CAPELLA DEL SOLER DE GRAMONEDA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. NAVÈS. EL SOLSONÈS.

 

El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de visitar-lo, sempre però, hi ha racons per descobrir, com l’església  del Soler de Gramoneda, advocada a l’arcàngel Sant Miquel, al terme de Navès.

Fotografies. Isidre Blanc

És una església d'una sola nau i un absis modificat, amb volta d'arrencada gòtica i coronament arrodonit.. Està arrebossada per fora, el que dificulta l'observació del parament, tot i que es pot veure que és un conjunt molt rústic, amb pedres de diferents mides en fileres. La porta, al mur sud, és d'arc de mig punt adovellat.

Al frontis hi ha una finestra en espitllera. La part més ben conservada és el frontis i la meitat de la nau que li és propera. L'altra meitat té un pegat groller al mur sud i a la part superior d'ambdós murs, desapareix l'encaix amb l'absis. Aquest està refet i es troba parcialment damunt un rengle de blocs amuntegats i al damunt d'un rengle de blocs rectangulars de gran mida, formant una base poligonal regular.

A l'interior, l'arc presbiteral arrenca d'una imposta de pedres trapezoidals amb bisell. Les mides són de 3,60x9,60 metres.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17401

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=20866

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-gramoneda-o-del-soler-de-gramoneda-naves

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/goigs-sant-miquel-ermita-del-soler-de.html

https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/24-ermita/

  Que l’arcàngel sant Miquel   elevi a l’Altíssim la pregària el poble català per assolir la seva llibertat nacional.

CAPELLA DE CA L’ESTEVE, ADVOCADA A SANT QUIRZE I SANTA JULITA, PARRÒQUIA DE BESORA. NAVÈS. EL SOLSONÈS

 

El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de visitar-lo, sempre però, hi ha racons per descobrir, com l’església de Sant Quirze  i Santa Julita de ca l’Esteve, al terme de Navès, a la parròquia de Besora.

El temple ha estat molts anys abandonat i sense culte. Recentment, els anys 1984 i 1985, l’edifici ha estat objecte d’una restauració i ha estat arranjat el seu aspecte exterior.

La descripció ens diu ; Edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un arc presbiteral en degradació. L’absis s’assenta parcialment en un podi, superant un xic la forma semicircular, i el seu ràfec és format per una cornisa trapezoïdal.

A la façana de ponent hi ha la base d’un petit campanar d’espadanya. Aquesta presenta signes evidents d’haver estat reformada.

A més de la porta d’accés, molt posterior, oberta al mur de migjorn, hi ha tres finestrals. Un al centre de l’absis, de doble esqueixada, amb l’arc superior monolític. Un altre d’iguals característiques, però d’esqueixada senzilla, a la part sud-oriental de l’absis. I, finalment, una finestra de creu al mur de ponent.

L’aparell ha estat fet amb carreus ben tallats i escairats, disposats molt ordenadament en filades uniformes i regulars, tant a l’exterior com a l’interior. En aquest, l’absis i l’arc preabsidal tenen una senzilla motllura que forma la imposta d’on arrenquen l’arc i la volta.

Tot i la seva senzillesa de petit edifici rural, el seu acurat aparell i la correcció en la seva construcció, indiquen una datació dins el segle XII avançat per a la seva erecció

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-sant-quirze.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-quirze-de-ca-lesteve-naves

https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/24-ermita/

  Que Sant Quirze i Santa Julita  elevin a l’Altíssim la pregària el poble català per assolir la seva llibertat nacional.

CAPELLA DE SANT JAUME DE CAN CERDÀ DE PALOU. EL PLA DEL PENEDÈS.

 No trobava cap fitxa ‘particular’ per la capella de Sant Jaume de Can Cerdà de Palou, al terme del Pla del Penedès.

