LA ROVIRA. SEVA. OSONA

 

Mariano Vives i de Casanova – ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com – retratava abans de 1934, Façana de La Rovira. Seva Osona

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1207/rec/20

Potser no és el mateix edifici que https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24044 identifica com MAS ROVIRA , ens agradarà tenir-ne confirmació en el seu cas a l’email castellardiari@gmail.com

Algues referencies familiars del Mariano Vives i de Casanova:

https://www.facebook.com/100076008874235/posts/983593468919005/

Mariano Vives i de Casanova, feia una aportació interessant al Fons Estudi de la Masia Catalana. 

 https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Vives%20i%20de%20Casanova%2C%20Marian/field/creato/mode/exact/conn/and

Els fotògrafs  del Fons Estudi de la Masia Catalana, feien a Seva força feina:     

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/seva

No sabia trobar el Catàleg de Masies de Seva

Recordem obiter dicta allò que es recull a  :

Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.

Artículo 25, 2, a) Urbanismo: planeamiento, gestión, ejecución y disciplina urbanística. Protección y gestión del Patrimonio histórico. Promoción y gestión de la vivienda de protección pública con criterios de sostenibilidad financiera. Conservación y rehabilitación de la edificación

Mutatis mutandis però, en no establir-se cap sanció per incompliment , s’entén d’aplicació l’article 26 en els terme que cantava la Trinca

https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo

Tot incompliment de la llei  és greu, amb independència de que rebi o no una sanció, molts ajuntaments catalans no han fet la “ feina”  que els pertocava.

No és una excusa vàlida – per justificar la inacció -  que el GOBIERNO mentis l’11M

https://www.20minutos.es/noticia/5225894/0/sanchez-arremete-pp-aznar-recordar-11m/

Al cens de Seva a l’època de la fotografia consten poc més de 1163 ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb  3759 habitants de dret en els 30,7 km² del terme municipal.

Havíem publicat:

ANOTACIONS D’UN VIATGE A SEVA. OSONA. CATALUNYA. EL MAS CENDRA I EL MAS RIQUER

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/07/anotacions-dun-viatge-seva-osona.html

CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. SEVA. OSONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/07/capella-de-sant-antoni-de-padua-seva.html

IN MEMORIAM. CAPELLA I MASIA DE SANT MAMET. SEVA. OSONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/01/in-memoriam-capella-i-masia-de-sant.html

IN MEMORIAM. EL PETGES, MASOVERIA DEL MUNTANYÀ. SEVA. OSONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/07/in-memoriam-el-petges-masoveria-del.html

SANTA MARIA DE SEVA. OSONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/santa-maria-de-seva-osona-catalunya.html

CASA DE LES MONGES - PRE-ESCOLAR SAGRAT COR. SEVA. OSONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/casa-de-les-monges-pre-escolar-sagrat.html

EL MUNTANYÀ I LA CAPELLA DE SANT JOAN DEGOLLAT . SEVA. OSONA. LA CATALUNYA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/07/el-muntanya-seva-osona-la-catalunya-que.html

CAPELLA DE SANT JOAN ‘ DESCONEGUT’ DE FIGAROLAS/ FIGUEROLES. SEVA.OSONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/07/capella-de-sant-joan-desconegut-de.html

QUE EN SABEU DEL MONTANYÀ. SEVA. OSONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/07/que-en-sabeu-del-montanya-seva-osona.html

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DELS SANTS. SANT MIQUEL DE BALENYÀ. SEVA. OSONA.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/05/esglesia-de-sant-miquel-dels-sants-sant.html

JOSEP MARIANO VIVES I DE CASANOVA, PROPIETARI DE LA MASIA SORS DE SEVA, ÉS LA MATEIXA PERSONA QUE EL MARIAN VIVES I DE CASANOVA QUE COL·LABORAVA AMB EL FONST ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/12/josep-mariano-vives-i-de-casanova.html

TENIU MÉS DADES DE L’HOSTAL D’EN PINÓS?. SEVA. OSONA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/teniu-mes-dades-de-lhostal-den-pinos.html

SANTA MARIA DE MONTANYÀ. EL MONTANYÀ. SEVA. OSONA. CATALUNYA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/08/santa-maria-de-montanya-el-montanya.html

IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA DE PERAFITA. SEVA. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/07/in-memoriam-de-santa-madrona-de.html

