dimecres, 28 de febrer del 2018

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL I LA CAPELLETA DE SANTA MAGDALENA. MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

Demanava informació de l’església de Manresa que retratava el Josep Salvany Blanch l’any 1912, identificant-la com Absis de l'església de Sant Joan. Manresa ; Bages ; Catalunya ; Absis ; Esglésies
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/623/rec/1

Francesc Villegas Martinez, em deixa un comentari; ho sento, el Fons fotogràfic Salvany porta els papers molls. Aquesta església, desapareguda durant la guerra civil de 1936, no era dedicada a Sant Joan. Es l'església gòtica de Sant Miquel, que era erigida per la meitat del carrer que porta el seu nom, on ara hi ha una petita placeta.

http://manresacalidoscopi.blogspot.com.es/2007/10/la-desapreguda-esglsia-de-sant-miquel.html
publica la mateixa fotografia amb més detall, i amb aquest comentari ; la part més coneguda i bonica era l'absis gòtic que era la típica estampa que es podia veure baixant el carrer Sant Miquel des de la Plaça Major. Un absis que era al costat de l'actual cafeteria Aroma. A la paret exterior d'aquest absis també hi tenia molta tradició el mural dedicat a Santa Magdalena, una santa que donava nom a aquella petita placeta.


Més imatges a : http://www.lasequia.cat/rosaldargullol/enderrocs/sant-miquel

Farem arribar aquesta publicació a bustia@bnc.cat

El patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ. MOIÀ. EL MOIANÈS. CATALUNYA

L’enciclopèdia catalana diu en relació a la que qualifica de capella de Sant Sebastià; destruïda el 1939 i que era situada a la placeta que ara hi ha davant la casa de la vila. Un monument amb un bust del sant recorda l’indret.

La wikipedia diu ; Sant Sebastià de Moià era una església de la vila de Moià, cap de la comarca del Moianès.

Era una església gran, situada al lloc més elevat de la població, al seu nord, en el lloc que actualment ocupa la Plaça de Sant Sebastià, davant mateix de la porta principal de l'edifici de la Casa de la Vila. Fou enderrocada durant la Guerra civil.

A la Galeria fotogràfica del Moianès, en el apartat Imatges del Moianès que s'han perdut, hi ha una imatge cedida pe Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ).


amb un peu informatiu que diu : Vers 1930 (Moià).

L'església fou construïda l'any 1507 (segons Mn. Pere. Bertran), en 1549 fou reedificada, i novament en 1766, en què se'n construí una de més gran, finalment inaugurada l'any 1808. Va ser cremada durant la Guerra Civil. És conserva l'escultura de la façana que presideix la plaça que prengué el nom del sant.

Josep Maria Juan Baruel publica l’àlbum 1-POSTALS ORIGINALS CEDIDES PER AGUSTI VIVES de Cal Vives y Josep Maria Juan Baruel — en Moià - El Moianès.


1902-Esglesia de Sant Sebastià i Casa de la Vila.


1905-1910 Sortida Església. Sant Sebastià Foto de l’Agustí Vives

No en trobava imatges al Fons Salvany, i tampoc a l’Estudi de la Masia Catalana.

Destruïda, enderrocada, cremada..., ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com – per afegir-la a aquesta publicació – de les circumstàncies en que va desaparèixer l’església – que no capella – de Sant Sebastià de Moià.

Moià, el Moianès, Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 27 de febrer del 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA A LA TORRE DEL REMEI DE BOLVIR. LA CERDANYA JUSSANA [ BAIXA CERDANYA ]. GIRONA. CATALUNYA

Llegia que Calixto Freixa y Plà ( Llivia ? + Llivia , 24 de Febrer de 1920) , aixecava per encàrrec de Agustí Manaut i Taberner, la Torre del Remei, dita així per la seva proximitat al Santuari de la Mare de Déu del Remei, que és també obra seva.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/01/23/pagina-2/33306357/pdf.html?search=Freixa.%20%20arquitecto

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, les seves ocupants van ser traslladades a Barcelona i la casa confiscada pel govern republicà, que la va destinar primer a escola i després a hospital.

Això no obstant, l'estructura es va respectar i no va patir remodelacions ni saquejos.

Finalitzada la contesa bèl·lica , la finca va ser restituïda als seus antics propietaris, no va però , poder reviure passades glòries, doncs va estar tancada la major part del temps i només va obrir les seves portes en comptades ocasions.

Dues generacions després de la seva inauguració, la Torre del Remei semblava destinada a desaparèixer silenciosa, com havia estat els últims anys, coberta per les fulles que, hivern rere hivern, es desprenien dels arbres, muts testimonis de la seva decadència.

Però els temps treballaven a favor de la Torre del Remei i l'atzar va decidir la jugada: Josep Maria Boix i Marginedas i Loles Vidal Font , van ser convidats pels senyors de la casa veïna, des de la qual es podien veure els punxeguts rematades de l'edifici. Captivats per aquella imatge, van traspassar els límits de la finca i van ser seduïts per la màgia que emanava del lloc. Immediatament va sorgir el desig: construir un hotel amb poques habitacions i dotat de tots els elements de confort que ningú pogués arribar a imaginar.

Al febrer de 1989 es va formalitzar la compra de la Torre del Remei i els seus nous propietaris es van posar en contacte amb l'estudi d'arquitectura Miquel Espinet i Mestre (1948, Lleida), Antoni Ubach i Nuet (1944, Barcelona), per encarregar-los la reforma de l'antiga casa senyorial i convertir-la en l'hotel de gran luxe que és avui dia , es va inaugurar a la primavera de 1991.


Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 26 de febrer del 2018

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA MERCÈ DE CAN ALTARRIBA. CALLDETENES. OSONA. CATALUNYA

Havia trobat una fotografia de la casa o casal Altarriba que situa aquest edifici al terme de Sant Julià de Vilatorta.


Se l’esmenta però en el Mapa de Patrimoni de Calldetenes : http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08037

I amb la denominació CASAL D'ALTA-RIBA la escriu també a Calldetenes patrimoni Gencat ;

Gran casal refet els segles XVI i XVII. Té restes de defenses medievals, amb murs i espitlleres.

La casa fou destruïda en temps de la guerra de Successió i reedificada al segle XIX. Els Altarriba, com era habitual en aquestes famílies, tenien una segona residència a la ciutat de Vic.

