dimecres, 30 de novembre del 2022

SANTUARI DE SANTA MARIA DEL BOSCALT. CAVA . L'URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

Rebia una crònica de la sortida que van fer la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, en la recerca en aquesta ocasió del santuari de Nostra Senyora del Boscalt, prop d’Ansovell, del qual n’havíen tingut notícia en una visita al poble de Cava a la recerca d’un camí de muntanya.

 Ansovell és la capital del municipi de Cava, perquè els seus aproximadament 40 habitants fan que sigui el nucli de població més habitat. Està situat a 1338 metres d’altitud al vessant septentrional de la serra del Cadí, sota el coll de Boscal, a l’esquerra del riu de Cava. 

Forma part del Parc Natural del Cadí- Moixeró El castell pertangué als Pinós les cases situades al pendent del riu Moixol, són apinyades; força d’elles llueixen amb balconades de fusta sota el ràfec i cobertes de teules en pendent.

 Al fossar, abans d’arribar al poble, hi ha l’antiga església de Sant Mart, avui ruïnosa, amb la volta esfondrada, i mig coberta per plantes. La parròquia de Nonsuvelle s’esmena en l’acta de la consagració de la Seu l’any 839.

 L’edifici pertany al segle XII i és d’una sola nau i l’absis semicircular té la mateixa amplada. 

 L’actual església parroquial dedicada també a Sant Martí és un edifici rectangular, cobert en voltes de llunetes. El portal adovellat, és al NE. Desgraciadament el dia que van fer la visita, s’hi estaven fent obres i no van poder accedir-hi ni fer unes fotografies correctes. 

A l’extrem oposat de la porta s’aixeca el campanar. 

 El bosc d’Ansovell, propietat del conjunt del veïns del poble, és un dels espais naturals més ben conservats de la comarca. El paratge natural del seu entorn és de gran bellesa i va inspirar a Victor Català a l’hora d’escriure el llibre “Solitud”.

El santuari del Boscalt és una ermita ampla, d’una nau amb capelles laterals, crida particularment l’atenció la torre-campanar; en els darrers anys s’ha refet el teulat, i s’ha iniciat l’arranjament de l’interior. 

Antigament en la casa annexa - en l’actualitat ocupada per particulars- ,hi havia una petita comunitat religiosa. Més tard, la comunitat va deixar pas a ermitans durant molts anys.

 Per aquest indret passava el camí cardoner, una via de comunicació por on es transportava la sal de les mines de Cardona cap a les grans zones de la Cerdanya i el Conflent, on el bestiar en consumia en grans quantitats.

 També sembla haver hagut explotacions de ferro (mina dels sarracenos?) El paisatge és fabulós mentre puges veus les vessants del poble i a l’altre cantó de la vall el poble de Cava. Des del santuari divises les valls que davallen cap a la Seu. 

 En el voltants del santuari es pot veure un magnífic boix de més de dos cents anys.

 La Mare de Déu és molt venerada i s’hi acumulen molts vots d’any en any.

 El primer diumenge del mes de maig hi ha la processó dels vots del poble que puja fins al santuari resant durant el camí.

 Feta en fusta sense policromar és obra de l’escultor andorrà Sergi Mas Balaguer (Barcelona30 d'octubre de 1930 . De factura contemporània, no oblida però, els seus orígens romànics. 





La talla original és va ser cremar en un incendi a la meitat del segle XX. 

 Ens deixa un enllaç a la Médiathèque Centrale de Montpellier, on podreu trobar els Goigs d’aquesta Verge : 




Des d’antuvi el 8 de setembre, si escau en diumenge, o en tot cas el primer diumenge de setembre es celebra l’aplec que es molt assenyalat i participat per persones de tota la contrada.