EL PATRIMONI HISTÒRIC DE SEVA QUE TEMPS S’ENDUGUÉ. OSONA CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/07/el-patrimoni-historic-de-seva-que-temps.html

El Panteó dels Vilarrúbia de Torrellebreta. Sant Miquel de Balenyà

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/09/el-panteo-dels-vilarrubia-de.html

SOBREVIA DEL TERRADAS. TRESORS DE SEVA. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/07/sobrevia-del-terradas-tresors-de-seva.html

SERRABARDINA. IN MEMORIAM D’AQUELLA SEVA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/07/serrabardina-in-memoriam-daquella-seva.html

EL BOIX. SEVA. OSONA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/03/el-boix-seva-osona.html

MAS SORS.  SEVA . OSONA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/03/mas-sors-seva-osona.html

SABEU L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DE CAN VIVES?. EN TENIU IMATGES?. SEVA. OSONA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/03/sabeu-ladvocacio-de-la-capella-de-can_10.html

IN MEMORIAM. EL BOSC DE LA MASSÓ. LA SEVA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. OSONA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/03/in-memoriam-el-bosc-de-la-masso-la-seva.html

ENTENEM QUE RAMON MUIXI ROIG FEIA UN DIBUIX A LA PLOMA DEL MAS DE SANT MAMET DE SEVA, I QUE LA DENOMINACIÓ CAN CAMET  ÉS ERRÒNIA. OSONA 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/03/entenem-que-ramon-muixi-roig-feia-un.html

LA ROVIRA. SEVA. OSONA 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. SANT QUIRZE DEL VALLÈS

 

El Josep SalvanyBlanch, visitava Sant Quirze de Terrassa l’any 1922, i retratava  l’Església i  diverses imatges  al interior, que desapareixerien en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el Govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

Llegia a :

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

Explica que tots els altars i els objecte de culte van ser destruïts.

Es va enderrocar la casa rectoral.

Les obres de reconstrucció/ rehabilitació es feien sota la direcció de l’arquitecte Josep Carol, del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com

Església de Sant Quirze del Vallès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5771/rec/5           

Imatge d' una Mare de Déu a Sant Quirze de Terrassa

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7395/rec/6

L'actual retaule és una obra dels anys seixanta feta per l'escultor Francesc Juvanteny Boix (Montcada i Reixac , 1906 + Cerdanyola del Vallès, 27 d’agost de 1990.)

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/el-crist-den-francesc-juventeny-i-boix.html

Coincidia, diria que miraculosament amb tres senyores que s’ocupen del manteniment de l’església i que em permetien retratar l’interior.  Per a elles la meva infinita gratitud.

El magnífic retaule gòtic que presidia l'església, obra de Pere Garcia de Benavarri, es conserva al Museu Diocesà de Barcelona.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16186

El tema del Patrimoni històric haurà d’haver estat la nineta d’ulls dels ajuntaments democràtics ,  i dissortadament no ha estat així :

Recordem obiter dicta allò que es recull a  :

Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.

Artículo 25, 2, a) Urbanismo: planeamiento, gestión, ejecución y disciplina urbanística. Protección y gestión del Patrimonio histórico. Promoción y gestión de la vivienda de protección pública con criterios de sostenibilidad financiera. Conservación y rehabilitación de la edificación

Mutatis mutandis però, en no establir-se cap sanció per incompliment , s’entén d’aplicació l’article 26 en els terme que cantava la Trinca

https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo

No disposa Sant Quirze del Vallès d’un Catàleg de Patrimoni en línia.

Havíem escrit algunes coses que cedim gustosament a l’Arxiu de Sant Quirze del Vallès, i al Diari digital de Sant Quirze i del Vallès Occidental, per si fos del seu interès publicar-les.

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA TORRE RELAT DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS?

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/03/teniu-dades-de-lautor-de-la-torre-relat.html

QUE EN SABEU DE LA TORRE DE L’AIGUA DEL CARRER PÒMPEU FABRA DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS?

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/03/que-en-sabeu-de-la-torre-de-laigua-del.html

TENIU DADES HISTÒRIQUES DE L’EDIFICI QUE AIXOPLUGA AVUI EL CASAL DE GENT GRAN DE  SANT QUIRZE DEL VALLÈS?.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/03/teniu-dades-historiques-de-ledifici-que.html

TENIU DADES D’AQUEST PAS COBERT AMB SORTIDA AL CARRER PINTOR VILA PUIG DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS?.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/03/teniu-dades-daquest-pas-cobert-amb.html

TENIU DADES CAN CASARAMONA  AL CARRER DEL MIG DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS?