El meu interès es centrava en la Capella de la Marededéu de la Mercè, de Can Altarriba, Calldetenes, Osona, de la que n’havia demanat informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), i com és bon costum , rebia amb ‘catalana puntualitat ‘ - els anglesos aprenien aquesta virtut en el curt període en que ens traïen, bescanviant-nos amb el REINO DE ESPAÑA per una minúscula península curulla de mones - ,una fotografia datada el 18-I-1970; em comenten també , que ja estava sense culte en aquella data, i de que no tenen imatges del interior.


Em sorprenia moltíssim aquest fet perquè Maria Mercè de Sentmenat y Sarriera (1899-1992) IX comtessa de Múnter, IX marquesa de Sentmenat, XI marquesa de Ciutadilla, Grande de España, era vídua de l’Antonio Sagnier Costa (1887 - 1938), fill de Leopoldo Sagnier Villavecchia (1860 - 1941), i nebot de Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, I marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), que en seu escut nobiliari imprimí la següent llegend Domine dilexi decorem domus tuae ("Senyor, vaig amar la bellesa de la teva Casa"), extreta del salm, 26, 8 ; Senyor, m'estimo la casa on habites, l'indret on resideix la teva glòria .

Patrimoni Gencat ens diu ; capella situada a l'angle Nord-oest de la muralla que rodeja el Casal d'Altarriba. Es troba assentada sobre el mateix mur defensiu i està orientada de Nord a Sud. És d'una sola nau coberta a dues vessants, i sense absis. El capcer és triangular. El portal, de forma rectangular, fet de fusta i clavetejat, està emmarcat per unes motllures, tant al brancal com a la llinda. Damunt d'aquesta hi ha unes voltes simètriques que s'enllacen al centre.

És construïda amb maçoneria i pedra treballada, la façana és arrebossada i s'hi dibuixen unes formes rectangulars que imiten carreus.

L'estat de conservació estern és mitjà, però l'interior es troba molt abandonat ja que la capella ha estat convertida en un magatzem.
Dissortadament tot és mudable en aquest món, esperem que l’ XI comte de Múnter, Leopoldo Sagnier Revenga (1963 ), retorni al seu esplendor passat la Capella de la Marededéu de la Mercè de Can Altarriba.


Josep Danès i Torras, ( 1891-1955) retratava la capella el 17.07. 1933 http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3424/rec/2

Calldetenes, Osona, Barcelona, Catalunya, mantenen encara un patrimoni històric i/o artístic excepcional que s’hauria de divulgar mes i millor, la pertinença -forçada – al REINO DE ESPAÑA és cert que no ajuda, tant cert però, com que som una nació que amb santa obstinació persisteix en ser i estar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

https://indretsoblidats.wordpress.com/tag/calldetenes/

diumenge, 25 de febrer del 2018

EL CORAL O LA VOCACIÓ PER ACOLLIR ALS INFANTS. CASTELLAR DEL VALLÈS

Aprofitava aquest dies freds – que desaconsellen viatjar per Catalunya – per fer un tomb per Castellar del Vallès, retratant alguns dels seus edificis singulars.


Del Coral ens diu https://www.diba.cat/documents/429042/2682ba79-e032-4443-8be5-db84afc45cb1

Edifici de planta baixa i pis entre mitgeres, compost d’un cos alineat al carrer Torras, amb coberta de dues vessants amb carener paral·lel al carrer, i un altre cos alineat a la mitgera nord-est, amb coberta d’un sol vessant. Els dos cossos conformen un pati de planta trapezoïdal, clos per tancat amb reixa a la carretera de Sentmenat.

La façana al carrer Torras es composa amb portal central i tres finestrals dobles a cada costat, modulats per pilastres i capitells de composició jònica. Arcs escarsers amb imposta remarcats per les obertures. Fris amb cornisa i respiralls de decoració floral. Dues petxines emfasitzen els capitells de les pilastres del portal.

La façana interior és de composició similar. La distribució interior n’ha modificat la forma d’alguna obertura.

El cos a nord-est és de composició més senzilla, amb modulació de pilastres i remat amb motius geomètrics.

l’Ajuntament de Castellar del Vallès va adquirir el maig de 1934 l’immoble per un import total de vint-cinc mil pessetes, a fi i efecte de constituir una escola oficial de pàrvuls i guarderia municipal d’infants. Aquesta va ser inaugurada el 23 de setembre de 1934 i va mantenir la seva activitat educativa i de servei a les famílies fins a l’inici de la guerra civil, el juliol de 1936.

En el curs 1978, El Coral va a tornar a estatjar un jardí d’infància que depenia administrativament del grup escolar Emili Carles-Tolrà.
Des del 1978 l’edifici d’El Coral és un centre educatiu dedicat a l’ensenyament del 1r cicle d’educació infantil de 0-3 anys i que a la llar d’infants d’El Coral es concreta amb nens i nenes entre 9 mesos i 3 anys. Actualment i des de setembre de 2007 l’edifici és la seu de la primera llar d’infants municipal.

Autors : Isidre Rusiñol ‘ Borrombó’ i Jaume Puig

Al llarg de la seva existència el local a donat aixopluc a:

la Societat Coral La Llebre

el Cafè-Cinema Mundial.

l’Orfeó Castellarenc.

l’Auxilio Social,

El mercat municipal

Obra Sindical de Educación y Descanso

la Societat Cor Castellarenc

Ràdio Castellar

...

Algunes d’aquestes entitats deixaven testimonis fotogràfics que ens agradaria rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com per afegir a aquest post

Antonio Mora Vergés

PRESÈNCIA DEL MESTRE D’OBRES JOSEP GRANER PRAT A CASTELLAR DEL VALLÈS.

Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) fou un mestre d'obres català, molt prolífic, que es mogué entre en classicisme, l'historicisme i el modernisme.


No apareix però, Castellar del Vallès en la relació de poblacions on hi ha constància d’obres seves : https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Graner_i_Prat

Trobava almenys dues obres seves a :
http://www.diba.cat/documents/429042/c1720c43-c05b-4683-a0f3-7912bedd3d14

HABITATGES A LA CARRETERA DE SENTMENAT, 102-104-106. Data de construcció. 1910


El conjunt d’habitatges unifamiliars dels números 102, 104. 106 de la carretera de Sentmenat a Castellar del Vallès presenta les característiques típiques de l'arquitectura burgesa de principis de segle XX i amb tots els elements de l'estil de l'època. Es tracta d'un grup de tres habitatges de la mateixa estructura amb planta baixa i un pis. Tenen dues obertures per planta.