Llegia en un rètol que hi ha al costat de l’edifici, que la capella original aixecada l‘any 1623, i el llençol emmarcat amb la imatge de l’apòstol Jaume, es van cremar en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

L’actual edifici d’una sola nau, amb coberta a dues aigües i un campanar d’espadanya, son el resultat de la reconstrucció que es duia a terme en acabar el conflicte bèl•lic.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/oracio-sant-miquel.html

Trobava a patrimoni Gencat en relació a la propera casa modernista, denominada Cal Jofre; edifici situat a la part nord del terme. Es tracta d'una casa aïllada, composta de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. Hi ha dues torres, situades lateralment a banda i banda sobre planta quadrada i cobertes amb teulada de pavelló. La façana és de composició simètrica, amb balcons a ambdós pisos. Actualment hi ha altres edificacions agrícoles annexes, construïdes sense respectar les característiques formals de la casa original. Si hem de creure el que diuen - o no diuen - els ‘registres oficials’, la quasi totalitat d’edificis de Catalunya, els aixecaven enginyers, arquitectes, i/o mestres d’obres ‘desconeguts ‘, que curiosament aconseguien fer-ho sense que ningú se’n adones.

Aquesta desinformació és un èxit més del període franquista, cal reconèixer-ho com estímul per a posar-hi remei.

Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap menció a l’edifici de l’antic Ajuntament i Escoles Públiques anterior a la dictadura franquista, del que també en voldríem tenir informació.

No disposa el Pla del Penedès d’un catàleg de patrimoni i/o de masies en línia.

ESGLÉSIA DE MARSENYAC , ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. NAVÈS. EL SOLSONÈS

 

El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de visitar-lo, sempre però, hi ha racons per descobrir, com l'església de Marsenyac, advocada a l’arcàngel sant Miquel , de la que llegia;  construcció neoclàssica de planta rectangular, teulada a dues vessants i orientada nord - sud. Porta de llinda i frontó a la cara sud, amb un petit ull de bou al damunt. Campanar de tres cossos i cobert a quatre vessants, adossat a la cara est. Adossada a la cara oest, hi ha una petita edificació per tal d'engrandir l'església i fer-hi una capella.

L'església es va construir aprofitant un pany de paret de la primitiva església romànica. 

Ens agradarà rebre imatges a l'email astellardiari@gmail.com  del interior que llegia és d'una sola nau i té cinc altars. Un d'ells, porta la data de 1717 i un altre dedicat a Sant Josep, la de 1703. L'altar major és barroc i està dedicat a Sant Miquel.

El parament és de carreus irregulars units amb morter. En alguns llocs, es veuen restes d'haver estat emblanquida.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/09/goigs-sant-miquel-arcangel-sant-miquel.html

https://www.tiktok.com/@turismesolsones/video/7440118661043490080

Ens dol assabentar-vos que gentussa com el TRUMP i els seus correligionaris arreu del món, continuen sembrant ODI

Tingueu la capacitat mental de discernir entre GOVERNS  & PARTITS i persones, o sia, entre els EEUU i els nord-americans,...,   i no us alegreu de les desgràcies que pateixen les persones.

  Que l’arcàngel sant Miquel  elevi a l’Altíssim la pregària el poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

ERMITA DE SANTA FE. TUDELA. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA

 

Havíem visitat Tudela de Segre, i documentàvem :

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE TUDELA DE SEGRE. ARTESA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/11/esglesia-parroquial-de-sant-pere-de.html

Ningú ens donava noticia de l'ermita de Santa Fe,  que  s'emplaça al sud del nucli de Tudela de Segre, poble agregat a Artesa de Segre, enmig de camps de conreu. Les darreres dades expliquen que consten censades a Tudela 66 persones

 Es tracta d'una església isolada senzilla, amb una planta quadrangular i una sola nau.

