dissabte, 31 d’agost del 2019

EL RUNAM ESFEREÏDOR DE L'ESGLÉSIA VELLA DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES. EL VALLÈS ORIENTAL.

Retratava al Josep Oivé Escarré a les runes de l'església parroquial de SanT Fost de Campsengelles del que ens diu Patrimoni Gencat que la primera notíciaés del 978, poc posterior al primer esment de la comunitat d'habitants de Campcentelles. Rebé diverses consagracions, l'última el 1141 pel bisbe de Barcelona Arnau de Gurb. El 1504 es va unir a Sant Cebrià de Cabanyes, a la qual al final va eclipsar. Fins el 1592 el rector era triat per la priora de Montealegre. Va ser remodelada durant el període barroc. A finals del segle XIX el seu tresor artístic era de prou qualitat.

Va ser cremada el juliol de 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militar feixistes encapçalats el general Franco contra el govern LEGÍTIM DEMOCRÀTIC de la II República..


Avui l'edifici és en ruïnes. El més elevat és un absis romànic mitjanament conservat, possiblement del segle XII, que podria obeir a la consagració del 1141. També es poden observar la planta de l'edifici ja remodelat a època barroca i l'absis quadrat de finals del segle XIX.


S'aixecava un nou edifici en un altre indret obra de l'arquitecte Mariano Romaní Rius ( Barcelona, 23.01.1900 + 11.12.1966).

Per quina raó, no es tornava a aixecar aquesta església?. http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/01/el-lledoner-de-la-placa-de-lesglesia.html

divendres, 30 d’agost del 2019

CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. SEVA. OSONA. CATALUNYA

La trobava fent camí per retratar la capella de Sant Joan , ens agradarà tenir noticia de quina és l’advocació que s’hi venera a l’email coneixercatalunya@gmail.com , l’enciclopèdia catalana cita que esta dedicada a la Mare de Déu del Roser.




A la pàgina del Consistori de Tona ens diuen ; http://www.seva.cat/index.php/turisme/llocs-d-interes

Es troba dins del poble de Seva, a la ronda de Josep Pla 61, cantonada amb el carrer dels Horts.

És una esglesiola d’estructura eclèctica en la qual destaca el seu campanaret blanc d'estructura poligonal

El seu estat actual és fruit d'una prometença i de l’entusiasme del feligrès de Seva Antoni Parés, en agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs.

Segons una placa commemorativa l’any 2010 es celebrava el centenari de l’esglesiola.


Llegia que la primera missa a Sant Antoni s'hi va celebrar el 1930, i que als anys quaranta es va construir el campanar, d'estructura poligonal, amb un coronament d'aire modernista, ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de l’església, i el del campanar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El 7 de desembre de 1994 la família Parés van cedir l’esglesiola a l'Ajuntament de Seva.

No se’n fa referència a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Seva

I dissortadament no disposa l’Ajuntament de Seva d’un Catàleg de Patrimoni en línia.

Per als catalans, el patrimoni i la seva CORRECTA documentació son un imperatiu ètic.

dijous, 29 d’agost del 2019

TORRE BONET. MONTCADA I REIXAC. EL VALLÈS ORIENTAL.

Crisant Palau‎ pulica una fotografia on apareix la torre de Can Bonet, de la que Patrimon i Gencar ens diu que es troba dins del moviment artístic del Modernisme, reflectit en les seves estructures, obertures i en la decoració. La seva principal línia de ressalt és un edifici construït a partir d'un sòcol carreuat, que en aquest cas és de pedres ben encaixades. A partir d'aquesta obra, que envolta tot el perímetre de la casa, comencen els murs totalment pintats de blanc i on s'han disposat els elements d'obertura i els elements decoratius.


L'estructura de la casa conforma una confluència de cossos en sobresortit a partir d'una planta quadrada. Totes les habitacions o sales tenen sortida a l'exterior mitjançant finestres o balcons, cosa que representa un màxim aprofitament de la llum natural (un dels principis i preocupacions de l'època). Aquests cossos presenten, tots ells, planta baixa, pis i golfes.


La tipologia de les obertures, a partir sempre de finestres rectangulars més o menys allargades, és un dels exemples més reeixits de l'edifici, per la forma de la part superior i la utilització del maó vist. A la planta baixa hi ha la conjuminació d'arcs rodons i de variants trilobades i apuntades, amb l'emmarcament superior de maó en alguns dels casos simulant l'arc típic de descàrrega. Hi ha dues entrades, una és l'entrada principal de la casa i l'altra és una sortida al jardí.

L'entrada principal té porta rectangular amb tractament superior de la disposició dels maons deprimint l'obertura per acabar en una mena d'arc de descàrrega i a nivell del que seria la línia d'imposta, hi ha decoració esgrafiada. A la part superior, la porta presenta una teuladeta de protecció (porxada) de teules vidriades, sostinguda per permòdols de fàbrica de maó i recolzada a la paret. Per sota i entre els permòdols hi ha un fris esgrafiat amb la llegenda "Ave Maria". El teuladet té coronament decoratiu de dues boles.

La segona porta, considerada de sortida al jardí, és de característiques similars. Té la porxada de fàbrica de maó sostinguda per columnes i a la part adossada al mur. Per sobre , s'origina, i descansa una balconada de sortida al pis.

Al llarg del pis, s'observen les alternances de finestres i balcons amb les tipologies ja descrites, solament afegint-hi el treball de forja quan es tracta dels balcons. Els balcons són en volada, les llosanes es troben sobre el sosteniment de modillons de ferro forjat i la barana de barres verticals amb elements decoratius circulars en voluta. La part superior continua el tractament de la disposició del maó dins de les variants trilobades. Hi ha elements de ceràmica a la línia d'imposta. En el nivell de les golfes, les obertures s'alternen de dues a tres i unes obertures amb diferents tipologies d'arcs, rodons i apuntats.

