ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL / MENNA DE LLIÇÀ DE VALL

Retratava l’església parroquial de Lliça d’Avall, o d’Avall; en relació a l’advocació del ‘portador del Crist’, us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Vallès Oriental ], en la realitat foren una única persona. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

Llegia que va existir un primer temple romànic del qual es tenia constància documental des de l'any 1113.
A la visita pastoral del 1421 es recull que la capçalera amenaçava ruïna.

L'any 1594, el vicari general de Barcelona va donar permís per enderrocar l'edifici, i aprofitar els materials en aixecar-ne un de nou, que es va acabar de construir entre els anys 1666-1669.

Va ser reformat l'any 1756.

Després del genocidi contra Catalunya, només van quedar els murs. Desapareixen – no per a tothom - el retaule barroc de l’altar major, del 1741, i el retaule del Roser del 1648, i les campanes.

El mes de març de 1940 es va inaugurar la restauració del temple parroquial.

L’any següent 1941 , es van beneir dues campanes.

El 1958 es van instal•lar en ell quatre llums per a l’altar major.

El 1960 es va inaugurar l’altar de la Mare de Déu del Roser.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte encarregat de les obres a l’email coneixercatalunya@gmail.com






La descripció tècnica ens diu : Edifici de nau única amb absis poligonal sostingut per dos contraforts. La nau té tres trams coberts amb volta de creueria amb claus esculturades. L'absis és cobert amb volta de creueria. El cor també és amb volta de creueria i té una balustrada de ciment. La porta és rectangular, els brancals estan decorats amb motius circulars i l'arquitrau amb motius rectangulars. El campanar quadrat té dos cossos, el primer arrebossat amb ciment i el segon de carreu. Pica baptismal Presenta planta estrellada amb vuit puntes amb els segments entre arestes còncaus. Està coberta per una tapa metàl•lica. El peu és segmentat i treballat. Hi ha una inscripció il•legible.



Em cridava l’atenció el rellotge de sol de l’edifici de la casa parroquial.

MAS BOFILL, ABANS MAS COLELL. PALAMÓS. L'EMPORDÀ JUSSÀ

Rebia de la Maria de Sant Joan de Palamós, una bellíssima imatge d’aquesta casa, de la que el Pere Trijueque i Fonalleras en el seu excel•lent treball:

https://docs.google.com/file/d/0B5p3xx8ZytjiMjBjMzgxMmItOTU3Ni00NjVmLTgxNDgtZTcxYmVjMGJhYTg1/edit?hl=ca

Ens explica que s’anomenava Mas Colell almenys des de l’any 1315, i mantindrà aquest nom fins l’any 1615 en que passarà a pertànyer a les propietats del Mas Bofill, que continuarà designant-lo com Mas Colell fins al voltant de l’any 1800.

Recollíem el canvi de Bofill a Xec en els primers anys del segle XIX.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/04/mas-xec-abans-mas-bofill-palamos.html

Antic Bofill, refarà l’edifici del Mas Colell, que passarà rebre el nom de Mas Bofill.

La llinda de la porta principal té gravada la data de 1762.

Sembla ser que el pati és posterior ja que al portal s'hi pot llegir: "Sebastià Basja nei en 1848". En l'actualitat el mas compleix la funció per la que fou construït i podem veure que les terres de la rodalia s'estan explotant. L'estat de conservació de l'edifici és molt bo i no ha sofert reformes importants.



La descripció tècnica ens diu : l'edifici té tres plantes i està cobert amb teulada a dues vessants. La planta es divideix en tres crugies i la del centre està coberta amb volta de canó d'arestes. Al primer pis hi ha la gran sala oberta a l'exterior per un balcó. Les finestres estan emmarcades amb pedra de granit ben escairada. Al costat esquerra s'obre una petita galeria de tres i barana de ferro. El parament està arrebossat i a la façana es conserva un rellotge de sol.

L’Ajuntament de Palamós faria molt santament, endegant un Catàleg de Patrimoni, aprofitant les magnifiques aportacions dels investigadors locals.

CAN BOSC VELL. LA HISTÒRIA FURTADA

Després d'un llarg procés, Vilanova del Vallès va tornar a ser independent municipalment a partir d'un Decret aprovat per la Generalitat de Catalunya el dia 6 de desembre de 1983. L'Ajuntament es va constituir el 12 de febrer de 1984, fins aleshores pertanyia als municipis veïns de La Roca del Vallès i de Montornès del Vallès

Això explica – en part- la manca d’informació en relació a la finca anomenada de Can Bosc Vell, on es va fer una gran reforma a la segona meitat del segle XX.