La façana on es troba la porta, orientada vers el nord-oest, compta amb una àmplia portalada d'arc de mig punt amb grans dovelles. A la clau hi figura el nom de l'advocació i la data de construcció de l'ermita, l'any 1705. A banda i banda del portal hi ha dues finestres quadrangulars que semblen sincròniques a la construcció del temple. La façana està coronada per una petita espadanya d'un sol ull coronada per una creu. La teulada de l'ermita és a doble vessant, realitzat amb teula àrab

L'interior de la construcció està totalment arrebossat, sense pintura enlloc.

 L'estructura és simple, de nau única i volta de canó.

Tot el conjunt constructiu és molt homogeni i sembla construït sincrònicament, destacant un aparell molt heterogeni amb grans i mitjans blocs combinats amb cura.

L'ermita de Santa Fe s'emplaça al sud del nucli de Tudela de Segre, poble agregat a Artesa de Segre, enmig de camps de conreu.

Es tracta d'una església isolada senzilla, amb una planta quadrangular i una sola nau.

La façana on es troba la porta, orientada vers el nord-oest, compta amb una àmplia portalada d'arc de mig punt amb grans dovelles. A la clau hi figura el nom de l'advocació i la data de construcció de l'ermita, l'any 1705. A banda i banda del portal hi ha dues finestres quadrangulars que semblen sincròniques a la construcció del temple. La façana està coronada per una petita espadanya d'un sol ull coronada per una creu. La teulada de l'ermita és a doble vessant, realitzat amb teula àrab.

L'interior de la construcció està totalment arrebossat, sense pintura enlloc. L'estructura és simple, de nau única i volta de canó.

Tot el conjunt constructiu és molt homogeni i sembla construït sincrònicament, destacant un aparell molt heterogeni amb grans i mitjans blocs combinats amb cura.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

La devoció a aquesta santa la portaven els soldats francs – que NO francesos – quan venien a fer costat als catalans per foragitar als sarraïns.

https://es.catholic.net/op/articulos/37340/fe-foy-santa.html

És possible que en aquest indret hi hagués un temple dedicat a la dea Ibera Banda, - KANTA-BANDA-LE .  Roma , la transformarà en la “Santa dea Tutela “.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=44889

El clàssic TUTELA 'protecció' fou un nom sacral “divinité,  protectrice, génie tulélaire d'una localité “

Que Santa Fe  elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

 

 

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA & ESCOLA RELIGIOSA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PAPIOL. EL LLOBREGAT JUSSÀ

 

El Valentí Pons Toujouse, em feia arribar un enllaç:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntamentajuntament-vellcal-cireraconvent

L'edifici, que va ser construït per a servir de Casa Consistorial, ocupa el solar de l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara.

Una vegada extingit el culte, l'edificació es converteix en escola i Casa Consistorial (Martí Albanell, 1926:34).

L'ajuntament era al primer pis. S'hi accedia per una porteta que hi havia al costat i, a la planta baixa hi havia el col·legi nacional (Faura Arís, 1996: 71)

L'escola ja s'hi trobava instal·lada l'any 1839 i l'any 1877 es va fer el trespol i l'edifici es dividí, de manera que en la part baixa quedà l'escola de nois i en la part alta, la Secretaria del Municipi i la sala de sessions de la Casa Consistorial, que fins llavors anava a lloguer (Martí Albanell, 1926: 36).

 L'Ajuntament pagà al mestre de nens 213 rals i 12 maraedís velló i en 1844 pagà 1.100 rals de velló.

Els primers mestres de nois foren Jaume Bartran, natural de Sant Martí de Sobremunt, que feia a la vegada de Secretari municipal, Salbador Campmany i Joan Xauccó.

 L'ensenyança de noies anava a càrrec particular (Martí Albanell, 1926:34).

Madoz fa referència també a aquesta casa i a l'escola d'instrucció primària dotada amb 1.100 reals de velló, i comptava amb 30 alumnes (MADOZ, 1849: XII, 677).