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU DE PELACALÇ. VENTALLÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 






http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=20388


Llegia  que l’església de l’Assumpció de la Marededéu de Pelacalç al terme de Ventalló, és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular capçat a ponent. La nau està coberta amb volta de canó mentre que la de l'absis és de quart d'esfera, amb un gran arc triomfal de mig punt adovellat. L'interior està completament transformat i adaptat al seu nou ús, distribuït en dos nivells i amb els murs de pedra vista a mode de sòcol. A l'exterior, les obertures han estat modificades i es concentren a la façana principal i a l'antiga zona absidal. La façana presenta un gran portal de construcció moderna, d'arc rebaixat adovellat. Està cobert amb un voladís rebaixat bastit amb maons i teula, amb una placa commemorativa al centre amb la data de construcció 1598 i la de reforma 1997, emmarcant la imatge de la verge. Damunt del portal hi ha una finestra restituïda a imitació del portal. Les finestres de l'absis són cinc, rectangulars i dues d'elles han estat obertes recentment. Al mur de tramuntana hi ha una nova obertura rectangular.

 

L'aparell està bastit tant per pedres sense treballar com per pedres ben escairades, procedents de l'antic castell medieval de Pelacalç. A les cantonades hi ha carreus ben desbastats.


Històricament era sufragània de Santa Maria de l'Om, antiga parroquial de Pelacalç.


Durant la Guerra dels Segadors (1640), el temple fou saquejat i no es tornà a restaurar.


El 1665 es traslladaren les piques baptismals a Montiró, i el 1683 ja no hi havia culte.


Actualment és de propietat privada i es dedica a magatzem.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=vENTALLO&page=4&pos=35

dimarts, 29 de novembre del 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA DE CANELLES. FÍGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure.


 Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

 

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

 

 Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

 

Val a dir que  alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes, la concentració de la població autòctona  en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

 

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

 

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció


Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.


El Jordi Vila Juncá, publica una fotografia de l’edifici que havia aixoplugat l’escola de Canelles de Segre , un nucli de població del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Urgell sobirà, situat gairebé tot a l'esquerra del Segre entre aquest riu, a ponent, i la serra del Port del Comte, sud-est, on confronta amb la comarca del Solsonès.









El terme municipal és drenat pels rius de Perles i de Canelles.


La majoria de les cases s'ha refet o reconstruït de nou, encara que n'hi ha unes quantes que estan en runes. D'altres estan tancades d’ençà que els habitants autòctons van marxar a viure a Organyà o Oliana, principalment, cap els anys setanta.


S'hi troba l'església de Sant Marc i Santa Eulàlia, actualment sense culte.




http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/esglesia-parroquial-de-sant-marc-i.html



dilluns, 28 de novembre del 2022

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES D’ARGENTONA. EL MARESME

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

 

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

 

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”


Val a dir que  alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes,  la concentració de la població  autòctona  en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

 

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

 

Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.

 

El Salvador Rodríguez Alonso, publica una fotografia.




Cases consistorials i escoles públiques. Argentona. Colecc. Puig iCadafalch.


El meu infinit agraïment al Salvador Rodriguez Alonso, i al Joan Dalmau Juscafresa que em feia arribar l’enllaç de facebook.

diumenge, 27 de novembre del 2022

ESCOLES DE VILAMACOLUM ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 Sortia de l’Hospital Quirón Salut de Sabadell, on havia estat objecte d’una intervenció quirúrgica per part de l’equip del Dr. Eduardo Viteri de Velasco, i de l’exquisida atenció del personal de la sisena planta,  i em trobava un allau de temes pendents al meu ordinador,  entre  els que m’era particularment plaent  el missatge del bon amic Joan Dalmau Juscafresa, que m’enviava imatges de l’edifici de les escoles de Vilamacolum 






Espero poder posar-me al dia, en el termini d’un mes.

Quan al toponim: https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=46859

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.

Llegia que Carles de Camps i d'Olzinelles (Barcelona, 15 de setembre de 1860 - Sant Sebastià, 11 d'abril de 1939) segon marquès de Camps, va fer diversos donatius per a la construcció de les Escoles de Vilamacolum, construïdes per  José Mauné Alay, i de les que ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de l’autor del seu disseny.

http://www.vilamacolum.cat/guia-del-poble/edificis-municipals/escola-publica/?fbclid=IwAR35nBN1mziXGNyHx2XJpp_vesVARTFIISvrO0L3u1aYTZ1Z_GFeNJ0EIrw


dissabte, 26 de novembre del 2022

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA SALUT. LES PLANES. BARCELONA

 

La Montserrat Anguila Presas, publica un parell de fotografies del Santuari de la Mare de Déu de la Salut,  església neoromànica situada al barri de Mas Guimbau, a les Planes ,  on passa molt desapercebuda en trobar-se ubicada en un solar boscós i un carrer força estret.




Va ser projectada pel reconegut arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marqués de Sagnier (Barcelona, 21 de marzo de 1858- Barcelona 1 de septiembre de 1931), l'any 1927 i es va poder enllestir, dos anys després, gràcies a l'esforç dels veïns que començaven a poblar la zona, ben comunicada gràcies a la seva proximitat amb l'estació de les Planes.


Va ser construïda  amb pedres de la pedrera de Can Castellví, a Collserola.




L'interior de l'absis està decorat amb frescos pintats per Carles Llobet i Raurich (Barcelona, 1897 — Barcelona, 1984), fill de Carles Llobet Busquets (Lleida, 1857-1927) l'any 1948.



divendres, 25 de novembre del 2022

IN MEMORIAM. ESCOLES DE VILANOVA DE MEIÀ EN ELS PRIMERS ANYS DEL SEGLE XX. LA NOGUERA.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera


Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques


Val a dir que  alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes,  la concentració de la població  autòctona  en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció


Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.


El Francesc Cardona Fonoll, em feia arribar un parell de fotografies :


Alumnes de l'escola privada religiosa de Vilanova de Meià any 1911 , exercia de mestre el vicari Ramon Virós .




Alumnes de l’escola pública de xiquetes Vilanova de Meià any 1911 .




Al cens de l’any 1910, consten a Vilanova de Meià 1529 veïns, i es tancava l’exercici 2021 amb 427, aquesta pèrdua de població del 72,07%, del tot injustificable atorga a aquestes imatges “ locals” la categoria de documents d’interès “nacional”, pensem que bona part d’aquelles persones refeien la seva vida lluny de Vilanova de Meià, i que possiblement alguns dels seus descendents fora d’aquesta publicació del Francesc Cardona Fonoll, no n’haguessin tingut coneixement.


Reiterem la nostra petició de col·laboració “ urbi et orbe” , i deixem constància del nostre agraïment al Francesc Cardona Fonoll.

dijous, 24 de novembre del 2022

IN MEMORIAM. SANT ANTONI ABAD DE LA RUA. ABELLA DE LA CONCA. PALLARS JUSSÀ.

L’Ester Gonzalez Vidal, publica una fotografia de la que havia estat església parroquial del poble de la Rua , al terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, advocada a Sant Antoni Abad.
Catalunya Romànica ens diu que és un senzill edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un curt are presbiteral.





 La porta, molt alterada, s’obre a la façana de ponent, on també hi ha un petit campanar d’espadanya d’un sol ull. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada. 

 Les seves façanes són totalment llises, llevat de l’absis, on es desenvolupa una ornamentació a base dels característics motius llombards de les arcuacions sota el ràfec, en sèries de quatre arcuacions entre lesenes, de les quals les situades al costat nord són molt alterades. De fet, només es conserven les corresponents a la meitat sud de la conca absidal. 

L’edifici s’adscriu plenament a les formes llombardes de l’arquitectura del segle XI.

 L’aparell és de carreu ben ordenat, amb els elements singulars —la finestra absidal, les arcuacions i les lesenes— fets amb pedra tosca

 La Rua, avui deshabitada havia tingut escola, ens agradarà rebre imatges a l’email castellardiari@gmail.com de l’edifici que va donar aixopluc a l’activitat escolar 

dimecres, 23 de novembre del 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PAU ADVOCADA A SANTA MARTI DE TOURS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Montserrat Anguila Presas, publica fotografies de l’Església de Sant Martí de Pau és d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular.