Adossada entre els cossos del Sud-est s'aixeca una torre mirador de planta quadrada i dividida en planta baixa i tres pisos, comptant amb la galeria que hi ha sota la teulada. Al llarg dels seus murs hi ha les obertures de finestres corresponents a les tipologies ja descrites, així com dins de l'últim registre, hi ha elements cantoners esgrafiats i pintura de diferent color emmarcant la zona de galeria oberta sota teulada. La coberta de la torre és de teules vidriades conjuminant el vermell i el verd. Pel que fa a les cobertes dels altres cossos cal esmentar que són a dos vessants de teules amb la mateixa conjuminació d'abans i carener perpendicular a la façana. L'acabament és en voladís recte trencant el ritme d'inclinació amb el sosteniment a cada extrem mitjançant permòdols.

A la part posterior de la casa, destaca un cos circular sobresortit (com un absis), destinat a la saleta-fumador (espai omnipresent en la distribució d'habitacions de la casa i sobretot la casa-torre). És de forma circular, tal i com ho demostra la seva projecció a l'exterior, i d'estructura semblant a les glorietes de jardí com element aïllat de la casa. La base és del mateix tipus que el sòcol que envolta la casa, a partir d'aquí s'aixequen les columnes de sosteniment rodones i llises on a la seva part superior es troben decorades amb trencadís ceràmic blanc, blau i groc formant un dibuix ondulant. L'entaulament és tot seguit sense motllures de cap mena i a partir de la línia de permòdols es forma una decoració, primer d'ondulacions i espirals, i després un de més prim (efecte naturalista que potser representa l'aigua). Els permòdols quin sosteniment es corresponen a cadascuna de les columnes en número i ubicació, és de suposar que l'efecte és més aviat decoratiu que no pas de sosteniment. Les teules estan conjuminades en vermell i verd.

A la façana principal, al nivell del primer pis i sobre la porta d'entrada, a mà dreta, es troba adossada al mur una estàtua sobre basament, i sota dosseret, de maó i coronació cònica amb revestiment de trencadís ceràmic.

Tot el conjunt és una obra força reeixida de l'arquitecte modernista a la que s'ha d'afegir, a títol informatiu, tot un annex de jocs d'aigua que recorrien el camí des de dalt fins a l'entrada de la finca, la qual cosa acabava de donar aquell esperit naturalista, de moviment i dinamisme que caracteritzava a to el fenomen del Modernisme.

L'aut0r fou l'arquitecte Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 d'abril de 1885 - 7 d'octubre de 1973).


El promotor fou Carles Bonet i Duran (enginyer tèxtil), va manar construir la coneguda torre Bonet. El seu fill Josep Bonet del Rio, va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona, era advocat i pintor.http://montcadareixac.blogspot.com/2014/02/2014-punts-de-vista.html

dimecres, 28 d’agost del 2019

IN MEMORIAN . ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA DE TAULAT. BARCELONA


http://veoveo2.blogspot.com/2011/08/esglesia-santa-maria-del-taulat-4.html

La "vella"    església de l'Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa Maria del Taulat, juntament amb altres esglésies locals, havien estat destruïdes en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.


https://i.pinimg.com/originals/ad/6a/49/ad6a499d77493d9cc590efe81e09012f.jpg

La nova església, la rectoria i les escoles parroquials havien d'ocupar el seu emplaçament original a la unió dels carrers Marià Aguiló i Pujades. De fora, l'església té un aspecte apropiadament urbà, amb una dignitat sense pretensions, tot té un ben endreçat toc de lleugera i seriosa seguretat.

Les superfícies de la paret són senzilles i les finestres suaument neoromàniques. Les dues façanes principals del carrer es troben en l'alt i elegant campanar, que està coronat per una bonica cúpula de columnes primes.

El campanar, que contrasta bé amb la massa sòlida de l'església, està intel·ligentment col·locat per a ser vist com un punt de referència des de diverses direccions.

A l'atri de l'església s'hi entra pel carrer Pujades: a una banda hi ha el baptisteri, a l'altra un accés que porta a les escales del campanar. Només quan un passa per l'àmplia nau s'adona de l'envergadura de l'església, de 28 metres de longitud, ben bé 18 metres d'amplada i 10,55 metres d'alçada, i seients per a més de 1.300 persones. Més enllà, l'ampli cor té espai per a uns altres 300. La petita capella del Santíssim Sagrament és al costat de l'Evangeli de l'altar major i al costat de l'Epístola hi ha la sagristia. Una completa explicació dels trets interns pot ser trobada a La Vanguardia del 21 de març de 1950. Les obres es van iniciar el 1945 i van ser finalitzades el 1950.



El cost total incloent-hi la rectoria i les escoles va ser de 4.000.000 de pessetes i el contractista va ser Joaquim Batlle, del Poble Nou. La Vanguardia va elogiar calorosament tant l'església com l'arquitecte en referir-se a "un templo notable por su belleza y proporciones" i "Esta bella realizacion arquitectónica llevada a cabo por el prestigioso arquitecto Don Mariano Romaní Rius ( Barcelona, 23.01.1900 + 11.12.1966 ) ".

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Hi ha coses, que a 87 anys de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , ja cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la  Marededéu, o la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

Que l’Assumpció de la Marededéu de Taulat  , elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!



El paral·lelisme entre l’alteració de la història feta pel govern d’Israel, i el que feia primer la dictadura franquista, i manté encarà la “ democraciola” és colpidor.

https://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/la-massacre-silenciada-per-construir-el-passat-heroic-disrael/noticia/3225224/

Em sap greu haver d’insistir – encara – en aquest punt de l’alteració de la història, voldria parlar NOMÉS del Patrimoni Històric de Catalunya.  Com deia, tot cantant,  Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940 ) Qui perd els orígens perd la identitat.

dimarts, 27 d’agost del 2019

SANT LLORENÇ SAVALL. RETALLS D'HISTÒRIA

Recordeu la cancó "Què se n'ha fet d'aquelles flors" de l'Àlbum Cançons per la pau?.