L'any 1767 la casa es deia Cal Cirera, i també s'havia conegut com a Cal Marsal. Durant les primeres dècades del segle XX, la casa fou seu d'un convent de monges franciscanes que es van dedicar a l'ensenyament (Ahicart et al., 2019). Ens agradarà tenir noticia de l’Ordre concreta d’aquestes  monges franciscanes a l’email castellardiari@gmail.com

Descripció; habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i pis. Les obertures són allindades, amb motllures que recorren les llindes i, en alguns casos, es perllonguen fins agafar tota l'amplada de la façana. Al primer pis hi ha dues obertures que donen a una balcona, el voladís de la qual està suportat per quatre mènsules. Tanca la peanya una barana de ferro forjat força simple, la qual ocupa pràcticament tota la façana. A sobre s'obren dues obertures més, de forma rectangular i de petites dimensions. Totes les obertures estan ornades per suaus guardapols, amb més decoració a la planta pis, la qual està representada per sengles motius florals inscrits dintre d'arcs centrals decoratius. L'edifici és rematat per una cornisa amb diverses motllures planes, una sanefa d'escaquejat, etc. La coberta ha desaparegut. Destaca el ferro forjat de la finestra de la planta baixa, tancada per una reixa amb motius geomètrics, potser l'element més interessant de l'edifici. També es conserva la porta original d'accès a l'edificació.

Al cens de 1857 consten al Papiol 1100 ànimes, i es tanca l’exercici 2024 amb 4.363 habitants de dret, costa trobar papiolencs,  nascuts aquí de pares, avis, rebesavis,.., també papiolecns. 

El català NO ÉS la primera llengua. 

 

CAPELLA DE L’HOSPITAL TAULÍ. SABADELL. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 

Al Vallès Occidental, quasi tots els camins porten al Consorci Hospitalari del Parc Taulí.

Retratava la Capella, situada a la tercera planta, de la que ,m’agradaria tenir-ne més noticies, advocació,  autor, ...a l’email castellardiari@gmail.com

La mal dita “ vida moderna “  ha bandejat el coneixement, i en conseqüència la pràctica religiosa.  Altrament a dia d’avui, totes les religions conegudes tenen presència en el nostre entorn.

Per als que creixíeu abans de 1978 però,  trobar un espai de recolliment, de pregària,  és sempre agraït, fer-ho en un edifici en el que el trànsit entre la vida i la mort,  no és inusual, és un consol.

L’existència de capelles en el centres de salut era habitual :

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA CLINICA DE NOSTRA SENYORA DE LA SALUT. SABADELL

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2019/02/in-memoriam-de-la-capella-de-la-clinica.html

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT DE LA ‘MÚTUA DELS AMOS’. SABADELL.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/in-memoriam-de-la-capella-de-la-mare-de.html

A banda de la salut per  tots els que pateixen entre aquelles parets,  deixava la meca sempiterna pregària a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble !!!!

DE L’ESCORXADOR DE BELLCAIRE D’URGELL A L’ESCOLA BRESSOL “ SOL SOLET” . LA NOGUERA

La Maria Torrent i Solé, em feia arribar imatge de l'escorxador de Bellcaire d’Urgell , del que en va ser autor l’arquirecte  Francesc Clavera i Armenteros,  i que fa  25 anys  es va convertir en la llar d'infants, desprès de la seva reconstrucció, de la que també ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com

El passat diumenge 19 de març el Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Estanis Felip, juntament amb l’alcalde de Bellcaire d’Urgell, Xavier Torres vam presidir la cerimònia inaugural de les instal·lacions de la nova escola bressol de la població denominada “Sol Solet”, la qual resta ubicada al propi edifici, un cop rehabilitat adientment , que durant la segona meitat dels anys 40 va bastir la “Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones”, per tal de dedicar-lo a l’escorxador.

