TORRE FRANCESC SOMS. MONTFLORIT. CERDANYOLA DEL VALLÈS

No sabia trobar el cognom matern del promotor, tampoc el lloc i data de naixement i traspàs, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’edifici de 1933, és obra de l’Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965)

http://www.cerdanyola.cat/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_16525_1.pdf

La descripció – excessivament gasiva - en diu , que l’edificació la formen diversos cossos juxtaposats on hi destaca una torre al mig. Juga amb la combinació d'elements de diversos estils, com les obertures gòtiques, els porxos clàssics i d'altres propis de l'arquitectura popular. A dins, cal esmentar els sòls i els arrambadors de ceràmica.

Hores d’ara tothom té coll avall - i no ens cansarem de repetir-ho - que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

MIRAVET. CULTURAL CENTER OF THE OLD CHURC. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

L’ Angel A. Sagrera , retratava de forma magistral, la que es coneix avui com, Església vella de Miravet, però que ha estat al llarg del temps ; Església de la Mare de Déu de Gràcia; Església de Santa Maria i Sant Joan, Església de la Nativitat de la Mare de Déu, Mesquita de Miravet,...

Situada al sud del nucli urbà de la vila de Miravet, al bell mig del Cap de la Vila, entre els carrers de l'Església i la plaça Sanaqueta. El temple està edificat damunt la roca i als peus del castell, en un turó que domina l'Ebre i el poble.

La descripció ens diu ; Església d'una sola nau amb capelles laterals, transsepte no marcat en planta i absis rectangular. Tant la nau com els braços del creuer estan coberts per una volta de canó decorada amb llunetes. La part central del creuer està coberta per una cúpula cilíndrica La nau està dividida en tres tramades per tres arcs torals, sostinguts per una cornisa motllurada damunt pilastres, que recorre els murs laterals. Les capelles laterals i l'absis estan coberts per senzilles voltes de canó. Les capelles s'obren a la nau mitjançant arcs formers de mig punt, amb les impostes motllurades. Darrera de l'absis hi ha l'antiga sagristia, actualment en mal estat. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. El temple s'il•lumina mitjançant finestres rectangulars obertes a l'interior de les llunetes, tant de la nau central com del creuer. La façana principal presenta un portal de mig punt adovellat i, damunt seu, una finestra rectangular. A l'extrem sud-est del parament hi ha el campanar, de planta quadrada i amb el cos superior bastit amb maó i cobert per una teulada de quatre vessants.

Les terres de l’Ebre eren, son i seran sempre, ‘la darrera frontera democràtica d’Europa’, això va comportar la quasi destrucció del temple en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOL, amb la complicitat criminal de la Jerarquia de la IGLESIA CATÓLICA REFORMADA DE ESPAÑA, que amb l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), signava un document de suport al feixisme, i de condemna dels catòlics, preveres i religiosos que es trobaven en els territoris sota control de les Autoritats Republicanes.

L'any 1965 es va acordar la seva dessacralització , i durant molts anys d’abandó, va patir els efectes de l’activitat de brètols i vàndals.

A la dècada dels anys 80 – quan semblava que amb la ‘ Democraciola’ arribava la llibertat - un col•lectiu de miravetans s'organitzà al voltant del Patronat de l'Església Vella, amb el propòsit de recuperar-la, aconseguien així una concessió per administra-la.

Actualment funciona com a centre cultural on es realitzen exposicions diverses, concerts i altres actes.

La imatge de Mare de Déu de la Gràcia que presidia el temple , va ser trasllada a la nova l'església.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

BARRI DE SANT NARCÍS. GIRONA

Ignasi Bosch i Reitg ( Girona 31 de març de l’any 1910 + 29 de maig de 1985 ), fou el dissenyador d’aquest projecte de ciutat-jardí que es va conèixer com Grup d'habitatges de la Obra sindical del Hogar de Sant Narcís.
http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n7p49.pdf

El Miguel Calvet publica una bellíssima fotografia d’aquest conjunt urbà realitzat després de la mal dita Guerra Civil, construït a l'entorn d'una plaça porxada que concentra la part de serveis del barri (església, comerç, local social, etc).

Al seu voltant es desenvolupen els carrers que contenen edificacions unifamiliars aïllades i aparellades i desenvolupades en dues plantes i amb jardí independent. També hi ha alguns blocs de quatre plantes, construïts en una segona fase. Les cases presenten una estructura de parets de càrrega, amb sostres de voltes de quatre punts. L'exterior és arrebossat i pintat i la coberta bàsicament de teula àrab. El traçat geomètric del conjunt és ben definit i autònom respecta la ciutat.

