dimarts, 31 de desembre del 2024

REFLEXIONS DES DEL CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MOIÀ, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. MOIÀ. EL MOIANÈS.

 

El Josep Valldeoriola publica una fotografia el campanar de l’església parroquial de Moià, advocada a l’Assumpció de la Marededéu.



El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos)

L’església catalana i bona part de les esglésies orientals empren el terme Marededéu per referir-se a Maria.

No així – en general – l’església catòlica reformada del REINO DE ESPAÑA que utilitza termes com Virgen,  Santa Maria ,..., la imposició “ manu militari “  ha donat “ carta de naturalesa” a aquesta forma herètica.

El creixement de la vila de Moià durant els segles  XVI o XVII principalment degut a les indústries de paraires i teixidors, decidí a la comunitat de presbiteris a aixecar un nou temple.

Els primers treballs s'iniciaren el 1674, essent rector-arxiprest D. Carlos Soia de Sant Esteve i Batlle de la vila Lleodegari Abadal.

L'arquitecte fou Pere Torrents.

Les despeses de la construcció anaren a càrrec de diverses institucions civils, religioses i particulars (el camaris fou construït l'any 1747). El 22 de maig de 1730 continua la prossecució i acabament del temple l'arquitecte de Vic,  Josep Morató i Soler (Vic 1677 - 1734), a qui pot atribuir-se el campanar.

A dalt del terrat del campanar s'hi pot veure la data del seu coronament: 1726.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/11/goigs-lassumpcio-de-la-mare-de-deu-moia.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16677

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/esglesia-arxiprestal-de-lassumpcio-de.html

Que la Marededéu intercedeixi per tots nosaltres davant l'Altíssim perquè puguem veure i viure, lliure i sobirana  la nostra Nació. 

divendres, 27 de desembre del 2024

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE SACOSTA. LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA.

 

Llegia ; el document més antic que ens parla d’aquesta església, advocada a l’apòstol Sant Pere,  és de l’any 1207, que era la parroquial de la zona de la Costa, on tots els masos eren remences.

Els terratrèmols de 1427-1428, que provocaren una gran mortaldat i destruïren moltes cases i edificacions, perjudicaren també a l’església de Sant Pere, que pràcticament quedà inservible per al culte. Per aquest motiu, al costat fou preparada una capella de fusta per poder practicar els oficis religiosos. Com que la pesta havia causat grans estralls entre els parroquians i la gent era poca, la reconstrucció fou molt lenta i parcial. Unes de les modificacions més tardanes van ser: noves campanes (1604), capella del Roser (1683), porta nova (1762).

A finals del segle XIX encara s’hi deia missa i s’hi podia observar la pica de batejar, el retaule de l’altar major que corresponia a una pintura d’un gòtic alemany i un quadre central representant a Sant Pere. L ’any 1987 va ser millorada i consolidada per un grup de les Planes d’Hostoles.


Ens agradarà, si existeixen, rebre  un exemplars dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

A la memòria de tots els innocents

Pensava  que els " caïnites " , tenien un límit pel que fa a la misèria moral,  una vegada més , la  Dolors Montserrat i Montserrat (Sant Sadurní d'Anoia, 18 de setembre de 1973)  venia a confirmar-nos que d'existir el límit encara queda lluny 

https://www.pp.es/actualidad-noticia/montserrat-ribera-no-puede-aprobar-como-comisaria-quien-ha-suspendido-como

Les tràgiques inundacions al País València ens colpien:

https://www.guimera.blog/tribuna/cain-sempre-cain/

També, també, la noticia de la corrupció de membres dels Cossos i Forcés del REINO, que sospitem son només la punta de l'iceberg  

https://www.guimera.blog/tribuna/veure-les-orelles-al-llop/

La psicomotricitat fina es refereix a totes aquelles accions que es realitzen  bàsicament amb les  mans, a través de la coordinació óculo-manual. Són moviments de precisió realitzats per la mà, els dits, el canell, l’avantbraç i el braç i que necessiten una força controlada i un bon nivell de concentració.

Hi ha però, una psicomotricitat fina en l’àmbit de la cultura, de la llengua, del Patrimoni, que dissortadament no és comú, i no hi ha interès social en fomentar-la,  com si que és fa , sobretot en els infants perquè tots hem assumit allò que  deia  Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) “La intel·ligència es construeix a partir de l'activitat motriu del nen o la nena”.