Presenta la incorporació d'elements d'ornamentació i de decoració inscrits a les façanes. Les obertures del pis superior presenten decoració floral, en relleu, típica del sentit plàstic del moment, inscrit en el bell mig de la part superior del vano. En els balcons s'aprecia també la presència de motius florals a les reixes i en la part de sota distribuïdes simètricament a sobre de les obertures del pis inferior, en forma de petites mènsules formades per uns conjunts de fulles en relleu que volen representar elements de suport.

El conjunt arquitectònic presenta un sentit d'unitat i de coherència.


Evoca la Casa al carrer Comte Urgell 72, Barcelona. Fotografia MartaPiera


BOTIGA ANASTASI MIRALLES
. Ctra. de Sentmenat, 20 . Data de construcció. 1910


Llenguatge historicista. Emmarcaments de la porta d'entrada i balcó superior dins arcs de ferradura d'influència àrab. Murs arrebossats i façana compartimentada amb esquemes lineals.

Planta rectangular allargada. Façana estreta. Teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa hi ha la porta d'accés. Al primer pis un balcó i a les golfes 3 obertures. És remarcable l'ús de la ceràmica en la decoració modernista.


Evoca la Casa Fajol. Fotografia de MariPiliGarcia

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

la Casa Blai Blanquer Mecier A LA CARRETERA DE SENTMENAT?

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/02/el-patrimoni-immobiliari-historic-i.html

Antonio Mora Vergés

dissabte, 24 de febrer del 2018

MAS PLANELLA. BATET DE LA SERRA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Patrimoni Gencat el descriu com ; gran casal situat a la carena de la serra de Batet. Està format per dos cossos, el primer en forma de torre, de planta rectangular i teulat a quatre aigües, amb obertures distribuïdes simètricament i va ser realitzada amb pedra volcànica i carreus ben escairats en els angles i finestres. El segon cos, amb teulat a dues aigües i les vessants vers les façanes laterals, és de planta rectangular, amb baixos i pis, una gran porta dovellada i una finestra d'arc apuntat al damunt. Va ser realitzat amb pedra volcànica i carreus ben escairats als angles i obertures. Els dos cossos estan encerclats per una tanca de pedra.


No hi ha gaire diferència entre la fotografia en blanc i negre de Joan Curós i Vilà
https://elpais.com/diario/2010/06/07/catalunya/1275872845_850215.html


I la de color.

Patrimoni Gencat explica que l'any 1928 un grup de treballadors van trobar a Ca l'Ermità de Batet un enterrament ibèric-romà: "àvids d'or amb què somniaren, els treballadors en feren bocins de pressa i, desil·lusionats, tots els fragments s'escamparen entre altres desferres" (Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), pàg. 117). El propietari va recollir els trossos i es va procedir a la restauració. Són de terra cuita blanquinosa, d'uns 40 centímetres de perímetre a l'amplada màxima, coll estret i una sola nansa.

Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955) va ser un arquitecte català. Estudiós de l'arquitectura popular catalana, membre destacat i dirigent del Centre Excursionista de Catalunya. El seu fons es conserva a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5052/rec/4

Catalunya pateix un febrer particularment fred aquest any 2018, també però, en l’àmbit polític l’ambient és gèlid, i no tot ho explica l’aplicació de l’article 155, i la restricció de les llibertats cíviques.

Antonio Mora Vergés

divendres, 23 de febrer del 2018

TENIU IMATGES ACTUALS DE LA CAPELLA DE LA IMMACULADA DE LA VALL?. CORNUDELLA EL MONTSANT. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Havia fet un post sobre el Mas de les Moreres de Cornudella del Montsant, en el que em qüestionava si les imatges de l’estudi de la Masia Catalana fan referència per així dir-ho al Mas antic, i al Mas nou. Estic a l’espera de noticies des de Cornudella del Montsant.

No trobava alhora de confegir aquell post, cap dada ni imatge de la capella, ni de la seva advocació, de tot plegat en demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/02/que-en-sabeu-del-mas-de-les-moreres-de.html

Amb ‘catalana puntualitat ‘ - els anglesos aprenien aquesta virtut en el curt període en que ens traïen, bescanviant-nos amb el REINO DE ESPAÑA per una minúscula península curulla de mones - ,rebia un parell de fotografies datades el 7-IV-1977, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), en relació a la capella de Les Moreres – Busquets, al terme de Cornudella del Monsant, a la comarca del Priorat; m’expliquen que la capella està o estava - ens agradarà rebre’n imatges actuals a l’email coneixercatalunya@gmal.com - advocada a la Immaculada, i se la coneixia com ‘capella de la Immaculada de la Vall ‘.



Em temo, potser per l’època fosca que estem vivint/patint, que hauré de refer el títol, encapçalant-lo amb el IN MEMORIAM, espero en el fonts del meu equivocar-me una vegada és, i constatar la indemnitat d‘aquesta esglesiola.

Cornudella del Montsant, el Priorat, Tarragona, Catalunya , mantenen encara un patrimoni històric i/o artístic excepcional que s’hauria de divulgar mes i millor, la pertinença -forçada – al REINO DE ESPAÑA és cert que no ajuda, tant cert però, com que som una nació que amb santa obstinació persisteix en ser i estar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dijous, 22 de febrer del 2018

EDIFICI DE L’ ATENEU AGRÍCOLA. SANT SADURNÍ D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936) és l’autor d’aquest edifici magnífic que s'inicia l'any 1908, encara en plena eufòria modernista, i un any després, gràcies a l'esforç d'un grapat de santsadurninencs, s'acaba. L'esperit progressista de l'entitat es veu correspost arquitectònicament amb un edifici equilibrat, on l'estil ja està desprovist d'elements eclèctics. L'obra es distribueix en dues plantes, amb una composició simètrica a l'única façana, en la qual sobresurt un cos central amb interessants pinacles d'ornamentació naturalista.


com a arquitecte municipal de Sant Sadurní D’Anoia, seus son també els projectes de :

Escoles de la Plaça Nova
(1904)

La casa de Ca la Maria Sàbat al Raval (1904)

