diumenge, 13 de setembre del 2026

LA PETJADA QUASI DESCONEGUDA DEL PROMOTOR AGUSTÍ ANGLORA AGUILERA. BARCELONA.

 

Agustí Anglora i Aguilera va ser un destacat promotor i propietari català de finals del segle XIX i principis del segle XX. És conegut principalment per haver encarregat la construcció d'importants edificis residencials del modernisme català al districte de l'Eixample de Barcelona

https://modernismobarcelona.com/lugares/casa-agusti-anglora/

https://modernismobarcelona.com/autor/isidre-reventos-i-amiguet/

La Casa Agustí Anglora (1904-1906): És el segon projecte que el propietari va encarregar al mestre d'obres Isidre Reventós. Es troba pràcticament al davant, al carrer de Roger de Llúria, 74, i és la que destaca pel seu disseny purament modernista i la seva tribuna central.


La Casa Anglora Aguilera (1899-1902): Està ubicada exactament al carrer de València, 287, a la mateixa illa que la cantonada amb Roger de Llúria.

Té un marcat estil classicista i acadèmic, coronat per un remat superior molt característic de l'època.

 

dissabte, 12 de setembre del 2026

FAÇANA DE LA FARMÀCIA SAGUER, ABANS MASÓ & PUIG. GIRONA

 

La farmàcia gironina  del carrer de l'Argenteria 29 va ser dissenyada, el 1907, per l'arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) per al seu germà Joan Masó i per a Lluís Puig.

Els materials emprats per Rafael Masó en la decoració són: la ceràmica blanca amb disseny geomètric per al revestiment dels murs; el ferro forjat per a la construcció de prestatges on es col·loquen els pots per a medicaments, també dissenyats per Masó i realitzats pel ceramista Antoni Serra Fiter (Barcelona, 27 de gener de 1869 - Cornellà de Llobregat, 29 d'abril de 1932) . Tots aquests elements conjuguen funcionalitat amb decoració. Aquest interior es conserva amb modificacions com l'eliminació de les reixes metàl·liques dels armaris del fons, la desaparició del retaule dels Sants Metges (pintat per Joan Baptista Coromina Figueras (1890-1919)) i alguns elements del mobiliari.

https://rafaelmaso.girona.cat/esp/maso_obres_fitxa.php?id=10

 D'aquest projecte, finalitzat els primers mesos del 1908, només en perviuen els interiors, la façana (amb revestiment ceràmic i elements de forja) va desaparèixer amb la reforma que l'arquitecte Josep Maria Claret Rubira(  1908 + 1988 )  va dur a terme el 1935, després de passar l'establiment a les mans d'Emili Saguer i Canal (07/08/1935).

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/autores/josep-maria-claret-i-rubira

El 1935 l'arquitecte Josep Claret va reformar l'exterior de l'establiment, adaptant-lo a les tendències noucentistes i art-déco amb una forta empremta racionalista. Aquesta façana destaca pel refinament del material emprat, el marbre, juntament amb l'harmonia i la suavitat de les formes, tant les corbes de l'entrada com dels aparadors laterals.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21310

divendres, 11 de setembre del 2026

CASES ENRIQUETA RODRÍGUEZ DE LACÍN I FERNÁNDEZ DE TUÑON, AL CARRER D’ARAGÓ, 395-399

  

L’Enriqueta Rodríguez de Lacín i Fernández de Tuñon (Barcelona, 1862 - 1939) va ser una important propietària que va encarregar diversos edificis a la zona de l'Eixample i el Passeig de Sant Joan.

Com altres dones de la seva posició a la Barcelona de principis del segle XX, va gestionar el seu propi patrimoni familiar invertint directament en finques urbanes en plena expansió de l'Eixample, esdevenint una mecenes indirecta de l'arquitectura modernista local.