 Que l'apòstol Sant Pere    i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels garrotxins,   berguedans , ribagorçans , valencians,   pallaresos  , sortencs ,   artesencsviladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.

El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


dijous, 26 de desembre del 2024

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VENTOLÀ, ADVOCADAAL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA.

 

J. Salvadó – un més dels fotògrafs invisibles de Patrimoni Gencat – col·laborava amb Josep Àngel Corbella i Garcia,  i retrataven l’any 1985, l’església de Ventolà, al terme de Pont de Suert, a la Ribagorça sobirana, advocada al protomàrtir Sant Esteve.  Ens agradarà rebre dades biogràfiques de J. Salvadó a l’email castellardiari@gmail.com



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16094

Miquel Mateus Ramis (Juneda ,1 de febrer de 1931 + 31/10/2007)  i Joan Agelet Gomà, Comte de Vinatesa en el període 3 de juny de 1987 / 1 de març de 2017, en retrataven el interior.

https://boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1986-9800

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2017-2719

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2019-4475

L’actual titular és Ignacio Francisco de Villalonga Pifarré

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16094

Patrimoni Gencat  de forma brevíssima ens diu; església aïllada, d'una nau, amb fonaments romànics. És de planta de creu llatina i té l'absis semicircular orientat al nord-llevant, i un annex al lateral de migjorn. La façana de ponent està molt deteriorada. El portal és de mig punt, rosetó a sobre per a il·luminar el cor i el petit campanar, de base quadrada, a la cantonada de migdia al damunt de la coberta de la nau.

Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) diu quan al topònim, Ventolà;  significat d'enlairat, exposat al vent.

La primera documentació en la que apareix  Ventolà,  és de l’any  967, quan el comte i marquès de Ribagorça , Arnau I concedí a Lavaix la vil·la de Ventolano.

 Torna a ser esmentat el 1015, quan, amb motiu de la consagració dels altars de Lavaix, concedeixen al monestir tot de terres i vinyes a Ventolà.

Tenir vincles amb el narcotràfic, defraudar a la hisenda pública, ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels més febles en orgies bàrbares, .., son pecats molts greus – tot i la consideració dels “ caïnites “, no conèixer però, Callús i la comarca del Bages , és alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya

 La Ribagorça sobirana,  Catalunya  disposa  – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

 

 

 

dimarts, 24 de desembre del 2024

PODEU CONFIRMAR-NOS L’AUTORIA DE L’ORATORI DE L’HOSPITAL DEL PILAR DE BARCELONA PER L’ARQUITECTE LEOPOLDO GIL NEBOT?. TENIU DADES DELS ARTESANS QUE HI COL·LABORAVEN?.

 

El Dr. Juan José Torrent Correa , i el  Dr. François Quénet, em practicaven una intervenció quirúrgica a la Clínica del Pilar de Barcelona.

Abans de rebre l’alta hospitalària tenia ocasió de visitar l’Oratori que hom pensa fou obra de l’arquitecte  Leopoldo Gil Nebot (Barcelona, 1921-ibídem, 3 de gener de 2016)​



https://www.diariodenavarra.es/noticias/navarra/mas_navarra/2016/01/03/fallece_profesor_universidad_navarra_leopoldo_gil_nebot_373061_2061.html

Ens agradarà rebre les vostres noticies a l’email castellardiari@gmail.com

dilluns, 23 de desembre del 2024

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA POBLA DE SEGUR, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA RIBERA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

El Josep Àngel Corbella Garcia , retratava l’any 1982, l’església parroquial de la Pobla de Segur, advocada a la Marededéu de la Ribera





https://calaix.gencat.cat/handle/10687/68081

Església de planta basilical de tres naus amb absis semicircular. Nau central amb cor i l'orgue a sobre l'entrada. Naus laterals a dues altures amb galeries aèries. Coberta de teula i a dues vessants.

A la part del creuer la teulada pren més altura, donant major amplada a aquesta part de l'església. El campanar, situat a l'extrem oest, és de base quadrada aixamfranada a la part superior. Darrera l'absis hi ha una capelleta dedicada a la Mare de Déu de Ribera, on s'accedeix per escales laterals.

A la façana, la portalada és a base de pilastres amb terracota i esgrafiats. És l'única part de la façana neobarroca promoguda pel bisbat d'Urgell que resta després de la reforma de 1976. Es tracta de l'única façana d’un temple del segle XVIII a Catalunya acabada a l’època del noucentisme emprant la terracota.

