diumenge, 31 de desembre del 2023

IN MEMORIAM. MAS D’EN PARÉS D’AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

  

Lluís Porta Massana, va néixer el 8 de juny del 1902 al Mas de la Magina a Vilarodona i va morir el dia 1 de desembre del 1999 a Sant Joan les Fonts, ara que ja he aconseguit gràcies a la seva neta Fiona Morrison Porta, aquestes dades, voldríem tenir alguna dada de la seva biografia, i si fos possible una imatge fotogràfica a l’email castellardiari@gmail.com , seves son quasi totes les fotografies del Fons Estudi de la Masia Catalana de Vila-rodona, i d’altres indrets del Camp sobirà de Tarragona.  Retratava l’any 1932; Un home i tres nens davant del Mas d'en Parés de Santes Creus ( Aiguamúrcia ) , El Camp sobirà de Tarragona


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5917/rec/21

La pregunta és la de sempre, existeix encara la masia?.  Amb el mateix nom?. En cas negatiu, quan es va ensulsiar?.


l’Àngel Bernal Franco, publica una fotografia,  i em deixa un comentari; la Masia ja no existeix, només es mantenen dempeus part d'alguns murs i poca cosa més.

Aiguamúrcia assolia el sostre demogràfic 2.498 ànim al cens de 1887, i el sòl  recent  les 547 del cens de 1990, i tancava l’any 2022 amb 961 habitants de dret, repartits en fins a 9 nuclis.

 El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era alhora que  aprofundir en el coneixement de la masia catalana,  retratar un moment històric  canviant, en el que desapareixia el mode de producció feudal, i agafava embranzida el mode de producció capitalista; el mètode consistia en retratar  els  masos  o masies  i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.

 Sens dubte hagués estat un treball excepcional, a nivell  mundial,  en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura -  estulta i miop, particularment en l’àmbit  cultural -  posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar la continuïtat del projecte.  

 El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Avui,  tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?

dissabte, 30 de desembre del 2023

FONTSAGRADA I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A SANTA FE. GAVET DE LA CONCA. PALLARS JUSSÀ.

 

L’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li afegeixo la O al nom propi, perquè a ell, com a mi mateix, quan varem neixer, la dictadura franquista, no ens va permetre inscriure el nom en altra llengua que no fos la castellana, els en diuen ESPAÑOLA

https://www.diba.cat/es/web/mirem-el-passat/biografies-fotografs

Retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana ,  Camí i Fontsagrada al fons, poble de l'antic terme de Sant Serni, actualment del de Gavet de la Conca, a la comarca del Pallars jussà

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5197/rec/12

 

Fontsagrada. 

 Fotografia del Gustau Erill i Pinyot

La vila de Fontsagrada s’anomenava en un primer moment de Santa Fe, segons que consta en un document de l’any 1175, en què el comte de Pallars Jussà, Ramon VI, prengué sota la seva guàrdia i batllia la “villa Sancte Fidis, que est subtus Terraza, et est in termino Gallinarii”.

En el fogatjament del 1381 el lloc de Fontsagrada pertanyia a la baronia d’Orcau, jurisdicció que perdurà fins l’any 1831, quan era senyor jurisdiccional el comte d’Aranda. 

Si bé l’església de Santa Fe devia existir ja l any 1175, no apareix novament documentada fins a la visita pastoral del 1758, en què figura com a sufragània de Santa Maria de Vilamitjana.

L’edifici descrit en aquesta visita era una petita capella sense fonts baptismals.

 


Home i nens, i capella de Fontsagrada al fons

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5192/rec/59

Hom pensa que la capella actual que retratava Joaquim Guasch Drudis és posterior a la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enfront  del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i ens agradaria tenir noticia del seu autor a l’email castellardiari@gmail.com

 


la llegenda de Fontsagrada, que pretén explicar el nom del poble: diu que un dia un pastor, quan ja es retirava cap a casa, va trobar una vella molt pobrament vestida que buscava cargols en un lloc molt desavinent. La dona ho justifica per la seva extrema pobresa. Llavors el pastor li donà tot el que duia al sarró, amb tot el que no s'havia menjat per dinar. La vella li digué aleshores: En paga pel teu bon cor, aquesta serra ja no serà mai més seca. Abans que apunti l'alba de demà, sigues aquí, i llavors sabràs per què.

El pastor ho feu, i en arribar en aquell lloc, el sorprengué la remor d'aigua que provenia d'un lloc on no n'hi havia hagut mai: una abundosa font havia brollat en aquell lloc exacte. El pastor i la gent del poble interpretaren que la vella era una santa o la mateixa Mare de Déu, i que la font era sagrada. Per sempre més es va conèixer aquell lloc amb el nom de Fontsagrada.