Fora possible obtenir una fotografia i/o retrat de L’Enriqueta Rodríguez de Lacín i Fernández de Tuñon (Barcelona, 1862 – 1939), l’esperem a l’email castellardiari@gmail.com

El feixisme, que considerava  - i considera encara – “imbecillitas sexus”,  a les dones retornava a l’edat mitjana el món econòmic del REINO DE ESPAÑA, el “ virus de Castilla” , la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica, que lluny de reduir-se amb la “ democraciola   s’estenia fins a  la figura mateixa del rei “ demèrit “ , explica molt be, la degradació política i social actual. Recordo la frase d’una persona dissortadament traspassada “ vivim en una conca minera

 Abans d'aquest projecte del carrer d’Aragó, 395-399 , edifici plurifamiliar de pisos, d'estil modernista tardà amb transició cap al noucentisme o l'eclecticisme propi de la dècada de 1910, havia encarregat la seva residència del Passeig de Sant Joan a l'arquitecte Emili Sala i Cortés (1908)

Després de la mort d'Emili Sala, Enriqueta Rodríguez va confiar el projecte del carrer Aragó a Juli Maria Fossas (Barcelona, 1868 - ibídem, 1945)  , un prolífic arquitecte de Barcelona conegut també per obres com la Casa Josefa Villanueva o la Seu de la Companyia Transmediterrània


dijous, 10 de setembre del 2026

ESGLÉSIA DE L'HOSPITAL DE VIC. OSONA

Llegia ;   Església que forma part del conjunt de l'Hospital de la Santa Creu , fundat per Ramon Terrades al segle XIV, l’edifici adjunt està format per unes sales de gòtic tardà, la façana renaixentista i la farmàcia son obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966)


Situada a la circumval•lació de les muralles de l'antic barri de Sant Joan, a l'eixample barroc que dóna fesomia a aquesta part de la ciutat als segles XVII i XVIII.

Fou construïda per l'arquitecte Josep Morató i Sellés( 1712-1768) d’estil barroc i de transició neoclàssica, es pot considerar estilísticament com un precedent de l'església de la Gleva a les Masies de Voltregà, construïda per arquitectes de la mateixa família.





Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Vic tenia 4.911 veïns l’any 1717; 9.193 l’any 1787; 14.343 l’any 1857, i no aconseguirà créixer fins al cens de 1930, a l’acabament del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) que assolirà els 15.005.; tancava l’any 2013 amb 41.647 habitants, que serien a darreries de 2025,  50405.

Potser no eren ‘ tant sants’ els constructors d'esglésies i convents , avui , en la seva major part buides, i/o dedicades a altres activitats com l’església dels trinitaris visible des d’aquest punt.


Deixava la meva sempiterna pregària a l'Altíssim, Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, on novament la herètica església NAZIONAL , fa costat als que no volen la democràcia  i deslliura'ns del " virus de Castilla " la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica

dimecres, 9 de setembre del 2026

L’HOSPITAL DE SANT LLÀTZER I LA CAPELLA ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT JAUME, INJUSTAMENT ABDUÏT PEL FEIXISME I ÀDHUC DESIGNAT PATRÓ DEL NARCOTRÁFIC. GIRONA

 

Llegia de l’edifici de planta allargada de dues crugies paral·leles a façana i de cinc trams, al carrer de Pedret, 152-156 de Girona,  que havia estat Hospital dels Leprosos, i dels Mesells, i més tard Hospital de Sant Llàtzer,  consta de planta baixa i un pis, i a la planta primera, en façana, apareixen finestres de pedra, llinda plana amb diferents escuts de la ciutat i d'altres, col·locades lliurament.

 Abans de la rehabilitació de l'edifici van estar molt deteriorades i tapiades, havent-hi obert de noves. Els arcs carpanells també estaven tapiats, excepte el dretà i l'esquerrà.

 El primer, que estava mig tapiat, era per accedir a l'església de Sant Jaume, més tardana i incorporada al conjunt; la segona amb escala exterior i porta renaixentista amb guardapols i dos capitells petits, floral el de l'esquerra i zoomòrfic el dret. La façana és de pedres ben treballades.

Capella de Sant Jaume, edifici  d'una nau incorporada a l'Hospital de Sant Llàtzer vers el XIV.

Tot l'absis és ficat sota la via del FFCC a França que passa pel darrera.

 El primer tram d'arc carpanell, per la dreta, de l'hospital crea una mena de porxo d'accés a la capella per una porta de traça renaixentista.

 Al damunt, una finestra s'ha convertit en òcul. Té campanaret d'espadanya d'arc de punt rodó.