Gran masia de planta rectangular amb planta baixa, pis superior i golfes. Presenta una gran torre adossada en l'extrem dret amb tres nivells i coronada amb arcs oberts i merlets , amb un clar estil de fortificació. A l'esquerra de l'edifici hi ha tot un cos en forma de L de planta baixa i primer pis. Tot el recinte té un mur que el delimita.

No entenem la raó per la que s’ha furtat als vilanovins el coneixement del seu Patrimoni Històric. Esperem que en ho sàpiguen explicar des dels consistoris de la Roca del Vallès i de Montornès del Vallès.

Sou pregats – per amor a Catalunya – a fer-nos costat a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en aquesta tasca, tant gegantina com desagraïda, de recuperar – fins on sigui possible – la nostra memòria històrica

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE PALAU. GURB. OSONA.CATALUNYA

L’Anna Mora ( amb qui compartim cognom, però no destresa tècnica pel que fa a la fotografia ), publicava al blocdefotos.cat una bellíssima imatge on apareix l’esglesiola de SANTA MARIA DE PALAU, actualment al terme de Gurb, a la comarca d’Osona.



De la descripció tècnica reproduïm : Edifici religiós. Capella de nau única amb capçalera i sense absis. L'entrada es troba a la part de migdia, formant un petit comunidor. La nau és orientada de llevant a ponent, indret on s'eleva un petit campanaret d'espadanya, L'interior està cobert amb volta de canó. Als peus de la nau hi ha un cor al qual s'accedeix mitjançant una escala de cargol. A la part esquerra i adossat a la nau es forma la sagristia. El presbiteri se separa de la nau mitjançant unes escales. S'observa un arc toral a la part de l'altar i un altre al centre de la nau. A l'interior es poden observar restes de pintura, per bé que es troben en molt mal estat. L'exterior és arrebossat i pintat en alguns sectors mentre que en altres la pedra és vista. El mur de migdia és sostingut per un gros contrafort.

L’esglesiola es troba dins la demarcació de Sant Esteve de Granollers de la Plana, a la part més nord del terme, i la seva demarcació primitiva comprenia el terreny situat entre la riera de Sorreigs i el Ter.

Palau és documentat des del 930 i fou cedida a Ripoll pel comte Borrell vers el 950. Al segle X s'hi creà la pabordia d'Osona o de Palau, del monestir de Ripoll, que va subsistir fins al 1835.

La capella conserva una bona part de la nau romànica, amb la capçalera molt modificada al segle XVIII i ampliada amb un atri i una sagristia.



Trobava un exemplar dels Goigs d’aquesta advocació

Per seguretat, només s’exposa la imatge gòtica d'alabastre, del segle XV en la qual la Mare de Déu és representada dempeus amb el nen Jesús al braç esquerre, en els dies d’Aplec.



Vivim en una Colònia en la que no està garantida la indemnitat del Patrimoni Històric i Cultural.

CASA MATAMALA A LA FOSCA. PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ

Començàvem – per així dir- ho - a treballar conjuntament la Maria de Sant Joan de Palamós, i l’Antonio Mora Vergés, en la tasca bàsicament de retratar i publicitar el Patrimoni Històric de Palamós, a dia d’avui el treball ha donat ja resultats notables :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/04/lensulsiada-torre-del-mas-pepo-palamos.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/03/castell-de-vila-roma-sant-joan-de.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/03/convent-dels-agustins-de-nostra-senyora.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/03/escola-publica-ruiz-gimenez-de-palamos.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/03/masia-castell-i-capella-de-sant-esteve.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/04/casa-vilahur-la-platja-de-la-fosca.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/04/cementiri-municipal-de-palamos-emporda.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/04/pont-eiffel-de-la-riera-daubi-palamos.html
http://relatsencatala.cat/relat/santa-eugenia-de-sant-joan-de-palamos-lemporda-jussa/1043998

Ens queda molta feina per a fer.

Rebia en aquesta ocasió unes magnifiques fotografies de l’edifici racionalista, conegut amb el nom de La casa Matalamala, que es construïa aprofitant el pendent del terreny.



L'any 1935 l'arquitecte barceloní, Josep Pellicer, construeix una casa a La Fosca per encàrrec del Sr. Josep Matamala de Palamós. L'edifici s'inscriu dins el racionalisme proposat pel G.A.T.C.P.A.C. (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).

El racionalisme arquitectònic és un corrent sorgit a Europa després de la Primera Guerra Mundial que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics, i la influència de la producció industrial.

El propietari presenta l'obra al concurs anual organitzat per la Cambra de la Propietat Urbana, presidia per Ferran Casadevall i Rosés. Obté el segon premi, entre nou aspirants, consistent en 400 pessetes ( 2,40€) una placa de bronze i un diploma acreditatiu (02/02/1936). Els mèrits al•legats pel jurat són "les condicions artístiques, sanitàries i de visualitat externa, i tipus econòmiques de la casa".



A la façana hi ha una placa de bronze on es llegeix: "Cámara Oficial Propiedad Urbana de la Provincia de Gerona. Edificio Premiado. Año 1935."



La descripció tècnica ens diu : A nivell del carrer hi ha el garatge, amb murs atalussats de contenció i fonaments de formigó, cobert amb volta d'arc carpanell, i a l'esquerra l'escala que dona accés a la terrassa. La planta baixa té a la dreta el menjador-sala d'estar, amb un finestral cara a mar, una petita cuina, habitacions i els serveis. Al pis superior cal pujar-hi per una escala exterior que porta a un petit terrat i a les dues habitacions sobre la sala. La coberta és plana de 3 gruixos de rajola borda i una capa d'aglomerat de suro. Està coronat per una cornisa negra. La barana de les terrasses i l'escala és de doble tub de ferro. A la part posterior s'obre el jardí al fons del qual hi ha una petita construcció que fa de safareig.

No s'han fet reformes a l’edifici, més enllà de substituir les persianes que inicialment eren negres.

L’aplicació dels principis racionalistes en bona part de les construccions actuals, ha fet que la casa Matamala, esdevingui un edifici més, del tot ‘normal’, com la resta de les que conformen l’espai urbanitzat.

TRESORS DE LA VALL DE LLÉMENA, SANTA CECILIA DE MONTCAL. CANET D’ADRI. EL GIRONES. CATALUNYA

Manllevava una fotografia publicada per Sanabria al blocdefotos.cat de Santa Cecilia, situada al poble disseminat de Montcal, Montcald o Montcalb, situat a llevant de Canet d’Adri.



El lloc esmentat el 1017 en una butlla del papa Benet VIII.

Per documents posteriors hom sap que Montcal era només una finca lliure de tributs i prestacions, amb abundància de propietats eclesiàstiques i, que no esdevingué parròquia no es fins al segle XII.

L’any 1698 era lloc reial.

La descripció tècnica ens explica : Església d'origen romànic. Interiorment s'estructura en una sola nau coberta amb volta apuntada i absis semicircular. Posteriorment fou ampliada amb una nau a migdia i una capella i la sagristia a la banda de nord. Les parets portants són de maçoneria, arrebossada a les façanes imitant un especejament de pedra a la part inferior. La porta d'accés és dovellada, sobre ella hi ha una petita rosassa. Un cos afegit desvirtua la façana principal. Damunt la nau hi ha la torre campanar de planta quadrada, les finestres són geminades amb mainell de capitell trapezoïdal a la part superior de les quatres façanes.

ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. CAMBRILS.TARRAGONA

S'esmenta l'església parroquial - Que suposem ja advocada a l'Assumpció de la Marededéu , mal dita Santa Maria,  la dedicació a la Marededéu en qualsevol de les seves advocacions era  molt comú en les terres recuperades als sarraïns - de Cambrils, en una Butlla del Papa Anastasi IV redactada el 25 de març de 1.154.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

Al voltant de l'any 1575, hom defensa que es va reedificar l’església de Santa Maria de Cambrils. Es va bastir més petita que l'actual, i la seva entrada principal era llavors per la placeta de la Concepció.

Va patir una important modificació a final del segle XIX, que va consistir en una ampliació i amb una dotació d'una façana de tipus neogòtic.

L’any 2003 es van finalitzar diferents obres tant exterior, com en el campanar, així com en l'altar major, que han millorat el seu aspecte i la seva dignitat; volien ser el colofó de les reformes pendents des del final del segle XIX.

En els darrers anys, s'ha procedit a diverses millores, com la dotació de noves campanes, projecte de reparació de façana, etc.

De planta rectangular, disposa d'una nau central amb capelles laterals.

Pensem que la participació catalana en el tràfic amb les colònies americanes, deuria deixar la seva petjada tant a l’església de Santa Maria, com a la resta d’edificis religiosos del terme. Es van aixecar, reconstruir, reformar, i refer, la majoria en aquell període, com desgreuge davant l’Altíssim per l’espoli aplicat als indígenes americans.

Ens agradarà tenir noticia de l'autor de la restauració desprès de la victòria del sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República. 

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.

Hi ha coses que cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la  Marededéu, o la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

Que l'Assumpció de la Marededéu de Cambrils,  elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!

Sou pregats d’ampliar i/o esmenar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com