En feia aquesta pregunta, que trasllado a tots els llorençans, i per descomptat als estudiosos de la història de Catalunya, en ocasió d'anar trobant documents diversos a l'arxiu del Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )

Assumim el compromís de publicar tota la informació gràfica, i/o escrita que ens facin arribar a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Tota la documentació relativa a Sant Llorenç Savall està a disposició del Centre d'estudis històrics de Sant Llorenç (LACERA), per tal que pugui ser escanejada, esperonem als seus membres però, perquè facin aquesta tasca tant aviat com els sigui possible ,atès que la casa del carrer del Calvari, 15 on s'aixopluga està a la venda.

dilluns, 26 d’agost del 2019

LA PARADOXA DE L'EDIFICI ESCOLAR ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE PARETS DEL VALLÈS.

Crisant Palau, pública una fotografia; 1925 - Parets del Valles - L'entrada del poble i el pi, al fons a la dreta les escoles en construcció, a l'esquerra el campanar


Patrimoni Gencat ens diu d'aquest edifici escolar anterior a la dictadura franquista; edifici aïllat de planta rectangular compost de diversos cossos de planta baixa, aixecat respecte del terreny. Actualment la façana principal té adossat un cos de planta baixa que l'oculta en part. Els diferents cossos es cobreixen amb teula àrab a dues o quatre vessants, acabades amb una imbricació de peces ceràmiques. Els buit són de proporció vertical. Les façanes estan arrebossades i pintades. A la façana posterior s'hi ha adossat una rampa d'accés.

L'autor de l'edifici foul'arquitecte Marià Romaní Rius ( Barcelona, 23.01.1900 + 11.12.1966 )
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/279822-383451-1-SM.pdf

L'escola porta el nom del mestre Lluís Piquer i Jové (Lleida, 1881 - Mollet del Vallès, 1936), Als anys 60 durant la dictadura franquista l'alcalde Parets, Joaquim Isern i Fabra (Girona, 1902 – Barcelona, 1988) va decidir declarar màrtirs a la família Piquer, els hi va dedicar un carrer, Vía Piquer,i al Lluís com aespecial homenatge d'aquell mestre que tant va fer per l'alzamiento nacional a Parets,li va posar el seu nom a la "escuela nacional" on ell donava classes. Nom que manté,fins al dia d'avui.

L'any 2004 el PSC-Parets va prometre canviar el nom de l'escola, ja que Lluís Piquer va fer molt de malt als ciutadans Paretans, ja que gràcies als seus informes durant la dictadura es van executar uns quants paretans, per haver defensat la República Catalana.

Com deia un bon amic, prometre no fa pobre, fa pòtol, i l'escola malgrat que avui en dia el consistori de Parets està format ' teòricament' per forces catalanes, continua amb el mateix nom.

diumenge, 25 d’agost del 2019

SANT LLORENÇ SAVALL. RETALLS D'HISTÒRIA

L'església parroquial de Sant Llorenç Savall té una llarga història :
http://www.fideltrias.org/img/articles/Full_SLL.pdf

Trobava a l'Arxiu del Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, sis de maig de 2019 ) una estampa' per a bon record' en la que apareix la imatge de Sant Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) que - com tothom sap - fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.


Venerat com a sant per totes les confessions cristianes, la seva festivitat se celebra el 10 d'agost, dia que segons la tradició fou martiritzat.

La imatge desapareixia en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

Tota la documentació relativa a Sant Llorenç Savall està a disposició del Centre d'estudis històrics de Sant Llorenç (LACERA), per tal que pugui ser escanejada, esperonem als seus membres però, perquè facin aquesta tasca tant aviat com els sigui possible ,atès que la casa del carrer del Calvari, 15 on s'aixopluga està a la venda.

dissabte, 24 d’agost del 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA. HOSPITAL DE SANT ANTONI ABAT. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia següent al fossar de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

Retratava al Josep Olivé Escarre davant de l'actual Hospital de Sant Antoni de Sant Abat, de Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf.


Llegia a Patrimoni Gencat que va ser en el seu origen un convent, amb església annexa,dissenyatper Fra Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), anomenat "el Tracista" pels seus contemporanis, reconegut arreu com l'arquitecte classicista català més destacat de la seva època, amb motiu de l'establiment a Vilanova dels carmelites.

L'any 1835 els carmelites van abandonar l'edifici, que fou utilitzat com a caserna.

El 1845, l'Ajuntament va sol·licitar autorització per traslladar-hi l'antic hospital del carrer dels Estudis. L'autorització fou concedida el 1847 i, després d'efectuar-hi obres d'adaptació a la nova funció, el trasllat es va realitzar el 30 de març de 1853.

L'edifici va experimentar, en els anys successius, ampliacions i reformes diverses, amb la construcció de nous pavellons. Les obres d'ampliació més remarcables foren els nous pavellons construïts respectivament el 1887, el 1890 i el 1908, projectat aquest darrer per l'arquitecte Josep Font i Gumà .(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922).

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/josep-font-i-gum

Actualment conté el dispensari municipal, un ambulatori, un centre psiquiàtric, un servei d'urgències de la Seguretat Social i una clínica particular.

La col·leció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col:lectiu dels llorençans.

divendres, 23 d’agost del 2019

SANT LLORENÇ SAVALL. RETALLS D'HISTÒRIA

Recordeu la cancó "Què se n'ha fet d'aquelles flors" de l'Àlbum Cançons per la pau?.