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/03/teniu-dades-daquest-edifici-al-carrer.html

  IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA DEL NUCLI DE “ LOS ROSALES”. SANT QUIRZE. EL VALLÈS OCCIDENTAL 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/in-memoriam-de-lescola-publica-del.html

CAN PONSIC. PATRIMONI  HISTÒRIC  MALMÉS DE  SANT QUIRZE DEL VALLÈS.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/02/can-ponsic-patrimoni-historic-malmes-de.html

IN MEMORIAM DE CAN CASABLANCAS. SANT QUIRZE / QUIRICO DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/08/in-memoriam-de-can-casablancas-sant.html

IN MEMORIAM  DEL MAS DURAN. SANT QUIRZE/QUIRICO DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/04/in-memoriam-del-mas-duran-sant.html

DE CAN TRAVESA I DEL VALUÓS PATRIMONI INDOCUMENTAT DE LES FONTS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/10/de-can-travesa-i-del-valuos-patrimoni.html

DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER DE CAN FALGUERA, A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES FONTS. TERRASSA & SANT QUIRZE DEL VALLÈS

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/09/de-la-capella-de-la-mare-de-deu-del.html

SANT FELIUET DE VILAMILANS. SANT QUIRZE DEL VALLÈS. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/01/sant-feliuet-de-vilamilans-sant-quirze.html

SANT QUIRZE I SANTA JULITA.  SANT QUIRZE DEL VALLÈS

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/08/sant-quirze-i-santa-julita.html

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/07/in-memoriam-de-les-escoles-de-sant.html

ANTIC SINDICAT AGRÍCOLA DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2012/08/antic-sindicat-agricola-de-sant-quirze.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE LA TORRE GORINA DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/04/in-memoriam-de-lescola-publica-de-la.html

CAN BARRA. SANT QUIRZE DEL VALLÈS

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/02/can-barra-sant-quirze-del-valles.html

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE LA PATRONAL I DEL DE LA SEVA REFORMA?. SANT QUIRZE DEL VALLÈS.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/03/teniu-dades-de-lautor-de-ledifici-de-la.html

‘VILLA MONTSERRAT’. LES FONTS. TERRASSA & SANT QUIRZE DEL VALLÈS

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/09/villa-montserrat-les-fonts-terrassa.html

EL ‘ CASTELL’ DE LES FONTS. TERRASSA & SANT QUIRZE DEL VALLÈS

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/09/el-castell-de-les-fonts-terrassa-sant.html

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DEU DEL ROSARI DE CAN FONOLLET. LES FONTS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/10/in-memoriam-de-la-capella-de-la-mare-de.html

IN MEMORIAM DE CAN CANALS. SANT QUIRZE/QUIRICO DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. PATRIMONI DESAPAREGUT DE CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2019/04/in-memoriam-de-can-canals-sant.html

EL PI DE LES TRES BESSES EN EL CAMI DE CAN PONSIC. SANT QUIRZE DEL VALLÈS

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/02/el-pi-de-les-tres-besses-en-el-cami-de.html

IN MEMORIAM DE CAN PONSICH. SANT QUIRZE/QUIRICO DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. PATRIMONI DESAPAREGUT DE CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/04/in-memoriam-de-can-ponsich-sant.html

CAPELLA DE LA RESIDÈNCIA DE SANT FRANCESC D’ASSIS DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/02/capella-de-la-residencia-de-sant.html

LES FONTS. EL DARRER PARADÍS. TERRASSA & SANT QUIRZE DEL VALLÈS

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/09/les-fonts-el-darrer-paradis-terrassa.html

Que  Sant Quirze, Santa Julita   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

 

 

 

IN MEMÒRIAM DE L’ENSULSIADA PARRÒQUIA DE SANT QUINTÍ DE PUIG.RODON. CAMPDEVÀNOL. EL RIPOLLÈS

 

Trobava una imatge, Vista general de Sant Quintí de Puig-rodon amb gent,  Campdevànol. Ripollès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4856/rec/5