Monument a Marc Mir i Capella (Barcelona, 1851 - Sant Sadurní d'Anoia, 1903), a la Plaça de l'Ajuntament (1905)
https://carlesquerol.wordpress.com/2016/10/04/lenderroc-del-monument-a-marc-mir-i-capella/

El monument en el que lluïa aquest text "Els pagesos a son mestre. Els ciutadans a son patrici. Commemoració del centenari de la mort de Marc Mir i Capella de Can Guineu (1851–1903). Pioner en la lluita contra la fil·loxera". va ser enderrocat el juliol de 1936, en esclatar la sedició dels militars feixistes encapçalats pel General Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, episodi criminal – que mai ha estat jutjat ni condemnat pel govern del REINO DE ESPAÑA – es va qualificar de ‘Guerra Civil’, i fins de Cruzada, per la Jerarquia catòlica de l’època, encapçalada per un català Isidro Gomá y Tomás (La Riba, Tarragona, 19 de agosto de 1869 - Toledo, 22 de agosto de 1940), amb l’única oposició d’un altre català Francisco de Asís Vidal y Barraquer (Cambrils, 3 d’octubre de 1868 - Friburgo, Suiza, 13 de setembre de 1943).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 21 de febrer del 2018

LA NISSAGA DELS ARQUITECTES SALA A CASTELLAR DEL VALLÈS.

M’arribava fins al carrer de Caldes per retratar la casa que tenia el número 66, i actualment el 90, llegia que data de l’any 1926, i en signava els plànols l’arquitecte Jose Sala Comas [*], fill de l’Emili Sala Cortés, que havia estat l’arquitecte dels Tolrà, arquitecte municipal de Castellar del Vallès, i coautor de l’església de Sant Esteve de Castellar del Vallès.


[*] Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs -si fos el cas – de l’arquitecte Jose Sala Comas

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixa un missatge ; Josep Sala Comas ( Barcelona1872 + 23/04/1970)

Llegia que als darreres d’aquesta casa estava prevista la construcció de l'estació del tren que havia d’arribar a Castellar del Vallès. A les alçades que estem del segle XXI, amb el 155 damunt del nostre, i el que està caient, està clar que Castellar del Vallès a ‘perdut el tren’, oi?.

Havia publicar en relació a l’obra a Castellar de l’arquitecte Jose Sala Comas:
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/06/la-capella-de-sant-josep-de-la-bona.html

Font : L’art Castellarenc Esteve Prat Paz

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

S’està ‘treballant’ per crear el DIARI DIGITAL DE CASTELLAR DEL VALLÈS, esperem que la resposta ciutadana sigui positiva.

Antonio Mora Vergés

A LA MEMÒRIA DEL JOSEP SALVANY I BLANCH QUE RETRATAVA L’ANY 1912 LA CASA D’EN VERNTALLAT . EL MALLOL LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Al Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya , trobava una imatge amb aquesta identificació :


Casa. Matèria Garrotxa ; Catalunya ; Arquitectura domèstica ; Façanes


Autor Josep Salvany i Blanch ( Martorell, 1866- Barcelona, 1929)

El Matias En Mais em deixa un comentari a la pàgina Fotos Olot i la Garrotxa (Girona, Catalunya)

També s’anomena “la força de Verntallat” i va ser el lloc on va néixer el cabdill remença Francesc de Verntallat. Té un oratori dins la finca.

El fundador de la casa va ser Galceran de Puigpardines, un nét del qual, Antoni de Puigpardines, cap al 1300 va adoptar l’àlies de Verntallat. Amb el temps va prevaldre el nom Verntallat per sobre del de Puigpardines.

L’Anna Maso Colldecarrera, afegeix; La casa va ser venuda pels descendents de Verntallat. La va comprar la família Albert originaria de prop de Besalú, va adoptar el nom de la casa. Una pubilla va casar-se amb l’hereu del patrimoni Plana-Sabates i els descendents van portar el cognom Plana. la familia Verntallat-Plana, es va emparentar amb moltes famílies pairals de la comarca.

Ja en el segle XX, va passar a la família Rodriguez-Burch.

La pagina Patrimoni de la Garrotxa http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3478/ ens explica :

Casa de Francesc de Verntallat de la Nissaga dels Puigpardines, qui organitzà el primer sindicat agrícola Europeu per la defensa dels remences i la supressió dels mals usos.

Francesc de Verntallat (≈1420-1497) de la Nissaga dels Puigpardines, organitzà el primer sindicat agrícola Europeu per la defensa dels remences i la supressió dels mals usos. La seva constància i dots d’organització així com la seva diplomàcia van aconseguir de Ferran el Catòlic, la sentència arbitral de Guadalupe de 1486 que alliberà als pagesos catalans de la servitud i canvià la història social de Catalunya.



Verntallat és un personatge històric, no solament català sinó també europeu, ja que va aconseguir el que cap país d’Europa no havia aconseguit: l’alliberament dels serfs de la gleva 300 anys abans de la revolució francesa. Del mas de Verntallat, vora el terme de les Preses, amb una capella de la Mare de Déu dels Dolors de la que ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ens explica que és una antiga força i casa aloera que antigament havia estat possessió de la família de Francesc de Verntallat, el cabdill dels remences que va ser nomenat vescomte d’Hostoles per Joan II. Es conservava encara a la primeria del segle XX el famós bosc de Verntallat, de grans roures, que es convertí després en camps de conreu.

http://www.francescdeverntallat.cat/biografia.html

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0070207.xml

El vescomtat d’Hostoles és un títol nobiliari concedit l'any 1474 pel rei Joan II d'Aragó a Francesc de Verntallat, capità i conseller del rei, senyor del castell d'Hostoles (les Planes d'Hostoles). Ferran II - conegut com el sense fe - li retirà, anys després, aquests privilegis malgrat que l'havia ajudat a salvar-lo del setge de Girona. Començava a manifestar-se de forma indisimulada l’amor a Catalunya i als catalans; que dissortadament els segles següents renovarien de forma regular, i que l’1 d’octubre de 2017 tindria ocasió de veure el món sencer.