A Catalunya li calen moltes persones com la Maria Torrent i Solé

SANT JOSEP DE LA PARDINELLA. GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

 

https://guardioladebergueda.cat/turisme/llocs-dinteres/capella-de-sant-josep-de-pardinella-

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/capella-de-sant-josep-de-pardinella

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3424

https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pardinella

Capella d'ús familiar que  continua funcionant com a panteó familiar,  i hi trobem encara ara algunes tombes a la sagristia.

Està comunicada amb l'interior de la casa i sembla que va ser erigida en posterioritat a la finca ja que pareda unes arcades de pedra amb la data de 1724 del cos nord-est de la casa

 La capella encara està en culte i conté restes del mobiliari litúrgic com ara els armaris per guardar els objectes de les celebracions, el banc de la família realitzat en boix i amb el respatller massís.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

De Sant Josep, havíem escrit: https://www.guimera.blog/tribuna/secundaris-dor-sant-josep/

Josep, fill de Jacob o d’Eli, de la nissaga de David i Abraham

Josep ens diu als homes del segle XXI, que com ell hem d’acceptar la voluntat de Déu, que ho hem de fer sense escarafalls, amb senzillesa , que lluny del que pot semblar, la vida no es un camí de roses , que justament per això però,  es tant meravellosa.

La seva vida es la mostra palesa de la doctrina de Jesús, que es recull a Mc 9,35 “ si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots “.

Josep ho tenia clar i ens ha deixat el seu exemple, clar no vol dir fàcil evidentment  però, certament amic lector, si Josep ho va fer, perquè no ho podem fer nosaltres que comptem a més amb la seva intercessió

Que Sant Josep elevi  a l'Altíssim , la pregaria dels catalans per assolir la seva llibertat nacional. 

 

ESGLÉSIA D’ENCÚS, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. TALARN. EL PALLARS JUSSÀ.

 

Llegia; entremig de les runes de cases de l'antic poblat d’Encús  hi havia l'antiga parroquial de Sant Martí, amb la teulada ensorrada de pocs anys, car en les darreres dècades els militars de Talarn l'havien coberta (com ho testimoniava una làpida trencada que hi havia a l'interior).

Fotografia de Jbarberà 

L’any 2009 fou restaurada

Sant Martí és un temple petit, d'una sola nau i capçalera plana. La teulada, recuperada per la restauració, era (i és) a tres vessants determinats per una biga carenera, que s'aguanta al vèrtex de la testera de la façana i a una encavallada situada sobre la capçalera; biga i encavallada formen el tremujal dels tres vessants. A la façana hi ha la porta, de bon dovellatge, que forma arc de mig punt (que no sembla medieval).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Talarn._Castill%C3%B3_d%27Enc%C3%BAs._Santa_Maria_9.JPG

Interiorment, al mur de tramuntana hi ha un arcosoli d'aparença medieval, cobert amb volta de mig punt; lloc on sovint s'allotjava un sarcòfag. A migdia i a tramuntana del presbiteri, hi ha sengles finestretes espitllerades d'arc de mig punt. En tot l'edifici els murs són de carreu petit i irregular, desbastat a cop de maceta, lligat amb morter i aparellat en filades. És un tipus de parament que si bé fa pensar en el primer romànic, sembla que en aquest cas és obra medieval tardana, de difícil datació.

De l’església del Castell d’Encús, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria  per l’Església herètica del REINO DE ESPAÑA, en diu l’enciclopèdia:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-castello-dencus-talarn

No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

El sostre demogràfic del Pallars jussà  s’assolia al cens de 1857 amb 28.861 ànimes,  es tancava l’exercici 2024 amb 13.301 “ habitants de dret”, eufemisme que vol fer passar “ bou per bestia gossa “ , per raons diverses – algunes d’ordre fiscal –hi ha persones que s’empadronen en un lloc  on no viuen.