El model s'inspirava en les colònies Siedlung alemanyes, amb aspectes tipològics recollits del racionalisme i un llenguatge arquitectònic popularista, amb referències a la tradició local. Després de les inundacions de 1940 es començà a pensar en la necessitat de construir el barri. El conjunt es construir sobre terrenys expropiats a dotze propietaris. El projecte era dissenyat el 1944, però les obres no s'iniciaren fins el 1948, degut a les dificultats en el procés apropiatiu. L'any 1951 es lliuraren les primeres cases, després d'una subhasta deserta. La construcció es realitzà per administració directa amb formació d'equips de treballadors. El barri s'inaugurà el 18 de juliol de 1951. Però la inauguració oficial no es realitzarà fins el febrer de 1952. El barri constarà finalment de 527 habitatges, església, centre social, centre parroquial i escola de formació professional.

Hores d’ara tothom té coll avall - i no ens cansarem de repetir-ho - que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA RABASSOLA DE SANT MATEU DE BAGES

Cercava informació de ‘ la Rabassola’ de Sant Mateu del Bages, i se’n fa esment de forma explicita en la RESOLUCIÓ AAM/44/2014, de 13 de gener, per la qual es fan públics els acords del Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal corresponents al segon semestre de l’any 2013, d’aprovació de plans tècnics de gestió i millora forestal, de plans simples de gestió forestal i de la seva publicació.

Núm. de PTGMF: 3414.
Denominació de la finca: La Rabassola i Cal Basomba.
Superfície forestal ordenada (ha): 129,93.
Terme municipal: la Molsosa.
Comarca: Solsonès.
Propietari/s: Josep Basomba Giralt.
Vigència: 31/12/2028.

També al Catàleg de Masies de Sant Mateu de Bages :

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=246296&fromPage=

I, de forma incidental en un text que fa referència als dies foscos que seguien al conflicte bèl•lic que generava la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA.

http://www.panaderiaelsurtidor.com/maquis/

ens havia portat al Josep Olivé Escarré, i a l’Antonio Mora Vergés fins aquesta casa magnifica, a la que li escau poc, el diminutiu llatí – ola – ‘ ‘petita’ , una vivència històrica del Josep als anys 40 /50 del segle XX.

Ens rebien amb cordialitat, i malgrat el llarguíssim temps transcorregut, uns i altres, departien sobre aquell període, com ‘vells amics’.

Em tocava fer – com sempre - el paper més desagraït, recordant al Josep Olivé Escarré, que teníem un dia carregat de visites :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/sant-mateu-de-bages.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/sant-genis-de-galobardi.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/el-dolmen-de-coaner-sant-mateu-de-bages.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/dolmen-de-la-creu-espelta-sant-mateu-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/04/claret-de-cavallers-un-runam-amb.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/el-bardisser-de-santa-margarida-de-meja.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/sant-julia-i-la-torre-del-castell-del.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/santuari-de-la-mare-de-deu-de-coaner.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/del-bages-al-valles-els-valls-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/sant-miquel-de-castelltallat-bages.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/sant-miquel-de-les-planes-sant-mateu-de.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/sant-cristofol-menna-de-figuera-sant.html

Ens acomiadàvem alhora que agraint-los des del fons del cor la seva gentilesa, assumint el compromís de tornar a visitar-los quan en tinguem ocasió.

SANT VICENÇ. ALINS DE VALLFERRERA. PALLARS SOBIRÀ. CATALUNYA

La Rosa Ventura Cutrina, em feia arribar una fotografia d’aquesta església originàriament romànica, profundament modificada en el curs dels segles XVII i XVIII, en que el cens passava dels 580 habitants de 1717, als 923 de 1787, i als 1.250 de 1857 en que s’assolirà el sostre demogràfic vinculat a la indústria del ferro; s’arriben a comptar cinc fargues a la vall, i una producció anual de 360 tones l’any 1874; això donava feina a 600 homes, disttribuits entre la producció a les fargues, l'obtenció de carbó, i la necessitat d'unes 700 cavalleries per al seu transport a tot Catalunya; les ‘ necessitats religioses ‘ obligaven a invertir el sentit de la nau, cegant-ne l'antiga porta, i es feia desaparèixer l'anterior capçalera romànica.