No trobava la data en que es va produir la digitalització a l’excel·lent  treball l’Estudi de la Masia Catalana Difusió del resultats d’una recerca del Josep Font Sentias ( Moià l'any 1963) ,  intueixo que la transcripció en llengua catalana de les dades dels registres fets majoritàriament en castellà, han estat una de les causes dels d’errors i/o omissions, sense excloure les “ alteracions “  dutes a terme per motivacions polítiques anticatalanes.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Que  Santa Fe i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

divendres, 29 de desembre del 2023

LA IMMACULADA CONCEPCIÓ , MAL DITA "SANTA MARIA". LA ‘MALTRACTADA’ ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONISTROL D’ANOIA. SANT SADURNI D'ANOIA

 Quan m’aturava per recollir imatges de l’església Parroquial  de Monistrol d’Anoia,  advocada a la Immaculada Concepció, mal dita "Santa Maria"! , per influència dels costums dels ocupants,  que forma part de l’Arxiprestat D’Anoia, , se’m feia evident que li pertocava a aquest temple,  que pertany al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, el trist guardó de ser – fins aquest moment- el més maltractat per les malnomenades ‘ empreses de servei públics’; l’edifici està literalment cobert de cables.



L’accés es fa per un lateral que està tancat, i malgrat localitzar la persona que té la clau, no puc accedir-hi perquè literalment ‘ no tinc permís del capellà’ 

No tenien més sort els de Patrimoni Gencat: 
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33099

En la meva recerca d’informació trobo :

Santa Maria de Monistrol d'Anoia , apareix esmentada el 986 com a possessió de Sant Cugat del Vallès, dintre del terme del castell de Subirats, “alodem S. Cucufati S. Maria de Monisterolo vocitato”.

En la confirmació dels béns de Sant Cugat que féu el papa Silvestre II el 1002 es puntualitza "cellam Sancta Marie et S. Iohannis quod dicut Monasteriolum”

En època moderna fou de la senyoria dels Dusai, els quals obtingueren el 1795 el marquesat de Monistrol d'Anoia.

El 1820 va ser incorporat a Sant Sadurní d’Anoia.

El 1857 l'església de Santa Maria de Monistrol fou erigida en parròquia.

L'any 1882 s'hi van fundar les caves de vins Marquès de Monistrol.

Res pel que fa a la data en que es construí aquest temple , que coincideixen possiblement amb la de l’aixecament de les vivendes que conformen la Plaça, i que aparentment estan abandonades.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-monistrol-sant-sadurni-danoia

El temple fou refet desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, per l'arquitecte Tomàs Estrada i Nubiola (1929-1992)
https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

Com sempre agrairé la vostra informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

 Que  la Marededéu    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

dijous, 28 de desembre del 2023

ESGLESIA PARROQUIAL DE PERAMEA ADVOCADA ALS SANT INNOCENTS I A SANT CRISTOFOL/MENNA. EL PALLARS SOBIRÀ

 

Es podria dir que els jueus tenen “ debilitat   per matar infants, així a (Mt 2,13-18)  s’escriu : Quan els savis se n'hagueren anat, heus aquí que un àngel del Senyor s’aparegué en somnis a Josep, i li digué: «Aixeca’t i pren l’infant i la seva mare, i fuig cap a Egipte. I estigues-hi fins que t’ho digui, perquè succeirà que Herodes buscarà l’infant per matar-lo».

Ell s’aixecà, prengué de nit l’infant i la seva mare, i es retirà a Egipte (...). Llavors Herodes, veient-se burlat pels mags, s’enutjà molt, i va manar que matessin tots els nens que hi havia a Betlem i a les seves rodalies, de dos anys en avall (...).

Benjamin Netanyahu, en la seva fugida endavant s’enduia milers d’infants, amb la col·laboració ACTIVA  de mig món, i la PASSIVITAT  de l’altre mig :

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

A Peramea – PETRA MEDIA - , https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=31180, els Sants Innocents, comparteixen el patronatge amb Sant Cristòfol /  Menna  http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf


https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/12/goigs-als-sants-innocents-peramea.html

Peramea, pronunciada Premea o Premeia en català pallarès, és una vila de la comarca del Pallars Sobirà.