En feia aquesta pregunta, que trasllado a tots els llorençans, i per descomptat als estudiosos de la història de Catalunya, en ocasió d'anar trobant documents diversos a l'arxiu del Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )

Assumim el compromís de publicar tota la informació gràfica, i/o escrita que ens facin arribar a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Tota la documentació relativa a Sant Llorenç Savall està a disposició del Centre d'estudis històrics de Sant Llorenç (LACERA), per tal que pugui ser escanejada, esperonem als seus membres però, perquè facin aquesta tasca tant aviat com els sigui possible ,atès que la casa del carrer del Calvari, 15 on s'aixopluga està a la venda.

dijous, 22 d’agost del 2019

SANT LLORENÇ SAVALL. RETALLS D'HISTÒRIA

Recordeu la cancó "Què se n'ha fet d'aquelles flors" de l'Àlbum Cançons per la pau?.


En feia aquesta pregunta, que trasllado a tots els llorençans, i per descomptat als estudiosos de la història de Catalunya, en ocasió d'anar trobant documents diversos a l'arxiu del Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )

Assumim el compromís de publicar tota la informació gràfica, i/o escrita que ens facin arribar a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Tota la documentació relativa a Sant Llorenç Savall està a disposició del Centre d'estudis històrics de Sant Llorenç (LACERA), per tal que pugui ser escanejada, esperonem als seus membres però, perquè facin aquesta tasca tant aviat com els sigui possible ,atès que la casa del carrer del Calvari, 15 on s'aixopluga està a la venda.

dimecres, 21 d’agost del 2019

JOSEP ESCARRÉ ESCALÉ. EL "FORTUNY" DE SANT LLORENÇ SAVALL

Entre moltes més fotografies, en trobava una quasi a escala natural, en la que apareix un home assentat, i al seu darrere el que sembla el famós ' vas de Fortuny'.


Això permetia, en un primer moment, mantenir la tesi de la presència a Sant Llorenç Savall, de Mariano Fortuny y Marsal​ (Reus, 11 de juny de 1838-Roma, 21 de novembre de 1874).

Ja sabeu com va això de la dialèctica i la ciència oi?. Tesi, antítesis, síntesis,...

Em tocava contradir aquella tesi, i ho feia amb arguments de caràcter tècnic, com la qualitat de la fotografia, del tot impensable, en el període vital del genial pintor, dibuixant i gravador català.

La recerca, i per descomptat la casualitat, em posaven a les mans una fotografia d'estudi de A. SOLDEVILA, en l'anvers de la qual hi ha una data 1900, i el que sembla un encàrrec el 369, fet per l'esposa del Josep Escarré Escale, Candida, que tenia el domicili al carrer del Bisbe Solà, potser al número 24 o 27.



Aquesta dada del carrer, que com explicàvem suara , li havia dedicat l'Ajuntament de Sant Llorenç al bisbe de Colofó l'any 1966,,em deixava perplex.

Potser l'anotació de l'anvers es feia abans d'emmarcar-la? Això implicaria que aquesta tasca es duria a terme després de 1966.

Altrament l'ampliació, que havia donat lloc a la recerca, es va fer per un estudi de Manresa en els anys 1932 o 1934.

Serà difícil lligar tots els fils, saben però pel testimoni de la Candida Olivé Escarré, que l'home de la fotografia era Josep Escarré Escalé, germà de la seva mare.

dimarts, 20 d’agost del 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR DE SABADELL

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia seguent al fossar de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

El Josep Olivé Escarré desconeixia l’existència de l’església del Santíssim Salvador de Sabadell, i aprofitant una de les visites mèdiques que fèiem al Taulí, ens arribàvem fins aquest edifici religiós, situat a la placa homònima.


Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - juliol de 1960) que va ser l’artífex de la reconstrucció del Santuari de Nostra Senyora de la Salut després de comtessa bèl·lica que començava per la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, iniciava també la construcció de l’Església de Sant Salvador, que s’estendria al llarg dels anys 1955-1975.


Camil Fàbregas i Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003) s’encarregava d’esculpir els capitells del claustre, de la nau, del cimbori i del campanar, així com de les diverses figures religioses destinades a l’interior de l’edifici
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Dialnet-ElsCapitellsDeSantSalvador-3956545.pdf


Patrimoni Gencat li dedica un comentari telegràfic; temple parròquia d'estil neoromànic amb alguns elements de gust gòtic.

La composició està dominada per una torre quadrada exempta i un gran porxo d'accés.

La façana està construïda amb pedra, és de paraments llisos i estructura compacte.

L'edifici començà a construir-se l'any 1955.

La pedra utilitzada és de les voravies de la ciutat, la dels capitells és pedra de Preixana.

La col·leció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col:lectiu dels llorençans.

dilluns, 19 d’agost del 2019

MASIA DE LA CORBELLA I CAPELLA DE SANTA MARIA. EL TALLADELL. L'URGELL. LLEIDA. LA CATALUNYA QUE EL ‘PROGRÉS’ S’ENDUGUÉ SENSE PODER DOCUMENTAR-LA.

El món desapareix davant dels nostres ulls, i massa sovint, no tenim ocasió de recollir imatges d'aquesta transformació/destrucció.

Això, succeïa- entre molts indrets - amb la masia Corbella, al terme aleshores del Talladell, annexionat avui a Tàrrega, amb el clàssic l'argument de l'estalvi administratiu, aquesta tesidefensada pels governs més corruptes, sempre m'ha semblat unaforma més de l'infinit menyspreu , vers el patrimoni d'aquesta raça maleïda.



Fotografia de l’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà. 

Vista d’una masia del Talladell situada a la carretera de Madrid, entre Cervera i Tàrrega
Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943

Em confirmàvem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) que l’any 1983 el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930) retratava una capella que es mantenia dempeus fins a l’ull de bou, a la masia de la Corbella.