L’inefable M.Rajoy , el que recollia firmes contra Catalunya, afirmava en una entrevista :
https://politica.e-noticies.es/por-favor-echeme-aqui-una-firmita-contra-los-catalanes-69902.html
el sentiment espanyol «no va contra ningú» i «és integrador»
https://www.naciodigital.cat/noticia/147828/aix/definit/mariano/rajoy/sentiment/espanyol


No llegia a la premsa, ni veia a la televisió, que cap dels sàtrapes coneguts i reconeguts hagi traspassat avui, continuem esperant l’acompliment de la Carta als Romans, 12; "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

Potser demà, oi?.

dimarts, 20 de febrer del 2018

CASA ROSA MAS ROVIRA. SANT SADURNÍ D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

A un costat de la plaça de l'Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia , hi ha la casa coneguda com Josep Mestres Mas , i que nosaltres denominem Rosa Mas i Rovira, en reconeixement a la figura de la veritable promotora d’aquest magnífic edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos terrat i torratxa, provinent de la reforma encarregada al 1883 sobre la casa pairal del segle XVI. D'estil eclèctic, domina una composició de la façana que recorda els palaus renaixentistes. Si el primer pis es decora amb encoixinat, al segon la mida dels carreus disminueixen i apareixen relleus decoratius, distribuïts en diagonals creuades. Les referències neogòtiques són constants, en la modulació dels arcs de les nou finestres superiors, en la remarcada cornisa, en les motllures trencaaigües de sobre portal, etc. igual com en els elements més típicament vuitcentistes com la balustrada de terra cuita, el coronament de la façana, apte per el rellotge de sol o la tarja en ventall de la porta principal d'arc de mig punt.


La casa disposa de tres portals: el central que dóna accés a l'habitatge del pis principal, d'arc de mig punt, i els laterals, d'arc carpanell, pels locals comercials. Al costat del carrer Sant Pere, hi ha un accés al jardí i a les caves, mostra de la prosperitat de la família Mestres, propietàries de terres i que des del segle XIV ja es dedicaven a l'elaboració del vi.

Les obres de 1883 foren encarregades per Rosa Mas i Rovira, vídua d'Antoni Mestres Mir, al mestre d'obres Josep Déu Busquets de Barcelona que va treballar a Sant Sadurní per a Rosa Mas i Rovira

El fill, Josep Mestres Mas (1856-1927), va ser regidor local diverses vegades.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 19 de febrer del 2018

L’EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA DE MANRESA HAVIA DONAR AIXOPLUC A LES ESCOLES PÚBLIQUES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?. EL BAGES. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant d’aquest edifici magnífic. La imatge en color de mida 13X18, com la resta de les més de 2600 fotografies de la seva col·lecció estan a la venda. Ofertes a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Intueixo que la política d’empobrir als pensionistes que practica el PP està al darrera d’aquesta decisió. La ‘camarada’ Celia Villalobos Talero (Arroyo de la Miel, Benalmádena, Málaga, 18 de abril de 1949, ho explicava amb claredat, està bé i molt bé, que persones com ella cobrin uns sous estratosfèric, està bé i molt bé que determinades organitzacions polítiques buidin el fons de reserva de les pensions, el que està MOLT MALAMENT és que les persones TREBALLADORES un cop jubilades no es morin ràpidament..
Us sembla que el comentari reivindica l’eutanàsia activa ?.


L’edifici de l’Ajuntament de Manresa està situat al número 1 de la Plaça Major, la Casa de la Ciutat, ha estat històricament el centre oficial de Manresa i ocupa el nucli principal del Centre Històric. La part més destacada d’aquest singular conjunt arquitectònic, de la primera meitat del segle XVIII, és la seva façana, amb un pòrtic format per cinc grans arcs a la planta baixa que precedeixen l’entrada.

Edifici públic de caràcter monumental, aïllat. Arquitectura civil-classicista. Edifici de planta quadrangular, amb pati central interior al voltant del qual es desenvolupen les dependències de planta baixa i dos pisos.

Les façanes de composició simètrica (la principal), amb un porxo de cinc arcs -el central de punt rodó i els altres apuntats-, balcons a la planta noble i petites finestres al segon pis. Coronament en cornisa motllurada. Tractament pla a les façanes laterals, amb ritme de petits balcons i finestres.

A l'interior destaca la sala del Consistori i el lucernari al pati central.

1739-1777: Construcció.

1763: Escut de la ciutat.

1885: Decoració de la sala del Consistori.

Segle XX: reformes interiors.

Joan GARRIDO [Barcelona, segle XVIII — Barcelona, segle XVIII] se’l qualifica com ‘Mestre d'Obres’, L’enciclopedia catalana però, s’hi refereix com arquitecte : http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029240.xml

Jeroni TORRENTS Mestre d'Obres de Moià.

Jacint MIQUEL SORTS (Manresa, ? - Manresa, 1767) Escultor

La Casa Gran de Manresa ha estat testimoni de moments històrics destacats, com la crema del paper segellat durant la Guerra del Francès, el juny del 1808; o l’aprovació de les Bases de Manresa en la reunió celebrada per l'Assemblea Catalanista al saló de sessions de l'Ajuntament, el 1892, i que es consideren l’origen del catalanisme polític.

No trobava cap referència al seu ús com edifici escolar, situació molt comú arreu de Catalunya, abans de que per la Mancomunitat de Catalunya s’endegués la construcció d’escoles tasca que continuaria breument la II República. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Voldríem saber si aquest edifici situat davant del Conservatori, a la Plaça de l’Església de Nostra Senyora de Montserrat, prop dels nous Jutjats havia estat una escola. No en trobava cap dada.

Antonio Mora Vergés

diumenge, 18 de febrer del 2018

CAL GASPAR IVARS. SERÒS. EL SEGRIÀ . LLEIDA. CATALUNYA

Els autors de l’Estudi de la Masia Catalana feien entre darreries del segle XIX i els primers decennis del segle XX una feina impagable, més extensa a la Catalunya ‘Vella’ – on la masia tenia una llarga tradició – i força menys a la Catalunya ‘Nova’ ; em cridava l’atenció una fotografia de l’any 1930 ‘ Façana d'una casa i nens jugant a Serós’, de l’ Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) que ens deixava una extensa col·lecció : http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Gallardo%20i%20Garriga,%20Antoni,%201889-1943/mode/exact/page/14
http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Antoni_Gallardo_i_Garriga


Patrimoni Gencat ens diu ; difici de planta baixa, primer pis i golfes, en cantonera amb façana poc conservada i molt modificada. Amb portal d'arc de mig punt adovellat i escut a la seva clau. A la façana del portal es veuen set finestres, totes allindades; una a l'alçada del portal, tres al primer pis, amb ampit motllurat i llinda d'un sol carreu, i les altres tres a les golfes.