En el segle XIII es produeix la trobada al riu Noguera Pallaresa de la imatge de la Mare de Déu. En el 1936 es destrueix la imatge, reproduïda posteriorment per l'escultor local  Josep  Borrell Nicolau (1940).


https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/10/goigs-la-mare-de-deu-de-ribera-la-pobla.html



L’església parroquial de la Mare de Déu de la Ribera, que substituí l’antiga, fou projectada a partir del 1768 (per Joan Serena i Lino Torres), s’inicià el 1771 i es beneí el 1783. És un ampli edifici classicitzant, de 41 metres  de llargada amb tres naus, creuer coronat per una cúpula i una façana austera amb un esvelt campanar adossat a la paret dreta, de torre octagonal. 

Després de l’incendi del 1873 provocat pels carlins, l’altar barroc i la imatge de la Mare de Déu de la Ribera foren refets, l'alçament  dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el Govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, comportà una nova destrucció de tota la decoració interior de l’església. 

Amb la victorià militar s’iniciaren diversos projectes de restauració, entre els quals cal destacar les pintures murals del presbiteri realitzades per Enric Porta Mestre (la Pobla de Segur, 1898 - ibid. 3 d'abril de 1993 , el qual decorà altres altars laterals; la nova imatge de la Mare de Déu de la Ribera per Josep Borrell i Nicolau  (Barcelona, 13 d'agost del 1888 - 26 d'abril del 1951) ; el projecte de l’altar major per Francesc Folguera  Grassi (Barcelona23 de març de 1891 + Barcelona, 26 de juliol de 1960 ) , d’altra banda, la neteja de la façana de l’església.

Poseu el Pallars jussà a la vostra agenda de viatges.

 Tenim un rerepaís que cal conèixer.

El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.

El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.

diumenge, 22 de desembre del 2024

CAPELLA DE LA SANTA CREU. PADRINÀS. LA VANSA I FÓRNOLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Padrinàs,  5 habitants ( 2024 ) . Es troba més amunt de Montargull, a 1127 metres d'altitud, seguint el curs del riu Fred, camí d'Ossera

 Al poble hi trobem una esglesiola dedicada a Santa Creu, amb teulada nova i arrebossada.

Església de petites dimensions amb coberta de teula de dues vessants.

 Porta en arc de mig punt rebaixat.

 Al damunt de la porta hi ha un petit ull de bou circular.

 La façana principal és coronada per un petit campanar d’espadanya d’un sol ull.

De cronologia incerta, fou construïda en algun moment indeterminat de l’edat moderna.

  L’havia retratat A. Moras l’any     1987


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15860

Hem demanat a Patrimoni Gencat – que no fa constar A. Moras, en la llista d’autors - ,  a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

Em deixaven un comentari; l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d,

Agrairem infinitament  la tramesa a l’email castellardiari@gmail.com de qualsevol dada biogràfica  de l’Antonio Moras Navarro, al que li deu la comarca de l’Urgell sobirà un reconeixement explícit per la gran tasca que desenvolupava en l’àmbit del Patrimoni històric.

Demanava informació a l’Associació de Mestres Rosa Sensat

Quan al topònim Padrinàs:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=29960

Mossèn Josep Maria Viñolas Esteva(Salitja, la Selva, Girona. 10-03-1966 ) fa una tasca extraordinària recuperant els Goigs que es canten / cantaven a Catalunya .  

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/03/goigs-la-santa-creu-titular-de.html

https://municipiscatalans.com/inici/Alt.Pirineu.i.Aran/Alt.Urgell/La_Vansa_i_Fornols/attachments/225_La%20Vansa%20i%20F%C3%B3rnols_Que%20fer.pdf

Padrinàs, la Vansa i Fórnols, l'Urgell sobirà, la Vegueria dels Pirineus, Lleida ,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.


dissabte, 21 de desembre del 2024

ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DEL MAS BARAT. EL PUIG DE RIALB. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA

 

Llegia que l’església de Sant Salvador és al costat del mas Barrat, que és en una posició eminent sobre el Forat de Bulí, en el congost que forma l’aiguabarreig entre el Rialb i el barranc de Gavarra.



https://excursionismecientific.net/2019/04/20/mas-barrat-baronia-de-rialb/

Edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals, també apuntats, i amb un absis semicircular a llevant, precedit d’un arc presbiteral, de proporcions molt baixes. Al mur nord, al costat de l’absis, hi ha una absidiola, de planta semicircular, que es manifesta també a l’exterior. Aquesta absidiola és un exemple més d’un tipus curiós que es troba en moltes esglésies del vessant sud de la serra de Comiols, com a Santa Maria de Ramoneda o a Santa Anna de Montado. Dins aquest grup d’esglésies, algunes de les quals foren construïdes al segle XI segons les formes llombardes, l’edifici de mas Barrat representa, potser, l’exemple més tardà, ja que hom hi pot veure formes constructives de la fi del segle XII o potser una mica més avançades.

