Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de la Casa de la Vila de Santa Maria de Palautordera.
Llegia que la pretensió de construir un edifici per a acollir les dependències municipals, era palesa des de la dècada dels anys 1880, quan el nombre de veïns superava els 1.300 , en aquela data l'Ajuntament va proposar un ambiciós projecte per a la construcció d'un edifici d'estil classicista en el mateix lloc on trobem ara l'actual casa de la vila. Aquella vegada, fins i tot, es va aixecar acta de l'esdeveniment i es va col•locar un tub de vidre enlacrat que contenia tres monedes i un exemplar del "Correo Catalán" i un altre exemplar del "Diario de Barcelona" dins del buit d'un pedra que hauria de formar part de l'edifici. Malauradament el projecte no va tirar-se endavant a causa de la manca de recursos econòmics: a les arques municipals no hi havia prou diners i el municipi no en recaptava prou. Una curiositat: aquell tub de vidre deu formar part de l'actual edifici perquè no es va arribar a rescatar mai.
L'abril del 1927, en nombre de veïns s’apropava als 1500, i l'Ajuntament va demanar un préstec de 70.000 pessetes al Banco de Crédito de España, a tornar amb una quota anual fixa durant 15 anys, l'alcalde era aleshores , Segimon Andreu Pou (Montseny, 1871 - Santa Maria de Palautordera, 1933), que es va veure obligat a canviar tota la retolació dels carrers per l'obligació ‘ legal’ d'utilitzar la llengua castellana ‘espanyola’. Recordeu que deia Joan Carles I ?.
El projecte, a més de l'edifici de l'Ajuntament, també comprenia les Escoles de pàrvuls annexes i l'Escorxador municipal, el seu autor va ser l'arquitecte municipal Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973).
Al més juny del 1928, es començaven les obres per part del contractista Agustí Altimira Mota, que finalitzaven el 15 de desembre de 1929, el cost real de les obres va ser de 96.592,40 pessetes per la casa consistorial i el parvulari annex i de 18.419,96 per l'escorxador.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dijous, 5 de març del 2015
dimecres, 4 de març del 2015
L’ESCOLA SANT CRISTÒFOL DE LES PLANES D’HOSTOLES. OBRA DE L’ARQUITECTE JOAN ROCA PINET. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
L’Anita Valeri Puigvert, retratava l’edifici de l’Escola SANT CRISTÒFOL, a l’Avinguda Narcís Arnau, 58, al municipi de les Planes d’Hostoles, a la comarca de la Garrotxa, a la província de Girona, de la colònia del REINO DE ESPAÑA que anomenen els seus aborígens, Catalunya.
La descripció tècnica ens explica, edifici d'una sola planta format per tres cossos, un de central i dos adossats a cada costat. La façana és bastant adornada. Al mig del cos central hi ha l'escut del municipi realitzat en pedra treballada, i en diferents llocs i a les cantoneres hi ha detalls realitzats en ceràmica, en groc o verd, on hi ha dibuixat l'escut amb les quatre barres. L'escola està envoltada per una petita muralla i té alguns detalls en realitzats en ferro forjat.
Hi ha una placa d'homenatge a Tomàs Gelons i Lladó per haver donat els terrenys.
Del mestre d’obres i/o arquitecte ni un mot.
L’edifici no forma part dels ‘llocs d’interès’ que podeu consultar a la pàgina web del Consistori, que no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com.es/ , en relació a l’escola Sant Cristòfol de les Planes d’Hostoles, em deia ;
Joan Roca Pinet (Girona, 1885-1973) depurat desprès de la victòria de les tropes feixistes, fou desterrat a Cadís, l’exili de s’acaba el 24 de maig de 1946, quan és acceptat per tornar a exercir a la província de Girona, la sanció va però, ser un punt d’inflexió en una carrera professional que s’intuïa plena d’èxits.
Ara entenc una mica més ‘l’oblit’ d’aquesta dada en la documentació relativa a l’escola.