L'aparell és de carreus de pedra prou ben escairats, amb un ràfec de tres motllures ondulades.

A l'interior, les escales compten amb baranes de fusta tornejada

Va pertànyer també als majorals del duc de Medinaceli.

Fotografia de Josep Àngel Corbella i Garcia / J.Salvadó. 1983

Trobava estrany, que entre les 14 fotografies de la comarca del Segrià, únicament sortís aquesta casa, i mes quan a la mateixa plaça al numero 8 hi ha el que havia estat Casal palau dels Marquesos d'Aitona, o Palau dels Montcada, Palau dels Marquesos/Ducs de Medinaceli.
http://www.lleida.com/noticia/seros-denuncia-la-degradacio-dun-palau-declarat-dinteres-nacional

Els camins del Senyor son inescrutables.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 17 de febrer del 2018

LA CASA LLORCA DE TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ ( BAIX EBRE). TARRAGONA. CATALUNYA

La Cinta Llatje publica una fotografia de la Casa Llorca, Edifici modernista projectat pel mestre d'obres Josep Maria Vaquer Urquizú el 1919, que va morir a Tortosa el 14-12-1921, com m’explica el Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Josep_Maria_Vaquer_i_Urquiz%C3%BA


Patrimoni Gencat ens diu; habitatge situat a la cantonada entre l'Avinguda de la Rambla de Catalunya, nº1, i el Passeig de l'Ebre, nº10. En el barri de Ferreries. Consta de planta i dos pisos, en els quals s'obren sengles balconades en els dos carrers. Es tracta de balconades de pedra amb plafons frontals treballats en calat. Hi ha també quatre balcons ampitadors amb barana treballada amb el mateix motiu. Les portes són allindades i les finestres amb arc escarser o de mig punt. L'angle de les dues façanes fa xamfrà i en ell es troba la porta principal d'accés als pisos i una tribuna poligonal , o boínder, a nivell del primer pis, amb finestres emmarcades per columnes clàssiques i ample entaulament a sobre. En el pis superior es transforma en balconada. Com a remat superior de les façanes hi ha una ampla barana en forma de plafó continuat. L'arrebossat simula carreus en els forjats i presenta decoració senzilla de tipus vegetal en els emmarcaments.


La Juli Llorca Cárdenas, actual resident a la finca, m’explica que l’edifici acollia la clínica del Dr. Antonio Llorca Piñol, al que succeirà el seu fill Antonio Llorca Ricart. En un dels murs mitgers, més alt que el de la construcció contigua s'hi podia llegir encara la placa que cita: "Dr. Llorca/ Medicina General/ Rayos X/ Gabinete de Electroterapia/ Corrientes Electricas. Diatecmia/ Rayos ultravioleta".

Enviava un email al Mapa de Recursos Culturals perquè crec que les dades de l’entrada :
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/tortosa/casa-llorca

Son les mateixes que les de la Casa Sabaté :
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/tortosa/casa-sabate

Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

CAVAS FREIXINET. SANT SADURNÍ D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ [ ALT PENEDÈS] . CATALUNYA

Llegia que Francesc Sala Ferrés va fundar el 1861 la Casa Sala, la primera marca exportadora de vins a Sant Sadurní d'Anoia. El seu fill, Joan Sala Tubella, va seguir amb el negoci i, després del casament de la seva filla Dolors Sala Vivé amb Pere Ferrer Bosch, comença el negoci del cava, el 1914.

Pere Ferrer Bosch era fill de La Freixeneda, finca del segle XIII situada a l'Alt Penedès. El negoci es va anar ampliant i van començar a aparèixer les primeres etiquetes de cava amb la marca Freixenet Casa Sala. Des del primer moment van optar per elaborar exclusivament cava, un tipus de vi escumós natural. Van instal·lar les seves caves a Sant Sadurní d'Anoia, una població situada al cor de la comarca del Penedès. Aquesta regió ja era coneguda a l'època de l'Imperi Romà per la qualitat dels vins que s’hi produïen.

En els anys vint i trenta, l'impuls dels fundadors i la seguretat en la qualitat dels seus productes ja havien donat notorietat a la firma i fins i tot es van iniciar les exportacions destinades a situar-los en els mercats exteriors d’influència espanyola i en els mercats emergents d’aquell moment.

L’any 1914 es va comercialitzar la primera ampolla etiquetada amb la marca Freixenet. En aquest sentit, el primer establiment als Estats Units (Nova Jersey) data de 1935.


La sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, va comportar l’assassinat de Pere Ferrer Bosch, juntament amb el seu germà Joan el 27 o el 28 d’agost de 1936.

Assolida la victòria per part dels sediciosos feixistes es reprèn l’activitat productiva de les caves, i l’any 1941 es va llançar, el que amb el temps es convertiria en un dels seus productes estrella, el cava Carta Nevada i, el 1974, el cava Cordón Negro, actual líder en exportació, present en més de 140 països.


Als anys setanta podríem dir que Freixenet ja és una marca plenament estable i ferma i amb una clara vocació d’expandir-se internacionalment.

A principis dels anys setanta, amb la marca Freixenet totalment consolidada en el mercat espanyol, es van intensificar les gestions, d'altra banda mai interrompudes, per arribar als mercats internacionals. Començava una expansió que no s’ha aturat i que portaria al Grup Freixenet a mitjans dels 80 al lideratge mundial de tots els vins escumosos elaborats segons el mètode tradicional. En aquesta mateixa època, l’empresa decideix iniciar la seva multinacionalització construint cellers fora de les seves fronteres, per una banda, com en els casos de Gloria Ferrer a Califòrnia, de Wingara a Austràlia i de moltes més, i, per altra banda, també a Espanya en altres zones vitivinícoles de gran reputació com la Rioja, la Ribera del Duero, el Priorat, el Montsant… Actualment el Grup Freixenet segueix sent una empresa familiar al 100% i compta amb 22 cellers en 3 continents.