El teulat sobresurt del conjunt de l'Hospital.

A la façana lateral dreta, encaixonada amb la muntanya, hi ha una finestra d'arc de punt d'ametlla.




Fotografies. Jordi Contijoch Boada


A partir de  1666 comença a plegar a l'esser inaugurat el nou hospital de Santa Caterina a Girona.

Si existeixen. Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Per intermediació de l’apòstol sant Jaume, abduït injustament pels feixistes i àdhuc designat patró del narcotràfic , elevava a l’Altíssim la meva sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i del “ virus de Castilla  la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica que és el seu pervers llegat al món.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 8 de setembre del 2026

CASA ENRIQUETA RODRÍGUEZ DE LACÍN I FERNÁNDEZ DE TUÑON. BARCELONA

 

Enriqueta Rodríguez de Lacín i Fernández de Tuñón (Barcelona, 1862 - 1939) va ser una propietària i promotora de la burgesia catalana coneguda principalment pel seu llegat en el patrimoni arquitectònic modernista

Llegia de la Casa Enriqueta Rodríguez de Lacín  i Fernández de Tuñon , que la protora l’encarregava l'any 1908 a l’arquitecte Emili Sala i Cortés Barcelona, 22 de febrero de 1841 - la Garriga, 7 de junio de 1921) la construcció d'un edifici d'habitatges situat al Passeig de Sant Joan, 51 (cantonada amb Consell de Cent).

Destaca per la seva tribuna semicilíndrica a la cantonada i una decoració esculpida amb motius florals de gran bellesa.

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/casa-enriqueta-rodriguez-de-lacin

Originalment estava coronat per una gran cúpula que va desaparèixer amb els anys

 

 

dilluns, 7 de setembre del 2026

CAPELLA DE SANTA CATALINA D’ALEXANDRIA. MONESTIR DE POBLET. LA CONCA DE BARBERÀ.

 De la capella de Santa Catalina d'Alexandria al Monestir de Poblet, al terme de Vimbodí, a la comarca de la Conca de Barberà, llegia:  Construïda en el segle XIII —va ser consagrada el 20 de juny de 1250—, és un clar exemple d’arcaisme en arquitectura, ja que els constructors van emprar, ben avançat el segle XIII, unes formes pròpies del XII: una nau molt senzilla, de carreus tallats, amb imposta i volta apuntada, sense arcs torals, i amb finestrals de factura elegant. És una còpia, gairebé, de la capella de Sant Esteve, situada dins la clausura monàstica, del segle XII.




La varen dedicar a Santa Caterina d’Alexandria, una santa molt popular a l’Edat Mitjana.

Era la capella per a ús dels pelegrins i dels laics que vivien entorn del monestir. Per això estava adossada a l’hospital de pobres, avui desaparegut, que ocupava el lloc de l’actual hostatgeria externa.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/11/goigs-santa-maria-magdalena-poblet.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/11/goigs-santa-caterina-dalexandria.html

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que santa Catalina d'Alexandria  elevi la nostra sempiterna pregària a l'Altíssim, Senyor, allibera el teu poble el jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, on novament la herètica església NAZIONAL , fa costat als que no volen la democràcia  i deslliura'ns del " virus de Castilla " la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica

diumenge, 6 de setembre del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ALBANYÀ ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae02pere.htm

https://www.bisbatgirona.cat/ca/parroquies/c/1259-albanya-sant-pere.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-dalbanya

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17833

Sant Pere. Temple consagrat el 957.

La parròquia fou unida a Sant Llorenç de la Muga el 1605, i separada d'ella el 1788.

L'església actual és d'una nau i transsepte, del segle XI.

Té com a sufragània Carbonils

 Dintre el seu territori es troba entre altres ,  l'antiga parròquia de Sant Miquel de Bassegoda i l'ermita de Sant Joan de Bauçols, fundada després de 1391.


Consten 753 ànimes l'any 1920 quan el Josep Salvany Blanch [Martorell (Baix Llobregat), 1866 - Barcelona, 1929 )  la retratava, el campanar devia compartir espai amb el Comunidor. 


 

A darreries de l'any 2025 els els 94,4 km²  del terme constaven censats  157 habitants de dret.