Tot continua dissortadament ‘ ATADO, Y BIEN ATADO’.
La descripció tècnica ens explica, edifici d'una sola planta format per tres cossos, un de central i dos adossats a cada costat. La façana és bastant adornada. Al mig del cos central hi ha l'escut del municipi realitzat en pedra treballada, i en diferents llocs i a les cantoneres hi ha detalls realitzats en ceràmica, en groc o verd, on hi ha dibuixat l'escut amb les quatre barres. L'escola està envoltada per una petita muralla i té alguns detalls en realitzats en ferro forjat.
Hi ha una placa d'homenatge a Tomàs Gelons i Lladó per haver donat els terrenys.
Del mestre d’obres i/o arquitecte ni un mot.
L’edifici no forma part dels ‘llocs d’interès’ que podeu consultar a la pàgina web del Consistori, que no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com.es/ , en relació a l’escola Sant Cristòfol de les Planes d’Hostoles, em deia ;
Joan Roca Pinet (Girona, 1885-1973) depurat desprès de la victòria de les tropes feixistes, fou desterrat a Cadís, l’exili de s’acaba el 24 de maig de 1946, quan és acceptat per tornar a exercir a la província de Girona, la sanció va però, ser un punt d’inflexió en una carrera professional que s’intuïa plena d’èxits.
Ara entenc una mica més ‘l’oblit’ d’aquesta dada en la documentació relativa a l’escola.
Tot continua dissortadament ‘ ATADO, Y BIEN ATADO’.
CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE CAN ROCA DE LA PEDRISSA. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA
Trobava un preciós article sobre la masia dita en un temps la Pedrissa d’ Òdena, i ara segons sembla Cal Roca de la Pedrissa, publicat per Manuel Punsola i Mitjans :
http://retallsdhistoriadecatalunya.blogspot.com.es/2012/02/la-pedrissa-dodena-una-masia-amb.html
Advertia que enlloc s’esmenta l’advocació de la capella de la casa, que retratava el Manuel Punsola i Mitjans , i li enviava un email per tal d’aclarir-la.
Ho feia també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya - Arxiu Gavin - , que em feien saber que la Capella de Can Roca de la Pedrissa, al terme d'Igualada, està advocada a la Immaculada Concepció des de l'any 1881.
La casa s’ha engrandit en èpoques molt diferents, i voldríem saber les dades dels mestres d’obres i/o arquitectes que hi han deixat la seva empremta.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.
http://retallsdhistoriadecatalunya.blogspot.com.es/2012/02/la-pedrissa-dodena-una-masia-amb.html
Advertia que enlloc s’esmenta l’advocació de la capella de la casa, que retratava el Manuel Punsola i Mitjans , i li enviava un email per tal d’aclarir-la.
Ho feia també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya - Arxiu Gavin - , que em feien saber que la Capella de Can Roca de la Pedrissa, al terme d'Igualada, està advocada a la Immaculada Concepció des de l'any 1881.
La casa s’ha engrandit en èpoques molt diferents, i voldríem saber les dades dels mestres d’obres i/o arquitectes que hi han deixat la seva empremta.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.
dimarts, 3 de març del 2015
MARE DE DÉU DELS SOLERS. TIURANA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA
Anava fins al Santuari de la Mare de Déu de Solers, dins al minúscul terme de Tiurana (Noguera), 15,92 km², , esdevingut cap del municipi l’any 1999, quan les aigües del pantà de Rialb submergien el poble de Tiurana i l’agregat de Miralpeix.
Trobava una descripció que ens diu, església parroquial i santuari del municipi noguerenc de Tiurana, al Segre Mitjà.
El temple està situada al cap d'un serrat, a 640 metres d'altitud, des d'on s'albira un extens panorama, des de la Serra del Montsec fins a la muntanya de la Bòfia; i més proper, els veïnats de la Serra de Rialb i Politg, les masies de cal Daniel de la Serra i la Pedra, de la Baronia de Rialb, i al fons el turó de Montmagastre, l’'edifici sembla ser del segle XVI, amb posteriors ampliacions que es daten entre els segles XVII i XIX.