La capella estava advocada a Santa Maria.

https://latartraneta.wordpress.com/2017/12/03/tarrega-i-lespai-fisic-el-projecte-de-tracat-de-la-nova-carretera-finals-del-segle-xviii-4/

Agrairem infinitament rebre, en el seu cas, confirmació d’aquestes dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que Santa Anna   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... pescadors, pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


diumenge, 18 d’agost del 2019

IN MEMORIAM DE L'ESCOLA DE BAIASCA. LLAVORSÍ. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Baiasca és un petit poble del Pirineu català, del terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà.

És a l'extrem nord-oest del terme de Llavorsí, a l'esquerra del Riu de Baiasca, just al damunt -nord-oest- d'on s'ajunta a aquest riu el Barranc de Cultius.

Emplaçat sobre la penya al final d'una vall secundària.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) dedica un article del seu Diccionario geográfico...a Bayasca. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en una petita vall envoltada d'altes muntanyes, menys a l'est, on la combaten tots els vents. El clima és fred, propens a reumes i pulmonies. Tenia en aquell moment 29 cases i una església parroquial, Sant Sadurní, de la qual depenia la d'Arestui. El territori és fluix i poblat de boscos de pins, avets i arbusts, amb bones pastures per al bestiar. S'hi collia blat, sègol, ordi, llegums i hortalisses. Hi havia bestiar de tota mena: vacum, porcs, cabres, ovelles, mules i cavalls. Hi havia caça de llebres i perdius. La principal indústria era la derivada de la cria de bestiar. Comptava amb 29 veïns (caps de casa) i 131 ànimes (habitants).

No ho esmenta però, tenia escola, i en la seva visita la retrataven la Maria Rosa Planell Grau, i el Miguel Pujol Mur, i em feien arribar les imatges per incloure-les a la llista d'edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.



Com ells, sou pregats d'afegir-vos a la nostra recerca, Catalunya només en té a nosaltres en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica, esperem les vostres col·laboracions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 17 d’agost del 2019

TRESORS DE L'ARXIU DEL JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ. REVISTES I PUBLICACIONS

Portava esmerçades MOLTES HORES revisant els documents i fotografies que al llarg dels segles, s`havien anat acumulant a la casa del carrer del Calvari, abans d'Abaix Creu de Pedra, quins accessos pateixen un absolut abandó per part del Consistori de Sant Llorenç de Savall, governat per ERC, a qui via instància havia demanat alhora que l'arranjament, la restricció del trànsit rodat, veïns i serveis, en evitació de mals físics i econòmics - que altrament s'havien produït ja - i que no es van rescabalar -. com legalment pertoca fer-ho-per part d'anteriors consistoris.

Havia trobat almenys:


https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10219345766065763&set=pcb.10219345767745805&type=3&theater

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/els-tresors-del-carrer-del-calvari-sant-llorenc-de-savall-valles-occidental-catalunya-2/?fbclid=IwAR0XgAI99oYz9SZ_B71twK8IGjHfBX27Sa8IAhvdau9mCwCI0N-oV-zN0lU


REVISTES I PUBLICACIONS DE L'ARXIU DEL JOSEP OLIVÉ ESCARRE

10 MINUTOS
7 FECHAS
ANITA DELGADO Princesa de Kapurthala
CINE ELDORADO
CINEGRAMAS
CRITICA
CRÓNICA
D'ACI D'ALLA número IX
DIARIO DE BARCELONA
EL CASO
EL CINE
EL CINE
EL CORREO CATALAN
EL ESPAÑOL
EL HOGAR Y LA MODA
EL NOTICIERO UNIVERSAL
EL PROGRESO Diario Autonomista de la unión Republicana
EN PATUFET exemplars dela anys 30 del segle XX
ESPLAI il·lustració catalana
ESTAMPA
FOTOGRAMAS
FOTOS
GARBO
GOLONDRINA Revista ilustrada para la mujer y el hogar
HOLA
LA ACTUALIDAD
LA BATALLA
LA DONA CATALANA
LA ESCENA CATALANA
LA HORMIGA DE ORO
LA VANGUARDIA
LECTURAS Enero de 1935
LETRAS Revista del hogar
MARISOL el semanario de la mujer
MOMENTO Excursionismo
MUNDO GRAFICO exemplars dels anys 30 del segle XX
NUEVO CINEMA
OLIMPIA
ONDAS
PORQUÉ
PRIMER PLANO
Revista Literaria NOVELAS Y CUENTOS
SEMANA
SOLIDARIDAD NACIONAL
SOLIDARIDAD OBRERA
Stefano I de España
SUCESOS
THE TELEGRAM
TRIUNFO
Altres publicacions sense identificar

La cultura no és una de les prioritats dels que remenen les cireres arreu del país, cal afegir aquí, que a l'agost TOT està tancat.

Sabeu de persones i/o entitats interessades?. Agrairem que ens ho feu saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 16 d’agost del 2019

CAN SOLER. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Crisant Palau‎ publica una fotografia de l'any 1912 - Sant Antoni de Vilamajor - Vista parcial_de can Solé - Detall de la façana de can Solé amb finestra i portal amb l'escut dels Solé ( Un sol i tres Estrelles)


No hi ha gaires dades d'aquell edifici del qual hi ha constància documental des del segle XV..

La casa actual,de la que ens deia Patrimoni Gencat ; edifici de planta és quadrada, la teulada a dos vessants. A més de la planta baixa hi ha dos pisos i golfes. A la façana hi ha una porta amb onze dovelles i un ornament dedicat a Sant Martí, amb la data 1683. A més de les finestres, d'estil romànic religiós, també hi ha espitlleres. Aquesta antiga masia destaca per conservar diferents restes romàniques, entre elles alguns capitells del claustre de Sant Pere de les Puelles, té data de 1683.