La fotografia la cedia al Fons Estudi de la Masia Catalana, Vila-Abadal, pensem que  podria referir-se  a Lluis Vila d’Abadal (  Vic (Barcelona), 19.XI.1889 – Barcelona, 10.IX.1937) en cas negatiu, agrairem que ens ho feu saber a l’email castellardiari@gmail.com

La seva aportació al Fons Estudi de la Masia Catalana va ser notable:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Vila%20i%20d'Abadal%2C%20Llu%C3%ADs%2C%201889-1937/field/creato/mode/exact/conn/and

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània,  o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

De Sant Quintí se’n ha escrit força:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-quinti-de-puig-rodon-campdevanol

https://relatsencatala.cat/relat/noticia-de-la-de-sant-quinti-de-puig-rodon/1043275

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/04/sant-quinti-de-puig-rodon-campdevanol_9.html

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que  Sant Quintí    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IDENTIFICÀVEM UNA IMATGE DEL JOAN ROIG FONT, L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CORÇÀ, ADVOCADA A SANT JULIÀ. L’EMPORDANET

 

Joan Roig Font , sense més dades, lloc de naixement i traspàs, peripècia vital ,…, està clar que som menys que un club, oi?.  Retratava l’any 1913, Façana d'una casa,  Baix Empordà ; Catalunya ; Arquitectura domèstica

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1552/rec/52

Demanava ajuda a la xara per identificar l’edifici que és una església, i li confirmaven al Joan Dalmau Juscafresa, que es tracta de la parroquial de Corçà, advocada a Sant Julià.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-de-corca

L’havia retratat l’any 2014 :

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/11/esglesia-de-sant-julia-de-corca.html

Això em feia comprendre la perspectiva de la fotografia del Joan Roig Font, on no apareix  l’alt campanar (XVIII-XIX) unit al temple mitjançant un cos d'edificació que serveix de baptisteri.

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània,  o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades des germans Joan i Gabriel Roig Font, barcelonins, el Joan era el fotògraf, i el tècnic de revelat. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que  Sant Julià   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

TORRE PONÇA. RIUDELLOTS DE LA SELVA. GIRONA.

 

Retratava la dita ‘Torre Ponça’ que trobàvem  fent camí el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ), i l’Antonio Mora Vergés ( L’Argentera, el Camp jusspà de Tarragona, 1 de gener de 1951)  des de Riudellots de la Selva fins a Franciac, en terme de Caldes de Malavella, està situada al sud-oest del nucli urbà de Riudellots , i dóna nom a tot el veïnat.

Es tracta d'una masia fortificada de dues plantes i golfes, vessants a laterals i cornisa catalana. La porta principal és amb arc de mig punt adovellada. La resta d'obertures són rectangulars amb llindes, brancals i ampits de pedra monolítica. Destaca la finestra central que a diferència de la resta és gòtica amb arc conopial tardà i dentat amb arquets, hi ha relleus de caps humans a les impostes. Per damunt d'aquesta hi ha dues petites finestres cegades que corresponen a les golfes, són rectangulars amb decoració esculpida simulant un arc conopial.

Al costat de la porta i adossada a la paret es conserva una escala de pedra de quatre esglaons, utilitzada antigament per pujar damunt els cavalls. Hi ha també un parell de bancs de fusta. El més rellevant però, és la torre adossada a la casa que s'alça a la part dreta. És de planta quadrada amb obertures reduïdes, també envoltades de pedra i algunes espitlleres. Cal destacar la finestra de la segona planta d'estil renaixentista amb guardapols rematat amb petxines, a la llinda hi ha una inscripció i la data de 1566. A l'última planta hi ha una galeria més moderna, les finestres de la qual són tres a cada façana, més grans i amb arc de mig punt. La coberta d'aquesta torre és amb teula àrab i a quatre aigües, amb ràfec de quatre filades. Pel que fa al parament tan de la casa com de la torre, és arrebossat i pintat, deixant als extrems els carreus ben tallats vistos. A l'altre costat de la casa, a l'esquerra, hi ha un cos adossat, de només una planta que correspon a les antigues quadres i magatzems. Té la coberta amb caiguda a la façana i les obertures són cinc amb impostes.

La trobava a : http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/80809/105276

Avui està dedicada al turisme rural : http://www.euroresidentes.com/viajes/guias/girona/casa-rural-girona.html

L’edifici actual, te poc a veure, amb la fotografia anterior a 1920

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/51918/Masia+de+la+Torre+Ponca+a+Riudellots+de+la+Selva

I, l ’Elvis Mallorquí Garcia (Riudellots de la Selva, 1971), ens aclaria que la imatge , vista de la façana principal de la masia de can Ciurana a Riudellots de la Selva,   feta entre 01/01/1880-31/12/1920, per un fotògraf del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com, corresponia en realitat a la Torre Ponça, la imatge  però, és d'abans de la reforma que va fer-s'hi vers el 1905-1910, que van alçar un pis més la torre. Originàriament, a l'edat mitjana, era coneguda com el mas Ponç.

 

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/51910/Vista%20de%20la%20fa%C3%A7ana%20principal%20de%20la%20masia%20de%20can%20Ciurana%20a%20Riudellots%20de%20la%20Selva

Com es mal costum, l’ombra del feixisme ens cobrirà pels segles del segles, cap dada de l’autor de la “ transformació” a https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1547

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com ,  castellardiari@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània,  o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en a seva dèria de dessolar la terra catalana. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAM. BALNEARI DE LA FONT PUDOSA. LA BANYOLES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. LA DE L’ESTANY

 

De la Puda en tenim notícies històriques des del segle XV. La seva aigua s'utilitzava amb finalitats curatives, arribant fins i tot a la seva comercialització en temps moderns. En un inici, el balneari era solament una senzilla caseta amb un parell de banyeres (1847). Després, a causa de l'èxit assolit per les seves aigües es construeix una nova font i l'edifici actual (1862).

Hi van treballar :

Josep Oriol i Bernadet (el Far d'Empordà, 4 de juliol de 1811 - Escaldes-Engordany, 1860) que havia fet el projecte del Balneari de la Puda de Montserrat

Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, Bescanó, 8 de desembre de 1875 - Girona, 22 de juliol de 1960)

Des del 2014, l'associació Els amics de la Puda desenvolupa un projecte de rehabilitació del lloc per tal de fer-la conèixer a les noves generacions: reintegrar-la en els itineraris de passeig, recrear el camí embrostat cap a l'estany, organitzar un festival literari,..

L'arquitecte banyolí, Andreu Fabra - ens agradarà tenir noticia de cognom matern , i de la ta de naixement a l'email castellardiari@gmail.com -  , ha presentat un projecte de recuperació.

https://plaestanydigital.cat/index.php/arxiu-informatiu-2012-2018/item/2794-es-crea-una-associaci%C3%B3-per-intentar-recuperar-l%E2%80%99espai-de-la-puda.html

https://www.radiobanyoles.cat/un-llibre-coral-reivindica-la-historia-del-balneari-de-la-puda-i-la-seva-relacio-amb-banyoles/

https://www.facebook.com/amicsdelapuda/

Núria Esponellà (Celrà, 1959) escrivia ; des del balneari es veia la placeta de la font i tota una perspectiva idíl·lica. Les fulles dels plàtans joves arrenglerats al passeig nou començaven a caure formant corriols vegetals marronencs que brillaven sota la llum.

En aquella hora alguns clients prenien el sol tardoral. Era dissabte i el balneari de la Font Pudosa bullia d'activitat; l'establiment s'havia convertit en lloc de trobada de la gent benestant i cadascú hi feia ostentació del seu estatus social. Des de la primavera fins a la tardor, tots els caps de setmana, les vint-i-dues cambres de bany de l'establiment s'omplien de clients que rebien cures d'aigua i acabaven prenent cafè, xocolata o aigua sulfurosa a la saleta de descans, conversant sobre qualsevol assumpte imaginable. La fama del balneari motivava l'estranya coincidència d'ideologies divergents, i sovint s'hi podien escoltar converses enceses entre homes de faccions contraries. Aquella era una circumstància que confirmava el prestigi del lloc, que atreia cada cop més intel·lectuals, polítics i artistes barcelonins captivats per la bellesa de l'estany.

El Rafael Vilarrubias i Ros (Igualada, Anoia, 2 de març de 1905 – Banyoles, Pla de l'Estany, 1953) el retratava , Exterior del balneari de la font Pudosa amb gent asseguda al pati. 

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/54829/Exterior+del+balneari+de+la+font+Pudosa+de+Banyoles

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.