L'edifici de les Caves Freixenet, situat al costat de l'estació de ferrocarril de Sant Sadurní d'Anoia, es va construir l'any 1927 amb disseny de l'arquitecte Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951). Autor entre altres de la Catedral de Sant Llorenç, seu del bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 16 de febrer del 2018

MATA-REDONA. LA RÀPITA. EL MONTSIÀ. IN MEMORIAM DELS CATALANS QUE ENDEGAVEN L’ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. GLÒRIA I HONOR !!!

Trobava un parell de fotografies fetes al setembre de 1933 per Joan Cubells – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i lloc i data de naixement i traspàs d’aquest personatge que ens deixava un bon nombre d’imatges - de Mata-redona al límit del terme de Sant Carles de la Ràpita, a la comarca del Montsià, província de Tarragona. Catalunya



L’enciclopèdia catalana en relació a Mata-redona ens diu ; Masia del municipi de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), a l’extrem occidental del terme, sota el pic de Mata-redona (619 metres d’altitud ), contrafort septentrional del Montsià i termenal dels municipis de Sant Carles, Freginals i Amposta.

No reeixia a l’Ebre jussà, ni al Montsià,  el model de masia de la Catalunya “ nova “,  cal dir però, que els nous pobladors ho intentaven per arreu : Masdenverge, Mas de Barberans, Masboquera, ... ,  els àrabs però,  els havien ensenyat els beneficis del treball col·lectiu, i malgrat la infinita mala llet, de les noves autoritats, civils, religioses i àdhuc militars, s’acabarien imposant els nuclis de població enfront de les   masies aïllades, a la Catalunya “ vella” es mantindria aquest sistema de quasi esclavatge, fins quasi al inicis de l’època industrial. 

En aquesta entrada podreu veure’n l’estat en l’actualitat :


https://blosgderaulito.wordpress.com/tag/sant-carles-de-la-rapita/

I aquí un treball a la memòria de l’equip de l’Estudi de la Masia Catalana, un projecte d’investigació que, impulsat per Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) , buscava deixar testimoni escrit, oral i gràfic de les característiques arquitectòniques de les masies i les propietats immobles.
http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/tallers_historia/patxot/arxiu_guixols_tallers_patxot_presentacio_vida_pages_1_2_eso.pdf

Catalunya, en l’àmbit del patrimoni històric i/o artístic, feia molts passos enrere durant la dictadura franquista, i àdhuc en el aquest període de democraciola’, i val a dir que malgrat els indubtables avenços de la tècnica; la conclusió és obvia, ens fallà el ‘paisanatge’, oi?.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Ara però, ens convé  molt que plogui, i justament ahir, vigília de Reis, coincidint amb la sortida de les cavalcades plovia;  com cantava Raimón al meu país  la pluja no sap ploure  , esperem que aquest 2024 recuperi la memòria, oi?. 

dijous, 15 de febrer del 2018

IN MEMORIAM DE LA GRANJA MONSERRATINA DELS COMDALS DE VERGÓS. CERVERA. LA SEGARRA. CATALUNYA

Aprofito la fredorada d’aquest febrer de l’any 2018, per ‘viatjar’ al passat gràcies al fons Estudi de la Masia Catalana, de l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, ho feia en aquesta ocasió amb la masia Dels Comdals de Vergós de Cervera de la que trobava un excel·lent treball de la Montserrat Rumbau Serra, historiadora, que té un secció a la web “Tribus de la Segarra", on col•labora amb els seus escrits.
http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2014/10/9_Els_Comdals_Un_palau_gotic_a_la_vora_de_lOndara.html

Avui l’edifici acull festes i celebracions : http://www.casamentscalblay.com/els-comdals-una-masia-con-mucha-historia/

La finca i la casa es troba a la dreta del riu Ondara, entre Sant Pere dels Arquells i Cervera, prop de Vergós, a tocar de l’antiga N-II, una zona ara molt tranquil·la, ja que hi ha poc trànsit. Per la finca hi passa l’antic camí reial de Madrid a Barcelona.

Poca gent coneix aquest palau gòtic, no es veu des d’enlloc, perquè queda tancat i amagat per un mur que fa de tanca i per antigues granges. El palau és elegant i auster, i té una preciosa porta dovellada. Dins, encara s’hi conserva un gran escut de pedra del monestir de Montserrat. Malauradament, no queda documentació dels segles en què va pertànyer a aquell monestir: a la guerra del Francès -1808-1814- va ser cremat pels francesos, biblioteca inclosa.

Quan els de Montserrat van comprar la finca a finals del segle XV, els Comdals era un antic molí. Al segle XII, el 1130, Ponç II de Cervera va cedir part dels terrenys del molí a Ramon Berenguer III.

En passar molí i terres a mans del monestir a finals del segle XV, la finca va esdevenir el graner de Montserrat, ja que produïa una quantitat molt important de cereals. El palau el van construir com a residència de l’abat, que devia venir a passar-hi algunes temporades. L’explotació agrària era administrada per un monjo “majordom”, hi treballaven mossos habitualment, i se’n llogaven d’altres en temps del segar i quan feia falta.

L’Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943), retratava la casa l’any 1933, en les imatges podem veure que amb excepció d’una bassa que aleshores estava davant de la casa, sembla que el temps s’hagués deturat, oi?.





Em sorprenia una imatge de Sant Antoni de Pàdua, em pregunto si és aquesta l’advocació de la capella de la casa.

Hi ha MOLTA feina a fer a la Segarra: 


Si algú es posa a fer-la ens agradarà tenir-ne noticia a l'email castellardiari@gmail.com 

https://do.diba.cat/data/ds/patrimoni_cultural/detall/40645?embed=true

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Que Sant Antoni dels Comdals     i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... , mariners, ramaders, pagesos ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dimecres, 14 de febrer del 2018

CAN LLINARS/ CAN SEGARRA. SANT PERE DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Aprofito la fredorada d’aquest febrer de l’any 2018, per ‘viatjar’ al passat gràcies al fons Estudi de la Masia Catalana, de l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, ho feia en aquesta ocasió amb la masia de Can Llinars , al terme de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental, documentada des del 1219.