Va ser acuradament restaurada a principis del segle XX, ens agradarà tenir notícia del promotor i de l'autor de la restauració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Avui en dia és una casa de repòs pels germans de Sant Joan de Déu. La finca va esdevenir una casa d'acollida, contemplació i sanació —Hospitalia— inclosa administrativament a la Província d'Aragó-Sant Rafael; va ser donada per la família Soler el 19 de juny de 1956 als germans de Sant Joan de Déu, que van escollir aquesta finca per edificar la seva residència d'estiu i local d'exercicis espirituals.


El 1967 fou escollida seu del Capítol provincial, on es va estudiar l'adaptació de les Constitucions a les normes emergides del Concili Vaticà II.

El seu propietari, Francisco de Soler Cepeda, havia exercit de tinent metge.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1917/11/18/pagina-21/32761379/pdf.html?search=Francisco%20de%20soler%20Cepeda

dijous, 15 d’agost del 2019

TRESORS DE L'ARXIU DEL JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ. FOTOGRAFIA PER IDENTIFICAR.

Fem recerca sobre una fotografia – inèdita pel que tenim coneixement-, que algú ens deia que podria ser d'un retrat de Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 – Roma, 21 de novembre de 1874), fet pel seu fill Marià Fortuny i de Madrazo (o Mariano Fortuny y Madrazo) (Granada, 11 de maig de 1871 – Venècia, 3 de maig de 1949); esperem notícies del Centre de Lectura de Reus, i d'una persona experta en tema.


Ens semblava a priori que la fotografia tenia una qualitat del tot impensable en el procés vital de Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 – Roma, 21 de novembre de 1874).

Esmerçava MOLTES HORES revisant els documents i fotografies que al llarg dels segles, s`havien anat acumulant a la casa del carrer del Calvari, abans d'Abaix Creu de Pedra, quins accessos pateixen un absolut abandó per part del Consistori de Sant Llorenç de Savall, governat per ERC.

El Ramon Molina Noguera, del Centre d'estudis històrics de Sant Llorenç (LACERA), que rebrà còpia de tota la documentació relativa a Sant Llorenç Savall, participava en la recerca, i trobàvem finalment una imatge que ens confirmaria que es tracta d'un Llorençà de bona posició econòmica què a principis del segle XX, es feia un retrat que seria posteriorment ampliat en els primers anys de la dècada dels anys 30


Sembla que la família havia viscut al carrer del Bisbe Solà.

Ens agradarà poder ampliar aquesta informació a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com


El deplorable estat del darrer tram del carrer del Calvari, del que en demanaven via instància la immediata reparació, invocant entre altres l’article 14 de la Constitució, no forma part dels ‘tresors’ de Sant Lloret Savall, i molt ens temem que a curt termini esdevindrà un tema de polèmica política, i àdhuc judicial.

dimecres, 14 d’agost del 2019

RIDAURA. FAÇANA ARCADA DE LA PLANA DE CRUANYES. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/4739/rec/100


Masia catalana ampliada al segle XVII, però amb documentació molt més antiga. Típica casa pairal de muntanya, envoltada de muntanyes i al mig de paratges frondosos. La pairalia consta de diferents construccions. La casa gran té la planta noble on hi ha les cambres, la gran sala, una bonica galeria porxada (única a la zona amb 12 arcades), la cuina, la llar de foc i la capella de la Mare de Déu dels Dolors. Amb mobles d’època i d’estil, totes són estances típiques de les cases pairals catalanes de muntanya. En la mateixa casa tenim, a dalt, les golfes i, a baix, dos pisos d’estables i petites estances (conservant encara la construcció original de volta, i enllosat a terra) que servien per treballar tot el bestiar de la casa (galliner, sala de matança de porc, cava, cort de vaques i cavalls...).

Dins la mateixa pairalia hi consta el paller, amb una gran era, i a prop la font. Al costat de la font hi ha una típica escala de pedra a la paret que servia per pujar i baixar de l’era. També hi ha el safareig, i uns estables a part.

La casa està envoltada de prats i boscos i pot ser utilitzada per tot tipus d’esdeveniments.

Si en teniu més dades, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Us deixo un enllaç, espero que algú es pugui entretenir a completar les dades , i les imatges que manquen
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/GARROTXA/order/title

dimarts, 13 d’agost del 2019

IN MEMORIAM DE CAN CASABLANCAS. SANT QUIRZE / QUIRICO DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Vaig tenir el goig de conèixer la masia i el seu entorn, perquè érem companys a l’escola Pia de Sabadell, amb un fill dels masovers.

Gràcies a la pàgina http://www.favsq.org/historia/masies.html , ha quedat si més no, testimoni de l’existència d’aquesta casa.

Can Casablancas. Les primeres notícies d'aquesta masia daten del segle XV i apareix en els fogatges de 1483 amb el nom de "Cases Blanques" fins al 1715.

Estava situada al nord de la població.

Durant molts anys els propietaris van estar la família Comadran, fabricants de teixits de Sabadell. Cal destacar que era una finca molt rica en aigua, fins el punt que durant molts anys el poble es va nodrir de la seva aigua.


La masia que era molt gran va ser enderrocada l'any 1971 i també es va destruir la bassa que hi havia molt a prop.

Al seu lloc es va construir un polígon industrial i a les seves antigues terres, la urbanització de cases unifamiliars: tots dos porten actualment el nom de la masia.

Sant Quirze del Vallès excel·lia en la tasca destructiva del seu patrimoni històric.

Un tristíssim honor que comparteixen dissortadament bona part de les poblacions que creixien exponencialment en els anys de la dictadura franquista, i la posterior ‘democraciola’.

Si teniu més dades i/o imatges son pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
 
Catalunya, Sant Quirze, el Vallès Occidental, Catalunya us ho agrairan.


 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dilluns, 12 d’agost del 2019

IN MEMORIAM DEL BLANES QUE EL PROGRÉS S'ENDUGUÉ.