El futur d’Albanyà depèn sobretot de convertir el seu gran capital patrimonial i paisatgístic en activitat econòmica estable. Té avantatges clars: entorn natural, patrimoni romànic, devocions i aplecs, rutes de muntanya i el valor diferencial del cel fosc, que pot atraure turisme de qualitat, educatiu i científic. Però el repte és igualment clar: sense habitatge, serveis mínims, connectivitat i feina vinculada al territori, la tendència demogràfica continuarà sent fràgil. A curt i mitjà termini, el més plausible és no tant un gran creixement com una estabilització modesta si s’hi consoliden activitats de turisme sostenible, segona residència compatible amb la vida local i gestió forestal activa

Només però,  una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que l'apòstol sant Pere, elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA,  i del " virus de Castilla" la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica que ha estat la seva  aportació  al món. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dissabte, 5 de setembre del 2026

CAPELLA DE L’ALENY, ADVOCADA A L’ARCANGEL SANT MIQUEL. CALONGE DE SEGARRA. L’ANOIA SOBIRANA

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4960

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-daleny-calonge-de-segarra

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/calonge-de-segarra-lanoia-mes.html

Aleny és un llogaret al municipi de Calonge de Segarra. Està situat a 2,5 km al nord de Calaf a uns 660 metres d'altitud. Antigament formava municipi amb els pobles de Sant Pere de l'Arç, Dusfort i Conill.

La capella de Sant Miquel d'Aleny és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanar d'espadanya que no sembla gaire antic, o que en tot cas ha sofert una restauració que amaga tota l'antiga estructura. La festa d'Aleny es fa per Sant Miquel, al setembre

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4327

Capella molt reformada, situada vora la carretera d´accés al poble, a pocs metres del cementiri i aïllada de qualsevol construcció.

Es tracta d´un edifici d´una nau, planta rectangular, coberta interior amb volta de canó i capçalera plana. La coberta exterior és a doble vessant de teula àrab. La porta d´ingrés es situa a la façana de migdia. Situat a un extrem d´aquesta façana d´ingrés, es situa una fornícula amb la una escultura de la Mare de Déu de Montserrat.

A la façana de tramuntana de l´edifici, destaquem la presència de dos contraforts que reforcen l´estructura de l´edifici.

Coronant la façana de ponent de l´edifici, es disposa un campanar d´espadanya de doble ull d´arc de mig punt, damunt del qual es situa una creu.

Curiosament, l´edifici no presenta cap obertura que permeti l´accés de llum natural al seu interior.

Finalment, l´edifici presenta un parament arrebossat, menys l´estructura de la porta d´ingrés que es realitza amb carreus de pedra del país






.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

Quan al topònim, Aleny;  etimològicament  del llatxí ilìgnus 'pertanyent a l'alzina' (de fusta d'alzines o poblat d’alzines )

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’Arcàngel Sant Miquel, d’aquesta església a l’email castellardiari@gmail.com           

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/oracio-sant-miquel.html

Per intermediació de l’Arcàngel Sant Miquel, elevava a l’Altíssim la meva sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i del “ virus de Castilla “  la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica que és el seu pervers llegat al món.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


divendres, 4 de setembre del 2026

ESGLÉSIA DE VILANOVA DE PRADES, ADVOCADA A LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR. LA CONCA DE BARBERÀ

 https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5419

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/07/goigs-la-transfiguracio-del-senyor.html

https://www.concadebarbera.cat/ca/patrimoni-arquitectonic/esglesia-sant-salvador-4

Vull recordar que l’edifici religiós te façana a la carretera que mena fins a Prades.



Llegia;  Església de composició arquitectònica barroca. De planta rectangular i absis parcialment poligonal, amb tres cares. l'interior presenta una nau central entre columnes quadrades que formen fins la paret les capelles.

Bastida sobre una anterior romànica de la qual es conserven alguns murs laterals al costat de l'església actual.

Està construïda amb mamposteria menys la façana i el campanar, que són de pedra treballada.