Als seus peus, les aigües del pantà de Rialb, que cobreixen tota l'horta i els pobles de Tiurana (antiga) i Miralpeix.
La Mare de Déu de Solers, és la patrona de Tiurana.
En retratava l’interior on hi ha material procedent de la que fou església parroquial de Sant Pere, i uns sarcòfags salvats del fossar de Tiurana.
No trobava cap dada de l’autor de les pintures, i encara que ho demanaré a l’Ajuntament, que ocupa l’antiga casa de l’ermità, sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La paret posterior del santuari, conforma un dels límits del ‘nou’ fossar de Tiurana, al que dedicàvem suara un article.
Trobava una descripció que ens diu, església parroquial i santuari del municipi noguerenc de Tiurana, al Segre Mitjà.
El temple està situada al cap d'un serrat, a 640 metres d'altitud, des d'on s'albira un extens panorama, des de la Serra del Montsec fins a la muntanya de la Bòfia; i més proper, els veïnats de la Serra de Rialb i Politg, les masies de cal Daniel de la Serra i la Pedra, de la Baronia de Rialb, i al fons el turó de Montmagastre, l’'edifici sembla ser del segle XVI, amb posteriors ampliacions que es daten entre els segles XVII i XIX.
Als seus peus, les aigües del pantà de Rialb, que cobreixen tota l'horta i els pobles de Tiurana (antiga) i Miralpeix.
La Mare de Déu de Solers, és la patrona de Tiurana.
En retratava l’interior on hi ha material procedent de la que fou església parroquial de Sant Pere, i uns sarcòfags salvats del fossar de Tiurana.
No trobava cap dada de l’autor de les pintures, i encara que ho demanaré a l’Ajuntament, que ocupa l’antiga casa de l’ermità, sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La paret posterior del santuari, conforma un dels límits del ‘nou’ fossar de Tiurana, al que dedicàvem suara un article.
dilluns, 2 de març del 2015
LA CAPELLA DE L’HOSPITAL I CASA DE CARITAT I BENEFICÈNCIA DE SABADELL
Havia fet un petit article sobre l’ Hospital i Casa de Caritat i Beneficència, que desapareixia l’any 1969
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=1920
També gracies a la Leonor Roso, que publicava unes fotografies de la Capella de la Casa de la Caritat de Sabadell, del Antonio Bech Cros, un d’específic sobre aquell espai de culte.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/01/memoria-de-la-capella-de-lhospital-i.html
La Fina Forrellad Vives, confirmava que les pintures de la capella son de l’Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989), tiet avi seu, per part de mare.
Ningú em confirmava l’advocació d’aquella Capella. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Tenia clar però, que l’edifici s’ensorrava pels adoradors de SANTA MARIA DE L’ESPECULACIÓ, que esdevenia així la indiscutible TITULAR d’aquesta comunitat.
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=1920
També gracies a la Leonor Roso, que publicava unes fotografies de la Capella de la Casa de la Caritat de Sabadell, del Antonio Bech Cros, un d’específic sobre aquell espai de culte.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/01/memoria-de-la-capella-de-lhospital-i.html
La Fina Forrellad Vives, confirmava que les pintures de la capella son de l’Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989), tiet avi seu, per part de mare.
Ningú em confirmava l’advocació d’aquella Capella. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Tenia clar però, que l’edifici s’ensorrava pels adoradors de SANTA MARIA DE L’ESPECULACIÓ, que esdevenia així la indiscutible TITULAR d’aquesta comunitat.
diumenge, 1 de març del 2015
EL CEMENTIRI NOU DE TIURANA I LA PORTA DEL CEL. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA
Crida l’atenció al cementiri de Tiurana, la façana de la que fou església parroquial, advocada a Sant Pere, amb porta d'accés adovellada d'aresta rebaixada i d'arc de mig punt. A la clau de la volta hi ha la data de 1545 i la figura de Sant Pere de peu amb les claus. Damunt la porta hi ha una finestra circular; a la part superior hi ha el campanar d'espadanya amb tres arcs i una única campana, damunt de l'arc central hi ha un arc més petit i lliure que dóna forma de frontó al coronament.