El Joan Portas Perpiñà publica una imatge per al record de les fàbriques de corretges i de cuir de Can Tosas


No trobava cap dada del Rosendo Tosas més enllà del fet que se'n fa esment en el traspàs de Cristina Gali Pasapera, a la que es descriu com vídua de Rosendo Tosas, i Presidenta de Manufactures Cuero Tosas S,A

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1923/02/20/pagina-9/32830997/pdf.html?search=Rosendo%20Tosas

Hi ha un passatge de l'Evangeli de Lluc, 2,52, en el que ens diu que Jesús progressava en coneixement, en estatura i en gràcia davant Déu i els homes.

Ens agradaria poder dir el mateix de Blanes, i de tants i tants altres llocs de Catalunya. Dissortadament però, succeeix habitualment TOT EL CONTRARI

Ah!, ens agradaria tenir notícia a l'email coneixercatalunya@gmail.com , si més no, del cognom matern i del lloc i naixement i traspàs del Rosendo Tosas

diumenge, 11 d’agost del 2019

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE FONOLLOSA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

Tenia el goig de trobar-me amb un membre del Grup de recerca de la memòria històrica del Municipi de Fonollosa, el Ramon Armengol, que em feia a mans un exemplar dels Quaderns de la memòria històrica, el que porta per títol 'L'ensenyança primària a Fonollosa'


Del tema no en diuen un borall:
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08084#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Fonollosa

Retratava els edificis que havien acollit una escola religiosa per a nenes, no aclaria de quina orde en concret, i que acolliria més tard, l'escola publica per a nenes de Fonollosa.


L'edifici esdevindria més endavant la seu del Consistori de Fonollosa.

Em cridava l'atenció que no se'n fes esment a:

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08084#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Fonollosa


Retratava també un edifici del carrer nou que havia acollit l'escola de nens.

Ens agradarà tenir notíciaa l'email coneixercatalunya@gmail.com de la història dels edificis que acollien l'escola de nenes.



Fonollosa, assolirà reconeixement, si més no en l'àmbit català i democràtic, per la brutal repressió de què van ser objectes els seus veïns, en ocasió del referèndum de l'1 d'octubre, en relació a aquell fet ignominiós, una placa en guardarà perpètua memòria.


https://catmemoria.cat/es/lugar/fonollosa/


Esperem l'acompliment de les paraules de la CARTA ALS ROMANS , 12, 19 "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

dissabte, 10 d’agost del 2019

IN MEMORIAM DE LA PRIMERA ESCOLA PUBLICA DE PORTBOU. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

A la pàgina Portbou d'abans es publica una fotografia amb aquest peu de pàgina; en uns terrenys de la senyora Homs - per als que no varem tenir la fortuna de néixer en aquesta població,els cognoms, nom, i el lloc i data de naixement i traspàs és una dada essencial, que esperem rebre a l'email coneixercatalunya@gmail.com - , en un lloc anomenat la Font del Moro, l'arquitecte provincial de Girona, Manuel Almeda Esteva(Girona, 1848 – 1938), va redactar i fer construir, entre el 1909 i 1910, la primera escola pública del poble. Ens agradarà rebre una imatge d'aquest arquitecte a l'email coneixercatalunya@gmail.com



Eren dos edificis singulars de planta baixa, separats per una gran parcel·la que feia de pati de l'escola.

Tres anys més tard, en aquesta parcel·la, al mig de les dues escoles, es va construir l'edifici modernista de l'Ajuntament.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38865

El que ara es coneix com a Ajuntament Vell

divendres, 9 d’agost del 2019

INDRETS CATALANS DE VISITA OBLIGADA. LES TORRES DE FALS. FONOLLOSA. EL BAGES. CATALUNYA

Ens arribàvem el Juan Navazo Montero ( Sabadell, Vallès Occidental,17 de juliol de 1950 ), i l'Antonio Mora Vergés ( L'Argentera, el camp jussà de Tarragona, 1 de gener de 1951 )fins a les torres de Fals, de les que ens diu el Mapa de Patrimoni, que suposen un conjunt d'edificacions destinades a la defensa format per dues torres cilíndriques aixecades en dos turons propers, entremig dels quals discorre el torrent de Fonollosa, que desguassa en la riera del mateix nom. Una de les torres forma part d'un conjunt arquitectònic més complexa, ja que aprofitant la carena del turó, se li adossen en direcció a llevant, una casa de planta baixa i primer pis, a través de la qual es fa l'accés a la torre, la rectoria de l'església de Sant Vicenç de Fals, l'església de Sant Vicenç de Fals, i al final, a uns metres de distància, el cementiri parroquial.