Al final del primer feixisme ( Dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja) el cens era encara de 741 persones, en el primer cens posterior al conflicte bèl•lic que provocava la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, als que s’afegia l’ ESGLÉSIA CATÒLICA REFORMADA DE ESPAÑA signant amb l’única excepció de Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), un document de suport, eren 719 persones, que al llarg del segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco Bahamonde ) davallaran fins al 313 en el cens de 1981, la ‘Democraciola’ – dita per alguns III feixisme – no trobava en aquest terme de 183,19 km² , el marc per dur a terme ‘negocis’ vinculats als tsunami del ‘toxto’, i l’especulació, i es tancava l’any 2013 amb 301 habitants.

La descripció tècnica ens explica ; església d'una sola nau, amb capçalera rectangular al nord, en la qual, exteriorment, s'observa un arc de l'antiga porta romànica encegada. Cobreix la nau una volta de llunetes, Sobre les capelles laterals hi ha galeries. La porta d'entrada s'obre als peus de la nau, amb un arc de mig punt. En aquesta mateixa façana, situada sota el pinyó de la coberta de llicorella a dues vessants, també s'obren a cada costat dues petites finestres i, per damunt de la porta, un òcul. El campanar s'aixeca al costat de la capçalera, cobert per una aguda coberta, que conserva arcuacions llombardes.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

MODERNISME A RAJADELL. EL XALET [MONISTROLET]. BAGES

S’esmenta a l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Prat, i penso que hi ha un error de transcripció i l’autor és el manresà Ignasi Oms i Ponsa (1863-1914 ). Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.rajadell.org/docs/catalegmasiesv2.pdf

La descripció tècnica ens diu casa modernista de planta rectangular, amb planta baixa, planta primera i planta segona (la planta primera sembla clarament residencial i la segona podria correspondre a unes golfes, segons es dedueix de al seva mida). Té coberta de doble vessant, de tipus nòrdic, de petites teules vermelles. Les façanes estan pintades d'un to salmó, i les finestres es troben emmarcades amb maó vermell i decorades amb una sanefa de ceràmica verda i blanca. A la façana de ponent hi ha la porta d'entrada i dues finestres enreixades a la planta baixa; a la planta primera hi ha tres finestres molt allargades, i una d'elles és, a més, un petit balcó; a la planta segona hi ha una obertura amb tres arcs de mig punt. A la planta primera de sengles façanes laterals hi ha una terrassa amb columnes salomòniques fetes amb maó.
L'entorn immediat de la casa es troba enjardinat amb molta cura.

Pel costat del Xalet hi passa el camí que porta a la casa de la Noguera, envoltat d'arbres i atorgant una atmosfera molt especial a l’indret.

Situada a prop de l'antic camí ral, actualment la carretera C‐25 (l'Eix Transversal) hi passa també molt a prop, facilitant la comunicació amb Manresa i Sant Joan de Vilatorrada, condicionant alhora però, tant pel que fa a la acústica com al paisatge visibble, el seu entorn.

Trobava sorprenent el text de la fitxa de Patrimoni ‘ probablement la construcció va estar al càrrec de l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa (1863-1914 ) , autor de nombrosos edificis a la capital del Bages i prestigiós arquitecte del modernisme ‘. No es va demanar permís i/o llicència per aixecar aquest edifici ?

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PONT ROMÀNIC DE QUERALT, I/O DE SANT FRANCESC, I/O DE LA CALLA. VIC. OSONA.

L’Anna Mora Nogué retratava la calçada del més antic, i el més notable dels ponts vigatans en paraules de l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), que situa la seva construcció avançat el segle XI.

Situat enfront de l'antic portal de Queralt de les muralles de Vic, permet passar per sobre del riu Meder, afluent per l'esquerra del Gurri, que desguassa al Ter.

Es va restaurar al 1472 al final de la guerra amb Joan II.

L’any 1769 se li va refer una part de la barana i el 1863 després de l'aiguat fou necessari consolidar les seves pilastres.

Poc després del 1840 amb motiu de fer-se la carretera de la ronda que envolta les muralles, es va tapar i suprimir la seva arcada més propera a la ciutat.

La voladura parcial en els darrers dies del conflicte bèl•lic que ensangonava el REINO DE ESPAÑA, com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, va fer necessari reconstruir una de les arcades.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com