Quasi tota la pedra de la façana és conglomerada d'origen sedimentari com les roques de la serra la Llena, i la roca del campanar és més fina, com l'arenisca.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com 

Feu-li saber a l’Albert Aymà Aubeyzon que les imatges que ofereix, llevat d’error NO SON  de Vilanova de Prades, a la comarca de la  Conca de Barberà, a la Catalunya envaïda i ocupada pel REINO DE ESPAÑA

https://catalunyafotos.cat/es/vilanova-de-prades-esglesia-de-sant-salvador

Us imagineu una Catalunya independent ?

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dijous, 3 de setembre del 2026

DE L’ESGLÉSIA DEL CONVENT DE SANTA TERESA , ADVOCADA A SANT ANASTASI, AL TEATRE MUNICIPAL JULIETA AGUSTÍ FARRENY. LLEIDA

 

https://www.segre.com/es/lleida/220718/el-convento-santa-teresa-


lleida-edificio-historico-abandonado-salvar_29940.html#image5

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21233

https://teatreescorxador.blogspot.com/p/lespai-3.html

El 5 de Març de 1673 el prior dels frares descalços demanava a la Paeria lloc i auxili per fundar el convent de monges carmelites descalces. A canvi de que l'església fos dedicada a sant  Anastasi, la Paeria concedí 500 escuts.

La generositat del canonge Francesc Pastor també hi va constribuir.

 Durant la Guerra de Successió, la Guerra d'Independència  i el GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL, en que l’Església feia costat al general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República –això  explica la descreença actual de la ciutadania -    les monges van haver d'abandonar el convent i l'edifici es va destinar a diferents funcions (hospital, centre d'asil de refugiats etc.)

Amb la victòria del sediciosos – que mai van ser jutjats per aquell crim execrable  - , les monges tornaren i l'edifici recuperà la seva funció original.

 Va tancar les seves portes l'any 1987, passant a ser propietat municipal.

Des de l'any 1984 fins al 1994 s'hi instal·là el Conservatori Municipal de Música, i finalment, el 23 de març de 2000, s'inaugurà la rehabilitació de l'església com a teatre.

Actualment és un espai teatral vinculat al Teatre Municipal de l'Escorxador. El 3 de maig de 2013 va rebre el nom de Teatre Municipal Julieta Agustí Farreny (Lleida, 1952 - Llardecans, Segrià, 8 de juny de 2012)  en homenatge a la creadora del Centre de Titelles de Lleida.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-sant-anastasi-de-lleida-martir.html

https://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/2011/05/els-goigs-i-les-festes-de-sant-anastasi.html

La imatge de sant Anastasi, adquirida per la Paeria al taller barceloní de Josep Campanyà Ros i que es venera en un altar de l’església de Sant Joan


https://www.reixachcampanya.cat/es/

Per intermediació de Sant Anàstasi, elevem la nostra sempiterna pregària a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble!!!!

Deslliura’ns Senyor del “ virus de Castilla”  la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 2 de setembre del 2026

IN MEMORIAM. CAPELLA DEL MAS LA PAÏSSA ADVOCADA A SANT NARCÍS. MONISTROL DE CALDERS. EL MOIANÈS

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9918

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-narcis-de-la-paissa

L'edifici que es conserva avui dia es va aixecar l'any 1629, tal com va quedar immortalitzat a la inscripció de la llinda de la porta d'accés.



És una construcció petita, d'una sola nau i planta rectangular, amb una teulada a dues aigües. Disposa d'un portal de llinda recta monolítica, una petita finestra rectangular i una senzilla espadanya al capdamunt per a la campana. Està situada a l'exterior de la tanca del mas, a la banda sud-est

Després de la victorià dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco ,  no hi va haver interès institucional ni privat per recuperar el culte religiós.

El  mas va tenir usos posteriors (durant  molts anys com a casa de colònies de l'Esplai de Castellar del Vallès), el temple  però,  va quedar en desús.



Avui dia està catalogat dins de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a part del conjunt de La Païssa.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.pedresdegirona.com/separata_sant_narcis_3.htm

Que sant Narcís elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera'ns del jou del REINO DE ESPAÑA, i del " virus de Castilla" ,la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica 

dimarts, 1 de setembre del 2026

IN MEMORIAN. ESCOLA DE VALLCLARA. LA CONCA DE BARBERÀ

 

Fa anys que maldem per confegit un inventari d’edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista. 