El conjunt d'edificacions conegut amb el nom de Castell de Fals, no respon al sistema habitual de defensa de la resta de castells, ja que apareixen dues torres ben separades una de l'altra, una encarregada de la defensa del conjunt d'edificacions que envolten l'església i una segona torre de suport per defensar l'indret. La posició enclotada del castell feu necessària la construcció d'una tercera torre de guaita, que es manté pràcticament intacta, adossada al mas de la Torre Sagimona, al bell mig dels camps de Fals. Com element del castell pertanyent a l'alta edat mitjana es conserva la torre de planta circular ubicada d'alt del pujol que domina la confluència d'una torrentera amb la riera de Fonollosa. La torre, presenta una deformació que es mantindrà al llarg de tota la seva alçada, partint ja de la seva base (molt irregular), i prenent forma realment circular a partir dels tres metres d'alçada. L'edifici fou assentat directament sobre la roca natural; pren un diàmetre exterior de 9 m i una alçària aproximada de 19,50 m. Compta amb una petita base feta amb pedres sense treballar i de mides grans (arriben a fer 90 x 95 cm per la cara exterior), lligades amb un morter amb alt contingut de calç, molt típic de les construccions d'entorn l'any 1000. En alguns trams de la part exterior encara s'hi observa l'arrebossat que cobria els murs.[AA.DD1984:239] La grandària de les pedres es va reduint a mesura que la torre pren més alçada, sobretot a partir dels 5 m. En els darrers 6 m, els carreus es mostren clarament treballats sent molt més regulars, el que ens indica una ampliació posterior a la seva construcció original, que en un principi hauria tingut 16 m d'alçada. La segona torre fou construïda a migjorn de la primera, a la qual donava protecció. Presenta una planta circular, però en aquest cas ja des de la seva base. Amb un diàmetre extern de 9 m i intern de 4 m (ambdós constants), la torre s'alça fins als 17,20 m, quedant dividida en tres nivells (baixos més dos pisos) i un terrat a la seva part superior. Cadascun dels nivells apareix dividit per un ressalt a forma de cornisa, i la distància entre ells és de 5 m. La porta, situada a la banda nord-occidental, s'obre a uns 7 m del terra exterior, i a 5,5 m a l'interior, a l'alçada del primer pis. És una porta rectangular (150 x 82 cm), amb un gran bloc monolític de llinda. Als peus de la porta hi devia haver una petita plataforma de fusta amb una teulada superior també de fusta, aquest fet seria plausible per l'existència de dos forats quadrangulars al costat de la llinda i als peus de la porta que haurien estat utilitzats per encabir-hi les bigues. L'estructura de l'edifici s'aixecà amb blocs de pedra molt ben treballats i confrontats, disposats en filades horitzontals i posats a trencajunts. Els blocs de la base presenten unes mesures considerables ( 39 x 107 cm; 39 x 65 cm; 39 x 86 cm;..), anant disminuint les seves mides a mesura que la torre va prenent alçada. El lligam de la torre està fet a base d'una mescla de sorra i calç, molt compacte i d'un to grisenc. Des de la distància la torre pren diferents tonalitats segons el seu aparell constructiu, grisenc a la part inferior, vermellós intens a la seva part central, i de nou gris fosc al capdamunt. Al llarg de la part central i meridional hi apareixen un seguit de forats quadrats i dues mènsules.

Destaca la gran quantitat de marques deixades dels picapedrers: una ombrel·la, un semicercle de radi ultrapassat, una figura semblant a un tascó, un rombe, una incisió semblant a una A i diferents tipus de creus. Una observació detallada d'aquesta segona torre revelaria com cap als segles XIII-XIV podria haver sofert greus problemes estructurals havent de reforçar-la, revestint-la amb un mur exterior, que potenciaria el gruix del parament i donaria com a resultat una torre folrada. Aquest aspecte es detecta perfectament a la part superior de la torre on es pot apreciar encara com la torre disminueix el seu diàmetre i s'aprima. La porta d'entrada es localitza a la banda nord-occidental, a 8 m per sobre del nivell de roca on s'assenta; el seu emplaçament és l'original, però al llarg dels anys s'hi ha anat duent a terme diferents reformes, sobretot a la llinda i als muntants. Actualment l'accés es realitza des de la casa del costat. L'arc que hi ha damunt la porta, lleugerament apuntat, sembla força antic, encara que descansa sobre una llinda que probablement fou afegida en època posterior. Està construït utilitzant un seguit de lloses verticals. Els muntants han estat alterats respecte la construcció original, les mesures dels dos són diferents, i no estan reconstruïts amb el mateix tipus de pedra. La part inferior de la porta fou reomplerta amb noves pedres arran d'alguna de les reconstruccions. Sembla que a l'interior de la torre hi hauria dues falses cúpules, i que per sobre d'aquestes encara hi hauria un o dos pisos més. El conjunt de característiques que presenta la torre, fa penar que la major part de l'edificació fou construïda vers l'any 1000, al mateix moment en què es vestia la propera torre de Coaner, que havíem visitat amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 .


En època moderna (segle XIX) la torre va tornar a ser reforçada amb la construcció d'un mur atalussat que envolta tot el perímetre exterior a uns centímetres de distància, i que servia per defensar-se de les armes de foc i l'artilleria. Producte d'aquesta última fase s'observa l'inici d'un mur que s'acaba perdent entre enderrocs. La seva alçada màxima és de 4,80 m, amb una amplada de 2m a la seva base, tot i que l'alçada anirà variant per tal de salvar els desnivells del terreny. Les obertures del mur són la porta a migdia (de 80 cm d'amplada) i 12 espitlleres. Els blocs de pedra del mur, de pedra picada, van lligats amb un morter com el de la torre, les filades es disposen horitzontalment i a trenca junt.

El sistema defensiu del castell de Fals presenta unes característiques pròpies que el diferencia de la resta de fortificacions de l'època (segle X- XI). L'especificitat i originalitat del conjunt de les Torres del Fals, radica en el fet que no es tracta d'una sola torre isolada, sinó que conforma un complex sistema de torres -tres en concret- que es reforcen mútuament entre elles. Aquestes torres, d'habitabilitat incòmoda, van tenir tasques residencials, que poden variar des de funcions estrictament militars- és a dir allotjament dels guerrers encarregats de la defensa- fins a convertir-se, endemés, en residència del castlà i la seva família, guerrers, servents i auxiliars. Les condicions d'habitabilitat eren certament precàries, per tal can pensar que l'habitatge usual es feia en dependències més o menys fixes improvisades fora de la torre, i que aquesta tenia una funcionalitat defensiva i simbòlica. L'existència d'un sistema de torres relacionades entre si, a pocs metres de distància, i la presència d'un element religiós al costat- església de Sant Vicenç-, indica que potser la torre ubicada al pujol principal tindria funcions residencials, mentre que les altres tindria funció de reforç militar i de guaita.


El campanar de Sant Vicenç, vist des del fossar, presenta un clar estat d'abandó.