Al desaparèixer la família Llinars, la masia passà al la família Sagarra, que la convertiren temporalment en fàbrica de llet.
Higini Herrero i Baró ( Sant Pere de Vilamajor, 1979) dedica un post a la casa en ocasió dels 50 anys del traspàs del Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau ( Barcelona, 5 de març de 1894 + 27 de setembre de 1961 )
https://higiniherrero.wordpress.com/2011/09/27/avui-fa-50-anys-de-la-mort-de-josep-maria-de-sagarra-que-enllesti-del-poema-el-mal-cacador-el-1915-a-can-llinars-de-sant-pere-de-vilamajor/

Patrimoni Gencat en relació a l’edifici ens diu; que és de planta quadrangular, de mesures considerables, amb planta baixa i dos pisos. La teulada és a quatre vents. El barri és prou gran. A un dels angles de la façana hi ha una construcció defensiva, i al lateral oposat, a l'alçada del primer pis, hi ha una terrassa sostinguda per unes arcades que formen una galeria. A la façana hi ha un pedrís i un rellotge de sol. La porta és dovellada.


L'edifici actual podria ser del segle XVIII.

Fotografia Higini Herrero i Baró

L’Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943), retratava la casa l’any 1924, en la imatge podem veure que amb excepció del porxo situat a la dreta, sembla que el temps s’hagués deturat, oi?. http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7691/rec/6

També en l’àmbit polític l’ambient és gèlid, i no tot ho explica l’aplicació de l’article 155, i la restricció de les llibertats cíviques.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 13 de febrer del 2018

EDIFICI DE LA C.T.N.E A SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

De l’edifici de la telefònica a la Rambla de Sabadell , números 21-25, la fitxa de l’Ajuntament de Sabadell ens diu ;
http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/150-A.htm

Edificació entre mitgeres, de planta baixa i tres plantes pis a la cantonada i dues plantes pis als laterals, amb façana principal donant a la Rambla i fent cantonada amb el carrer d’Alfons XVIII. Destaca el tractament de la façana, remarcant els eixos verticals, i el xamfrà circular de la cantonada.


Cap dada de l’autor, l’època, ...

El Valenti Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixava un comentari, l'edifici de la Telefònica de Sabadell és de l'arquitecte Luis Clavero Margati ( ? + Madrid, 28.01.1970) obra de l'any 1931.

Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement d’aquest arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Luis Clavero Margati, va ser arquitecte de la CTNE :

EL EDIFICIO DE LA COMPAÑÍA TELEFÓNICA EN MADRID
http://oa.upm.es/8011/1/69.059_DRA_15.pdf

Central Telefónica. Tarragona. Fachada. 1934. Arquitectos: Luis Clavero Margati y Paulino Justo Gayo
.....

No podia accedir a Patrimoni Gencat : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sabadell

Intueixo que en aplicació de l’article 155, això és una mostra més de l’estimació del REINO DE ESPAÑA.

Tampoc- curiosament – no hi cap dada relativa a l’edifici de Correus i Telègraf a la Via Massagué, 38 :
http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/108-A.htm

Més que en la ‘casualitat’ , crec en la ‘ causalitat’ , l’aplicació d’instruccions perquè aquesta mena de dades – que son bàsiques en qualsevol país civilitzat- NO es facin publiques, us preguntareu; amb quin objectiu ?. Espero que us sabreu respondre, oi?:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/edifici-correus-i-telegraf-sabadell.html

Antonio Mora Vergés

dilluns, 12 de febrer del 2018

TEATRE KURSAAL. MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA.

Josep Firmat i Serramalera (Manresa, 1889-1970) va ser l’autor d’aquest edifici de planta baixa i quatre pisos, de composició unitària i simètrica.


Patrimoni Gencat ens diu que la façana principal de composició clàssica, retrocedeix respecte a la línia del Passeig creant un pati amb porxos laterals d'una planta, recolzats sobre pars de columnes amb capitells jònics. A sobre, baranes amb balustres. La façana posterior, molt plana, amb una línia de finestres a nivell de l'últim pis i frontó triangular al coronament.

Els porxos comuniquen amb l'interior de l'edifici, on hi ha el vestíbul i dues escales laterals que condueixen als pisos superiors. A nivell de planta baixa es desenvolupa la sala d'espectacles, concebuda en la forma clàssica d'aquest tipus d'edificis. Paviments amb fusta i mosaic hidràulic. Relleus en guix.

Elements decoratius: composició d'obertures, utilització d'elements clàssics (capitells, frontons, columnes,...). Mobiliari original, làmpades, paviment.

El teatre Kursaal de Manresa va ser inaugurat el 26 d'agost del 1927, amb un acte protocol·lari i l'actuació de l'orquestra Massana. L'estrena popular, però, va ser uns dies més tard, el 30 d'agost, en plena Festa Major de la ciutat, amb la representació de l'òpera Aida per part de l'orquestra del Liceu. Va ser concebut, des d'un bon principi, com un espai escènic capaç d'acollir tota mena d'actes: teatre, òpera, sarsuela, concerts de música i, sobretot, cinema. Mut, primer, amb acompanyament musical tal com s'estilava, i sonor, a partir del 1929.

El Kursaal va ser escenari de moments importants de la ciutat, tant en el terreny cultural com social i polític. Va acollir, per exemple, els actes de commemoració de la proclamació de les Bases de Manresa, el 1931, amb la presència del president Francesc Macià Llussà [*](Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) ; un concert de l'Orquestra Simfònica Catalana organitzat per la Generalitat republicana i radiat per a tot Catalunya, el 1937; la darrera actuació del baríton Marcos Redondo Valencia (Pozoblanco, Córdoba, 24 de novembre de 1893-Barcelona, 17 de juliol de 1976) en el seu comiat dels escenaris fora de Barcelona, el 1957; o les celebracions del 25è i el 50è aniversaris de l’Orfeó Manresà, els anys 1927 i 1952. Cal esmentar dues actuacions musicals que il·lustren les personalitats rellevants que hi varen actuar: Pau Casals Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 - San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973)l’any 1930, dirigint la seva i orquestra i el pianista polonès Arthur Rubinstein (Łódź, Polònia, 28 de gener de 1887 - Ginebra, Suïssa 20 de desembre de 1982 ) l’any 1931.

El llarguíssim període de la dictadura franquista, va suposar un retrocés cultural pel teatre, per Manresa i per Catalunya.


[*] Francesc Macià Llussà, va estar exiliat a Perpinyà, Bèlgica, l'Argentina, l'Havana, entre 1926 i 1931. El camí de la democràcia per als catalans ha esta sempre ple d’obstacles i paranys.

Antonio Mora Vergés