La porta, resolta amb arc apuntat, s’obre a la façana sud, prop de l’angle sud-oest. A la mateixa façana sud hi ha dues finestres, d’una sola esqueixada i factura molt barroera, especialment la situada més a llevant, que es desclou en l’aresta del brancal de l’arc presbiteral. També és molt curiosa la finestra que s’obre a la façana de ponent, resolta amb una forma pseudocruciforme, amb els braços horitzontals substituïts per dues peces que estrenyen el braç vertical. Al centre de l’absis i en una posició extremament baixa hi ha una finestra de doble esqueixada, mentre que l’absidiola nord és totalment cega.



El mur de ponent és coronat per un potent campanar d’espadanya d’un sol ull 


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25271

Les façanes són llises i mancades d’ornamentació, llevat d’una motllura bisellada en el ràfec de l’absis. 

 

L’interior és completament arrebossat i també ho és bona part de les façanes, de manera que els paraments són només visibles en alguns punts. Hom pot apreciar-hi un aparell molt matusser de grans carreus mal tallats, a penes desbastats, de pedra conglomerada local, amb alternança de peces de pedra sorrenca i de pedra tosca en la formació dels arcs, que en el cas de la porta i les finestres assoleixen la seva forma final amb l’arrebossat.

La Baronia de Rialb, la Noguera ,    Lleida   ,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.



divendres, 20 de desembre del 2024

SANT PERE D’AIGUABELLA. LA TORRE DE CABDELLA. EL PALLARS JUSSÀ

El Josep Àngel Corbella Garcia , retratava l’any 1986, Església  de Sant Pere d'Aiguabella,  la Torre de Cabdella,  el Pallars Jussà.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/69103

Patrimoni Gencat en diu; Església. de planta rectangular amb volta de canó i coberta de pissarra del país. Té afegides la sagristia, una capella a cada costat, un cobert de fusta i pissarra, sobresortint l'espadanya amb dues campanetes de bronze.

 Hi ha un petit fossar al davant del cobert i porta principal. Els murs de pedra del país resten, actualment, arrebossats. No és romànica, però forma part de l'arquitectura popular pirinenca.

Fotografia.Camins en lanatura



https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-daiguabella-la-torre-de-cabdella

Ens agradarà si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs al’email castellardiari@gmail.com 

La Torre de Cabdella, el Pallars jussà ,    Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

dijous, 19 de desembre del 2024

ERMITA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. ALFORJA. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 

Manuel Jaume Massó Carballido, (Riudoms , Tarragona, 1957) retratava l’any 1982, l’ermita de Sant Antoni de Pàdua, d’Alforja al camp jussà de Tarragona



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/83467

https://www.alforjastark.com/lermita-de-sant-antoni-de-padua-a-alforja/

El pintor Jaume Queralt ( Tarragona, 1949)  pintava un mural a l’ermita


https://www.alforjastark.com/jaume-queralt/

https://www.diaridetarragona.com/tarragona/jaume-queralt-pinta-un-mural-a-lermita-de-sant-antoni-dalforja-20150117-0040-BNDT201501170040

https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/08/goigs-sant-antoni-de-padua.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9376

Cultura i religió , històricament no eren antònims, la decisió politica d'eliminar l'ensenyament de la religió catòlica, comportava però, de facto, el coneixement en l'àmbit religiós,   quasi  una " desviació "  de la norma social. 

Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo (  Lisboa, 1195 ) va ingressar a l'abadia agustina de São Vicente de Fora, i va continuar els estudis a l'abadia de la Santa Creu de Coïmbra, amb el permís dels seus superiors. Allí va ser ordenat prevere.

L'estiu de 1220 van arribar a la ciutat les restes d'un grup de franciscans que havien estat martiritzats al Marroc. Aquest fet tràgic va commoure al  Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo, i va fer que deixés els agustins i entrés a l'Orde Franciscà.