Llegia de l’edifici que havia acollit l’escola de Vallclara, que retratava l’Anna Domingo i Gabriel l’any 1989  ; edifici de grans dimensions, realitzat en pedra i amb una estructura molt senzilla i massissa.




La façana principal compta amb un bon nombre de finestres: una amb arc de mig punt i dotze allindades o amb arcs de descàrrega

La porta és ampla i adovellada.



Un contrafort molt sòlid reforça aquest mur de l'edifici.

El teulat és a dos vessants, essent una molt més llarga i pronunciada que l'altra.

Actualment, l'antiga escola serveix com a base per alguns serveis de l'ajuntament, a més de comptar amb un bar.

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai». Esperem l'acompliment de les previsions de l'Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978)

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a  l'email castellardiari@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ;  lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

dilluns, 31 d’agost del 2026

SANT JAUME DEL MAS RODEJA. VILANANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

 Xavier Burcet Darde retratava l'ermita de Sant Jaume dels Verders o Solers que es troba- amagada, molt amagada, segons explica - a uns dos quilòmetres de Vilanant, entre el castell dels Moros i el Mas Rodeja.




https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38393


És una construcció del segle XVIII que conserva algunes restes de l'església anterior, romànica del segle XII. La capella actual és d'una nau. La capçalera a l'exterior és carrada i no forma cantonades amb els murs de la nau. Al frontis hi ha la porta rectangular amb la llinda amb una creu incisa i la inscripció: 1729 ISIDRO RODEJA.


Sobre la façana es dreça el campanar de cadireta d'un sol arc. El mur meridional presenta vestigis de més antiguitat. El seu aparell, des de l'angle amb el frontis fins a la meitat de la seva llargada, correspon a la reconstrucció del segle XVIII. La resta, fins a l'angle de la capçalera, en una altura de poc menys de tres metres pertany a l'església romànica.


D'aquesta església només roman dempeus l'esmentat fragment constructiu, que quedà integrat en la capella posterior. En la part alta d’aquest mur s'hi observa l'inici de la curvatura d'una volta.


Al costat - segons l’enciclopèdia cadalana- hi ha restes de la fortalesa dels Solers. Joan Badia Homs (Palafrugell – Empordà jussà - 9 de maig de 194i ) , en l'estudi monogràfic corresponent a Vilanant en l'apartat "Sant Jaume dels Verders (o dels Solers)" del volum IX de Catalunya Romànica, diu textualment: "Tanmateix, al començament del segle XV, qui apareix com a senyor d'aquest lloc no és cap cavaller que porti el nom de Soler, si bé cal suposar que en podia ésser descendent i hereu per línia materna. Aquest Sr. del Soler de Vilanant era, aleshores, Pere de Galliners, personalitat destacada dins la petita noblesa, partidari conspicu de la causa de Jaume d'Urgell. E1 1410 figura com un els impulsors i consellers de la Unitat dels cavallers de Girona, sorgida a la mort del rei Martí. Actuà també com a procurador del comte de Prades al Parlament, a Tortosa, l'any 1412 a Barcelona, el 1413".


Pensem que l’esglesiola es qualificava inicialment dels Verders, per trobar-se en un lloc ple de vegetació i verdor , més tard en passar a la dependència de la família Soler, se l’acabarà coneixen com dels Solers, i actualment s’hauria de dir – nosaltres li direm – Sant Jaume del Mas Rodeja.


Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs al'email castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail.com 


Que l'apòstol sant Jaume, injustament abduït pel feixisme rampant, i nomenat " patró  oficial "  dels narcotraficants, elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor allibera el teu poble del jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA, i deslliura'ns del " virus de Castilla ", la CORRUPCIÓ  endèmica i sistèmica.  Amén. 

SANTUARI DE SANT COSME I SANT DAMIÀ. SANT JULIÀ DE RAMIS

 

https://www.pedresdegirona.com/girones/esglesia_sants_metges.htm

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/06/goigs-als-sants-metges-cosme-i-damia.html

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sant+juli%C3%A0+de+Ramis&page=1&pos=9

L'antiga parròquia de Sant Julià de Ramis, avui convertida en santuari de Sant Cosme i Sant Damià , Església dels Sants Metges,  està situada dalt d'una serra en l'antic nucli deshabitat de la població.



