https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34041
Llegia que l'origen d'aquest col·legi és l'adaptació d'una casa senyorial
d'estiueig a una escola per part d'una congregació fundada per Emile de
Villeneuve (1811-1854) a Castres.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com ,
castellardiari@proton.me
El propietari de la finca era Ramon Barnés i Mataró, i va deixar el seu
llegat a l'Hospital Municipal, per la qual cosa la finca era gestionada per
l'Ajuntament de Lloret.
El 1903 es va instal·lar a Lloret aquesta comunitat religiosa de monges de
la Immaculada Concepció de Castres, ja que a França havien hagut de deixar
l'ensenyament confessional a causa de les noves legislacions laïcistes. Així
doncs, la finca de l'actual escola, anomenada "Can Barnés" o
"Xalet Rosa", fou arrendada per les religioses "Germanes
Blaves" per a l'ús escolar a principis del segle XX (1903).
.png)
El 1929 la finca es va comprar per 75.000 pessetes i es van ampliar els dos
cossos laterals.
Originalment els cossos ampliats el 1929 eren, quant al costat dret, la
capella, el dormitori blau, el dormitori rosa i les golfes, i, pel que fa al
costat esquerre, una Sala d'actes, dues plantes d'aules i golfes.
Als anys 60 i 70 es van ampliar i reformar les altres parts de l'actual
escola. La cronologia de les obres, segons un recull inèdit i anònim de l'arxiu
Municipal de Lloret (ref.9.10 de la Biblioteca Auxiliar), és la següent:
El 1903 s'adapta com a escola el xalet.
El 1929 es compra i s'amplien dos
cossos de quatre plantes a dreta i esquerra.
El 1968 es fa un altre pavelló.
El 1970 es fa la pista.
Entre 1989 i 1990 es fa l'escola de
BUP.
El 1992 es fa el primer pis del parvulari i el 1996 el segon pis del
parvulari.
Els arquitectes d'aquestes obres més recents foren Joaquim Fernández
Marqués (1968) i Eduard Fernández Cels (1989-1996).
Van dedicar el seu sistema escolar, selecte i avançat, que incloïa la
llengua francesa (sinònim de modernitat aleshores), a l'educació de noies de
bona família, encara que també funcionà com a orfenat.
Van hostejar-s'hi, des de 1903, Eulàlia i Clotilde Rocamora Rosés , filles
d'una de les famílies més prestigioses de Barcelona. Els seus prometatges van
portar a Lloret els seus futurs marits, de poder econòmic considerable. Aquests
són Guillem Brugueroles i Canals, casat amb Eulàlia Rocamora, que adquirí una
extensa finca al sector del Rieral, que batejà amb el nom de "Masia del
Roser" i Raül Roviralta Astoul, casat amb Clotilde Rocamora (Vegeu la
fitxa corresponent als Jardins de Santa Clotilde, Lloret de Mar).
A principis del segle XX funcionaven quatre escoles religioses a Lloret a
banda de l'escola pública situada a l'Ajuntament (Vegeu fitxa corresponent a la
Casa de la Vila de Lloret).
El COAC de Girona ha eliminat un accés per a consultar el Patrimoni dels municipis gironins, ens agradaria recuperar-ho, atès que dissortadament les fons informatives que haurien d’haver-se desenvolupat, Catàlegs de bens, Catàlegs de masies, només existeixen en un nombre molt limitat de municipis, i les raons, NO SEMPRE es deuen a la manca de recursos econòmics.
NO FUNCIONA
Patrimoni Gencat ha modificat la pàgina
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34041
Digueu-me conspiranoic, no us sembla
sospitós que això succeeixi justament quan la Generalitat de Catalunya està
gestionada per el PSC?
En ambdós casos, COAC i Patrimoni de
la Generalitat, feu arribar les vostres peticions per tal que tornin a “ facilitar “ el coneixement del Patrimoni de Catalunya
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs , imatges del
interior de la capella, i la confirmació de la seva advocació a l’email
castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada