RUTA JOSEP PUIG CADAFALCH PEL TERME DE SANTA MARIA D’OLÓ

Fèiem amb el Josep Olivé Escarré la ‘ruta ‘ Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17 de octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956), per Santa Maria d’Oló, al Moianès, Bages, a la colònia del REINO DE ESPAÑA que els aborígens anomenem Catalunya.

Ens aturàvem per retratar en primer lloc la capella romànica de Sant Jaume de Vilanova.

Ens apropàvem fins a la Torre de Vilanova.

I acabava retratant de lluny la Capella de la Santa Creu de Rodoreda.

Hores d’ara tothom té coll avall - i no ens cansarem de repetir-ho - que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCULTURES FUNERÀRIES D’ENRIC CLARASÓ DAUDI AL CEMENTIRI DE GRANOLLERS

El vallesà, Enric Clarasó i Daudí, (Sant Feliu del Racó 1857 - Barcelona 1941) , va triomfar més fora de casa que dins :

http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/21/47/06hernandez.pdf

Dit això, al Cementiri de Granollers trobem bona mostra del seu treball en els hipogeus de :

Frederic Torras Bergé
Trobava únicament noticia del traspàs de la seva vídua, Clara Camarasa Viñamata.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1918/09/27/pagina-2/33315981/pdf.html?search=Federico%20Torras%20Berg%C3%A9

Joan Torres Bergé
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1907/06/14/pagina-3/33401616/pdf.html?search=Torras%20Berg%C3%A9
Joan Torras i Bergé , industrial tèxtil (1852-1900), fou alcalde de Granollers els anys 1887 -1890, pel partit liberal.

Advertia en la figura la possible mancança d’un objecte a la mà dreta.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASA MARIA ROCA O TORRE FATJÓ. CERDANYOLA DEL VALLÈS

No es té coneixement del mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava aquesta torre d'estiueig envoltada de jardí, atenen l’encàrrec de Maria Roca ( sense cognom matern ), en una data indeterminada de darreries del segle XIX o XX.

L’any 1944 l’arquitecte Josep Vila Juanico, atenen l’encàrrec de Domingo de Gomar i Vecina, casat amb Engràcia Fatjó i Vallès, farà una reforma de la casa.

La descripció tècnica ens diu ; La seva estructura està formada per dos cossos principals, la planta inferior i un pis superior de dimensions inferiors i que es superposa a la planta originant d'aquesta manera dues terrasses laterals i una posterior. El segon cos està coronat per una teulada de quatre vessants i de gran voladís sostingut per mènsules. Les baranes de les terrasses i el fris que envolta la planta baixa, en la seva part superior, presenten decoració floral. Les finestres estan emmarcades per motllures i els murs estan arrebossats.

http://www.cerdanyola.cat/recursosweb/documentos/urbanisme/cataleg/Q4-40.pdf

https://www.youtube.com/watch?v=ZF80Vexi95Y

És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTA MARGARIDA DE FONTARNAU / SANTA CECILIA DEL PLA DE LA CARRERA. SENTFORES. VIC. OSONA.

L’amic Xavier Burcet Darde retratava la dita Capella de Santa Margarita de Fontarnau, coneguda abans com de Santa Cecília del pla de la Carrera, de la que consten notícies des de l’any 1150, era sufragània de la parròquia de Sant Martí de Sentfores, avui desbastada; això alhora que constitueix una de les ‘ grans vergonyes’ per a la nostra nació, és la mostra palesa del que es pot esperar de la MARCA ESPAÑA en el terreny cultural.

Actualment es conserva poc l'antiga estructura romànica, ja que fou reformada al segle XVIII, a costes dels Fontarnau l'any 1799, tal i com indica el portal de la sagristia.

La descripció tècnica ens diu ; edifici religiós dedicat a Santa Margarida. És de planta de nau única, coberta a dues vessants i amb un petit campanaret d'espadanya a la part de la façana. No te absis. Al mur lateral esquerre sobresurt un cos que pertany a la capella lateral. La façana està orientada a ponent, té el portal adovellat i al damunt un òcul. Està construïda amb lleves de pedra i els elements de ressalt són de pedra picada. L'interior està cobert amb volta de creueria i a la part de l'altar hi ha un retaule dedicat a Santa Margarita. L'estat de conservació és bo.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-cecilia-de-la-carrera-i-santa-margarida-de-fontarnau-vic

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs, i si fos possible imatges del interior, als  l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com ,castellardiari@proton.me 

https://laresistencia.cat/portfolio/les-nostres-ermites-santa-margarida-de-fontarnau/

Fotografia  interior de l'any 1982. Carme Torrents Buxó

 Que santa Margarida, santa Cecilia, i tot l'estol celestial   , elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè s'aturin els genocidis arreu del món, i perquè la justícia divina  actuï de forma immediata.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE VILAFRANCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Joan Torras i Guardiola (Sant Andreu de Palomar, 1827 - Barcelona, 1910), és l’autor de la Capella del Sant Crist del Cementiri Municipal de Vilafranca, al Penedès sobirà, a la colònia del REINO DE ESPAÑA, que es beneïa l’11 de juny de 1878, essent bisbe de Barcelona, José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1813 – Barcelona, 31 de març de 1883); obiter dicta, aquest ‘andalús’ , l’any 1880 va organitzar els actes de la celebració del mil•lenari del Monestir de Montserrat , i va aconseguir la proclamació per part del papa Lleó XIII del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre Catalunya, malgrat les reticències vaticanes a l'entorn de reconeixements de singularitats nacionals, i va ser ell també qui el 19 de març de 1882 va posar la primera pedra de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

La descripció tècnica ens diu ; capella de planta quadrada i coberta amb volta de quatre punts, amb una sagristia i un panteó laterals amb volta apuntada i accés adintellat. Al fons, s'hi troba l'altar amb un retaule i un sant Crist. Les façanes són de pedra i es remarquen amb cornisa, els formers de mig punt de la volta interior, amb obeliscs de coronament a les quatre cantonades. A la façana principal, la porta d'accés és adintellada, franquejada per dues columnes amb capitell que suporten una arquivolta. En el timpà s'hi representa la resurrecció de Llàtzer. Al damunt del portal, hi ha un ull de bou amb vidriera i coronament amb la figura d'un àngel sedent amb una trompeta. Als escaires, hi ha gàrgoles amb figures d'animals.

Advertia que en les fonts documentals no s’esmenta cap altre ‘responsable’ que l’arquitecte, en aquest cas Joan Torras i Guardiola, està clar que ens manquen dades; qui va ser l’autor del timpà ?, a qui devem la bellíssima figura del Crist ?.

Aquest triomf de les tesis del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, relatives a la descripció parcial, incomplerta i/o inexacta del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, és certament empobridor en termes culturals, no únicament però per la nació catalana, sinó clarament per a tota la humanitat.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.con

NOTRE-DAME DE GUISSONA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

El Sergi Campas Canalias retratava magistralment l’edifici de l’església parroquial de la Marededéu del Claustre de Guissona, bastida al darrer quart del segle XVIII per l'arquitecte Feliu Borràs, a partir d'un projecte de Marian Enric i Josep Burrià. L'edifici fou començat el 1776 i consagrat el 1800, incorpora elements com el campanar i les capelles del Sant Crist d'èpoques anteriors.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de línies neoclàssiques, tot i que la façana presenta una composició molt barroca que ens recorda la façana de la Universitat de Cervera.

La portada de l'església és d'arc de mig punt, flanquejada amb dos columnes corínties i damunt un entaulament, en el qual s'obra una fornícula amb motllures que acull la imatge de la Verge, que està acompanyada per dos sants; damunt una finestra flanquejada per pilastres i volutes, coronada per un entaulament amb gerros als costats i un floró al centre. Aquesta estructura es mostra a manera de retaule amb aires molt barrocs. El coronament de l'edifici es resol amb una cornisa curvilínia més elevada a la nau central i que decau en els extrems.

L'espai interior és de tres naus, la central coberta amb volta de creueria i les laterals amb voltes de llunetes, sustentades per grans pilastres octogonals amb capitells corintis. Està dividida amb quatre trams, l'últim dels quals forma part del creuer.

Al presbiteri hi ha en una fornícula la imatge de la Marededéu del Claustre , a la qual està dedicada l'església. En els murs laterals s'obren tres capelles molt fondes per banda, com per exemple la Capella dedicada a la Verge del Claustre, patrona de Guissona o la de Sant Plàcid. En el mur de migjorn la segona capella està tapiada i s'hi ubicaria el campanar. El campanar, que fou construït en 1688, és una torre quadrangular de grans dimensions, aixecada a base de grans carreus de pedra. Consta de tres cossos verticals que estan delimitats per línies d'imposta. Al segon cos de la torre hi ha instal•lat el rellotge i al tercer quatre finestres d'arc de mig punt amb balustrada de pedra. A la part superior hi ha una barana moderna i quatre gàrgoles amb figures antropomorfes. També hi podem veure un cos quadrangular a manera de llanternó construït recentment. Tota la construcció ha estat aixecada amb grans carreus de pedra regular i l'interior està arrebossat i pintat amb color salmó. A la façana posterior de l'església hi ha una figura femenina de pedra d'estil romànic. La figura presenta una forma hieràtica i rígida, està dempeus i amb les mans plegades. Sembla procedir d'un antic sarcòfag ja que té sota el cap un coixí i porta una vestimenta religiosa. Als peus, hi consta un relleu amb dos caps de lleó o algunes petites figures molt erosionades. Al mur lateral de l'església hi ha un alt relleu que representa l'escena de l'anunciació a la Verge; es veu en un costat a l’àngel i a l'altre la verge separats per un gerro amb unes flors que es troba al centre. Als costats, hi apareixen les figures de dos Sants en fornícules llaurades a la pedra. Aquest conjunt sembla haver estat adossat al mur procedent d'algun sarcòfag o retaule.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/11/goigs-la-mare-de-deu-del-claustre.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, csastellardiari@gmail.com 

 Que la Marededéu  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... , mariners, ramaders, pagesos ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

VILAFRANCA DEL PENEDÈS. EL MERCAT DEL CENTRE I/O DE LA CARN. PENEDÈS SOBIRÀ

Adriano Casademunt i Vidal (1857-1922), era l’arquitecte encarregat d’aixecar l’any 1878, aquest públic que fa cantonada, destinat en el seu dia a mercat de la carn.

La seva planta és sensiblement rectangular d'un únic nivell. La coberta és a dues aigües i el carener paral•lel a la Plaça de l'Oli. Té un cos adossat a la mitgera de planta única i triangular i d'alçada més reduïda amb la coberta a dues aigües, en part, i plana a la part posterior, amb un petit celobert cobert.

Les dues façanes fan cantonada i estan composades simètricament amb dos portals d'arc de mig punt, centrats en cada tram. A cada costat dels portals, hi ha finestrals d'arc rebaixat, un a cada banda a la façana de la Plaça Vall del Castell, i quatre a la Plaça de l'Oli. El coronament de la façana es fa amb una cornisa horitzontal que, a l'eix dels portals, forma un frontó triangular. La cantonera és de pedra i s'utilitza el maó vist als finestrals, la cornisa i la banda perimetral. Hi ha l'escut de la vila en ferro a la part superior dels portals.

Llegia que l’edifici ha estat íntegrament reformat, doblant la seva superfície construint una planta altell, i que ha reobert les seves portes l'abril de 2008: actualment hi ha obertes sis parades amb varietat de productes frescos i d'elaboració pròpia

A l'altell del mercat hi trobem el restaurant Mercat, que ofereix cuina de mercat d'alta qualitat, oferint esmorzars de forquilla, dinars i sopars, a la carta , i plat del día i/o menú.

http://www.vilafranca.org/html/comer_mercats/mercats_municipals/mmlacarn.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com