 Llavors va adoptar el nom d'Antoni, en honor de Sant Antoni Abat de qui era  fervorós fidel.

Els que portem el nom d’Antonio – perquè la dictadura franquista nio permetia inscriure el nom al registre civil en llengua catalana – i  els que es diuen Antoni, celebrem al ensems ambdós sants.

https://www.guimera.blog/tribuna/exulta-lusitania-felix/

Que ambdós sants elevin a l'Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!!

Alforja, el Camp jussà de Tarragona,    Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

dimecres, 18 de desembre del 2024

EDIFICI DEL COMÚ DE PARTICULARS. LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ.

 

L’associació Comú de Particulars de la Pobla de Segur,  neix formalment l’any 1834, però els seus inicis daten del 1820 per la voluntat de voler construir a la localitat un segon molí de farina.

 https://calaix.gencat.cat/handle/10687/68403

La seu social,  és un edifici racionalista del 1935 de l’arquitecte Enric Vilanova Saurina, membre del prestigiós grup GATCPAC, com a centre de dinamització cultural, un espai d’exposicions i un petit museu on es pot visitar la maquinària del molí de farina

L’any 2012 es van realitzar les obres de reforma de la façana de l’edifici, de las que ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com


https://laborrufa.com/comu-de-particulars-una-tasca-enriquidora/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25053

Tenim un rerepaís que cal conèixer.

El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.

El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.

dimarts, 17 de desembre del 2024

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANTA ROSA DE LIMA. REMOLINS. LA TORTOSA QUE EL TEMPS D’ENDUGUÉ. L’EBRE JUSSÀ.


 https://calaix.gencat.cat/handle/10687/64408

La Maria Victòria Almuni Balada, retratava l’any 1987, l’Antiga Capella de Santa Rosa, al carrer  Major de Remolins, 27 , a Tortosa, l’Ebre jussà. És l'única resta conservada dels antics Banys i Hort de Santa Rosa, que ocupaven l'extrem Nord-oest del barri de Remolins


Patrimoni Gencat en diu ;  petita construcció que fa angle als carrers del Sol i Major de Remolins, amb façana a aquest darrer. És de planta rectangular i un sol pis, coberta a dues aigües. Al C/ Sol s'obre mitjançant una porta gran, allindada. Al C/ Major ho fa amb una porta també allindanada, emmarcada per dues pilastres adossades de maó de pla que sostenen una cornisa motllurada simulant un entaulament decoratiu, també de maó. No té cap més obertura i la resta de mur es troba arrebossada modernament.

La porta de fusta del carrer Major es conserva bé i és bastant antiga. Té només dues petites obertures enreixades, a mitja alçada, una a cada fulla.

Ens agradarà, si existeixen, rebre una imatge dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/08/goigs-santa-rosa-de-lima.html

https://tortosaantiga.blogspot.com/2014/08/la-processo-de-santa-rosa.html

Tinc una relació afectiva amb Tortosa, l’Ebre jussà, el Montsià,.., i el temps m’ha fet patir aquets dies de novembre de 2024.

 

dilluns, 16 de desembre del 2024

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE MONT-ROS, ADVOCADA AL PROMÀRTIR SANT ESTEVE. LA TORRE DE CABDELLA. EL PALLARS JUSSÀ QUE EL TEMPS – I L’ESTULTICIA – S’ENDUIEN.

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-de-mont-ros-la-torre-de-cabdella

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/69280

Malgrat la seva factura alt-medieval, no hi ha cap notícia referent a aquesta capella fins el 1904, en què consta com a capella de la parròquia de Mont-ros

Ens agradarà, si existeixen, rebre a l'email castellardiari@gmail.com  imatges de l'edifici en els primers anys del segle XX

Aquesta església ja fa molt de temps que està abandonada, sense teulat, i ningú no recorda haver vist fer-hi culte. Tot i així, l’església conservava fins fa uns anys tots els murs perimetrals fins a uns 2,5 metres  d’alçada.

Per condicionar un camí fins a uns prats propers, fa un temps es va enderrocar tot el mur circular de l’absis i el mur de ponent fins a la seva fonamentació per fer passar el camí al llarg de la nau.

Com recull l'evangeli de Lluc, Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.!

Malgrat l'estultícia de molts,  tenim  - encara  - un rerepaís que cal conèixer.

El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.

El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.

diumenge, 15 de desembre del 2024