El poble s'assenta recolzat sobre una gran roca que talla la plana emergint d'ella i que constitueix el teló de fons protector del nucli. Aquesta roca el defensa dels forts vents del nord i es converteix en l'element de referència visual obligat, als peus del qual s'inscriuen les cases que s'estenen fins a trobar la carretera que, provinent de Gerri, continua cap a Bretui i Montcortès enllaçant a la fi la vall de la Noguera amb la del Flamisell.

 


El recinte del poble es pot assimilar a una figura geomètrica quasi rectangular de mides aproximades 150 metres  x 70 metres  recorreguda paral·lelament a la seva dimensió més llarga per dos carrers porxats que amb una llargària de 120 metes  i 130 metres  respectivament permeten accedir sense esforç a totes les cases.

Originàriament aquest recinte es devia tancar a voluntat, restant l'interior infranquejable, i no és casual que sigui a les edificacions més noves on apareixen les obertures més importants cap a l'exterior.

L'església inicial, romànica, fou totalment refeta en època barroca i encara remodelada a principis del segle XX, ens agradarà tenir noticia de l’autor de la remodelació  a l’email castellardiari@gmail.com





Fotografies de Jordi Contijoch Boada

A l’interior de l’església es conversa una talla de la Mare de Déu, actualment venerada en un altar lateral i coneguda popularment com la Mare de Déu del Remei. És una talla de fusta policromada que fa 64 cm d’alçada total. Maria apareix asseguda, en un cofre escambell motllurat, i tant ella com el Nen porten afegides unes corones d’un model barroc molt tardà. També fa uns anys que es va restaurar la seva policromia, amb uns resultats molt deficients, tant per la seva desencertada interpretació com per la manca de registres previs a la intervenció.

 


La Mare i el Nen presenten una composició típica dins d’aquestes talles ja tardanes, on l’Infant, que seu frontalment sobre el genoll esquerre, aguanta amb la mà esquerra el llibre de les Escriptures, mentre beneeix amb la mà dreta. Maria fa l’acció de sostenir l’Infant i, a la vegada, amb la mà dreta aguanta una petita bola.

El petit setial desproveït de respatller, on seu la Verge, és una representació molt esquematitzada d’un senzill escambell amb dues motllures horitzontals, del qual tan sols es presenta la cara frontal i el sòcol.

De la talla original, ni la Mare ni el Nen no porten corona. Maria duu una toca al cap de color blau verd, que deixa veure els cabells ondulats i li cau discretament sobre les espatlles. Va vestida amb una túnica vermella que li arriba fins als peus, d’escot rodó i rivetejat amb un galó daurat i subjectada amb un cenyidor de nuada llarga. De les espatlles li cau un vel llarg de color blau, rivetejat també com la túnica amb un galó daurat. La Verge el recull amb la mà per la banda esquerra i al mateix temps sosté l’Infant, mentre que per la dreta se li doblega per sobre del seu genoll.

La Verge descansa els peus, calçats, sobre un sòcol poligonal ben definit. Contràriament, l’Infant porta els peus nus que just li surten per sota la llarga túnica, també de color vermell i amb el coll rodó i rivetejat amb un bordó daurat. El Nen mostra els cabells ben pentinats, una mica llargs i enrinxolats en el clatell.

Amb aquests grups escultòrics apareix una dificultat, molt generalitzada, en voler precisar-ne la datació, ja que molta imatgeria d’aquesta és de producció local i manté tècniques i models molt arcaics. Tot i així, en aquesta talla veiem uns quants elements en la tipologia dels personatges que donen unes pautes suficients per a assignar-hi una datació avançada dins el romànic. Encara que en aquest conjunt es veu una presentació molt simètrica i d’una total frontalitat, el Nen ja s’asseu ben bé al costat esquerre sobre els genolls de la Mare. Els rostres ja tenen un tractament més subtil i els detalls de la boca i els ulls han estat treballats amb atenció. S’ha perdut la rusticitat dels rostres i, fins i tot, tant el Fill com la Mare apunten en les seves expressions un lleu somriure.

Cal relacionar aquesta marededéu amb un grup de talles que Walter William Spencer Cook y José Gudiol Ricart  (1950) van definir com un grup o taller lleidatà que treballà al final del segle XIII. Les Verges de Cubells o de Cervera en són un exemple molt clar. Aquest grup lleidatà és un taller que treballa a part, que continua copiant models del segle XII i que en moltes ocasions aplica tècniques del pastillatge seguint la influència francesa, però al marge dels tallers tolosans.

És sorprenent el gran paral·lelisme que hi ha entre aquesta talla de Peramea i la imatge de la Verge de Cubells (Noguera), avui dipositada al Museu Diocesà de Lleida.

La publicació apareixerà el dia 28.12.2023,  dia en que es celebra la festivitat dels Sants Innocents.