Ens agradarà, si existeixen, rebre imatges de la Marededéu a l’email castellardiari@gmail.com

https://castelldencus.com/historia/

Que Sant Martí i la Marededéu elevin a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

SANT PERE DE FIGUEROLA. FONTANET. TORÀ. EL SOLSONÈS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-figuerola-llanera-de-solsones

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34671

Havíem voltat força pel terme de Torà, ens quedava però,  Sant Pere de Figuerola isolada dalt d'una carena, prop del Santuari de Nostra Senyora d el’Aguda

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/02/tora-santuari-de-nostra-senyora-de.html

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Llegia;  és una petita construcció del segle XII. És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó i acabada l'est en un absis que arriba a la mateixa alçada de la nau. S'observa una diferència en les pedres utilitzades. De la meitat cap a l'oest són més petites i de la meitat cap a l'est són més grans. Això és degut segurament a unes possibles reformes. A l'extrem esquerre de la façana sud, hi ha un contrafort. En aquesta mateixa façana, hi ha l'entrada principal amb arc de mig punt adovellat. A l'absis a la part esquerra hi ha una petita obertura, i a la part dreta, encara s'observa alguna lesena.

Cal dir que l'absis també presenta en una part carreus més grans i en l'altra més petites

Ens agradarà si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

El sostre demogràfic de Torà s’assolia al cens de 1857 amb 1.969, es tancava l’exercici 2024 amb 1207 habitants de dret.  Malgrat l’actual pertinença a la comarca del Solsonès, hom pensa que l’explicació a la minsa davallada demogràfica, té relació amb punyent  l’activitat econòmica que es desenvolupa a la veïna Guissona.

Que l'Apòstol Sant Pere, aculli fraternalment al seu successor Francesc, i que ambdós, juntament amb el Venerable Antoni Gaudí i Cornet ,  elevin a l' Altíssim la pregària del poble català per assolir  la seva llibertat nacional. 

IN MEMORIAM. ESGLESIES DE MAS GOVERNA, ADVOCADES A SANTA EUGÈNÌA. SANT MATEU DE BAGES

 

https://www.santmateudebages.cat/el-municipi/els-nuclis/castelltallat/capella-de-santa-eugenia-de-goberna.html

Capella del segle XVI, de nau rectangular, sense absis, situada al peu del camí de la masia de Goberna ( Castelltallat ).

 

Orientada a sol ixent, té l’entrada als peus de la nau, la qual està quelcom desplaçada. Té campanar d’espadanya simple. El portal adintellat està datat de l’any 1642.

No està en gaire bon estat; les escletxes són apreciables en la façana i l’interior està arrebossat mentre que el sostre està recorregut per un tirant que aguanta la paret del cap de la nau per evitar un esfondrament. Grans carreus de pedra de mides desiguals.

L’església va ser construïda en substitució d’una altra capella existent a la propietat, la qual era d’estil romànic, i que s’havia destruït.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eugenia-de-governa-sant-mateu-de-bages

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17104

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eugenia-de-governa-romanica

Petita església romànica (del segle XII) que es troba en estat de ruïna. Es troba emplaçada en un petit promontori vora un camp, a l'anomenada Solana de Governa, uns 500 m a l'oest del mas Governa i prop del camí que transitava per la carena de la serra de Castelltallat. 

De l'església en resten els murs perimetrals fins a una alçada d'uns 2,5 metres.

 Es tractava d'una capella senzilla i austera, obrada amb blocs de pedra sense polir, disposats en filades irregulars. La planta és formada per una sola nau, llarga i estreta, capçada al nord-est per un absis semicircular. No queda rastre de la volta, que devia ser de canó. Al mur de migdia hi ha l'obertura del portal, del qual es conserven els brancals inferiors. En aquest mur hi havia també una finestra d'una sola esqueixada.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/governa

Ens agradarà , si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Sant Mateu de Bages, s’assolia al cens de 1930 amb 1.148 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 637 habitants de dret.

L’any 1997 es va agregar al terme que té ara una extensió de 102,9 km², la Colònia Valls, segregada de Navàs.

Que Santa Eugènia elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

ESGLESIA DE VALL-LLEBREROLA, ADVOCADA A SANT SADURNÍ. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA.

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/817

L’església romànica de Sant Serni va ser darrerament restaurada, és senzilla, d’una sola nau, coberta amb volta de canó coronada per un campanar d’espadanya i datada a la fi de segle xi. Al lateral s’hi conserva el cementiri

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-serni-de-vall-llebrerola-artesa-de-segre

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22039

Ens agradarà, i existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Quan al topònim  que prové del llatí,   fa referència a l’abundor de llebres,   VALLE LEPORARIA.

El sostre demogràfic  d’Artesa de Segre s’assolia al cens de 1930 amb 4901 ànimes,  estancava l’exercici 2024 amb 3.485 habitants de dret, concentrats majoritàriament a la ciutat d’Artesa de Segre, títol que  l'any 1927 el rei Alfons XII li va concedir, atenen  la sol·licitud del seu amic Joan Maluquer i Viladot  (Barcelona, 3 de setembre de 1856 - Barcelona, 12 de juliol de 1940)  , membre d'una família amb una llarga vinculació amb el municipi. Amb aquest reconeixement  es va evitar  que Artesa de Segre i la seva Horta quedessin inundades per les aigües del pantà que es planejava construir amb presa a Salgar, i que  finalment no va ser mai construït.

La població de Catalunya al cens de 1930 era de 2.791.292, i al tancament de l’any 2024, era de 8.119.550,  si Artesa de Segre hagués seguit el mateix creixement hauria de tenir 14.256 veïns, el despoblament de la Catalunya interior és  alhora que esfereïdor,  del tot inexplicable,  s’expliqui, com s’expliqui. 

Amb els seus  175,9 km² , Artesa de Segre,  supera la superfície de la comarca del Barcelonès que té 144,7 km², i que inclou les ciutats de  Badalona. Barcelona. l'Hospitalet de Llobregat. Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.

Que Sant Sadurní elevi a l’Altíssim la pregària del poble català  per assolir la seva llibertat nacional.

SANT MARTÍ DE BERTRANS O DEL MAS PRAT-BARRINA. SANT MATEU DE BAGES

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-bertrans-sant-mateu-de-bages

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-bertrans

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17099

Llegia; esglesiola romànica (de la segona meitat del segle XII) que es troba aïllada prop dels masos Bertrans i Prat Barrina, situada a la punta de l'altiplà on es troben aquestes cases i amb excel·lents vistes sobre la vall.

 Es tracta d'una construcció d'una sola nau, amb l'absis encarat a llevant, lleugerament cap al nord tot seguint la configuració del terreny.

L'absis és semicircular llis, i al centre té una finestra de doble esqueixada rematada amb arc de mig punt fet de dovelles.

La façana principal, a ponent, té un portal amb arc escarser adovellat. La porta d'entrada, que és l'originària, conserva un bonic forrellat. També té un òcul modern que suplí un finestral cruciforme anterior. A la part superior hi ha un campanar d'espadanya simple, recentment restaurat.

 El parament és format per carreuons tallats i disposats en filades uniformes.

A l'interior, trobem un arc triomfal i volta apuntada a la nau, mentre que l'absis té volta de quart d'esfera.

 Els paraments interiors són parcialment enguixats.

Actualment tenen cura d'aquesta església els hereus del mas Prat-barrina, que l'han agençada. També hi ha fet una intervenció de consolidació interior els Amics de l'Art Romànic. Almenys un cop a l'any, per la festa de sant Martí, s'hi ret culte.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email  castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Sant Mateu de Bages,  amb una superfície de 102,9 km²  , s’assolia al cens de 1930 amb 1.148 ànimes, i malgrat  que l’any  1997 es va agregar la Colònia Valls, segregada de Navàs, es tancava l’exercici 2024 amb 637 habitants de dret

Que Sant Martí elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.