Quasi al mig del fossar hi ha una gran làpida en record i memòria dels tiuranencs que havien lliurat la seva ànima al Senyor abans del trasllat del cementiri al santuari de Solers on es començà, vers el 2001, la construcció d’un nou nucli.
En aquest indret s’han reconstruït alguns elements procedents de l’antiga vila, com els porxos del carrer Major, el pou del 1865 i la façana de l’església de Sant Pere, que situada al final del fossar, és el símbol de la ‘porta del cel'.
L’entrada situada a continuació dels porxos del carrer Major, es fa per un dels antics portals d’accés a la vila closa.
Us deixo un enllaç a l’excel•lent treball fotogràfic que l’any 1999 feia el Joan Escoda i Prats.
http://percaminsdelbages.blogspot.com.es/2010/04/tiurana-descansa-en-pau-sota-les-aigues.html
Tiurana és un indret per visitar, dels que us heu de posar a l’agenda.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Quasi al mig del fossar hi ha una gran làpida en record i memòria dels tiuranencs que havien lliurat la seva ànima al Senyor abans del trasllat del cementiri al santuari de Solers on es començà, vers el 2001, la construcció d’un nou nucli.
En aquest indret s’han reconstruït alguns elements procedents de l’antiga vila, com els porxos del carrer Major, el pou del 1865 i la façana de l’església de Sant Pere, que situada al final del fossar, és el símbol de la ‘porta del cel'.
L’entrada situada a continuació dels porxos del carrer Major, es fa per un dels antics portals d’accés a la vila closa.
Us deixo un enllaç a l’excel•lent treball fotogràfic que l’any 1999 feia el Joan Escoda i Prats.
http://percaminsdelbages.blogspot.com.es/2010/04/tiurana-descansa-en-pau-sota-les-aigues.html
Tiurana és un indret per visitar, dels que us heu de posar a l’agenda.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’ESCORXADOR MUNICIPAL DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL
Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’escorxador de Santa Maria de Palautordera, la descripció ens parla de planta de tipus basilical. Consta de planta baixa. La coberta és composta, la del mig és dues aigües, les altres inclinades. Els elements formals són representatius del llenguatge de l'arquitectura modernista.
L’autor va ser l’arquitecte Josep Domènech Mansana a la dècada dels anys trenta del segle XX
No em quedava clar si encara està en funcionament.
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/escorxador2%20(1).pdf
L’Ajuntament al número 11 d’aquest arxiu, amplia un xic les dades :
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/llibret_elements_lr.pdf
En el cens de l’any 1930 figuren 1.580 veïns, i es tancava l’any 2013 amb 9.195 habitants, que s’ha guanyat en termes quantitatius està fora de dubte, altra cosa però, és l’aspecte ‘qualitatiu’, en el que pel que podia escatir hi ha força diferència d’opinions.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@tmail.com
L’autor va ser l’arquitecte Josep Domènech Mansana a la dècada dels anys trenta del segle XX
No em quedava clar si encara està en funcionament.
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/escorxador2%20(1).pdf
L’Ajuntament al número 11 d’aquest arxiu, amplia un xic les dades :
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/llibret_elements_lr.pdf
En el cens de l’any 1930 figuren 1.580 veïns, i es tancava l’any 2013 amb 9.195 habitants, que s’ha guanyat en termes quantitatius està fora de dubte, altra cosa però, és l’aspecte ‘qualitatiu’, en el que pel que podia escatir hi ha força diferència d’opinions.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@tmail.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