Que la Marededéu , els Sants Innocents, Sant Cristofòl/ Menna   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 

dimecres, 27 de desembre del 2023

LA TORRE DEL BISBE. SANT FELIU DE LLOBREGAT

 

La Torre del Bisbe, al terme de Sant Feliu de Llobregat,  és coneguda també com Torre de Baix.

Va ser construïda probablement al segle XII, sobre una torre de defensa. Als inicis del segle XIII va pertànyer al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou (XII - 1241) estret col·laborador del rei Jaume I  

La casa va ser edificada sobre una antiga torre de defensa que li atorga el seu aire de casalot fortificat

. La casa ha sofert moltes transformacions al llarg dels segles. La seva dedicació sempre ha estat fonamentalment l'explotació forestal i ramadera i l'agricultura. Encara ara, alguns horts conreats a les immediacions de la Torre del Bisbe delaten la continuïtat d'aquesta activitat, tot i que segurament amb menys volum.

La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar.

Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra.

Marian Vives i de Casanova,  la  retratava al voltant de l’any 1934, la incúria del Fons Estudi de la Masia Catalana, pel que fa identificat correctament als seus col·laboradors, clama al cel.  Sou pregats de fer-nos saber el lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com


El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?

 


dimarts, 26 de desembre del 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VENTOLÀ. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

Ventolà és un poble Pont de Suert, dins del seu terme originari, a  la comarca de la Ribagorça sobirana.

La seva església està dedicada al protomàrtir Sant Esteve

L’Enciclopèdia ens diu que l’església de  Ventolà, advocada al protomàrtir Sant Esteve , és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i coronada a llevant per un absis semicircular, que s’obre directament a la nau pur mitjà d’un arc presbiteral; a banda i banda de la nau s’hi afegiren, tardanament, dues capelles rectangulars.


L’edifici originari ha estat totalment modificat, i podem considerar que, de l’obra alt-medieval, només se’n conserva la part baixa de la meitat sud de l’absis, on hi ha, paredada, una finestra d’esqueixada simple amb els brancals tallats amb pedra tosca. Aquesta part és construïda amb carreuó de gres vermell, molt irregular, que en alguns trams es confon amb el reble amb què ha estat obrada la resta de l’edifici, que no sembla anterior a la fi del segle XII

Joan Agelet Gomà i  Miquel  Àngel  Mateus Gorgues en retrataven l’interior l’any 2017, ens agradarà rebre d’ambdós, el lloc i data de naixement a l’email castellardiari@gmail.com



La Palmira Jaquetti i Isant (Barcelona, 1895 - Santa Margarita y Monjós, 1963) l l’ Enric d'Aoust i Jaquetti  (Verviers, 1906 - Mèxic, 1982) retrataven a la segona decada del segle XX, esglèsia romànica Sant Cristòfol de Ventolà.



https://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/447065/F-42_027.jpg?sequence=1&isAllowed=y

Ni en els seus pitjors malsons podien imaginar el que haurien de viure, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, la dictadura, la destrucció de bona part de la seva feina en el procés de digitalització,...

Quan al topònim, ens diu Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) ; No crec que se'ls hagi de cercar una etimologia pre-romana. Pot ser merament catalana partint de l'adjectiu ventolà 'elevat, llevat enlaire'. Notem en efecte la posició del Ventolà de Ribes i el del Pont de Suert, penjats amunt de la serra damunt de llur vila.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=46276

Que Sant Esteve i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels pontarrins,  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  pescadors, ramaders, pagesos, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


dilluns, 25 de desembre del 2023

EL MAS DE LA MAGINA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA AL SAGRAT COR DE JESÚS . VILA-RODONA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

  

Lluís Porta Massana, va néixer el 8 de juny del 1902 al Mas de la Magina a Vilarodona i va morir el dia 1 de desembre del 1999 a Sant Joan les Fonts,  donem les gràcies a la seva neta Fiona Morrison Porta, per aquesta informació.  Retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana, l’any 1932 , Vista general del Mas de la Magina de Vila-rodona, el Camp sobirà de Tarragona:


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7206/rec/1

NO apareix a la minsa llista de monuments de Vila-rodona

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Vila-rodona

Se l’esmenta “ obiter dicta “ a :

https://vilarodona.blogspot.com/2017/11/107-pau-en-guerra-i-esquerres-desunides.html

El primer l’incendi del Mas de la Magina on en Josep Porta i Canals, Pep del mas del Magina, va quedar molt perjudicat.

Sembla que el mas existeix encara:

https://www.dices.net/espana/movil/mapa-Tarragona-Mas-de-la-Magina-2015583

El Consistori l’esmenta en una de les seves pàgines:

https://www.vila-rodona.cat/coneixer/situació

Hi ha, o hi havia una capella advocada al Sagrat Cor de la que en demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ),    que a volta d'email em feia arribar dues fotografies fetes l'any  1975:  



Els Ajuntaments tenen l’obligació “legal” de formar Catàlegs de Patrimoni, obligació però,  que no té prevista cap sanció per incompliment, altrament, i en descàrrec dels petits Ajuntaments, val a dir, que les Administracions superiors, no destinen cap partida pressupostaria a aquesta fi.

Potser si que som mes que club,  no tinc clar però, que – encara- puguem dir amb la boca plena que som una nació

Agraïa infinitament  tenir noticia de la data de naixement, i del lloc i data de traspàs del  Lluís Porta Massana , a l’email castellardiari@gmail

Li ho de devíem :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Lluis%20Porta%20Massana

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?

diumenge, 24 de desembre del 2023

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LES BESSES. CERVIÀ DE LES GARRIGUES

 

Llegia del Santuari de la Marededéu de les Besses, al terme de  Cervià de les Garrigues, que  l'any 1225 fou fundat el nucli de població de les Besses, a la dreta del riu Set, mitjançant una carta de poblament atorgada per Arnau Punyet, segons la qual els donadors repoblaren el lloc establint-hi cinc famílies que havien de residir-hi permanentment i bastir-hi cases, fortificar el lloc i conrear la terra a canvi d'unes contraprestacions, entre altres, l'onzena part dels beneficis. Amb la concessió d'aquest drets, el lloc experimentà un creixement demogràfic que a l'any 1265 va empènyer al Bisbe de Lleida, Guillem de Montcada, a promoure la construcció d'una església a les Besses per tal d'estalviar als seus habitants haver-se de desplaçar a l'església de Castelldans a on inicialment acudien. Això suposarà també disposar de clergue propi.

L'any 1268 Domènech d'Anglesola, rector de l'Albi, documenta la venda del terreny per la construcció de l'església.

Més endavant, les pretensions del monestir de Poblet sobre aquesta zona de les Garrigues, on ja senyoreja a la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, i més tard a l'Albagés, Juncosa, el Soleràs o els Torms, acabaran per incorporar el nucli de les Besses al seu domini. El nucli de les Besses es mantindrà lligat a Poblet fins a la desamortització de 1839 tot i que el lloc resta abandonat després de la guerra de Successió a l'hora que es funda el nucli de Cervià.

El poblat de les Besses esdevindrà rònec igual que l'església de Santa Maria que queda totalment abandonada.




Ceferí Rocafort i Samsó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 de setembre de 1872 - Barcelona, 5 de setembre de 1917) ho recull en una fotografia datada l’any 1901


Coincidint amb la instauració de l'Aplec de les Besses a partir de 1968 s'endega la restauració de l'ermita que es completa el 1973.  Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email castellardiari@gmail.com



L'Aplec i la missa es continuen celebrant a l'indret cada dissabte de Pasqua de Pentecosta

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/06/goigs-la-mare-de-deu-de-les-besses.html

Que la Marededéu  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»


dissabte, 23 de desembre del 2023

MASOVERIA DE CAN RIBAS. SANT CUGAT DEL VALLÈS. UN ALTRE “EMILI SALA CORTÈS”.

 


El Patrimoni històric és una caixeta de sorpreses,  llegia; En data 30 de maig de 1908 el Sr. Lluís Ribas i Regordosa, veí de Barcelona, sol·licità llicència per construir una tanca i una "... casilla" pel guarda de la finca, segons plànols de l'arquitecte Emili Sala i Cortès Barcelona, 22.II.1841 – La Garriga (Barcelona), 7.VI.1921.

La Diputació concedí l'autorització el 4 de setembre de 1908.


https://geo.santcugat.cat/FitxesCataleg/B-117.pdf

Edifici de planta quadrada i tres plantes, una d'elles semisoterrada aprofitant la inclinació natural del terreny i el talús de la carretera.

L'edifici actual i el projecte de l'arquitecte Sala i Cortés no concorden ja que les golfes es van acabar convertint en una planta pis.

L'estil de l'edifici es mou entre l'eclecticisme i el modernisme propi de l'època. Destaquen les reixes de les finestres i les motllures de la cornisa i el perfil barroc del capcer que forma la façana principal. Aquest remat és molt similar al que figura en els plànols

https://barcelonamemory.com/el-patronato-ribas-su-historia

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi