ESCOLA COMARCAL. / CEIP JOSEP PEÑUELAS DEL RIO. LA JONQUERA . L’EMPORDÀ SOBIRÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/06/escola-publica-de-la-jonquera-lemporda.html

Edifici de planta baixa construït sota les influències del règim feixista,   utilitzant però,  aspectes formals anteriors.

Simètric, de coberta inclinada amb teula àrab i amb un cos principal que sobresurt en planta i es reforça amb la coberta a dues aigües, presenta grans obertures agrupades en cada lateral, amb una funció evident d'il·luminat i ventilar correctament l'interior.

L'edifici actual ha estat bastit en tres fases.

La primera, 1954-1958, abasta la construcció del primer edifici.

El primer edifici és projectat per l'arquitecte Claudi Díaz Pérez (Figueres, 02/11/1904 - Barcelona, 19/06/1985) , que construeix únicament una primera fase de l'edifici. Ens agradarà rebre una fotografia d'aquest arquitecte a l'email castellardiari@gmail.com 

La segona, 1964-1971, el segon edifici.

I la tercera, 1985, suposa l'ampliació del conjunt.

El 1957 el relleva en la direcció d'obres José María Claret Rubira (Gerona, 1908-ibidem, 1988) que finalitza l'obra el 1958.

L'any 1969, novament, José María Claret Rubira (Gerona, 1908-ibidem, 1988) projecta el segon edifici, que convertirà l'escola de la Jonquera en Escuela Comarcal, i que s'inaugura el 1972.

L'any 1985 té lloc una ampliació del conjunt.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’ampliació a l’email castellardiari@gmail.com , així com de les successives reformes.

https://agora.xtec.cat/escjoseppenuelas/lescola/historia/

Els noms dels mestres del feixisme, i de la democraciola,  difícilment seran recordats:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

https://relatsencatala.cat/relat/un-pais-de-p-n-ns/1082166

Hi ha qui diu ESPAÑA VA BIEN,  penso ben al contrari, que això no és cert ni per als antidemòcrates.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Catalunya us ho agrairà.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES CORTS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. BARCELONA

 

Llegia que el conjunt, dissenyat per l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí  (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981  , va ser construït a partir de 1920 amb la finalitat d'establir a Barcelona un monestir benedictí filial del de Montserrat.

 La construcció va ser finançada per l'industrial sabadellenc Josep Nicolau d'Olzina i de Ferrer i la seva esposa Mercè de Pallejà i de Bassa, Marquesos de Montsoliu. Entre els anys 1921 i 1924, el matrimoni va morir sense deixar descendència, però els seus nebots, en Guillem de Pallejà Ferrer-Vidal i Clotilde Ricart Roger van voler continuar amb el projecte. Els sufragadors de l'església desitjaven un edifici d'estil Renaixement, i els monjos de Montserrat, als quals el temple anava destinat, una església romànica. Davant aquesta disjuntiva Rubió decidí arrencar del greco-romà toscà per continuar amb Brunelleschi, donant així relativa satisfacció a tots dos contendents. Un dels seus deixebles, Joan Mirambell Ferran (28 de febrer de 1892 - 14 de maig de 1983),    donà forma al conjunt enjardinat.

Les obres del monestir es paralitzaren amb l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats per general Franco. Rubió i Tudurí hagué d'exiliar-se.

Les obres foren represes l'any 1950, quan Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - Barcelona, 21 de maig de 1966) es feu càrrec del projecte i Josep Obiols Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) fou contractat per realitzar les pintures que decoren el pòrtic.

 L'any 1964, essent arquebisbe, Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) passà a mans de l'Arquebisbat de Barcelona, que la  convertí en  la Parròquia de Santa Maria Reina.

El Concili d’Efes de l’any 431 , va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos). L’església nazional catòlica insisteix en formules com, virgen, santa, nuestra señora,...,

https://www.facebook.com/photo/?fbid=10238662471758104&set=pcb.10238662476718228

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40382

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 

CAPELLA DE LES QUINTANES, ADVOCADA ALS SANTS LLUCIÀ I MARCIÀ. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA

 

Llegia de capella de les Quintanes, advocada als Sants Llucià i Marcià;  edifici  de nau única amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i estan parcialment arrebossats i pintats. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada.

La façana té un portal rectangular amb un òcul al damunt i el capcer, triangular, és coronat per un campanar d'espadanya que conserva la campana in situ.

L'interior és cobert amb volta i està decorat amb pintures; a les parets de la nau s'hi distribueixen els passos d'un viacrucis de ceràmica.

• Imatge Central: Mostra una escultura exempta de la Mare de Déu de Fàtima, representada dempeus sobre una peanya, abillada amb una túnica blanca, mantell i una corona daurada.
• Retaule i Estructura: La figura s'emmarca dins d'una fornícula central d'un retaule d'estil neobarroc o historicista, profusament decorat amb motius vegetals i motllures daurades.
• Pintures Murals: Al voltant de la imatge de la Verge es distribueixen diverses escenes pictòriques compartimentades. Aquestes pintures representen diferents passatges de la vida de Jesús i de la Verge Maria (com el Naixement, la Fugida a Egipte o la Presentació al Temple).
• No trobava cap dada relativa a l'autor del Retaule, en demanaré informació a efa@quintanes.cat

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/07/goigs-sants-llucia-i-marcia-quintanes.html

La casa va ser adquirida per la Caixa d'Estalvis de Manlleu i convertida en escola agrària. Quan les Caixes Catalanes eren regalades als bancs – en aquest cas al BBVA -   la finca passa a la Fundació Antiga Caixa Manlleu.

 S'hi realitzen estudis professionals de Grau Mig i Superior de temàtica agrícola-ramadera, jardineria i forestal.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME. BANYOLES. EL PLA DE L’ESTANY

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14931

Església de planta rectangular aixecada a la cantonada de dos carrers. L'exterior és poc interessant, amb pedra vista sense arrebossar. Només destaquem el frontó superior de l'entrada de ponent, i el més petit, però trencat, de la porta. La coberta és a dues aigües. 

A l'interior presenta una sola nau amb capelles laterals. Per marcar la separació entre aquestes darreres s'utilitza pilastres -algunes d'elles daurades de fust estriat i capitells corintis-. En un primer pis, també observable a l'exterior, s'obren un seguit de finestres amb gelosies que permeten a les monges el seguiment de la litúrgia sense ser vistes pels parroquians. La volta és de creueria, amb algunes claus decorades profusament. Si traslladem la nostra atenció a l'absis podem veure en diverses pintures de motius marians: el centre una àmplia fornícula serveix per acollir la imatge de la Verge i el Nen. En aquesta zona absidal, a més, la volta està pintada de blau -símbol del cel dels justos i dels Sants-. Tot l'edifici és d'una extrema senzillesa compositiva. Potser l'interior presenta elements amb majors pretensions, però aquests als ulls contemporanis no deixen de ser "kitsch" i de baixa qualitat.

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/reforma-de-lesglesia-del-carme

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/cobles-la-mare-de-deu-del-carme.html

Oh Marededéu, Mare de llum i esperança,

 

Acull avui la veu humil però ferma del teu poble,

la pregària dels banyolins i de tots els catalans

que, des del record i la memòria, alcem els ulls cap a Tu.

 

Tu que coneixes el pes de la història

i les ferides que travessen els segles,

escolta el clam d’una terra que no oblida

ni el seu origen, ni la seva dignitat.

 

Des de 1714, el nostre anhel no s’ha extingit,

sinó que ha crescut en silenci, en resistència, en cultura i en paraula.

Beneeix aquest desig de llibertat,

que no neix de l’odi, sinó de l’amor profund a la nostra terra,

a la nostra llengua i a la nostra gent.

 

Dóna’ns força per caminar amb justícia,

saviesa per actuar amb rectitud,

i coratge per mantenir-nos fidels

als valors de pau, democràcia i respecte.

 

Eleva, Mare estimada, aquesta pregària fins a l’Altíssim,

i guia el nostre poble perquè, sense rancor però amb fermesa,

pugui assolir el seu destí en llibertat.

 

Que la nostra veu sigui sempre digna,

i que la nostra causa sigui sempre noble.

 

Amén.

 

 

CAPELLA DE SANT JAUME. LLEIDA

 

Llegia de la capella de l’apòstol sant Jaume  al C/ Major, 74 - C/ dels Cavallers, 2 de Lleida  construcció de línies molt senzilles, conformada a l'exterior per un cos unitari de planta quadrangular, al qual se sobreposa un segon nivell construït a començament del segle XX, en el qual s'obren òculs i finestres de mig punt, tot conferint al conjunt l'aparença d'una torre i desfent les proporcions gairebé cúbiques de l'obra del XIV.