L'església és de tres naus, molt estretes, i amb coberta de volta de canó, la central és més alta, i de tres absis. El de l'esquerra fou reemplaçat per la sagristia el 1736, per dos cossos rectangulars que es reflecteixen a l'exterior per un terrat pla i que també és la base del campanar, de 1610, de planta rectangular acabat en punxa a quatre vessants i obertures d'arc de mig punt, dos a la cara nord i sud i un a les cares est i oest. L'entrada és a l'est, amb una porta renaixentista molt fina, de llinda plana i guardapols que clou en caparrons d'àngels, els brancals són de columnetes amb base i capitell de motius florals. Aquesta façana també té dues finestres de doble biaix. El tester del sud, ara restaurat, presenta un arc de punt rodó, que podia ser l'antiga entrada, i el frontó del teulat a doble vessant. Al nord hi ha l'absis amb arcuacions llombardes i dues obertures de doble biaix, una escala exterior que mena al campanar i una terrassa.

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21769

Que sant Cosme i sant Damià, elevin a l’Altíssim la  pregària dels santjulianencs, gironins, catalans, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i eradica d’aquest món el “ virus de Castilla

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 30 d’agost del 2026

DE MERCAT DE QUEVIURES A CENTRE DE CULTURA. VALLVIDRERA. BARCELONA

 

https://diarieljardi.cat/estancat-el-projecte-del-mercat-cultural-a-vallvidrera/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14421

https://www.amcvallvidrera.org/?page_id=27

https://catalan-architects.com/ca/2gv-sensibilidad-patrimonial-barcelona/project/rehabilitation-of-the-vallvidrera-market

https://liniaxarxa.cat/liniasarria/noticies/en-marxa-les-obres-per-a-la-conversio-del-mercat-de-vallvidrera/

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190625/462768869776/antiguo-mercado-vallvidrera-transformara-equipamiento-centro-cultural-barcelona.html

https://diarieljardi.cat/mercat-cultural-de-vallvidrera-reuneix-10-000-persones-primer-any-de-vida/

L’Ajuntament l’any 2011 va convocar un concurs d’idees guanyat per Petritxol 6 arquitectes. L’any 2016 BIMSA (Barcelona d’infraestructures municipals, S.A.) va encarregar a l’arquitecta Laia Llucià el projecte preliminar, que es va presentar als veïns del barri el 30 de gener del 2017 i un any després l’arquitecte Eduard Prats redactà el projecte executiu que es va presentar al Centre Cívic l’Elèctric de Les Planes. El cost estava calculat en 1.224.443€. En incloure’s l’espai de cuina el cost es va elevar a 1,4 milions d’euros

Al Consell de districte del passat mes de setembre es va comunicar a l’associació que “l’ordenança reguladora dels sorolls i les vibracions impedeix que l’equipament tingui els usos que s’havien previst…”. Dit de manera més clara, en ser l’edifici del mercat limítrof d’habitatges particulars, els sorolls provocats per la sala d’actes (on estava pensat fer teatre, concerts, etc) n’impedien l’ús.

L'edifici va ser dissenyat conjuntament pels reconeguts arquitectes catalans Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 - Barcelona, 14 de juliol de 1968) i Bonaventura Bassegoda i Musté  (Barcelona, 1896 — Barcelona, 1987) .

: Es va construir per donar una ubicació fixa i tancada a la vintena de comerciants ambulants que, fins aleshores, venien els seus productes a l'aire lliure a la plaça de Vallvidrera. Es va inaugurar amb un total de 45 parades i un bar

A partir de la dècada dels vuitanta, l'activitat comercial del mercat va començar a decaure progressivament a causa dels canvis en els hàbits de consum. L'any 2009, quan només hi quedaven tres parades en actiu, l'Ajuntament de Barcelona va decidir tancar-lo definitivament

La remodelació de l'any 2020 va anar a càrrec de l'estudi Ruiz-Larrea Arquitectura


Glòria i honor a  l'Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 - Barcelona, 14 de juliol de 1968) i  al Bonaventura Bassegoda i Musté  (Barcelona, 1896 — Barcelona, 1987) .