https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-lluc-de-nyus-les-valls-daguilar
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15803
L'església d'Anyús , advocada a Sant Lluc Evangelista del que Sant Pau ens diu que era metge i company seu, és un edifici d'una sola nau rectangular, coberta amb una estructura d'embigat de fusta que sosté un llosat a doble vessant, que actualment es troba parcialment enfonsat. L'església és capçada a llevant per un tram trapezoïdal que és cobert amb volta de canó, més estret que la resta de la nau, però sense diferenciació exterior, de manera que el volum de l'edifici és definit per un prisma sense elements diferenciats.
La porta actual, que correspon possiblement a una reforma, s'obre a la façana meridional, prop de l'angle sud-oest, però la porta original, actualment paredada, és situada a la façana de ponent. La porta actual és un arc rebaixat i té tot el marc arrebossat. L'edifici només presenta una finestra, situada a la façana meridional prop de l'espai absidal, espitllerada i d'una sola esqueixada.
L'interior és totalment encalcinat, i el parament exterior és format per un aparell de reble de peces molt grans, especialment als angles, molt irregular, lligat amb fang i molt poc morter de calç.
L'element més característic que identifica l'església és un potent campanar d'espadanya, d'un sol ull, amb arc de repeu, situat sobre la façana de ponent, i que presenta els vessants de la coberta graonats.
La tipologia d'aquest edifici s'avé amb altres construccions del seu entorn immediat, com la propera ermita de Sant Quiri, que presenten el cos de l'absis només diferenciat interiorment, seguint una formulació molt arcaica i simple que també es troba en altres esglésies d'aquesta àrea, com ara Sant Martí de Biscarbó. És difícil de datar, precisament per la seva extrema simplicitat i la manca de relació amb les formes més esteses de l'arquitectura catalana anterior al segle XI, en què l'absis es diferencia volumètricament del cos de la nau.
D'altra banda, segons l'arquitecte Joan-Albert Adell Gisbert (Barcelona,
1955) (Catalunya Romànica, VI p. 256-257), les formes constructives de Sant
Lluc d'Anyús no permeten, tampoc, establir conclusions cronològiques, ja que no
hi ha cap element que permeti afirmar inequívocament el caràcter alt-medieval
de l'edifici, tot i que semblaria raonable, a tall d'hipòtesi i amb totes les
reserves, acceptar aquesta filiació atenent el seu context geogràfic i
arquitectònic.
l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, la retratava l’any 1983. Ens agradarà
tenir noticies a l’email castellardiari@gmail.com d’aquest fotògraf, sembla que llicenciat en
historia, al que l’Urgell sobirà li deu un reconeixement per la seva tasca.
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
Només una Catalunya lliure i sobirana,
podria plantejar-se polítiques
demogràfiques que permetessin ocupar
i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha
massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt
termini com única opció possible.
l mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la
progrmació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones
de dubtosa honestedat, formació i/p intel·ligència, opinin de tot i de tothom,
comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... , continuen en llibertat
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
.jpeg)

.jpeg)
.jpeg)


.jpg)

.jpeg)




.jpeg)