L’edifici presenta dos sectors de datació diversa, pertanyents a dues etapes del romànic ben diferenciades.

 

Del temple primitiu es manté dreta la part oriental, o sigui, l’absis, cobert amb una volta semisfèrica que comunica per un doble plec de mig punt amb un curt fragment de la nau antiga, cobert amb una volta de canó.

 

La nau actual, molt més alta i de força més amplada que la primitiva, pertany a la reconstrucció romànica més tardana. La diferència de dimensions afavorí que tot el sector antic conservat restés, enterament, com a capçalera o presbiteri després d’una reforma tan important. El tram de la nau antiga subsistent restà convertit en un cor o espai presbiteral que introdueix l’absis.

 

L’espai actual de la nau té una volta apuntada i seguida, que es clou a força més alçada que la primitiva.

 

La marcada diferència formal i estilística entre la nau i el sector de capçalera, més antic, resta palesa també en observar les estructures i els elements restants.

 

A causa de l’arrebossat de l’interior, els paraments romànics només són visibles a la cara externa dels murs, llevat dels punts on s’afegeixen altres construccions.

 

L’aparell de la part més antiga —absis i fragment de nau— és rústec, de pedres només escantonades o sense treballar, de mida força petita i escollides per disposar-les amb tendència a formar filades regulars, la qual cosa s’aconseguí només en fragments reduïts. S’hi barreja la pissarra, la quarsita i el granit; entre les pedres és molt visible el morter que les lliga. Les cantonades entre l’absis i la nau són fetes amb carreus no gaire grossos, escairats però sense polir. A l’absis es conserva una cornisa bisellada poc sobresortint i tallada en granit, ja molt erosionada. Sota la teulada actual hi ha els extrems de les lloses de la coberta anterior.

 

Al fons de l’absis resta, bé que molt malmesa, aparedada, una finestra d’una sola esqueixada, però d’amplada considerable. És visible només exteriorment. Ha restat l’arc de mig punt monolític i alguns carreus, molt grossos, dels muntants. Pels elements que subsisteixen sembla que aquesta finestra pot ésser considerada dins la tradició de la tipologia corrent en els edificis de l’Empordà i el Rosselló, del que hom pot anomenar “cicle de Sant Pere de Rodes”.

 

Per les característiques esmentades, el sector oriental o de capçalera, més primitiu, de l’església de Pau pot ésser situat probablement en un moment força reculat dins la primera meitat del segle XI.

 

La nau d’època romànica més avançada fou construïda amb carreus grossos de granit, ben escairats i polits, que foren disposats en filades perfectament uniformes. Una cornisa de quart de cercle incurvat corona els paraments de carreuada. La diferència d’amplada entre els dos sectors d’època distinta fa que al punt d’unió es formin, a cada costat, unes cantonades molt destacades.

 

La façana, a ponent, és l’element més notable de l’edifici. El mur resta emmarcat per uns ressalts verticals, angulars, a cada extrem; la cornisa assenyala els vessants del frontó; hi ha també un sòcol que ressalta. La porta d’entrada és situada al centre, precedida per quatre graons de pedra. És de cinc arcades de mig punt en gradació, amb una llinda i un timpà; té dues columnes amb capitells esculpits a cada costat. Una motllura incurvada divideix horitzontalment la façana; des dels ressalts angulars esmentats continua, seguida, tot al llarg del mur i també damunt els capitells i la llinda del portal.

 

Damunt la porta hi ha un finestral de doble biaix, amb el vessant extern degradat per un doble arc de mig punt.

 

La nau de l’església de Sant Martí de Pau, amb la seva façana, és una obra romànica que, pels elements descrits, pot ésser considerada bastida a la segona meitat, avançada, del segle XII o, potser, ja dins el segle XIII.

 

El campanar que es dreça damunt l’extrem occidental de la nau és el resultat d’afegitons i refeccions diverses. La part emplaçada sobre el vessant de tramuntana del frontis és la que presenta una estructura més antiga. Ésuna espadanya de pilastres grosses i de dues arcades de quart de cercle, feta amb grans carreus com els dels paraments de la nau. Tanmateix, per la manera d’integrarse en l’obra romànica, sembla poder-se deduir que l’espadanya fou bastida amb posterioritat. La part restant de l’actual campanar consta d’altres arcs de rajols i murs; la teulada que té actualment és mig esfondrada i exigeix una intervenció, igualment que —amb menys urgència— el conjunt de les cobertes de l’església.

 

En construir-se les capelles laterals, sobretot les del costat de tramuntana, foren utilitzats els grossos carreus i altres elements dels fragments dels murs romànics que s’esbotzaren, la qual cosa resta ben evident en aquests cossos afegits.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-pau


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19948


Quan a l’edifici de les escoles publiques, els anys 1928 i 1935 es varen realitzar dos projectes de l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio (Figueras, Girona, 15 d’octubre de 1898 - Figueras, 13 de juny de 1978), que no s'acabaren de realitzar per culpa  dels fets sediciosos del 18 de juliol que donaria lloc a un conflicte bèl·lic que els feixistes i la l’Església Catòlica batejarien com a   guerra civil, i com CRUZADA. 


L'edifici projectat posteriorment per l'arquitecte Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) l'any 1959, acaba sent un edifici similar als dos dissenyats per Pelayo que, en essència, són dues versions del mateix.




http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38159

 

 

 

dimarts, 22 de novembre del 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES CASES D’ALCANAR. EL MONTSIÀ.

 

la Paquita Gil Valldeneu, publica fotografies de l’Església de Sant Pere de les Cases d’Alcanar que havia estat   sufragània de la Parroquial d'Alcanar, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, en l’actualitat però, ha esdevingut parroquial del nucli de les Cases.


Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta rectangular amb només una nau, sense capelles.


 A l'exterior, la façana és rectangular i té una espadanya a sobre; la porta té una llinda emmarcada amb pedra, i a sobre una fornícula, amb emmarcament d'inspiració clàssica, que aixopluga la figura de Sant Pere. Al nivell superior hi ha motllura decorativa.




Els murs, fets de maçoneria arrebossada, a l'interior es divideixen en quatre sectors mitjançant pilastres, amb capitells de tipus corinti, que es corresponen amb els quatre trams de la volta.

 

Una imposta sostinguda per petits permòdols decoratius recorre els murs diferenciant-los de la coberta; a sobre, petites finestres amb arc de mig punt, volta de creueria sexpartida, determinada per arcs de mig punt i dividida en quatre trams pels arcs torals que es recolzen a les pilastres dels murs laterals.

 



Al presbiteri de l'església hi ha pintures i tapissos decorant els murs: al costat de l'Evangeli hi ha una pintura de la Verge del Remei, i una de la Pesca Miraculosa al de l'Epístola. Al mur del fons, tres tapissos representen Jesús sobre les aigües, el Petó de Judes i la Verge i el Nen rodejats d'àngels.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=6231

dilluns, 21 de novembre del 2022

IN MEMORIAM. LES ESCOLES “NACIONALS” DE LA POBLA DE LILLET. EL BERGUEDÀ.

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera


Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”


Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció


Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.


https://tempusfugitlapobla.blogspot.com/2016/10/les-antigas-escuelas-nacionales.html?fbclid=IwAR2eSe5Hn_DExmknbyUza_-O7WFSH5_ov7lJ0VTUJ_jUUCq6jVkIHS398WI


Les Escuelas Nacionales, durant els anys posteriors a 1939, van estar ubicades en un edifici, actualment de pisos, a la plaça Ramon d’Urtx.

 


 

ELS DARRERS CANVIS DE FACEBOOK ENS COMPLIQUEN LA VIDA, OI?.


Algú li hauria de dir al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, Nueva York; 14 de maig de 1984) que s’està foten un tret al peu


Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi.