?.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de l’església parroquial de Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu, de la que n’ ha una minsa informació :




https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manlleu
http://www.poummanlleu.com/docs/Cataleg_proteccio.pdf

L'actual església de Nostra Senyora de Gràcia és el resultat d'una ampliació de l'original. Aquesta ampliació li dóna al conjunt unes proporcions singulars. La planta de creu amb una nau central de dimensió similar a les naus transversals, un absis petit i la torre de creuer octogonal amb finestrals reduïts circulars i poca alçada, li donem personalitat a l'església, a més d'un interessant joc de pendents en les teulades. Les pintures de l'interior són obra del pintor Joan Rifà Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009).


http://albergueria.blogspot.com/2013/10/lesglesia-de-gracia-de-manlleu-del.html

http://www.elter.net/noticia/15482/vintena-persones-descobreixen-valor-patrimonial-lesglesia-gracia-manlleu#.W_p8VehKjIU

Ens encantarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les dades de l’arquitecte que va projectar aquesta església, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,... , també, també del de la Parròquia de Sant Pau, i de l’edifici de l’escola Casals-Gràcia.

Manlleu ha de revisar AMB URGÈNCIA les dades relatives als bens patrimonials, ens temem que la ciutat pateix amb especial virulència la malaltia social que afecta greument a la societat catalana, i que definia com ‘inèrcia perniciosa’, que consisteix bàsicament en acceptar la realitat que tenim al davant, fent ulls clucs al fet objectiu que això és conseqüència de l’acció continuada i persistent d’aquells que NOMÉS pensen en anorrear-nos com a poble.

dilluns, 21 de gener del 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE FIGUEROLA D'ORCAU. ISONA I CONCA DELLA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA.

No trobava cap fotografia del Josep Salvany Blanch, i intentava - sense gaire èxit - retratar aquesta església envoltada de carrerons estrets, que consta d'una sola nau amb absis semicircular i coberta a dos vessants


Sortosament el Josep Vives Domingo publica un parell d’esplèndides fotografies que us permetran si més no, fer-vos una idea d’aquesta església parroquial que sense cap mena de dubte, com el mateix nucli antic de Figuerola, no viu els seus dies millors.


La descripció tècnica explica que les estructures bàsiques són clarament romàniques: nau única, amb absis semicircular a la capçalera i porta a ponent, coronada per un campanar d'espadanya de sis ulls en tres nivells diferents. Damunt de la porta, a més, hi ha una finestra d'ull de bou circular. Tot plegat és obra del segle XII, en el moment que podríem anomenar de plenitud del romànic.


Està documentada des del 1314 amb l'advocació original a Santa Maria. Entre 1758 i 1904 estigué dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, però en aquest darrer any se li retornà l'advocació original. Conserva un retaule del segle XVIII, que se salvà de les destruccions de les guerres posteriors.


El Josep Antoni Uriz Rodríguez retratava des de la llunyania – única manera de fer-ho – el peculiar campanar de l’església de Santa Maria, a Figuerola d’Orcau

No tinc clar que en l'actualitat continuï mantenint - ni que sigui de forma esporàdica - activitats de culte, el centre 'històric' de Figuerola d'Orcau, almenys en la nostra visita al setembre de 2014, fa por.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 20 de gener del 2019

EL TABARAN DE MOLLET DEL VALLÈS

El Tabaran és un edifici històric de Mollet del Vallès construït l'any 1919 per encàrrec de la Tenería Moderna Franco-Española (TMFE).

Projectat pel mestre d’obres Sebastià Mayol i Alemany, l'edifici ocupava 3250 m2 construïts en tres plantes, la seva construcció fou impulsada pels directius de La Pelleria per acollir la seu social de la Societat Cooperativa Obrera de la TMFE I oferir diversos serveis d'oci als treballadors de la Teneria.

https://elsnostresmestres.wordpress.com/2013/12/12/espais-de-lleure-centre-parroquial-i-lateneu/el-tabaran-any-30-ind/

D'estil noucentista, l'edifici està ubicat a la cantonada de l'Avinguda Llibertat i del carrer Lluís Duran i ocupa un espai construït de 3250 m2, distribuïts en dues i tres plantes: semisoterrani (1200 m2), destinat a l'ús de l'economat amb una única entrada al carrer Lluís Duran; planta baixa (1200 m2), que acull una gran sala de projecció de pel·lícules, obres de teatre i espectacles de varietats amb l'entrada per l'Avinguda Lluís Duran; i primera planta, destinada a reunions socials, sala de ball i altres serveis.

https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/21690
https://www.clicama.cat/…/l-ender…/20180717100807031085.html
https://comunicacio21.cat/noticies-liniavalles/128666-critiques-i-recollida-de-firmes-contra-l-enderroc-del-tabaran-a-mollet
https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/81724/001%20-%20Context%20urb%C3%A0%20Mollet%201920.pdf?sequence=3&isAllowed=y

En els dies foscos que seguien a la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República – que perduren encara - ; el sàtrapa enviava una unitat militar, la División Azul, a combatre al front rus, sota les ordres de l’exercit alemany. El regim franquista, explicava l’evolució negativa de la contesa bèl·lica, amb una fraseologia militar que va fer fortuna ‘ las tropas efectúan un avance estratégico hacia la retaguardia ‘. La Dictadura aplicaría en el seu funcionament habitual aquella filosofia, que comportarà la quasi total destrucció de l’obra feta abans i durant la II República, i ‘legitimarà’ l’especulació més salvatge.

Mollet, els Vallès, Barcelona, Catalunya, patirien els efectes del ‘avance estratégico hacia la retaguardia ‘ amb una especial crueltat.

dissabte, 19 de gener del 2019

SANT JOAN BAPTISTA DE PALAU DE NOGUERA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives i Domingo publica una fotografia de l’església parroquial de Palau de Noguera, al terme de Tremp, advocada a Sant Joan Baptista.


La història del nucli de Palau de Noguera, antiga Vilanova de Pallars, esdevé relacionada des del segle XII a la fi dels senyorius a la història dels ordres dels Templers i de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Des del 1116, moment en què és documentat per primer cop, el temple canviaria en més d'una ocasió respecte a l'ordre a la qual pertanyeria, segons fos la dels Templers o la d'Hospitalers.

El 1161 el comte Arnau Mir i la seva esposa Òria donaren el lloc de Palau a l'orde de l'Hospital perquè tingués cura de la seva repoblació i aquests mateixos comtes, el 1168, expediren una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar el lloc de Palau. Des d'aquest moment, la població i la seva església parroquial de Sant Joan quedaren unides a la comanda hospitalera de Susterris.

El 1312 el temple era novament en mans de l'orde de l'Hospital, però depenent de la comanda de Montsó i no pas de la comanda de Susterris. A partir d'aquest moment diversos enfrontaments territorials entre les dues comandes i territoris, pel control del nucli de Palau, que en aquells moments històrics devia de tenir una certa entitat com a poble, tal i com ho recull la sentència arbitral ordenada pel rei de l'època, que va posar fi als enfrontaments.

Respecte a l'església pròpiament, la primera referència documental és del 1703, moment en què s'esmenta l'enderroc de l'antic edifici per a construir-hi el nou temple (l'actual). L'antic temple comptava amb quatre altars. El temple actual consta de set altars, tres a cada nau lateral i l'altar major.

La següent visita prioral es troba referenciada el 1746, on es parla de milloraments fets a l'església; per tant, cal entendre que aquesta església nova és acabada en aquest any.

Patrimoni Gencat ens diu; l'església parroquial de Sant Joan Baptista és un edifici barroc que segueix la tipologia bàsica del gòtic català, amb una sola nau i capelles laterals. La planta és rectangular, amb una capçalera semicircular d'igual amplada a la de la nau.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada.

Té cinc contraforts que sobresurten i determinen les crugies de les capelles laterals, així com també disposa de campanar i trifori. Les capelles, així com la galeria superior del cor (trifori), estan comunicades entre si i al damunt de la primera crugia hi ha un cor elevat.

La coberta és de volta de canó amb llunetes, amb els corresponents arcs faixons que recolzen sobre els contraforts. Les llunetes de la volta emmarquen els finestrals, que en alguns casos han estat cegats.

Els murs són fets de maçoneria tot i que alguns dels carreus integrats corresponen a l'antiga església (molts d'ells conserven marques de picapedrers). A l'exterior l'edifici no presenta cap mena de decoració.

Pel que respecta a la sagristia, sembla feta en una altra època, tot trencant amb l'estructura principal de l'edifici medieval anterior.

Retratava també la façana de la capella de la Mare de Déu de la Pietat de Palau de Noguera que és troba aïllada a les afores del casc antic del poble, a una mena de plaça, creada per l'entrecreuament de tres carrers.


Patrimoni Gencat ens diu que és una capella de petites dimensions, de planta rectangular, volta de canó i coberta superior de lloses de pedra a dues vessants.

La façana principal és oberta, seguint la volta interior i acabada amb reixa metàl·lica i porta de fusta. Tota la façana culmina amb una espadanya d'un ull, amb arc escarser, de factura posterior.

L'aparell de construcció varia en funció de la façana, combinant parts de carreus irregulars amb altres de regulars i ben definits.
Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com almenys una fotografia de la imatge de la Mare de Déu de la Pietat de Palau de Noguera.

La construcció, dissortadament no cridava l’atenció l’any 1920, del Josep Salvany Blanch.
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/6150/rec/1

I Palau de Noguera, Tremp, el Pallars jussà,..., que sense cap mena de dubte estan prop de Déu, es troben lluny, MOLT lluny de Barcelona, oi?

divendres, 18 de gener del 2019

IN MEMORIAM PAUPERUM DE LA FONT DE L’ESPERANÇA. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Hi havia un temps – que sembla estar tornant – en que moltes persones es proveïen d’aigua a les fonts publiques; i això, facilitar aigua de boca era una de les obligacions dels consistoris a l’època en que més enllà de la recaptació i l’ordre públic no tenien ni competències ni recursos econòmics.

Aleshores TOTHOM tenia clar que alhora que es satisfeia una necessitat bàsica es podia aprofitar per ornamenta la ciutat, i acostumar a la població a estimar l’art i la cultura. Eren altes temps, oi?.

A servir aquesta funció ornamental i artística es van dedicar mestres d’obres, arquitectes, artesans i artistes, dels que només per excepció se’n serva memòria.

Li demanava al Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) fotografies de les fonts públiques de Blanes.
https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/4ba837f1a85837e7c1257c7b00356f7a/$FILE/BLANDA_16.pdf
Blanes ha fet ‘tabula rasa’ d’una bona part d’aquell patrimoni.

La font de l’Esperança

En l’acta municipal del 10 de maig de 1854 s’aprova la proposta de construcció de la Font de l’Esperança, utilitzant els mateixos plànols i el mateix preu dels de la Font de la Creu.

El 17 de maig de 1857, es va formalitzar l’acord per escrit notarial d’allargament de la canalització del subministrament d’aigua, que sortia del repartidor situat a la font Gòtica del carrer Ample, passava per sota d’aquest carrer, fins al començament de les Voltes (carrer Gibert), i que girava a l’esquerra per arribar al carrer del Forn on tornava a girar a la dreta i arribava a un altre repartidor que subministrava aigua als habitatges dels senyors Oriol Trill i Sans. La canalització seguia després per aquest carrer fins a trobar el carrer del Mar (avui Roig i Jalpí), on hi havia un altre repartidor que subministrava aigua als habitatges d’aquest carrer i que, en arribar al carrer de l’Esperança, estava previst que alimentés la font que s’havia de construir-hi i que portaria el nom d’aquest carrer.

El cost de l’esmentada canalització i la seva instal·lació estava pressupostada en 200 duros, quantitat a repartir entre tots els signants. Cent duros a pagar en el moment de fer aquesta escriptura i els altres 100, en acabar-se les obres. La seva inauguració tingué lloc l’any 1860.

No trobava la data en que s’ensulsiava la font, la raó però, la tinc força clara, s’enderrocava per beneficiar el culte de Nostra Senyora de l’Especulació immobiliària de gran veneració a la Vila de Blanes, i als pobles, viles i ciutats situat al costat del mar.

Es superaven les 5000 ànimes, quan s’acordava en la reunió del consistori municipal del 20 d’agost de 1853 , la construcció d’una font pública – fins aquella data existia únicament la font Gòtica – que podria situar-se en el començament del carrer Raval, a tocar de la Riera, on hi havia una creu que donà nom a la font; no tenim dades de l’autor malgrat que en l’acta municipal del 10 de maig de 1854 s’aprova la proposta de construcció de la Font de l’Esperança, utilitzant els mateixos plànols.

La font de la Creu la varen enderrocar el 10 de juliol de 1969, amb la justificació de “fer més fluid el trànsit rodat en el carrer Raval”.

Blanes, la Selva, Girona, Catalunya, necessiten –reclamen – un esforç REAL per recuperar la memòria històrica.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=blanes&page=7
https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/girona-blanes-placa-mollet-fototipia-thomas-sin-circular~x61430867
https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/girona-blanes-riera-font-creu-fototipia-thomas-sin-circular~x61429443

Ens agradarà tenir noticia de l’autor dels plànols de la Font de la Creu, de la Font de l’Esperança, de la Font de la Plaça de Mollet, i de la Font de la PLAZA DE LOS CAIDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA

A Catalunya és urgent que s’acordi la creació d’algun reconeixement públic per a les persones, entitats i/o organismes, que s’han destacat en la tasca de destruir el patrimoni històric i/o artístic.

dijous, 17 de gener del 2019

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA PIETAT. PALAU DE NOGUERA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives i Domingo publica una fotografia de la façana de la capella de la Mare de Déu de la Pietat de Palau de Noguera que és troba aïllada a les afores del casc antic del poble, a una mena de plaça, creada per l'entrecreuament de tres carrers.

Patrimoni Gencat ens diu que és una capella de petites dimensions, de planta rectangular, volta de canó i coberta superior de lloses de pedra a dues vessants.


La façana principal és oberta, seguint la volta interior i acabada amb reixa metàl·lica i porta de fusta. Tota la façana culmina amb una espadanya d'un ull, amb arc escarser, de factura posterior.

L'aparell de construcció varia en funció de la façana, combinant parts de carreus irregulars amb altres de regulars i ben definits.
Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com almenys una fotografia de la imatge de la Mare de Déu de la Pietat de Palau de Noguera.

La construcció, dissortadament no cridava l’atenció l’any 1920, del Josep Salvany Blanch.
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/6150/rec/1

I Palau de Noguera, Tremp, el Pallars jussà,..., que sense cap mena de dubte estan prop de Déu, es troben lluny, MOLT lluny de Barcelona, oi?

dimecres, 16 de gener del 2019

TESTIMONI DEL MODERNISME A PALAFRUGELL. LA FÀRMÀCIA JOAQUIN SUÑER CASADEVALL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar unes fotografies de la finca del carrer Cavallers, 46 de Palafrugell, on es troba la FARMÀCIA J. SUNYER (Antiga Farmàcia Matas), de la que dissortadament hi ha una minsa informació a :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Oficina de Farmàcia que ha conservat els elements originals modernistes: la fusteria de les portes i a l’interior els taulells, les prestatgeries,làmpades,etc.



El conjunt ha estat restaurat durant la dècada de 1980 en alguns dels seus detalls.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici, i dels artistes que feien els esgrafiats, i els treballs de decoració de la farmàcia.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , hem de recordar en tot moment que , QUI PERD ELS SEUS ORÍGENS, PERD LA SEVA IDENTITAT.


Farmàcia Suñer de Palafrugell amb una façana decorada al carrer Cavallers. Fotografia dels anys 20 a la porta la Maria Suñer

Em deixaven un comentari molt esclaridor ; el fundador de la farmàcia va ser Josep Miquel Torras, farmacèutic, nebot de Josep Torres Jonama, i la va fer construir l’any 1903.

L'encàrrec l'hi va fer a General Guitart Lostaló (Gràcia, 1859 – Barcelona, 1926) , arquitecte municipal de Palafrugell i professor de fusteria i mobles de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. No és d'estranyar la gran profusió de fusta emprada a l'exterior i interior de la farmàcia.


file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Descripcio_fons_Torras_2017maig.pdf



dimarts, 15 de gener del 2019

SABADELL. ALLÓ QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL TEATRE EUTERPE.

El Teatre Euterpe fou un teatre-cinema del Centre de Sabadell. Es trobava al número 1-3 de la Rambla, situat molt a prop de la plaça del Doctor Robert i de l'Ajuntament. La sala de teatre-cine tenia un aforament de més de 500 butaques, un gran escenari, un bar, oficines i un altre edifici que s'hi comunicava a través d'un pati on hi havia el centenari Restaurant Euterpe, que també va tancar el 1997.


Va ser construït l'any 1893, segons l projecte de l'arquitecte municipal Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928) , i enderrocat a principis del 2006 ‘ Maiorem honorem divae speculationis’.

Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928)

En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, «la molt agradable», «la d'agradable geni »o «la de bon ànim») és la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta.


Sabadell executa una vegada i altra la maniobra militar ‘ del avance estratégico hacia la retaguardia’ , que duien a terme de forma magistral les tropes de l’Alemanya nazi, on estava integrada la División Azul. A la Comunitat Autònoma d’Andalusia ja han assolit el primer triomf, gràcies en bona part a la política de ‘història cremada’ duta a terme durant la Dictadura Franquista i la Democraciola que la substituïa. Qui perd el orígens,...

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-origens-i-destruccio-de-leuterpe/

Sabadell intenta ‘refer’ la seva història, i ho fa amb la valuosa col·laboració d’alguns ‘aborígens’; espera aconseguir amb aquesta iniciativa que els nouvinguts alhora que coneixen el passat de lloc on han decidit viure, puguin sentir-se’l més seu i estimar-lo.

dilluns, 14 de gener del 2019

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE LA BARONIA DE CLARET. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Reivindicava en llatí “temporis oblitum” , la ‘mala memòria històrica’ vers el runam esfereïdor del castell de la Baronia de Claret que retratava el Josep Vives i Domingo, “ l’home del Pallars’.


Llegia a patrimoni Gencat que les restes del castell de Claret es troben situades al final del mateix nucli urbà. Del castell s'han conservat, bàsicament, la torre de guaita i restes de murs.

La torre, de planta circular, es troba parcialment enderrocada. Destaca la conservació de finestres espitlleres. Aquesta, té una alçada de set metres, aproximadament, i en el seu tram inferior, els murs compten amb un gruix d'un metre, que es va alleugerint en alçada.

L'aparell constructiu està format per carreus rectangulars, de petites dimensions i disposats en filades regulars.

La torre es troba adossada a una casa castell, també enderrocada, de la qual resten dos cellers medievals.

Dominava l'accés al poble i a la Conca de Tremp.

La Baronia de Claret fou una baronia del Pallars Jussà. Tenia el seu centre neuràlgic en el poble de Claret, del terme municipal de Tremp.

És una de les baronies creades al segle XVII. Fou concedida el 1654 a Francesc d'Areny i de Toralla, senyor de Claret ja en aquell moment. El 1787 passà als Gràcia. En aquella època consta com a possessió d'aquesta baronia el poble de Beranui, a la Vall Fosca i altres pobles, sense continuïtat geogràfica entre ells, com Gurp i Corroncui. El precedent de la baronia fou el senyoriu de Claret, que el 1640 era en mans del Comte de Santa Coloma de Queralt, Dalmau de Queralt.

A més de l'antic terme de l'ajuntament de Claret, annexionat el 1847 a Tremp, i que ha format sempre un enclavament del terme d'aquesta ciutat entre el de Talarn, el de Castell de Mur (antics termes de Mur i Guàrdia de Tremp), i el de Fígols de Tremp, ara unit al de Tremp, la Baronia de Claret incloïa el terme primigeni de l'antic ajuntament de Fígols de Tremp, el que correspon a la parròquia de Sant Pere de Fígols de Tremp.

L'actual IX baró de Claret és Íñigo Méndez de Vigo y Montojo (Tetuan, Protectorat espanyol al Marroc, 21 de gener de 1956), al que més enllà d’aquest títol, Claret, Tremp, Lleida, Catalunya i els catalans, i per descomptat , l’ermita de Santa Helena, l’església parroquial de Santa Maria de l’Esperança, li importen un rave

diumenge, 13 de gener del 2019

IN MEMORIAM. JOAN SALLARÈS I PLA. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Joan Sallarès i Pla (Sabadell, Vallès Occidental, 13 de novembre de 1845 - 20 de novembre de 1901)[ fou un industrial i polític conservador. Fou l'avi matern de l'escriptor Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), i una de les personalitats més destacades de la burgesia local, capdavanter del proteccionisme a tot l'estat.

Sallarés i Pla, pintat per Antoni Vila Arrufat

La seva família tenia una fàbrica tèxtil al carrer del Jardí de Sabadell. Des de molt jove es va posar a treballar a la fàbrica del pare, va agafar molta experiència en el negoci i va fer la fàbrica més gran i més moderna. Amb 23 anys, Joan Sallarès ja s'havia convertit en un home conegut i va ser nomenat regidor de l'Ajuntament de Sabadell.

Intervingué activament, com a capdavanter, en les campanyes proteccionistes de l'època (Reforma Aranzelària, 1892; míting de Bilbao, 1893). Fou president en dues etapes del Gremi de Fabricants de Sabadell i un dels fundadors del Banc de Sabadell, el 1886.

L'any 1897 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, de Barcelona i a les eleccions generals espanyoles de 1899, diputat a les Corts Espanyoles per Barcelona.

Preocupat per les qüestions socials, publicà La cuestión de las ocho horas (1890), El trabajo de las mujeres y los niños (1893) i Ferrer y Vidal y su tiempo.

El 1947 el Gremi de Fabricants creà l'Institut Sallarès i Pla d'Estudis Tècnics, Econòmics i Socials. L'Escola Sallarès i Pla, situada al costat del Parc Central del Vallès, porta el seu nom.


A la plaça del Dr. Robert, darrere l'Ajuntament, hi ha un monument a la seva memòria, obra de Josep Clarà i Ayats (Olot,16 de desembre de 1878 – Barcelona, 4 de novembre de 1958) fou erigit l'any 1915 i inaugurat el 21 de febrer de 1917. Amb el lema "Geni del Treball)

https://www.museudeu.com/biografies/clar%C3%A0-ayats-josep/

L'11 d'octubre de 1945 Sabadell li dedicà un carrer.

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-el-monument-a-sallares-i-pla-1917/