 Aquesta es descompon en dos paraments de carreus regulars ben disposats, i s'hi disposen simètricament dues portes adovellades que determinen la perspectiva d'un doble frontis definit en funció de l'emplaçament en angle de la capella.

 

Fotografia.  Jordi Contijoch Boada

 El que es troba al carrer Major correspondria, en concret, a l'accés principal. En l'eix de la portada s'hi troba la imatge gòtica de la Mare de Déu amb el Nen i, flanquejant-la, les de Sant Jaume i Sant Joan Baptista, obra moderna, a més de tres petits escuts que ressegueixen les dovelles.

 La façana encarada al carrer de Cavallers equilibra la visualització global d'ambdós frontis mitjançant un òcul situat al damunt de la portada, al costat de la qual hi ha un tercer accés, de dimensions més reduïdes.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/07/goigs-sant-jaume-lleida-segria-lleida.html

El mural que presideix l'altar de la capella de Sant Jaume (o Peu del Romeu) a Lleida és obra de l'artista lleidatà Miquel Roig i Nadal (1924-1993).

 Aquesta pintura mural es troba a l'interior d'aquest monument històric, on també destaca la talla de l'apòstol, que va ser realitzada per l'escultor Jaume Gort  Farré (Montoliu de Lleida, 27 d'agost de 1919 - Lleida, 9 de novembre de 1966)

Per la intercessió de Sant Jaume, injustament abduït per l'extrema dreta,  i àdhuc  esdevingut patró del narcotràfic ,  feia arribar a la Altíssim la meva sempiterna pregaria, Senyor ; allibera el eu poble !!!!

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE LA LLUM. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

 

Llegia que l'autor de l'església de la Mare de Déu de la Llum (situada al barri de la Florida de l'Hospitalet de Llobregat) va ser l'arquitecte Gabriel Alomar Esteve (Palma de Mallorca, 28 d’octubre de 1910 - Palma de Mallorca, 25 de desembre de 1997  

El temple va ser construït l'any 1956

La imatge de la Mare de Déu de la Llum situada en el frontispici del presbiteri, Fou copiada en rajoles pels germans Serra.

Està situada al mig d'un cercle solar del que surten llampegades. L'Infant Jesús està dret i la Mare només el sosté pels peus.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-llum

No sabia trobar els Goigs, ni com Marededéu de la Llum, ni com santa Maria de la Llum, o la Virgen de la Luz, o Nuestra Señora de la Luz, en la terminologia habitual de l’església heretica del REINO DE ESPAÑA

En trobava uns dedicats a aquesta advocació a la Catedral de Barcelona

https://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/2025/04/goigs-la-mare-de-deu-de-la-llum-patrona.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=15124

Que la Marededéu de la Llum, elevi a l'Altíssim la pregària del poble català, Senyor, allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA

TORRE JOAN LLUSSÀ DURAN. BARCELONA

https://diarieljardi.cat/la-torre-joan-llusa-un-edifici-inspirat-en-larquitectura-neoclassica-parisenca/

Arquitecte : Josep Pujol i Brull (1871-1936)

Promotor: Joan Llussà i Duran (sovint documentat com a Joan Llusà) rellevant comerciant i industrial barceloní de principis del segle XX. Com a membre destacat de la burgesia de la ciutat, l'any 1913 va fer construir la coneguda Torre Joan Llusà (o Palacete La Belle Époque), situada a la prestigiosa Avinguda del Tibidabo, número 30.

Joan  Llussà i Duran va estendre la seva empremta a la vila de Tona (Osona). Durant el boom de la cultura de les aigües termals i els balnearis (entorn del balneari Roqueta), el teixit burgès barceloní hi va establir la seva zona d'estiueig. Encarregava a l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (amb la col·laboració de Jaume Mestres i Fossas),  tres grans torres residencials unifamiliars molt properes entre si (al carrer que avui porta el seu nom, Torre Rosales (antiga Torre Adelaida).Torre Salvans (antiga Torre Matilde).Torre Ferrer Baulena (antiga Torre Teresa)

Ens agradarà rebre una fotografia de Joan Llussà i Duran a l'email castellardiari@gmail.com , en aquest dissortat reialme no costa trobar imatges d'algú que l'única virtut - coneguda - que té, és la bona relació amb el món del narcotràfic, i  alhora no n'hi ha de persones emprenedores com el Joan  Llussà i Duran